Jordi Salvador torna a ser el cap de llista d’ERC al Congrés dels Diputats. L’exsecretari general d’UGT és molt crític amb l’anterior legislatura, la qual ha estat carregada d’anomalies. Salvador és conscients de les necessitats que reclama Catalunya i els seus ciutadans. Lamenta no haver pogut fer més al parlament espanyol. Diu que si el proper dia 28-A no es tenyeix de groc les urnes, serà una oportunitat perduda. El candidat republicà és un home sensible amb els drets socials i per aquesta raó espera que en la propera legislatura es pugui fer molt més i que els ciutadans i els seus drets sigui els veritables protagonistes. També és molt crític en relació al judici contra el procés, el qual titlla de fake judici.

Per què ha decidit tornar-se a candidatar?
Per aconseguir la sobirania nacional, per l’1 d’octubre, pel 3 d’octubre, per treure els nostres presos polítics exiliats i represaliats, per aturar el franquisme i el neofranquisme… Queda molta feina a fer pels drets socials i nacionals d’aquests país i la seva gent. Vaig a Madrid per a defensar la derogació de les reformes laborals, garantir les pensions, denunciar l’escàndol del ‘Castor’ o l’estat del sector del cítric a les Terres de l’Ebre.

Però per què es presenta?
Em torno a presentar per què en els darrers tres anys el Govern de Madrid no ha fet res, res. Cal un pla de reindustrialització del sud de Catalunya; calen les inversions en infraestructures viàries i ferroviàries, com l’acabament de l’A27, les variants de Riudecols o Gandesa, la línia ferroviària de mercaderies segregada i per l’interior, la connexió del port i l’aeroport a l’ample europeu; cal un nou museu arqueològic de Tarragona; inversions que aturin la degradació del medi ambient, com és el cas del litoral i el delta; inversions en energies renovables que ens permetin lluitar contra el canvi climàtic; reclamar que l’Estat pagui el 50% de la llei de dependència que tant necessiten les persones dependents d’aquesta terra; aconseguir un referèndum per a Catalunya, entre altres coses. Torno a ser candidat per què vull seguir treballant pels drets socials i nacionals, senzillament i mentre segueixi sent útil per al partit i la causa. Quan no sigui així, faré un pas al costat, feliç i content per l’honor i orgull de poder haver representat a la meva gent amb les sigles històriques d’ERC.

Quin balanç fa de l’anterior legislatura?
Negatiu i trist. No s’ha fet res. Res de bo. Ha estat una legislatura marcada pels escàndols, la corrupció, la situació d’anormalitat democràtica (i no només pel lamentable paper del Rei i l’existència del règim borbònic), l’atac constant a Catalunya com a nació… I aquí hi han jugat tots.

Què vol dir?
Primer vam tenir un govern encapçalat pel PP (gràcies al PSOE i Ciutadans), el més corrupte d’Europa, el del rescat de les radials, dels bancs, el de la reforma laboral i la llei mordassa, el que està trencant els pilars bàsics dels drets socials i la convivència, sempre amb el suport de Ciutadans, preparat, com a fidel escuder que és, a retallar en drets socials i nacionals. Fixeu-vos, si no, amb les seves propostes de contracte únic o de la motxilla austríaca o amb les recents declaracions de la Sra. Inés Arrimades, amenaçant, de nou, amb el 155.

I no hem d’oblidar que el govern del PP va ser possible gràcies a un Partit socialista, que no és ni socialista ni obrer, que va actuar acomplexadament i, podent governar amb les esquerres i oferir una solució democràtica per al conflicte català, va preferir un pacte fallit amb Ciutadans. I per reblar el clau, després de trigar tres anys a presentar la moció de censura, es passa nou mesos sense fer res que afecti els fonaments essencials dels drets. Ni deroga les reformes laborals, ni la llei mordassa. No assegura les pensions i no toca l’article 315.3 del CP que tan afecta als sindicalistes. Ens venen uns pressupostos fake, com els més socials de la història, i no deixen de ser més militaristes que els del PP i amb un forat de 8.000 milions d’euros. On són els diners que, per llei ha de posar per a finançar la inversió en dependència? On són els diners per a acabar el Corredor del Mediterrani (el de veritat, no el que passa per Madrid)?

Pot destacar un parell de projectes legislatius en què hagi participat i que hagi estat positiu per a Tarragona?
La defensa dels drets dels treballadors de l’estiba, per exemple. Tarragona té un potent port industrial que cal potenciar i no es pot fer amb mesures com les del PP contra l’estiba que l’únic que buscaven era privatitzar els ports. Hem defensat el blindatge del sistema de pensions per tal que els pensionistes de Tarragona, i de tot l’Estat, tinguin assegurats una revalorització lligada a l’IPC i no al topall màxim del 0.25%, que per cert, no s’ha pogut fer gràcies als progres acomplexats del PSOE. Hem treballat per dur a terme un pla de reindustrialització de les comarques de Tarragona, per evitar casos com els de Covestro o d’Ercross a Flix. Sense oblidar el Castor o Aquamed.

Quin projecte pretén desenvolupar en la propera legislatura?
El nostre projecte està molt clar: lluitar pels drets socials i nacionals. Treball digne, pensions dignes, conciliació de la vida laboral i familiar. Sense oblidar la importància que tenen les infraestructures en la vida de les persones i en l’economia del territori. Per això lluitem per aconseguir que es faci i s’acabi el corredor del mediterrani, la línia ferroviària segregada per a mercaderies, la connexió del port i l’aeroport a l’ample europeu, que puguin passar mercaderies perilloses pel túnel del coll de Lilla de l’A27. I sense deixar de lluitar contra la corrupció del règim del 78, no només l’econòmica sinó la dels oligopolis, les portes giratòries. I per l’altra banda, com a objectiu clar nacional i irrenunciable un referèndum sí o sí. Podem pactar la pregunta, que es pregunti tot allò que representi les diferents sensibilitats nacionals del país el moment, però no si el fem o no. És una qüestió de democràcia i de llibertat.

Quines són les necessitats més prements de Tarragona?
Esquerra té present en tot moment les necessitats socials. Les polítiques creades per ajudar a les persones són essencials i treballem incansables per aconseguir un model que permeti el treball i les pensions dignes. També farem tot el possible perquè l’Estat garanteixi el pagament de la Llei de la Dependència que tantes persones esperen i que, sovint, arriben massa tard. Parar especial atenció en les inversions previstes en educació, cultura, o polítiques d’habitatge han de ser les nostres obsessions fins a assolir el millor resultat. D’altra banda, la mancança històrica en infraestructures viàries i ferroviàries cal que es resolgui amb un ferm compromís del govern de Madrid de no allargar més els compromisos incomplets arrossegats des de fa dues dècades. La lluita contra la corrupció també és una necessitat urgent en el territori per posar fi a la situació injusta de les resolucions de casos com el Castor o Aquamed. La preservació del Medi Ambient en connivència amb l’activitat industrial -amb la implantació de xarxes tancades d’energia que ens facin més competitius- o l’activitat turística són altres aspectes que cal tenir en compte.

El monotema independentista ha de trobar una solució? Per on passa la sortida pacífica?
No és veritat que el monotema sigui l’independentisme. Per què no parlem del monotema dels precaris, o el dels desnonats, o el dels refugiats que moren al mar, o del monotema de la manca de finançament dels serveis públics, o el monotema de la corrupció? Monotemes n’hi ha molts.

….?
Nosaltres no parlem només del referèndum i de la independència. Per nosaltres tan important és treballar per aconseguir la independència del nostre país com treballar per millorar les condicions de vida de tota la població. Mentre ells parlen del seu monotema, com una manera grollera de guanyar vots a Espanya generant un fals enfrontament que no existeix, nosaltres ERC treballem perquè els dependents rebin el que els hi pertoca, amb un gran esforç donat que l’Estat incompleix els seus compromisos; treballem per a possibilitar que d’una vegada per totes sigui possible que s’implementin les xarxes tancades elèctriques, fet que provocarà una reducció de costos d’entre un 30 i un 50%, la millora de la competitivitat del nostre sector productiu i la generació de més llocs de treball dignes. Lluitem per produir la necessària i inajornable transició energètica cap a fonts d’energia renovables. No volem que el delta s’enfonsi ni que el nostre litoral desaparegui. Volem estar al costat de la lluita dels estibadors, dels pescadors, els pagesos de l’avellana o dels cítrics. Lluitem per aquestes coses.

Lluitem per dur a tot el món la veu dels presos i les preses polítics, els represaliats i els exiliats i exiliades. Treballem per lluitar contra un règim corrupte i demofòbic a qui li fa por que les persones votin lliurement i ho evita pegant a gent pacífica. Lluitem per dir al món que Espanya dur a terme un judici farsa que ha estat denunciat per observadors internacionals. Però no passa res.

Nosaltres no tenim por ni a la democràcia ni a les urnes. Volem la independència de Catalunya, si, és cert. Com també ho és que la volem aconseguir per vies pacífiques i democràtiques, votant. Per això mai renunciarem a un referèndum, sigui d’independència o per escollir si Espanya vol ser una monarquia corrupta i decimonònica o una República moderna i amb futur. La solució implica votar.

Per què ha de guanyar el seu partit?
Per supervivència nacional i pel bé de les classes treballadores. Cal que Esquerra sigui un partit fort a Madrid perquè els valor més bàsics de la democràcia estan sent abolits. Només els partits que portem en el nostre ideari la llibertat de les persones i els drets humans com a bandera podem fer que la maquinària d’un estat autoritari i repressor aturi les seves intencions de silenciar i castigar a aquells que expressen els seus sentiments a través del pacifisme i d’unes urnes. És intolerable que els i les nostres preses polítiques, exiliats i represaliats estiguin privats d’aquests drets fonamentals inherents a l’ésser humà.

L’aplicació d’un 155 és la millor solució al conflicte institucional?
La repressió mai no és la millor solució per a afrontar els problemes. Una altra cosa és que no els interessi solucionar res per què ja els interessa mantenir-se en aquesta situació. Tenen por a comportar-se com a veritables demòcrates. Tenen por a perdre els seus privilegis. Per què al final va d’això.

Creu que una sentència condemnatòria contra els polítics independentistes podria encendre els ànims i incrementar la crispació social i politica?
N’estic plenament convençut. No només som els votants d’esquerres els que pensem que aquest judici és una farsa i una vergonya. Partint de la base que votar no és delicte, hi ha moltes persones que veuen a través de les sessions diàries del judici com les acusacions menteixen per intentar trobar un motiu que justifiqui la presó preventiva de tots ells i elles. Hi ha moltíssima gent que creu que només l’absolució seria la sentència justa i que aquest fake judici no hauria d’haver començat mai.

Quin seria el pitjor escenari polític, sortit de les urnes?
Que Catalunya no es tenyeixi de groc seria el pitjor escenari.