Segons el conseller d’Afers Socials de la Generalitat de Catalunya, Chakir El Homrani, el projecte ‘Homes en canvi’, el qual pretén prevenir les violències masclistes, estarà a punt a Tarragona o a principis o a finals d’aquest estiu. Precisament, Homrani ha explicat aquest matí acompanyat de l’alcalde de la ciutat, Pau Ricomà, que la iniciativa vol Tarragona com a un dels seus pilars.
‘Homes en canvi’ es vertebrarà en 3 eixos principals. En primer lloc la prevenció de la violència masclista enfocada cap a les noves masculinitats, aquelles que “no són agressives”. Això es materialitzarà a les escoles i comunitats del municipi en forma de xerrades o altres formes encara desconegudes.
En segon lloc, tot i que el programa se centra en la prevenció, també hi haurà un acompanyament i assessorament quan es detecti una mala conducta per part d’un home. Finalment, es treballarà en les noves parentalitats, és a dir, quan “hi hagi un divorci o separació conflictiu sense acord, ja que la violència masclista no la reben només les dones, sinó també els seus fills”.
El projecte es va anunciar al novembre. Des de llavors “s’ha estat treballant i s’està constituint una comissió d’experts i expertes perquè pugui estar disponible abans o després de l’estiu”, segons informava el conseller.
El Departament de Treball, Afers Socials i Famílies ha creat el projecte ‘Sostre 360º‘, una iniciativa que acompanyarà a joves vulnerables sense llar. La Generalitat invertirà 2,02 milions d’euros en el projecte. D’altra banda, la Fundació ‘la Caixa’ aportarà 808.501 euros per als projectes específics de Tarragona i Manresa.
La campanya preveu abastir a 140 ciutadans, d’entre 18 i 24 anys, als quals se’ls donarà acompanyament social i un habitatge si és necessari. L’objectiu és que puguin “construir un projecte de vida autònom i autosuficient”, i s’eviti “la cronificació de la vulnerabilitat i en alguns casos de deteriorament físic i de salut mental”.
El conseller d’Afers Socials, Chakir El Homrani, ha assenyalat que el programa “no és l’última oportunitat per a aquests nois i noies, però és l’oportunitat que tothom mereix”. “L’administració ha de treballar per donar-la”, ha afegit. En aquesta línia, els serveis socials dels municipis seran la porta d’entrada al programa.
El Departament de Treball, Afers Socials i Famílies destinarà el proper any 62 milions d’euros al desplegament de polítiques actives d’estímul i foment de l’ocupació i el desenvolupament econòmic local al Camp de Tarragona.
D’aquests, 31 milions es distribuiran a través dels programes del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC), mentre que l’altre meitat es destinarà a altres programes ocupacionals del Departament, concretament a suport a la inserció al mercat de treball (22,7 milions), programes de treball per a les persones amb discapacitat (7,8 milions) i foment de l’economia social, l’autoocupació i el treball autònom (430.000 euros). Es preveu que tots aquests programes i la inversió prevista pel Departament beneficiïn 27.814 persones al conjunt de la demarcació.
El conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani, i la directora del SOC, Mercè Garau, han presentat aquest matí a Tarragona la programació territorial del Servei Públic d’Ocupació de Catalunya, que ha estat acordada amb les associacions patronals, sindicals i entitats municipalistes. Amb el pressupost de 31 milions d’euros es preveu atendre 13.339 persones (tant ocupades com desocupades) a través dels programes del SOC així com amb d’altres serveis prestats a les Oficines de Treball.
La dotació econòmica del SOC es distribuirà a través de cinc tipus d’actuacions, entre les quals destaquen especialment els programes de foment de l’ocupació i els orientats a acreditar i/o millorar la qualificació professional. També hi ha partides destacades per al desenvolupament econòmic local i l’orientació professional.
Actuacions
Import
1. Foment de l’ocupació
12.685.309 €
2. Qualificació professional
12.304.468 €
3. Desenvolupament econòmic local
3.644.617 €
4. Orientació professional
2.096.758 €
5. Gestió de la col·locació en el mercat de treball
332.000 €
TOTAL
31.063.152 €
Tot aquest paquet d’actuacions es basa en les tres prioritats del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies per a les polítiques d’ocupació: concertació territorial, suport i orientació a les persones, i formació i qualificació professional, tal com ha explicat el conseller.
“No hi pot haver bones polítiques d’ocupació sense una bona capil·laritat territorial adaptada a les necessitats de cada territori. Per això estem desenvolupant el decret d’estratègies territorials”, ha detallat El Homrani, qui ha subratllat la importància de les polítiques d’ocupació per aconseguir una major cohesió social: “Les Polítiques Actives d’Ocupació donen suport a les persones que estan especialment en situació de vulnerabilitat i risc: joves, dones, perdones aturades de llarga durada o majors de 45 anys”.
El conseller de Treball, Afers Socials i Famílies també ha destacat el paper de la formació al llarg de tota la vida. “La millor eina per empoderar les persones en un món laboral que canvia ràpidament és amb una bona qualificació professional que els doni les eines per reciclar-se de forma clara”, ha reblat.
A partir d’aquests eixos, el Servei públic d’Ocupació de Catalunya manté i reforça un ampli ventall de programes adreçats principalment als col·lectius més vulnerables, com els majors de 45 anys, les persones aturades de llarga durada, les dones, els i les joves i les persones perceptores de la Renda Garantida de Ciutadania, entre d’altres. A tots aquests col·lectius s’adrecen principalment un ventall de programes i actuacions entre les quals i com a novetat destaquen:
Pla per reparar els danys a l’incendi de la Ribera d’Ebre, les Garrigues i el Segrià, dotat amb 1,3 milions d’euros i que suposarà la contractació de més d’un centenar de persones aturades
Pla de Qualificació en Tecnologia Mòbil, per formar i qualificar professionals en diferents àmbits TIC que requereix el mercat laboral.
Pla pilot de Certificats de Professionalitat en instituts.
Programa d’aprenentatge per a la professionalització destinat a persones en situació de desocupació i en risc d’exclusió social i laboral.
Programa de formació en el marc de la campanya agrària.
Treball per ocupacions, portal amb informació de l’Observatori del Treball i Model Productiu sobre ocupacions en el mercat de treball, útil per prendre decisions sobre orientació professional.
A banda d’aquestes novetats, el Servei públic d’Ocupació de Catalunya manté els seus programes entre els quals destaquen:
Accions de formació d’oferta adreçades prioritàriament a persones treballadores desocupades (FOAP). La formació té per finalitat oferir a les persones treballadores, prioritàriament a les desocupades, una formació ajustada a les necessitats del mercat laboral i afavorir així la productivitat i la competitivitat de les empreses, així com la qualificació i la promoció de les persones treballadores de l’àmbit territorial català.
Treball i Formació. És un programa que integra accions d’experiència laboral i accions de formació, adreçat a persones en situació d’atur, per afavorir-ne la inserció laboral i millorar-ne l’ocupabilitat, i accions de coordinació i suport tècnic.
Projectes Singulars. L’objectiu és reforçar l’ocupabilitat i les competències professionals de les persones joves no ocupades i no integrades en els sistemes d’educació o formació, mitjançant la combinació de dues o més actuacions de les encabides en la Garantia Juvenil.
Enfeina’t. Aquest programa fomenta accions per a la contractació laboral temporal i acompanyament a la inserció de les persones en situació d’atur de llarga durada amb l’objectiu de millorar la seva ocupabilitat, trencar amb la seva situació de desocupació i, d’aquesta manera, evitar-ne la cronificació i facilitar-les experiència professional per a la seva inserció laboral.
Programes d’orientació. L’orientació integra els serveis i els programes personalitzats d’informació, d’acompanyament, de motivació i d’assessorament que, tenint en compte les circumstàncies personals i professionals de cada persona usuària, li permeten conèixer les capacitats, els interessos i el perfil ocupacional, així com gestionar l’itinerari de qualificació, en la recerca d’ocupació o en la posada en marxa d’iniciatives empresarials.
Treball als barris. Es posa a disposició de les entitats beneficiàries un conjunt d’accions en l’àmbit de l’ocupació i del desenvolupament local, deixant a iniciativa de cada municipi el disseny i la planificació sobre quines de les actuacions poden encaixar millor en el seu propi projecte.
La meitat dels participants s’insereixen laboralment Tot aquest paquet d’actuacions vol donar continuïtat i reforçar els bons resultats que els programes del Servei públic d’Ocupació de Catalunya han proporcionat els darrers anys. El 2018, per exemple, un total de 680.950 persones a tot Catalunya van participar en algun dels programes del SOC, de les quals 323.978 (gairebé el 50%) van aconseguir inserir-se laboralment. Per col•lectius la major part de les persones participants van ser dones (357.134), majors de 45 anys (251.489) i joves (173.782).
