Nou episodi en el cas de la corrupció policial que està investigant el Jutjat d’Instrucció número 3 de Reus. En aquest cas hi ha implicats diferents mossos d’Esquadra, sobretot de l’Àrea d’Investigació. El magistrat assegura que podríem estar davant d’una organització criminal que venia a tercers, material decomissat (dipositat en una nau del polígon Francolí).
Un dels Mossos en excedència és l’apoderat de l’empresa que tenia la responsabilitat de vetllar pel material i productes confiscats arran dels operatius policials. L’empresa era l’encarregada de desmuntar les plantacions, recollir els sistemes elèctrics d’il·luminació i de ventilació que fan servir els delinqüents per cultivar la droga. El material dipositat havia de ser vigilat fins a l’ordre judicial de destrucció.
Diego Álvarez de Juan és el jutge instructor
Arran de la detenció dels implicats en aquesta presumpta trama – i perquè la investigació continua – el jutge va ordenar precintar la nau del polígon. O sigui, des del dia 3 de desembre ningú no pot accedir al magatzem. Aquest ‘abandonament’ forçós de l’empresa ha permès que uns lladres hagin intentat en, almenys, tres ocasions – dues temptatives i una consumada – entrar en el ‘dipòsit policial’.
L’electricitat de la nau, llogada durant l’estiu, funcionava amb bateries, les quals han deixat de funcionar després de l’ordre judicial de tancament. El fet de no poder accedir al dipòsit impossibilitava carregar aquestes bateries. Un fet que impossibilitava el funcionament de les alarmes.
D’aquesta manera, tot el material (sensible) emmagatzemat està el perill, ja que no hi ha cap sistema de seguretat i vigilància. Tant és així que des que es va prohibir l’accés a l’empresa, s’han registrat, tres temptatives de robatori. Dues la setmana del 7 al 9 de desembre i la darrera aquesta mateixa setmana. Fa un parell de dies – ens diuen que va ser el dia 4 de gener –, els lladres van aconseguir el seu propòsit: robar diferents estris relacionats amb la droga i alguna maquinària.
Es calcula que el material sostret de la nau precintada està valorat en uns 35 mil euros
Es calcula que es va robar material valorat en uns 35 mil euros. Segons ha pogut saber larepublicacheca.com, els responsables de l’empresa presentaran denúncia davant els Mossos d’Esquadra, atenent que és la policia que està investigant el cas. Les mateixes fonts asseguren que es va demanar al jutge instructor que es pugui accedir a l’interior de la nau per instal·lar “mecanismes de vigilància i control” del material dipositat.
En aquests moments, el magatzem no té cap vigilància ni està custodiat, un fet que pot ser aprofitat pels lladres. De moment, es desconeixen la identitat dels lladres.
El sistema judicial també es blinda davant de la crisi sanitària provocada pel coronavirus.
A Reus, el col·lectiu de magistrats ha decidit aquest dijous i amb efectes a partir d’aquest divendres, 13 de març, suspendre totes les vistes i diligències judicials que comportin la “presència de ciutadans, usuaris o professionals”. Tampoc es podrà accedir a les dependències judicials sense haver estat citat.
Amb aquestes mesures, es pretén evitar la propagació del virus Covid 19 i impedir que les aglomeracions pugui actuar com a element contagiós. Amb relació al Registre Civil s’ha restringit l’accés a un màxim de tres persones per torn.
Pel que fa als casaments programats només es permetrà l’assistència dels nuvis i dels testimonis.
En referència als Jutjats de Guàrdia, s’ha limitat l’accés a les seves dependències a una persona per torn.
No es podrà accedir a les dependències judicials sense estar citat préviament
Els jutges han adoptat aquestes mesures davant “l’emergència sanitària” que representa el coronavirus. La durada d’aquestes recomanacions és de quinze dies, però són susceptibles de pròrroga.
L’exdirectora de la secció de crèdit de la Cooperativa Agrícola de l’Aleixar (Baix Camp), Maria Àngels Salvat, presumptament hauria ocultat un forat d’uns 2 milions d’euros de l’entitat a través d’una comptabilitat falsa.
El jutge Diego Álvarez
És la principal conclusió a la que arriba el jutge Diego Álvarez de Juan en el sumari de la instrucció del cas, que va aixecar el passat 26 de juny. En la instrucció s’exposa que Salvat s’hauria enriquit personalment desviant part d’aquests diners, amb els quals hauria comprat un cotxe d’alta gamma i joies, algunes a la prestigiosa joieria Tiffany de Nova York. La investigació també esquitxa de retruc l’auditor que des del 2008 controlava els comptes de la cooperativa, i posa en dubte la seva tasca. Salvat, que va estar sota presó preventiva, està acusada dels delictes d’estafa, administració deslleial, apropiació indeguda i falsedat documental.
En la interlocutòria que el jutge va dictar el passat 9 de novembre en el qual decretava la presó preventiva de Salvat, el magistrat afirmava que la investigada va poder “defraudar una xifra encara per determinar, però propera als dos milions d’euros”. El magistrat també expressava amb claredat que “els balanços de la cooperativa no reflecteixen la imatge fidel”, amb un actiu no acreditat d’1.440.494 euros. D’altra banda, assegurava que els diners que l’entitat tenia al banc no eren els mateixos que l’acusada reflectia com a reals, i que la cooperativa tenia “greus defectes formals en les operacions creditícies”.
Cal recordar que la mateixa cooperativa va denunciar el cas per un possible frau, precisament, d’1,4 milions, però que durant el transcurs de la investigació la xifra l’han elevat fins als aproximadament 4 milions. En un informe dels advocats de l’entitat, han assegurat que a finals del 2017 el passiu de la cooperativa era 2,2 milions superior al que s’establia en la comptabilitat, mentre que bona part dels actius eren “ficticis”. En concret, han estimat que en realitat hi havia 1,6 milions menys dels que la comptabilitat mostrava.
Augment del patrimoni i de les despeses
Per als advocats de la cooperativa, Salvat “s’hauria apropiat d’uns 600.000 euros entre 2016 i 2018 mitjançant l’emissió de transferències a comptes de la seva titularitat”. De fet, els Mossos, en la seva instrucció, posen de manifest que la família de Salvat s’havia enriquit any rere any i apunten que el marit de Salvat, Jordi Viñas, hauria participat dels fets “com a mínim a títol lucratiu”, “beneficiant-se patrimonialment dels diners desviats per la seva dona”.
Els ingressos familiars van augmentar considerablement. Així, si el 2014 s’acrediten uns ingressos de 100.000 euros, el 2018 arriben als 309.000. Les despeses augmenten al mateix ritme. Entre altres raons per un crèdit que la parella va demanar però també pel ritme de vida que duien. Entre moltes altres coses, haurien adquirit un cotxe d’alta gamma valorat pels Mossos en uns 32.000 euros, o joies per uns 10.000, inclòs un anell a la botiga de Tiffany de Nova York.
L’auditor, qüestionat
Durant la instrucció dels Mossos també es critica el paper de l’auditor de la cooperativa que va controlar els comptes des del 2008 fins el 2016. L’auditoria del 2017 no la va finalitzar perquè va renunciar a la feina. En l’informe policial s’assenyala que “hi ha pogut haver certa negligència” en la tasca de l’inspector i s’afirma que “es fa estrany” que no s’haguessin detectat les presumptes irregularitats. També l’assenyala l’equip d’advocats de la cooperativa, que “no arriba a entendre com en la seva funció auditora no hagués detectat que els comptes de l’entitat no reflectien la imatge real de l’empresa”.
Façana de les oficines de la Cooperativa de l’Aleixar
D’altra banda, l’advocat contractat per la cooperativa, Rodrigo Fernández, també posa el focus en el paper de la Generalitat, que havia fet inspeccions l’any 2011 i també el 2018. Fernández afirma que l’administració “no té cap responsabilitat”, però creu que “la inspecció de la Generalitat posa de manifest molt poca cosa en comparació al què realment succeïa en aquella entitat”. “Ha resolt amb una sanció de 4.100 euros a cadascun dels membres del consell rector i així la Generalitat ha acabat la seva tasca”, apunta l’advocat.
A partir d’aquí, el lletrat mostra incredulitat davant el fet que la Generalitat no hagués detectat “absolutament res”, quan s’havien amagat tres milions d’euros al passiu. “Em costa d’entendre com una administració que té una funció d’inspecció, també cautelar i prudencial, respecte les seccions de crèdit de les cooperatives no hagués vist els tres milions ocults en concepte de passiu, la principal magnitud del balanç, després de dues inspeccions”, etziba Fernández.
L’advocat afirma que l’aixecament del secret de sumari i els detalls que s’hi revelen sobre aquesta comptabilitat paral·lela no els genera cap sorpresa nova, ja que la denúncia prové de la pròpia entitat. A partir d’ara, continuarà la fase d’instrucció. Encara manquen moltes declaracions i requeriments de documentació a entitats bancàries i administracions públiques. “El que ha sortit només és una petita part, falta molt per afegir a les diligències prèvies”, conclou.
El titular del jutjat número 3 de Reus ha ordenat l’obertura de judici oral de la peça principal del cas Innova i la peça separada segona contra vuit persones i dues societats mercantils. El procediment s’inicia pels suposats delictes prevaricació, malversació de cabals públics, falsedat documental, tràfic d’influències, defraudació a l’administració, blanqueig de capitals i organització criminal contra l’exdirector general del hòlding, Josep Prat; l’exalcalde de Reus, Lluís Miquel Pérez; l’exdirector del CatSalut, Carles Manté; l’arquitecte Jorge Batesteza; l’exdirectora econòmica i financera del grup, Ester Ventura; l’exsecretària, Natalia Torrell; l’exdirector d’obres i projectes, José Vicente Gómez; i el directiu d’Euroconsult, Sergi Luqui. El jutge també obre judici contra les mercantils CCM Estratègies Salut, SL i BBATS Consuting and Projects, en qualitat de responsables civils directes.
D’altra banda, el jutge Diego Álvarez de Juan acorda, tal com pretenia la fiscalia, el sobreseïment provisional de les actuacions respecte de Sílvia Barberà, la parella de l’arquitecte Batesteza. En un auto dictat el 7 de març, el jutge dona tres mesos als acusats i a les mercantils per a presentar els escrits de defensa, mentre la fiscalia i les acusacions populars -l’Ajuntament, Ara Reus i la CUP- ja fa mesos que van presentar els respectius escrits d’acusació.
La fiscalia demana fins a 10 anys de presó
El ministeri fiscal demana penes d’entre set i deu anys de presó per als vuit encausats en la peça principal del cas Innova, en què s’investiga el pagament de factures per valor de més d’1 MEUR a l’arquitecte Jorge Batesteza i a l’exdirector del CatSalut, Carles Manté, per tasques d’assessorament en la construcció del nou Hospital Sant Joan de Reus. Segons la fiscalia, els contractes no van seguir la normativa de contractació pública i no es van justificar els treballs realitzats.
Segons la fiscal, quan Carles Manté i Jorge Batesteza van cessar dels seus respectius càrrecs al CatSalut, tots dos, juntament amb l’aleshores alcalde de Reus, Lluís Miquel Pérez, i “una persona no determinada de la conselleria de Salut”, van acordar que Innova els contractaria en concepte d’assessors en el plantejament i construcció de l’hospital. L’objectiu era “mantenir-los en el mateix nivell d’ingressos que tenien en els seus càrrecs anteriors”.
Jorge Batesteza, un dels acusats
Així, l’alcalde Pérez es va concertat amb la secretària d’Innova, Natàlia Torrell; la directora financera del hòlding, Ester Ventura, i el seu director general, Josep Prat. Segons la fiscal, volien “ometre totalment qualsevol tipus de procediment administratiu de contractació, així com produir un menyscabament efectiu de l’erari públic, utilitzant factures simulades o sent conscients que la seva conducta obviava les normes administratives de contractació”.
