Arxius de Eduard Boada | Diari La República Checa

REDACCIÓ20 Setembre, 2019
buqueras.jpg

 La Santa Tecla 2019 està en el seu màxim estat d’eufòria. El primer diumenge, entre altres coses teníem l’esplèndid Primer Diumenge de Castells i els nastiquers estaven pendents a la mateixa hora del partit amb l’Ebro, que ens va donar l’alegria del primer triomf. Però jo tenia marcat en la meva agenda, assistir a l’estrena de la pel·lícula La mida del temps. Mentre anava cap a l’Antiga Audiència ja em xiulaven les orelles que l’assistència seria alta. No m’equivocava. A la plaça del Pallol hi havia una cua llarga, que arribava fins al portal del Roser, tant va ser l’èxit, que es va haver d’improvisar una segona sessió a les nou del capvespre.

Documental protagonitzat per Eduard Boada, pregoner de les festes de santa Tecla d’aquest 2019 i el seu històric espai tarragoní Can Boada. L’obra produïda per Ayhe Productions, està escrita per Javier Barón i dirigida per David Aymerich. Mireia Pallejà va ser la productora i Daniel Bernés i el mateix Barón són els responsables de la fotografia. Em va agradar molt i té minuts plens d’emoció. La línia argumental està força bé, és el denominador comú, de les intervencions de persones i personatges de la ciutat, que intercalades i totes segudes amb cadira, en indrets molt ben localitzats, per la seva plasticitat i efecte òptic.

Recordo a Pep Escoda a la platja i les onades al seu darrere; Margarida Aritzeta al passeig arqueològic i al fons el Pretori i el Museu arqueològic; Pep Fèlix Ballesteros envoltat de l’accés al Circ romà; Oriol Grau al Moll de Llevant; Lluís Pagés a la Baixada de Misericòrdia, sense cap mena de trànsit, però baixant caminant el meu bon amic l’arquitecte Xavier Climent. Surten més invitats. Tots ens expliquen les seves vivències viscudes a Can Boada o si més no amb l’Eduard.

La música, la fotografia amb primers plans, shunts majestuosos de les passes que lentament Boada feia per anar al seu territori obert a tothom, per un costat, i de les verdures – que inclòs amb un ritme vertiginós – volaven fent espirals: els pebrots, les cebes, els tomàquets, les patates, les albergínies, els carabassons, entre altres fruits de la terra, per un altre. Aquest va ser un moment estètic de luxe, que acompanyat de la música et posava els pèls de punta. La música, no original, va estar molt ben seleccionada per anar entrant amb el personatge homenatjat.
Felicito a tots els intervinents en aquest projecte audiovisual. En tot cas, hi ha un però. Quan surten els invitats, si no els coneixes, no sabies qui era: faltava el rètol corresponent. Jo que he sigut gairebé trenta anys com a professor de secundària (sol vaig donar tres matrícules), la nota del documental per a mi és un vuit.

Deixo per al final, el moment que la neta entra a Can Boada i abraça/ besa al seu avi. Entren després al petit espai, per anar a menjar els entrepans, amb la signatura de l’Eduard Boada, la seva família i els seus amics, tots ells clients i degustadors de la saviesa de barrejar els ingredients amb la improvisació del geni que sap el seu ofici. Entre aquests invitats vaig poder visualitzar al cronista oficial de la ciutat Josep Maria Sabaté Bosch i un dels personatges que ha fet passar moltes bones estones a molts tarragonins o no, com és el conegut pallasso Enrico.

Ah, per cert, he de confessar que jo dec haver assaborit quatre vegades el “bocata Boada”. Farà mig any en sortir de fer-me una analítica a la Monegal. Com vas en dejú, vaig sortir de casa amb la decisió d’anar a Can Boada i, com encara tenia pa, esmorzar. Cap problema. Aquí està la gràcia i el secret de Can Boada, havies d’anar sense presses. Degustar i fer petar la xarrada amb qui sigui, coneguts o desconeguts. L’ambient presidit per l’amo, el donava tota la confiança del món, per la seva amabilitat. Això és el que ens falta actualment amb l’estrès que flota a l’ambient. “La mida del temps” és la que hem de canviar. El pregoner Boada ho ha sabut fer de matrícula.

Josep Maria BUQUERAS


REDACCIÓ6 Setembre, 2019
IMG_3070-1280x960.jpg

Eduard Boada i Gregori Luengo

El conegudíssim Can Boada ha tornat a obrir les seves portes per rebre la presentació de Vermuts Yzaguirre i la seva ampolla i etiqueta dedicades a les Festes Majors de Santa Tecla. La presentació ha estat a càrrec de Gregori Luengo, director d’exportacions d’Yzaguirre i del senyor Eduard Boada, fent de mestre de cerimònies i prestant Can Boada com l’escenari idoni d’aquesta presentació.

Borja VIZCARRO

VÍDEO

 


REDACCIÓ26 Abril, 2019
eduardboada2-1280x960.jpg

La regidora de Turisme amb un entrepà fet per Eduard Boada

El mític Eduard Boada, de l’històric bar Can Boada ens ha concedit una breu entrevista. És una entranyable conversa, on l’home dels bocates dels mil colors i sabors s’obre a cor obert amb nosaltres. Comparteix amb els nostres lectors la seva tristesa pel fet d’haver de tancar l’històric establiment ubicat al Carrer Rovira i Virgili.

El Sr. Boada parlant amb el periodista Ricard Checa / Foto: Raül Cid

Eduard Boada comenta que pensava que acabaria els seus dies darrere de la barra, on va passar molts i molts anys i on ha viscut grans experiències. Serà el pregoner de les Festes de Santa Tecla, una invitació municipal que agraeix, tot i que considera que no és digne d’aquest privilegi.

En la conversa que manté amb el nostre digital, el Sr. Boada recorda que sempre ha intentat ajudar a la gent i que ara està rebent el fruit de la seva empatia. Diu que li agradaria ser recordat com a una bona persona i que sempre ha intentat ajudar els altres.

Els moments passats amb el propietari de Can Boada han passat volant i ens ha emocionat. Jutgin vostès mateixos.

 

ENTREVISTA

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter