29. Març 2024

Arxius de david rocamora | Diari La República Checa

REDACCIÓ20 Octubre, 2022
tresorer-confraria-1280x960.jpg

El tresorer de la Confraria de Pescadors de Santa Carles de la Ràpita, Rodríguez Clua, acusat de sostreure 13.000 del compte de l’entitat, ha declarat avui davant el tribunal de jurat que s’està duent a terme en la secció segona de l’Audiència Provincial de Tarragona.

El processat s’ha acollit al seu dret de no contestar a les preguntes de la Fiscalia i de l’acusació particular. Rodríguez Clua ha fet una declaració amb tota mena de detalls. Només ha respost a les interrogants del seu lletrat, David Rocamora, i dels membres del jurat.

Ha explicat el seu recorregut professional a la confraria, on va començar com a guarda. Després el van convidar a formar part de la junta, on va exercir el càrrec de tresorer. Inicialment, comptava amb la confiança intocable del president i tenia autorització per treure diners del banc. Diu que mai no va “tocar un sol euro” de la confraria per a profit propi. Solia anar al banc acompanyat del president, fins que aquest va tenir la idea de demanar un pin per a la llibreta de l’entitat. D’aquesta manera evitaven perdre temps en la ‘finestreta’. A la confraria “sempre es necessitava diners en efectiu”.

A més, ha insistit que en temps de pesca – de l’octubre al març – “es necessita molts diners per fer pagaments”. Un fet que podria evidenciar que molts dels pagaments s’efectuaven en negre. Contràriament al que va declarar el president el seu judicial, assegura que “es feien poques transferències”. De fet, ha explicat que moltes obres es pagaven en negre perquè les obres al Parc Natural estan prohibides i conseqüentment no hi havia permisos ni llicències d’obra. Per aquesta raó, “es pagava en efectiu”. A més, la runa de les obres, s’amagava per no aixecar sospites i després s’abocava a les llacunes.

Moltes obres es pagaven en negre perquè les obres al Parc Natural estan prohibides i conseqüentment no hi havia permisos ni llicències d’obra. Per aquesta raó, “es pagava en efectiu”

Ha informat el tribunal que la compatibilitat a la confraria era caòtica. Una, perquè la secretària, en relació amb els rebuts, feia i desfeia sense cap control, fins al punt que l’entitat va estar a punt de prendre diferents subvencions.

L’acusat assegura que tots els diners que va retirar amb la llibreta els té anotats en un document manuscrit. I reitera que mai no es va embutxacar diners de l’entitat. Ans al contrari. Va haver de pagar “algunes coses” de la seva butxaca. Ha relatat que l’expresident va quedar-se amb un cotxe comprat per l’entitat a un preu irrisori.

Ha parlat de les obres que s’havien fet en les pesqueres i els arranjaments que es van realitzar en les barques de fusta molt antigues. En 2017, puntualitza, va ser un bon any de pesca i per aquesta raó, es va gastar molts diners en fer obres (sense llicències) i reparacions en les embarcacions de pesca. Moltes de les factures es van pagar – ha insistit – en efectiu.

Rodríguez Clua assegura que sempre va ser un treballador exemplar i honrat. “Jo no tenia horari. Estava pendent de tot les 24 hores”, diu, tot afegint que “mai no vaig treure diners per a mi. Jo portava diners al damunt i pagava moltes vegades amb els meus diners”. Tot i això, va lamentar que la junta el va fer fora “com un gos”.
A preguntes del jurat, ha contestat que a la confraria no hi havia una caixa forta (com a tal) per a desar els diners que es treien del banc, per aquesta raó hi ha tants reintegraments.

La runa de les obres eren abocades il·legalment a les llacunes per no donar explicacions i evitar possibles inspeccions

També ha dit que el material per a les obres (fetes majoritàriament sense llicència) el portava en el seu cotxe o en una furgoneta d’un company. “Molt poques vegades han anat les empreses a descarregar el material”, sustenta. La runa de les obres eren abocades il·legalment a les llacunes per no donar explicacions i evitar possibles inspeccions.

Cal recordar que per a l’acusació, l’extresorer justificava la retirada de diners als caixers per pagar factures, però segons han afirmat l’administrativa i l’expresident, aquestes factures sempre es pagaven mitjançant transferència bancària, mai en metàl·lic.

PUBLICITAT








REDACCIÓ22 Gener, 2021
estela-2-e1604790657880.jpg

El Col·legi d’Advocats de Tarragona (ICAT) està travessant un tsunami després de fer-se públic que un dels aspirants a la presidència de la institució – David Rocamora – anunciés impugnar les eleccions.

Estela Martin

L’actual junta de govern, liderada per la degana Estela Martin, assegura que l’acte electoral, que va tenir lloc el passat 26 de novembre, es va celebrar en estricta observació de les garanties democràtiques necessàries per al lliure exercici del dret a vot de les col·legiades i col·legiats de l’ICAT.

També manifesta disponibilitat per donar resposta a qualsevol requeriment judicial en relació amb aquests comicis i a qualsevol altra situació susceptible de tenir recorregut judicial.

El govern d’Estela Martin es compromet, en el cas que la impugnació prosperi, a optar per una actitud “argumentada i transparent a les acusacions concretes que inclogui” sempre amb l’objectiu “de protegir el bon nom de la institució”.

PUBLICITAT


REDACCIÓ26 Novembre, 2020
estela-2-e1604790657880.jpg

El Col·legi de l’Advocacia de Tarragona (ICAT) acaba de fer història. Estela Martin ha resultat la guanyadora de les eleccions amb 607 vots. D’aquesta manera, ses converteix en la primera degana de l’ICAT.

En aquests comicis s’hi ha presentat tres aspirants a substituir el degà Manel Albiac que va ocupar el càrrec 8 anys: David Rocamora (596); Rocío de Mantaras (138) i Estela Martin (607).

Han votat 1378 advocats (869 exercents i 509 no exercents). El vot dels exercents val dos punts i el dels no exercents un punt. Amb aquests resultats, Estela Martin passarà a la història de l’ICAT al convertir-se en la primera degana del col·lectiu a Tarragona.

La junta electa
DEGANA – Estela Martín Urbano,
Julio de Parellada Durán, Diputat Primer
Javier Gutiérrez Martín, Diputat Segon
Susanna Duran Casanova, Diputada Tercera
Lorenzo Santos Núñez, Diputat Quart
Maria Granja Bonache, Diputada Cinquena
Pau Albiac Vallvé, Diputat Sisè
Mireia López Pasero, Diputada Setena
José Ferrándiz Macián, Diputat Vuitè
Alberto García Rodríguez, Tresorer
Diana Caridad Morejón Corrales, Bibliotecària
Jordi Bladé Ventura, Secretari
Ester Girol Palet, vocal d’El Vendrell
Miguel Ángel Cilleruelo Andrés, vocal d’El Vendrell
Fina Méndez Higuero, vocal de Valls

ESTELA MARTÍN: L´administració no tracta bé l’advocacia

PUBLICITAT

 


REDACCIÓ9 Novembre, 2020
estela-2-e1604790657880.jpg

Estela Martín aspira a ser la primera degana del Col·legi d’Advocacia de Tarragona. S’enfronta a David Rocamora i a Rocío de Mantaras. Les eleccions tindran lloc el proper 26 de novembre. La candidata a degana assegura que l’ICAT ha de tenir al capdavant una persona que aglutini visió, compromís i capacitat de gestió. Martin assevera que l’administració no tracta bé a l’advocacia. Si guanya les eleccions i es converteix en la primera degana de l’ICAT diu que el seu equip aportarà experiència i treballarà per unificar i dignificar encara més la professió. Té paraules d’elogi pel mandat de Manel Albiac. El fet que hi hagi tres candidatures per a Estela Martin no representa divisió sinó pluralisme i participació


Qui és l’Estela Martín?

L’Estela Martín és una advocada que treballa amb il·lusió, rigor i compromís per als seus clients i, també, per als seus companys, amb l’objectiu que l’exercici de l’advocacia es pugui dur a terme en les millors condicions possibles.

Per què ha volgut ser advocada?
Em vaig diplomar en Turisme l’any 1997. A la carrera havia fet assignatures de Dret i em van agradar molt. Després d’un temps treballant vaig decidir que volia fer un gir a la meva carrera i que volia fer una cosa que m’apassionés. I aquesta passió va resultar ser el Dret.

Que li va fer prendre la decisió de presentar-se a la presidència de l’ICAT?
Va ser una decisió meditada que vaig trigar uns dies a prendre. Els meus companys em van engrescar amb l’argument que la meva experiència de gestió s’havia d’aprofitar i que ho podria fer bé. Ho vaig rumiar i vaig pensar que era un repte, però que valia molt la pena intentar-ho. I aquí estic, uns mesos després, en plena campanya electoral.

Com a advocada què li demanaria al nou degà/degana?
Que li posi tantes ganes, il·lusió i responsabilitat com li posaria jo.

Per què l’ICAT hauria de tenir una degana al capdavant?
L’ICAT ha de tenir al capdavant una persona que aglutini visió, compromís i capacitat de gestió. Si es compleixen aquests requisits, que sigui una dona seria un fet natural, perquè som més de la meitat del col·lectiu. Però no ha passat mai. Potser ja comença a tocar. S’han d’anar trencant els sostres de vidre que encara tenim massa vigents.

En què es diferencia la seva candidatura de la resta?
Aportem experiència, sabem com es poden fer les coses bé, no tindrem una corba d’aprenentatge i ens podrem posar a treballar per la professió des del primer moment. A banda, totes les nostres propostes són realitzables i es poden aconseguir amb els mitjans humans i materials amb el que ja comptem. Però també incorporem gent nova, amb idees fresques i renovadores.

Quin balanç fa del darrer mandat del degà Manel Albiac?
En Manel ha tingut un mandat duríssim a causa de la COVID 19 i ha hagut de solucionar problemes cada dia, ja que les condicions de treball i de relacions amb l’administració canviaven cada dia i s’havia d’estar molt a sobre per tal que tot sortís el millor possible. L’experiència d’en Manel i del seu equip ha fet possible que la feina tirés endavant i que els companys i companyes poguéssim seguir treballant. D’altra banda ens ha deixat una pujada de l’1,5% del Torn d’Ofici com a president del CICAC.

Si és la futura degana, farà una auditoria interna al Col·legi?
Com a corporació de dret públic no només es fa una auditoria interna a l’ICAT cada any, sinó que tots els comptes, pressupostos i auditories que es fan estan penjades al portal de transparència de la institució.