Manté va facturar més de 720.000 euros sense justificar els treballs encomanats
Després de cessar el 27 de desembre del 2006 com a director del CatSalut, Carles Manté va constituir la mercantil CCM Estratègies i Salut, SL, amb seu a Mataró, el 7 de març del 2007. Només deu dies després, Innova el va contractar fins a finals d’any per un import de 160.000 euros més IVA i amb la possibilitat d’encàrrecs addicionals durant el 2008 d’un màxim de 1.000 hores a raó de 160 euros l’hora.
A partir de l’1 de gener del 2009 i fins el juny del 2011, Manté va presentar factures mensuals de 16.000 euros més IVA, que Innova va continuar pagant malgrat que ja no hi mantenia cap relació contractual. Segons la fiscalia, el contracte entre l’empresa de Manté i Innova va ser adjudicat “amb una omissió total i absoluta del procediment legal establert”, ja que no es va adaptar a les normes de contractació pública.
El febrer del 2008, Manté va remetre a Innova un document de tan sols dos folis amb la “relació de treballs realitzats” per “intentar aparentar la realitat dels treballs contractats”. En total, va cobrar a Innova 720.120,82 euros més IVA i, en cap de les 32 factures mensuals girades a Innova, no va presentar ni un sol informe justificant els treballs.
Batesteza cobrava de dues bandes per fer la mateixa feina
En el cas de l’arquitecte Jorge Batesteza, el seu primer contracte amb Innova es va signar el 4 de juny del 2007, tan sols quatre dies després de cessar com a gerent d’Infraestructures del CatSalut, per tasques d’assessorament tècnic en la construcció de l’hospital. Posteriorment, se’n van signar dos més, ascendint l’import total a 387.000 euros més IVA.
L’exalcalde de Reus, un dels imputats
“Tots els acusats eren conscients que els contractes entre Jorge Batesteza i Innova van ser adjudicats amb una omissió total i absoluta del procediment legal establert, ja que no es va acollir a les normes de contractació pública”, recull l’escrit. En total, Batesteza només va presentar quatre informes sobre l’evolució dels treballs encarregats, dels 43 que hauria hagut de lliurar. També va girar més de 8.900 euros en concepte de desplaçaments.
Segons la fiscal, Batesteza no va fer cap treball concret que justifiqués la seva contractació, sobretot quan la seva finalitat era “el mateix que es va adjudicar en la segona de les meses de contractació -el novembre del 2006- on va intervenir com a gerent d’Infraestructures del CatSalut i que va ser per a l’adjudicació del contracte de ‘project manager’”. Aquest contracte es va adjudicar a la UTE Euroconsult, liderada per l’encausat Sergi Luqui.
L’any 2008, Batesteza va crear la mercantil BBATS Consulting Projects i va “pressionar” perquè Euroconsult el contractés com a arquitecte per a l’obra de l’hospital. Això va possibilitar que Batesteza prestés, simultàniament, serveis d’assessoria tècnica en el seguiment i control de les obres a Innova i a la contractista Euroconsult. L’arquitecte va cobrar per aquesta segona feina 186.400 euros.
Dues peces unides en una sola causa
El desembre del 2016, el titular jutjat d’instrucció número 3 de Reus va tancar la instrucció de la peça principal del cas Innova i hi va incorporar la peça separada número 2, corresponent a la contractació de Batesteza. Aleshores, Diego Álvarez de Juan va esgrimir les dues peces eren molt semblants, “per no dir idèntiques, en quant al modus operandi”.
El jutge instructor intenta esbrinar el contingut d’una reunió on hi va participar l’alcalde Carles Pellicer, Teresa Gomis (investigada), l’exdirector general d’Innova, Josep Prat i el responsable de Traiber
Diego Álvarez, el jutge del cas Innova, està fent les diligències necessàries per poder concloure si el fabricant de pròtesi Traiber, retirades per defectuoses, va costejar la campanya electoral de Convergència en les municipals del 2011 a canvi d’un tracte de favor.
