Arxius de dones | Diari La República Checa

REDACCIÓ1 Agost, 2022

Els casos de les punxades químiques no cessen. Si bé, a Tarragona, la discoteca Tropical estava en el punt de mira, ara l’atenció s’ha desviat per la discoteca Enjoy de Salou. Tot indica que cap a dos quarts de quatre de la matinada del passat dissabte, una saragossana de 17 anys diu que va ser punxada al braç dret per un home a l’interior del local i que, tot seguit, va notar com es marejava.

La Policia Local de la capital de la Costa Daurada es va posar en marxa i va activar el protocol. La víctima va ser traslladada a l’Hospital Joan XXIII de Tarragona, després d’establir en primer contacte amb els agents de la Unitat d’Investigació dels Mossos d’Esquadra.

En aquests moments s’estan analitzant les imatges captades per les càmeres de seguretat, les quals indiquin que el possible agressor podria ser un home alt que portava una samarreta verda. Encara no està identificat ni localitzat. Però, la investigació “va en el bon sentit”.

PUBLICITAT

REDACCIÓ25 Novembre, 2021

Prou! Les dones diem prou a la violència que patim! Aquest 25-N ha de servir per fer un pas endavant, de forma ferma i decidida, per erradicar aquesta xacra que està tan enquistada en la societat. Aquest any no pot ser un més, ha de ser el decisiu, ja n’hi ha prou de sortir al carrer per a commemorar el Dia Internacional per l’Eliminació de la Violència envers les Dones si no hi ha polítiques reals i necessàries que vagin cap a aquesta direcció.

No hem de defallir en la nostra lluita ni tampoc en el fet de denunciar la violència que s’exerceix sobre les dones a tot el món perquè les xifres són realment esgarrifoses. Un nou informe d’ONU Dones, elaborat amb dades procedents de 13 països des que va començar la pandèmia, detalla que dues de cada tres dones van denunciar que elles o una dona que coneixen van ser víctima d’alguna forma de violència i només 1 de cada 10 va dir que aniria a la policia a buscar ajuda. Segons el mateix estudi, es va afirmar que aquestes dones tenen més probabilitats d’enfrontar-se a situacions de pobresa i escassetat d’aliments.

Sabem que durant la pandèmia s’ha intensificat la violència en l’àmbit de la llar, provocant una altra classe de pandèmia menys visible, però molt dura, com és la de la violència cap a les nenes i les dones i també cap a les persones amb capacitats diverses. La violència no només pot ser sexual sinó també física, psicològica i econòmica. Totes són importants i rebutjables a parts iguals, és clar, i per això és vital que es posi fi a la precarietat legislativa en aquest sentit.

Enguany, aquest 25-N, també se centra en la violència vicària, on les agressions les pateix o pateixin unes persones en substitució d’unes altres. La majoria d’aquestes agressions les reben els fills i filles per part dels pares per a fer mal a les mares. Aquest 2021 hi ha hagut casos esfereïdors que demostren que no ho estem fent bé, que no estem treballant prou ni prou bé.

Com ho podem fer? Realment tractant el tema de la violència masclista com a cabdal, desenvolupant polítiques per empoderar-nos i defensant a capa i espasa els drets de les dones. No som ‘feminazis‘, som dones que volem viure en pau, en llibertat, amb seguretat i sobretot, volem viure!

Ara bé, la lluita no és només nostra, ens cal la complicitat i la convicció dels homes també. És vital i essencial que recorreguem plegats aquest camí. No ens podem permetre perdre més temps, hem d’avançar sense excuses, sense demores i sobretot sense pal·liatius, no volem alleujar els símptomes sinó eliminar aquesta xacra, per sempre. En això els homes hi tenen molt a dir també, cal que assenyalin sense miraments les conductes i actituds masclistes pròpies i dels seus iguals i que les rebutgin, les denunciïn i se n’allunyin. És imprescindible que entres tots i puguem construir una nova masculinitat responsable, lliure, igualitària, diversa, inclusiva i cuidadora.

Per tot això, hem de treballar molt, de valent, en l’educació, la conscienciació i el compromís social contra la xacra de les violències masclistes. No n’hi ha prou en sortir al carrer amb pancartes, cal actuar de manera estructural i preventiva i comptar amb la ciutadania. Cal acabar d’una vegada per totes amb el patriarcat i la seva ideologia masclista i deixar enrere les agressions a les nenes, dones i també al col·lectiu LGTBIQ+. Ho aconseguirem!

Cinta PASTÓ
Regidora de Feminismes i LGTBIQ+ de l’Ajuntament de Tarragona

REDACCIÓ28 Setembre, 2021

Un grup de dones del Baix Penedès inicia un projecte d’inserció laboral per fer tasques de neteja. La proposta, promoguda per l’Arc Serveis i Dones amb Iniciativa del Vendrell promou l’ocupació d’aquestes en el sector de la Dependència i els serveis, que resulta ser un sector totalment feminitzat, però que genera molta ocupació.

La idea té per objectiu la inclusió de persones amb risc d’exclusió del Baix Penedès i del Tarragonès, com ara víctimes de la violència de gènere, persones amb discapacitat, joves o dones majors de quaranta-cinc anys.

La formació s’inicia aquest dilluns i el dimarts amb un grup reduït de dones que treballaran les seves habilitats socials i acompliran tasques auxiliars de neteja. La seva formació, que durarà vuit mesos i es realitzarà l’última setmana de cada mes, inclourà el concepte de neteja protecció enfront de la Covid-10. A més, anirà acompanyada d’unes pràctiques.

Les persones interessades hauran d’adreçar-se a L’Arc Serveis Assistencials o bé trucant al telèfon 977.43.35.34. A causa de l’elevada demanda, l’assignació de places es farà per ordre rigorós de llistat.

La gerent de L’Arc Serveis, Jerusalem Torra, explica que “la formació, les dinàmiques creades i les relacions socials han de ser una eina per aconseguir ocupació i fer disminuir aquests perfils dins de l’economia submergida” i alerta que, si no es promou en polítiques d’inserció laboral d’aquest col·lectiu, “la situació ens porta a l’abocament a futures dones grans pobres”.

PUBLICITAT

REDACCIÓ22 Agost, 2021

Un grup de veïns i veïnes de Tarragona ha convocat una manifestació en suport a les dones afganeses. Aquesta s’ha organitzat per a avui a les 19h a la plaça de la Font. La concentració també vol posar en relleu la posició dels infants del país asiàtic, el qual ha estat envaït pels radicals talibans. L’acte comptarà amb la lectura d’un manifest.

PUBLICITAT

REDACCIÓ25 Novembre, 2019

Aquest dilluns, 25 de novembre, se celebra el Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència envers les Dones.

El nostre digital s’afegeix a aquesta lluita i amb l’objectiu de visibilitat aquest rebuig, ha decidit ‘tintar’ el seu logotip amb els colors que identifiquen aquesta fèrria lluita. Durant la jornada, el logo de La República Checa es veurà alterat també en les seves xarxes socials.

Tot l’equip manifesta el seu compromís per erradicar aquest drama social.

REDACCIÓ9 Juny, 2019

Un jutjat contenciós-administratiu de Barcelona ha dictaminat que la Direcció General de la Policia va discriminar una mossa d’Esquadra embarassada vulnerant el seu dret a la igualtat. La caporal, que treballava a la comissaria de Cambrils , va ser apartada de l’escamot que comandava i li van canviar l’horari mentre estava embarassada, i el jutjat ordena retornar-li les condicions prèvies, tot i que es demani reducció de jornada. El sindicat USPAC, que va donar suport a la mossa, ha criticat els comandaments de la zona i la Conselleria d’Interior per “discriminar” les agents femenines quan es queden embarassades o demanen reducció de jornada per cuidar fills.

La mossa, en el concurs de trasllat de l’any 2015 va ser adscrita definitivament com a caporal de la comissaria de districte de Cambrils, depenent de l’Àrea Bàsica Policial del Baix Camp i Priorat, amb seu a Reus. S’hi va incorporar l’abril del 2016, i va ser assignada com a caporal de l’escamot número 5 i un quadrant horari q5. En aquell moment, gaudia d’una reducció horària del 50% de la jornada per guarda legal d’un menor. El setembre del 2016 va renunciar a la reducció de jornada i va passar a fer jornada ordinària amb el mateix escamot i horari. El 28 de novembre del 2016 va agafar la baixa per incapacitat laboral a causa del seu estat de gestació. Després de la baixa, el període de llicència per maternitat i les vacances que li corresponien, es va reincorporar al seu lloc de treball el 4 d’octubre del 2017.

No obstant, mentre la caporal no estava treballant, el 25 de gener del 2017, el sergent sotscap de la comissaria va acordar un canvi en l’assignació d’escamot i quadrant horari que afectava directament la dona quan es reincorporés. Així, va deixar l’escamot 5 i va passar del quadrant horari q5 al q3. Passar del quadrant q5 al q3 fa que la bossa d’hores que el policia degui a l’administració sigui més gran. Com que el canvi es va fer al gener, l’acumulació d’hores fins l’octubre va ser molt important, fins a un total de 87. Quan es va reincorporar a l’octubre del 2017, la dona va acollir-se a una reducció de jornada no compactada.

La caporal es va queixar i el gener del 2018 se la va retornar al q5 amb caràcter retroactiu i per això se li van retornar les hores que havia de recuperar. La caporal va demanar el 9 de febrer a la Direcció General de la Policia la finalització de la situació anterior com a via de fet. El 21 de febrer va presentar una sol·licitud d’inici d’aplicació del protocol de resolució de conflictes de la Policia de la Generalitat i el 27 de febrer va interposar el recurs contenciós-administratiu.

El 26 de març, arran del protocol, es va emetre un informe que proposava retornar les hores acumulades perdudes, el compromís del cap de la comissaria de garantir que la caporal tindria un tracte “assimilat” al de la resta de comandaments, “sense que el fet de gaudir d’una reducció de jornada en pugui ser motiu diferenciador”, així com el compromís del cap de la comissaria d’entrevistar-se quinzenalment amb la caporal per supervisar el compliment d’aquest tracte igualitari. També es va oferir a la caporal un període de sis mesos per treballar a la comissaria de Reus per “disminuir l’angoixa” que patia, tot i que la caporal ho va descartar. També es van establir mecanismes de control i supervisió de l’acord durant sis mesos.

Una dona embarrassa es va queixar a la justícia

En la seva demanda judicial, la caporal demanava que es declarés provat que la Direcció General de la Policia havia vulnerat el seu dret fonamental a la igualtat durant l’embaràs i en reincorporar-se al cos i demanar una reducció de jornada per cura del fill. També reclamava que l’administració reconegués el seu dret a romandre en el mateix lloc de treball en les mateixes condicions de quadrant horari (q5), funcions i grup de treball o escamot. Així mateix, volia que li retornessin les hores acumulades i perdudes després del canvi del quadrant q5 a q3 i una indemnització de 6.000 euros per danys morals.

La Generalitat es va oposar a la demanda en considerar que la decisió no es podia recórrer, mentre la fiscalia va donar suport a la demandant. En la sentència, a la qual ha tingut accés l’ACN, el magistrat conclou que sí que va existir una vulneració del dret a la igualtat i a la no discriminació, ja que “per la seva condició de mare i per exercir el seu dret a la llicència corresponent i a la reducció de jornada laboral per a la conciliació familiar, ha patit un tracte discriminatori i perjudicial en relació a altres caporals que no tenien aquestes circumstàncies”.

De fet, el propi informe de la Direcció General de la Policia admetia que “la portada als límits legals dels propis drets però èticament reprovable per part de la caporal ha tendit a l’assenyalament de la caporal per part dels caps, i buscat o no dels seus col·laboradors més directes”.

Per tot això, el magistrat ordena el retorn de les hores no recuperades i la permanència a l’escamot i horari que tenia la caporal abans de la baixa, però no estima la petició d’indemnització, en no considerar provat el dany moral.

REDACCIÓ3 Setembre, 2018

Rosa Maria Ibarra ha assenyalat que les dones cobren, de mitjana, una pensió més baixa que la dels homes. A això cal sumar que el mateix Govern de la Generalitat reconeix que quasi un 25% de les dones majors de 65 anys es troben en situació de vulnerabilitat davant la pobresa

La diputada socialista al Parlament per Tarragona, Rosa Maria Ibarra, ha alertat que “cada cop més detectem casos de dones majors de 80 anys, que reben pensions molt baixes, i que s’han quedat en la desprotecció més absoluta quan se’ls ha retirat l’ajuda o el servei públic per dependència”.

“Els socialistes volem denunciar-ho i situar aquestes realitats socials intolerables en l’eix del debat parlamentari perquè veiem, amb tristesa i consternació, com hi ha responsables polítics que tan sols saber parlar de posar o treure llaços de la via pública. Doncs no, hi ha una Catalunya real que no està obsessionada pels elements simbòlics però que aspira a viure en un país líder en prestacions, drets i serveis socials. És la que nosaltres representem i defensem”, ha reblat.

La diputada vallenca ha recordat que les dones han estat més perjudicades que ningú per les retallades que els Governs de Mas, Puigdemont i Rajoy van aplicar a la llei de dependència.

“Per exemple, amb una pensió de viduïtat de 596 euros al mes és molt difícil que una tarragonina jubilada pugui fer front al cobriment econòmic de la despesa de la seva vida quotidiana, més quan han apujat els preus dels productes bàsics i ha perdut poder adquisitiu la seva pensió durant els anys del Govern del PP”.

Per a Ibarra és essencial que “cal que arribi a Catalunya l’aire nou, social i feminista, del nou Govern socialista liderat per Pedro Sànchez”.

REDACCIÓ19 Febrer, 2016

El número de telèfon habilitat per l’Institut Català de les Dones (ICD) a disposició de les dones en situació de violència masclista (900 900 120) va atendre un total de 10.432 trucades durant 2015, i destaca un lleu increment de trucades de familiars i persones properes a la víctima.

Un 26% de trucades procedents de l’entorn de la víctima, el 29% van ser d’amistats, un altre 29% dels pares i mares, el 14% de germans i el 8%, dels propis fills. S’han registrat a la província de Tarragona 1.014 trucades (918 a Tarragona i 96 a Terres de l’Ebre).

L’any passat el 93,4% de les trucades van ser per violència masclista en la parella, mentre que en les altres ocasions es tractava de violència familiar, social comunitària i laboral.

Segons ha informat l’ICD en un comunicat, l’any passat el 26% de les trucades les van efectuar persones de l’entorn de la dona afectada, mentre que el 2014 aquesta xifra va ser del 23%.

A més, en el 63% dels casos l’agressor era la parella actual, enfront del 37% restant en què era l’exparella, al que l’ICD ha apuntat que el 48,2% de les dones convivien amb l’agressor.

Les xifres de l’ICD mostren que, segons les formes de violència masclista, l’any 2015 el 96,4% de les atencions van ser per situacions de violència psicològica, en un 34% per violència física, en un 8,2% per violència econòmica , i en un 2,3%, per violència i abusos sexuals.

Per edats, les dones d’entre 31 i 40 anys representen el 35,7% de les trucades al telèfon de l’ICD, les que tenen entre 41 i 50 anys suposen el 29,3%, i les dones entre 18 i 31 el 16, 9%, fet que suposa un lleuger increment per part d’aquest últim col·lectiu, que el 2014 representava el 14,2%.

REDACCIÓ25 Abril, 2014

És una trista realitat observar que l´avenç en la formació de les dones i les nombroses accions legislatives dutes a terme no han resolt les desigualtats entre els homes i les dones en el treball.
És cert que no hi ha massa diferències en el salari de les dones i dels homes en el moment d´ accedir en el món laboral, però a mesura que s´ avança en el temps la seva retribució minva respecte als homes.
M’ atreveixo a afirmar que l´ explicació més lògica és que la maternitat “castiga” la trajectòria professional de les dones, ja que moltes demanem excedències renunciant durant un període de temps a una feina o reduïm l´ horari per prioritzar la cura dels fills.
A tots aquests motius cal sumar-hi que l´ edat ideal de la nostra maternitat coincideix justament quan podem optar a llocs de promoció, és a dir, degut a la nostra formació, experiència i vàlua és quan justament has d´ escollir entre ser mare o poder tenir un càrrec directiu o rellevant, per tant, un fet més que ajuda a “castigar-nos” laboralment.
Aquests motius després ens repercuteixen en la renda, i com a conseqüència en el moment de cobrar la jubilació que lògicament serà molt més baixa que la d´ un home.
Però per mala sort la lògica no ens reflexa tota la realitat:
Una dona en un càrrec directiu cobra un 24,5% menys que un home que té el mateix càrrec.
Les dones cobrem un 20,1% menys per hora que els homes, tenint en compte que un 44,8% de les dones tenim una formació superior.
Una treballadora del sector de serveis rep un 30,1% menys que l´ home.
Una operadora d´ instal·lacions un 28,9% menys.
Les dones jubilades cobren un 38% menys…..
Segons l’informe de la UGT sobre desigualtat salarial 2013, la diferència salarial entre homes i dones a Catalunya és del 23,7%, al País Valencià del 23,8% i a les Illes del 14,6% .
La igualtat de gènere en els salaris per fer la mateixa feina és un principi contemplat als tractats Europeus des de l´ any 1957, en tot l´ exposat podem deduir que aquest principi d´ igualtat després de 57 anys encara no s´ ha complert.
És cert que últimament s´ ha reduït un 1,1% aquesta diferència de sous però això no és perquè ara les dones cobrem més, sinó perquè degut a la crisi s´ ha retallat el sou dels homes, fet que resulta ben trist, ja que la crisi hauria de ser el motor per aconseguir una igualtat tangible en tots els àmbits.
Encoratjo:
Al Govern a aplicar polítiques socials que combatin la discriminació de gènere.
Als Ajuntaments que prioritzin les empreses que implementen i realitzen un Pla d´ Igualtat.
Als empresaris que apliquin Plans d´ Igualtat a les seves empreses.
Als sindicats a que pactin seriosament convenis col·lectius i acords d´ empresa per tractar les discriminacions laborals esmentades.
I a les dones a ser més valentes alhora de saber convèncer i demostrar la nostra capacitat perquè se´ ns recompensi degudament si ens ho mereixem.
Una tasca que demana implicació i compromís per part de tots i totes, un conjunt d´ accions comunes per poder fer front a aquesta desigualtat en els salaris. Si ho fem així, d´ aquí uns anys no farà falta que celebrem el dia europeu de la igualtat salarial.

Asssumpció CASTELLVÍ és responsable de la sectorial d’ Igualtat i Drets Civils de CDC

REDACCIÓ3 Abril, 2014

Enguany, i per primer cop al llarg de la seva història, la Confraria de la Sang de la Selva del Camp ha incorporat a tres dones a la seva junta rectora, coneguda com la Vint-i-quatrena.
D’aquesta manera s’ha modificat una tradició que s’havia mantingut inalterable durant més de 430 anys, període en què la Confraria ha estat regida exclusivament per homes.
L’any passat durant una de les sessions del Capítol de la Confraria de la Sang es va aprovar una modificació de les Ordinacions, el document on es recullen les normes de funcionament de l’entitat. Com a conseqüència d’aquest canvi, les tres dones participaran activament en les tasques d’organització de la Setmana Santa selvatana.

setmana santa — Tres dones incorporen la Confraria de la Sang de la Selva del Camp

La Confraria de la Sang de la Selva és l’entitat més nombrosa del municipi, amb més de 600 famílies que en formen part. Presidida per l’alcalde, Josep Maria Puig, compta amb dos procuradors amb funcions executives, amb els 24 integrants de la Vint-i-quatrena com a junta directiva i amb tres Cristers. A més, i amb dret a vot, també en formen part els membres de la Vint-i-quatrena d’honor.
La modificació de les Ordinacions que ha fet possible la incorporació de les dones als òrgans directius de l’entitat es va aprovar amb el vot favorable de les dues terceres parts dels membres amb dret a vot.
Les tres dones que han ingressat a la junta rectora tenen vincles familiars amb antics membres de la mateixa, segons ha explicat Maria Lluïsa Garriga.
A la Selva, la Setmana Santa és organitzada des de l’any 1581 per la Confraria de Sang, una entitat que els primers anys va anomenar-se Confraria del Sant Nom de Jesús, fins que l’any 1793 va passar a ser la Reial Congregació de la Puríssima Sang del Nostre Senyor Jesucrit o més popularment la Confraria de la Sang.
El Ball de la Mort, una tradició única al Camp de Tarragona
La Setmana Santa selvatana, amb més de quatre segles d’història, s’ha mantingut amb poques variacions al llarg dels anys. El Viacrucis Camí del Calvari, a primera hora del matí de Divendres Sant i el Ball de la Mort d’origen medieval -que únicament es representa durant la processó del Sant Enterrament el mateix Divendres Sant- ,són dos dels moments més viscuts i més tradicionals de la Setmana Santa selvatana.
La Setmana Santa de la Selva del Camp està declarada Festa Tradicional d’Interès Nacional i el Viacrucis Element Festiu Patrimonial d’Interès Nacional.

Older Posts

Arxius de dones | Diari La República Checa

xxx Partners

Una noia de 17 anys, víctima d’una punxada a la discoteca Enjoy de Salou

CINTA PASTÓ: 25-N: una crida convençuda per a l’erradicació de la violència masclista

S’inicia un projecte d’inserció laboral per a dones amb risc d’exclusió social

Convoquen una manifestació a TGN en suport a les dones afganeses

El nostre digital contra la violència envers la dona

Els Mossos van discriminar una embarassada

Les dones pensionistes cobren menys que els homes

1.014 PERSONES A TARRAGONA DENUNCIEN LA VIOLÈNCIA MASCLISTA

ASSUMPCIÓ CASTELLVÍ: "Parlem-ne del salari de les dones"

SELVA DEL CAMP INTRODUEIX PER PRIMER COP DONES A LA SEVA CONFRARIA DE LA SANG