L’any passat, el SOC també va facilitar a 27.561 persones l’accés a cursos de formació. Una formació que també el Servei públic d’Ocupació imparteix a través dels 8 Centres d’Innovació i Formació Ocupacional (CIFO) i el Centre d’Automoció de Martorell, que l’any passat van matricular 3.465 i 213 alumnes respectivament.
Els resultats del 2018 també fan evident la cada vegada major participació i col·laboració amb el SOC del món empresarial, les entitats privades i el món local. El 2018 un total de 5.223 empreses van oferir pràctiques a 13.215 persones mentre que 2.069 entitats privades i 886 ens locals van aprofitar les subvencions a la contractació per incorporar personal a través de programes del SOC.
Una altra dada rellevant té a veure amb l’activitat a les 69 Oficines de Treball, on el 2018 es van fer 2,2 milions d’atencions i 486.600 entrevistes. Les empreses, a més, van oferir 30.791 llocs de treball a través del Servei públic d’Ocupació de Catalunya.
“És una gran oportunitat per a nosaltres, tenim bons educadors”. Bakay Douty és un menor que viu i estudia al Complex Educatiu de Tarragona. Ve de Guinea, no té els estudis obligatoris i ara s’està formant per ser cuiner. És un dels quaranta menors estrangers no acompanyats (MENA) que estan allotjats a l’edifici que temps enrere havia estat precisament una residència de l’antiga Universitat Laboral.
Hi són des de l’estiu i han començat la formació d’un ofici i d’idiomes aquest setembre. Es tracta d’un pla pilot que s’emmarca en els diversos programes que s’ofereixen en centres de noves oportunitats de Catalunya, amb gairebé 900 places adreçades a aquests joves migrants, de 16 i 17 anys, sense família.
A Catalunya ja hi ha més de 3.000 menors estrangers no acompanyats atesos al sistema de protecció, els MENA. I si segueix la mateixa tendència, n’arribaran 6.000 més l’any vinent, segons calcula el conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani. “No són xifres molt més elevades respecte processos migratoris anteriors, però sí que hi ha diferència amb la xifra de menors; i no sols hem de tractar l’acollida d’emergència, sinó dotar-los d’oportunitats”, ha afirmat el conseller.
Per la seva banda, el conseller d’Ensenyament, Josep Bargalló, ha posat sobre la taula la “preocupació” del Govern davant aquesta “constant arribada”, però també ha recordat la feina que es fa per fer-hi front, com aquest pla pilot que acull joves migrants no acompanyats al Complex Educatiu de Tarragona. És la primera experiència en què els MENA es beneficien de residència i de formació en un mateix edifici, aprofitant els múltiples espais en desús disponibles al Complex Educatiu.
Aquest dilluns s’ha presentat aquest pla pilot en el qual hi participen una quarantena d’adolescents que van arribar sols a Catalunya durant l’estiu, provinents del nord i centre d’Àfrica. El Mohamed i l’Ayman, de Costa de Marfil i el Marroc, també ens explicaven que són molt conscients de les oportunitats que els ofereix el programa formatiu a l’antiga Laboral. Estan cursant Programes de Formació i Inserció (PFI) en tres àmbits -jardineria, pintura i cuina- i també fan castellà, francès i àrab.
Aquesta experiència pilot que ha arrencat a Tarragona s’estendrà arreu del país. S’ha fet una reserva específica per als MENA, amb 900 places, en els centres on s’imparteixen programes educatius i d’inserció laboral a menors que no han superat els estudis obligatoris -l’ESO. L’any passat 7.000 joves van seguir programes en centres de noves oportunitats. “Un 80% el va acabar i va trobar feina, i un 20% d’aquest volum va seguir formant-se”, ha dit el conseller Josep Bargalló.
En paral·lel, el Govern està reforçant l’atenció per als extutelats. “Estem acabant de modificar un decret que ens permetrà adaptar aquests programes per als extutelats a la nova realitat i als nous perfils, i ajudar així a joves que estan poc temps en el sistema de protecció; el que volem i fem és que mai ningú quedi sol a partir dels 18 anys i puguem garantir un procés d’acompanyament entre departaments, i també des del teixit local”, ha conclòs el conseller Chakir el Homrani.
REDACCIÓ11 Febrer, 2021
En segon lloc, tot i que el programa se centra en la prevenció, també hi haurà un acompanyament i assessorament quan es detecti una mala conducta per part d’un home. Finalment, es treballarà en les noves parentalitats, és a dir, quan “hi hagi un divorci o separació conflictiu sense acord, ja que la violència masclista no la reben només les dones, sinó també els seus fills”. 