El magistrat indaga si l’empresari Luis Márquez, administrador de la companyia Traiber, va contribuir amb una “ajuda important” a la campanya electoral de l’actual alcalde de Reus, Carles Pellicer (PDeCAT ).
Després de les eleccions, es va celebrar una reunió a l’Ajuntament en què va participar l’alcalde, la seva primera tinent, Teresa Gomis, Márquez i l’exdirector general del grup d’empreses municipals Innova, Josep Prat, segons la declaració de Prat al jutge.
En aquesta trobada, va relatar Prat, “la senyora Gomis ratificava tot el que li deia l’alcalde, que deia que el senyor Márquez havia ajudat en el finançament de la campanya i que calia tornar-li el favor”.
Tornar el favor
Segons la declaració de Prat, Gomis ja li havia comunicat abans que “calia intentar tornar-li el favor” a Márquez “ajudant-” amb les compres dels hospitals del grup Sagessa (la branca sanitària d’Innova), és a dir, Sant Joan de Reus , Móra d’Ebre i Amposta.
A la reunió, Prat va suggerir a l’alcalde que presentés a l’empresari els consellers d’Empresa, Xavier Mena, i de Salut, Boi Ruiz, ja que Márquez “tenia intenció d’incrementar les seves vendes en el Grup Sagessa ia Catalunya en general”.
Traiber havia venut les seves implants sense problemes entre els anys 2007 i 2011 a l’hospital Sant Joan de Reus, però va cessar les vendes pel descontentament del nou cap de traumatologia amb la qualitat de la marca.
Gomis, l’exregidor de Promoció Econòmica Marc Arza i Márquez es van reunir amb aquest doctor, que va declarar al jutge haver-se sentit pressionat, i posteriorment Traiber va reprendre les seves vendes a l’hospital.
L’hospital de Sant Joan concentra 1.400 dels 6.000 pacients afectats per pròtesis de maluc, columna i genoll defectuoses de Traiber en onze comunitats autònomes.
El jutge atribueix a Márquez, a l’exprimera tinent d’alcalde Teresa Gomis i l’exregidor de Promoció Econòmica Marc Arza, tots dos de CiU, delictes societaris i contra la salut pública, falsedat documental i blanqueig de capitals.
El jutge Diego Álvarez, que instrueix el Cas Innova, ha concedit fins al 3 d’abril a les parts, en les quals estan personats el grup municipal Ara Reus, la CUP i l’Ajuntament, per presentar els seus escrits de qualificació. El magistrat ha unificat dues peces i ha tancat la instrucció de la principal i la número dos – hi ha un total de quinze , la majoria secretes.
El magistrat acusa dels delictes de prevaricació, malversació de cabals públics, tràfic d’influències, frau a l’administració, blanqueig de capitals i falsedat documental a set investigats.
Es tracta de l’exdirector del grup d’empreses municipals Innova Josep Prat, l’exalcalde Lluís Miquel Pérez (PSC), la secretària Natalia Torrell, l’exresponsable d’infraestructures d’Innova José Vicente Gómez Rebollo, els empresaris Sergi Luqi i Silvia Barberá, i l’arquitecte Jorge Batesteza.
Queda fixar les fiances
D’altra banda, acusa l’exdirector de l’Cat Salut Carles Manté, de prevaricació, malversació de cabals públics, blanqueig de capitals i falsedat documental.
Queda pendent un altre acte, avisa el jutge, per fixar les quanties de les fiances per responsabilitat civil. La peça principal se centra en les factures cobrades per l’empresa de Manté, SCC, que ascendeixen a 720.000 euros per treballs d’assessorament en matèria sanitària que el jutge no considera suficientment acreditats.
El titular del jutjat número 3 de Reus (Tarragona) s’ha unit a la peça principal la derivada número dos, que se centra en els cobraments de l’arquitecte Jorge Batesteza per assessorar les obres del nou Hospital de Sant Joan de Reus. L’arquitecte va cobrar per aquest concepte 387.000 euros que el jutge tampoc considera suficientment acreditats.
La instrucció del cas Innova concentra quinze peces i més d’un centenar d’investigats, entre ells, tot l’equip de govern de Reus del mandat 2007-2011 (PSC-ERC-ICV) per un cúmul de delictes comesos, presumptament, en el si de l’extinta Innova.
La dona del president de la Diputació de Tarragona, Ester Ventura, que exercia de directora financera d’innova, és una de les investigades en aquesta peça separada
El jutge Diego Álvarez, que instrueix el cas Innova, ja ha tancat , definitivament,la peça número 2, relacionada amb la contractació de l’arquitecte del nou Hospital de Reus, Jorge Bastesteza.
El magistrat dóna per finalitzada la investigació complementaria, sense que s’hagi alterat les circumstàncies processals i objectives del procés. Ara, el Diego Álvarez dóna temps a les parts perquè es posicionin fins el proper 24 de novembre. Posteriorment, s’obrirà judici oral. En aquesta peça hi ha 8 investigats, entre ells l’exalcalde Josep Miquel Pérez, Josep Prat i Jorge Batesteza.
La instrucció ja es va donar per tancada al juliol del 2015 però un recurs de la Fiscalia va fer que el jutge tornés la peça a la fase de les diligències prèvies el passat mes de març per tal que l’Agència Tributària presentés un nou informe sobre diverses factures per valor de 148.955 euros que l’empresa BATTS, de l’arquitecte Batesteza, va cobrar a Innova i que la societat no hauria declarat a Hisenda.
El passat mes de juliol es va rebre l’informe de l’Agència Tributària i també una sèrie de factures que la Guàrdia Civil va lliurar al jutjat relacionades amb la instruccio.
El jutjat número 3 de Reus, que instrueix l’anomenat Cas Innova, ha instat les acusacions a pronunciar-se sobre una de les peces d’aquest macro procés, la instal·lació d’un supermercat ‘Bon Preu’ a Reus, abans de arxivar-la. Es tracta d’una peça separada (la 13) del Cas Innova i està centrada en la venda d’un solar municipal que es destinaria a la instal·lació d’un supermercat Bon Preu.
Una denúncia anònima, el maig de l’any passat, assenyalava desajustos entre les dates i adjudicacions anunciades per l’alcalde de Reus, el convergent Carles Pellicer i les publicades en el Butlletí Oficial de la Província de Tarragona (BOPT).
D’altra banda, la Guàrdia Civil ja treballava en la documentació intervinguda, també en aquestes mateixes dates, a l’extinent d’alcalde de Reus, la convergent Teresa Gomis, que va estar tres dies detinguda a la comandància de la Guàrdia Civil.
En aquesta documentació, assenyala la sentència del jutge Diego Álvarez, consten correus entre Gomis i l’empresa Bon Preu entre el mes de febrer del 2014 i el de març del 2015 sobre una transacció sospitosa relativa a un solar municipal.
El jutge fixa fins al pròxim 15 de setembre perquè les acusacions – la Fiscalia, Ara Reus (forma part del govern municipal) i la CUP (que segueix a l’oposició) es pronunciïn sobre si veuen o no indicis de delicte en aquestes dades.
El jutge torna a criticar la manca de mitjans que llasten el procés del Cas Innova, que acumula més de 100 investigats i 60 perjudicats en 13 peces separades, la majoria d’elles sota secret.
El titular del jutjat d’Instrucció 3 de Reus, Diego Álvarez de Juan, ha decidit mantenir com a imputats, en la peça 1 del cas Innova, referent a Shirota, l’exdirector d’Innova, Josep Prat, l’exalcalde socialista Lluís Miquel Pérez, els exregidors Ernest Paris, Teresa Pallarès, Empar Pont, Misericòrdia Dosaigües i la dona del president de la Diputació de Tarragona, Ester Ventura, entre d’altres.
