20. Abril 2024

Arxius de carrers | Diari La República Checa

REDACCIÓ16 Abril, 2022

Foto: @Pep Escoda

La Setmana Santa de Tarragona ja és aquí. Els passos i les confraries han tornat als carrers de la capital i, per garantir tot el bon funcionament dels actes litúrgics i de recolliment, des de l’Ajuntament s’han previst diferents actuacions amb un BAN que faran que les processons de les germandats transcorrin amb total seguretat.

Des del consistori tarragoní es demana” la màxima col·laboració” i recorden que es fan una “sèrie de recomanacions als propietaris d’establiments de restauració, veïnat i assistents en general, per tal de garantir la seguretat de les persones i dels béns, evitar conseqüències negatives i aconseguir el màxim lluïment i solemnitat dels actes programats”.

Divendres 15 d’abril:
– 06:15 h: Via Crucis Processional per carrers de la Part Alta (pl. del Rei, Pla de la Seu, Les Coques, Sant Pau, Pla de Palau, Guitarra, pl. St. Joan, Baixada del Roser, Salines, St. Domènec, pl. de la Font, Cós del Bou, Baixada de la Pescateria i pl. del Rei) 10 h. Via Crucis Església de Sant Pau (La Popular, Rb. P. Ll. Companys, Enric Ossó, pl. Orleans).

16 h: Recollida de Misteris des de pl. del Rei a Rambla Vella, pl. Verdaguer, Rb. Nova, Unió i Part Alta (pl. Pagesia i Pla de la Seu).

19:30 h: Processó del Sant Enterrament per carrers de la Part Alta (pl. del Rei, Portella, Pg. De St. Antoni, Portal de St. Antoni, pl. de Sant Antoni, Descalços, arc de Sant Llorenç, Sant Pau, Pla de Palau, Mare de Déu del Claustre, Escrivanies Velles, Pla de la Seu, Les Coques, Pare Iglesias, Merceria, pl. de les Cols, Major, Baixa de la Misericòrdia, pl. de la Font, Sant Fructuós, Comte de Rius, Rambla Nova, Sant Agustí, Portalet, Trinquet Nou, pl. de l’Esperidió, Baixada de la Pescateria i pl. del Rei).

Dissabte 16 d’abril:
18 h Processó de la Mare de Déu de la Soledat per carrers de la Part Alta (pl. del Rei, Nau, Major, Merceria, Pare Iglesias, Pla de la Seu).

PUBLICITAT


REDACCIÓ13 Desembre, 2021

L’actuació ha costat prop de 5.000 euros

L’Ajuntament de Tarragona ha instal·lat una barana en un dels punts sensibles de la ciutat, el passatge del Sol, un dels carrers que utilitzen els veïns del Miracle i de la Via Augusta i que, donada la seva pronunciada pendent, podia suposar un perill per a grans i petits, que fan ús de la via diàriament.

El regidor de Territori i Mobilitat Xavier Puig ha destacat que “aquesta era una reivindicació dels veïns del Miracle i de Via Augusta des de feia una pila d’anys, especialment de les persones grans, que no tenien cap punt de subjecció a l’hora de pujar o baixar per les escales o la rampa. La instal·lació de la barana permet que se sentin més segurs i evitar relliscades”.

La barana, segons ha informat l’ajuntament tarragoní, s’ha instal·lat al mig del passatge fet que permet que tant les persones que facin ús la rampa com les escales puguin subjectar-se amb comoditat. L’actuació, informa el consistori, ha tingut un pressupost total de 4.965,84 euros.

PUBLICITAT


REDACCIÓ23 Novembre, 2021

La CUP proposa el nom d’Antonia Pentinada

La CUP de Tarragona ha proposat el nom de la tarragonina d’Antònia Pentinada, una de les primeres dones jutjades a Catalunya per bruixeria, com a possible nom per un carrer de la ciutat a la Comissió del Nomenclàtor, que ho debatrà aquest dijous. La cacera de bruixes és un clar exemple “dels atacs i la discriminació als quals les dones han estat sotmeses al llarg de la Història”, argumenten.

La formació anticapitalista suggereix aquest nom, arran de la campanya ‘No eren bruixes, eren dones’ impulsada per la revista Sàpiens, que ja compta amb el suport de milers de ciutadans, entre ells centenars d’historiadors i historiadores. La campanya pretén promoure un “acte de justícia històrica” per recuperar la memòria “d’aquelles dones innocents, promoure’n la recuperació i reivindicar les dones que han estat oprimides al llarg de la història”.

