Arxius de Cinema | Diari La República Checa

REDACCIÓ11 Març, 2020
yelmo-1.jpg

El grup Yelmo redueix l’aforament de les seves sales de cinemes a menys d’un terç de la seva capacitat en les zones afectades pel virus, a les quals s’ha afegit Catalunya.

L’empresa segueix així  les indicacions governamentals per continuar amb els seus serveis i començarà a aplicar, a partir de demà a Catalunya, les mesures necessàries per contribuir a la contenció del coronavirus (COVID-19).

Yelmo garantirà així la distància de seguretat recomanada per Sanitat i bloqueja automàticament files i butaques alternes per garantir una separació mínima entre els espectadors que vulguin seguir gaudint de les projeccions de cinema. En l’actualitat, totes les sales de la companyia de país continuen obertes i operen de manera normal.

Cinema Yelmo també s’inicia a partir de demà a Catalunya, l’activació d’un protocol de prevenció davant de contingències sanitàries que afectarà la higiene de les seves sales i espais comuns, mitjançant la utilització de detergents especials i dispensadors desinfectants.

 


REDACCIÓ9 Desembre, 2019
foto_3583028.jpg

‘Canción sin nombre’, s’imposa en el REC 2019

‘Canción sin nombre’, de Melina León, ha guanyat el premi a la Millor Opera Prima del Festival REC 2019, el Festival Internacional de Cinema de Tarragona. Amb un llargmetratge que posa el focus en una història “honesta i real” ubicada al Perú dels anys vuitanta, emmarcada en una crisi política, León relata la història d’amor al periodisme i a la cerca de la veritat inspirada en Georgina, una jove dels Andes.

La menció especial ha estat per a ‘To live to sing’. D’altra banda, el Jurat de la crítica ha distingit la pel·lícula ‘Ya no estoy aquí’, del mexicà Fernando Frías, sobre el jove de 17 anys Ulises, forçat a immigrar als Estats Units per un malentès amb un càrtel. En aquest cas, la menció ha estat per a ‘Just don’t think I will scream’.

L’edició d’enguany del REC ha premiat Melina León pel seu llargmetratge basat en una història real. L’obra, amb l’actuació de Pamela Mendoza com a protagonista en blanc i negre, relata la història d’una jove amb pocs mitjans que, desesperada, arriba a la redacció d’un diari, on un solitari periodista investigarà la seva desgràcia.

El REC reconeix la diversitat de temàtiques
Els Premis Jurat de la Crítica, per la seva banda, han reconegut ‘Ya no estoy aquí’, com a film “poderós” que introdueix l’espectador al món de la tribu urbana dels colombians de Monterrey, amb una història que atrapa i transmet els sentiments del jove migrant.

‘System crasher’, de Nora Fingscheidt, ha estat la guanyadora del Premi del Públic. El film relata la història de la Benni, de nou anys, que en la seva cerca d’afecte duu a tothom del seu entorn a la desesperació. De fet, acaba sent expulsada d’arreu on va i per això acaba convertint-se en el que el servei de protecció al menor anomena un ‘system crasher’.

El reconeixement suma ja un reguitzell de premis, com són l’Os de Plata a la Millor Contribució Artística al Festival de Berlín, Millor Pel·lícula Novos Directores Sao Paolo, Millor Pel·lícula New Talent Taipei Film Festival, Premi del Públic al Festival de Transilvània i candidata d’Alemanya per l’Oscar, als que s’hi afegeix el premi del REC.

Pel que fa als guardons entregats el 7 de desembre, ‘La Muga’, d’Alba Bresolí i Antía Álzarez, va guanyar el Premi Eclair, mentre que ‘¿Qué hicimos mal?’, de Liliana Torres, es va endur el Premi Cinemart i el Premi Málaga Work in Progress. En el marc del festival també s’hi poden viure sessions de cinema, i aquest diumenge s’hi ha pogut veure les pel·lícules ‘Ojos negros’, ‘Solan & Eri’, ‘Missió a la Lluna’, ‘Canción sin nombre’ i ‘Parasite’.


REDACCIÓ3 Desembre, 2019
foto_3581259.jpg

Arrenca el Festival de Cinema REC

El director del Festival REC, Javier García Puerto, ha destacat que en l’edició d’enguany es mostraran temàtiques que han impactat la societat en els darrers temps i que han arribat a la pantalla gran. Una de les qüestions és “l’emergència climàtica”, sobre la qual se’n projectaran diferents films.