El jutge entén, que a demès de continuar amb la seva imputació, els ha de reclamar una fiança de 8.000.000 euros, la qual ha de ser efectiva abans del proper dia 30 de setembre. En el cas que els investigats no tinguin mitjans econòmics per fer front a aquesta quantitat, es procediria a l’embargament dels seus béns. L’estipula aquesta fiança per respondre a “possibles responsabilitats pecuniàries que en puguin derivar dels fets delictius”.
En la seva interlocutòria, que aquest digital ha tingut accés, el jutge instructor està convençut que estem davant d’una “falta grollera de control dels diners públics per part dels responsables de l’Ajuntament de Reus”. De fet, assegura que “indiciàriament” es va crear un “model de gestió (Innova) dibuixat amb l’objectiu de fugir a tot tipus de control. Diego Álvarez de Juan fa referència als 3 milions d’euros que van sortir de les arques municipals cap a una empresa privada, “actuant en prejudici dels interessos públics”.
Als investigats se’ls imputa delictes contra l’administració públic com és el cas de prevaricació, malversació de diners públics i blanqueig de capitals. Cal recordar que el cas Innova ha generat 14 peces separades i compta amb més de 110 imputats.
Carlos Lesmes, el president del Tribunal Suprem i del Consejo General del Poder Judicial (CGPJ), s’ha desplaçat aquest matí a Tarragona, on està previst que presideixi a les XVI Jornades de presidents d’Audiències Provincials (45 a tota Espanya) que se celebren entre avui i divendres a la sala d’actes del Seminari. Abans de l’acte inaugural de la trobada de presidents d’audiència,
Lesmes s’ha reunit amb una vintena de jutges, magistrats i fiscals. En aquesta reunió, a la que ha assistit també e president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, el president de l’Audiència Provincial i el fiscal en cap de Tarragona, Jesús Maria Barrientos, Javier Hernández i Xavier Jou, s’ha pogut fer un repàs a les principals investigacions que desperten més atenció mediàtica i que requereixen dotació de més personal i mitjans logístics.
El president del Tribunal Suprem ha pogut auscultar algunes peticions i compartir consideracions i inquietuds per part dels jutges encarregats dels casos més mediàtics, on estan implicats figures polítiques de rellevància.
A la reunió, que ha tingut lloc a la tercera planta de l’Audiència Provincial, han assistit cares judicials conegudes per les seves instruccions, com és el cas del jutge d’Innova, el del cas Inipro i el que porta el hiper mediàtic cas de Torredembarra.
Avui, no està previst que es faci cap declaració oficial als mitjans de comunicació.
REDACCIÓ7 Gener, 2022
Nou episodi en el cas de la corrupció policial que està investigant el Jutjat d’Instrucció número 3 de Reus. En aquest cas hi ha implicats diferents mossos d’Esquadra, sobretot de l’Àrea d’Investigació. El magistrat assegura que podríem estar davant d’una organització criminal que venia a tercers, material decomissat (dipositat en una nau del polígon Francolí).
Un dels Mossos en excedència és l’apoderat de l’empresa que tenia la responsabilitat de vetllar pel material i productes confiscats arran dels operatius policials. L’empresa era l’encarregada de desmuntar les plantacions, recollir els sistemes elèctrics d’il·luminació i de ventilació que fan servir els delinqüents per cultivar la droga. El material dipositat havia de ser vigilat fins a l’ordre judicial de destrucció.
L’electricitat de la nau, llogada durant l’estiu, funcionava amb bateries, les quals han deixat de funcionar després de l’ordre judicial de tancament. El fet de no poder accedir al dipòsit impossibilitava carregar aquestes bateries. Un fet que impossibilitava el funcionament de les alarmes.
El sistema judicial també es blinda davant de la crisi sanitària provocada pel coronavirus.
Amb aquestes mesures, es pretén evitar la propagació del virus 
REDACCIÓ
