L’escàndol d’assetjament sexual que ha fet públic un exmilitant de la JNC serà investigat per Junts. Nil Garcia, als 17 anys, diu que va ser víctima d’assetjament sexual per part d’un excàrrec orgànic del Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), ‘el senyor Q’, actualment afiliat a Junts per Catalunya. Les xarxes socials han revelat la seva identitat. Es tractaria de l’exregidor de Tarragona, en l’època de l’alcalde Joan Miquel Nadal, Quim Amorós.
En declaracions al digital larepublicacheca.com, Quim Amorós ha negat qualsevol acte d’assetjament envers els joves, tot i que hi ha testimonis, també de la JSC de Tarragona, que corroboren la versió de Nil García.
Aquest matí, en roda de premsa, el portaveu de Junts per Catalunya, Josep Rius, ha anunciat que la direcció del partit havia decidit obrir un expedient informatiu sobre el suposat escàndol d’assetjament sexual.
El defensor de l’afiliat, Josep Pagès, s’ha posat a disposició de tots els militants per vehicular les denúncies a la Comissió de Garanties. De fet, aquesta mateixa comissió va ser la que va ignorar la denúncia que Nil García va presentar, l’any 2013, contra Quim Amenós. Josep Rius ha avançat que es tractarà el cas “amb tota la serenor, sensibilitat i garanties que garanteix”.
Escàndol a Convergència de Tarragona. Es tracta d’assetjament sexual. Podria haver-hi més de 20 víctimes, gairebé totes elles de JNC. L’agressor podria tractar-se d’un alt càrrec de la formació política que, per ara, “li direm senyor Q“. Quan s’està celebrant l’orgull gai, un militant de la Joventut Nacionalista de Catalunya a Tarragona ha decidit fer públic l’infern que van patir a causa d’un alt càrrec de l’antiga convergència – que va ser regidor d’una important ciutat – quan els joves tenien entre 16 i 17 anys.
A Twitter, Nil Garcia confessa que va ser víctima d’assetjament sexual (a JNC-CDC) “quan tenia 16-17 anys”. “La història que gairebé ningú coneix” es fa pública ara perquè “fa poc la persona (senyor Q) em va tornar a escriure per Facebook i em va fer reviure-ho tot”.
D’acord amb el relat del jove, ell es va afiliar a JNC amb 16 anys. Diu que hi guarda molts bons records. “El problema va venir d’un senyor que militava a Convergència de Tarragona. (…) El senyor Q em va semblar simpàtic, a més ocupava un càrrec orgànic en el partit i havia estat regidor d’una important ciutat catalana, pel que, per mantenir contacte, ens vam agregar al Facebook”. Amb el passar del temps – unes setmanes – “em va començar a parlar”. Inicialment, tot era normal, “s’interessava per com anava la meva integració al partit. (…) M’animava a participar en actes pel territori, on ell tenia amics amb càrrec i jo, babau, de 16 anys, hi anava corrent”.
Ens va demanar que l’enviéssim fotos o àudios (no sexual) donant-li ànims. Ho vam fer. Ell va respondre amb una foto del seu ‘paquet’
A poc a poc, l’afectat va anar guanyant confiança amb els membres del partit i sentint-se integrat. Aquest bon rotllo va durant uns tres, quatre mesos. “A partir d’aquí, la cosa va començar a degenerar. Un dia per Facebook em va demanar el Whatsapp. De cop (el senyor Q) crea un grup on ell hi era, un noi – que li direm Dani – i jo”. La idea del grup era “compartir idees entre els més joves del partit”. Al començament el contingut de les converses era polític. Després, s’ha anat degenerant. El ‘senyor Q’ explicava els problemes que tenia amb la dona, amb la feina i amb els dos fills d’edats semblants al jove denunciant. Per aconseguir la confiança dels joves, demanava que aquests contessin detalls de les seves vides privades. “‘Dani’ que havia sortit feia poc de l’armari, i ho havia passat molt malament, ho detallava tot”.
El grup – explica el jove – va deixar de ser estrictament polític per convertir-se en personal. Arriba un dia en què el ‘senyor Q’ proposa una trobada amb el denunciant i el ‘Dani’, aprofitant que tots “som gais”. Els tres van anar a dinar a Sabadell. El presumpte agressor (casat i pare de dos fills) “ens va detallar experiències sexuals seves amb homes. No li vaig donar massa importància. Com podia pensar malament d’un tio de 50 anys amb càrrec orgànic a CDC Tarragona, que havia estat regidor i amb tants contactes al partit?”
Quan tenia 16-17 anys vaig patir un cas d’assetjament sexual en el partit on militava (JNC-CDC) i que va perdurar alguns mesos. Una història que gairabé ningú coneix. I per què ho escric ara? Fa poc la persona involucrada em va tornar escriure per FB i em va fer reviure-ho tot ⬇️
El ‘Dani’ i el denunciant vam començar a parlar per privat i sense que el ‘senyor Q’ ho sabés. En aquestes converses, els dos joves havien confessat que mai no havien mantingut relacions sexuals amb ningú. Quan el ‘senyor Q’ es va assabentar que els dos joves eren verges va començar a bombardejar-los amb vídeos porno gais “perquè aprenguessin”. Mesos més tard, el ‘senyor Q’ es va sotmetre a una intervenció quirúrgica “i ens explica que feia dies que no es masturbava i que ja no aguantava”. “Ens va demanar que l’enviéssim fotos o àudios (no sexual) donant-li ànims. Ho vam fer. Ell va respondre amb una foto del seu ‘paquet'”.
El partit no va veure mala praxi que un home de 50 anys conversés de sexe amb dos nois de 16-17 anys i que tingués el vídeo d’un d’ells masturbant-se
Més tard, insistia que els joves quedessin durant l’escola d’estiu de la JNC. “El ‘Dani’ no ho va veure malament i, per privat, m’ho va proposar. Li vaig dir que no i el ‘senyor Q’, òbviament, es va assabentar”. A partir d’aquest moment, “la cosa va anar a pitjor”. El control per part del ‘senyor Q’ va començar a ser acèrrim: “què fèiem?; amb qui quedàvem?; on estàvem?”
La situació es va enrarir. La relació personal amb el ‘senyor Q’ va canviar quan el denunciant va conèixer un noi. Es va enfadar. Va arribar a enviar pel grup un vídeo del ‘Dani’ totalment nu. Aquest fet va provocar un xoc al jove que ara denuncia el cas. Va sortir del xat. “Vaig deixar d’anar a actes i reunions del partit. Em sentia atacat. Tampoc volia coincidir amb en Dani. (…) Als dos companys amb qui tenia més confiança els vaig explicar tot”.
Finalment, “vaig presentar denúncia interna al partit i em van ajudar moltíssim. Vaig tornar a la militància, però la denúncia va quedar en no res. No van veure indicis de mala praxi. No van veure mala praxi que un home de 50 anys conversés de sexe amb dos nois de 16-17 anys i que tingués el vídeo d’un d’ells masturbant-se”.
L’afectat diu que va perdre la pista d’en ‘Dani’ i d’això en fa 8 anys. Fa una setmana, el ‘senyor Q’ “em va obrir de nou per Facebook. (…) Jo no vaig contestar. Abans de bloquejar-lo, vaig mirar el seu perfil. Continua quedant amb nois de les joventuts per ‘parlar de política'”.
Després de reflexionar-ho i parlar-ho amb diversos militants actuals de la JNC i de JxCat, vull fer públic que el Senyor Q porta anys repetint el mateix patró amb alguns dels militants més joves de l’organització.
— Àngel Segura Campmany🎗🌍💚 (@Angel_Segura22) July 3, 2022
El jove denunciant confessa que li fa vergonya explicar tot això, però “necessito desfogar-me. Em vaig sentir destrossa fa 8 anys i intento pensar poc en aquell episodi. Per a alguns no serà res, però a mi em va deixar fet pols. I tornar a recordar-ho, fa pocs dies, va ser el pitjor”.
Jordi Turull ja està informat de l’escàndol
Després d’aquesta denúncia a través de les xarxes socials, el món polític tarragoní està molt encès. Tothom es pregunta qui és el ‘senyor Q’. De fet, alguns ja saben la seva identitat. No es fa públic fins que algunes de les víctimes tinguin el valor de posar nom i cognoms a una persona que va convertir part de la seva joventut en un autèntic infern. El curiós que ningú del partit hagi posat la denúncia en mans de la justícia? De qui va ser la decisió de mantenir silenci i amagar el cas?
JNC diu que actuarà sense contemplacions
El secretari general de la JNC, Álvaro Clapés Saganyoles, a través de Twitter ha dit que s’havia posat en contacte amb el secretari general de Junts per Catalunya, Jordi Turull, per coordinar les actuacions davant els fets denunciats. “Tot el meu suport i acompanyament a les persones afectades. Teniu el suport de tota la JNC”, diu Clapés, assegurant que es posa a la disposició dels joves per tal “d’esclarir els fets i actuar en conseqüència. Tolerància zero amb l’assetjament”.
L’empresari Joan Manuel Parra va declarar aquest dilluns davant del jutge José de la Mata de l’Audiència Nacional en el marc de la investigació del cas 3%, que va esclatar a Torredembarra. Parra havia denunciat un suposat finançament il·legal de CDC.
Oriol Carbó
L’empresari ja va manifestar en el curs d’altres diligències que s’instrueixen per un cas de presumpta falsificació de factures que va cobrar per tasques realitzades per a la campanya electoral de CDC del 2010 a través d’una empresa especialitzada en producció audiovisual, per a la qual en realitat no havia realitzat cap tasca.
Després d’haver declarat a l’Audiència Nacional, i segons ha pogut saber el nostre digital, el fiscal anticorrupció ha sol·licitat al jutge instructor que s’interrogui, en qualitat d’investigat, a Oriol Carbó Seriñana, l’administrador de Triacom Audiovisual i exgerent de TV3.
Se sospita que exdirigents de CDC van cobrar altes sumes de diners sense justificar procedents de la productora d’Oriol Carbó Seriñana, que factura quantitats milionàries a TV3 i Catalunya Ràdio.
Fiscalia també demana que es requereixi a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, S.A. tots els contractes firmats amb Triacom Audiovisual SL, o qualsevol altra societat en què Oriol Carbó tingui accions o relació.
El Ministeri Públic sol·licita tanmateix tota la documentació i que es procedeixi a la identificació de les persones de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals que van mantenir qualsevol mena de relació contractual amb l’empresa Triacom Audiovisual d’Oriol Carbó.
L’equip de govern de l’Ajuntament de Tarragona (PSC-PP) liderat pel senyor Josep Fèlix Ballesteros ha tornat a fer ús de la seva gran especialitat, aquella que, cal reconèixer, sap fer molt bé: amagar la seva incapacitat i mala gestió culpant als altres. Aquest cop però, el fracàs que ha pretès ocultar va molt més enllà de les fronteres de la ciutat de Tarragona: l’ajornament dels Jocs Mediterranis 2017 al juny del 2018.
Els Jocs Mediterranis 2017 representaven una gran oportunitat no només per Tarragona, sinó per tot el territori i pel nostre país. Però el govern de l’Ajuntament de Tarragona liderat pel PSC no ha estat capaç de liderar aquest projecte. De nou, la capital de la segona àrea metropolita de Catalunya ha estat incapaç de liderar i gestionar un pla comú amb l’organització d’un esdeveniment esportiu internacional que havia d’injectar autoestima, inversió i promoció a totes les comarques tarragonines.
