18. Abril 2024

Arxius de ciu | Diari La República Checa

REDACCIÓ21 Gener, 2023
sendra___-1280x720.jpg

Jordi Sendra ja és el candidat oficial de Junts per Catalunya a l’Ajuntament de Tarragona. Ha aconseguit que un important grapat de nostàlgics de Convergència i Unió s’apropessin al Teatret del Serrallo per conèixer la Tarragona que Sendra vol. Hi havia més de 150 persones.

El Teatret del Serrallo estava ple

En la seva presentació oficial, el candidat de 61 anys no ha volgut cedir el protagonista a ningú més, justificant que tots els membres de la llista tenen la mateixa importància. Per tant, ha deixat entreveure que convidarà la ciutadania a un altre acte, on presentarà el seu “equip” electoral.

Hi havia molts pesos pesants del partit a nivell nacional, però només la presidenta del partit i el secretari general, Laura Borràs i Jordi Turull, han pogut parlar. Ah! I Carles Puigdemont, també. El 130è president de Catalunya, desterrat a Brussel·les per problemes judicials pendents amb la justícia espanyola, ha qualificat Jordi Sendra de persona “lleial, amic dels seus amics i pencaire”.

Laura Borràs

Borràs ha dit que el candidat de Junts contribuirà a una Tarrahona rica i plena en una Catalunya lliure. Jordi Turull ha estat més ‘planer’ en el seu discurs. Ha enaltit els valors i conviccions del seu amic i ha dit que és un “tio guai” i que és capaç de “ficar-se tots els barrets”. Això perquè és una persona que sap estar a tot arreu i empatitza amb l’entorn i la seva gent. Turull ha dit que Sendra – que s’ha aprimat més de 10 quilos – és un tarragoní de tota la vida que no es recrea en les dificultats i lluita per cercar solucions. És una persona que sempre hi és, ha dit Turull, assegurant que candidats com Jordi Sendra “fan falta a Catalunya”.

A la sala hi havia cares conegudes de la societat tarragonina. Algunes s’afanyaven a justificar la seva presència: “He vingut perquè vull saber quin projecte té per a Tarragona”. Després de les intervencions dels ‘capitans’ del partit, els assistents han pogut veure un vídeo on Sendra sortia amb la seva parella i en diferents racons de la ciutat. Ha posat en relleu el què li agrada i el que no de Tarragona actual. 

Jordi Turull

Sendra ha exhibit el seu do de gents i de persona propera i afable. Ja a l’escenari, Jordi Sendra – visiblement nerviós – ha llegit uns apunts. Ha fet – durant vint minuts – un discurs poc engrescador a nivell polític. Ha reivindicat el llegat de Jordi Pujol i ha recordat algunes de les màximes pujolistes. Parafrasejant l’expresident Pujol ha dit que “el perill del nacionalisme és que es perdi la passió”. Però, el cert és que, políticament i amb clau tarragonina, la passió era poc visible. Carrega una motxila amb molts records del passat. 

La seva intervenció, en alguns moments, semblava més el repàs del seu curriculum vitae que la representació d’una candidatura. S’ha emocionat quan ha parlat dels seus pares, més concretament del seu pare que va ser un dels seus ídols i referents.

Jordi Sendra

S’ha dirigit a l’electorat (neoconvergent) a qui ha demanat la seva confiança per donar la campanada a la Plaça de la Font el 28 de maig. Però també és cert que s’ha adreçat essencialment als votants sobiranistes, aquells que es van trencar la cara per la independència de l’1 d’octubre. També s’ha compromès a fer els possibles perquè Carles Puigdemont torni a Catalunya “en llibertat”.

D’altra banda, i referint-se a Tarragona ha recordat que hi ha molts aspectes a millorar. La neteja és una d’elles. De fet, ha llegit una notícia de fa 100 anys on ja es parlava de la brutícia de Tarragona. El problema s’arrossega sense solució a la vista.

Teresa Pallarès, Sendra i Turull

Ha insistit que el potencial de Tarragona és immens, tot i que hi ha molt per explorar. “No em fa falta llegir al New York Times per creure a Tarragona”, ha dit, convençut que el seu equip – que serà sobretot independents – està preparat per transformar Tarragona. “Hem vingut a guanyar no a fer de figurants”, ha sentenciat. 

Sendra està preparat per fer ombra a ERC i ser una peça clau en la governació de Tarragona. Jordi Turull li ha donat el següent consell: “Creu-t’ho. El dia 28 de maig pots donar la campanada a Tarragona”.

Finalitzat l’acte, el grup “Verguenza ajena” ha posat el to musical a un pica-pica que, almenys en aquesta ocasió, estaven tots “junts”.

 

VÍDEOS

PUBLICITAT









REDACCIÓ27 Maig, 2019

JxCat, el moviment que ha ocupat l’espai que tenia CiU, ha perdut l’hegemonia municipal que havia aconseguit en les anteriors municipals i ha quedat en tercera posició en percentatge de vots, per darrere d’ERC i del PSC, tot i que és la primera en nombre d’alcaldies guanyades (301).

En les anteriors municipals del 2015, CiU va guanyar el pols del sobiranisme a ERC al conjunt de Catalunya i va quedar com a primera força municipal en obtenir 349 alcaldies i 662.790 vots (21,27%), el que li va permetre conservar les quatre diputacions.

Tot això malgrat que els resultats no van ser tan bons com les anteriors de 2011, per la pèrdua de Barcelona, ​​tot i que el llavors alcalde Xavier Trias va aguantar el pols a Ada Colau fins al final i només va perdre per un regidor.

En aquestes eleccions municipals, el mapa ha canviat: JxCat ha patit una patacada a Barcelona (ha passat de deu a cinc regidors) i, en el còmput global de vots a Catalunya, ha caigut a la tercera posició, amb 531.219 paperetes, el que representa el 15,34%.

Li supera el PSC, situat en segona posició amb 759.574 vots (el 21,94%) i ERC, la guanyadora, amb 813.125 paperetes, el 23,49%.

Pau Ricomà, alcaldable d’ERC

JxCat només supera Esquerra en nombre d’alcaldies, amb 301 en total, per sobre de les 256 dels republicans.

Entre elles, però, només hi ha una capital de província, Girona, i algunes localitats de mida mitjana com Tortosa o Vic (Barcelona).

A nivell provincial, si bé CiU va guanyar en les quatre en 2015, en aquestes eleccions Barcelona ha quedat en mans del PSC i Tarragona, Lleida i Girona, en poder d’ERC.

 


REDACCIÓ29 Maig, 2017

infollon_Si el gobierno municipal muestra evidentes signos de desorientación y agotamiento, la oposición presenta un cuadro no menos intrigante que el del grupo arremolinado en torno a Ballesteros. El alcalde es el palo que aguanta todas las velas del gobierno, mientras en la oposición hay cinco palos sin velamen al viento; ¿remeros todos? No, qué va.

C’s: Rubén Viñuales
Rubén Viñuales se ha beneficiado hasta ahora -repito, hasta ahora- del ruben_vinuales2buen encaje sociológico que la propuesta de Ciudadanos ha obtenido en Tarragona, así como de su perfil personal simpático y desenfadado. Pero tras dos años de zumo de naranja, alcanzándose el ecuador de la legislatura, ya toca pasar del zumo a las tostadas.

Su partido (Cs) es una formación joven y, por ende, es más “marca” que “aparato”. Eso para presentarse al electorado por primera vez incluso ayuda, pero en 2019 Viñuales deberá pasar su propia reválida. La propuesta de buenas intenciones del 2015 ya no le servirá dentro de dos años. Supongo que él es conocedor de esto que digo, pero resolver el sudoku no le será nada fácil. En su grupo municipal las cosas no están a partir un piñón y a sus espaldas, los/las compañeros de viaje empiezan a cuestionar algunos de sus posicionamientos y estrategias.

Por añadidura, el “arrimadismo” devoto de Viñuales resulta casi grotesco en ocasiones. Da la sensación de que ande buscando un perfil político y electoral para clonarse, en vez de construir el suyo propio. Desde luego, como oposición, a lo más que ha llegado Viñuales hasta ahora ha sido a molestar por exceso de cosquillas, pero lo que se dice marcar territorio, nada de nada. Ni es oposición ni obtiene rédito político por su bajo nivel opositor. ¿Alguien que no es capaz de ejercer con autoridad su condición de líder de la oposición puede convencer al electorado de que sí tendrá esa autoridad como alcalde?

ERC: Pau Ricomà
Hablemos de Pau Ricomà. pauricoma4A pesar de su tendencia a la oposición monástica, Ricomà ha demostrado capacidad para llevar contra las cuerdas al gobierno de Ballesteros en varias ocasiones. Han sido destellos de brillantez intelectual de Ricomà, que es su punto fuerte. Todo y eso, cuatro años de “picapedrerismo” en la calle son demasiada tortura para él.

Tampoco le acompaña su tándem municipal, más dado a hacer la guerra por su cuenta que a reforzar un liderazgo, el de Ricomà, en el que no creen. Así las cosas, algunos en ERC, en Barcelona, opinan que Tarragona es una plaza electoral a conquistar.

Ahí aparece el nombre de Jordi Salvador de continuo. Nadie se atreverá a negar que el perfil del ex líder sindical encaja perfectamente con los requisitos para presentar un idóneo cartel electoral como alcaldable.

PDeCAT: Albert Abelló
Vayamos a Albert Abelló. Albert AbellóEl desastre electoral de los otrora convergentes en las pasadas elecciones municipales fue de tal magnitud que nadie en el partido se preocupó de atender a los supervivientes. Y quedaron dos.

Abelló no ha hecho oposición, no  ha buscado protegerse tras guardia pretoriana convergente, ni ganarse el favor de las élites de la ciudad -que le tratan con displicencia-, ni tampoco hacerse con el favor de los medios de comunicación (salvo alguna tentación poco edificante). Abelló, simplemente, se ha dedicado a aquello que debe dedicarse cualquier superviviente tras el cataclismo: sobrevivir.

Abelló sería un concursante perfecto para ir a la Isla de los Famosos. Pero él quiere ser alcaldable y, quién sabe, si la loca aritmética electoral en 2019 le brindará la oportunidad de ser, incluso, alcalde. De momento, Jordi Sendra ha dejado de segarle la hierba bajo sus pies, aunque mantiene ese bisbiseo contra Abelló que trata de empequeñecerlo. El nuevo responsable del PDECAT, Albert Punyet, prefiere mantener a Abelló donde está y centrarse en preparar al partido para lo que se le viene encima, que no es poco. El propio Punyet descarta (sinceramente) atacar la plaza de alcaldable en 2019. En fin, lo dicho, Abelló, sin hacer oposición, podrá seguir siendo oposición. Que venga Groucho Marx y nos lo explique.

CUP: Laia Estrada
Ahora Laia Estrada, laia_3la más afilada de la oposición (a veces parece la jefe de la oposición).

Ha sabido buscarle y encontrarle la vuelta a Ballesteros en numerosas ocasiones. Ha marcado agenda política y ha sido una ‘influencer’ en el debate público. ¡Horror! No obstante, le pierde el recalentamiento permanente de su motor opositor: no dar tregua, estar contra todo, disparar a todo lo que se mueve, en tan solo dos años, ha producido un efecto narcotizador entre la opinión pública.

A casi todo el mundo le gusta el picante, pero picante para desayunar, comer, merendar y cenar, pues va a ser que no. Pero suerte que la oposición tiene una Laia.

ICV: Arga Sentis

Arga Sentís, líder de la coalició ICV-EUiA
Arga Sentís, líder de la coalició ICV-EUiA

Finalmente, Arga Sentís. Lo está teniendo muy difícil. Está en tierra de nadie. Ya no es ICV. Tampoco es “Comú”. Ni Podemos. Y, aun así, es la que demuestra conocer mejor el oficio de oposición. Lástima que su espacio sea tan restringido, tan limitado, casi inofensivo. Pero conceptualmente, sin duda, es la que mejor interpreta su papel. Lástima.

Esta es nuestra oposición. Tras dos años de mandato de Ballesteros con los peores registros de su gobierno, claras muestras de fin de etapa y deterioro judicial, esta oposición sin ton ni son hace creíble al alcalde. Le hace electoralmente más fiable que cualquiera de la oposición.

Una parte de esta situación se debe a lo explicado anteriormente y otra parte, sin duda, es atribuible a la habilidad de Ballesteros para cocinar un caldo de buen rollito personal con algunos de los opositores, que antes de iniciar su crítica política al alcalde dejan claro que personalmente le respetan y hasta le tienen afecto. Así no hay oposición. A lo sumo tendremos discusiones adolescentes al estilo de ‘Física o química’. Y quizás esa sea la clave del asunto, que esta oposición está, todavía, en su adolescencia política, mientras que Ballesteros vive su madurez otoñal.

Hasta el próximo lunes

Recordad que El Infollón está donde menos se le espera

 


REDACCIÓ28 Octubre, 2016

Preocupats. Així és com es troben els diputats i regidors tarragonins del Partit Demòcrata Català (antiga Convergència). El parlamentari Ferran Bel i el portaveu municipal Albert Abelló han verbalitzat les seves pors i inquietuds en relació al finançament dels Jocs del Mediterrani, designadament als 12 milions que l’estat hauria d’aportar. Abelló avui ha criticat l’alcalde de Tarragona per haver titllat d’ocurrència l’alerta de Convergència feta fa un any.

abello_belAra, al quedar-se sense arguments, Ballesteros treu ferro al fet del PP haver votat en contra la Proposició de No Llei presentada pel partit demòcrata i la qualifica d’anècdota. Albert Abelló, de forma jocosa, diu que es tracta d’una anècdota de 12 milions i que pot posar en perill la realització del Tarragona 2017. Cansat d’excuses, Abelló demana al partit d’Alejandro Fernández – que governa amb Ballesteros a Tarragona – que “assumeixi d’una vegada per totes la seva responsabilitat”. És que, ara per ara, “l’únic que està fallant en els Jocs 2017 és el PP”.

Per la seva banda, el diputat Ferran Bel ha insistit que el PP haurà d’incloure en els pressupostos generals de l’estat els 12 milions necessaris pels jocs. Si Rajoy no ho fa, Bel entén que no es pdoen aprovar les comptes de l’estat per l’exercici del 2017.

La PNL presentada pel PDECat pretén que es faci  una modificació abans del 15 de desembre en el pressupost d’aquest any per poder aportar 3 milions a l’esdeveniment (quantitat que l’Ajuntament de Tarragona vol destinar a la construcció de la piscina olímpica descoberta) i també estableix que el pressupost de l’any vinent inclogui una partida de 9 milions destinats al pressupost operatiu dels Jocs 2017.

 


REDACCIÓ9 Agost, 2016

La nova ordenança, aprovada al ple el passat 6 de maig gràcies al vot de qualitat de l’alcalde i que va entrar en vigor el passat divendres, té un redactat més simplificat i és més pedagògica. Aquesta nova ‘llei municipal’ sorgeix del procés participatiu ciutadà que el govern municipal va obrir després que la CUP i el PSC forcessin la derogació de l’anterior normativa, amb el suport d’ERC i Ara Reus.

policia resu

L’alcalde de Reus, el convergent Carles Pellicer, ha fet una crida a la ciutadania a “mantenir i respectar l’espai públic” per garantir la convivència, i ha animat a denunciar actes incívics a la Guàrdia Urbana. De fet, el cos policial ha incrementat els controls davant actituds incíviques i en el que portem d’any 2016 ja ha aixecat prop d’un miler d’actes. D’aquestes, la majoria és per beure alcohol a la via pública, orinar al carrer, o tinença de drogues i/o armes, entre altres.

La nova ordenança de civisme planteja com a objectiu principal preservar l’espai públic com a lloc de convivència, on totes les persones puguin desenvolupar en llibertat les seves activitats de lliure circulació, lleure, trobada, oci i expressió, amb “ple respecte a la dignitat i als drets des altres”. El nou text simplifica el llenguatge i l’expressa amb una modificació més pedagògica. Un dels principals canvis és que es redueixen els imports màxims de totes les sancions en un 20%. A més, s’introdueixen modificacions arran de la darrera Llei de Seguretat Ciutadana estatal, com per exemple la possibilitat de suspendre sancions vinculades al consum d’estupefaents i compensar-les per mesures educatives o de rehabilitat en el cas dels menors d’edat.

nicabCara descoberta
Respecte, la polèmica sobre la identificació de persones en espais públics, l’ordenança inclou una disposició addicional que esmenta la possibilitat “d’afavorir la identificació del rostre” dels ciutadans als espais públics quan la legislació superior ho permeti.

L’anterior ordenança de civisme de Reus prohibia l’ús del burca i el nicab al carrer, una mesura que el TSJC va anul·lar. Amb tot, l’actual ordenança recorda a l’article 10.4 que “en determinats casos” en què les forces de l’ordre detectin indicis de situacions de risc es podrà demanar la identificació a qualsevol ciutadà.

 


REDACCIÓ4 Juliol, 2016

abocado2Convergència ha denunciat l’existència d’un abocador incontrolat en un terreny del carrer Fortuny. Es tracta, segons el grup municipal del CiU, d’un solar privat que s’ha convertit en “un niu de porqueria amb deixalles de tot tipus, rates, gats i coloms”.

Davant aquest escenari, Albert Abelló s’ha mostrat molt crític per “l’incomprensible l’immobilisme” del govern de Ballesteros, a qui ha exigit que s’adoptin les mesures necessàries per fer complir l’ordenança de neteja urbana.

El solar és un anabocador3tic pàrquing que va tancar fa anys i els veïns ja fa molt de temps que reclamen una solució a l’equip de govern, el qual, fins al moment, n’ha fet cas omís.

Albert Abelló ha recordat que aquesta zona del centre de la ciutat ja ha patit greus situacions relacionades amb neteja pública.

L’any 2012, el mateix carrer Fortuny, així com els carrers Cardenal Cervantes, Gasòmetre, Reding, Lleida, va patir una plaga de paneroles i rates.

 


REDACCIÓ9 Juny, 2016

ENTREVISTAÉs un home respectat en el món empresarial, però un nouvingut a la política municipal. Va començar donant cop de cec i molt tímidament es va anar adaptant a l’entrellat de l’Ajuntament de Tarragona. És conscient que no té el poder suficient per fer canvis, però, darrerament, va afilant l’agulla i comença a fer-se notar. Pretén que no es porti al plenari qüestions realment importants per a la ciutadania i que s’evitin els debats absurds i que no porten enlloc. Albert Abelló dóna la seva visió del primer any del mandat. Diu que el ‘bonisme’ de Ballesteros ja cansa la gent i confessa que va sentir vergonya quan va veure que la policia escorcollava l’ajuntament en l’àmbit del cas Inipro. No vol contestar quan se li pregunta si li agradaria tornar a ser cap de llista a la presidència del govern de Tarragona.

abello_2

RC – Quin balanç fa d’aquest primer any de mandat?
AA Ha sigut decebedor, amb moltes excuses, cap fet i manca de transparència. Sabíem que la gestió de l’equip de govern no funcionava, però, un cop dins, hem vist que la situació és molt pitjor del que ens pensàvem. La legislatura va començar amb un govern en minoria sense rumb que s’ha acabat convertint amb un govern de tres debilitats l’únic objectiu del qual és la comoditat i tranquil·litat dels tres socis: PSC, PP i el regidor no adscrit Josep Maria Prats. El resultat és que la ciutat de Tarragona, amb unes enormes potencialitats, continua exactament igual que fa un any: paralitzada.

RC – Es veu diferent quan s’està assegut a la sala de plens?abello_1
AA Sí, les misèries es veuen de molt més a prop. Repeteixo: pensàvem que la gestió de l’equip de govern no era bona, però un cop a l’Ajuntament, som testimonis que la situació és molt més greu del que pensàvem.

RC – És difícil fer rodar el molí quan només es té dos regidors?
AA És obvi que és més difícil, però, més que de quantitat, és una qüestió de qualitat. Tenir molts regidors i que aquests no treballin no serveix de res. Estic molt content de la feina feta entre la Consellera Cristina Guzmán i un servidor.

RC – Quines seran les àrees que dedicarà més atenció?
AA Les nostres principals prioritats són i seguiran sent les que ja vam anunciar en el nostre programa electoral, sobre les quals ja hem treballat durant aquest primer any. Per una banda, millorar la qualitat de vida dels ciutadans de Tarragona sense deixar a ningú enrere. Hi ha moltes famílies que estan patint i milers de tarragonins a l’atur. La millor política social és la creació d’ocupació i, precisament per això, la nostra altra principal prioritat és la de reactivar l’economia i generar llocs de treball.

Tarragona paralitzada
RC – Ha canviat alguna a Tarragona en els darrers 12 mesos?
AA Ens agradi o no, Tarragona continua paralitzada, està exactament igual que fa 12 mesos.

RC – El seu soci de coalició li ha decebut?
AA No. Tinc una bona relació amb el senyor Josep Maria Prats, a qui considero una gran persona. Mentre va ser al nostre costat va fer molt bona feina. Va prendre una decisió que respecto.

RC – Per què vol anar als jutjats per què no tingui grup municipal propi?abello4
AA Senzillament perquè no li toca. Unió no es va presentar a les passades eleccions municipals, es va presentar la Federació de Convergència i Unió i, per tant, considerem que el senyor Josep Maria Prats hauria de passar a ser regidor no adscrit. A més, no hem d’obviar el sobrecost important que està suposat a les arques municipals la creació d’un nou grup municipal, un regal que li ha fet el senyor Ballesteros.

Pacte de debilitats
RC – Què pensa del tripartit?
AA És un tripartit format per tres debilitats i és evident que unir febleses mai ha estat sinònim d’èxit. És un pacte de conveniència entre PSC, PP i el senyor Josep Maria Prats que només busca la tranquil·litat d’aquests tres socis i gira l’esquena a la ciutat, difícilment ajudarà el fet que Tarragona tiri endavant.

RC – És positiu per a la ciutat? Per què?
AA Seria positiu si aquest tripartit fos capaç de prendre decisions i encarar-se i solucionar els problemes de la ciutat. Avui dia s’està demostrant que aquest pacte no és gens positiu per la ciutat, que continua paralitzada.

RCBallesteros li va demanar que hi formés part del govern?
AA No.

RC – Vostè voldria?
AA La pregunta seria si haguéssim volgut i la resposta és no.

Vull els jocs
RC – Fa poc es va presentar la mascota dels Jocs. Què en pensa?
AA Crec que és encertada, personalment no em desagrada.

RC – Es faran els jocs? Vol que es facin?abello1
AA Sí i sí. Volem que es facin i que siguin un èxit per la ciutat. Segurament s’acabaran fent, el que ens preocupa, com ja alertàvem fa més d’un any, és en quines condicions se celebraran.

RC – L’equip de govern té molts fronts oberts, en quina situació està aquest govern?
AA Té molts fronts oberts perquè no n’ha tancat cap durant gairebé nou anys. Si l’equip de govern hagués governat, segurament ara mateix no tindria tants temes pendents. A més a més, a aquests fronts oberts se n’han sumat d’altres de greus i que afecten molt a la nostra ciutat com és el cas Inipro.

RC – S’està assistint al declivi del ballesterisme?
AA El “bonisme” del senyor Ballesteros acompanyat, des de fa 9 anys, de la ineficàcia i la incapacitat de prendre decisions està començant a cansar els ciutadans de Tarragona. Els tarragonins considerem que mereixem una ciutat molt millor de la que tenim.

Manca lideratge
RC – Què més el preocupa d’aquesta ciutat?
AA A Tarragona li manca un lideratge capaç d’injectar optimisme i energia positiva. Fa molt de temps que no s’actua ni es prenen decisions per solucionar els petits i els grans problemes. Això provoca tenir una ciutat paralitzada amb multitud de projectes inacabats i sense cap mena de projecte engrescador. D’altra banda, Tarragona també està patint la mala gestió d’un equip de govern que ha generat un gran endeutament que limita enormement la possibilitat de realitzar nous i bons projectes que il·lusionin.Abello_tarragonins

RC – Alguns l’acusen de no ‘fer carrer’…
AA Doncs em passo el dia al carrer.

Inipro no és només mala gestió
RC – Què passarà amb el cas Inipro?

AA Ho ha de decidir el jutge, però està clar que és un cas d’una magnitud important que no només afecta la ciutat de Tarragona. Després de les darreres detencions, veiem clar que el cas no és conseqüència d’una mala gestió ni d’una mala praxi administrativa tal com ens volien fer creure des de l’equip de govern. Esperem que es continuï investigant a fons i que quan la justícia certifiqui les possibles irregularitats, el senyor Ballesteros estigui a l’altura i es depurin totes les responsabilitats.

RC – Què va sentir quan va veure un jutge coordinant escorcolls a l’ajuntament?
AA Molta vergonya per la nostra ciutat. Tarragona tornava a aparèixer a primera línia mediàtica per un cas de presumpta corrupció.

RC – Què passarà amb Jaume I, fruit del govern convergent?
AA El cas del Jaume I és fruit d’un govern convergent i de tots els partits que en aquell moment hi van donar suport, per tant, també és un cas del PSC i del PP. Per una banda, esperem que la justícia actuï i que es depurin totes les responsabilitats i, d’altra banda, també esperem que d’una vegada per totes es trobi un ús al Jaume I. Recordo que l’any 2007 el senyor Ballesteros assegurava que hi faria un pàrquing convencional. Han passat nou anys i l’espai continua buit.

Hi debats absurdsalbert_abello
RC – Per què vol escurçar els plens? Creu que el que es debat no és prou interessant?
AA No es tracta d’escurçar, el que volem és no perdre el temps i que els plenaris siguin realment productius per a la millora de la ciutat. Creiem que hi ha debats que són absurds, que no aporten res per Tarragona i que no solucionen cap problema. La prova és que cap de les mocions presentades i debatudes fins ara s’ha dut a terme.
RC – Li agradaria tornar a presentar-se?
AA Quan arribi el moment, l’assemblea de Convergència i un servidor ho decidirem.
RC – Està decebut amb la política?
AA És un espai nou per a mi, un nou espai en el qual cal adaptar-se. Estic segur que es pot fer molt bona política.

 


REDACCIÓ24 Maig, 2016

OPINIO ALBERT ABELLÓ
Com deia Johan Cruyff, “para marcar, debes chutar” i en els plenaris municipals de l’Ajuntament de Tarragona regategem, driblem, fem passades curtes, llargues i enrere, alguns de tant en tant juguen brut, d’altres fan teatre i uns quants fins i tot intenten enganyar l’àrbitre, però xutar ningú xuta i, per tant, no marquem cap gol.

Des del juliol de l’any passat fins al passat mes de març a l’Ajuntament s’han celebrat vuit plens municipals on s’han presentat, exposat, debatut i votat 120 mocions. D’aquestes 120 propostes, només 59 s’han aprovat, però el més insòlit és que cap s’ha dut a terme. El resultat ha sigut zero. Hem dedicat hores i hores presentant i debaten mocions que no han servit de res, no hem marcat ni un gol.

Bona part del temps del plenari municipal ens estem equivocant de porteria. Gairebé la meitat de les 120 mocions presentades, exposades i debatudes no tenen res a veure amb la ciutat, són mocions legítimes però que no contribueixen en la millora de la ciutat de Tarragona ni en la qualitat de vida dels seus ciutadans.

Algun cop hem avançat cap la porteria adequada i fins i tot hem estat apunt de marcar, però l’àrbitre ha aturat la jugada, les propostes aprovades s’han quedat en paper mullat perquè des de l’equip de govern no hi ha hagut la voluntat de fer realitat allò que el plenari ha aprovat.

El senyor Ballesteros (PSC), i ara també el seu company de viatge el senyor Alejandro Fernández (PP), repeteixen dia sí i dia també que les mocions no són més que declaracions d’intencions i que, per tant, no estan obligats a fer-les realitat. On és, doncs, la voluntat política? Si les coses no són obligatòries, tot i ser favorables per la ciutat, no cal fer-les? Estem perdent temps i diners públics i seguim sense xutar. No s’ha desencallat cap dels grans projectes pendents de la ciutat com són el Banc d’Espanya, la Tabacalera, la Savinosa, el pàrquing Jaume I o el Mercat Central. Les sessions plenàries no estan servint per millorar la qualitat de vida dels que precisament aporten aquests recursos públics, els ciutadans de Tarragona, provocant una sobrecàrrega de feina molt important a l’àrea administrativa i un sobrecost d’uns 200.000 euros anuals. Estem malbaratant recursos públics en una ciutat on precisament no en sobren. Si un dels nostres principals objectius com a consellers és millorar l’eficàcia administrativa, quin exemple estem donant?

És per tot això que en el plenari del passat divendres 20 de maig el Grup Municipal de CiU vam presentar una moció per aconseguir que les sessions plenàries siguin més eficaces i productives. Lluny d’imposar cap mena de norma, proposàvem que s’establís un mètode encaminat a què els plens siguin més operatius, productius i contribueixin a la millora de la ciutat. Sembla ser, però, que a la resta dels grups municipals no els hi preocupa en absolut continuar malbaratant recursos públics i ja els hi sembla bé continuar jugant sense necessitat de guanyar res per la ciutat.

Cal, d’una vegada per totes, enfrontar-nos als problemes i buscar-hi solucions. Tarragona necessita menys teatre i més gols, hem de xutar, marcar i guanyar.

Albert ABELLÓ
Portaveu del Grup Municipal de CiU a l’Ajuntament de Tarragona

 


REDACCIÓ23 Maig, 2016

retrovisorTras unas cuantas entregas semanales arreando collejas, de buen rollo, a nuestros maltrechos gobernantes, este lunes vamos a poner en fila a la oposición. Pero antes déjenme que me cuelgue un poco de nuestra eterna Tarragona.

¿Nuestra ciudad está en la comarca del Tarragonés o en la leonesa Babia? Lo digo por lo de estar en Babia. Esta alocución viene de cuando nuestros medievales monarcas patrios querían desconectarse del ajetreo palaciego y se iban de vacaciones y alquilaban un castillo en la apacible comarca de Babia en León.

Tarragona, otrora imperial, es hoy una ciudad absorta en sí misma: “chufla, chufla, que como no te apartes tú” decía el lugareño, sobre su borrico, cuando el tren se le echaba encima en Nobleza Baturra. El tiempo se ha echado encima de Tarragona y la ciudad sigue en su borrico, como si nada. La metáfora viene que ni pintada. El futuro nos puede atropellar, pero nos da lo mismo. Por lo menos a algunos.

retrovisor_Todo en la ciudad se tambalea: lo presente, como los Juegos Olímpicos del próximo año; lo pasado, como tantos edificios y espacios durmientes que ofrecen, tiempo a, una estampa deplorable de ciudad; o los futuros, como la presencia de la industria química, que igual está, como que toma la de Villadiego. El futuro inmediato nos da un enérgico toque de silbato antes de arrollarnos, pero la ciudad sigue en su borrico.

Incluso Tarragona se permite el lujo de ir contra corriente mientras el país está inmerso en un dilemático conflicto con España y consigo mismo; nuestra ciudad acoge al rey Felipe VI como tutor, padrino y abanderado de nuestro acontecimiento más significativo – pero menos financiado –, de nuestra historia reciente. El rey vino a hacerse un selfie institucional a cargo de la paletilla municipal, eso sí, con nuestra oposición haciendo pucheros. Pues bien, digo yo, o se le chafa la fiesta al monarca o te apuntas a la foto y no te muevas que no sales, como ácidamente advertía Guerra. Pero nuestra oposición – por lo menos alguna – es así, ni chicha ni “limoná”.

En medio de las inercias cósmicas y cómicas que llevan a Tarragona hacia el agujero negro, que dejan la ciudad a merced de un oleaje político barcelonés que a menudo nos zarandea, que nos ponen a los pies del tren imparable del futuro, frente a todo eso, solamente podemos vislumbrar esperanza en una inusitada Primavera Tarraconense que barra de un escobazo la parsimonia, el conformismo y el ombliguismo que tienen secuestrada la ciudad.

  • ¿Hay alguien ahí?
  • Si, toda la oposición.
  • ¡Uf! ¿Hay alguien más?

El panorama no es muy alentador que digamos. Demos un repasito a los grupos de la oposición y sus cabezas visibles, iba a decir cabezas pensantes, pero me retengo por prudencia y pudor.

Arga Sentís
Arga Sentís

ARGA SENTÍS (Ora Pro Nobis). Si no fuese de izquierdas hasta el aburrimiento, sería la perfecta madre superiora del convento consistorial. No se da ni un solo descanso en la aplicación de los preceptos de clausura de la devota política de izquierdas, ecologista, feminista, animalista, oposicionista, etc, etc, etc. (Qué diferencia con la simpática, ingeniosa y renacentista Hortènsia Grau). Arga siempre aplicada en el trabajo, correcta en las formas, circunspecta en la contrariedad de estar más sola que el conserje del Jaume I, todo en ella es de manual.

Respetada i estimada por muchos, pero ignorada por los que esperaban una abanderada de los nuevos movimientos contestatarios de la ciudad. Le falta swing, carece de chispa. Va de modernilla, pero es la viva presencia de la mojigatería progre demodé. Se ha equivocado de oficio o de década. No la veo liderando o prendiendo la mecha de una primavera tarraconense, seguro que antes debe repasar lo que dice la norma 343-G/16 de su reglamento para situaciones de agitación social espontánea. Como decía aquél… Y… mira que es buena persona.

Laia Estrada, regidora per la CUP
Laia Estrada

LAIA ESTRADA (Flower Power con espinas). Quítenle a Laia un poquito de lifting okupa, un poco bastante de colorete rojo-ultramontano y pónganle unas dosis de crema institucional, unas sesiones de “solárium tarraconensis” y unas gotitas de perfume mediático “frivolité” y ya tendrán ustedes a nuestra Thelma Roussef. Y que no falte de nada, sumemos también a su papá Lula Estrada. Laia es guapa, irreverente por joven más que por ideología, que la suya está ya más que momificada en la Plaza Roja de Moscú.

Laia es espontánea, jovial, punzante, simpática, torpe, ingenua (pese a que ella crea lo contrario), ingeniosa y, a veces, desproporcionada. Lo tiene todo para encabezar una revuelta a la francesa, poniéndose al frente de los “desarrapé” para tomar la Bastilla de la Plaça de la Font. Pero eso no sería una Primavera Tarraconense. Eso sería, más bien, un verano caliente, sobreexcitado, que daría paso a un corto otoño y a un largo, frío y penoso invierno maoísta.

PAU RICOMÀ (Subordinado al retrovisor). Este tímido i discreto historiador y funcionario de banca no da el perfil primaveral de ninguna de las maneras. pau_ricomNadie le puede quitar un ápice de mérito por haber estado en el lugar y momento adecuados para que la ola indepe le impeliese con cuatro regidores a meter de nuevo a ERC en el consistorio. Nadie discutirá que conoce Tarragona, a sus ciudadanos, su carácter, sus manías, sus dioses y credos, pero – siempre hay un pero –, le corre por las venas la misma sangre espesa que a esa Tarragona a la que antes nos referíamos, a la del borrico.

En realidad, es un lampedusiano. Además, debe estar pendiente de los movimientos de los cuperos y de que a los convergentes no les dé por encontrar un ariete de renovación. Debe estar pendiente de que no fructifique en Tarragona una nueva fuerza para el 19 en la órbita Colau. Debe estar pendiente de los movimientos internos en ERC, siempre tan caprichosos y encriptados. Nada de primaveras con Pau, a lo sumo, entretiempo. Va progresando adecuadamente, pero aún  le queda.

Albert Abelló
Albert Abelló

ALBERT ABELLÓ (Crónicas carnívoras). La serie “Crónicas carnívoras” es un doc-road americano que recorre los chiringuitos más típicos y tópicos de la gastronomía fast-food estadounidense. Se ponen las botas. Ahí veo yo a Abelló. Empezó con el tapeo en la Cambra, siguió con el carrito de las salchichas y luego stop y a hacer de regidor corriente y moliente. No, no y no. Debe dar el salto a la fama. Su filón está en recorrer los bares de la ciudad con una campaña que diga “A comer votos” y en sus visitas se debe juntar con los indígenas del bar y zampar a destajo bocatas, tapas y otros manjares de la gastronomía popular – uy, popular no, convergente… uy, puede que tampoco –.  Con el lema “A dar caña y cañas” también triunfaría. Se trata de que me lo saquen de la butaca consistorial y los discursos empanados. Algo ya ha dejado ir en sus últimas declaraciones públicas que atisba alguna esperanza de cambio. Por ejemplo, que los plenos son un coñazo, o que no irá a rendir pleitesía al monarca. Pero la pifia cuando propone su alternativa. Imagínense el auge que tomaría Abelló si dijese que cuando se le haga insoportable el tedio eterno de los plenos se bajará a algún bar de la plaza e invitará a cañas a todo ciudadano que quiera compartir barra y birra, ¡que se queden los políticos con su política que yo me voy con el pueblo a tomar unas cañas!  ¡que se quede el alcalde con su rey que yo me voy a meter un real bocata con la gente! No sería la Primavera Tarraconense, pero se parecería, por lo menos, a la de El Corte Inglés, que funciona eficazmente hace años. Me da a mí que poca primavera se puede esperar del que surgió del ultra congelado. Pero  yo confío.

RUBÉN VIÑUALES viñuales6(Cada uno es como Dios le hizo, y aún peor muchas veces. Miguel de Cervantes) Viñuales tiene todos los boletos para poder encabezar la Primavera Tarraconense, pero también los tiene para sucumbir a sus propios egos. Lleva un año sentando el culete en el sillón consistorial de jefe de la oposición y ya se mueve como el rey del mambo. Va de sobradillo la mayoría de las veces y saca al modesto y humilde aprendiz de brujo cuando cree que la circunstancia lo requiere. Eso le perderá. La gente no es tonta. Cree que tiene que demostrar algo cuando no es así. Piensa que lo controla todo en el escenario político local y no es así. Opina que ya está de vuelta de muchas cosas y se equivoca. Tiene claro quienes le son fieles y se dará un buen batacazo con ese bajar la guardia. Pero tiene chance, sex appeal político, empatía, desparpajo y audacia. Es honesto y trabajador. Nadie le comerá espacio electoral si él no se deja, pero a muchos de esos espacios electorales ajenos puede hincarles el diente en el 2019 (o antes). Todo eso dependerá de la gente con la que se rodee, de que escuche más que hable, que se someta sin postureos a la ley no escrita de los barrios, que deje ese aire de chulito de playa, de listillo de clase, de guapete de disco, que ya empieza a hacer pudor.

Viñuales es un político primaveral, con aire fresco y renovado, tiene reflejos, aprende rápido, sabe desmarcarse de la marca naranja lo suficiente para conectar con sectores de la ciudad que no le son próximos políticamente, sabe granjearse la simpatía en la distancia corta, pero se engomina de sí mismo rápidamente. Debe confiar menos en su intuición y capacidad de improvisar y aplicarse mucho más, y demostrar que es capaz de crear equipo más que de mandar. Políticamente, sabe ofrecerse seductor, pero cada vez más le sale un ramalazo autoritario que le traiciona. Por todos los rayos y truenos, ábrase el cielo y el infierno, lluevan perros y gatos, que este hombre se centre, pondere, ecualice, serene, aquilate o se vaya a la ‘fava’ si no lo hace. La primavera no espera. Digo “primavera”, que no lo mismo que “prima Vera”.

Ajuntament_TgnY hasta aquí este breve recorrido por el mapa opositor. No es gran cosa, ya lo sé, pero no hay más cera que la que arde. Si el alcalde tuviese enfrente una oposición pertrechada y garrote, seguramente no tendría pacto de estabilidad y estaría, ahora mismo, diciéndole a los suyos que para gobernar mejor salir de debajo de la mesa.

Por cierto, hablando de mesas, las del palacio consistorial guardan, en sus cajones, secretos y secretillos. Les pica la curiosidad, ¿eh? Puede que me ponga a ello en una próxima entrega, si es que mi empleo de chofer me deja tiempo suficiente para rescatar de dichos cajones los pliegos de la vergüenza.

Sean buenos… pero no demasiado, es más divertido.

Y… atentos…porqué hay siempre un…retrovisor

 


REDACCIÓ17 Maig, 2016
el-rei-2017.jpg

Els regidors convergents de l’Ajuntament de Tarragona no volen perdre el temps, encara que l’ànima de la festa sigui, ni més ni menys, que el rei d’Espanya. Entenen que no paga la pena assistir a la visita reial, amb motiu de la presentació de la mascota dels Jocs del 2017, perquè Felip VI només vindrà a fer el peripé però no a parlar dels diners que aportarà l’estat.

abello_
Abelló té alguns dubtes sobre el finançament dels jocs

El portaveu convergent a l’ajuntament qualifica d’incoherent la visita del monarca, perquè, un cop més, es desplaçarà a Tarragona sense ‘mullar-se’ en relació al finançament dels jocs dels que ell és president d’honor. Per aquest motiu, i “des del respecte”, els convergents no assistiran a la festa.

“El rei torna a venir abans que el finançament de l’Estat espanyol”, insisteix Abelló, recordant que el govern de l’estat havia d’aportar 15 milions d’euros per la construcció del centre aquàtic i la reforma de l’estadi d’atletisme i del Nou Estadi del Nàstic. “Finalment, aquests 15 milions s’han convertit 3,4 que encara no han arribat”, esclareix.

“Queda poc més d’un any per a la celebració dels Jocs 2017 i aquest dijous a la butxaca del rei només hi haurà, de nou, duros de xocolata”, remarquen els convergents.