Tarragona està a punt de retrobar-se amb una de les jornades més esperades de l’any. La Diada de Sant Jordi torna amb força al calendari cultural de la capital i enguany està previst que es recuperi tota la normalitat d’una festa que fa que tots els tarragonins, a hores d’ara, estiguin més pendents del cel i el temps que farà aquest dissabte 23 d’abril, que no pas en les dades de la pandèmia, que sembla que ja queda enrere.
Solé al Teatre Tarragona amb larepúblicacheca.cat
Des de larepúblicacheca.cat hem volgut saber com s’està gestant aquesta jornada tan especial, amb la regidora de Cultura de l’Ajuntament de Tarragona, InésSolé. L’edil ens atén al Teatre Tarragona, amb vistes a la Rambla Nova, que serà el principal escenari d’una Diada de Sant Jordi de retrobament, amb el cor de la ciutat bategant.
Solé reconeix la importància de poder recuperar la normalitat “amb una festa tan identitària del nostre país”, assenyalant que Tarragona és una ciutat que sempre es posa de gala en el dia de les lletres i les arts escrites. “És un dia de recuperar el carrer, de retrobar-nos amb els llibres i les lletres; amb els amics, amigues i la família”, destaca la regidora de Cultura tarragonina.
Un altre dels actes especials que marcaran ben segur la Diada de Sant Jordi, serà l’actuació de les quatre colles castelleres de la ciutat. Solé explica que és una diada molt estimada per castellers i el públic de la ciutat. “Sant Jordi és aquell ‘tastet’ dels primers assajos, abans de l’inici del calendari casteller. Canvia molt el fet de fer castells a plaça que a l’assaig”, afirma l’edil cupaire.
És un dia de recuperar el carrer, de retrobar-nos amb els llibres i les lletres; amb els amics, amigues i la família
Sobre aquesta actuació, InésSolé destaca la seva singularitat i la novetat d’enguany, ja que Xiquets de Tarragona, Colla Jove Xiquets de Tarragona, Xiquets del Serrallo i Colla Castellera de Sant Pere i Sant Pau tindran 45 minuts on podran alçar totes les construccions que desitgin, segons ha detallat la regidora. L’actuació s’iniciarà a les vuit del vespre i a tres quarts de nou, les colles hauran de tancar la diada amb els pilars de comiat.
D’altra banda, preguntada sobre quins actes recomana als tarragonins, Solé ha volgut destacar el fet de poder passejar per les parades de llibres i flors de la Rambla i “consumir moltes lletres, la lectura nodreix l’ànima i és important, més en aquests temps, poder consumir literatura en català”, i també la diada castellera “amb la màgia de les quatre colles, els castells simultanis i la diada de país”.
Jesús Arjona es uno de los grandes activos culturales de Tarragona. Coleccionista y comisario de arte, conversamos con él de una forma más cercana y próxima, para analizar qué supone el hecho de poder dedicarse al mundo del arte, en una época un tanto convulsa y a pesar de su juventud. Arjona nos explica su visión del arte africano, como le fascinó desde que era un niño, sus primeros movimientos en las subastas, el factor suerte y la esperanza de que Tarragona acabe apostando por el arte tribal y que no sea una cosa temporal. Con ustedes, Jesús Arjona.
¿Quién es Jesús Arjona?
Pues Jesús es un joven de Tarragona, de 26 años, dedicado en vida y pasión a las artes tribales y con un presente activo en el mundo del deporte.
No tienes una formación ‘artística’.
Soy historiador y tengo una formación como gestor cultural, pero no soy artista.
Arjona atiende a larepúblicacheca.com
Más bien un coleccionista de arte.
Sí, soy un coleccionista, relacionado con el mundo del arte, un comisario que expone.
Este interés por el arte, ¿es una cosa que te viene desde pequeño?
Yo empecé a ser ‘coleccionista’ con nueve años, compré mi primer objeto aquí en Tarragona. Lógicamente, ese objeto, con nueve años, era un juguete. Ya con los años este interés avanza, me introduzco poco a poco en el mundo de las subastas, un mercado totalmente diferente, que me permite comprar objetos de mayor calidad. Ahora me abro a otros continentes como la mascara que he traído para la entrevista que es de Indonesia, Java, que procede de la casa de subasta ‘Sotheby’s’.
¿Cuándo empiezas a acceder a este tipo de subastas?
A partir de los dieciocho o diecinueve, con mis primeros sueldos, accedo a este tipo de subastas para adquirir objetos de mayor valor. Antes tiraba de las pagas (risas). Mi primera obra me costó 20 euros. Por ese precio ahora no compro ni un soporte…
Desde muy pequeño me sentí atraído por la ‘llamada’ de África. Yo quiero transmitir esa fuerza.
Para los que no pertenecemos a este mundo. ¿Hay que tener mucho capital, para ser coleccionista?
Si tienes claro qué es lo que quieres hacer, no. Si te encaprichas y vas a por un objeto concreto, sí hay que tener mucho capital. Mi caso no es este. Yo soy un trabajador, un coleccionista que expone su colección para dar a conocer un mensaje concreto. Al fin y al cabo, yo soy un trabajador, con un sueldo no muy elevado. Hay que saber moverse en las subastas, también tener un poco de suerte. Yo juego mucho con la suerte. Estoy consiguiendo objetos muy buenos. Pero hay que admitir que hay días en los que no se consigue nada, y, en cambio, otros que sí.
Arjona posa con la última de sus adquisiciones
En este momento de ‘crisis’ mundial. Explícanos cómo es el mundo de la subasta.
Ahora mismo sí que es cierto que es difícil poder conseguir objetos de gran calidad. No se encuentran así como así. También es evidente que la crisis está afectando mucho al sector y hay gente que se arruina y se tiene que desprender de objetos que se compran por un precio muy inferior al de su valor. También existe la otra parte, la de personas con dinero que pueden comprar este tipo de objetos -en muchos casos para limpiar capital o ‘invertir’- También está pasando que las instituciones públicas entran en las pujas a comprar obras de arte.
¿Es un mundo oscuro el de las subastas, como se puede imaginar la gente?
No (risas). Todo está muy claro. Al final las subastas son públicas. No hay nada que no sea transparente. No hay nada oscuro. Parece morboso, pero no lo es.
¿Qué buscas transmitir exponiendo tu colección?
Parto de la base de que, sin ser africano, vivo este arte con mucha pasión, como si formase parte de mi cultura. Desde muy pequeño me sentí atraído por la ‘llamada’ de África. Yo quiero transmitir esa fuerza. Desde pequeño, como siempre digo, siempre he coleccionado, como decían otros “muñecos de negros”. Y se me echó en cara. Ahora, con una visión totalmente diferente, empiezo a entender las cosas de forma diferente. Quiero transmitir toda esa fuerza y riqueza cultural, con mis posibilidades y obras de arte y romper con el modelo europeo. Dentro del continente africano también hay obras maestras, al fin y al cabo son 54 países y cada uno tiene su obra maestra. Bajo el prisma del arte europeo no se suelen tener en cuenta, pero existen y están al mismo nivel de importancia que el resto. Mi finalidad es normalizar todo el arte africano en la sociedad.
¿Y cuáles son las sensaciones del público, vienen abiertos a las exposiciones?
Todo depende del lugar donde te encuentres exponiendo. Sí que es verdad que aquí en Tarragona, gracias a un trabajo de divulgación de las Áfricas, sí que hay más obertura de mente que en otras poblaciones, donde este arte se sigue viendo como “cosas de las máscaras y de las estatuas”.
El sistema educativo no pone en valor el arte de otras culturas, desde primaria hasta el bachillerato.
¿Algo como de las colonias?
Sí, incluso con ese punto de souvenir o recuerdo de un viaje. Hay que romper con esto. Sí que es verdad que la gente que viene a las exposiciones viene abierta, gracias al morbo que tuve al inicio (ver sección ‘Las máscaras de Jesús Arjona’) y que gracias a ello se aficionaron a este tipo de arte.
Hablas del público de Tarragona. ¿Es más abierto?
No lo definiría así. Algunos sectores de la población sí que se muestran más abiertos, pero es un poco cerrado (ríe). Si nos comparamos con París o Barcelona, ciudades donde me he movido últimamente, hay mucha más multiculturalidad y diversidad. En Tarragona, a pesar de que se están haciendo pasos importantes, el público es más cerrado. No hay que olvidar que el arte con el que trabajo también es arte clásico, igual que el europeo.
Jesús Arjona
¿Crees que el problema es la falta de conocimiento en la educación?
Todo esto es porque el sistema educativo no pone en valor el arte de otras culturas, desde primaria hasta el bachillerato. Este es el principal problema para que no se tenga este respeto o interés hacia el arte de otros continentes.
Si ya cuesta valorar el patrimonio clásico de esta ciudad, entiendo que el arte africano, si hay faltas en las bases educativas, estudiando solo una parte, se pasa por encima.
Se pasa totalmente por encima. La línea de las corrientes artísticas del siglo XX se centra en dar importancia a la persona blanca, sobre el resto de culturas, no solo la africana. Es el principal problema que tenemos. No hemos tenido una historia colonial -también la nuestra es muy oscura y con episodios muy denunciables- que sí que han tenido otros países que sí que lo valoran más, como Francia o Bélgica. Pero aun así, no se ha dado a conocer este tema en la educación de este país.
Necesitamos una continuidad para poder normalizar el arte y las culturas de otros continentes
¿Tarragona es una ciudad que ayuda a todo este tipo de iniciativas artísticas?
Yo siempre he trabajado en el sector privado. Tarragona ha abierto las puertas al arte tribal, a través de la concejalía de Comercio y la iniciativa ‘Africa’t’, donde en la calle se pudieron ver en los escaparates obras de arte tribal. Pero ha sido algo temporal. Es algo que funciona, pero deberíamos ir más allá. Hablo de una exposición permanente, o un espacio donde se pueda acudir más allá del patrimonio clásico de la ciudad.
¿Es una apuesta temporal? ¿Falta continuidad?
Se apuesta en el momento. No falta iniciativa, falta continuidad. Yo no puedo vivir de un acto o una fecha concreta. Necesitamos una continuidad para poder normalizar el arte y las culturas de otros continentes, no solo remando hacia mi casa. Necesitamos espacios o lugares que apuesten por este tipo de iniciativas. Tenemos un potencial turístico y patrimonial espectacular y que no se ha aprovechado. No podemos compararnos con París, pero nos podemos inspirar en este tipo de iniciativas, a través de la permanencia y no exposiciones fugaces.
Ens desplacem fins a la seu del Col·legi d’Administradors de Finques de Tarragona (COAFT), un col·lectiu molt present en el dia a dia de les comunitats de propietaris de la demarcació. El seu president, Fabian Huguet, posa una mica de llum a una professió que, segons admet, “és la gran desconeguda”. Huguet posa en context l’estat del mercat immobiliari a Tarragona, com ha afectat la crisi de la Covid-19 a moltes propietats que s’han hagut de reinventar per donar resposta als diferents problemes i al seu funcionament, durant els mesos més complicats de la pandèmia. El president del COAFT també explica que s’han de posar solucions reals que donin resposta per protegir a propietaris i llogaters, per evitar que el mercat sigui encara més inestable.
Què suposa el fet de posar-se al capdavant del Col·legi d’Administradors de Finques de Tarragona?
Doncs suposa lluitar per posar la nostra professió on crec que ha d’estar. Som una professió desconeguda, per les circumstàncies que siguin, hem estat una mica d’esquena a la societat. Hem de canviar amb això, ens hem de donar a conèixer. Gestionem el bé més sagrat de les persones, el seu immoble. Tant la junta com jo, creiem amb el futur d’aquesta professió i que creiem que som fonamentals per a la societat.
Com es troba el mercat immobiliari?
Fabian Huguet, a larepúblicacheca.cat
Jo crec que, lamentablement, encara cometem molts errors amb la gestió del parc immobiliari. Necessita una solució de consens, amb una visió global de la situació. El que no es pot fer és partxejar i establir mesures -un exemple és la retenció de rendes i a la vista està els resultats que han donat- i no es poden fer aquest tipus de polítiques aïllades. S’ha de prendre solucions consensuades on entrin la protecció de la propietat privada, la defensa del ciutadà… en definitiva, que es garanteixin els drets dels usuaris, tant llogaters com propietaris. No podem anar a un mercat variant i inestable.
Gestionem el bé més sagrat de les persones, el seu immoble
I a Tarragona?
No és diferent del que veiem a la resta de l’Estat. La situació és crítica. Tenim un problema de manca d’immobles i, com deia abans, la retenció de rendes no està solucionant aquest problema. És un tema que s’ha d’analitzar amb totes les parts implicades. Tots els sectors han d’aportar i consensuar, també des del sector polític, per evitar els canvis dràstics depenent de qui governa. En els últims set anys tenim set tipus de legislacions diferents. Això no pot passar. Hi ha decrets que han durat un mes. No s’està solucionant el problema i és molt greu. Crec que no n’estem sent conscients de la gravetat. Hem d’ajudar tots els sectors a solucionar-lo.
La situació és crítica. Tenim un problema de manca d’immobles i la retenció de rendes no està solucionant aquest problema.
Les dades mostren que el mercat immobiliari torna a estar a l’alça. Es podria tornar a repetir la crisi de la bombolla immobiliària de 2008?
Crec que no. El que va passar llavors no va ser només un problema del sector immobiliari. Es venia d’anys de bonança econòmica i molts aspectes que van afavorir al fet que aquesta bombolla es produís. Sí que és cert que l’home és l’únic animal que ensopega amb la mateixa pedra, però és molt més improbable. Les mesures que s’han pres des del Banc d’Espanya i Banc Central Europeu estan precisament per pal·liar els efectes d’una nova crisi del sector immobiliari si es tornés a produir. Crec que no pot passar.
Uns dels efectes de la crisi immobiliària ha fet que màfies organitzades i delinqüents tornin a ocupar habitatges. Com ho veuen des del COAFT?
El tema de les ocupacions és molt difícil d’afrontar. Però s’ha de diferenciar entre les ocupacions “necessàries” i les “delictives”. Aquestes darreres per desgràcia són la majoria de les ocupacions. Són de caràcter conflictiu i delinqüent i és un caos per les comunitats de propietaris, quan generen problemes de convivència. S’ha de posar solucions. No podem permetre aquest tipus de situacions. Les ocupacions “necessàries” es produiran perquè la gent ha de viure, però no són conflictives i no generen cap problema amb els propietaris. El problema són les màfies.
Estem intentant des del COAFT que pugui ser la mateixa comunitat de propietaris la que pugui actuar contra aquestes ocupacions il·legals
Per què s’arriba a aquest tipus d’ocupacions delictives?
Perquè estem en una situació d’inseguretat jurídica. No ens ajuda a solucionar aquests problemes. No és lògica. Estem intentant des del COAFT que pugui ser la mateixa comunitat de propietaris la que pugui actuar contra aquestes ocupacions il·legals, ja que també s’ocupen els espais comuns, no només l’habitatge concret. Hem de tenir clar la diferència entre les dues ocupacions, nosaltres denunciem les delictives, que hem d’aconseguir erradicar-les.
El creixement del turisme a la demarcació ha fet que augmentin les ocupacions en segones residències. És preocupant?
Moment de l´entrevista
Catalunya és una de les comunitats on més ocupacions il·legals es produeixen i la província de Tarragona és la segona en l’àmbit estatal, en proporció. Les màfies aposten per aquest tipus d’ocupacions en segones residències perquè moltes vegades aquests edificis estan buits fora de les temporades de vacances. És preocupant i el fet de les ocupacions a aquest tipus d’immobles ajuden a agreujar aquest problema.
Com ha afectat la Covid-19 al mercat immobiliari?
Crec que ha afectat de diferents maneres. Una és que ens hem adonat de la importància que els edificis estiguin en bones condicions. Molta gent només parava per casa per dormir i el típic de “deixem-ho estar, ja ho farem”. Fruit del confinament, que ens hem hagut de tancar a casa, és quan ens adonem que els edificis s’han de mantenir i conservar. També cal destacar la dificultat d’haver de gestionar les comunitats de veïns sense poder fer reunions. Treballadors en situació d’ERTO. Ha estat complicat, però la resposta ha estat positiva i crec que el nostre col·lectiu ha fet una gran feina. S’han establert totes les mesures de seguretat i econòmiques en totes les comunitats, fet que també ha ajudat a la gent a entendre la figura dels administradors. I és important.