Puerto ha destacat que “el talent jove no és aliè a la realitat” i que un certamen com el REC, especialitzat en òperes primes, tampoc la pot obviar. Fins diumenge es projectaran una quarantena de films en la dinovena edició d’un festival “consolidat i amb un públic molt fidel”, segons el director.

José Luís Montesinos inaugura el REC
El certamen arrenca
aquest dimarts amb el primer llargmetratge d’un vell conegut del REC, José Luís Montesinos. Després d’una llarga i premiada trajectòria en el món dels curtmetratges, Montesinos afronta amb ‘Cuerdas‘ el primer gran rodatge. “Tracta d’un moment de la vida d’Elena, una noia que ha tingut un accident i que ha quedat tetraplègica. I queda aïllada en una casa amb un gos malalt de ràbia i ha de sobreviure al tancament traient el millor d’ella mateixa”, comenta Montesinos.

Montesinos: “Tarragona és la ciutat on vaig començar a rodar els meus primers curts, i tornar amb un llargmetratge és molt especial”

El director ja havia participat amb el REC dirigint vídeos promocionals del festival, i a més té una estreta relació professional amb Tarragona. “És un espai mític per a mi. Tarragona és la ciutat on vaig començar a rodar els meus primers curts, i tornar amb un llargmetratge és molt especial”, ha assegurat.

Oportunitat per als nous talents
Presentar nous directors és una de les missions del REC. “Presentem obres inèdites a Catalunya”, ha remarcat el cap visible del certamen, Javier García Puerto. Tot sota un filtre de qualitat, que ha acabat fent que s’hagi incrementat la presència de realitzadores.

Javier García Puerto: “Ara mateix hi ha una generació que empeny i que mostra que el futur serà femení”

“Des de fa més de deu anys ens basem en paràmetres de qualitat i potencialitat de la carrera de directors i directores, i basant-nos en la qualitat ha acabat sortint la paritat” de gènere, ha indicat. “Ara mateix hi ha una generació que empeny i que mostra que el futur serà femení”, ha vaticinat Puerto.


REDACCIÓ27 Novembre, 2019

El REC es promocionarà per 2 anys a Màlaga

El Festival Internacional de Cinema de Tarragona (REC) es promocionarà al prestigiós Festival de Cinema de Màlaga. Ambdós certàmens cinematogràfics, mitjançant els apartats d’indústria RECLab i MAFIZ, han signat aquesta setmana un acord de col·laboració per les dues pròximes edicions.

L’objectiu d’aquest acord, segons asseguren des del REC, serà potenciar la promoció i finançament de projectes participants en Primer Test del RECLab, així com en el Màlaga Work in Progress, l’espai que MAFIZ destina a impulsar la finalització de pel·lícules en fase de post producció.

Dins el marc de col·laboració, les dues entitats es comprometen a seleccionar un dels projectes que concorrin a tots dos certàmens i que podran optar als premis que s’atorguin durant la seva celebració. A més tots dos esdeveniments es promocionaran mútuament en les seves pàgines webs, xarxes socials i catàlegs.

En les dues pròximes edicions dels dos festivals, estarà present i acreditat un representant de MAFIZ i de RECLab respectivament. Aquesta nova col·laboració se suma a les aliances ja consolidades amb Eclair, Catalan Films, Cinemart Rotterdam i el Festival L’Alternativa.


REDACCIÓ26 Novembre, 2019
foto_3452849.jpg

Abril i Buenafuente a la gala dels Goya

L’actriu Sílvia Abril i el còmic i productor televisiu Andreu Buenafuente tornaran a presentar la gala dels premis Goya després que ja ho fessin l’última edició, en un espectacle que va tenir lloc a Sevilla i que va aconseguir una quota de pantalla televisiva del 26,2%, amb més de 3,8 milions d’espectadors.

Abril serà la segona vegada que condueix el certamen, mentre que per a Buenafuente serà la quarta. La trenta-quatrena edició de la festa gran del cinema espanyol, coproduïda per l’Acadèmia del Cinema i la productora de Buenafuente, El Terrat, tindrà lloc el 25 de gener al Palau d’Esports José María Martín de Màlaga.

Tant Abril com Buenafuente s’han mostrat molt agraïts per la confiança que ha dipositat en ells l’Acadèmia del Cinema.


REDACCIÓ14 Novembre, 2019
festival-rec.png

Pau Ricomà i Xavier García

El Festival Internacional de Cinema de Tarragona (REC) segueix esdevenint el festival de cinema referència del Camp de Tarragona. La mostra cinematogràfica tarragonina segueix apostant per portar a la capital les últimes propostes de renom internacional, candidates als premis Òscar; i obrint la porta al tractament de les ‘emergències globals’, temàtica d’enguany.

En una roda de premsa celebrada a l’Antiga Audiència, l’alcalde Pau Ricomà s’ha declarat un “fan” del festival des de les seves primeres edicions, ha expressat que “la necessitat de viure la cultura és vital, i propostes de qualitat com el REC ho fan possible”. Ricomà també ha anunciat que el suport municipal serà “molt més evident” a partir del proper exercici, coincidint amb la 20a edició.

Per la seva banda, el director artístic del Festival REC 2019, Javier García Puerto, s’ha mostrat “satisfet” d’un programa en el qual destaquen grans estrenes cinematogràfiques d’àmbit internacional i ha destacat que el REC és “un esdeveniment de ciutat que, malgrat les dificultats, segueix endavant tal com mostra el seguiment de les projeccions, que any rere any reuneixen centenars d’assistents”.

Dues categories: Òperes primes i Programa Emergències
El Festival comprèn dues categories: Òperes primes i Programa Emergències. Pel que fa a les Òperes primes, que es podran veure a l’Antiga Audiència, el REC porta 10 projeccions internacionals, on també destaquen dues ‘made in‘ Tarragona, com són ‘Cuerdas‘ del tarragoní José Luís Montesinos i ‘La Innocència’ de Lucía Alemany, rodada al voltant de les Terres de l’Ebre.

El Programa Emergències comptarà amb la projecció de 5 pel·lícules on destaca l’aposta per ‘És a l’aire’, una producció que s’endinsa en la relació de la ciutadania amb el complex petroquímic de Tarragona i com afecta aquesta relació en el dia a dia de les persones tarragonines.

PROGRAMA REC 2019
ÒPERES PRIMES (Antiga Audiència):
Cuerdas: 3 de desembre,  22 h
Canción sin nombre (Perú): 4 de desembre, 20 h
To live to sing (Xina): 4 de desembre, 22 h
Just don’t think i’ll scream (França): 5 de desembre, 16 h
Rare Beasts (Regne Unit): 5 de desembre, 20 h
Ya no estoy aquí (Mèxic) 5 de desembre, 22 h
Nuestras madres (Guatemala): 6 de desembre, 18 h
La Innocència: 6 de desembre, 20 h
System Chasher (Alemanya): 7 de desembre,18 h
Temblores: 7 de desembre, 20 h

PROGRAMA EMERGÈNCIES (Antiga Audiència)
Light as feathers (Països Baixos) 3 de desembre, 20h
És a l’aire: 4 de desmebre, 18.30 h
Parasite (Corea del Sud): 6 de desembre 22 h
Les Miserables (França): 7 de desembre 22 h
Lo que arde: 8 de desembre, 18 h


REDACCIÓ7 Novembre, 2019
IMG_8190-1280x853.jpg

Musicorum portaran la màgia dels Oscars a Tgna

Les corals Musicorum, sota la direcció de Sònia Gatell i integrades per les veus infantils del Cor de la Nit, els joves de Som·night i els adults de Musicorum, presenten a Tarragona el seu espectacle ‘Som d’Oscar‘ que se celebrarà el pròxim dissabte 16 de novembre a les 18 hores, a l’Auditori de la Diputació.

Aquesta proposta musical es basa en un concert per a coral i piano, que se centra en el gènere del teatre musical i les bandes sonores, amb la gala dels premis Oscar com a gran fil conductor. Les peces que interpretaran les corals han estat guanyadores o nominades als Oscar en alguna edició.

‘Som d’Oscar’ és un concert catalogat per a tots els membres de la família, que centra el repertori musical en grans pel·lícules del cinema com Annie, Chicago, La Sireneta, Mary Poppins, i en peces més noves d’El gran showman i una suite del film El Rei Lleó. Les corals estaran acompanyades al piano per Sergi Rodríguez.