Els Jocs Mediterranis afavorien a tot el territori i ara, el fet de posposar-los un any també ens afecta a tots. Aquella il·lusió i confiança que ens arribava ara fa cinc anys, quan Tarragona va ser escollida per organitzar l’esdeveniment esportiu, s’ha convertit en una gran decepció.
El més greu és que davant d’aquest panorama i després de disposar de cinc anys per organitzar els Jocs Mediterranis, el senyor Ballesteros (PSC) anunciï l’ajornament de l’esdeveniment esportiu sense un pèl d’autocrítica i culpant del fracàs al govern espanyol del PP, que n’és i molt, i que precisament és el seu soci de govern a l’Ajuntament de Tarragona. És veritat que l’executiu espanyol ha boicotejat els Jocs Mediterranis des del primer moment i que no ha complert el seu compromís, cosa que sí que han fet totes les institucions catalanes. A destacar que la Generalitat de Catalunya, que sempre és atacada des de la Tarragona més rància i pepera, està complint amb els seus compromisos adquirits amb la nostra ciutat.
Per què ha servit el pacte PSC-PP a la ciutat de Tarragona? No ha servit ni per aconseguir els 12 milions per part del Govern espanyol, quantitat necessària per cobrir el dèficit dels patrocinis privats que el PSC no ha estat capaç d’aconseguir.
Al PSC de Tarragona li resulta molt més senzill culpar als altres dels propis errors que afrontar-los. Què han fet durant els darrers cinc anys? De veritat pretén que la ciutadania es cregui que l’únic entrebanc ha estat la manca de finançament de l’Estat espanyol? Els bons líders no busquen culpables. Senyors del PSC, l’estratègia de buscar solucions per resoldre les dificultats és molt més eficaç, la recerca de buscar responsables externs als propis fracassos no soluciona cap problema ni aporta res positiu.
Recordo l’eslògan dels Jocs Mediterranis 2017: “History Making History”. Aquest és l’únic punt dels Jocs 2017 que s’ha fet realitat: És la primera vegada en la història que s’han d’ajornar uns Jocs Mediterranis. És incomprensible i s’ha de tenir molta sang freda per no haver fet ni un mínim d’autocrítica. Senyor Ballesteros, si les coses no surten bé s’han de reformular i, sobretot, hem de ser responsables dels nostres errors.
Si no som capaços de fer la feina eficaçment ni de reconèixer que no l’hem fet bé, de cap manera podrem fer que Tarragona i tot el territori avanci.
Vostè Sr. Ballesteros, és com el Gran Houdini, que sempre s’escapolia de tot. Però, com ell, al final serà incapaç de deslliurar-se de la prova més difícil de totes, el vot dels ciutadans a les urnes. Els ciutadans de Tarragona sabran en el seu moment atribuir les responsabilitats d’aquesta decepció a qui correspongui que no és altre que vostè, el seu partit i el seu soci de govern, el Partit Popular.
Per a Abelló, la targeta d’abonament permetrà al col·lectiu treballar sense haver d’estar pendent de l’hora que ha de renovar el tiquet del parquímetre ja sigui presencialment o a través del mòbil
Albert Abelló vol facilitar la ‘vida’ als autònoms
Albert Abelló, el líder de Convergència a l’Ajuntament de Tarragona, s’ha posicionat al costat dels autònoms, i pretén que se’ls faciliti l’aparcament.
Té intenció de presentar en el plenari del proper divendres una moció que els permeti estacionar, mitjançant la creació d’un abonament específic, en les àrees regulades. Només podrien beneficiar-se d’aquestes avantatges les empreses amb seu social a Tarragona i al corrent de pagaments. La moció també proposa que s’estudiï el cost anual d’aquest abonament, una quantia que en altres municipis on ja s’aplica la mesura ronda els 100 euros.