La Covid-19 ha fet augmentar les morositats a les comunitats de propietaris?
Sí. Però també ha fet aflorar la solidaritat, com he dit abans. Hi ha hagut moltes comunitats que han entès les situacions de veïns que no podien afrontar pagaments. També és cert que hi ha gent que s’ha aprofitat d’aquesta situació difícil, així i tot en general les comunitats han entès la situació dels veïns que han comunicat que no podien fer front a les despeses comunitàries. S’han buscat solucions en la gran majoria dels casos.
Com s’ha hagut d’adaptar el col·lectiu dels administradors a la nova normalitat?
Ha estat difícil, però crec que hem respost de manera molt ferma. Ens hem hagut d’adaptar i esforçar i crec que no ha quedat cap comunitat desatesa. Les comunitats també han estat molt comprensives. Un exemple d’un canvi d’un pany trencat, en condicions normals és ràpid de solucionar, però en pandèmia hi havia empreses amb ERTO i la resposta no podia ser immediata. Han estat moments complicats per a les comunitats, però ens hem adaptat, gràcies a una legislació pròpia de Catalunya i que ens ha ajudat a poder prendre decisions i acords sense necessitat de reunions.
Els fons ‘Next Generation’ seran una gran ajuda per les comunitats. Sobretot per ajudar a les rehabilitacions dels edificis, amb aquests fons.
Els fons ‘Next Generation’ poden ajudar al mercat immobiliari?
Crec que seran una gran ajuda per les comunitats. Sobretot per ajudar a les rehabilitacions dels edificis, amb aquests fons. El gran avantatge d’aquestes ajudes serà que les mateixes comunitats podran accedir a aquests fons, tot i que encara queden molts aspectes per definir com per exemple quins seran l’import màxim que puguis accedir. Pot ser una gran ajuda, però tenen només una manca. I és que només contempla l’eficiència energètica. Segons sembla, es vol incloure també en aquests fons, eliminar les barreres arquitectòniques als edificis, un problema també per a les comunitats. Però en els temps actuals, amb els cotxes elèctrics, els panells solars i els aïllaments dels edificis entraran en aquestes condicions per poder fer aquest salt i ajudar a rehabilitar aquest parc immobiliari, sobretot els edificis més antics.
Sobre la figura de l’administrador de finques. Què és la mediació immobiliària?
És la resolució dels conflictes extrajudicialment. El fet de fer possible que una tercera persona intervingui en un conflicte entre dues parts, per tal d’evitar que cap de les parts vulgui imposar-se a l’altra. Crec que és molt positiu. Pots descongestionar a la justícia, que està saturada. També pot ajudar a intervenir per evitar els conflictes entre els veïns de les comunitats, per evitar arribar a judici i que la part que perd es vegi perjudicada i faci que el problema perduri. Crec que s’ha de potenciar la figura de la mediació i hem de ser capaços de transmetre a la ciutadania què és la mediació. Perquè el problema és que és la gran desconeguda.
Un altre dels problemes del mercat és que cada vegada és més difícil pels joves accedir a l’habitatge.
Fabian Huguet
Com he dit abans, és un problema de legislació. Per què no hi ha habitatges assequibles al mercat? Perquè el propietari no té la seguretat jurídica que necessita per treure-la al mercat. Si l’obliguem a treure-la, la traurà? No. La vendrà o farà altra cosa. La retenció de rendes és la solució? No, perquè no surten habitatges al mercat i si no surten la gent no podrà llogar. S’ha d’aconseguir facilitar que els habitatges surtin al mercat, per generar que baixi el preu dels lloguers. Però s’han de garantir els drets dels propietaris. I també hem de fer que el llogater tingui els seus drets i defensar que no siguin vulnerats. Per això dic, és necessari fer una política genèrica que doni solució a aquests problemes.
No podem fer que tothom aposti pel lloguer. S’ha d’incentivar i ajudar també que la gent pugui comprar
Davant d’aquesta impossibilitat dels joves a comprar immobles, cada vegada hi ha més gent de lloguer. Com afecta això al mercat?
El mercat immobiliari no n’és aliè a les crisis, ja va passar amb la bombolla, de fet els immobles sempre es poden revalorar i pujar de preu. Però s’ha de tenir en compte, sobretot a l’hora de legislar, com passa a països europeus, on un tant per cent molt petit és propietari. A Espanya tenim una altra mentalitat, som un país de compra i aplicar aquest tipus de polítiques aquí no funcionen. S’ha de buscar un equilibri. No podem fer que tothom aposti pel lloguer. S’ha d’incentivar i ajudar també que la gent pugui comprar.
S’ha intentat una nova pujada d’impostos a Tarragona. Com afecta les propietats?
Sempre ens afecten negativament les apujades d’impostos. De fet, fa que hi hagi una davallada en la inversió. Potser hi ha vegades que és millor guanyar amb petites quantitats, que amb una gran. Al final, al gran tenidor no l’afecta tant com a aquella persona que ha invertit en un pis, pensant en el futur dels seus fills, o que li vol treure un rendiment. Les apujades d’impostos mai són positives.
La situación política en Tarragona vuelve de nuevo al foco de la actualidad. Los plenos han llegado a convertirse en un choque entre oposición y gobierno, donde se ha llegado a subir el tono de los debates y el ejecutivo no ha logrado aprobar unas cuentas que pueden condicionar el último año de mandato. Con este caldo de cultivo, hablamos con Sonia Orts, concejal no adscrita del ayuntamiento. Analizamos toda la actualidad de la ciudad, su marcha de Ciutadans y los episodios que vivió al romper con su partido. Califica a Ricomà de “dictador” y asegura que su equipo de gobierno no está preparado para gobernar una ciudad que “ha perdido la capitalidad” y que se dirige “a la deriva”. Admite que ve a otro alcalde sentado en el sillón del pleno y no se cree los últimos datos de la encuesta “filtrada por ERC”. Orts analiza toda la actualidad política enlarepublicacheca.com.
En primer lugar, ¿cómo está después de estos meses ‘revueltos’?
Pues muy bien, trabajando por y para Tarragona, como siempre.
Hace exactamente un año que dejó Ciutadans. ¿Cómo ha sido este proceso?
Hace un año. Sí, desde la última entrevista que me hicieron en la radio municipal, que, por cierto, el señor Calderón y yo estamos vetados en la radio por el alcalde desde que estamos como concejales. Pero sí, llevamos un año fuera de Ciutadans.
¿Por qué esa ruptura con el partido?
Pienso que es el mejor paso y la mejor decisión que he podido tomar, ahora que ha pasado un año.
Sonia Orts en larepublicacheca.com
¿Qué se estaba haciendo mal para que acabasen rompiendo con Ciutadans?
No estaban cumpliendo con el ideario y el programa político por el cual nos presentamos muchos de nosotros. Y, sobre todo, lo que he sufrido yo -hablo por mí misma, no por otros que se han ido-, es que han abandonado el municipalismo. Eso es lo que más te duele, porque trabajas por Tarragona. Estábamos abandonados.
¿Qué peso tuvo en esta decisión que el líder, Rubén Viñuales, dejase el partido?
No tuvo nada que ver. Lo que sí que es verdad es que fue la gota que colmó el vaso, porque él era el portavoz. En el momento que se va, yo asumo el cargo y empiezo a recibir órdenes directas. Ahí te das cuenta de que todavía estás más en desacuerdo con las líneas de partido. Me encontré encorsetada y limitada. Quiero dormir bien por las noches.
Carrizosa, Arrimadas… ¿Quién daba esas órdenes?
Sinceramente, aquí a Cs Tarragona no nos llegaba ni de un sitio ni de otro. Era la estructura en general.
Ciutadans ha abandonado el municipalismo. Me sentía encorsetada
Y se van el señor Calderón y usted al banco de los no adscritos. ¿Qué balance hace de este primer año?
Excelente. No puedo tener un compañero más leal e ideal para trabajar. Hacemos un buen tándem. Él tiene un perfil jurídico y una forma de trabajar impecable. Mi aportación es más a nivel social. Estamos trabajando muy bien. Tenemos detrás una plataforma ‘Tarragona lidera’, donde cada vez recibimos más seguidores y participantes. Nuestra línea de trabajo es sentarnos con la gente, con las asociaciones y escuchar sus ruegos y preguntas. Y eso es lo que llevamos al pleno, un trabajo de día a día.
¿Es difícil trabajar políticamente para un concejal no adscrito?
Fuera del ayuntamiento, la gente te lo pone muy fácil. Y te agradece que hayamos dado este paso. Si me preguntas a nivel formal, dentro del ayuntamiento, ha sido muy difícil. Nos lo han puesto muy complicado, especialmente el señor Ricomà. Antes del nuevo pacto de gobierno, miembros del ejecutivo nos dieron su apoyo. No voy a decir nombres, para no crear más ruptura de la que ya hay en ERC. Pero el señor Ricomà fue un dictador con nosotros. En mi caso particular, tuvo un comportamiento muy misógino, que todavía no se le ha borrado. Me lo hizo pasar muy mal.
El señor Ricomà fue un dictador con nosotros. En mi caso particular, tuvo un comportamiento muy misógino, que todavía no se le ha borrado. Me lo hizo pasar muy mal.
El tono en los plenos se ha elevado. ¿Cómo definiría el ‘rifirrafe’ entre los partidos?
Esto no ha ocurrido nunca. Es algo que hay que destacar. ¿Por qué cosas que antes no ocurrían, ahora que Ricomà es alcalde, sí? Porque él actúa de forma muy dictatorial, como he dicho antes. Protege su sillón. Cuando nosotras -y hablo en femenino plural porque no soy el único ejemplo- expresamos nuestra opinión -le pese o no, yo tengo el apoyo de una ciudadanía que me ha votado- o decimos algo que no les gusta, él interviene. En el último pleno me cortó el micro, me coartó mi derecho a hablar, me menospreció públicamente. Por esa razón, yo aprovecho el espacio de ruegos y preguntas para que no nos corte el micro. Es una pena y una vergüenza que un alcalde no permita la libertad de expresión.
Habla como si tuviera una revancha contra usted.
Tiene miedo y pesadillas a perder el sillón de alcalde.
¿Sonia Orts es la peor pesadilla de Pau Ricomà?
Habría que preguntárselo a él. Pero según él, en el pleno, sí. Parece que su único problema en el pleno soy yo. Creo que tiene una inclina hacia mí.
Vizcarro y Orts en la entrevista de larepublicacheca.com
Con este caldo de cultivo, ¿usted está satisfecha de cómo está la ciudad?
No. Han intentado subir dos veces los impuestos, la segunda vez no lo consiguió gracias a la oposición. Han perdido fondos y ayudas para impulsar proyectos históricamente enquistados en Tarragona. Los han dejado perder. Si habla con los polígonos industriales, cada vez se está quitando más presupuesto. Hable con los barrios y se dará cuenta de que no hay ninguno que esté contento. No están dedicando ninguna inversión real. Parchecillos. Les queda poco más de un año. Tienen a todos los sindicatos en pie de guerra, en contra de Ricomà. Tampoco han escuchado a la Guardia Urbana y ahora con la CUP, menos. Preocupa muchísimo.
¿Les sorprende haberse quedado fuera de la ronda de negociaciones de los presupuestos?
Pues no tengo ni idea. El señor Fortuny -siempre digo, aunque a veces tenga algún pique con él, es el alma de este gobierno, un gran trabajador y me quito el sombrero- al final recibe órdenes. Y si el trato que recibimos el señor Calderón y yo fue el que fue…
Si nos hubieran incluido algunas de nuestras propuestas, hubiesen tenido nuestra abstención
¿Hubiesen aprobado estas cuentas, por sentido de responsabilidad?
Teníamos algunas aportaciones, sobre todo para polígonos, barrios y Guardia Urbana. También una ayuda mucho más potente para el comercio. Esa era nuestra propuesta. Si le soy sincera, quizás no hubiéramos dado un sí rotundo, pero quizás nos podríamos haber abstenido. Hay partidas con las que no estamos de acuerdo, pero otras que sí, si nos hubieran incluido algunas de nuestras propuestas, hubiesen tenido nuestra abstención. Por sentido de ciudad. Creo que se equivocaron y ahí está el resultado. Primer gobierno en democracia que gobierna con presupuestos prorrogados.
Les queda año y medio de gobierno. ¿Piensa que están ‘tirando’ del carro como pueden?
Eso es lo que más me preocupa. Creen que lo están haciendo bien. Por tanto, ¿qué van a mejorar? Nada.
¿Es viable gobernar a base de modificativos de crédito? ¿Qué supone para la ciudadanía?
Es lo que pasa desde que el señor Ricomà es alcalde. Entró y dijo aquello de “seremos el cambio” y el cambio ha sido a peor y lo están sufriendo los ciudadanos. Piensan que sin presupuesto podrán arreglar las cosas a base de modificativos. Lo peor de todo es que no han tenido humildad. Con nadie. Es verdad que nadie nace enseñado, se podían haber dejado aconsejar y asesorar con entidades o con la ciudad. Ese es su principal problema, la falta de humildad.
Hablaba que se han perdido ayudas clave para desencallar proyectos. ¿Entienden que en tres años no hayan activado uno de los grandes proyectos paralizados?
Ya no es que no lo entendamos, es que los culpabilizamos. Denunciamos este tema. Se han dedicado a culpabilizar sistemáticamente al PSC y la herencia que ha dejado. Ni todos son buenos, ni todos son malos. Pero llevamos ya tres años en los que no han hecho nada. Modificaron el proyecto del Banco de España porque quisieron. Si hubiesen activado el plan que había encima de la mesa, yo le digo que estaría concedido y habría fondos para impulsarlo. Lo han dejado perder porque han querido o porque no han sabido, por su falta de humildad. Lo dice la propia ciudadanía: Ricomà ha hecho bueno a Ballesteros. Se ponen medallas del mercado, herencia de Ballesteros. De la plaza Corsini, herencia del señor Abelló -él sí que fue un gran gestor y no el señor Nadal-. Les falta, visión y gestión.
¿Es viable la propuesta de la nueva Biblioteca y del Museo de Historia en la Tabacalera?
Allí tienen que hacer algo. Y ya. Lo decimos siempre, presentan una idea que no sería nuestro proyecto, pero tienen que tirar adelante y mover los ‘mamotretos’ encallados. La Tabacalera es un centro muy grande, se podría aprovechar para centralizar las administraciones -justicia, dependencias municipales…- Pero les pido que hagan algo ya. Solo les queda un año y poco, pero se les acaba el tiempo.
Ya empiezan a enfrentarse ERC, Junts y la CUP. ¿Cuándo pretenden hacer las cosas? Porque cada uno de ellos barre para su casa.
¿Cree que es un gobierno cohesionado?
No, y de hecho ya se nota en los plenos que ha empezado la campaña electoral. Ya empiezan a enfrentarse ERC, Junts y la CUP. ¿Cuándo pretenden hacer las cosas? Porque cada uno de ellos barre para su casa. Y van a tener un problema que no se arregla con modificativos de crédito.
El hecho de gobernar con presupuestos prorrogados y modificativos, ¿puede hacer que se pierdan oportunidades para sacar adelante estos proyectos?
Por supuesto. Y ya está ocurriendo, como con el Banco de España, y creo que no será la primera. Gracias a Dios, les queda poco tiempo en el gobierno.
Sonia Orts, concejal no adscrita
Sobre el POUM, descartan los proyectos en la zona de Llevant, unir los barrios a través de l’Horta Gran y de zonas destinadas a polígonos industriales que pueden ser ahora urbanizables. ¿Cómo lo valora?
Me parece que el señor Puig le vino como anillo al dedo que se cayera el POUM. Para la ciudad el hecho de no tener un plan urbanístico municipal es un hecho muy grave. El gobierno lo ha visto como una oportunidad. Me hace gracia que nos reúnen cada martes, con monólogos de cuatro horas del señor Puig, no nos entregan ninguna documentación, que no puedes estudiar o trabajar. Lo mejor de todo esto es que sus propios socios, Junts y CUP, discrepan de lo que presenta. No lo comprendo. En un año y poco no se va a aprobar el nuevo POUM. Presentan propuestas muy flojas, sin consensuar. Y no lo van a cerrar ellos.
Dicen que son conscientes. ¿Cree que ese POUM es un capricho del señor Puig, como han dicho otros partidos?
Sí, lo creo. Mi opinión es que si usted quita a Xavi Puig y coge a los siete concejales de ERC por separado y les pregunta sobre cualquier cosa del POUM, seguro que entre ellos mismos no tienen la misma opinión. Es un POUM del señor Puig.
Otro punto caliente es el carril bici educacional.
El falso carril bici. Porque parece que no se han inspirado en otras ciudades para aprender. Esto es un parche increíble y lo malo es que se han llevado por delante el kiosco de la plaza Imperial Tarraco, para hacer su gran obra. Una propuesta que se tumbó en el pleno y ellos hacen caso omiso al mandato popular, con actitudes autoritarias y dictatoriales. En todos los aspectos. Les da igual. Actúan como si tuvieran una mayoría y no tienen ni poder, ni gloria, ni nada. ¿Qué puedes esperar de un alcalde que traiciona a su socio de gobierno, a En ComúPodem?
El señor Puig iba en bicicleta y ahora la debe de tener en el garaje.
¿Es viable unir los barrios de Tarragona a través de los carriles bici?
Hay que empezar la casa por los cimientos. Este gobierno la ha empezado por el tejado y con propuestas populistas. El señor Puig iba en bicicleta y ahora la debe de tener en el garaje. Si él mismo no se lo cree, si no actúa… Ya puede impulsar movilidad sostenible o intentar coser lo que sea. No están reparados para llevar esta gestión.
¿Cómo define la llegada de los patinetes eléctricos?
Mal. Empiezan igual todos los proyectos. No tienen ninguna normativa preparada y abren puertas a proyectos sin tenerlos trabajados. Al señor Calderón y a mí nos citan solo a las reuniones que ellos quieren. De hecho, fue él mismo el que sugirió el hecho de que el casco fuera obligatorio, que los patinetes llevasen matrícula y otras cuestiones. Pero luego salen en los medios diciendo que eran suyas estas propuestas. No tienen humildad. Te vas a los barrios y donde tendría que haber patinetes, están los aparcamientos vacíos. Están quitando plazas a los vehículos. No ha habido una formación a la población.
¿Tarragona es una ciudad que está sucia? ¿Les preocupa el vencimiento del contrato de limpieza?
Es un tema delicado, pero tú no puedes culpar a la empresa. Cuando hablas con el gobierno, siempre hay una crítica hacia al otro lado, pero no se está trabajando. Estamos en 2022 y al contrato le queda nada. Hay mucho trabajo encima de la mesa y es el contrato más importante de la ciudad y la percepción de la ciudadanía es correcta y la ciudad no está limpia. Esto que le voy a decir me duele como tarraconense, pero si Ricomà repite como alcalde, Reus nos pasará por delante.
Si Ricomà repite como alcalde, Reus nos pasará por delante.
¿Se ha perdido la capitalidad y el liderazgo territorial?
Le queda poco. Si repite Ricomà, Tarragona estará detrás de Reus. Y eso no se puede permitir. Pero si esto ocurre, no habrá marcha atrás.
¿La ciudad es segura, después de los últimos episodios de violencia?
Tarragona es una ciudad que no apuesta por la seguridad. Si usted mira lo que iban a ser los presupuestos, a la Guardia Urbana solo les destinaban una partida de 120.000 euros para una sala de tiro, que aún siguen esperando desde el año pasado y que no se ha llevado a cabo. Se ha vuelto a pasar a este proyecto de presupuesto. ¿Dónde están los 18 agentes que se necesitan y los recursos materiales que se requieren? Cuando llegó la pandemia no tenían ni mascarillas, ni material de protección, cuando era nuestra Guardia Urbana la que estaba en la calle. No tienen recursos. Pusieron primero al señor Castaño como concejal de Seguridad… No se le puede pedir peras al olmo. Lo han visto solamente tres veces en año y medio y no podía tomar decisiones. El alcalde ha limitado el poder de decisión de sus concejales, y eso no es bueno. Ahora está la señora Guzmán, pero dudo que tenga las opciones necesarias para implantar lo que necesita el cuerpo, porque tienen a la CUP de socias de gobierno.
Orts y Vizcarro en un momento de la entrevista
¿Se soluciona con cámaras la inseguridad?
No, solamente con cámaras es imposible. Tiene que haber un proyecto grande y transversal encima de la mesa y apostar de verdad. La Guardia Urbana va ahogada, no llegan a más. Es un problema muy grave y espero que el próximo gobierno apueste fuerte por el cuerpo.
Quieren externalizar el servicio de la EMT y han dicho que lo van a aprobar. ¿Qué piensa?
Que todo lo hacen igual. Ellos se llenan la boca diciendo que es un gobierno de izquierdas. De verdad, ¿se lo cree? No únicamente en este caso. Es una vergüenza y lo de la EMT es un ejemplo más. No dejaron acudir a los trabajadores a la reunión para nutrir el debate. Vuelven a cortar la libertad de expresión. Les da igual. Y lo dicen. Que van a decidir igual. No tienen mayoría en los plenos. Son 13 votos. Empezar a privatizar un servicio es de un gobierno de izquierdas, según ERC y la CUP. Siempre estaremos al lado de los trabajadores de la EMT.
¿Cree que pecan de falta de transparencia?
Totalmente. No hay transparencia en este gobierno. Pero es que ni entre los mismos socios de gobierno. Y, prepárese, que ya ha empezado la campaña. El problema es que Ricomà sabe que ya no es capaz de convencer a sus votantes. Si no los has convencido en tres años, ¿cuál es el resultado? Se lo dije muy educadamente. Yo tengo una visión, en la que él está sentado en la bancada de la oposición. Y miro hacia el sillón del alcalde y veo a otra persona que no es él. Va a ser un alcalde justo y respetuoso. Me da esperanza.
¿Ve a Rubén Viñuales sentado en ese sillón?
Veo a un alcalde, que no va a ser Pau Ricomà (sonríe).
Después de esta radiografía preocupante. ¿Hacia adónde va Tarragona?
Ahora mismo vamos a la deriva. Dígame un sector que dé apoyo al gobierno. No hay ninguno. Ni que estén contentos con su gestión. Ricomà no tiene empatía, no tiene esa capacidad para escuchar a la gente. Si en tres años no lo ha tenido…
¿Y cómo se puede frenar el hecho de ver que la ciudad se va a pique desde la oposición?
En los plenos. Con nuestro voto y con nuestra voz. Es lo único que nos queda. Vamos a escuchar los problemas de la gente. Intentamos ocupar el vacío que el gobierno deja. Es triste. Nosotros le dimos un voto de confianza. Pero no ha servido para nada.
Si la prioridad de Ricomà fueran los ciudadanos, él no actuaría así. Sigue siendo el portavoz de ERC, no sabe ser alcalde.
¿Han actuado bien desde el accidente de IQOXE?
Han tardado casi dos años en hacer algo. Hay que recordar que ERC gobierna en Cataluña y tampoco han hecho nada. Ni vinieron al pleno monográfico. Y ¿con qué cara te pones a las puertas de IQOXE? Eres tú el que estás gobernando… Si la prioridad de Ricomà fueran los ciudadanos, él no actuaría así. Sigue siendo el portavoz de ERC, no sabe ser alcalde. Le queda muy grande el papel de alcalde.
Habla de carencias. ¿Es una cuestión de orgullo o se les ha comido el ayuntamiento?
El primero que no tiene capacidad para gestionar el ayuntamiento, es él. Tarragona necesita un buen gestor. Y no tiene esa capacidad. Una de las pruebas es que el alcalde de Tarragona siempre ha estado en la Diputación. Porque es donde están las aportaciones económicas. Y Ricomà dimitió. Es la primera vez que sucede. Fue cuando nos dimos cuenta de que algo estaba pasando. Se le comía el peso. Además, ha quedado demostrado que su equipo de gobierno no está preparado para gobernar. No es orgullo, es su falta de humildad.
Sonia Orts, ‘Tarragona, lidera’
Han sacado una encuesta donde les dan ganadores de las elecciones.
Mire si va mal el alcalde, que tiene que filtrar encuestas de su propio partido y que además no le dan unos buenos resultados.
¿Se cree usted estos datos?
No, que va (ríe). Ya le he dicho que veo un nuevo alcalde sentado en el sillón. Esta encuesta no es verdad.
¿La plataforma que lidera se presentará a las elecciones de 2023?
No lo hemos hablado. De momento los temas que lleva ‘Tarragona, lidera’, son temas de ciudad. Cada vez se está uniendo más gente y se está trabajando a nivel municipal. No nos hemos reunido para decidirlo. Es normal que la gente se lo pregunte, pero de momento no se ha puesto el tema sobre la mesa.
¿Ha recibido alguna propuesta de algún partido político?
No. Se escuchan cosas. Pero nada en firme. Y si lo han dicho, ni me he dado cuenta.
Se lo pregunto de otra forma. ¿Usted se presentará a las elecciones de 2023?
De momento no lo he pensado. Cuando llegue el momento y hablemos con la plataforma, lo sabré. A la próxima se lo digo (ríe). No le puedo responder porque le estaría mintiendo.
Domingo por la mañana en la Mercadal. Reus amanece, gris y encapotada. Algunos valientes juegan en la pista de pádel que se ha instalado en la plaza, en una imagen icónica e histórica. Llega Ariana Sánchez, una de las jugadoras más importantes del circuito World Pádel Tour, talento reusense e imagen del Open que se celebrará en la capital del Baix Camp esta semana. Ari nos atiende y contesta todas las cuestiones. Sus orígenes en el pádel, la decisión de ir a Barcelona a perseguir su sueño de llegar a ser la número uno, y lo que supone el hecho de salir de casa para triunfar, aunque reconoce que siempre que puede, vuelve a casa. También habla sobre la desigualdad que reina en el deporte de la pala y abre la posibilidad de un nuevo futuro, con un nuevo circuito, donde los jugadores tengan más importancia y se valore a las jugadoras como merecen. Sencilla, familiar y amiga de sus amigos, así se define la estrella del pádel que atiende a larepúblicacehca.com en exclusiva. Con todos ustedes, Ari Sánchez.
De Miami a Reus. ¿Qué tal ha empezado la temporada?
Pues sí, venimos de Miami a Reus, un cambio muy grande. Terminado el primer torneo el balance inicial es positivo, llegando a la final. Por otro lado, se nos escapó el partido, no pudimos sacar nuestro mejor juego, ni las sensaciones fueron del todo buenas. También reconocer a las rivales, jugaron muy bien. Pero también sabemos que es el primer torneo, puede faltar aún un poco de rodaje y que ahora hemos tenido unos días para poder entrenar, pulir cosas y analizar aquello en lo que fallamos y corregirlas. Ahora viene Reus, jugamos en casa y venimos con muchas ganas. Intentaremos disfrutarlo al máximo y dar todo en la pista.
A pesar de ello, ¿buenas sensaciones esta temporada?
Buenas sensaciones, pero a medias (risas).
Pero en el primer torneo, llegar a la final…
Sí. Pero al final piensa que venimos de una pretemporada que ha sido muy buena y donde hemos jugado muy bien. He de reconocer que en la final de Miami no jugué al nivel en el que estaba entrenando. Las sensaciones son buenas por llegar a la final, pero no estoy contenta del todo. Sé que tengo que seguir trabajando. Las cosas no salieron como quise, pero estoy con confianza, sé que hemos hecho una buena pretemporada y las sensaciones, partido a partido, van a seguir mejorando.
Ari Sánchez en larepúblicacheca.com
¿Cómo ha sido el recibimiento en Reus?
Si te soy sincera, lo primero que hice al llegar de Miami, fue venir a la plaza Mercadal y quise ver el montaje de la pista y la puesta en escena. La gente me mandaba fotos y tenía que venir a verla. En persona es espectacular. Es todo un lujo estar aquí, tener un cartel en la plaza más importante de mi ciudad es muy especial (sonríe). Estoy muy contenta y espero poder devolver el cariño a toda la gente, como ellos me lo han dado a mí y cómo han respondido a este evento.
¿Cómo se define Ariana Sánchez, fuera del pádel?
En primer lugar, soy una jugadora de pádel (risas), por eso me conoce la gente. Soy una persona muy sencilla, amiga de mis amigos, muy familiar.
¿Cómo empezaste en el pádel? Me han chivado que jugabas muy bien a fútbol… (risas)
Sí, en el cole de hecho jugaba a fútbol y baloncesto. Terminé decantándome más por el fútbol al final. De hecho siempre jugaba con chicos, porque en esa época no había muchas chicas que jugaran a fútbol. Y me acuerdo que mis padres no les gustaba que jugase al fútbol -no sé muy bien el motivo (ríe)-, y me apuntaron a pádel. Ellos jugaban en un momento donde aún el deporte no era muy conocido. Empecé jugando con mi padre en las pistas que tenemos, en la urbanización donde vivimos, aquí en Reus, y recuerdo que cuando mi padre jugaba con sus amigos y terminaba, entrábamos mi hermano mayor y yo a jugar con él y, desde el primer momento, me encantó.
Estoy muy contenta y espero poder devolver el cariño a toda la gente, como ellos me lo han dado a mí y cómo han respondido a este evento.
¿Eres una persona competitiva?
Siempre he sido muy competitiva en todos los deportes y me acuerdo de cuando iba a jugar con mi padre, llegábamos a casa peleados muchas veces porque me ganaba (risas). Lógicamente, era mucho mejor que yo al principio, pero siempre he sido muy competitiva en todos los deportes y en todo lo que hago.
Y ahí empieza la carrera de Ari.
Sí, mis padres me apuntaron a la escuela del Club TennisMonterols y allí empecé a entrenar con nueve años.
¿Cuándo te planteas realmente la posibilidad de ser jugadora profesional?
Realmente, desde que empecé a jugar a pádel, en aquellos primeros años ni me lo planteaba. Solo me dedicaba a jugar y a disfrutar. Poco a poco fui mejorando, fui superando etapas. Es muy importante no saltarse ninguna etapa. He tenido siempre la suerte de estar muy bien rodeada tanto de mi familia, como mis amigos, buenos entrenadores que creo que es básico. Y poco a poco, sin yo pensarlo, el camino me fue llevando. Primero en la etapa de menores y luego en el circuito profesional, pero tampoco creí en “voy a dedicarme a esto”. Los resultados iban saliendo y acompañando. Cuando cumplí los dieciocho sí que ya me planteé seriamente el hecho de: quiero ser jugadora profesional, número uno y voy a hacer todo lo que pueda para conseguirlo. Me fui a Barcelona a vivir para poder entrenar mejor, fue un gran cambio. Pero si te soy sincera, nunca he creído en el fin, si no en el camino. Aún lo sigo haciendo y pienso que es una de las claves. Disfrutar y dejar que las cosas vayan pasando.
Vizcarro y Ari Sánchez en la entrevista
¿Cómo fue el hecho de tomar la decisión de ir a Barcelona y dejar a tu entorno atrás?
Al final, es un paso difícil. Lo tienes todo aquí, familia, amigos, entorno… Te vas a Barcelona, una ciudad grande, pero sabes que lo haces porque estás persiguiendo tu futuro y porque allí te pueden dar las armas para poder luchar por ser profesional y llegar a ser el número uno. Lo hice cuando pensé que era el mejor momento y cuando estaba preparada. No te engañaré, es un paso difícil. Pero es el sitio donde tenía que estar para crecer y creo que se ha demostrado. He de decir que siempre que puedo vuelvo a casa (sonríe). Siempre lo hecho de menos y es importante sentirme como en casa. De todas formas, sé que fue la decisión correcta y opino que se ha demostrado.
Y de repente, llegas a la élite, al WorldPadel Tour ¿Cómo fue ese debut?
Siempre lo he intentado llevar de la manera más natural posible. Te tengo que ser sincera. Es algo que me ha ayudado mucho. Antes era una persona muy reservada, vergonzosa, me costaba abrirme con la gente. Pero el hecho de estar siempre acompañada, la relación con los jugadores, las entrevistas y el contacto con el público me ha ayudado mucho a crecer. Ahora creo que soy una persona totalmente diferente, con los pies en el suelo, sin que la fama se suba a la cabeza (ríe).
Ser un referente para los aficionados es una suerte. Hay que cuidar la imagen, sobre todo de cara a los niños y niñas que nos ven. Somos un ejemplo y hay que cumplir con ello.
¿Qué se siente al ser el referente para los aficionados?
El circuito me ha ayudado a crecer como persona y la verdad es que lo llevo del modo más natural posible. Ser un referente para los aficionados es una suerte. Hay que cuidar la imagen, sobre todo de cara a los niños y niñas que nos ven. Somos un ejemplo y hay que cumplir con ello.
¿Qué mensaje le das a esa niña o a ese niño que está empezando a jugar?
Les diría, sobre todo, que pensara en disfrutar. Del día a día, de cada entrenamiento. Que den lo máximo, siempre con buena actitud. Pero lo más importante es que disfruten. Hay que hacer hincapié en los valores, como el compañerismo, el compromiso, el trabajo. También hay que decir que no es un camino fácil, hay muchos días malos y es precisamente en esos días donde hay que seguir, dar el doscientos por cien, para luego poder disfrutar de los días buenos (ríe).
Creo que hay una compañera dentro del circuito que es muy importante para ti. ¿Qué supone Alejandra Salazar para Ari Sánchez?
Tengo una relación increíble con ella. Fue la jugadora que me dio la oportunidad y la confianza para dar un paso más y para hacerme ver que realmente yo podía estar un escalón más arriba. Los dos años que he jugado a su lado me han permitido aprender muchísimo. Me ha hecho una jugadora mucho más completa, sobre todo en el hecho de adquirir experiencia dentro de la pista y ser capaz de ser líder, que eso antes era algo que me faltaba. Cuando las cosas no iban bien, me venía abajo. Ahora cuando las cosas se ponen feas, lucho cada punto, tiro hasta el final. Siempre se pueden remontar los partidos y creo que es la jugadora que me ha enseñado a tener esa confianza. Es una persona superimportante en mi carrera (sonríe).
En el mundial no juegas para ti, sino para todo un país, por toda la gente. Fue increíble y una suerte poder vivirlo.
Y llegas a ser la mejor del circuito, la número uno y campeona del mundo. ¿Qué se siente en ese momento?
(Ríe). No había tenido la oportunidad de disputar un mundial con la selección. Tuve la suerte de ser seleccionada con España y vivir el que creo que ha sido el mejor mundial que se ha organizado hasta la fecha, el año pasado en Catar. Fue una experiencia increíble. Viví sensaciones que nunca había tenido dentro de una pista de pádel, porque estás jugando una final para ser campeona del mundo. En la final, jugando con Paula Josemaría, justo contra la pareja más dura de Argentina, viví cosas que no había vivido antes, porque no juegas para ti, sino para todo un país, por toda la gente. Fue increíble y una suerte poder vivirlo. Sin duda, uno de los títulos más especiales que he ganado.
Hablas de la presión. ¿Cómo se gestiona ese ‘match ball’, el hecho de sacar para ganar un título?
Depende del partido. Hay algunos partidos en los que estoy más tranquila que otros. Pero volviendo a la final del mundial, obviamente ahí sí que se siente la presión, es cosa del deporte. Al final convivimos con la presión y trabajamos con nuestro equipo y con el psicólogo para saber gestionar esos momentos de grandes emociones. Intento no pensar en “si gano el punto soy campeona”. Es un punto más, tengo que seguir jugando como hasta ahora y que sea lo que tenga que ser. Sí que es cierto que, en ese momento, te vienen millones de cosas a la cabeza, pero intentas quitarte todos esos pensamientos de la cabeza, centrarte en botar la bola, donde vas a sacar y a luchar el punto hasta el final.
La Rep Checa entrevista a Ari Sánchez
¿Cómo llevas el hecho de estar tanto tiempo fuera de casa, de ciudad en ciudad?
Hasta ahora, hemos tenido la suerte de que el circuito de WorldPadel Tour era muy nacional y viajabas por España, que es muy diferente al hecho de viajar fuera. Ya este año se está viendo que el circuito evoluciona a nivel internacional, con países nuevos y la verdad es que estaremos muchas semanas fuera de casa. No estamos acostumbrados aún y la verdad es que estar tantas semanas fuera de casa se hace duro. Por ejemplo, cuando pierdes hay veces que te tienes que quedar en el país dos o tres días más hasta poder coger el vuelo. Son momentos duros, sobre todo de cabeza y por eso es importante tener a gente de confianza, en la que te puedas apoyar porque, estar tanto tiempo fuera de casa se hace duro. Pero es una cosa con la que los jugadores tendremos que adaptarnos y saber gestionar esos momentos.
¿Cómo estáis viviendo el crecimiento del pádel como deporte y la expansión por el mundo?
Todas las jugadoras sabíamos que era una cosa que acabaría pasando. El crecimiento del pádel está siendo increíble y esto solo es el principio. Es algo muy positivo para el deporte. En cada país donde llega, la gente responde y crece rapidísimo. Un ejemplo es Suecia, donde este año competimos dos veces allí. Creo que es algo muy positivo, para los deportistas y para el pádel. A nosotras nos obligará a ser mucho más profesionales, tendremos que adaptarnos a esta nueva vida, que hará que viajemos por todo el mundo.
Ahora mismo estamos cobrando tres veces menos que los chicos. Es muchísima la diferencia.
¿En el pádel, en cuanto a condiciones, hay diferencia entre las chicas y los chicos?
Sí. Hoy en día hay mucha diferencia. Te puedo decir que hay dos tipos de diferencias. Una es la deportiva, en cuanto a oportunidades. Los chicos juegan desde el primer día sus partidos en la pista central, en los pabellones. Nosotras, en las primeras rondas, en cambio, tenemos que jugarlas en clubs. Donde en caso de que salga la bola, no puedes salir, o la moqueta de la pista es diferente. También tienen los mejores horarios. Pero hay que decir que WPT está intentando cambiar esto. Desde primera ronda ya se juega en pistas centrales porque han aumentado el número de pistas en los pabellones, y esto permite jugar todos los partidos del cuadro final con las mismas condiciones. Es básico. También han puesto algún partido femenino el jueves en la pista central. Pero en la jornada de viernes solo hay dos partidos de cuartos en la central con retransmisión, los otros dos se juegan en pista secundaria.
¿Y a nivel económico, es muy grande la diferencia?
Ahora mismo estamos cobrando tres veces menos que los chicos. Es muchísima la diferencia.
Eso es mucho. ¿Cómo podéis reivindicar un cambio?
En estos momentos no podemos hacer mucho porque tenemos un contrato firmado para los próximos dos años. Son unas condiciones que firmamos en su momento porque, realmente, no teníamos mejores opciones. Este contrato no se corresponde a lo que ha crecido el pádel en estos últimos años. Por desgracia ahora no podemos hacer más.
Sánchez en la pista de la Mercadal
Y, para cambiar esto, ¿cuál es el siguiente paso?
El siguiente paso es formar parte de un circuito donde al final los jugadores sean la parte importante, que se nos cuide. Al final somos el único activo que pueden tener. Sin jugadores y jugadoras no hay circuito, no se puede competir.
¿Tenéis propuestas para un nuevo circuito?
Hay propuestas, estamos negociando para obtener lo que las chicas creemos que nos merecemos y poder tener las mejores condiciones posibles para seguir compitiendo, para que el pádel siga creciendo y que, en el fondo creo, es lo más importante.
Nos han llegado noticias de que hay un nuevo proyecto en marcha. ¿ Va a haber un circuito paralelo a WPT?
Va a haber un circuito paralelo a WPT. Por su parte, los jugadores, ya han anunciado que en unas semanas van a jugar un torneo organizado por QSI y la FIP. Ppr nuestra parte, las jugadoras, tenemos una propuesta del mismo circuito, pero aún estamos en fase de negociación. Para mí es la mejor opción, porque un circuito con el apoyo de la Federación Internacional es muy importante para que el pádel siga creciendo.
¿Sueñas con poder ser olímpica algún día?
Sí (sonríe). Para mí poder jugar unos Juegos Olímpicos sería un gran premio. No sé si voy a llegar a tiempo. Me consta que están trabajando mucho para conseguir que el pádel sea un deporte olímpico. Ojalá pueda algún día disputar unos Juegos y ya ganar un oro…(ríe). Sí que es un sueño y espero que se haga realidad.
Un momento para Ari Sánchez en el circuito.
Cuando gané mi primer título como profesional. En Santander, en 2017, con Marta Ortega.
Y ahora, con Paula Josemaría. ¿Cómo es competir con ella?
Mira, cuando se terminó con Alejandra, en la primera persona que pensé fue en Paula. En ese momento creo que muy poca gente confiaba en ella, pero yo veía que tenía algo distinto y que podía ser mi pareja perfecta. Es una jugadora zurda, con mucha potencia, mucho alcance y que le pega. Considero que es ideal también para mi juego, es mi complemento perfecto. La llamé y, desde el primer minuto, encantada. Me dijo que sí y creo que el año pasado se demostró. Nadie creía que el año pasado tuviéramos un año tan bueno. Pienso que fue espectacular. Tuvimos mala suerte en dos torneos que no pudimos jugar. Pero jugamos a un nivel muy alto y este año puede ser muy bueno. Estoy muy feliz de estar en este proyecto juntas, con muchas ganas de trabajar y alcanzar el número uno juntas.
¿Qué le enseñarás de Reus a Paula? (Risas)
A Paula lo primero que voy a hacer es traerla a la plaza Mercadal, para que vea mi foto (ríe). No, la llevaré por el centro, para que vea que Reus es una ciudad muy chula y luego la invitaré a mi casa, que no ha estado nunca. Haremos una buena comida, una buena cena. Sobre todo, que esté cómoda y que se sienta como en casa (sonríe).
¿Entrenáis juntas normalmente?
Yo estoy entrenando en Barcelona y Paula en Valladolid. Hacemos semanas separadas, cada una con su entrenador y nos vamos turnando, voy yo a Valladolid y ella viene a Barcelona. Tenemos dos entrenadores que se “parten” los torneos.
Sería un sueño que de la provincia pudieran salir chicos y chicas profesionales, como en mi caso. Me haría mucha ilusión
Reus y la provincia han respondido agotando las entradas para el Open. ¿Qué le dirías a algún indeciso y a la afición?
Si no tienen entrada creo que ya van tarde, porque ya no quedan (risas). Pero, sé que todo el mundo que ha venido a un pabellón a ver un partido de pádel en directo se ha quedado impresionado. Porque vivir el pádel en directo es una experiencia, un espectáculo y animo a todo el mundo a que vaya a ver los partidos y que les va a encantar.
¿La provincia de Tarragona puede ser una cantera de jóvenes talentos?
Me encantaría. Sería un sueño que de la provincia pudieran salir chicos y chicas profesionales, como en mi caso. Me haría mucha ilusión. Al final uno se define como jugador en su casa, pero me gustaría que algún día toda esta gente pudiera tener todo lo que necesita aquí y no tener que marcharse fuera a buscar eso.
Són quarts de nou. La Víbria acaba de retre un homenatge molt especial a la plaça Corsini. Encara s’olora la pólvora i se senten els últims timbals dels Diables de Voramar. L’entorn del Mercat tarragoní bull després d’haver viscut la presentació del Rei i la Concubina del Carnaval 2022, on les comparses Disc 45, ColoursFantasy i la Colla la Bóta han fet gaudir els assistents, recuperant els carrers.
Rei i Concubina del Carnaval 2022
Desenes de persones encara es mantenen a la plaça, mentre vaig a buscar els protagonistes de la tarda: Francina Pons i Rafel Lluís, la reialesa carnavalera d’enguany. Trobo el Rafel, visiblement emocionat, i la gent fa cua per fer-se fotos amb el més punk de la capital, que no diu que no a res. Saluda i es fa foto rere foto amb grans i petits. No fa diferències, inclús amb l’equip de govern, als qual ha agafat el testimoni, encara que sigui per uns dies.
El Rei Carnestoltes atén a larepúblicacheca.cat amb molta alegria. “Qui m’ho havia de dir això a mi, a la meva edat”, exclama Rafel, després de tota una vida formant part de la Colla satírica La Bóta, qui tampoc s’acaba de creure que els seus companys de la Víbria li hagin fet un homenatge en el primer dia de regnat.
Rafel Lluís ens explica que és tot un repte ser el Rei, sap de la responsabilitat del càrrec, que, alhora, ha afrontat amb “moltes ganes i il·lusió”. Sobre l’absència de la ‘festa’ durant dos anys, Lluís admet que “ha estat molt dur, no només pel Carnaval sinó per tota la cultura”. “Ara, gràcies a Déu, hem tingut aquesta finestreta, que ens permetrà tornar al carrer amb força”, detalla el Rei.
Sobre la presència de comparses d’altres Carnavals de l’Estat, el rei ha tret pit de ciutat, assegurant que “la marca del Carnaval de Tarragona està alta, i segur que gaudiran de la festa”, ja que les formacions d’Águilas, Cartagena i Vinaròs -municipis on han ajornat la festivitat- formaran part de la Rua de l’Artesania. “Els ‘comparseros‘ els rebem amb les mans obertes!” exclama.
Preguntat sobre què espera d’aquest Carnestoltes, Lluís emocionat diu que “pràcticament és l’últim cartutx que em queda, perquè en aquesta ciutat ja he fet bastants coses (riu). Amb molta il·lusió i responsabilitat”. Déu guardi al Rei Carnestoltes i la Concubina!
Se trata de uno de los cocineros de moda en Tarragona. El Chef MohaQuach ha revolucionado la cocina del Terrat, después de que se pusiera al frente de sus fogones hace tres años. Nos acercamos al restaurante tarraconense para conocer al joven cocinero, natural de Nador en Marruecos. Quach se formó en la Escuela de Hostelería de Cambrils y ha pasado por diferentes restaurantes en las dos grandes capitales españolas, Madrid y Barcelona; y en experiencias a nivel internacional en Lyon. El chef ha conseguido dar la vuelta con su concepto gastronómico a algunas recetas tradicionales y ha conquistado a los clientes de la capital tarraconense con su cocina ‘atrevida’, tal como reconoce.
¿En primer lugar, qué tal estáis y cómo está este proyecto gastronómico después del golpe de la pandemia?
La verdad que bien. Desde que abrimos hace ya tres años seguimos manteniendo la ilusión como en nuestro primer día. Aunque haya venido una pandemia hemos seguido luchando y conseguido salir adelante. Estamos muy contentos, afortunadamente podemos decir que el restaurante está todos los días lleno y creo que esto nos ayuda a seguir trabajando.
El Chef Quach nos recibe en su restaurante
¿Cómo es el cliente de Tarragona? ¿Cuáles son sus preferencias?
Más que cómo es el cliente, es el enfoque que le queremos dar a nuestra cocina. Intentamos ofrecer algo ‘a nuestra manera’. Yo siempre digo que no prestamos atención a los productos que tenemos alrededor. Nosotros apostamos mucho por el producto local, trabajado con nuestro concepto y yo pienso que eso es lo que valora la gente, el hecho de decir, vamos al Terrat a comer algo diferente y a disfrutar de la experiencia. Eso es lo que buscamos, hacer disfrutar a los clientes con nosotros, que prueben diferentes texturas y sabores, apostando por el producto de la zona.
¿Cómo definirías el concepto del Terrat?
Es un concepto divertido, que busca sorprender al comensal. Siempre buscamos innovar y buscar cosas nuevas. Pero lo más importante es nuestra apuesta por los productos de temporada, productos ecológicos, de producción integrada y sostenible. En nuestros menús podrás encontrar la combinación entre el mar y la tierra. Creemos en la sostenibilidad del planeta y la afrontamos a nivel gastronómico, dando importancia a lo que tenemos alrededor y cuidarlo.
Apostamos mucho por el producto local, trabajado con nuestro concepto y yo pienso que eso es lo que valora la gente, el hecho de decir, vamos al Terrat a comer algo diferente y a disfrutar de la experiencia
Estamos ya en temporada de otoño. ¿Cuáles son sus productos preferidos para trabajar en esta época?
Yo pienso que si le preguntas a cualquier cocinero, es una de nuestras temporadas favoritas y que más ilusión nos hace (risas). Es la que más esperamos durante el año porque tenemos esas setas, la calabaza, el boniato… Productos superricos, con sabores intensos a tierra… Por ejemplo todos esos productos acompañados de pescados y mariscos hacen un juego muy interesante.
¿Cuántos sois en el equipo?
Seis personas que trabajan en la cocina y cuatro en sala.
¿Qué destacarías de este espacio del Terrat? ¿Cómo te gusta que se reciba a los clientes?
Lo que buscamos nosotros, siendo siempre profesionales, es el trato cercano y familiar. Hacer que la gente se sienta como en casa y teniendo en cuenta que cada mesa y cada comensal es especial, dando la misma importancia a todos los clientes. Esto creo que es lo más difícil de conseguir en un negocio. Queremos que se sientan en casa, que pasen un buen rato y disfruten de nuestra cocina.
En definitiva, animar a la gente a que venga y pruebe la experiencia del TerratbyQuach.
Eso es, claro (risas)
Siempre hemos tenido en casa esa cultura de cocinar en casa, de sentarnos alrededor de la mesa. A pesar de venir de una cultura diferente, creo que en eso somos muy parecidos. Compartimos esa cocina de guiso, de cocción lenta
¿Cómo te enamoraste de la gastronomía?
Pues en mi casa la cocina siempre ha estado presente. Tanto mi abuela como mi madre siempre han cocinado. Mi padre ha sido pescador. Siempre hemos tenido en casa esa cultura de cocinar en casa, de sentarnos alrededor de la mesa. A pesar de venir de una cultura diferente, creo que en eso somos muy parecidos. Compartimos esa cocina de guiso, de cocción lenta.
¿Es en ese ambiente de cocina en familia en el que decides dedicarte a este mundo?
En realidad ha sido un poco por accidente. Nunca me había imaginado que yo acabaría dentro de una cocina. Todo empezó como un trabajo de verano. Empecé a trabajar en un restaurante y me gustó. Decidí apuntarme a la Escuela de Hostelería de Cambrils y a partir de allí fui descubriendo este mundo, cada día me fue gustando más y hasta hoy.
Vizcarro y Quach en un momento de la entrevista
¿Recomendarías a los jóvenes con inquietudes gastronómicas la Escuela de Cambrils?
Sí por supuesto. Yo he pasado unos años fantásticos allí y he estado muy a gusto. Además de que aprendes un montón, te enseñan las bases de la cocina, te envían a restaurantes a hacer las prácticas para seguir con la formación. Yo lo recomiendo sin lugar a dudas. Para la gente que se quiera dedicar a esto, tener una base es fundamental.
¿Cómo fue ese periodo de formación, cuándo decides ser chef?
Yo creo que, como todo en la vida, depende de las inquietudes que tenga cada uno y la pasión que se le pone a las cosas. No te voy a engañar esto es como todo, empiezas pelando cebollas y poco a poco vas ascendiendo. En ese proceso tú vas absorbiendo todo aquello que te van enseñando, como en la vida en general, no es una cosa de la cocina solo (risas).
Y llega el momento de empezar con El TerratbyQuach. ¿Cómo tomas esa decisión?
Mi opinión es que todo cocinero aspira a llegar algún día a tener un restaurante propio. Yo llevaba un tiempo dándole vueltas hasta que llegó ese momento y estoy muy contento y no me arrepentiré nunca de haber tomado esa decisión.
Se puede hacer un plato maravilloso con un calabacín, sabiendo sacarle todo el partido, jugando con las texturas. Yo les doy importancia a todos, no me declino en uno en particular porque cada uno tiene sus características y se le puede sacar todo el partido
¿Cuáles son esos ingredientes con los que más te gusta trabajar?
En realidad lo que intento hacer es adaptarme a todo tipo de productos, porque cada uno de ellos tiene una característica, su sabor único… Entonces lo que intento es sacar el máximo provecho de ellos, haciendo hincapié en la importancia de las temporadas, que es precisamente cuando los productos tienen su punto, su maduración y su punto óptimo para ser degustado. Todos los productos son extraordinarios. Se puede hacer un plato maravilloso con un calabacín, sabiendo sacarle todo el partido, jugando con las texturas. Yo les doy importancia a todos, no me declino en uno en particular porque cada uno tiene sus características y se le puede sacar todo el partido.
¿Qué es lo que has importado al Terrat de esa cocina de casa?
Sobre todo las especias, que le dan magia a la comida. Es la diferencia que se puede encontrar entre la cocina de Marruecos con la de España. Se guisa mucho con las especias, que aportan un montón de aromas y matices a los platos. De momento ese tipo de especias están teniendo aceptación en los comensales. De alguna forma son mis raíces y tienen que estar presentes en los platos de los menús. Ahora estamos trabajando el Tajin de ciervo, con boniato y Ras el Hanut, que es una mezcla de especias marroquíes.
Lo que se conoce como ‘lo mejor de la tienda’
Exacto. Cada tienda tiene su propio Ras el Hanut, o incluso el cliente se lo puede hacer al gusto, eligiendo entre treinta o cuarenta variedades diferentes de especias. Una vez ya tienes la mezcla que te gusta, lo normal es ir y coger 100 o 200 gramos. Así es como funciona allí y aquí la verdad es que está teniendo bastante aceptación.
Para mí es una forma de vivir. Saco tiempo de donde sea para poder ir a visitar estos sitios y los mercados y lonjas
¿El Chef Quach es un hombre de pasear en el mercado y el campo, elegir en definitiva el producto?
Es fundamental para mí y de hecho es lo que hago. Me gusta ir al campo y visitar los diferentes cultivos, hablar con la gente del campo, que te expliquen qué es lo que pasa, cuál es el proceso desde que se planta la semilla hasta que se recoge el producto. Es vital y es muy bonito. Para mí es una forma de vivir. Saco tiempo de donde sea para poder ir a visitar estos sitios y los mercados y lonjas. Por ejemplo en la Canonja hacen un mercado dos veces por semana, donde son todos agricultores y se vende lo que se recolecta en ese mismo día. Productos de una calidad máxima, recién recolectados.
¿Cómo empieza la aventura de venir a Tarragona?
Eso lo decidieron mis padres hace muchos años (risas). Yo he crecido y he estudiado aquí, siempre he estado muy a gusto y cómodo. Nunca me he sentido ni diferente por el hecho de ser de fuera. He tenido buena relación con todo el mundo, he respetado a los demás y siempre me han respetado. Me he sentido como en casa.
¿Cuál es tu plato favorito de la infancia? ¿Le has podido dar una vuelta aquí en el Terrat?
Uf, hay varios. Pero uno que en concreto hace mi madre en casa cuando tiene tiempo son las manitas de ternera, que las hace guisadas con garbanzos. Es uno de los que más he disfrutado y de los que deseas que se hagan. Este de momento no lo he trabajado aquí. Otro es el cuscús, que siempre lo he disfrutado también.
El chef Moha Quach, una de las revelaciones de TGN
¿Entre manitas y cuscús?
Las manitas, sin duda (risas). Me gusta esa textura gelatinosa, el sabor. Mi madre se tiraba toda la mañana haciendo el guiso, con ese cariño de la cocina de casa, lenta. Hoy en día cogemos cualquier cosa, la metemos en el microondas y ya es comida.
Siempre ‘slowcooking’
Siempre.
¿Cuál ha sido ese plato ‘estrella’ con el que te han felicitado especialmente?
¡Uy! ¡Es que hemos hecho muchos!… Pero mira, te contaré una anécdota. Un día llegamos a tener emociones y gente en la mesa que se ha puesto a llorar mientras degustaba un plato.
Ostras, pasa de verdad y no es cosa de película (risas)
De hecho fue una chica que era asiática. Recuerdo como se emocionó. Los camareros se acercaron preocupados a la mesa preguntando si se encontraba bien, pensaban que se había discutido con su pareja o tenían algún problema. Su chico les dijo que no, que se había emocionado con el plato. Eso fue superbonito, que alguien se emocionara comiendo.
¿Y cómo fue ese momento de salir de la cocina?
Pues fue muy bonito. Una satisfacción de todo el equipo -porque al final todos somos un equipo- que salgas a la mesa y que estén tan contentos y emocionados a lágrima viva, no tiene palabras.
Muy curioso
La verdad es que sí. Y después también han venido clientes desde Toulouse y Perpiñán solo para venir a comer y volver, porque nos conocieron a través de unos amigos que habían comido aquí este verano. O unos clientes belgas que se cogieron un avión para estar dos días en Tarragona, porque unos amigos suyos estaban comiendo aquí y les dijeron que tenían que venir a probarlo. Todo esto es genial. Te da mucha satisfacción.
Y dan fuerza y ganas de seguir mejorando
Fuerza y sobre todo responsabilidades, para no fallar.
Una de las creaciones del chef Quach
El Club Rotary Amistad Hispano-Marroquí te hará este miércoles un homenaje. ¿Qué sientes?
Muy contento. A todos nos gusta que nos hagan un reconocimiento por nuestro trabajo. Estoy superilusionado y muy contento. Sé que los miembros del Club son como una familia, hacen una labor importantísima ayudando a un montón de personas y cada día hace falta más gente como este colectivo para acabar con la pobreza de una vez por todas. Me siento muy agradecido por este reconocimiento, no hago nada en especial, me dedico a lo que me dedico, con lo que disfruto.
La revista ‘Cuina’ también te ha reconocido
Fue muy curioso. Alguien de la revista vino a comer y nos han nominado como uno de los 27 restaurantes finalistas del premio ‘El platfavorit’. No va conmigo el hecho de decir ‘somos los mejores’. Disfrutamos de nuestro trabajo, nos gusta lo que hacemos y estamos muy contentos de estos reconocimientos.
¿La Estrella Michelin sería más un objetivo o un sueño?
Yo creo que más que un objetivo, es un gran reconocimiento a un establecimiento y a su equipo. A todo cocinero le hace ilusión cuando llega este reconocimiento. Pero no nos volvemos locos pensando solamente en eso. Al final esto no deja de ser un negocio que está lleno todos los días. Estamos contentos tal como estamos y si algún día llega algo, será bienvenido (risas). Pero nuestro objetivo es hacer disfrutar a la gente que viene y lo más importante es que tengamos trabajo todos los días.
Moments intensos per la política tarragonina. El govern de Tarragona es troba en una situació delicada i cal analitzar tots els factors de ben a prop. Parlem amb la portaveu de Ciutadans, Lorena de la Fuente, qui des del mes de febrer és la veu del grup municipal taronja, després dels últims esdeveniments que han sacsat el partit. De la Fuente ens parla que el partit taronja té futur dins la política tarragonina i no defuig cap de les qüestions. Parla de “vergonya” el fet que no s’hagin esgotat totes les ajudes destinades als sectors per pal·liar la crisi de la pandèmia. També assegura que aquest govern no té cap direcció, ni pla estratègic per la ciutat i parla dels últims fets que han afectat la política tarragonina.
Quin balanç fa d’aquests cinc mesos del nou govern?
El que veiem des de Ciutadans és que és un govern que no té cap lideratge, no té planificació, ni model de ciutat. Tampoc sembla que tinguin clares quines són les seves prioritats, amb la qual cosa estan fent ingressos sobre la marxa, sense cap rumb.
La ciutadania té la sensació que no se sap cap on va la ciutat
Estan fent una molt mala gestió. Sense anar més lluny, el desmantellament de l’emblemàtic quiosc de la plaça Imperial Tàrraco, que segons els tècnics municipals era compatible amb el carril bici i després surt un altre informe on diu que s’havia de desplaçar… El que està clar és que hi ha hagut una manca de transparència. No sabem quins han estat els motius reals pel seu desmantellament, ni s’ha donat audiència a les persones que l’estaven gestionant.
Lorena de la Fuente, portaveu de Cs
Un altre tema que està aixecant polèmica és el traçat del carril bici, què en pensen?
Sabem que els veïns del carrer Pere Martell i dels voltants estan enfadats i es queixen que el govern no els hagi consultat. Ens consta que estan tenint molts problemes, falten zones de càrrega i descàrrega, o els usuaris dels pàrquings tenen problemes per accedir o sortir. A Marquès de Montoliu es veu perfectament com hi ha una vorera gran on podria conviure el vianant amb les bicis. En lloc d’això, es carreguen un carril i llocs d’aparcament de pujada. Però per la plaça Imperial Tàrraco no pot anar per la calçada i s’han de carregar el quiosc… No té cap sentit. Des de Cs estem d’acord amb la mobilitat sostenible, però s’ha de fer un traçat de manera ordenada i correcta.
Preocupa la sensació d’inseguretat?
És un problema que afecta tota la ciutat, des de Ponent fins a Llevant. Un cas són les ocupacions il·legals, cada dia són més habituals.
Veurem algun dia els grans edificis ‘deixats’ de la ciutat amb algun projecte?
Hi ha molts fronts oberts. Els casos del Banc d’Espanya i la Tabacalera són edificis que fa molts anys que s’han abandonat i no sé a què esperen a activar algun projecte. Deien que Justícia no veia encara amb bons ulls el Fòrum de la Justícia a la Tabacalera. Ja va sent hora que s’aclareixin. L’actual govern de la ciutat creu que el millor per l’espai és fer una ‘Tabacaleramultiespai‘…
La Tabacalera és el comodí del govern?
Exacte. És veritat que és un edifici molt gran, però amb moltes limitacions. No pots encabir-ho tot allà. El Fòrum Judicial, la nova Biblioteca, el Museu Arqueològic, el Centre d’Art… Nosaltres apostem perquè a la Tabacalera es traslladi les dependències de l’OMAC de la Rambla Nova, un lloguer que costa una barbaritat. Ja que li veuen tantes funcions, es podria encabir allà. Cal recordar que és de titularitat municipal i tots els projectes que es volen aplicar són de la Generalitat.
Creiem que s’hi ha de traslladar el Patronat de Turisme, perquè actualment està ubicat al carrer Major, en una zona sense gaire visibilitat i a més l’edifici s’ha quedat petit
I el Banc d’Espanya?
Fa més de disset anys que està abandonat. És un edifici emblemàtic que no hauríem de deixar perdre. No compartim el nou ús que ha previst l’Ajuntament. Creiem que s’hi ha de traslladar el Patronat de Turisme, perquè actualment està ubicat al carrer Major, en una zona sense gaire visibilitat i a més l’edifici s’ha quedat petit. Apostem per potenciar el turisme, i que millor que estar en ple centre de la ciutat, a la Rambla Nova on seria molt més visible.
Una altra qüestió és el turisme. Creuen que s’estan fent bé les coses?
L’equip de govern no aposta pel turisme. S’haurien d’estar fent campanyes publicitàries en l’àmbit autonòmic i nacional, inclús en l’àmbit internacional. No estan fent res. L’alcalde assegurava que la dotació pressupostària destinada a Turisme no s’ha “d’augmentar per augmentar”, sinó que s’han de gastar de forma efectiva els diners dels quals es disposa. Això demostra que no tenen cap plantejament pel turisme. No s’està fent absolutament res.
En resum, un govern que dóna pals de cec
Exactament. El que haurien de fer és començar a executar coses i no s’estan fent coses. Un exemple també és el Patrimoni. Només actuen allà on és imprescindible i no s’actua de forma general, com en el cas dels despreniments a la muralla o a l’amfiteatre. S’està parxejant, però no s’està invertint. Un altre cas és el del Parc de la Ciutat, on tenim un edifici modernista que fa anys que està sense conservació ni manteniment, totalment deixat. No tenen tampoc cap idea de quin serà l’ús que li donaran. Ja va sent hora que posin en ordre les idees.
En l’àmbit comercial, com veuen la ciutat?
Veiem que s’ha fet tard amb els bons comercials. Ara el regidor Nadal treia pit de l’arribada dels bons. Nosaltres diem que ja era hora. Han arribat tardíssim, s’havien d’haver aplicat en plena pandèmia. Un exemple és Reus, on ja van per l’última edició. A més nosaltres posem en dubte que l’objectiu d’aquests bons sigui el que busquen, perquè els ciutadans quan fan ús dels bons els poden gastar en el mateix establiment, per tant el repartiment de les ajudes d’aquests bons no es distribuiran de manera equitativa entre els negocis, beneficiant a dos o tres establiments. I aquests 500.000 euros vénen d’altres partides destinades a ajudes de la covid. El problema és que el comerç a la ciutat hauria de dinamitzar-se sempre. Sembla que hagin fet un 2×1.
El que no pot fer el senyor Nadal és treure pit quan tenim una ciutat on en l’àmbit comercial no s’ha fet res i perquè en un cap de setmana s’hagin fet algunes coses vas i treus pit
Des de Comerç asseguren que ha estat un èxit
El problema és que una ciutat com Tarragona hauria de dinamitzar el seu comerç sempre. No només un cap de setmana. El que no pot fer el senyor Nadal és treure pit quan tenim una ciutat on en l’àmbit comercial no s’ha fet res i perquè en un cap de setmana s’hagin fet algunes coses vas i treus pit. És una llàstima veure com els negocis amb molta història en ple centre de la ciutat hagin tancat. Un cas és l’estat del carrer Apodaca, que ha estat històricament un dels més comercials i ara fa llàstima. Hi ha molta feina a fer, en tots els àmbits de la ciutat, que no s’està fent o que és molt dolenta.
Sembla que s’estan redistribuint algunes partides d’ajudes per fer altres accions. Que els hi sembla?
Ens sembla fatal. Quan tu vens d’una pandèmia i veus que hi ha tants sectors que estan patint, també les famílies, que de cop i volta s’han vist en la ruïna no pot ser que no arribin els ajuts econòmics. No sabem per què hi ha part dels diners que no s’han destinat a les ajudes. Això demostra la nefasta gestió i planificació econòmica i és una vergonya. No pot ser que sobrin diners d’ajudes. És impensable i demostra que no tenen capacitat per solucionar aquests temes
De la Fuente conversa amb Vizcarro durant l’entrevista
Aquesta setmana han tombat l’increment d’impostos. Sense la pujada, l’Ajuntament està en crisi?
Una pujada d’impostos no soluciona el tema. El problema és que aquest equip de govern no ha fet una bona planificació ni una bona gestió econòmica. Nosaltres teníem clar que no votaríem a apujar l’IBI i la taxa de brosses. Venim d’una pandèmia on tots els sectors encara s’estan recuperant del cop de la pandèmia. Augmentar aquests impostos és una sentència de mort per molts ciutadans. Hem de tenir en compte l’increment de la factura de la llum, els productes bàsics, els aliments, els carburants… No volem que Tarragona lideri el rànquing de pujada d’impostos, volem que sigui líder en turisme, en l’oci, en comerç, en patrimoni… Però no en la pujada d’impostos. És vergonyós.
L’impost de plusvàlues ja no està
Els va servir una mica per intentar enredar per donar suport a la pujada d’impostos. Va ser com l’excusa, quan sabem que el pla de pujar les taxes era anterior. És un tema que compet a l’Estat. Ciutadans allà on governa, abaixa impostos. La plusvàlua és un impost injust i el que volem és treure’l perquè no sempre és positiu. Sabem que des d’Hisenda estan treballant.
El senyor Fortuny és un alarmista, quan diu que ens quedarem sense 8 milions d’euros. Que no es preocupi perquè és una pèrdua momentània i tornarem a tenir aquest impost de la plusvàlua.
El regidor Jordi Fortuny parlava d’una manca de 8 milions d’euros
El senyor Fortuny és un alarmista, quan diu que ens quedarem sense 8 milions d’euros. Que no es preocupi perquè és una pèrdua momentània i tornarem a tenir aquest impost de la plusvàlua. El que no es pot fer és amenaçar als ciutadans sense cavalcada de reis o Tàrraco Viva. Això demostra la manca de sensibilitat que tenen cap als ciutadans. Després surt l’alcalde dient que hi hauria cavalcada i carnaval. Des de Ciutadans li donem les gràcies, ja que li vam donar la solució al ple. Vam argumentar que si treus diners de les aplicacions pressupostàries per a festivitats posteriors, els pots aplicar a partides per a festivitats més pròximes i un cop tinguis els diners de l’impost de les plusvàlues, destines una part per augmentar una partida pressupostària per aquelles festivitats. Li donem les gràcies al govern per escoltar-nos.
Fortuny també parlava que des de l’oposició hi ha intenció de desgastar i fer mal al govern
Crec que quan parlem de fer mal, hem de saber què significa el concepte de “fer mal”. Per nosaltres fer mal significa apujar els impostos als tarragonins. Què és fer mal pel senyor Fortuny? No votar a favor d’una mesura que ells porten al plenari? Això és fer mal? Nosaltres pensem en Tarragona i els tarragonins. I ara mateix l’últim que es necessita és una pujada d’impostos, ens estem recuperant d’una pandèmia i els sectors estan en una situació molt delicada. El senyor Fortuny s’hauria de replantejar què és fer mal.
Un altre dels temes calents és el contracte de la brossa
El preu del contracte de la brossa és un disbarat. Si ens fixem en municipis com Mataró, amb unes característiques similars a les de Tarragona, el seu preu és inferior. Un altre problema és la CUP. Mentre estaven a l’oposició criticaven l’alt cost d’aquest contracte i amenaçaven amb investigacions. Ara que són al govern, estan en silenci i sembla que ho trobin tot bé.
Un contracte que està a punt de vèncer. Temen que es deixi sense servei de Neteja a la ciutat?
El problema és que potser no hi haurà contracte quan sigui necessari. Perquè fins avui dia no s’ha fet res. No tenim ni els plecs redactats. Estem parlant d’un contracte que, per la seva envergadura, requereix molts mesos de treball. Arribarem a 2023 i ja veurem que és el que passarà. Ens preocupa i no ho veiem clar. Això sí, esperem que si finalment tenim un nou contracte de la brossa, que tingui millors prestacions i serveis, i que en l’àmbit econòmic sigui més benevolent. El comitè d’empresa d’UGT va presentar aquesta setmana les propostes pel nou contracte, parlant de “persecució policial” als treballadors. Sense contracte i amb els treballadors mosquejats, cap a on anem? En primer lloc el que ha de fer l’equip de govern és a fer un treball eficient. Ha de començar ja a redactar tota la documentació per licitar el nou contracte i adjudicar-lo. Ha de fer que en l’àmbit econòmic aquest nou contracte sigui més rendible per la ciutat i, sempre també poder pensar en els treballadors per oferir les millors condicions. És normal que UGT s’hagi mobilitzat. Ha de sortir guanyant tota la ciutadania. El problema és que això els hi queda gran a l’equip de govern.
A banda, la sensació és que la ciutat està cada vegada més bruta
Fatal. Hi ha molta brutícia. No hi ha carrer que estigui net. Però no només és la neteja, passes pels diferents carrers i ens trobem que moltes rajoles de les voreres estan trencades i es mouen. La ciutat està que no saps per on agafar-la. La sensació és que no estan fent cap cosa positiva cap a la ciutat. Fixi’s que podem parlar de més coses dolentes que bones. I la ciutadania està molt enfadada.
Si realment el pressupost de 2022 és igual que l’anterior, Tarragona ja pot tremolar. Què s’està fent a la ciutat? Absolutament res.
Tenen alguna proposta pels pressupostos d’enguany? Han començat a negociar?
Hem tingut una primera pressa de contacte amb el govern, on ens pensàvem que ens donarien detalls dels comptes i el seu contingut, que ens ensenyarien un esborrany d’aquests pressupostos. Vam sortir com vam entrar. Ens van fer una explicació molt general, que no ens va aclarir res. Com pots valorar un pressupost municipal si no saps el seu contingut? L’únic que ens van afirmar és que els comptes d’enguany, seran els mateixos que 2021 amb petites modificacions, sense especificar quines serien. Si realment el pressupost de 2022 és igual que l’anterior, Tarragona ja pot tremolar. Què s’està fent a la ciutat? Absolutament res. Des de Ciutadans volem que es desencallin d’una vegada els grans projectes de ciutat abandonats. A més sense saber els ingressos que tindrem ni les despeses que volen fer, què tenim sobre la taula? No donarem idees sense veure el pressupost.
Un dels temes pendents és saber el romanent disponible
Està clar que hi ha un romanent de més de deu milions d’euros. Ells argumenten que del romanent no et pots fiar perquè és inestable. Però centrem-nos en la realitat, el romanent és positiu i d’acord amb la llei es pot utilitzar perfectament. Tornem al mateix. No tenen cap planificació ni estratègia econòmica. A més no et pots guardar un pressupost només per l’equip de govern, demostres que realment no vols negociar amb l’oposició. Hi ha falta de transparència.
Quin balanç fa dels seus nou mesos com a portaveu de Ciutadans?
Estic molt contenta. Hi ha molta feina a fer la veritat. Però estic contenta. Em dona molta satisfacció, en l’àmbit personal perquè sóc una persona molt responsable i inquieta. I m’agrada marcar-me objectius, en aquest cas ara és la ciutat. Sé que estic donant tot el que puc i em dóna satisfacció personal. És gratificant, si és que em preguntava per l’àmbit personal (rialles)
De la Fuente i Vizcarro minuts abans de l’entrevista
I en l’àmbit polític?
Doncs també estic satisfeta. Em vaig incorporar al febrer i m’he hagut d’espavilar força, ja que no porto massa anys de carrera política. Entres i trobes que hi ha un munt de problemes a la ciutat i t’has de posar molt de pressa al dia. Crec que m’estic sortint prou bé per no haver estat mai en política.
Com està Ciutadans a Tarragona?
Bé, nosaltres som un equip fort que treballa diàriament. Tenim moltes ganes de canviar coses en aquesta ciutat, que les necessita de forma urgent. També som realistes, sabem que no tenim el poder de decisió, però des de la nostra posició estem fent tota la pressió que cal i seguirem treballant per aconseguir-ho.
Quin és l’objectiu de cara a les municipals de 2023?
Continuar treballant per la ciutat de Tarragona i seguir pensant amb els tarragonins. No ens podem adormir, mai ha estat l’objectiu. Intentem arribar a tot arreu, però de vegades és impossible. Però estem treballant de valent, el convido a veure les nostres xarxes socials. Ens movem força.
Per tant, Ciutadans té futur en la política tarragonina?
Aquesta fama que Ciutadans estava mort políticament no sé on es veu. Moltes vegades el fet de criticar és gratuït i sembla un esport nacional. La gent de vegades parla sense fonament. No hem pensat en cap moment que estem morts, seguim treballant i no hi ha res perdut.
Iniciat el nou curs polític, cal fer una anàlisi acurada de la situació de Tarragona. Conversem amb Sandra Ramos, portaveu del PSC tarragoní, el partit cap de l’oposició al plenari de la capital qui ens fa una valoració del nou pacte de govern “sense direcció ni coordinació”. Des del partit socialista veuen amb preocupació alguns temes, com la neteja, la mobilitat i la possible pèrdua de fons europeus que donarien una empenta a alguns equipaments, com és el Banc d’Espanya. En definitiva, una entrevista on no defuig cap qüestió i analitza tots els temes de l’actualitat tarragonina.
Quin balanç fan des del PSC dels quatre mesos del nou govern?
Doncs sembla mentida, però el fet de tenir més mans dins el govern no els ha ajudat a fer una millor gestió. Aquest govern és més inestable, i la sensació és que els regidors de govern no tenen cap direcció ni coordinació entre ells. Cadascú gestiona el seu ‘corralet’. Tothom busca el seu titular per la seva banda. També passa dins del grup municipal d’ERC entre els seus regidors, que cadascú busca el seu protagonisme. Ara aquest fet és més evident i crec que hi haurà xocs importants, com per exemple entre CUP i Junts.
Com valora el nou pacte de govern?
Va ser un pacte ‘in extremis’, trencant amb els comuns, però mantenint Hermán Pinedo, un pacte a la desesperada perquè evidentment necessitaven mans -tot i que sembla que no els hi estan servint de gaire cosa- però no és un govern cohesionat i es nota moltíssim. I ens preocupa molt. No hi ha il·lusió.
La llista d’ERC no estava preparada per governar i el temps ens ha donat la raó
La sensació és que és un govern a la deriva? És irreconduïble aquesta situació?
No sé sí aquesta situació es podrà reconduir fins al 2023. Han comès la irresponsabilitat de governar sense saber què vols fer amb la ciutat que governes. Sempre hem dit que la llista d’ERC no estava preparada per governar i el temps ens ha donat la raó. Hi ha persones dins del govern que estan sobrecarregades de treball i això els impossibilita a fer un seguiment acurat de certes competències i altres persones no gestionen tantes àrees i això denota que no era una llista preparada per governar. No hi ha un projecte de ciutat. Dos anys després del començament del mandat ha quedat demostrat. El cas del Banc d’Espanya, la inseguretat, la ciutat està més bruta que mai… etc.
Sandra Ramos, al pati Jaume I a l’Ajuntament
On creuen, des del PSC, que està portant la ciutat aquest govern?
Aquest govern no té cap rumb fix. Han continuat per inèrcia projectes que ja estaven previstos en l’anterior mandat, però no es veuen nous projectes, ni es percep cap nou impuls, ni que s’estiguin aprofitant noves oportunitats. Veiem difícil també que puguin atreure grans projectes -un exemple seria atreure projectes a través dels fons europeus-. El fet també d’aturar projectes que ja estaven adjudicats -Banc d’Espanya- fa que es generi molt poca confiança.
Creu que la ciutat ha perdut el lideratge territorial?
Hem perdut claríssimament el lideratge territorial. Comencen a passar-nos la cara tots els municipis de la demarcació, ja no només Reus. Un exemple és el lideratge en l’àmbit esportiu que ha agafat Salou, on teníem totes les de guanyar després de l’herència dels Jocs Mediterranis. Vila-seca és un altre bon exemple. En canvi Tarragona va a menys. L’alcalde s’ha vist que no té capacitat per liderar cap projecte territorial, quan ara és el moment de parlar d’àrea metropolitana per resoldre temes com el del transport al territori. Però estem parlant d’un alcalde que va renunciar a l’escó a la Diputació, un espai on es tracten tots aquests temes i creiem que és una errada. Tot va lligat. Sense projecte de ciutat no hi ha capacitat de lideratge.
Estem cansats de veure consellers i conselleres prometent coses que després no es faran
Com es recupera aquest lideratge?
Amb gent capacitada per liderar. Hi ha persones que tenen aquesta capacitat i altres que no la tenen. L’alcalde Ballesteros era una persona amb una gran capacitat per liderar projectes i de posar d’acord a tots els municipis, com en el cas del Corredor del Mediterrani. Aquesta és una capacitat que tens o no tens, i l’alcalde Ricomà no la té. Mentre sigui alcalde, serà difícil poder recuperar el lideratge. No s’enfronta a la Generalitat per defensar els interessos de la ciutat. Estem cansats de veure consellers i conselleres prometent coses que després no es faran. No ens ha servit de res que l’alcalde de la ciutat i el president de la Generalitat comparteixin partit, perquè en dos anys no hem vist cap avenç amb els temes que tenim enquistats amb la Generalitat.
Per tant, amb tots aquests factors, és viable una moció de censura?
És un tema que ara mateix no està sobre la taula. Perquè ara el que tenim damunt són ordenances i pressupostos municipals, són els principals reptes que tenim. Veurem que passa amb aquests temes.
La moció de censura no està sobre la taula, però els escenaris canvien i tot pot passar
No la descarten?
Jo no sé fer anar les boles de vidre (rialles), mai sé que pot passar en un futur. Ara mateix no és un tema que estigui sobre la taula, no hi ha cap conversa, però evidentment si els pressupostos no s’aproven, s’obre un nou escenari. No es pot descartar res al 100%. No és una prioritat i no està sobre la taula. Creiem que els mandats municipals s’han d’esgotar, pel bé de l’estabilitat de la ciutat. Però estem en moments convulsos. Un exemple és a Cambrils, on la situació també era de certa paràlisi i insostenible.