REDACCIÓ31 Octubre, 2019

La Casa Joan Miret va acollir la presentació

Ja coneixem la imatge gràfica del Festival Internacional de Cinema de Tarragona (REC). El director artístic del REC Javier García va ser l’encarregat de presentar davant dels mitjans la nova imatge del festival un iceberg, que vol il·lustrar les diferents emergències que el món està vivint en aquests temps.

“Fa temps que es parla del canvi climàtic i dels seus efectes, i, en els últims temps, hem presenciat un canvi semàntic que ens duu a parlar d’emergència climàtica. L’escalfament global, els canvis extrems a la meteorologia, els moviments migratoris i el fet que la nova generació ja sigui aquí, han poblat la realitat”, introduïa García.

“És per això que el REC, el festival de cinema de Tarragona, dedica el seu programa especial a totes aquestes emergències, de l’aquí i l’ara. Des del festival, som conscients que potser un festival de cinema no és l’espai des d’on sorgeixen les solucions, però sí que podem col·laborar a fer-nos preguntes i participar d’una reflexió que inclou a tota la societat”, ha explicat el director artístic.

VÍDEOS



REDACCIÓ25 Octubre, 2019
Imagen-mientras-dure-la-guerra.jpeg

Decía el escritor alemán Thomas Mann: “La guerra es la salida cobarde a los problemas de la paz”. Estoy de acuerdo, como también guardo en mi memoria, al primer profesor de historia que me habló del enfrentamiento entre españoles: “La guerra civil es una aberración porque siembra el odio y la muerte entre hermanos”. Creo que Amenábar apela a la reconciliación con su emotivo e intimista film, con una perspectiva histórica y desde el convulso presente donde parece que vuelven a abrirse las heridas.

Y lo hace narrando los últimos meses del intelectual, dramaturgo y catedrático Don Miguel de Unamuno, un patriota vasco y español, al que tocó sufrir unos momentos terribles en una España a la deriva. Sin duda un buen pretexto para reflexionar sobre ese latente dilema de las dos Españas enfrentadas.

Confieso que entré al cine con ciertos prejuicios, acostumbrado al frecuente maniqueísmo que ha surgido a través de innumerables cintas en los últimos años sobre tan lamentable época. Afortunadamente trata con respeto a ambos bandos, sin caer en el error de soltar su opinión personal, claramente evidente, pero de la que intenta huir.

Película de gran puesta en escena, de factura técnica impecable, emocionante en muchos momentos gracias a unos actores que transmiten la complejidad del crítico momento, excepto el personaje de Millán Astray, bastante histriónico y rozando la caricatura en mi opinión.

Film pleno de sensibilidad, típico del cineasta, donde prefiere sugerir a mostrar, la mayoría de los actos violentos son narrados en off, fuera de cámara. El otro personaje que domina el relato junto a Unamuno (excelente Karra Elejalde), es Franco (Santi Prego en un contenido rol), calificado por sus generales como “Un lobo con piel de cordero”), ambos forman la columna vertebral de este drama con ribetes de tragedia.

Más allá de la célebre secuencia donde comparece el rector en el paraninfo de la universidad (“Venceréis pero no convenceréis”), me gustan otros momentos mucho más humanos que reflejan la angustia de un hombre de ideas que debe enfrentarse al poder de la fuerza, el intento de ser justo con todos, incluyendo su propia familia, de salvar el incierto futuro de sus amigos más íntimos perseguidos y con los que más discrepa, pero siempre desde el respeto (le pido perdón, por llamarle “meapilas”, confiesa amargamente).

Cinta muy recomendable, pese a que se toma ciertas licencias, cosa lógica si hablamos de cine. La música compuesta por el propio cineasta me parece discreta, en cambio sabe elegir para momentos estelares el “Ave María” de Bach / Gounod, una delicia. Película oportuna porque no es tiempo de reescribir la historia, como algunos pretenden, es tiempo de asumirla y aprender de los errores.

Antonio MORALES
Apasionado del cine y de la música
antonio.anmorales.morales@gmail.com


REDACCIÓ11 Desembre, 2018

Trenta-sis pel·lícules competiran pels XI premis Gaudí que atorga l’Acadèmia del cinema català. Entre aquestes, n’hi ha tres de destacades amb 9 nominacions cadascuna.

Es tracta d'”Entre dos aguas”, d’Isaki Lacuesta, amb què es va endur la Concha d’Or a Sant Sebastià; “El fotógrafo de Mauthausen”, de la directora Mar Targarona amb Mario Casas com a Francesc Boix, i “Viaje al cuarto de una madre”, el debut de la directora andalusa Celia Rico.

Les tres competiran com a millor pel·lícula en llengua no catalana, com també “Petra”, de Jaime Rosales, que té 8 nominacions.

“Les distàncies”, d’Elena Trapé, en té 7 i és l’única d’aquestes que competirà com a millor pel·lícula, juntament amb “Jean-François i el sentit de la vida”, “Formentera Lady” i “Yo la busco”. Aquestes tres últimes són les òperes primes de Sergi Portabella, Pau Durà i Sara Gutiérrez Galve.

Això en una edició en què la meitat dels llargmetratges de ficció, documentals i per a televisió nominats tenen direcció femenina. De fet, tres dels cinc films amb més nominacions estan dirigits per dones.

La gala de lliurament es farà el 27 de gener amb el Mag Lari com a mestre de cerimònies.

 

Aquesta és la llista de tots els nominats als Gaudí en les 22 categories

Millor pel·lícula

“Formentera Lady”, dirigida i escrita per Pau Durà

“Jean-François i el sentit de la vida”, dirigida i escrita per Sergi Portabella

“Les distàncies”, dirigida per Elena Trapé i escrita per Elena Trapé, Miguel Ibáñez Monroy i Josan Hatero

“Yo la busco”, dirigida per Sara Gutiérrez Galve i escrita per Sara Gutiérrez Galve i Núria Roura

 

Millor pel·lícula en llengua no catalana

“El fotógrafo de Mauthausen”, dirigida per Mar Targarona i escrita per Roger Danès i Alfred Pérez-Fargas

“Entre dos aguas”, dirigida per Isaki Lacuesta i escrita per Isaki Lacuesta, Isa Campo i Fran Araújo

“Petra”, dirigida per Jaime Rosales i escrita per Jaime Rosales, Michel Gaztambide i Clara Roquet

“Viaje al cuarto de una madre”, dirigida i escrita per Celia Rico

 

Millor direcció

Celia Rico, per “Viaje al cuarto de una madre”

Elena Trapé, per “Les distàncies”

Isaki Lacuesta, per “Entre dos aguas”

Jaime Rosales, per “Petra”

Millor guió

– Celia Rico, per “Viaje al cuarto de una madre”

– Clara Roquet, Jaime Rosales i Michel Gaztambide, per “Petra”

– Elena Trapé, Josan Hatero i Miguel Ibáñez Monroy, per “Les distàncies”

– Fran Araújo, Isa Campo i Isaki Lacuesta, per “Entre dos aguas”

Millor protagonista femenina

Alexandra Jiménez, per “Les distàncies”

Bárbara Lennie, per “Petra”

Carme Elías, per “Quién te cantará”

Lola Dueñas, per “Viaje al cuarto de una madre”

Millor protagonista masculí

Àlex Brendemühl, per “Petra”

Israel Gómez Romero, per “Entre dos aguas”

Mario Casas, per “El fotógrafo de Mauthausen”

Sergi López, per “La vida lliure”

 

Millor direcció de producció

Aitor Martos, per “Entre dos aguas”

Edmon Roch i Toni Novella, per “Yucatán”

Eduard Vallès i Hanga Kurucz, per “El fotógrafo de Mauthausen”

Josep Amorós, per “Viaje al cuarto de una madre”

 

Millor actriu secundària

Anna Castillo, per “Viaje al cuarto de una madre”

Clara Segura, per “Durante la tormenta”

Maria Ribera, per “Les distàncies”

Marisa Paredes, per “Petra”

 

Millor actor secundari

Alain Hernández, per “El fotógrafo de Mauthausen”

Eduard Fernández, per “Todos lo saben”

Miki Esparbé, per “Les distàncies”

Oriol Pla, per “Petra”

Millor muntatge

– Ana Pfaff, per “Con el viento”