Albert Abelló considera que “des de l’administració cal donar suport i no posar més entrebancs als emprenedors i actuals autònoms (a Tarragona n’hi ha 6.368)”. En relació a les places d’aparcament regulat, Abelló les xifra en 5.507. una xifra que dobla i, fins i tot, triplica la de moltes poblacions veïnes”.
La proposta del grup municipal de CDC no és novedosa, ja que s’està duent a terme en desenes de ciutats. “A banda d’afavorir la mobilitat dels vehicles dels professionals en el desenvolupament de la seva activitat, la targeta d’abonament permetrà al col·lectiu treballar sense haver d’estar pendent de l’hora que ha de renovar el tiquet del parquímetre ja sigui presencialment o a través del mòbil”, ha conclòs el regidor convergent.
El secretari municipal i l’interventor de l’Ajuntament de Lloret de Mar han estat detinguts, aquest matí, en el marc de la investigació relacionada amb els donacions del Grup GBI a la Fundació Catdem, vinculada a Convergència, a canvi d’adjudicació d’obres.
El jutge d’instrucció número 2 de Blanes investiga una possible trama de tràfic d’influències i suborn entre empreses privades i el partit de Jordi Pujol.
La Guàrdia Civil, en un comunicat, apunta que l’operació va començar quan l’institut armat va tenir coneixement d’unes suposades irregularitats “a escala provincial o fins i tot autonòmica”, relacionades amb adjudicacions de concessió de serveis relatius a la recollida d’escombraries i neteja de platges i vials , de competència municipal, al grup GBI.
Segons la Guàrdia Civil, s’investiga també si aquestes adjudicacions suposadament irregulars “poguessin haver donat lloc a la realització de quantioses donacions en favor de determinades fundacions”, que no detalla a la nota.
El magistrat investiga si hi ha vincles entre les donacions de Buesa a la fundació Catdem amb els contractes que li va adjudicar l’ajuntament de Lloret, governat per CDC.
Tivissa surt en la investigació
En una compareixença a la comissió d’investigació del Parlament sobre el “cas Pujol”, Buesa va admetre al març de 2015 que havia realitzat diversos negocis amb Jordi Pujol Ferrusola, en concret a Mèxic i al municipi tarragoní de Tivissa, així com que havia fet donacions a entitats com la Catdem (CDC) i un préstec de 50.000 euros a UDC – els antics socis de Convergència a la ja desapareguda coalició CiU.
El jutge també investiga, segons les fonts consultades, presumptes tractes de favor per part de GBI a familiars de càrrecs municipals a canvi que intercedissin per facilitar que el 2011 el grup s’adjudiqués del contracte del servei d’escombraries.
Segons la Guàrdia Civil, la investigació, en la qual avui s’ha detingut el secretari i l’interventor de l’Ajuntament de Lloret de Mar, arrenca del “cas Clotilde”, pel qual va ser condemnat a nou anys d’inhabilitació l’exalcalde de CiU Xavier Crespo per acceptar regals d’un suposat mafiós rus a canvi de facilitar-li tràmits urbanístics. El grup de Buesa podria haver fet ingressos superiors als 80 milions d’euros.
Contracte de la brossa polèmic
L’operació, en què s’acusa els detinguts dels delictes de prevaricació, suborn, frau, apropiació indeguda i tràfic d’influències, entre d’altres, continua oberta, pel que no es descarten més detencions.
En relació a Torredembarra, el jutge també podria estar investigant el polèmic contracte de la recollida de la brossa.
Convergència Democràtica de Catalunya va morir, oficialment, el passat cap de setmana. Dic oficialment perquè ja fa dies que se sap que el partit de Jordi Pujol no aixeca el cap, gràcies a la corrupció i als experiments d’uns il·luminats que no quallen socialment ni electoralment. De la mort de CDC ha sorgit el Partit Demòcrata Català. Un partit independentista que pretén reconquerir la confiança d’una societat que ha anat girant l’esquena a una formació política que va tardar massa temps a despertar-se i a anul·lar el pop corrupte que s’havia instal·lat en la seva vida.
El nom del nou partit d’Artur Mas no parla, segons la meva humil opinió, de regeneració, justament perquè no aporta res de nou. Vol insistir en la ruta independentista i les cares que lideraran de la nova formació són conegudes o molt conegudes. Igual que un ocell no la fa primavera, el llançament d’una cara nova al PDC no representa el canvi.
És cert que s’han introduït alguns punts d’incompatibilitats, però tot i així, no sóc capaç, almenys encara, de fer confiança a aquest partit. M’agradaria veure canvis reals, cares noves i gent capaç d’oblidar els càrrecs i pensar, d’una vegada per totes, en els ciutadans.
El PDC no pot tenir com a objectiu principal, únicament i exclusivament, el viatge a Ítaca. Ens costarà arribar-hi. Abans d’emprendre el viatge cal carregar d’energia la tripulació, enterrar els cadàvers i apartar tot allò que fa nosa. Espero i desitjo que el nou partit no sigui una còpia barroera de Convergència i que no sorgeixi només per garantir l’status quo d’uns quants que, en definitiva, serien els mateixos de sempre.
Els dirigents de la difunta Convergència són, si fa no fa, els mateixos del PDC. Hem vist que els experiments, a la torera, no funcionen: Junts pel sí i Democràcia i llibertat ha estat un desastre. Si el nou partit només està concebut per «avivar» la figura d’Artur Mas i els quatre de sempre, és preferible que abaixi la persiana, perquè el poble està cansat de pel·lícules amb un guió de baix nivell i protagonistes nefastos a l’hora de diferenciar la ficció de la realitat.
El PDC ha de ser un partit net de corrupció, allunyat de noms i cares que simbolitzen el més pudent de la política i que sigui sensible a les necessitats reals de la ciutadania. Cal un nou partit seriós, honest i canviat en els fons i en les formes. No hi ha temps per a enginys grollers.
Ricard CHECA Director del diari digital ‘La República’
La circumscripció de Tarragona ha registrat un sèxtuple empat entre En Comú Podem (ECP), ERC, PSC, PP, CDC i Ciutadans (C ‘s), que obtindran un diputat cadascun amb el 100% dels vots escrutats.
En Comú Podem celebra els resultats a la demarcació
La llista d’En comú Podem a Tarragona, encapçalada per Fèlix Alonso, ha obtingut 75.021 vots – el 21,84% del total – seguit de prop per ERC, que ha repetit segona posició amb 67.547 vots (el 19,67% del total) .
El PSC ha obtingut la tercera posició amb 53.796 sufragis, el 15,66% del total, seguit pel PP, que puja de la sisena a la quarta plaça en aconseguir 51.061 paperetes -el 14,87% del total- dos punts més que el passat 20 de desembre.
Al seu torn, CDC ha recollit 47.120 vots, el 13,72% del total i Ciutadans ha aconseguit 38.898 paperetes, el 11,33% dels vots tarragonines.
En els anteriors comicis, la formació guanyadora a la província de Tarragona també va ser en comú Podem amb un diputat i el 20,64% dels vots, seguit d’ERC, que va obtenir un representant a les corts amb el 17,49% de les paperetes i el PSC, que va aconseguir un escó amb el 15,79% dels sufragis.
Així mateix, Democràcia i Llibertat – coalició que liderava CDC – va aconseguir un escó i el 15,29% dels vots, Ciutadans també es va fer amb un i el 14,24% de les paperetes, mentre el PP va obtenir un diputat amb el 12, 23% dels sufragis.
Parlar d’un mateix acostuma a ser una tasca ingrata. D’entrada perquè es mesclen tres visions, com et veus tu, com voldries que et veiessin i, finalment, com et veuen realment.