Des de la CUP expliquen que “només sabem d’ella gràcies a una carta enviada per l’Inquisidor de Barcelona a les autoritats de Tarragona, l’any 1453”. En la carta, l’Inquisidor demana a les autoritats tarragonines que li remetin una còpia del judici contra aquesta dona, “Antònia Pentinada de Tarragona”, la qual havia estat acusada de crim heretgia, especialment “de bruixa” i d’haver matat infants.

La CUP exposa que “com a representants d’una població que va participar en la “cacera de bruixes”, creiem que cal sumar-nos a aquesta iniciativa” i per això, han proposat a la Comissió del Nomenclàtor el nom d’Antònia Pentinada, “com a exercici de reparació històrica i de feminització dels noms dels carrers”.

PUBLICITAT


REDACCIÓ23 Gener, 2020

TGN homenatjarà la figura de les tres dones

La Comissió del Nomenclàtor ha proposat, en la reunió d’aquest dijous 23 de gener, set nous noms pels carrers de Tarragona. Entre ells, el Nomenclàtor ha proposat dedicar tres carrers a tres dones amb trajectòria històrica: Neus Català, Elisa Cardona i Pilar Pradells.

Segons el portaveu municipal de l’Ajuntament de Tarragona, Xavi Puig, respon a la voluntat del govern “de promoure noms de dones històriques i de valors universals i apropar-nos a una toponímia més propera, sempre d’acord amb les propostes presentades”.

Els noms dels nous carrers de Neus Català i Elisa Cardona anirien al Pla Parcial 1 ubicat a la carretera de Valls. I el de la històrica militant del PSUC i fundadora de l’Associació de Veïns de Torreforta, Pilar Pradells i Sabaté, que substituiria el nom de la plaça ubicada davant del Centre Cívic de Torreforta, coneguda com a Plaça Tarragonès.

El Nomenclàtor també proposa més noms
També s’ha proposat el nom de Forn del Call al carrer ubicat entre la plaça dels Àngels i la plaça del Rei, amb motiu d’un forn jueu existent en aquella mateixa zona. S’ha posat damunt la taula el nom de Camí de les Fonts a un carrer que dóna accés a la zona de Pou Boronat, i s’ha proposat el nom carrer de Renau a l’antic camí de Sant Pere, 1 entre Ematsa i la Muntanyeta.

Una altra de les propostes del Nomenclàtor ha estat a l’espai davant de l’Hospital Joan XXIII, on també s’ha proposat, a la plaça ubicada entre els carrers Set Lledoners, Joan Ruiz i Porta i Macià Mallol i Bosch, que passi a dir-se plaça dels Metges i les Metgesses.


REDACCIÓ25 Novembre, 2015

El Dany al Compte de Rius...
El Dany al Comte de Rius…

Contrastos als carrers de Tarragona. L’esperança i la tragèdia vénen de la mà del Dany en el primer cas, un artista anglès que aquest dimecres estava decorant el carrer Comte de Rius amb “un poema visual” que volia “arrencar un somriure a la gent”, i el José, que només uns cent metres més enllà i davant de la sucursal de CatalunyaCaixa a la Rambla Nova demanava solidaritat darrera un cartell on especificava que ‘sóc d’aquí’. “No sóc racista, és per a què la gent entengui que sóc de Tarragona i que necessita la seva ajuda com altres cops jo els he ajudat a ells”.

“Acabo d’arribar a Espanya diumenge passat i la meva intenció és que la gent pugui llegir poesia sense necessitat de comprar un llibre. És un intent de compartir reflexions amb poesia pròpia i seleccionada”, explicava Dany armat amb una col·lecció de tises de colors que formen part d’un equipatge magre: motxilla, sac de dormir i una bossa resistent a les males notícies. Pel seu costat transiten gent amb cara d’atrafegada, sorpresa, indiferent… Com per davant de qui aquest 2 de desembre complirà 40 anys. “Imagina’t quin aniversari m’espera”, explica José.

...i el José de la Rambla
…i el José de la Rambla

“Sóc operador de planta química i electricista de primera. He fet els cinc anys d’FP”, afirma mentre precisa que “l’ajut que demano és menjar”. José diu ser dels que “he llençat molts currículums però no hi ha manera que m’agafin. L’última feina la vaig tenir el 2010. Després vaig cobrar atur i un ajut. Ara em diuen que no tinc dret a res”, comenta. “Jo no sé robar, i llavors he de pidolar. No tinc antecedents, i crec que la Guàrdia Urbana es porta malament amb mi quan em diu que si no marxo m’ho trauran tot”. Un tot que es resumeix en una llibreta a tall de reclam, un mocador a terra amb poques, molt poques mostres de solidaritat i un conjunt arreplegat d’estris que no arriben a poder ser definits com a res en concret.

J.S.