– Bernat Vilaplana, per “Jurassic World: El reino caído”

– Liana Artigal, per “Les distàncies”

– Sergi Dies, per “Entre dos aguas”

 

Millor fotografia

Edu Grau, per “Quién te cantará”

Diego Dussuel, per “Entre dos aguas”

Hélène Louvart, per “Petra”

Óscar Faura, per “Jurassic World: El reino caído”

 

Millor direcció artística

Balter Gallart, per “Superlópez”

Laia Ateca, per “Quién te cantará”

Mireia Carles, per “Viaje al cuarto de una madre”

Rosa Ros, per “El fotógrafo de Mauthausen”

 

Millor música original

– Diego Navarro, per “El fotógrafo de Mauthausen”

– Gerard Pastor, per “Jean-François i el sentit de la vida”

– Josep Sanou, per “Petitet”

– Kiko Veneno i Raül Refree, per “Entre dos aguas”

Millor vestuari

– Alberto Valcárcel i Cristina Rodríguez, per “Superlópez”

– Clara Bilbao, per “La sombra de la ley”

– Mercè Paloma, per “El fotógrafo de Mauthausen”

– Vinyet Escobar, per “Viaje al cuarto de una madre”

 

Millor so

– Oriol Tarragó, per “Jurassic World: El reino caído”

– Albert Manera i Amanda Villavieja, per “Viaje al cuarto de una madre”

– Alejandro Castillo i Amanda Villavieja, per “Entre dos aguas”

– Marc Orts, Oriol Tarragó i Sergio Bürmann, per “Superlópez”

 

Millors efectes visuals

– Alex Villagrasa i Lluís Rivera, per “Durante la tormenta”

– Félix Bergés i Lluís Rivera, per “La sombra de la ley”

– Jordi San Agustí, per “El fotógrafo de Mauthausen”

– Laura Pedro, Lluís Rivera i Ricard Barriga, per “Superlópez”

 

Millor maquillatge i perruqueria

– Caitlin Acheson i Jesús Martos, per “Blackwood”

– Caitlin Acheson i Jesús Martos, per “El fotógrafo de Mauthausen”

– Jesús Martos i Montse Sanfeliu, per “Superlópez”

– Noe Montes i Raquel Fidalgo, per “La sombra de la ley”

Millor pel·lícula d’animació

“Black is Beltza”, dirigida per Fermin Muguruza i escrita per Fermin Muguruza, Harkaitz Cano i Eduard Sola

“Memòries d’un home en pijama”, dirigida per Carlos Fernández de Vigo i escrita per Paco Roca, Ángel de la Cruz i Diana López Varela

Millor pel·lícula documental

“Comandant Arian”, dirigida per Alba Sotorra i escrita per Alba Sotorra i Jesper Osmund

“I hate New York”, dirigida i escrita per Gustavo Sánchez

“Petitet”, dirigida i escrita per Carles Bosch

“Trinta Lumes”, dirigida i escrita per Diana Toucedo

 

Millor pel·lícula europea

“Call me by your name”, dirigida per Luca Guadagnino i escrita per James Ivory

“Caras y lugares”, dirigida i escrita per Agnès Varda

“Cold War”, dirigida i escrita per Pawel Pawlikowski

“El hilo invisible”, dirigida i escrita per Paul Thomas Anderson

 

Millor curtmetratge

“La última virgen”, dirigit per Bàrbara Farré i escrit per Bàrbara Farré i Lucas Casanovas

“Primer estrat”, dirigit i escrit per Ventura Durall

“Silencio por favor”, dirigit, escrit i produït per Carlos Villafaina

“Tomorrow”, dirigit i escrit per Andrew Tarbet

Millor pel·lícula per a televisió

– “El nom”, dirigida per Joel Joan, basada en el guió d’Alexandre de La Patellière i Matthieu Delaporte, adaptació al català de Jordi Galceran i adaptació audiovisual de Joel Joan

“De la ley a la ley”, dirigida per Sílvia Quer i escrita per Helena Medina

“Vida privada”, dirigida per Sílvia Munt i escrita per Coral Cruz, basada en la novel·la de J.M. de Sagarra

“Vilafranca”, dirigida per Lluís Maria Güell i escrita per Jordi Casanovas, basada en la seva obra teatral homònima

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter