16. Abril 2024

Arxius de constitució espanyola | Diari La República Checa

REDACCIÓ7 Desembre, 2019
foto_3582725.jpg

200 persones es concentren davant la Subdelegació

Unes 200 persones s’han concentrat aquest divendres al vespre davant la Subdelegació del govern espanyol a Tarragona, on han tallat el trànsit i han cremat diversos articles de la Constitució. Prèviament els manifestants s’han penjat els articles, fets amb cartó, sobre el cos i han iniciat una marxa per la plaça Imperial Tàrraco.

Han fet dues voltes en aquesta cèntrica rotonda de la ciutat de Tarragona, amb crits d’independència. Posteriorment s’ha fet la foguera, enmig de la rotonda. Aquesta manifestació de protesta, sota el lema ‘La farsa de la Constitució’, s’ha impulsat des dels CDR, amb l’adhesió d’altres col·lectius sobiranistes. L’acte ha culminat amb el cant dels Segadors i L’estaca.

Els manifestants han fet una gran foguera on han cremat aquells articles que consideren que no els representen, com el de la monarquia espanyola, i altres que sí que comparteixen, però no es compleixen. Creuen que la Constitució ha quedat “obsoleta”. “Volem posar la Constitució on creiem que ha d’estar, és a dir, al foc”, ha etzibat una de les organitzadores.

L’acte ha durat poc més d’una hora. Primer els manifestants han fet una pila amb tots els articles -inclòs el 155. Després se’ls han repartit i han voltejat la Imperial i finalment han fet la crema simbòlica que ha aixecat una gran fumera. Malgrat haver tallat el trànsit en una de les rotondes més transitades de Tarragona, l’acció no ha comportat cap mena d’incident.


REDACCIÓ5 Desembre, 2019

Laia Estrada i Eva Miguel en roda de premsa

La CUP de Tarragona ha fet una crida al govern municipal d’Esquerra Republicana i En Comú Podem Tarragona a trencar amb la Constitució. Les regidores cupaires volen que es respecti la sobirania municipal i insten al govern a obrir el consistori en tant que “no reconeixem ni la constitució ni l’estat espanyol com a marc jurídic propi”.

D’altra banda, les regidores anticapitalistes han anunciat que treballaran amb normalitat aquest 6-D com qualsevol dia laborable i insten el govern municipal a fer el mateix, així com a obrir l’edifici de l’Ajuntament, tal com havia fet ERC en el marc del 12-O, respectant el descans de les treballadores.

En el marc de les reunions dels pressupostos municipals, la CUP ha demanat que la segona trobada amb el govern tingui lloc justament aquest divendres 6 D, després que l’equip de Ricomà proposés que aquesta es dugués a terme dijous 5. D’aquesta manera, afirmen, “podrem assegurar que almenys una mínima activitat política es desenvoluparà com un dia laborable més”.

És per això que les cupaires conviden a participar dels diferents actes i accions de protesta que es realitzin a Tarragona durant la jornada del 6-D. Finalment, les regidores seran demà al matí a Barcelona en una manifestació d’alcaldies i càrrecs electes per protestar contra l’actual situació repressiva i per rebutjar la sentència del Tribunal Suprem, que consistirà en el lliurament del manifest aprovat a l’ACEC a la delegada del govern espanyol, Teresa Cunillera.


REDACCIÓ27 Octubre, 2017

Durant els darrers mesos no es parla d’una altra cosa. L’article 155 de la Constitució s’ha tornat popular fins i tot entre menys instruïts en l’àrea del Dret. Tothom parla de la seva aplicació i les conseqüències d’aquesta mesura per part del govern liderat per Mariano Rajoy. La seva aplicació, com a mesura excepcional, mai no s’ha aplicat cap a l’Espanya moderna, espera que les instuticions catalanes tornen a la legalitat i a la convivència. L’article es posa en marxa aquest dissabte, després de la seva publicació al BOE

Però, sabem el que és i en què consisteix el 155?
L’article 155 és una mesura de control que té el Govern central per controlar les activitats de les comunitats autònomes. “Si una Comunitat Autònoma no complia les obligacions que la Constitució o altres lleis li imposin, o actuava de forma que atemptés greument contra l’interès general d’Espanya, el Govern (…) podrà adoptar les mesures necessàries per obligar a aquella al compliment forçós de les dites obligacions o per tal de protegir l’interès general”, diu en el seu primer punt.

Perquè l’article sigui efectiu, el Govern central necessitaria l’aprovació, per majoria absoluta del Senat, ja que no podria activar – per iniciativa pròpia. La via de procediment exigeix al Govern que enviï a la cambra alta una proposta amb les mesures concretes que estimi oportú emprendre, les quals seran debatudes en la Comissió General de Comunitats Autònomes. D’altra banda, el Senat ha de demanar al president autonòmic corresponent, en aquest cas Carles Puigdemont, les al·legacions que consideri pertinents per votar la proposta final en el Ple.