I sembla que a Badalona també
També. Tot i que no compararia la situació del senyor Garcia Albiol amb la del senyor Ricomà. Ara bé, també li asseguro que si demà li troben al senyor Ricomà una societat o una empresa ‘offshore‘ a algun paradís fiscal, crec que els seus socis de govern serien els primers a demanar una moció de censura. No és comparable. La moció de censura no està sobre la taula, però els escenaris canvien i tot pot passar.
El que no farem serà aprovar uns comptes que no siguin bons per la ciutat, crec que seria molt irresponsable
Hi haurà un bloqueig als pressupostos per part del PSC o es mirarà pel bé de la ciutat?
Ho planteja com una dicotomia que no sé si és real. Nosaltres el que no farem serà aprovar uns comptes que no siguin bons per la ciutat, crec que seria molt irresponsable. El que sí que ens agradaria seria poder veure’ls, que encara no ha passat.
Encara no han vist cap proposta?
Hem tingut una primera presa de contacte amb el regidor Fortuny, on es va explicar a grans trets que els pressupostos serien similars als de 2021 i que no hi hauria gaire marge de maniobra. El que interpretem que ens estava dient és que la seva capacitat i voluntat de negociar els pressupostos no és gaire elevada. És la segona vegada que podran fer ús del romanent, és una cosa històrica, que no s’ha donat mai. El senyor Fortuny té les seves prioritats de què fer o no fer amb aquest romanent. Nosaltres li demanem, com ja vam fer l’any passat que una previsió de l’ingrés ja sigui incorporat al debat pressupostari. Creiem que anirem pel mateix camí i no ho aconseguirem.
Ens pot avançar alguna proposta del PSC pels pressupostos?
Hi ha diversos temes. Creiem que s’ha fet molt poc esforç en els plans d’ocupació municipal. D’altra banda, ens sembla que no s’estan destinant els fons del romanent, en una època complicada, allà on realment han d’anar. Els plans d’ocupació és una ajuda directa per als tarragonins. Un altre tema que ens preocupa és el Banc d’Espanya i que passarà. Ens veiem a venir que perdran els 2 milions dels fons FEDER.
Ja ho va afirmar en una entrevista en aquest mitjà el mateix regidor Fortuny
Exacte. I creiem que encara som a temps que no es perdin aquests diners. Vostè preguntava cap on va Tarragona? Cap on ha d’anar si tenim un projecte clar per un equipament, que ja compta amb una part dels fons per fer-ho i ho deixes perdre… És al·lucinant i així ens va.
Cap on va Tarragona? Cap on ha d’anar si tenim un projecte clar per un equipament, que ja compta amb una part dels fons per fer-ho i ho deixes perdre…
Com veu l’estat de la mobilitat a la ciutat?
Doncs sembla que hi hagi una guerra entre l’EMT, el senyor Fortuny, i el senyor dels patinets, el regidor Puig. Falta una política coordinada de mobilitat en aquesta ciutat i s’està fent una aposta errònia amb els carrils bici. És obvi que s’han de fer, però potser se’ns està anant de les mans i en canvi quin esforç s’està fent amb els autobusos? Moltes famílies no poden fer ús dels patinets o les bicis en la seva vida diària i necessiten un servei de bus a l’alçada per no agafar el cotxe. Trobem a faltar, ja no la gratuïtat del servei de bus, que vam defensar; sinó una estació intermodal a l’antic Aparcament Battestini per millorar la freqüència de les línies i la connectivitat. D’altra banda no s’ha renovat la flota d’autobusos durant 2021. Estem esperant a veure què passarà amb els busos d’hidrogen verd, però estàs fent ús de molts vehicles antiquats.
Vizcarro i Ramos en un moment de l’entrevista
Un dels objectius del regidor Fortuny és la Vall de l’Hidrogen Verd
Sí, però aquest projecte on no només hi ha l’Ajuntament. Està format per un gran nombre d’empreses implicades i amb el lideratge de la URV, perquè si no el tirava endavant la universitat, no ho feia ningú. Però és que no hem d’apostar-ho tot només en aquest projecte. No sabem si tots els autobusos de la ciutat funcionaran amb hidrogen d’un dia per l’altre. Però aquí hi havia un compromís per renovar la flota, un cop acabat el contracte de lísing de l’era Nadal, que ens ha obligat a pagar i fer ús d’uns autobusos que estan vells i segrestats per aquest contracte.
La gent diu que la ciutat està bruta. S’està gestionant bé Neteja?
La ciutat està bruta, és un fet. No sé quina relació tenen amb l’empresa que s’encarrega del tema, però el que realment és greu és que el 2023 s’acaba el contracte del servei de Neteja. Es tracta del contracte més important de la ciutat, 22 milions d’euros que se’n van en recollida d’escombraries i neteja. Per poder tramitar un projecte d’aquest tipus, necessites temps. Des del primer dia ho vam avisar al govern. Encara no s’ha licitat ni el plec de prescripcions tècniques. Amb molta dificultat s’arribarà a 2023 amb un contracte de neteja que s’adeqüi a les necessitats actuals de la ciutat. Tot això canvia. Ara ja no tens gairebé contenidors soterrats, tots són de superfície. Potser ara no cal invertir tant en la recollida i es pot invertir més en la neteja dels carrers. També preocupa que es parli de municipalitzar algun d’aquests serveis perquè què passarà amb els treballadors de la neteja de Tarragona? Són moltes famílies, s’ha d’anar amb compte. Tot el que no sigui tenir un contracte de la Neteja a temps, serà perdre diners per aquesta ciutat.
S’han de buscar solucions i alternatives a la seguretat, no val posar el cap sota l’ala i dir que les dades diuen no sé què
Una altra de les qüestions és la inseguretat a la ciutat, Tarragona és més insegura ara?
Tarragona és més insegura avui del que ho era fa dos anys. És una obvietat. No ens agrada l’actitud del govern de ficar el cap sota l’ala i escudar-se amb les dades dels cossos policials, perquè hi ha casos on es genera aquesta inseguretat que no es veuen reflectits. Aquí el que preocupa és la incoherència amb què es tracta aquest problema. Un cas és Rancho Grande al Serrallo, vas muntar un macrooperatiu per desallotjar uns okupes d’un barri, que no tenen més alternativa que seguir ocupant, i has traslladat aquest problema a altres zones de la ciutat. Aquest operatiu només val pel Serrallo? No val per Torreforta, o el barri del Port? S’han de buscar solucions i alternatives a la seguretat, no val posar el cap sota l’ala i dir que les dades diuen no sé què.
Com valoren la caiguda del POUM?
També hem de reconèixer que aquest alcalde no ha tingut massa sort. Hi ha una sentència judicial que suspèn el POUM, això que no es pot atribuir a ningú. El que sí que no ens agrada és que davant d’aquesta situació, la primera reacció sigui d’alegria perquè així ens carregarem els plans parcials que no ens agraden i que ja estaven aprovats en l’anterior POUM. Fa més d’un any que no tenim aquest pla urbanístic. Encara no s’ha obert un debat sobre com s’ha de treballar aquest pla. Sabem que un POUM no es pot fer en dos dies. Tenen una base bona en l’anterior pla, s’ha d’obrir debats i canviar algunes coses. Però fem-ho ja. El govern crec que no té massa interès a obrir un debat, perquè entre els socis hi ha posicions totalment enfrontades. Però aquest no és un motiu per posposar-lo.
Sobre Santa Tecla, la regidora Solé va afirmar que els hostalers estaven polititzats
La regidora Solé, que no fa massa que exerceix el seu càrrec, hauria de pensar una mica més les seves reflexions quan les diu. Els hostalers de la plaça de la Font no estan polititzats, el que estan són espantats perquè la situació ha estat dura i han aguantat com han pogut. Sembla que ni ella ni l’alcalde s’hagin reunit amb ells per conèixer la seva realitat. Durant les festes de Santa Tecla fan molts diners i l’activitat, des que acaben les festes fins Setmana Santa, baixa. Si amb una Santa Tecla que ja és fluixa i s’organitza de manera que els bars de la plaça no puguin treballar, tenim un problema. Havien d’haver arribat a un consens amb els bars. I el balanç de les festes en general és que han estat les festes de les teles negres. Creiem que s’havien d’haver organitzat de manera que fossin més accessibles per la ciutadania. Hi ha hagut molta gent que s’ha queixat, i han tingut els seus motius.
Això ho diu un equip de govern que contracta advocats integrats en la seva llista municipal per defensar l’Ajuntament en segons quins casos
En una entrevista en aquest mitjà, InésSolé Afirmava que només calia veure qui era l’advocat dels hostalers per veure que estaven polititzats
Això ho diu un equip de govern que contracta advocats integrats en la seva llista municipal per defensar l’Ajuntament en segons quins casos. Els representa perquè serà un bon advocat. Els empresaris amb els seus diners contracten l’advocat que volen i si el van triar com a portaveu serà perquè el troben competent o que sap defensar bé els seus interessos. A mi em preocupa més que amb diners públics es facin contractes menors perquè sigui un senyor de les llistes d’ERC que porti la representació legal de l’Ajuntament en diferents casos. Això sí que em preocupa.
La portaveu socialista a la plaça dels Sedassos
Quin és l’objectiu que s’estan marcant des del PSC de cara a 2023?
L’objectiu és recuperar l’alcaldia de Tarragona, pel bé de la ciutat. És evident que aquesta ciutat ara mateix no està avançant i l’única alternativa de govern és el PSC. És l’únic partit que està preparant un projecte de ciutat adaptat a les noves realitats i necessitats dels ciutadans. Som l’única esperança perquè la ciutat tiri endavant. La gent troba a faltar el lideratge del PSC, el bon govern i el seny que el partit li posa a les coses. Un dels problemes d’aquest govern és que tenen una visió parcel·lada del que és la ciutat. Nosaltres tenim una visió global de Tarragona.
Estan treballant amb qui serà el candidat? Hi ha alguna cosa decidida?
No, nosaltres ara celebrarem un congrés extraordinari del PSC que escollirà Salvador Illa com a primer secretari del partit. Després s’obrirà el període de primàries per les grans ciutats de Catalunya. Però ara mateix això és anecdòtic. És el que més crida i genera molta expectació, però nosaltres estem treballant en el nostre projecte i amb un bon equip de treball. Aquestes dues combinacions ens faran imparables el 2023.
Vostè es presentarà per ser candidata?
Com he dit abans, em sembla molt més interessant la perspectiva de formar part d’un equip i aquest sigui potent, que no pas d’encapçalar el projecte. No és que sigui rellevant ara mateix.
Plena confiança en la justícia, no sabem com afectarà o no, però no ens preocupa, sincerament
Com ha estat l’entrada de RubénViñuales al PSC?
Ha estat de manera molt natural. Ens coneixem des de molt abans que entrés a Ciutadans i és un home de pensament socialdemòcrata, que havia votat al PSC en moltes ocasions i que va entrar al partit taronja amb el conflicte amb el procés i la independència de Catalunya. L’entrada ha estat molt natural, ha estat molt ben acollit i que és una persona amb la qual és molt fàcil treballar. Està fent molt bona feina treballant al Parlament i estem treballant de forma coordinada. La valoració és molt positiva.
Afectarà el judici del cas Inipro al PSC de cara a les eleccions, o forma part del passat?
És una cosa que està en mans de la justícia. Nosaltres tenim plena confiança en la justícia, creiem en la innocència de tots els companys i les companyes que s’han vist afectades per aquest cas. És una acusació molt injusta i que va aturar programes molt importants que després han acabat afectant la ciutadania. Programes de mediació i d’integració social que ha provocat que s’aturin molts projectes. Plena confiança en la justícia, no sabem com afectarà o no, però no ens preocupa, sincerament.
Passa el mes d’octubre i toca fer balanç del món de la Festa i el fet cultural de la ciutat. En una època on sembla que la pandèmia comença a donar treva i s’estan començant a recuperar vells costums que ens recorden a altres temps, entrevistem a InésSolé. L’edil cupaire fa tot just tres mesos que va entrar al govern municipal i encapçala les àrees de Serveis Socials i Cultura, que han hagut de fer mans i mànigues durant aquest període. Solé ens parla de la necessitat d’invertir en tots aquells espais culturals, que són la base de la difusió de la cultura, recuperar el fet casteller i ens fa balanç d’una Santa Tecla que desitja que sigui l’última en aquest format, amb la mirada centrada en la nova normalitat.
Fa tres mesos que són dins del govern. Quin balanç fan i què s’han trobat?
Doncs han estat tres mesos de situar-nos. De veure que les àrees on treballem -concretament les meves- com ja he reiterat abans en el cas de Serveis Socials hi havia una manca de lideratge i això ha fet que ens hàgim trobat amb coses que es podien haver previst i no han estat previstes, com és el cas dels desnonaments. Hem traçat una estratègia amb la meva companya Eva Miguel, que porta Habitatge de manera conjunta. En temes de Cultura, és una àrea que s’ha anat desballestant durant els anys i que hem de reestructurar i marcar una estratègia com a ciutat cultural que creiem que és clau. Durant aquests tres mesos he aprofitat per situar-me i tenir una radiografia de tot, per poder posar l’engranatge en marxa. Hem vingut per dos anys i hem vingut per treballar i deixar les coses millor del que ens les hem trobat i marcar-nos objectius reals.
Fins ara a Serveis Socials s’estava deixant algú enrere?
No crec que es tracti de deixar algú enrere, que per descomptat no es pot deixar ningú enrere. S’ha de ser efectiu i operatiu. Hi ha decisions que no poden esperar i és necessari fer una estratègia en temes puntals com és el cas dels menors migrants no acompanyats, les persones sense llar o inclús en Cultura, fent una cultura inclusiva que cusi la ciutat. Tot això requereix celeritat i treball constant i això és el que evita que ningú es quedi enrere.
La regidora de la CUP de Tarragona, Inés Solé
Quins són els objectius que s’ha marcat la CUP a Serveis Socials?
En primer lloc, dignificar l’àrea. Hem de tenir uns Serveis Socials a l’alçada dels temps en què vivim i cal invertir en els equipaments dels Serveis Socials. En el cas dels menors migrants no acompanyats, estem exigint a la Generalitat aquest contracte programa que s’ha d’adequar a les necessitats actuals. Des de 2019 no s’adequa aquest programa, anem tard i malament i la Generalitat ho sap. No podem funcionar amb els sistemes actuals, no tenim les eines necessàries. D’altra banda, necessitem uns Serveis Socials actualitzats. És clau també un pla de Serveis Socials a Tarragona, que sigui viu i es pugui anar transformant. Tard o d’hora en algun moment tots haurem de passar per Serveis Socials, perquè necessitarem alguna de les seves ajudes i hem de trencar amb el relat que és exclusiu d’una determinada capa de la societat.
Des de 2019 no s’adequa aquest programa, anem tard i malament i la Generalitat ho sap
És a dir, busquen muscular i dotar l’àrea?
Exacte, és una àrea que des de fa dos anys no ha tingut cap inversió o pràcticament cap inversió i això requereix un canvi. Hem d’invertir i hem de posar el fil a l’agulla. Evidentment que en dos anys no tindrem temps suficient per fer tot el que volem o tenim a l’imaginari, però sí que farem accions que siguin rellevants a Serveis Socials.
Pel que fa als joves, el preu de l’habitatge és cada vegada més car i es veuen obligats a deixar la ciutat buscant un preu més assequible. Ho han previst?
Efectivament i per aquest motiu vam agafar Habitatge. El preu de l’habitatge és part d’aquest orquestrat capitalisme ferotge per tant ningú és aliè. Des d’Habitatge treballem per potenciar el parc d’habitatge social i una sèrie d’accions que ajudin a fer més assequible l’habitatge. És bàsic per a la dignitat de les persones.
Cultura no s’ha dotat, no només en l’econòmic sinó en l’àmbit estructural, com hauria de ser.
Cultura era la nineta dels ulls de l’alcalde Ricomà. Què s’ha trobat InésSolé?
Era la nineta de l’alcalde i ho és la meva pròpia. I que també ho ha estat per molta gent, però que segurament no s’ha dotat, no només en l’econòmic sinó en l’àmbit estructural, com hauria de ser. I en això estem, en la reconstrucció de l’àrea. Crec que hi ha hagut una sèrie de desencerts que han fet que s’hagi debilitat l’àrea i cal fer un plus per donar-li força. Agrair als tècnics que s’hi deixen la pell per seguir mantenint la cultura en aquesta ciutat.
Hem de fer que tots els esdeveniments culturals siguin una cosa de ciutat i no només de l’àrea de Cultura
Vostè considera que fins ara Tarragona ha tingut una oferta cultural a l’alçada de la ciutat?
Jo crec que Tarragona té oferta cultural, però no hem estat capaços de coordinar-la perquè la gent la conegui. Aquí tenim molta gent amb molt de talent, es fan moltes coses. Però per alguna raó no sabem treballar de forma conjunta, transversal o col·laborativa. A mi m’agradaria poder canviar això. Hem de fer que tots els esdeveniments culturals siguin una cosa de ciutat i no només de l’àrea de Cultura. És una reunió que ja hem mantingut i estem treballant amb el regidor Castaño. Un cas serà la campanya de Nadal. Volem que sigui Nadal a Tarragona, no només de Cultura. És la forma de no trencar amb el cicle festiu i que la sensació és que hi hagi tot l’any una bona oferta cultural.
Sempre s’ha criticat la manera de ‘dirigir’ Cultura. Què és el que canviarà ara amb InésSolé?
El que pretenem amb el canvi de gestió és reforçar l’estructura, que Cultura no es torni mai a trobar en aquesta situació, que hi hagi una estructura potent, amb una coordinació, un cap de gestió que sigui un líder internament. En l’àmbit extern, nosaltres apostem pels equipaments. En els equipaments, que és on ha de florir i s’ha de viure la cultura, no pot ser que ens caiguin a trossos i hem d’invertir, és clau. Hem de fer un pla general per fer que la cultura sigui transformadora, transversal i que treballi amb diferents àrees, fent que sigui transversal i que pugui servir per cosir la ciutat. També hem de trencar amb uns certs privilegis adquirits. Tothom ha de seguir un procediment per adquirir un equipament. Tothom ha de ser tractat per igual.
El que va passar amb les Festes arriba ara a Cultura, trencant privilegis?
De fet, igual que per Santa Tecla vam seure amb Protocol perquè hem de distingir amb les competències de Cultura i les de Protocol que depèn d’alcaldia i s’ha de trobar un punt mitjà. Però igual que vam fer aquest primer pas per les Festes respecte als concerts i festivals, on abans hi havia cessions d’invitacions, nosaltres creiem que una manera de potenciar la Cultura i fer-la democràtica i igualitària és fer que tothom pagui la seva entrada.
Tarragona està preparada per encapçalar una programació de festivals pels joves, com Canet Rock?
Jo crec que sí. Tarragona està preparada. Més que res perquè Tarragona hauria de ser allò que vol ser. S’ha de posar tot en solfa, veure com podem encaixar-ho tot i com poder fer esdeveniments de referència. El que no es poden fer són nyaps. Si ens hi posem, anem a fer-ho bé, però crec que sí que podríem ser un lloc de referència per poder fer algun festival notori. No cal que sigui el Canet, pot ser altre model de festival de gran envergadura. De fet, el FITT o el REC, en teatre i Cine són referents. Però per què no fer el salt també en música? Agents no ens falten per ser capaços de muntar alguna cosa o aprofitar alguna iniciativa existent i que ens arrib
Inés Solé atén a larepúblicacheca.cat
i a Cultura.
Quina és la situació amb el Teatre Tarragona?
Ara al Teatre Tarragona estem treballant en les oficines, perquè tota la part de producció pugui tenir un lloc digne. És un teatre que té una sèrie de carències i haurem d’anar fent petites intervencions, com el cas de l’ascensor, que s’instal·larà en la pròxima parada. No pot ser que un equipament tingui l’accessibilitat garantida per tota classe de companyies.
I en el cas del Teatre Metropol?
Hem començat a fer una intervenció general en tot l’edifici. Primer l’hem de netejar, perquè s’ha deixat caure en un estat molt dolent. Hem de treure tots els coloms i fer una neteja important per poder realitzar una intervenció amb profunditat i tenir aquest equipament a l’alçada.
Una ciutat que vol ser referent cultural, que ho ha de ser i pot ser-ho, no pot ser que no tingui equipaments.
Pel que fa al pressupost, on s’ha d’invertir a Cultura?
A equipaments. Evidentment la resta l’engreixarem com es consideri, però hi ha una cosa clau. Una ciutat que vol ser referent cultural, que ho ha de ser i pot ser-ho, no pot ser que no tingui equipaments. Si tu no tens la casa o el lloc on has d’aixoplugar la vivència cultural, estàs venut i això és clau. Sense full de ruta no anem enlloc i, possiblement, per la manca de full de ruta a Cultura, estem on estem.
El criticat Camp de Mart serà un d’aquests escenaris?
El criticat, o el ben recuperat Camp de Mart. S’hauran de fer una sèrie d’actuacions, en matèria d’accessibilitat. Però el lloc és magnífic i l’hem d’aprofitar. Que no s’usi només per Sant Magí, Santa Tecla o el cicle d’estiu, hem d’aprofitar que tenim un gran clima en un espai que és màgic i que l’hem descobert els que aquests dies per les Festes. La gent comentava que feia quatre dies que vivia al Camp de Mart, és important mantenir aquesta vivència.
Entrant en matèria ‘festiva’, com està la Casa de la Festa?
Té un pressupost assignat. Ara estarà tancada perquè s’hi està fent una primera intervenció. Fa 15 anys que no s’hi fa una intervenció ‘gran’, en un edifici que mostra una sèrie d’imperfeccions estructurals i d’obra importants, com ha passat amb les humitats que han perjudicat molt l’estructura. Amb aquesta inversió esperem solucionar aquests problemes estructurals. També aprofitarem per museïtzar la Casa i fer valdre tots els elements del Seguici Popular. Volem que quan torni a obrir sigui ja de manera definitiva i mostri una altra cara pel ciutadà.
Quin balanç fa de la ‘Santa Tecla del retrobament’?
Fem un balanç molt positiu, tenint en compte que tant de bo hagués pogut ser diferent. Però dins dels mecanismes de maniobra que teníem, hem fet la millor Santa Tecla possible -i esperançats que sigui l’última amb aquest format-. Esperem que l’obertura que s’anunciï les pròximes hores des de la Generalitat ens porti a un camí sense aturada per tornar a la normalitat. O poder fer la vida d’abans, però amb mascareta, ja ho comprem. Però el balanç és positiu. La gent ha participat i s’ha implicat, tots els aforaments s’han omplit, la gestió de l’entrada amb fiança ha funcionat molt bé i no hi ha hagut cap problema, evitant veure cadires buides i jo crec que, dins de les limitacions, ha estat positiu. Agrair de nou a totes les entitats del Seguici i de la Festa, als tècnics tot l’esforç. Sempre hi ha coses a millorar, hem pres nota i ja estem treballant en la Santa Tecla vinent.
Una de les queixes dels ciutadans ha estat la fallida dels servidors a l’hora de comprar les entrades
Tenim la previsió de licitar un nou servei i en el seu plec hem incorporat una sèrie d’accions per evitar que aquestes coses tornin a passar. Hem de tenir un gestor de tot aquest tema que estigui a l’altura d’aquesta ciutat i que sàpiga que en 10 minuts poden connectar-se milers de persones per agafar unes entrades. Hi ha hagut unes deficiències que crec que es van resoldre amb l’agilitat més gran possible. Ens sap greu. Però estem treballant per trobar una empresa que ens pugui solucionar aquest problema que s’arrossega de fa molt de temps.
A mi m’hauria agradat no haver de lidiar amb ningú. Crec que a ningú se l’escapa que hi ha estratègies polítiques darrere.
I les protestes dels restauradors de la plaça de la Font
A mi m’hauria agradat no haver de lidiar amb ningú. Crec que a ningú se l’escapa que hi ha estratègies polítiques darrere.
Han estat polititzades les demandes dels restauradors?
Això que ho diguin ells o que la gent vegi la foto del seu advocat i tregui les seves conclusions, que crec que és fàcil. Però en qualsevol cas m’haguera agradat no haver tingut aquest enfrontament amb ningú. Vam seure amb ells abans de publicar el BAN, vam acollir totes les seves peticions menys una. Així i tot no van estar contents i van fer aquesta protesta. Cadascú és lliure de fer el que consideri oportú. A mi em va saber greu, entenc que a ells per la part que els toca també i a partir d’aquí hem de saber relativitzar les coses, quan veus d’on vénen i com funcionen.
No s’ha de portar la cultura als barris com si anéssim a evangelitzar-los perquè als barris hi ha cultura i n’hi ha molta
Els barris que no s’han sentit seves les Festes. S’ha de portar les Festes als barris o apropar als barris a les Festes?
S’ha de millorar tot. Jo he de dir que aquest programa de Santa Tecla venia treballat d’un any abans i ens hem centrat en els fets consumats i treballats, més enllà del marge de maniobra en les decisions que hem anat prenent en el dia a dia. Una de les coses que defensem des de la CUP és que no només hem d’ampliar el cicle festiu a tota la ciutat. No s’ha de portar la cultura als barris com si anéssim a evangelitzar-los perquè als barris hi ha cultura i n’hi ha molta. Hem de fer que se sentin aixoplugats pel consistori, que no sigui només per Sant Magí i Santa Tecla -que per descomptat-. Fins ara hem esgotat tot allò que hi havia previst a les àrees i l’empremta de la CUP es començarà a veure ara. Es tracta d’una reivindicació històrica dels barris i està en les nostres mans poder-la canviar.
L’any vinent serà la Santa Tecla dels 700 anys, ens pot avançar en què s’està treballant?
Es tracta d’una competència directa de l’alcalde, perquè ens hem repartit algunes comissions dins de l’àrea. A les comissions de Cavalcada de Reis i de Carnaval estem tots dos, però tant la Setmana Santa com la Santa Tecla 700 se les ha quedat l’alcalde i ho gestionarà ell.
Solé, tres mesos al capdavant de Cultura i Serveis Socials
Però com a partit del govern podran dir la seva sobre el programa festiu
Podrem dir la nostra. Quan ens proposin tota la programació exacta i concreta direm la nostra, però de moment aquesta reunió no s’ha donat i ens esperarem a quan es produeixi. Crec que la CUP té molta feina amb les quatre regidories que tenim, però evidentment sempre amb les companyes del consistori per fer de Tarragona una ciutat millor.
Hi ha nens i nenes que han fet arribar algunes peticions sobre com serà la Cavalcada de Reis, ja estan treballant?
Estem treballant, ja hem convocat les dues comissions, tant la Cavalcada com la de Carnaval per posar el fil a l’agulla amb aquestes noves mesures de la Generalitat. Tot apunta que tindrem una Cavalcada com abans. Així i tot seguirem amb el Magatzem Reial, perquè l’any passat va funcionar molt bé i generava un caliu molt maco abans de l’arribada dels Reis i tota la canalla gaudia del recorregut.
Alguna novetat per Carnaval?
Doncs de moment encara no tenim cap novetat, durant aquesta setmana tindrem la primera reunió amb la comissió per veure com estan les entitats i què és el que volen fer. Per descomptat comptaran amb tot el suport de l’Ajuntament. La intenció és mantenir tot el cicle festiu de Carnaval, amb la rua que sigui el més semblant a la rua de 2019, amb l’Enterrament de la Sardina, el Correfoc i tot l’element festiu.
Pel que fa als castells, vostès i les colles de la ciutat s’han reunit amb el president Aragonès. Quines conclusions han tret?
Les colles i jo mateixa vam manifestar la preocupació amb les restriccions amb el nombre de castellers, el fet de tenir el públic assegut i volíem veure quina era l’aposta de la Generalitat per aquesta represa. Els castells han estat símbol de país i tenen una repercussió internacional. També vam parlar del Concurs de Castells, que serà l’altra fita estrella de 2022 i la resposta del president va ser que s’eliminarà el límit de castellers i el públic podrà estar dret veient les actuacions, on tornarem a veure una certa normalitat, com la teníem entesa i com ha de ser. Tots són bones notícies, les colles van sortir contentes de la reunió i estem desitjant fer alguna cosa també a escala de ciutat, que ho decidirem amb les quatre entitats i poder tornar a la normalitat.
Per tant estan treballant amb una diada castellera abans del ‘final de temporada’?
De moment encara no hi ha res. Hem de seure i mirar. Evidentment cerc que a tothom li agradaria, tenint en compte que segurament aquest any no hi haurà un ‘final de temporada’, que hi haurà una certa continuïtat amb el calendari marcat amb les Decennals de Valls i tota la temporada ordinària i amb el Concurs a l’horitzó, després d’un any de parada hi ha ganes, necessitat i la revifada implica fer les mínimes aturades possibles.
Tot apunta al fet que hi haurà Concurs
Tot apunta, i estem treballant
Parlava que el Concurs no tindrà un caràcter ‘competitiu’ amb les puntuacions dels castells sinó més encarat al retrobament casteller
Exacte. Crec que serà el Concurs del retrobament, de fer valdre el fet casteller, de transmetre els seus valors característics i en aquesta línia anirà. Val a dir que hi ha una comissió gestora que serà l’encarregada de decidir com serà la puntuació, quines seran les puntuacions i definir les bases d’un Concurs ‘anòmal’ en tant que no hi ha hagut una temporada per treure referències dels punts de les colles i s’haurà de reinventar.
Tarragona seguirà sent la capital dels castells?
Tarragona ho seguirà sent. Sí.
Hem de reivindicar aquest Concurs del retrobament, que Tarragona és capital castellera i pressionar a la Generalitat perquè aposti pel Concurs del retrobament de totes les colles del món casteller
Des de Cultura treballen en algun cicle més enllà del ‘Tarragona ciutat de castells’?
Hem de mirar a veure com ho encaixarem, però evidentment, jo com a castellera ‘freaky‘ (rialles), m’agradaria seure amb la Coordinadora i veure com podem vestir aquest retrobament i pot ser que no només sigui aquells tres dies de Concurs, sinó que arreu del territori es pugui fer certes coses. Al cap sempre tens idees i coses, però s’ha de posar tot sobre la taula per veure com s’articula. Hem de reivindicar aquest Concurs del retrobament, que Tarragona és capital castellera i pressionar a la Generalitat perquè aposti pel Concurs del retrobament de totes les colles del món casteller.
Amb la necessitat d’unir el món casteller. Vostè com expresidenta de la Coordinadora, entén les reivindicacions de les colles que l’han posat en dubte? S’ha fet tot el que es podia fer?
Com a expresidenta de la Coordinadora, en primer lloc el meu suport a qui està al capdavant de l’entitat perquè la seva gestió és molt difícil. A partir d’aquí hi ha una nova junta, que treballa de la millor manera que han sabut o han pogut. Respecto la seva feina. Gestionar-la en un any normal ja és molt complex, en pandèmia i amb portes a la represa -més lenta del que hem desitjat- crec que no ha faltat l’esforç per pressionar als òrgans pertinents. És molt difícil gestionar en aquest context el món casteller.
REDACCIÓ22 Abril, 2022
Tarragona està a punt de retrobar-se amb una de les jornades més esperades de l’any. La Diada de Sant Jordi torna amb força al calendari cultural de la capital i enguany està previst que es recuperi tota la normalitat d’una festa que fa que tots els tarragonins, a hores d’ara, estiguin més pendents del cel i el temps que farà aquest dissabte 23 d’abril, que no pas en les dades de la pandèmia, que sembla que ja queda enrere.
Jesús Arjona es uno de los grandes activos culturales de Tarragona. Coleccionista y comisario de arte, conversamos con él de una forma más cercana y próxima, para analizar qué supone el hecho de poder dedicarse al mundo del arte, en una época un tanto convulsa y a pesar de su juventud. Arjona nos explica su visión del arte africano, como le fascinó desde que era un niño, sus primeros movimientos en las subastas, el factor suerte y la esperanza de que Tarragona acabe apostando por el arte tribal y que no sea una cosa temporal. Con ustedes, Jesús Arjona.
