17. Abril 2024

Arxius de Coronavirus | Pàgina 2 de 217 | Diari La República Checa

REDACCIÓ3 Maig, 2022
coronavirus-3.jpg

Tarragona registra un increment important en les xifres de coronavirus. S’han notificat, a través d’antígens o PCR, 183.751 casos en el Camp de Tarragona (645 nous casos). A Terres de l’Ebre s’han registrat 147 de nous.
En nombre d’ingressats als hospitals de Tarragona se situa en els 67, set menys respecte l’últim balanç de divendres. A l’UCI hi ha 3 al Camp de Tarragona. A les Terres de l’Ebre la xifra de pacients ingressats puja a 17 persones (+7).

Els indicadors epidemiològics del coronavirus a la demarcació de Tarragona continuen alts, tot i que alguna xifra ha millorat. En total al Camp de Tarragona s’han notificat 183.751 casos confirmats per PCR o test d’antígens, 645 nous casos. A les Terres de l’Ebre s’han registrat 49.365 casos confirmats per PCR o test d’antígens, 147 més.

Pel que fa al nombre de defuncions, el Departament de Salut ha fet una correcció a les dues regions sanitàries, on ha restat un mort a cadascuna. Al Camp de Tarragona la xifra total des de l’inici de la pandèmia és de 1.374 persones i a l’Ebre de 244 decessos. Salut ja només proporciona dades dos cops per setmana, dimarts i divendres.

El risc de rebrot es troba en 345 punts al Camp de Tarragona, 2 punts més respecte al balanç de divendres. Mentre que a les Terres de l’Ebre se situa en 271 punts, 66 menys. La Rt està en 1,16 i 1,18, respectivament.

PUBLICITAT













REDACCIÓ29 Abril, 2022

El conseller de Salut, Josep Maria Argimon, veu “probable” que hi hagi una setena onada de la covid-19 però adverteix que no es pot predir ni “quan” es produirà ni de “quina virulència” serà segons quina sigui la variant dominant i com es comporti. En una atenció als mitjans a Granollers, Argimon ha apostat per continuar “normalitzant la vida quotidiana” a l’hora que es manté la vigilància del virus.

En aquest sentit, creu que el nombre de casos “no és el més important” a l’hora de monitoritzar la situació actual, sinó la seva gravetat i la “repercussió” que tenen a les plantes i a les UCI dels hospitals. El conseller ha avisat que la pandèmia “està donant una treva, pero està aquí” i que encara queden molts aspectes per conèixer del virus.

PUBLICITAT


REDACCIÓ28 Abril, 2022
oriol_mitja.jpg

Oriol Mitjà

Tenim la setena onada del coronavirus a tocar. Aquesta és la percepció del conegut epidemiòleg Oriol Mitjà. El metge acaba d’anunciar, a través de les xarxes socials, que s’ha infectat de Covid-19, mentre signava llibres durant la Diada de Sant Jordi.

Mitjà assegura que va portar en tot moment la mascareta FFP2, però tot i així el virus li ha agafat. “La Covid està desbocada”, diu.

En la seva opinió, la setena onada de la pandèmia ja està aquí i ve acompanyada d’un increment de la incidència d’hospitalitzacions i morts. Per evitar tot això, defensa que la conselleria de Salut hauria de recuperar les proves, els aïllaments, les mascaretes i la (bona) ventilació.

PUBLICITAT











REDACCIÓ27 Abril, 2022
vacuna.jpg

El ministeri de Sanitat podria aprovar en els propers dies la quarta dosi per a tota la població més gran de 80 anys a Espanya, després que els experts que conformen la Ponència de vacunes hagin avalat l’administració d’aquesta segona punxada de reforç de les vacunes d’ARNm (Pfizer i Moderna) en aquesta franja d’edat, amb més risc de desenvolupar la covid-19 greu.

La recomanació d’aquesta quarta dosi per als més grans de 80 aniria en línia amb l’Agència Europea del Medicament (EMA) i el Centre Europeu per a la Prevenció i Control de Malalties (ECDC), que no veuen prou raons d’una quarta dosi —a la pràctica, una segona dosi de reforç per a la població en general—, però sí per als més grans. La decisió adoptada per la ponència la valora la Comissió de Salut Pública i el Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut.

Una de les principals raons per prendre aquesta mesura és l’increment de la incidència entre els més grans de 80, que, segons les últimes dades del Ministeri de Sanitat, se situa ja en els 666,55 casos per cent mil habitants, davant dels 403, 56 casos d’incidència en la població entre 60 i 69 anys i els 531,42 en el col·lectiu que va de 70 a 79.

PUBLICITAT






REDACCIÓ26 Abril, 2022
coronavirus-e1610445249763.jpg

El coronavirus ha repuntat a Catalunya i ja nota els efectes de la Setmana Santa i la fi de les màscares a interiors. La velocitat de reproducció del virus ha sobrepassat el punt i és a 1,21 punts: una xifra tan alta no es donava des de després de les vacances de Nadal, el 12 de gener. El risc de rebrot també ha pujat i és de 274. També han pujat els contagis: gairebé 1.500 al dia l’última setmana.

La incidència acumulada a 14 dies puja de 225 a 274 i la de 7 dies de 99,44 a 129,55. Salut comunica ara les dades dues vegades per setmana i concentra les proves diagnòstiques a les persones més vulnerables o als pacients greus.

La situació dels hospitals, però, continua millorant: les ucis dels hospitals tenen 32 pacients, el nombre més baix des que va començar l’epidèmia amb la de dilluns (31). Segons les dades actualitzades aquest dimarts per Salut, avui hi ha 954 persones hospitalitzada per cóvid.

El nombre de víctimes mortals per còvid en tota l’epidèmia ascendeix a 27.107, quinze comunicats en els últims quatre dies, dels quals 41 han mort en els últims set dies, amb gairebé sis morts al dia pel virus.

Salut comunica ara les dades dues vegades per setmana i concentra les proves diagnòstiques a les persones més vulnerables o als pacients greus.

PUBLICITAT







REDACCIÓ19 Abril, 2022

Aquest dimarts – dimecres per a la resta d’Espanya – és per a molts un dia molt esperat. La retirada de la mascareta en interiors permetrà veure per fi les cares de la resta de les persones amb què coincidim en molts àmbits de la vida, com els restaurants, bars, centres comercials, teatres, museus, cinemes…

A Catalunya els nens estan dispensats de portar mascareta

Però a l’àmbit laboral tot apunta que un percentatge important de la població haurà de continuar utilitzant-la. Perquè, mancant que el decret que allibera de l’ús del cobreboques s’aprovi aquest dimarts al Congrés, el ministeri de Sanitat ja ha deixat clar que cada empresa decidirà sobre el seu ús als seus interiors.
I la majoria, de moment, sembla que es decantarà per la prudència.

El sector empresarial està pendent de la lletra petita del decret per decidir sobre l’ús de la màscara. Aquesta decisió dependrà de cada centre de treball, que haurà de valorar les condicions dels llocs de treball, sobretot la separació que hi hagi entre els treballadors i el tema de la qualitat de l’aire. Els empresaris plantejaran aquesta primera setmana com una «transició» i que els que decideixin donar llibertat als seus treballadors per anar sense màscara ho faran «de manera gradual». A aquesta prudència lògica cal sumar-hi les expectatives per veure els efectes que ha tingut la Setmana Santa en la situació epidemiològica, que, a jutjar per les primeres dades, sembla que ha empitjorat. «Cal prendre’l amb molta precaució perquè aquests dies hi ha hagut molta mobilitat», conclou.

Em puc negar?
Davant l’obligació de l’empresa a continuar fent servir la màscara hi ha una reacció lògica per part de molts treballadors, que asseguren: «Jo no penso posar-me-la». Però no serà tan fàcil, perquè negar-se a fer-la servir pot tenir conseqüències. Com explica José Luis Celis, secretari d’organització d’UGT, «el treballador està obligat a posar-la, igual que si es tracta d’un Epi o de qualsevol altra protecció, tenint en compte que els serveis sanitaris i totes les cures que necessitin seran també amb màscara».
I què passa si el treballador es nega? «Doncs se l’avisarà, se l’amonestarà i se’l pot sancionar, en conseqüència, perquè és una decisió presa pel sistema de salut laboral, d’acord amb un comitè d’empresa i un sistema de prevenció», afegeix.

Per decidir si imposa la màscara o no, l’empresa, això sí, haurà de valorar en funció de les condicions particulars. El seu sistema de prevenció de riscos és el que ha de valorar si hi ha prou ventilació i espai. Si és així no caldria mascareta, però si no es pot garantir la ventilació i la distància, llavors caldrà continuar fent-la servir. És una qüestió de prudència i de sentit comú.

Mentre tot Espanya espera els detalls del decret, el president del Govern, Pedro Sánchez, es va limitar ahir a dir que la norma per la qual s’aixecarà la prohibició de portar mascaretes a interiors a partir de demà serà de «sentit comú» i va mostrar convençut que «molta gent» continuarà portant-la «com a element de protecció».

PUBLICITAT






REDACCIÓ19 Abril, 2022

Els alumnes de primària i secundària ja poden fer classe sense mascareta. Després de més d’un curs i mig sent obligatòria, per fi els més petits poden desfer-se d’aquesta restricció que s’ampliarà a tothom a partir de demà. En aquest sentit, tan sols caldrà dur-la en espais clínics o en el transport públic. Des del Departament de Salut defensen que la retirada de la mascareta comporta un benefici en el benestar que “supera el risc de transmissió”.

La resolució publicada al DOGC està signada pel conseller de Salut, Josep Maria Argimon, i adapta el pla d’actuació per al curs 2021-2022, que establia l’ús obligatori de la mascareta a partir de sis anys. El text defensa que l’ús de la mascareta en aquest col·lectiu en els centres educatius ha estat una mesura de prevenció personal “eficaç” per reduir el risc de transmissió de la covid-19.

Ara, però, l’impacte clínic més baix de la variant òmicron i l’elevada cobertura vacunal permeten canviar el paradigma de maneig de la malaltia. Salut valora també l’impacte que l’ús de la mascareta ha tingut en la població infantil pel que fa a l’aprenentatge i la interacció als centres, així com que l’efecte directe d’un increment de la transmissió associat a la retirada és “reduït” en termes de morbimortalitat.

PUBLICITAT


REDACCIÓ17 Abril, 2022

 

La pandèmia de la covid-19 i la crisi econòmica generada per ella han costat un total de 9.756,7 milions d’euros a la Generalitat en aquests dos anys d’incidència del coronavirus.

Aquesta xifra és l’impacte econòmic total de la pandèmia des de mitjans de març del 2020, quan va esclatar, fins al tancament de febrer del 2022, ja que encara no estan disponibles les xifres de març, segons dades del departament d’Economia de la Generalitat.

La factura total inclou tres conceptes bàsics: despesa sanitària i sociosanitària directa, despesa indirecta i induïda i minva d’ingressos.

La despesa directa sanitària i sociosanitària provocada per la pandèmia, és a dir, la relacionada amb l’atenció en hospitals i residències, principalment, suma 4.323,2 milions.

La de caràcter indirecte i induïda comprèn la despesa originada per la situació d’emergència, com la compra de material, per exemple, i conceptes com les ajudes ofertes a ciutadans i empreses per pal·liar els efectes econòmics de la pandèmia, i la factura d’aquest segon bloc assoleix els 3.479,5 milions des que va arrencar la pandèmia.

En tercer lloc, la covid-19 va provocar una minva d’ingressos, especialment el 2020, tant per les retallades d’impostos i ajornaments fiscals concedits per la Generalitat com per la pèrdua d’ingressos associada la caiguda de l’activitat econòmica, i el saldo en aquest aspecte és negatiu en 1.954 milions en aquests dos anys de pandèmia.

Amb Espanya a punt de posar fi a les mascaretes en interiors, la despesa derivada de la pandèmia segueix a la baixa, però ha estat realment significativa durant aquests dos anys.

5.200 milions al 2020
L’any 2020 va ser el més costós per la Generalitat, ja que la pandèmia va tenir un impacte econòmic de 5.213,8 milions en total, equivalents a un 2,4% del PIB català.

D’aquest import, un total de 3.601,8 milions van correspondre a despeses, 2.085,1 milions de tipus directe, és a dir, sanitaris i sociosanitaris, i 1.516,7 milions d’euros més de tipus indirecte i induït.

A més, el 2020, el primer any de la pandèmia, els ingressos de la Generalitat es van reduir en 1.612 milions.

Més de 4.200 milions el 2021
El 2021 les vacunes van permetre reduir substancialment la mortalitat provocada per la pandèmia, però malgrat aquest canvi clau la despesa va ser major encara que el 2020, perquè es va mantenir la pressió hospitalària i van augmentar les ajudes als sectors econòmics afectats.

Així, la despesa total provocada per la covid-19 va sumar 3.909 milions, 2.027,2 milions dels quals per despesa sanitària i sociosanitària i 1.881,7 milions més per despesa induïda i indirecte, el que inclou les ajudes als sectors econòmics més perjudicats pel coronavirus.

Amb tot, l’impacte econòmic de la pandèmia el 2021 va ser de 4.220,7 milions, equivalent a l’1,8% del PIB català tot i que inferior al de 2020 gràcies a la recuperació dels ingressos.

I és que la minva d’ingressos provocada per la pandèmia es va limitar el 2021 a 311,8 milions, que s’expliquen, principalment, per la caiguda dels ingressos del transport públic (156,3 milions), i pel descens de recaptació d’impostos com la taxa turística (43,6 milions).

Despesa superior al 300 milions 
En l’arrencada del 2022, al gener i febrer, els mesos disponibles fins ara, la despesa derivada de la pandèmia ha estat de 292 milions (210,9 milions en concepte de despesa directa i 81,1 milions més de despesa induïda i indirecte).

La pèrdua d’ingressos es va contenir fins als 30,2 milions en aquests dos primers mesos de l’exercici a causa del transport públic, que continua sense recuperar els nivells d’ocupació previs a la pandèmia.

Malgrat que la pandèmia segueix a la baixa, la Generalitat subratlla que el virus i les seves conseqüències econòmiques encara segueixen condicionant les seves finances, de manera que reclama al Govern estendre el fons extraordinari covid també al 2022.

Com a exemple, el govern català al·lega que el fons extraordinari covid va cobrir només el 55% dels 3.909 milions de despeses originades per la pandèmia el 2021.

Quant a 2022, el conseller d’Economia de la Generalitat, Jaume Giró, estima que només la despesa sanitària associat a la pandèmia pot suposar uns 1.400 milions aquest any i que la guerra a Ucraïna pot tenir un impacte d’uns 750 milions, de manera que insisteix a disposar d’un fons extraordinari també aquest any i de comptar amb un major marge de dèficit, des del 0,6% actual a l’1% del PIB.

PUBLICITAT






REDACCIÓ14 Abril, 2022

Les mascaretes començaran a desaparèixer de les escoles i instituts catalans el dimarts 19 d’abril. La portaveu del Govern, Patrícia Plaja, ha explicat que Salut publicarà dijous una resolució “avalada pels serveis jurídics” de la Generalitat per eliminar l’obligatorietat de cobrir-se el nas i la boca a les classes dels centres de Primària i Secundària coincidint amb la tornada de les vacances de Setmana Santa.

El Govern s’avança així un dia al decret estatal que les eliminarà gairebé per complet en espais interiors al conjunt de l’Estat i ho justifica pel fet que dilluns és festiu a Catalunya i veu “de sentit comú” i “lògic” que dimarts es reprenguin les classes sense mascareta si igualment dimecres s’acabarien eliminant.

“Té molt poc sentit que dimarts als nens els fem posar la mascareta i dimecres, que es veuran al mateix espai i amb el mateix grup bombolla, se les hagin de treure”, ha argumentat.

El Departament d’Educació ja va enviar divendres passat una carta als centres “on se’ls feia coneixement d’això”. Tot i l’entrada en aquesta “nova etapa”, Plaja ha demanat “respecte per a les persones que, pels motius que sigui, decideixin continuar vestint o portant la mascareta”.

PUBLICITAT


REDACCIÓ11 Abril, 2022
coronavirus-1.jpg

El coronavirus sigue mutando. Des de enero, una nueva subvariante circula por Reino Unido. Esta se conoce como XE y -según los estudios preliminares- es un 10% más contagiosa que ómicron. De hecho, este nuevo tipo es una combinación de ómicron, BA.1 y BA.2. Ya se han detectado casos en India y Brasil, aunque las autoridades sanitarias de Reino Unido afirman que todavía es pronto para alarmarse.

Según un informe de la agencia de seguridad sanitaria de Gran Bretaña (UKHSA), los síntomas de esta nueva subvariante son parecidos a los de ómicron: fiebre, tos, mucosidad, cansancio y dolor de cabeza. En Reino Unido ya se han detectado más de 600 casos, pero las autoridades exponen que este escenario -dónde no paran de descubrir nuevas variantes- es común en una pandemia.

PUBLICITAT