Segons el 155, el Govern de la nació “podrà adoptar les mesures necessàries” per obligar a la Comunitat en discòrdia al “forçós compliment” de les seves obligacions. També s’ha d’aplicar si les accions empreses per, en aquest cas Catalunya, van en contra de l’interès general.

Aquesta imatge, pot ser no es veurà… o sí

L’article que ens ocupa, en la redacció no indica quin tipus de mesures concretes s’han d’aplicar per a la seva execució. Aquest punt queda prou obert perquè, en cada cas, es puguin prendre les mesures escaients. Els experts descarten l’ús de la força o la dissolució dels òrgans de l’autonomia afectada.

Pel que fa al temps d’aplicació, tampoc s’especifica durant quant de temps s’ha d’aplicar l’article. La mesura es mantindria fins que es restauri el compliment de la norma. Podríem estar parlant d’un mínim de sis mesos, els suficients per preparar les eleccions anticipades.

L’executiu presidit per Mariano Rajoy, en cas que els independentistes surten al carrer, de “forma tumultuària”, podria decretar l’estat de setge, el que representen mesures dràstiques pel conjunt de la ciutadania.

 


REDACCIÓ30 Setembre, 2017

El Ministeri d’Interior ha recordat als Mossos d’Esquadra a través del seu compte de Twitter que “els més de 15.000” agents d’aquest cos de seguretat “van jurar o van prometre guardar i fer guardar la Constitució, norma fonamental de l’Estat”.

Així ha respost Interior a l’tuit que ahir van penjar els Mossos en el seu compte d’aquesta xarxa social en la qual informaven que, demà, donaran “compliment” als mandats judicials, “aplicant els principis d’actuació que la mateixa llei preveu (oportunitat, proporcionalitat i congruència)”.

En dos missatges posteriors, el Ministeri també ha recordat que aquest “jurament” de guardar i fer guardar la Constitució també ho han fet la Policia Nacional, la Guàrdia Civil i la Guàrdia Urbana.

“La llei els obliga a respectar l’ordenament jurídic i obeir les ordres de jutges i fiscals, amb neutralitat política”, resa l’últim tuit d’aquesta cadena de missatges que Interior ha pujat a Twitter amb l’etiqueta #EstamosporTI.

 


REDACCIÓ31 Octubre, 2015

Mariano Rajoy, els seus ministres i els màxims dirigents del PP parlen molt de l’Article 155 de Constitució, inspirat en la Llei Fonamental de Bonn d’Alemanya, arran del procés independentista. La majoria dels ciutadans n’han sentit a parlar, però, realment, desconeixen el seu contingut. A continuació intentem aportar alguna llum a dubtes que s’estan plantejant en els darrers temps a causa del conflicte entre Catalunya i l’estat.

CONSTITUCIO
QUÈ ÉS L’ARTICLE 155?
L’article 155 de la Constitució té a veure amb les vies del Govern de l’Estat per controlar l’activitat de les Comunitats Autònomes. Contempla els mecanismes excepcionals que té l’Estat per establir dispositius de control subsidiari, de caràcter excepcional o extrem i abast coercitiu, de tal manera que s’obligui a la regió al “compliment forçós” dels seus deures.

EN QUINES SITUACIÓ S’APLICARIA?
D’acord amb la seva redacció, s’estableixen dues ocasions en què el Govern podria aplicar:

– Si la comunitat no compleix “les obligacions que la Constitució o altres lleis li imposin”

– En el cas en què actuï “de manera que atempti greument l’interès general d’Espanya”

COM ES PROCESSA?
Igualment, l’article explica el mecanisme que ha de seguir l’Estat per a posar-lo en pràctica:

– Primer de tot, el Govern espanyol haurà d’enviar “requeriment” al president de la Comunitat Autònoma en qüestió perquè compleixi les seves obligacions o deixi d’actuar com ho estigui fent

– En cas de no ser atès el requeriment, el Govern “pot adoptar les mesures necessàries per obligar” a la comunitat al “compliment forçós” de les esmentades obligacions eludides. Per a això, haurà de precintar “amb l’aprovació per majoria absoluta del Senat”.

S’HA APLICAT ABANS?
No, cap Govern espanyol ha aplicat aquest article abans. Això vol dir que les seves conseqüències són desconegudes i “es poden preveure fins a cert límit”, segons el parer del diputat d’UPyD al Congrés Rafael Calduch, qui tot i això s’ha mostrat convençut que la seva aplicació “no provocaria reaccions pitjors que les que es pretenia evitar “.

COM ACTUEN EN ALTRES ESTATS AL MÓN?
Aquest article de la Constitució Espanyola està inspirat en la Llei Fonamental de Bonn d’Alemanya, el que vol dir que al país germànic també s’estipula aquesta classe de mesures en el cas que una regió no compleixi les seves obligacions.
Altres països, per contra, contemplen per a aquests casos la suspensió o dissolució dels òrgans de govern de la regió que incompleixi els seus deures. Així ocorre a Argentina, Itàlia i Àustria, per exemple.