REDACCIÓ18 Octubre, 2021
La bodeguista Merche Dalmau, del celler Priorat Clos Galena, ha estat investida com a nova membre del Sereníssim Capítol del Vi. Es tracta d’una de les confraries del vi més antigues d’Espanya, havent-se fundat l’any 1966. La investidura, la número 56 de la història de l’entitat, es va dur a terme dissabte a la nit a Horta de Sant Joan.
A més de Dalmau, es van convertir en nous membres el bodeguista Elies Gil, del Terra Alta Les Vinyes del Convent; al director de compres i contractacions de Stradivarius, Esteve Ramoneda; a l’assessor empresarial Carlos Framist; al propietari de l’hotel Continental, José Maria Malagarrriga; al cirujà oftalmòleg Javier Galore; al propietari de la llibreria Serret de Vall-de Roures, Octavi Serret; el director general de l’empresa de formigó Beton Catalán, Luís Miguel Espinós; el director general de la indústria gràfica Serafí i vocal de la junta directiva d’UNICEF Catalunya, Jaume Gàzquez; i els empresaris Jordi Rodríguez i Fabien Laurent.
PUBLICITAT
El celler Clos Galena, amb el seu ‘Formiga de vellut’, s’ha fet famós a nivell mundial ara fa tres anys. Aquest vi del Priorat va ser servit al sopar de gala dels Premis Nobel que es va celebrar a la Sala d’Or de l’Ajuntament d’Estocolm l’any 2017.
La fotografia on veu la reina Sílvia de Suècia brindant amb una cambrera amb l’ampolla de vi va fer la volta al món. Una imatge de valor incalculable – sobretot comercialment – per al celler de la propietat de coneguda Merche Dalmau. No se sol veure mai els monarques brindar amb una marca de vi en concret.
El celler Clos Galena destinarà un euro al Banc d’Aliments per cada ampolla de vi ‘Secrets de Casa Navàs’ venuda. La iniciativa durarà fins al 31 de gener amb motiu 
Hi ha persones vàlides i altres que valen el seu pes en or. Però el millor de tot és quan aquestes mateixes persones per assolir els seus objectius no han planejat trepitjar ningú ni optar per mètodes poc ortodoxos. De fet, se sol dir que arribar al cim no és el més difícil. El complicat és mantenir-s’hi. Per no caure és imprescindible, doncs, crear una bona base i unes sòlides estructures. D’aquesta manera, passi el que passi, i per més ‘tsunamis’ que puguin haver-hi, les conseqüències seran menys nefastes que si hem assolit la cimera arrossegant els altres o deixant morts pel camí. Els nostres avis – que no han tingut tantes facilitats com nosaltres – acostumen a dir que de mica en mica s’omple la pica. Si ho traduïm, podríem deduir que el bo segur, és dues vegades bo i que el ràpid sol ser enemic del pràctic.