Al final, i quan un ja té un edat, t’adones que l’honestedat, la sinceritat i el ser tu mateix –amb totes les conseqüències- han acabat guiant la meva vida personal i professional. I avui, amb 51 anys, em presento novament a les eleccions a les Corts espanyoles com a cap de llista per la circumscripció de Tarragona. Sóc alcalde de Tortosa des de 2007 i la passada legislatura vaig ser senador.
De professió sóc economista assessor d’empreses. Tinc un despatx a Tortosa, malgrat actualment no estic en exercici, i sóc professor associat a la Universitat Rovira i Virgili. Estic casat i tinc una filla i un fill. La meva dedicació a la política fa que passi menys temps del que voldria amb ells.
Sóc exigent i perseverant en la feina; jo el primer, però també reclamo una elevada implicació al meu equip. Com a alcalde, m’agrada escoltar els problemes de la gent, directament, sense filtres, i mirar de resoldre’ls. Com a diputat, vull contribuir a construir una societat i un país millor que pugi decidir el seu futur lliurement. Estem vivint un moment històric apassionant i és un orgull poder-hi participar.
según El Retrovisor
Lástima que Ferrán sea economista; el cuerpo enfermo convergente necesita urgentemente un proctólogo político. Este buen alcalde, que gasta paciencia como si tuviese siempre superávit de la misma, le ha tocado la perra gorda, que decían nuestros bisabuelos.
Con lo tranquilo que estaría en su ciudad en vez de en su post CiU-dad. Y es que Mas, Homs y el resto de filibusteros del catalanismo son capaces de sacrificar hasta el último de sus alcaldes en pie con tal de salirse con la suya. Y ahí lo tienen ustedes, un hombre apacible, buen vecino, buen padre, buen profesor -lo dicen sus alumnos-, abonado al AVE y explicando en Madrid lo inexplicable.
Si yo fuese convergente (que no lo soy) y tuviese que depositar el puente de mando de la nave en buenas manos para regresar al puerto de donde jamás debió salir, Ferran Bel sería sin duda un máximo aspirante. Y es que este economista tortosino tiene la escuela de los buenos tiempos del nacionalismo moderado: un día expulsa a Franco de los honores municipales y al día siguiente saca adelante en referéndum el símbolo franquista fluvial por antonomasia de Tortosa.
Nuestro Ferrán es de los del “peix al cove… o a lo riu”. Le aconsejamos estar alerta porqué convergencia se desmorona y se estila mucho aquello de ‘sálvese quien puede’.
Unes 200 persones s’han concentrat, aquesta tarda, davant de la subdelegació del govern central a la Plaça Imperial Tàrraco per condemnar l’actitud poc democràtica protagonitzada pel ministre d’Interior en funcions i el director de l’Oficina Antifrau de Catalunya, Jorge Fernández Díaz i Daniel de Alfonso. Tots dos, segons una conversa revelada pels mitjans de comunicació (conegut ja com el Cas de l’Oficina Antifrau), s’haurien posat d’acord per ‘construir’ un cas de corrupció contra ERC i Convergència.
Els representants de l’AMI, Òmnium i Assemblea Nacional Catalana han carregat durament contra l’estat espanyol perquè no permet que els catalans lluitin pels seus “drets inalienables com a comunitat política”.
Després que Rosa Maria Codines i el Carles Xavier Gómez, Pere Grau Valls, representant de l’ANC a Tarragona, ha llegit un Manifest on denunciava que el govern de Rajoy tracta els catalans com a ciutadans de segona categoria.
La conversa, objecte de polèmica, ha estat titllada pel Pere Grau “d’abús de poder de la pitjor espècie” i d’atemptat contra les llibertats públiques. El contingut de la gravació difosa per la premsa evidencia “una conspiració pròpia d’un estat corrupte” i hauria de fer “caure la cara de vergonya” de qualsevol demòcrata.
En un acte, organitzat d’urgència i que ha comptat amb la consellera Meritxell Borràs i diferents representants de l’espectre polític tarragoní (no s’han vist els de Ciutadans, PP i PSC), s’ha pogut percebre la indignació dels manifestants davant un atropellament a la democràcia.
La solució passa, obligatòriament, per la República Catalana. “S’ha convertit en l’única solució perquè visquem en dignitat”, ha remarcat el representant de l’ANC, tot afegint que el poder estatal ha perdut tota la legitimitat i credibilitat davant la ciutadania catalana.
“Com podem consentir continuar sent governats d’una forma tan manifestament injusta?”, es preguntava Pere Grau, per contestar tot seguit que “l’estat espanyol no protegeix cap dels drets del poble català” i el sotmet a un comportament “despòtic”.
Abans de sentir ‘Els segadors’ i onejar les banderes al so de consignes independentistes, Pere Grau Valls ha recordat que contra “la tirania de l’estat”, Catalunya té el dret, la legitimitat i la voluntat de canviar de sistema de govern i abolir la presència de l’estat espanyol i de les subdelegacions del territori català.
Els manifestants demanaven en uníson la dimissió del ministre Jorge Fernández Díaz i del director de l’Oficina Antifrau, càrrec que ocupa després de ser nomenat pel Parlament de Catalunya.
REDACCIÓ4 Juliol, 2022
L’escàndol d’assetjament sexual que ha fet públic un exmilitant de la JNC serà investigat per Junts. Nil Garcia, als 17 anys, diu que va ser víctima d’assetjament sexual per part d’un excàrrec orgànic del Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), ‘el senyor Q’, actualment afiliat a Junts per Catalunya. Les xarxes socials han revelat la seva identitat. Es tractaria de l’exregidor de Tarragona, en l’època de l’alcalde Joan Miquel Nadal, Quim Amorós.
En declaracions al digital larepublicacheca.com, Quim Amorós ha negat qualsevol acte d’assetjament envers els joves, tot i que hi ha testimonis, també de la JSC de Tarragona, que corroboren la versió de Nil García.
Aquest matí, en roda de premsa, el portaveu de Junts per Catalunya, Josep Rius, ha anunciat que la direcció del partit havia decidit obrir un expedient informatiu sobre el suposat escàndol d’assetjament sexual.
El grup – explica el jove – va deixar de ser estrictament polític per convertir-se en personal. Arriba un dia en què el ‘senyor Q’ proposa una trobada amb el denunciant i el ‘Dani’, aprofitant que tots “som gais”. Els tres van anar a dinar a Sabadell. El presumpte agressor (casat i pare de dos fills) “ens va detallar experiències sexuals seves amb homes. No li vaig donar massa importància. Com podia pensar malament d’un tio de 50 anys amb càrrec orgànic a CDC Tarragona, que havia estat regidor i amb tants contactes al partit?”
La situació es va enrarir. La relació personal amb el ‘senyor Q’ va canviar quan el denunciant va conèixer un noi. Es va enfadar. Va arribar a enviar pel grup un vídeo del ‘Dani’ totalment nu. Aquest fet va provocar un xoc al jove que ara denuncia el cas. Va sortir del xat. “Vaig deixar d’anar a actes i reunions del partit. Em sentia atacat. Tampoc volia coincidir amb en Dani. (…) Als dos companys amb qui tenia més confiança els vaig explicar tot”.
L’empresari Joan Manuel Parra va declarar aquest dilluns davant del jutge José de la Mata de l’Audiència Nacional en el marc de la investigació del cas 3%, que va esclatar a Torredembarra. Parra havia denunciat un suposat finançament il·legal de CDC.
REDACCIÓ
el ser tu mateix –amb totes les conseqüències- han acabat guiant la meva vida personal i professional. I avui, amb 51 anys, em presento novament a les eleccions a les Corts espanyoles com a cap de llista per la circumscripció de Tarragona. Sóc alcalde de Tortosa des de 2007 i la passada legislatura vaig ser senador.