Creu que l’administració tracta bé l’advocacia o creu que cal millorar la relació?
L’administració no tracta bé a l’advocacia, això és un fet. És prioritari canviar aquesta manera de fer. Per això la nostra candidatura proposa una ‘App’ amb la que podrem recollir qualsevol mal funcionament de l’administració en qüestió de segons. Tota aquesta informació és la que la Comissió de Relacions amb l’Administració de Justícia utilitzarà per reclamar millores al TSJ.

Hi ha advocats que ho estan passant molt malament. Quin pla té previst per dignificar la professió i les remuneracions?
La Fundació ICAT està treballant per poder ajudar a tots els companys i companyes que ho necessitin amb ajuts extraordinaris creats per intentar pal·liar l’efecte COVID. D’altra banda hem condonat quotes col·legials als moments més durs del confinament i quan les quotes coincidien amb períodes de despesa extraordinària, com ara setembre amb les matrícules i compra de llibres, o l’octubre amb el pagament de la meitat de la quota de responsabilitat civil obligatòria. La nostra manera de treballar pel col·lectiu és mirar que no es quedi ningú enrere. Però aquest exercici de compromís amb els companys és possible perquè en els últims anys hem estat molt rigorosos en la gestió econòmica. Tenir les arques sanejades ens ha permès introduir aquestes ajudes extraordinàries.

D’altra banda, com he comentat abans, al juliol, amb el Manel Albiac al capdavant del CICAC, es va tancar una pujada de l’1,5% de les retribucions del Torn d’Ofici, que estaven congelades per la Generalitat des del 2017. Aquestes retribucions es pacten anualment des del CICAC, en nom dels 14 col·legis catalans, amb la Generalitat. I depenen dels pressupostos de Justícia.

La ciutat de la justícia, el torn d’ofici, l’empoderament de la dona, la dignificació de la professió, la formació contínua… quina és la seva prioritat?
No hi ha una única prioritat. Totes les àrees que menciones són importants i no excloents. Tenim un equip que ja fa anys que reivindica la ciutat de la justícia, lluitant pel torn d’ofici, fent el col·legi més igualitari, donant formació contínua de qualitat i gratuïta i exigint el tracte de respecte i el reconeixement social que mereix la nostra professió…

Quina novetat porta vostè al seu programa electoral?
En portem moltes. Entre d’altres, la digitalització de tot l’expedient del torn d’ofici, incloent-hi la justícia gratuïta, que fins ara s’havia de portar en paper. Fa mesos que estem treballant amb la Generalitat per modernitzar la justificació. També posarem equipaments informàtics a tots els despatxos de l’ICAT per tal de fer més àgil i més fàcil la nostra feina. Farem una aplicació per intercanviar guàrdies entre els advocats, per no haver de trucar a tots els companys fins a trobar a algú que ens pugui fer un canvi. No és una novetat, però volem aplicar un deganat obert, per tal que els companys i companyes puguin venir a parlar amb mi i tractar personalment qualsevol problema o inquietud. També portem al programa una nova rebaixa de quotes, i això tampoc és una novetat, ja que seria el novè any que es farà.

En els darrers anys s’ha polititzat l’ICAT?
Tota la societat s’ha polititzat. I és lògic, perquè hem viscut i estem vivint temps molt convulsos. Però sota el meu criteri, i el que hem mantingut des de la Junta en els darrers anys, el col·legi s’ha de dedicar exclusivament a lluitar per la dignitat de la professió, pel reconeixement de l’advocacia dins la societat i per l’exercici lliure del Dret. La política ha de quedar fora. A la nostra llista hi ha perfils de sensibilitats polítiques diverses, però tots compartim aquest objectiu.

La seva candidatura és feminista?
És una candidatura a favor de tota l’advocacia. Dit això, la meva candidatura està encapçalada per una dona i si hi ha gent que per això que la titlla de feminista és una demostració de fins a quin punt existeixen els sostres de vidre als que em referia abans. No vull jugar aquesta carta per captar el vot femení. Però treballar per la igualtat és una de les nostres prioritats, no només meva o de les dones que formen aquesta candidatura, sinó de tots. Com hem demostrat en els darrers anys a la Junta impulsant el Pla d’Igualtat o canviant el nom de la institució a Col·legi de l’Advocacia. Una sensibilitat que volem projectar també fora del Col·legi, implicant-nos en aquelles iniciatives que treballin en pro dels drets de la dona. Quan parlem de funció social de l’advocacia ens referim a apostes com aquesta.

Continuista si comparem amb el mandat del degà Manel Albiac?
En Manel es va trobar un Col·legi amb moltes mancances i el va portar al segle XXI. Ara no deixarem de banda tota la feina feta, especialment la part de gestió econòmica. Hem de recollir aquesta base, pujar de nivell i millorar, per això incorporem a l’equip 8 persones que no han participat en les juntes de l’ICAT abans. Per tal que ens donin una visió nova als 7 que continuem el projecte. Tenim bona base i tenim un projecte diferent, però amb arrels en fites que ja s’han aconseguit. Volem ser continuistes i renovadors. És el nostre repte.

Què no faria mai com a degana?
Prometre coses que sé que no puc complir, sigui per desconeixement de la institució o perquè el que vull són titulars que cridin l’atenció.

Què li diria als seus “contrincants”: David Rocamora i Rocío de Mantaras?
Que tinguin molta sort, la feina és dura i és una gran responsabilitat.

El fet que hi hagi tres candidatures significa que la professió a Tarragona està molta dividida?
Significa pluralisme, participació i obertura de la institució a tot el col·lectiu, que era un dels objectius que teníem l’equip que vam arribar a la Junta fa vuit anys.

 
PUBLICITAT


REDACCIÓ4 Novembre, 2020

El Col·legi d’Advocacia de Tarragona podria tenir, a partir del proper 27 de novembre, una degana. Això si una de les dues candidates a presidir el col·lectiu de togats, s’imposa al conegut penalista David Rocamora. Estela Martín, Rocío de Mantaras i David Rocamora aspiren a ocupar el despatx presidencial del Col·legi de l’Advocacia a Tarragona i substituir Manel Albiac que ha celebrat aquest dimarts la seva darrera junta directiva.

Estan citats a les urnes 1.378 advocats (869 exercents i 509 no exercents). Les eleccions se celebraran el dia 26 de novembre, tot i que el vot anticipat tindrà lloc entre els dies 19 i 25. La ‘campanya electoral’ està sent força moguda. Els tres candidats es mouen – amb més o menys mestria – per convèncer que el seu programa i les seves propostes per dignificar la professió són les més encertades quan l’exercici de l’advocacia també està passant moments difícils.

En aquesta ‘contenda electoral’, el col·legi, tant sí com no, registrarà canvis substancials si tenim en compte els dos anteriors mandats. David Rocamora es presenta amb el propòsit de renovar l’ens col·legial i acabar amb algunes dinàmiques que ell considera polèmiques, mentre que les aspirants femenines entenen que ha arribat l’hora que l’ICAT tingui la primera degana. Per evitar fraccionar encara més el vot, els candidats eviten polemitzar una campanya que, a la sordina i de forma més o menys discreta, serveix per restar credibilitat als contrincants.

Tots els vots són importants. La candidata Rocío de Mantaras ha demanat que la participació dels col·legiats en l’acte electoral sigui massiva. També hi ha qui s’hagi reunit amb algun partit  polític per demanar-li que convenci els seus militants/simpatitzats a apostar per una de les aspirants. Les expectatives són més que moltes.

Cal recordar que el dia 26 de novembre, el Col·legi de l’Advocacia a Tarragona elegirà el seu 20è degà (o degana) des de la seva fundació, l’any 1845.


Les tres candidatures:

A.- ROCÍO DE MANTARAS MACIÁNDegana
Ander Mikel Basterrechea Aranguren, Diputat Primer
Ignacio de la Calzada González, Diputat Segon
Javier García Bueno, Diputat Tercer
Maria Garcia Parla, Diputada Quarta
Pedro Francisco Lando Candjimbu, Diputat Cinquè
Olga Macias Lorente, Diputada Sisena
Ricardo Navarro Forés, Diputat Setè
Eva Vallverdú del Olmo, Diputada Vuitè
Àngels Montañola Chancho, Tresorera
Ana Pacheco Rodríguez, Bibliotecària
Trinidad García López, Secretària
Frederic Royuela Ampurdanes, Vocal d’El Vendrell
Jennifer Garcia Mateo, Vocal d’El Vendrell
Maria Elena Guasch Cunillera, Vocal de Valls

B.- ESTELA MARTIN URBANO – Degana
Julio de Parellada Durán, Diputat Primer
Javier Gutiérrez Martín, Diputat Segon
Susanna Duran Casanova, Diputada Tercera
Lorenzo Santos Núñez, Diputat Quart
Maria Granja Bonache, Diputada Cinquena
Pau Albiac Vallvé, Diputat Sisè
Mireia López Pasero, Diputada Setena
José Ferrándiz Macián, Diputat Vuitè
Alberto García Rodríguez, Tresorer
Diana Caridad Morejón Corrales, Bibliotecària
Jordi Bladé Ventura, Secretari
Ester Girol Palet, Vocal d’El Vendrell
Miguel Ángel Cilleruelo Andrés, Vocal d’El Vendrell
Fina Méndez Higuero, Vocal de Valls

C.- DAVID ROCAMORA BORELLAS – Degà
Anna Vallvé Fontana, Diputada Primera
August Vallvé Navarro, Diputat Segon
Susana López Mora, Diputada Tercera
Lluís Escoda Beltran, Diputat Quart
Flavia Filipetto Serra, Diputada Cinquena
Mónica Lort Muñoz, Diputada Sisena
Roger Baiges Sorrius, Diputat Setè
Óscar Cabrero Ramírez, Diputat Vuitè
Ingrid Vinaixa Campos, Tresorera
Ramon Setó Andreu, Bibliotecari
Jaime Duque Moreno, Secretari
Gemma Casañas Rodas, Vocal d’El Vendrell
Jennifer Macía Morilla, Vocal d’El Vendrell
Núria Montserrat Castellví, Vocal de Valls

PUBLICITAT

 


REDACCIÓ29 Octubre, 2020
david-rocamora-1280x853.jpg

Comença la campanya electoral per a la presidència del Col·legi d’Advocacia de Tarragona. Els aspirants oficialitzen les seves candidatures. David Rocamora, un prestigiós penalista, se sotmetrà a sufragi per intentar que l’ICAT sigui escoltat per les administracions. El lletrat es compromet a treballar, i de valent, per dignificar el sector. Diu que no vol vendre fum i demana l’ajuda de tots els seus companys per canviar l’actual estat de coses i renovar democràticament l’ens col·legial.  Tot i no voler entrar en polèmiques estèrils recorda que l’actual degà, Manel Albiac, va voler censurar el Comitè de Drets Humans. L’aspirant a degà de l’ICAT, a nivell personal, promet el següent per diferenciar-se de l’actual degà: no entrar en cap consell d’administració, ni incórrer en cap conflicte d’interessos, entre qui contracta i qui el contracta per fer classes o prestar qualsevol servei. En definitiva: “ni utilitzaré el càrrec per intentar progressar en política”. Les eleccions seran el 26 de novembre.


Per què es postula com a degà del Col·legi de l’Advocacia a Tarragona?

No em presento sol. Som un col·lectiu de 15 companys i companyes, decidits a defensar, de forma aferrissada els interessos de l´advocacia. Personalment, li diré que podem tenir èxit a l’hora de millorar l’exercici de la nostra professió davant les administracions. A més, després de vuit anys de mandat del degà sortint, Manel Albiac, és democràtic una renovació del Col·legi. Cal unir per millorar. Ningú pot quedar aliè al canvi i a un estil de gestió fracassada que no ha beneficiat ni a l’ICAT ni als seus col·legiats. Rocamora assegura que si guanya farà una auditoria.

Si surt elegit, quins canvis faria d’immediat i a mitjà termini?
Immediat: Atendré les queixes dels companys sobre el Jutjat de família. I sobre els horaris d’atenció al públic al social. Des del primer dia, i durant tot el mandat demanaré a totes les institucions que reprenguin el projecte de la Ciutat de la Justícia, i ho faré cada dia fins a aconseguir-ho o acabar el mandat. Lluitaré per la millora de les condicions dels Advocats del torn d’ofici a través del CICAC. Ampliarem l’horari d’atenció col·legial, revisarem l’ERTO, reobrirem plenament la biblioteca, iniciarem converses amb l’Ajuntament de Valls per millorar les instal·lacions del Col·legi en aquesta ciutat i també cal que la seu del Vendrell tingui una bona connexió. La transparència serà la nostra bandera i obrirem la Junta de govern als col·legiats, excepte deontologia. Crec que podem iniciar aquestes accions en els primers 30 dies.

 Que li falta a l’ICAT que vostè i el seu equip poden aportar?
El meu equip ve a servir al col·legi i als col·legiats. Capacitat de treball, i compromís per part de tots i cadascú dels membres de la junta, sense excepcions, que remarem tots en la mateixa direcció, sense deixar a ningú fora. Unirem el col·lectiu. Que dimiteixi la meitat de la junta, com ha passat en els darrers mandats, és un fracàs i una evidència de la mala gestió.

Remarem tots en la mateixa direcció, sense deixar a ningú fora. Demano ajuda per unir el col·lectiu

Es comenta, entre els seus contrincants, que la seva llista té independentistes? És intencional o casualitat?
Jo aplico la Constitució: no pregunto a la gent la seva ideologia, ni la discrimino pel que pensa. És lamentable que la llista continuista pretengui polititzar les eleccions i hagi de recórrer a aquest tipus d’arguments quan en la meva llista, com en la societat, compartiran esforç i feina professionals de totes les sensibilitats. Venim a treballar per la gent. Ens interessen els advocats, les advocades i la Justícia, no les banderes. Respectem la que cadascú tingui perquè el que ens importa són les persones. Si la crítica dels oficialistes és aquesta, es desacrediten ells sols i em consta que cada dia ho fan més.

 Vostè presidia el comitè de DDHH de l’ICAT, per què va plegar? Diferències amb el degà? 
Aprofito per agrair a tots els membres de la comissió que per solidaritat amb mi també van dimitir. Vaig plegar perquè després de perdre la confiança en el degà i ell és que m’havia nomenat. Per tant, el correcte era marxar. El senyor Albiac volia censurar l’activitat de la comissió de Drets Humans.

Vinc a treballar, honestament i punt. 4 anys i marxo

Quins són els principals problemes que travessa el Col·legi?
Centrant exclusivament en el col·legi en destacaré els següents: Pèrdua i restricció de serveis per la pandèmia (biblioteca, despatxos, horari d’obertura), desorganització en la direcció del personal i la conflictivitat laboral. Hi ha hagut acomiadaments improcedents – com el del darrer gerent – per les decisions arbitràries de la junta i les indemnitzacions surten de les butxaques de tots els col·legiats. També cal arreglar la tramitació d’expedients de Justícia Gratuïta, que acumulen un excés de rebuig d’actuacions. Això vol dir que l’advocat fa la seva tasca, però després no cobra. I no entenem la nul·la capacitat d’influir en la presa de decisions que afecten l’advocacia. Institucionalment, l’ICAT no és tingut en compte.

Que és el que no vol que es repeteixi a la presidència de l’ICAT si vostè surt guanyador?
Sortirà, si escau, guanyadora la junta que proposo amb altres companys, no jo. Dit això, com a degà no es repetirà que se silenciï la gent que pensi diferent, ni que aquests hagin de marxar. La discrepància és enriquidora i ajuda a l’autocrítica. Personalment, no entraré en cap consell d’administració, ni incorreré en cap conflicte d’interessos, entre qui contracto i qui em contracta per fer classes o prestar qualsevol servei, ni utilitzaré el càrrec per intentar progressar en política. Vinc a treballar, honestament i punt. 4 anys i marxo.

Quines promeses fa?
En els propers dies, quan es proclami oficialment la candidatura, donaré a conèixer el programa. Prometo treballar de valent: Hi ha coses que podrem fer sols: organitzar el col·legi, millorar serveis, horaris, negociar nous espais, ampliar els programes de la fundació, rebaixar quotes… D’altres aspectes necessiten el concurs de tercers; millora de retribucions del torn d’ofici, dignificació d’espais al Palau de Justícia a Tarragona i Valls, Ciutat de la Justícia. Prometo treballar: algunes coses les aconseguiré i altres no. Però ho intentarem. Ens agrada treballar.

Si sóc degà no se silenciarà la gent que pensi diferent. La discrepància és enriquidora i ajuda a l’autocrítica

En l’advocacia tarragonina hi ha una elit i altres que ho estan passant malament. Que pensa fer per corregir algunes disfuncions?
La gent que ho passa pitjor ha de ser el focus prioritari de la nostra atenció i dedicació. El programa d’ajuts de la fundació, amb els diners de tots els advocats, que vaig crear quan vaig entrar a la fundació – la  vaig presidir fins al 2018 – em va permetre conèixer la situació difícil de molts companys. És una eina que cal millorar i aprofundir. Però n’hi ha més. El degà, a més haurà d’estar indubtablement al costat dels companys que ho passen pitjor. No haurà de marcar presència només quan es fa la foto de la benvinguda.

Parlava del torn d’ofici, continuen amb problemes, oi? On estan les solucions?
Remuneració i instal·lacions dignes, més mòduls i assegurar la formació.  És imprescindible que els col·legis, a través del CICAC, pressionin més i de manera cohesionada a la Generalitat. Cal ser més reivindicadors. La complaença porta a l’estancament.

Si guanya farà auditories?
Amb un pressupost anual superior al milió d’euros, seria irresponsable no fer-la. Es tractad’un criteri estrictament tècnic.

Per què creu que és el millor candidat?
Quan vegi, amb els meus companys de junta, si som capaços de convèncer als advocats i advocades que votaran, sabré si som els millors candidats. Fins aleshores, som aspirants. Qui em conegui, li podrà respondre més acuradament. En qualsevol cas, crec que tinc experiència, capacitat i un cert grau d’eficàcia i coneixement institucional per aixecar la veu de l’advocacia i aconseguir que sigui realment escoltada.

A l’Estela Martín li demanaria que no es deixi arrossegar per l’estil Albiac a l’hora de fer campanya

Quin balanç fa del mandat de Manel Albiac?
El faran els meus companys el dia 26 de novembre. Poden votar des del 19 de novembre. Que votin, que participin, que facin seu el Col·legi, que aconsegueixin que sigui de tots, i que, qui guanyi, es dediqui a treballar. A treballar amb majúscules i amb energia.

Què diria als seus contrincants?
A la resta de candidatures els desitjo molta sort. I a la companya Estela Martín li demanaria que no es deixi arrossegar per l’estil Albiac a l’hora de fer campanya.

PUBLICITAT



REDACCIÓ9 Juliol, 2020

La CUP podria estar estudiant la possibilitat de refer l’escrit d’acusació que va presentar als jutjats l’octubre del 2018

Un altre episodi del serial Inipro: la defensa de l’exalcalde de Tarragona, el socialista Josep Fèlix Ballesteros, ha presentat recurs de revisió contra el fet que l’Ajuntament de Tarragona es personi com a acusació particular. Fonts judicials han explicat a larepublicacheca.cat que el despatx de l’advocat David Rocamora va interposar el recurs al juny, després que el govern municipal, liderat pel republicà Pau Ricomà, hagi decidit presentar-se com a acusació particular.

L’advocat David Rocamora

El defensor de l’exalcalde Ballesteros entén que l’Ajuntament de Tarragona hauria de personar-se com a acusació popular, però no com a particular.

Aquesta condició estaria, segons les nostres fonts, reservada a l’Institut Municipal de Serveis Socials de Tarragona (IMSST), ja que és el departament que va ser perjudicat.

El nostre digital sap que el recurs ha estat admès a tràmit. Cal recordar que en aquest cas, la CUP està personada com a acusació particular. Els cupaires podrien estar estudiant la possibilitat de refer l’escrit d’acusació que va presentar en el seu moment.

La CUP, l’octubre del 2028, va presentar un escrit on demanava 13 anys de presó, 96 mesos de multa i 88 anys d’inhabilitació per a l’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros. La formació anticapitalista sol·licitava 10 anys de privació de llibertat i 49 anys i 7 mesos d’inhabilitació per l’exportaveu del govern ballesterista, Begoña Floria. També demanava 60 anys de presó per a 7 persones que han estat excloses del procediment.

 


REDACCIÓ2 Abril, 2020

Diuen que un no ha marxat mentre algú el recordi. Els nostres avis van viure una guerra civil de la qual encara en parlem molts dels seus néts. Els nostres no sé si parlaran del COVID dintre de 50 anys. Però el cert és que la Covid-19 marcarà un punt d’inflexió en la comprensió i caracterització del model de desenvolupament social i econòmic que està presentant el sistema capitalista de societat.

El capitalisme està fonamentat en la necessària existència de desequilibris socials que generen fluxos de capitals i ma d’obra. Acompanyat, en aquelles formes més evolucionades, d’un sistema de protecció social perquè els individus de la part baixa de la piràmide tinguin determinades prestacions mínimes garantides. Només cal que veiem les mesures adoptades a Espanya, com a d’altres països europeus; prohibició d’acomiadaments. La sanitat pública universal i gratuïta és el coixí més rellevant del que disposa el sistema capitalista per contenir la lluita de classes socials i diluir-la.

A la Índia hi ha Covid-19, però no hi ha seguretat social. Hi ha 1200.000.000 d’indis. No existeix prestació de l’atur. I tenen una casta social que són els intocables, els més pobres entre els pobres. Tothom que hagi viatjat a l’Índia es pot fer una idea del què pot significar el coronavirus a l’Índia amb el 12% de la població mundial.

A Sud-amèrica està aterrant. No existeixen, ni de lluny les cobertures en matèria de seguretat social que existeixen a l’Europa de la Unió Europea, de llarg el territori més preparat per les contingències socials que es derivaran d’aquesta pandèmia. El flux aeri entre Europa, Àsia i Amèrica del sud quedarà llargament afectat. L’intercanvi comercial també.

Tothom que hagi viatjat a l’Índia es pot fer una idea del què pot significar el coronavirus a l’Índia amb el 12% de la població mundial

Les matèries primeres dels països productors circularan amb més dificultat, s’encarirà el transport i el cost dels productes, i si la pandèmia arriba a Àfrica i es descontrola les baixes poden ser catastròfiques. Mirin vostès l’impacte que genera a la preparada, vella i rica Europa: Pots passar a Àfrica, Índia, Sud-amèrica, per no parlar dels prop de 26.000.000 de nord-americans que es calcula que no disposen d’assegurança o cobertura mèdica de cap mena (8,5% de la població el 2018).

Per això dic que el coronavirus s’estendrà com una tempesta meteorològica, que transita d’un lloc a un altre fins que s’esvaeix. Però, sempre roman el risc que torni fins que es trobi una vacuna i es converteixi en un company més de viatge, com la grip que cada any s’endú uns quants de milers de ciutadans, i ho fa com un fet inherent a l’existència. Fins que això no succeeixi, compte perquè el globus es pot inflar i inflar. Després de contenir-lo ens tocarà ajudar, i molt a Àfrica, Sud-amèrica, i Índia. O tornarà.

David ROCAMORA
Advocat


REDACCIÓ22 Febrer, 2019

Esperen al final. No se precipiten Aguarden… ahora vienen los testigos. Esto de los juicios es como una montaña rusa. El juicio del Procés no es una excepción.  Las defensas tienden a obtener un fuerte impulso emocional tras la declaración de sus clientes, máxime cuando pretendidamente se da respuesta y se contrapone su aparente solidez a argumentos acusatorios más endebles, a priori al menos.

De hecho, este plus emocional es posible conseguirlo al final del procedimiento. El artículo 701 de la Ley de Enjuiciamiento Criminal permite a los acusados deponer en ultimo termino, tras el resto de testigos, si con ello se obtiene un mejor y más profundo conocimiento de la verdad, lo cual debería ser una redundancia en un procedimiento penal que precisamente debería buscar siempre, como máxima, la verdad.

Yo, sin duda hubiera optado por pedir la declaración en último término de los acusados. No se ha hecho y el tiro, parece que ha salido bien, relativamente bien. Miren, los acusados con sus respuestas han reconocido meridianamente que han cometido un delito de desobediencia al TC. Han negado todos la comisión de un delito de malversación. Y nadie admitió la sedición ni la rebelión. La condena por desobediencia es insoslayable con lo que ya consta. Pero eso es un mal menor. Las acusaciones presencian impotentes como los acusados se les escapan por el rabillo del ojo. El 75% de las preguntas se han centrado en acreditar la desobediencia que son los postres de la acusación, incapaz de aportar un solo elemento creíble de la imputación por rebelión o sedición y con ridículos monumentales como la referencia del Fiscal Cadenas a los vehículos “devastados”.

Los fiscales son muy buenos técnicamente, pero están oxidados como la bisagra de la puerta de casa de mi bisabuela. Hacen y evacúan informes en materia de casación pero es sencillo presumir que en los últimos 5 años han participado en muy pocos juicios, al menos alguno de ellos, no así los de más reciente incorporación al Supremo, claro está. Si hubieran puesto un fiscal antidroga de cualquier Audiencia Provincial otro gallo cantaría. Ir al grano no es lo suyo salvando, quizás a Zaragoza, con mucho el más incisivo.

La abogacía del Estado es, aunque no lo parece, más precisa pero la puesta en escena, dubitativa y que traslada una cierta incomodidad personal percibible por entenderse en el foco de las cámaras y del ojo supervisor del Presidente de la Sala, traslada inseguridad y duda, lo que daña su discurso.

Los abogados defensores están desplegando su repertorio. Melero convierte el juicio en una clase de practicidad. Pina a medio camino de Melero y Van den Eiden, el abogado de Junquera y Romeva. Podrían haber contestado a los fiscales y a la abogacía del Estado. Lo hubieran hecho si hubieran podido imaginar que las acusaciones navegaban sin rumbo. Pero no lo sabían y si Romeva hubiera reconsiderado su posición, dejaba en evidencia a Junqueras. Promete Salellas, un digno heredero del gran Salellas padre.

Prepárense a ver espectáculo; Salellas interrogando a De los Cobos y a Rajoy. A Rajoy, su comparecencia en la Audiencia Nacional por la  Gurtel le parecerá un masaje.

Deberían ir con cuidado los abogados con los micros. Se oye lo que les soplan a la oreja sus ayudantes, por cierto; No se fíen del Presidente Marchena. La amabilidad y corrección de un juez es innata salvo trastornos mundanos. Ninguna relación tiene que ver con el pronunciamiento a dictar.  Sabe más de derecho que todos los que están en la Sala juntos. Puede ser filopepero, pero es un tipo recto y digno. No manchará su carrera con un pronunciamiento no ajustado a derecho. Hay que dar motivos técnicos, no políticos, la exención moral no existe en derecho si no entra en el artículo 20 o 21 del Código penal como eximente o atenuante.

Prepárense que vienen curvas.

DAVID ROCAMORA
Advocat

 


REDACCIÓ25 Novembre, 2018

Mucha gente habla de los fantasmas. Pero pocos los han visto. Al menos sin ser de cuerpo presente. Pero hoy en día, en boca y en boga está el uso de la palabra “fascista”, “nazi”… y pocos, los menos, saben exactamente cuan ajustado, o poco ajustado, es utilizar dicha palabrería. Y es trascedente, porque sólo un uso ajustado es acorde al dolor que experimentaron los que realmente sufrieron el nazismo y el fascismo.

La palabra fascismo tiene su origen en el latín; Los “fasces” eran un haz de 30 varas que representaban a las tribus romanas y que llevaban, como símbolo de poder los “lictores” – una especie de guardaespaldas- cuando acompañaban a los cargos públicos romanos más relevantes en sus cometidos oficiales, los cónsules en la época de la República. Los fasces eran, por tanto, un símbolo de poder. Y el poder no es ni bueno ni malo. Lo es, lo uno o lo otro, su uso. Sucede que, como siempre, los que vienen después se apropian de los símbolos de los de antes, y Mussollini,

Mussollini, que quería ser Emperador de Abisinia,  lideraba una fuerza de choque revolucionaria en los convulsos años de entreguerras, llamada “ fasci di combattimento” que fue el embrión del partido nacional fascista con voluntad de emular la Roma inmortal. Una vez más, lo de fascista venía por las fasces, símbolo de unión y poder. Más o menos afortunadamente, la falange española con su yugo y sus flechas reproduce el esquema. Las similitudes son varias. José Antonio y Mussolllini acabaron igual.

Por contaminación, fascismo fue lo que hizo Mussollini. Instaurar una dictadura, con un sistema económico intervenido, y con una voluntad de imposición colonial, parámetro este último que hoy en día podemos desnaturalizar como síntoma nosológico de lo que hoy es fascismo, pero los dos primeros permanecen.

A partir de este extremo, llamar fascista a Rivera, es una tontería suprema. Rivera es ultraliberal. A él lo que le va es la Escuela de Chicago y que el Ibex campe a sus anchas. El mercado va sólo. No creo que pretenda implantar una dictadura, aunque sí es un nacionalista español. Pero eso no convierte a uno en fascista. Como tampoco lo convierte ser nacionalista catalán. El nazismo es la versión germánica del fascismo pero con más ciencia, técnica y método kantiano, sin las perturbaciones que lo latino y el mediterráneo comporta, con un componente igualmente criminal pero modo industrial.

¿Pablo Casado es fascista?  No. Pablo Casado es un partidario del status quo, reaccionario, conservador, de derechas, lo que ustedes quieran. Pero pregúntenle a algún italiano de los años 20 y 30 que se enfrentó al fascismo si hablamos de lo mismo. Pensará que se están riendo de su desgracia. Un jurista docto Calamandrei, definió el fascismo como algo parecido a la negativa a considerar posible que el adversario tenga la razón. Yo me oscurezco ante Calamandrei, pero pienso que igual pensaba en que el fascismo niega la posibilidad al adversario de tener la razón y, además, cualquier razón. Ahí …Pablo Casado y Rivera empiezan a perfilarse, pero no lo suficiente.

Si quieren amenizar el asunto, pongan en juego el Franquismo, que es más fácil de definir, aunque se simplifica. La francofilia, parece confundirse con el franquismo que es un modo de proceder, en honor a la verdad muy parecido al fascismo italiano. Con el nazismo, los tres son sistemas políticos totalitarios. Pero distintos.

Al final, creo que el término fascista, tan en boga se utiliza porque le da juego al que lo usa para proclamarse, a renglón seguido, como antifascista. Defensor de la esencia de la verdad, su verdad, que puede ser la ley, la moral o un trapo de colores. De lo bueno y lo correcto. Es este el germen, otra vez, en la eterna rueda de la historia, del nuevo fascismo. El de los que creen que tiene la razón y no admiten, ni a efectos dialécticos que puedan estar equivocados. También hay otro ismo…es el imbecilismo. Abunda. Pero se diferencia del nazismo, el franquismo y el fascismo, en que los que lo siguen no saben, realmente, que lo hacen. Lo sufren en silencio.

 

David ROCAMORA
Abogado