Arxius de catalunya | Diari La República Checa

REDACCIÓ5 Desembre, 2019
foto_3582176.jpg

L’advocat de Jolis amb la querella

La defensa del CDR Ferran Jolis, empresonat des del passat 23 de setembre en el marc de l’Operació ‘Judes’, ha presentat aquest dijous als jutjats de Sabadell una querella pel tracte rebut des de la seva detenció fins al seu empresonament vulnerant els seus drets fonamentals. Una querella que en els pròxims dies també presentarà l’advocat de Jordi Ros.

Xavier Pellicer, advocat d’Alerta Solidària, recorda que aquesta vulneració sistemàtica de drets fonamentals com el de defensa, per exemple, va culminar amb unes declaracions que en “qualsevol país democràtic no tindrien validesa jurídica”. Carles Perdiguero, advocat de Jolis, diu que l’objectiu final és que s’obri una investigació per un delicte de detenció il·legal i contra la integritat moral.

Ferran Jolis i Jordi Ros són els únics CDR empresonats a Soto del Real als que l’Audiència Nacional no va reconèixer que se’ls hagués vulnerat els seus drets en el moment de ser detinguts. Als altres cinc se’ls va anul·lar la seva ordre de presó fa tres setmanes en considerar que no van rebre la informació necessària en la vista en què es va decidir el seu ingrés a la presó. Tot i això, finalment se’ls va ratificar la presó preventiva.


REDACCIÓ5 Desembre, 2019
foto_35779521.jpg

Laura Borràs nega les acusacions

La portaveu de JxCat al Congrés, Laura Borràs, ha assegurat que mai s’ha embutxacat “ni un cèntim de diners públics” com diu que s’està volent fer veure. En una entrevista a Ser Catalunya, s’ha referit amb aquestes paraules a la suposada malversació en l’adjudicació de contractes quan era directora de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC).

“Les persones que han treballat amb mi han treballat amb honestedat i han fet la seva feina ben feta”, ha insistit. A més, ha lamentat que hi hagi “presumpció de culpabilitat” en comptes de presumpció d’innocència i ha denunciat que s’han vulnerat els seus drets.

Pel que fa a la gravació en què suposadament la persona a qui s’hauria beneficiat diu que quan Borràs sigui consellera se’n podrà aprofitar més, Borràs ha respost que desconeix el que fa Isaías Herrero en el seu temps privat igual que tampoc ho sap dels altres proveïdors. “El que jo sé és el que he fet jo”, ha afegit.

Borràs ha apel·lat l’opinió pública a pensar si “el que està passant és normal” i ha assenyalat que el fiscal que demana al Suprem que l’investigui és Javier Zaragoza, el mateix fiscal que el del judici del procés, i que el jutge que ho ha d’acceptar és Manuel Marchena. A més, ha indicat que no ha rebut cap notificació i que la informació que coneix és a través de periodistes.


REDACCIÓ5 Desembre, 2019
foto_3582040.jpg

Rajoy durant la presentació del seu llibre

L’expresident del govern espanyol del PP Mariano Rajoy ha avisat Pedro Sánchez que seria “irresponsable” deixar que l’Estat espanyol “estigui condicionat per partits que res tenen a veure ni amb la sobirania nacional ni la Constitució ni estan precisament a favor de la unitat d’Espanya”.

L’expresident del govern popular, en una clara referència a les negociacions entre PSOE i ERC, Rajoy ha dit que “una de les majors preocupacions” que han de tenir “els espanyols en aquest moment és a conseqüència dels acords als quals alguns puguin arribar”.

“Amb aquests temes és obligat que els dos partits nacionals vagin de la mà”, ha defensat Rajoy aquest dimecres al vespre a la presentació del seu llibre. Rajoy ha remarcat que el “consens” és “fonamental” quan es tracta “d’afers d’Estat”, com la “unitat d’Espanya”.


REDACCIÓ4 Desembre, 2019
foto_3581671.jpg

Quim Torra rebutja anar a Madrid

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha declinat participar en els actes del Dia de la Constitució perquè és “una eina que justifica la repressió” i “no representa la majoria de catalans”. Així ho afirma en dues cartes enviades a la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, i a la delegada del govern espanyol a Catalunya, Teresa Cunillera.

Torra apunta que la Carta Magna espanyola no va ser votada per la gran majoria dels catalans amb dret a vot avui. Per això, el president constata la “determinació” dels catalans a escriure una Constitució catalana “nova, més moderna, més democràtica i justa”, que sigui “fidel” a la voluntat de la ciutadania catalana en el marc d’un procés “democràtic i lliure”.

Torra es dirigeix a Madrid per carta
Quim Torra comença la carta argumentant que declina la invitació a la celebració organitzada a Madrid amb motiu del Dia de la Constitució espanyola per raons “estrictament polítiques i ètiques”. El president justifica que és en nom del text de 1978 que “es persegueixen persones” amb un projecte polític “diferent” a la unitat del Regne d’Espanya: “Se’ls empresona i se’ls obliga a l’exili per a imposar una unitat que ja no és voluntària sinó forçosa”, sosté.

Així mateix, el cap de l’executiu s’adreça a Batet i Cunillera per subratllat que una “immensa majoria” dels catalans vol resoldre el conflicte de la manera “més cívica i democràtica”: votant en un referèndum d’autodeterminació. “I això no tan sols no és afavorit per l’actual configuració política espanyola sinó que és perseguit i durament castigat, davant la sorpresa i preocupació d’Europa i el món”, afegeix Torra.

Quim Torra: “Aquesta Constitució ja no ens representa a una majoria dels catalans”.

És per tot això que el president de la Generalitat rebutja assistir a la celebració de la Constitució, “que s’ha convertit en una eina que justifica la repressió” i un “cop contra la democràcia” com el de l’octubre del 2017, en referència a l’aplicació del 155. “Aquesta Constitució ja no ens representa a una majoria dels catalans. I és per això que estem determinats a escriure’n una de nova, més moderna, més democràtica i més justa”, conclou les cartes, amb idèntic contingut.


REDACCIÓ4 Desembre, 2019
foto_35653361.jpg

Miquel Buch ha exigit explicacions a Grande-Marlaska

Torna la polèmica pel seguiment de la Policia Nacional a Quim Torra. El conseller d’Interior, Miquel Buch, ha demanat explicacions per carta al ministre d’Interior en funcions, Fernando Grande-Marlaska, sobre els seguiments al president de la Generalitat, Quim Torra, per part de la policia espanyola durant el 10-N.

A la missiva, Buch fa una descripció dels seguiments que els Mossos d’Esquadra van registrar el dia de les eleccions i considera que la “coincidència espaciotemporal” de dos equips policials “en les proximitats” de Torra són “inhabituals” si veritablement són casuals o “sorprenents” si eren part d’un dispositiu programat, atès que els Mossos no tenien “cap informació” sobre el desplegament. Per tot plegat, Buch demana a Grande-Marlaska “evitar” situacions similars en el futur.

Indignació en el Govern
La consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Meritxell Budó, ha dit aquest dimarts al matí que a través de la carta l’executiu català reclamarà una justificació política al govern espanyol davant la “gravetat dels fets”. Budó ha indicat que el seguiment policial va quedar evidenciat al centre de coordinació policial CECOR.

Respecte a la demanda d’impulsar una mesa de negociació entre el govern català i l’espanyol, Budó ha fet una crida al diàleg “per resoldre el conflicte polític entre Catalunya i Espanya ” amb un diàleg “sincer” i “de tu a tu”. Així, la portaveu ha insistit que a la reunió hi hauria d’assistir tant el president de la Generalitat com el president del govern espanyol.


REDACCIÓ4 Desembre, 2019
foto_3581561.jpg

Republicans i socialistes veuen avenços

PSOE i ERC han constatat “avenços” en la recerca dels “instruments necessaris” per “canalitzar” la “via política” de resolució del conflicte. En un comunicat conjunt després de la segona reunió formal entre els equips negociadors, ambdues forces expliquen que a la trobada “s’han reafirmat en el fet que hi ha un conflicte polític” que cal “resoldre políticament”.

A més, PSOE i ERC han avançat “en temes concrets en què s’ha pogut constatar que mantenen una sensibilitat social compartida pel que fa a la recuperació de drets civils, laborals i socials”. Els equips negociadors tornaran a reunir-se dimarts que ve, 10 de desembre.

A la reunió hi han estat presents la portaveu al Congrés, Adriana Lastra, el secretari d’Organització del PSOE, José Luis Ábalos, el secretari d’organització del PSC, Salvador Illa, el portaveu d’ERC al Congrés, Gabriel Rufián, la portaveu nacional i vicesecretària general d’ERC, Marta Vilalta, i el president del Consell Nacional d’ERC, Josep Maria Jové.

La segona reunió per abordar la investidura de Pedro Sánchez ha tornat a durar unes dues hores i mitja. Ha començat passades les 17.30 h i ha acabat cap a les 20 h. A la sortida Ábalos ha dit que la reunió “ha anat bé” i ha explicat que “van avançant” per aconseguir l’abstenció d’ERC.


REDACCIÓ3 Desembre, 2019
foto_3581349.jpg

Carrizosa davant dels mitjans al Parlament

El president de Cs al Parlament, Carlos Carrizosa, ha garantit que no aconseguiran callar el seu grup i que seguiran denunciant la “corrupció dels hereus de Jordi Pujol”. D’aquesta manera s’ha manifestat després que la Junta de Portaveus hagi aprovat aquest dimarts una declaració en què rebutgen les paraules “masclistes” de Carrizosa cap a la diputada de JxCat Aurora Madaula en la sessió de control de la setmana passada.

Segons Carrizosa, ell es va referir al terme “amiguisme” que utilitzen, segons diu, tant polítics com periodistes per parlar de corrupció. I ha acusat el president del Parlament, Roger Torrent, de fer una “interpretació esbiaixada” de les seves paraules.

“No ens estranya que quan se censura la corrupció dels hereus de Jordi Pujol, també se’ns vulgui fer callar, assenyalar i censurar. Amb aquest president de grup i cap de l’oposició no aconseguiran callar-nos per molt que ho intentin i seguirem denunciant la corrupció al Parlament”, ha defensat des de la sala de premsa de la cambra catalana.

Segons Carrizosa, en la sessió de control va utilitzar termes comuns com “afavorir amics, amiguisme i amiguets” per referir-se a la corrupció i és en aquesta línia que, segons ha dit, es va referir a l’exdirector de la CatDem Agustí Colomines i a la diputada Madaula.


REDACCIÓ3 Desembre, 2019
foto_3414998.jpg

L’atur puja a Catalunya per cinquè mes consecutiu

L’atur va pujar en 2.915 persones a Catalunya al novembre respecte al mes anterior i va situar la xifra total de desocupats en 390.182, segons ha informat aquest dimarts el Ministeri de Treball. Això suposa un increment del 0,75% mensual i esdevé el cinquè mes consecutiu de pujada.

En comparació amb el mateix mes de l’any anterior, l’atur s’ha reduït en 4.223 persones (-1,07%). En xifres absolutes la pujada és inferior als increments que s’han anat registrant els novembres de cada any des del 2016, quan hi van haver 4.573 nous aturats. A l’Estat el nombre de desocupats va pujar en 20.525 persones, un 0,65% més que el mes anterior, fins als 3.198.184 aturats.

Per demarcacions, l’atur puja a totes i en la que més ho fa és a les comarques de Girona, amb un increment de 1.588 persones, un 4,26% més respecte al mes anterior, fins als 38.377 desocupats. A Tarragona i Ebre, els aturats van créixer un 2,52% (+1.167) fins als 47.503; mentre que a les comarques de Barcelona ho van fer un 0,05% (+145) fins als 283.888. Per últim, a les comarques de Lleida els desocupats van arribar als 20.414, un 0,17% més (+35).

L’afiliació a la Seguretat Social va baixar un 0,19% respecte al mes anterior, amb 6.667 afiliats menys fins a un total de 3.462.928. Per demarcacions, l’única on no hi ha un decreixement és a Barcelona , on puja un 0,38% i 10.048 persones més en xifres absolutes fins a les 2.645.402. En canvi, a Girona baixa un 2,76% (-9.093) fins a les 320.064 persones; a Tarragona ho fa un 1,85% (-5.842) fins a les 309.115 i a Lleida un 0,94% (-1.780) fins a les 188.347.


REDACCIÓ2 Desembre, 2019
foto_3568559.jpg

Ciutadans denuncia la moció votada al Parlament

C’s ha registrat a la Fiscalia Superior de Catalunya una denúncia contra el president del Parlament, Roger Torrent, i els altres membres independentistes de la Mesa, Josep Costa, Eusebi Campdepadrós i Adriana Delgado. Ho ha fet després que permetessin el debat i votació de la resolució pactada entre JxCat, ERC i la CUP que el Tribunal Constitucional va anul·lar parcialment i que els partits independentistes van modificar a través d’esmenes.

El text que es va debatre i votar finalment al ple, que pretenia ser la resposta de les tres formacions a la sentència del Tribunal Suprem sobre el referèndum de l’1 d’octubre de 2017, rebutjava la “censura” del Constitucional reprovava la monarquia, una qüestió sobre la qual el TC ja s’havia pronunciat en contra.

El text recopila les providències i advertiments que la Mesa del Parlament i el secretari general de la cambra van rebre sobre la tramitació de la proposta de resolució en qüestió, així com de la suspensió que el mateix TC havia acordat. La cort de garanties també havia requerit la Mesa perquè “impedís o paralitzés qualsevol iniciativa que suposi ignorar o eludir la suspensió”.

C’s posa com a antecedents l’estira-i-arronsa que va generar una moció de la CUP que feia uns plantejaments similars i acusa Costa, Campdepadrós i Delgado per “incomplir els requeriments de col·laboració amb el TC” i creu que són “subjectivament imputables” perquè “han sigut plenament conscients de la manifesta il·legalitat dels actes”.


REDACCIÓ2 Desembre, 2019
foto_3580789.jpg

Roger Torrent defensa la llibertat d’expressió

El president del Parlament, Roger Torrent, ha retret aquest dilluns a Cs que l’hagi denunciat a la Fiscalia Superior de Catalunya per haver permès el debat i votació de la resolució pactada conjuntament entre JxCat, ERC i la CUP que el Tribunal Constitucional (TC) va anul·lar parcialment i que els partits independentistes van modificar a través d’esmenes.

Roger Torrent ha reivindicat “fins a les últimes conseqüències” la llibertat d’expressió dels diputats i ha advertit que “al Parlament de Catalunya no hi pot entrar la censura”. “Si entra la censura al Parlament, estem limitant allò de què volen que es parli els ciutadans”, ha afegit.

Carrega contra Ciutadans
Per al president de la cambra catalana, l’acció de C’s “és un símptoma d’impotència política” i busca “guanyar als tribunals allò que no és capaç de guanyar a la política”. No obstant això, ha avisat el grup taronja que la denúncia “no farà canviar” la seva actitud com a president i ha titllat d'”ineficaç” el posicionament de C’s.

A més, els ha instat a afrontar la realitat “no a través de querelles” sinó “políticament”. “Ens han votat per fer política i això és el que toca”, ha assegurat, alhora que ha subratllat que el 80% de catalans rebutgen la repressió, “inclosos votants de C’s” que “no volen judicialització: volen política i solucions”.

Torrent: “Estic convençut que fins i tot els votants de Cs volen que els seus representants es posicionin respecte a qüestions com l’autodeterminació o la monarquia”

“Estic convençut que fins i tot els votants de C’s volen que els seus representants es posicionin respecte a qüestions com l’autodeterminació o la monarquia”, que són els debats que el TC no va avalar que el Parlament tractés. És per això que Torrent ha garantit que no permetrà la censura “malgrat les querelles i les denúncies”.

L’escrit presentat aquest mateix dilluns per C’s a la Fiscalia fa referència a la resolució que pretenia ser la resposta de JxCat, ERC i la CUP a la sentència del Tribunal Suprem sobre el referèndum de l’1 d’octubre de 2017, que rebutjava la “censura” del TC i reprovava la monarquia. Tot i que el tribunal va anul·lar-ne el punt onzè, els grups independentistes van recuperar-lo mitjançant esmenes que feien esment al veto aplicat pel TC.




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter