29. Març 2024

Arxius de escola | Diari La República Checa

REDACCIÓ20 Febrer, 2023
Jordi-Cervera4-1280x960.jpg

Jordi Cervera és una persona que ha nascut per a ajudar. A banda de ser el vicepresident de la Jove Cambra de Reus, ell va ser un dels impulsors de ‘From Reus to Hellas’, un projecte per a ajudar els refugiats siris que travessaven el Mediterrani per arribar a les costes de Grècia. Ell, juntament amb una sèrie d’amics socorristes, van viatjar fins als camps on es trobaven les persones que havien arriscat la seva vida fugint de la guerra. Allà van ensenyar a nedar als refugiats, una experiència que els canviaria la vida. D’aquell projecte en va néixer un altre amb el focus a Gàmbia. L’objectiu és construir una escola amb barracons que garanteixi l’educació i la nutrició als infants d’una zona del país.

 

Com va sorgir la idea de construir una escola amb barracons a Gàmbia?
Suposo que és un conjunt d’idees que hem pogut anar veient arreu del món en els diferents viatges que hem fet.
L’escola ha estat un pla que fa molt de temps que ja ens rondava pel cap, buscàvem un projecte que realment fos efectiu i signifiqués una oportunitat de creixement real, una iniciativa que fos significativa i amb garanties de cara al futur, un projecte per a créixer i per a ajudar al desenvolupament de les persones i el país.

Com pensa dur-lo a terme?
Amb dedicació i constància. La nostra idea és construir una Escola a partir de containers de transport de mercaderies. Evidentment necessitem un capital, que buscarem entre empreses del territori i l’execució d’esdeveniments Solidaris. Volem fer partícip a la Societat civil, ja que és qui en un futur donarà continuïtat al projecte.

Volem preparar un equip de voluntaris, que enviarem des d’aquí i que treballaran colze a colze amb l’equip de professionals remunerats gambians. Aquest equip s’encarregarà de posar en marxa les instal·lacions.

Quan podria estar enllestida l’escola?
La nostra idea és que a finals d’agost l’escola estigui operativa i ja pugui rebre els primers alumnes. L’esport, l’educació i la nutrició són les nostres principals línies d’actuació, i no entenem el projecte sense una de les tres puntes.

Perquè pugui ser una realitat només necessitem una cosa: el suport de la societat

És un projecte viable?
He buscat la definició de viable: “que pot ser realitzat”. Sí, ho crec, de fet aquest projecte porta en fase zero des de fa força temps i ara hem decidit donar-li forma, convertir-lo en una realitat. Perquè pugui ser una realitat només necessitem una cosa: el suport de la societat, que hi creguin i que se’l facin seu. Tota aquella gent que senti que aquest projecte s’adiu a la seva manera de fer, a la seva forma de pensar, serà benvinguda a l’equip. I entre tots, el convertirem en un projecte viable.

En què es basa per afirmar que és viable?
És viable perquè les persones que viuen a Gàmbia volen tenir una oportunitat, és viable perquè els joves de casa nostra tenen unes ganes infinites de poder posar el seu talent a disposició d’un projecte altruista. Però sobretot és viable perquè necessitem un projecte així, un que el que doni sigui l’oportunitat de quedar-te, l’oportunitat de fer créixer el teu país, no volem donar raons per a marxar, sinó per a quedar-se. Qui vol marxar de casa?

Quants fons necessita i com pensa aconseguir-los?
El tema dels fons és relatiu i variable a la magnitud que assoleixi el projecte. L’avantatge que té la construcció a partir dels containers del transport de mercaderies és que ens permet afegir o retallar estructura en funció del capital obtingut. Si bé és cert que ens plantegem com a mínim una escola amb 4 classes, un punt de distribució de menjar I una pista poliesportiva. Parlem de 45.000 euros aproximadament.

Necessitem persones compromeses i amb ganes d’assolir responsabilitats

Quina mena d’ajuda necessita?
Necessitem suport econòmic I institucional. Necessitem persones compromeses i amb ganes d’assolir responsabilitats, gràcies a la Jove Cambra aquesta part ha quedat molt completa així que el suport econòmic serà en el que més haurem de treballar. Serà dur, en som conscients, però aquest projecte és prou atractiu per a engrescar-nos a tots a començar a treballar com més aviat millor.

Creu que la societat occidental -i en especial la catalana- està prou implicada en els problemes del tercer món?
Penso que és molt important com s’explica un projecte i que l’activitat a dur a terme en el país en qüestió tingui una finalitat tant per als voluntaris com per als inversors. Hem Estat a Grècia, a Lesbos concretament i els voluntaris eren en la seva gran majoria europeus, molts d’aquests espanyols. I d’aquests espanyols més de la meitat catalans. Crec que la Societat civil jove és un actiu molt important en la lluita per un Canvi de la Societat en què vivim i que sense dubte seran la gasolina d’aquest projecte, en un futur serà molt més important la participació dels voluntaris que el capital.

PUBLICITAT




REDACCIÓ24 Març, 2022
b1288cab-9cf9-4e76-9b6b-ede7e265d4bf-1280x853.jpg

ERC, Junts, PSC-Units i En Comú Podem han registrat aquest dijous al Parlament una proposició de llei per modificar la llei de Política Lingüística amb la voluntat de garantir el català a l’escola. Els grups han arribat a un acord per modificar la legislació poques hores abans que acabi el termini aquest divendres per executar la sentència del TSJC que fixa el 25% de classes en castellà.

Si s’aprova, la norma declara el català com a “llengua pròpia de Catalunya”, que està “normalment emprada com a llengua vehicular i d’aprenentatge del sistema educatiu”. Però la modificació també apunta que el castellà “és usat en els termes que fixin els projectes lingüístics de cada centre”.

PUBLICITAT


REDACCIÓ23 Març, 2022
IMG_4355-1280x960.jpg

Prop d’un miler de persones s’han manifestat aquest dimecres 23 de març pels carrers de Tarragona, defensant la immersió lingüística i l’escola en català. La manifestació ha sortit de la plaça Imperial Tàrraco quan faltaven pocs minuts per tres quarts d’una i ha avançat per la Rambla Nova i el carrer Sant Francesc, fins a les portes dels Serveis Territorials d’Educació.

Prop d’un miler de manifestants en la marxa

Abans de la marxa, Laura Ferrer, portaveu del sindicat USTEC STEs a Tarragona ha explicat que aquesta jornada de vaga als centres educatius és per reivindicar que “el català ha de ser l’única llengua vehicular a l’escola” i ha criticat la passivitat del Govern “acatant la sentència del 25% de les classes en castellà”. Ferrer també ha dit que la vaga ha estat secundada per un 40% de la comunitat educativa.

Majoritàriament, la manifestació ha rebut el suport d’alumnes i professors de secundària, qui han participat en aquesta marxa amb càntics contra el Govern i demanant la dimissió del conseller Josep González Cambray, en un ambient reivindicatiu i on no s’ha registrat cap incident.

En arribar a les portes d’Educació a Tarragona, alguns dels manifestants han enganxat cartells a la façana de l’edifici del carrer Sant Francesc. També s’ha llegit diferents manifestos dels sindicats i de la comunitat educativa tarragonina, en defensa del català a l’escola i en contra de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

VÍDEOS










PUBLICITAT

 


REDACCIÓ16 Febrer, 2021

El Síndic de Greuges, Rafael Ribó, ha celebrat l’aprovació d’un nou decret d’admissió d’alumnes amb necessitats específiques en educació primària i secundària que recull nous instruments per combatre la segregació escolar.

Ribó valora “molt positivament” el contingut del nou decret perquè fa un salt qualitatiu en la reducció dels nivells de segregació escolar del sistema educatiu.

El decret, aprovat pel Govern, incorpora les recomanacions fetes en el marc del pacte contra la segregació escolar entre el Departament d’Educació i el Síndic de Greuges al novembre del 2019.

Entre els nous instruments, el Síndic ha destacat l’aplicació del nivell de renda com a element per determinar les necessitats educatives, la creació d’unitats de detecció d’aquest alumnat i el límit màxim per zones d’alumnes amb necessitats específiques.

També destaquen els dos procediments separats d’admissió entre aquest alumnat i els estudiants ordinaris, la flexibilitat per reservar la seva plaça a l’inici del curs i la gratuïtat de l’escolarització per a aquest col·lectiu a partir d’ajudes dels consistoris.

Malgrat que els nivells de segregació escolar han estat reduïts en els últims anys, el Síndic de Greuges considera que encara han de destinar-se “dues dècades per aconseguir uns nivells baixos de segregació escolar a primària”.

“La segregació escolar a primària és més elevada que a en secundària, en part perquè hi ha una detecció més alta d’alumnat amb necessitats educatives específiques i una aplicació més alta de mesures d’escolarització equilibrada”, han explicat des de la institució.

En el curs 2019-2020, el 15 % de l’alumnat de primària tenia necessitats educatives específiques, una xifra que arribava al 20 % a secundària.

 
PUBLICITAT


REDACCIÓ21 Setembre, 2020
nens.jpg

La tornada a l’escola ha provocat un enorme creixement en el nombre de nens en edat escolar que s’han contagiat del virus. D’acord amb el darrer informe de la Xarxa Nacional de Vigilància Epidemiològica (Renave), de l’Institut Carlos III, en les primeres setmanes de setembre, que coincideixen amb el retorn dels menors als centres escolars, el nombre de positius detectats ha pujat en gairebé 1.000 contagiats.

En nombre absoluts, els menors de 15 anys que han donat positiu han passat de 6.793 en la primera setmana de setembre, a 7.222 en la segona i a 7.754 en la tercera. A més, la incidència acumulada, és a dir els casos per cada 100.000 habitants, ha anat també en augment i ha passat d’un 98,7 a la primera d’aquestes setmanes, a 104,9 en la segona, assolint un 112,6 a la tercera.

Malgrat les mesures de seguretat que s’han adoptat en els centres escolars, el major contacte entre els menors ha provocat aquest augment en el nombre de transmissions. Això ha comportat el tancament d’aules i el confinament de professors i alumnes de molts col·legis per complir amb l’obligada quarantena.

Aquest augment en el nombre de positius ha situat al grup dels menors de 15 anys en el tercer lloc del rànquing de contagiats. Encapçalen la llista dels que tenen entre 15 i 29 anys, amb 10.729 positius en l’última setmana, tot i que si tendència és a la inversa que la del grup de menors de 15 anys, ja que han baixat de 13.775 a la primera setmana de setembre a 12.463 en la segona. A continuació se situen les persones que es troben entre els 30 i els 39 anys, que també han marcat un notable descens, passant de 10.182 a la primera setmana de setembre, a 9.375 en la segona ja 7.982 en la tercera.

D’altra banda, la menor incidència s’ha donat, en les últimes setmanes, a la franja d’edat entre 70 i 79 anys, encara que la seva tendència és irregular, ja que ha oscil·lat entre creixements significatius i descensos importants. La primera setmana hi havia 2.802, la segona 3.231 i la tercera 2.849.

En una situació similar es troben els majors de 80 anys, que han evolucionat dels 2.619 de la primera setmana de setembre, als 3.259 de la segona i 3.020 de la tercera.

Per contra, el grup d’edat en la incidència ha estat més gran és el de 30 a 39 anys, tot i que ha experimentat un descens molt important en aquestes tres setmanes. Ha passat de 10.182 a la primera a 7.982 en la tercera. No ha seguit el mateix camí la franja d’edat immediatament superior, la de 40-49 anys, encara que és cert que en l’última setmana sí que ha experimentat un important descens. Ha passat de 9.944 en la primera setmana de setembre, a 10.119 en la segona i 9.069 en la tercera.

 


REDACCIÓ15 Setembre, 2020
foto_3695063.jpg

Compossar, una empresa instal·lada a Tarragona, ha desenvolupat mampares de protecció per a pupitres escolars amb un disseny menys invasiu per als alumnes.
A diferència de les peces tradicionals en forma d’u aquestes tenen forma d’ela i disposen d’un dels costats obert.
Això, segons la companyia, fa que els estudiants no quedin totalment tancats, tinguin més sensació de llibertat i tinguin menys obstacles que dificultin l’escriptura. El costat que queda obert, apunta l’empresa, queda protegit per la pantalla del pupitre de la vora.
Compossar té capacitat per produir 1.200 mampares diàries a les instal·lacions del polígon Francolí de Tarragona i, de moment, n’ha regalat una desena als estudiants de l’escola ZER Les Vinyes, als Guiamets (Priorat).
L’empresa assenyala que les mampares s’han dissenyat a partir del contacte directe amb professionals de la docència amb l’objectiu de reduir el risc de contagi de covid-19 a les aules sense comprometre la comoditat dels alumnes.

PUBLICITAT


REDACCIÓ1 Setembre, 2020

Que tinguem un bon començament de curs. Ho desitjo, enguany, no amb una expressió retòrica que cada 1 de setembre es repeteix un cop i un altre entre les i els docents. Enguany, el desig fet paraules és central, real i, sobretot, dit en veu alta; vull que passi, que es doni, que es materialitzi el desig en realitat.

Perquè aquest que comença avui serà un curs dur però, com sempre, apassionant. Hi aprendrem munts de coses que no sabem i, espero que també, farem aprendre algunes coses a qui tenim davant, més enllà inclús de les competències bàsiques que els rics han posat a l’agenda mundial de l’ensenyament per convertir els nous treballadors en flexibles com un jonc. Fa segles, però, que sabem -gràcies Ramon Muntaner- que els joncs sumats un amb l’altre i aplegats en mata, la mata de jonc, esdevenim indestructibles. I qui mana pot tenir el poder que vulgui que no aconsegueix ni aconseguirà trencar-nos si ens sumem i esdevenim una sola.

Som docents i sabem que les mesures implementades per l’administració per fer classes amb seguretat, a Catalunya, són una burla a la intel·ligència. ni tenim nous espais per partir grups i fer-los més petits, ni tenim nous docents perquè els pocs milers de “nous professionals” que anuncien els administradors ben justet cobreixen les places deixades lliures per les prejubilacions, que enguany han estat moltíssimes (no patiu que les dades concretes i reals no les faran públiques perquè si les fessin públiques es desfaria le seu engany).

I amb aquesta colla hem de fer conlloga? Doncs sí, però fent allò que sabem fer, com sempre, atendre, ensenyar, ajudar i ser-hi. El que hem fet i farem sempre, el que vam fer des del març fins al juny, i des del juny fins a l’agost, malgrat ells mateixos s’esforcessin a estendre la mentida que no havíem fet res durant el confinament.

Som-hi que no ha estat res. Preparem tot el que no ens han preparat i qualsevol persona que no pugui fer les classes que agafi la baixa per raons mèdiques sense remordiments, sense patir que l’últim que hem de fer és autoculpar-nos de les mancances de l’administració.

Volem increment de plantilles reals, volem més espais, volem fer la nostra feina en condicions, en mínimes condicions. I, sobretot, volem poder fer classes presencials, que són les classes reals i veritables, les que ens permeten mirar-nos als ulls, parlar com a persones i atendre qui ho necessiti sempre que calgui.

Que tinguem un con començament de curs!!!

Jordi MARTÍ FONT
Exregidor CUP a Tarragona

 


REDACCIÓ20 Novembre, 2019

“Quan passeu pel travessant de la porta de qualsevol escola l’èxit ja estarà assegurat”

Avui vull explicar-vos quelcom que porto fent ja un temps i que omple d’alegria els meus dies. Potser amb aquesta frase semblo un enamorat, o un il·lús que viu en els seus propis pensaments però és que potser ho sóc.

Fa tres anys que realitzo accions a les escoles de Tarragona fruit de les carències que vaig veure durant tota la meva etapa educativa; tant a l’escola primària, l’institut, com a la universitat. En cap d’aquests centres es va parlar del continent africà negre, he tingut uns professors d’elit, tot i això mai hi han hagut d’explicar-me res d’Àfrica, ja que al temari del curs no hi era.

Jo tenia les meves inquietuds i volia saber específicament d’això perquè era el que a mi m’interessava, saber més de les persones que feien l’art que jo tenia, però hi havia persones a classe i a l’escola que eren de més enllà de les nostres fronteres i elles també voldrien saber de la terra d’on ells provenien i, a l’escola, només ensenyaven coses de la terra blanca.

“La institució més completa del món sempre tindrà carències”

Fruit d’això i després d’acabar la carrera d’història el meu cor va haver de posar límit a aquesta situació en la mesura que jo podia i vaig decidir començar a escriure de manera autodidàctica per realitzar un projecte on l’art tribal del continent negre arribés a les escoles, que era el que jo podia fer i el lloc on les idees arriben de manera més forta a la població.

Ploro quan escric aquestes línies, les tecles del meu ordinador estan mullades d’alegria, i és que realment és un èxit que avui, quatre anys després, segueixi fent el que un dia va ser la meva preocupació, els motius pels quals emprenyar-me i el meu somni: a les escoles ha entrat l’art tribal!

Em dirigeixo a les escoles per fer xerrades dissenyades per tots els nivells, sent jo qui m’adapto sempre al que tinc davant; des de nens de 3 anys fins a alumnes universitaris. No només vull transmetre idees formals de l’art, sinó que els hi vull parlar de la riquesa d’un continent al qual sempre se li ha donat una imatge d’una terra amb moltíssimes carències i mai se li ha destacat l’interessant i la riquesa que amaga en les seves gents, en els seus pobles i en la seva cultura.

Quan vaig a les escoles, les persones de qualsevol edat es queden sorpreses del que veuen i els hi explico, ja que em desplaço amb diverses obres que es poden tocar, olorar i escoltar. Per molts és la primera vegada que han vist aquelles formes, i la seva cara d’estupefacció és espectacular.

En acabar les xerrades sempre demano que em facin un dibuix d’allò que han vist aquell dia, copiant-ho o bé inventant-se alguna nova forma, sempre surten dibuixos espectaculars. Però el millor és quan arriben a casa i expliquen el que han vist i tornen a pensar, imaginar i dibuixar allò de nou.

“El meu èxit com veieu, és un dibuix, però no, no és un simple dibuix”

Amb aquest projecte vull acabar amb moltes barreres, amb molts filferros d’espines, amb molts murs, amb moltes lleis, amb molts programes electorals… amb moltes fronteres, tant físiques com ideològiques. Perquè avui i sempre al món estem TOTES i TOTS.

Encara queda molt per fer. Sempre he fet acció pel continent africà, que és del que jo conec una mica, però caldria tractar a les escoles tantes parts del nostre món…

Aquells qui tingueu interès en aquest projecte, obro les meves portes i el meu contacte. Sempre estaré encantat de combatre i anar a ajudar per la interculturalitat.

“L’art tribal africà visita l’escola”

artesinautor@gmail.com

 


REDACCIÓ7 Desembre, 2016

Les dades de l’informe PISA de 2015, extretes del resultat de les proves realitzades a alumnes de 15 anys durant el segon semestre de l’any passat reflexaen que Catalunya, com en altres ocasions, està per sobre de la mitjana espanyola (tcatalunyaambé de l’OCDE i de la UE) a les tres competències analitzades, ciències, matemàtiques i compreensió lectora.

Els resultats donen als alumnes catalans una mitjana de 500 punts en matemàtiques, 504 en ciències i 500 en comprensió lectora. En total, amb tots tres assignatures juntes, els resultats han millorat 17 punts respecte de les proves de fa 3 anys.

Tot i això, Catalunya encara es troba lluny de l’excel·lència en l’educació, ja que les dades PISA demostren que els catalans estan molt per sota de comunitats autònomes com Navarra o Castella Lleó amb els que els separen diferències de fins a 22 punts en comprensió lectora, de 18 en matemàtiques o 15 en ciències.

M.M.