Arxius de carme crespo | Diari La República Checa

REDACCIÓ25 Maig, 2016

Si bé és cert que l’alcalde de Tarragona, el socialista Josep Fèlix Ballesteros, va guanyar estabilitat al seu govern al pactar amb el PP i Unió, ja no podem dir el mateix al PSC Tarragona. Molts militants, alguns prou coneguts, s’han manifestat en contra del tripartit.

En sordina i en petit comitè, molts socialistes es van manifestar reticents en relació al pacte de ‘tranquil·litat’ que Ballesteros va maquinar amb Alejandro Fernández sense consultar prèviament amb les bases del partit.

L’actual diputat Carles Castillo es va manifestar contrari al pacte, però va acabar entenent que, malgrat tot, era la millor opció per a la ciutat.

A qui no va fer pisca de gràcia la reedició del tripartit, va ser a l’exregidora Carme Crespo, defenestrada de la candidatura socialista en les passades eleccions. Contrària al pacte i per considerar que no és productiu per a la ciutat i pels objectius del PSC, Carme Crespo va decidir donar-se de baixa del partit, al qual s’hi va afiliar fa més de 20 anys.

Vida privada…
En una missiva adreçada al primer secretari de l’agrupació, Crespo – que va tornar a la docència universitària- explica per quines raons deixa la militància del PSC.

La que va ser segona tinent d’alcalde i regidora d’Ensenyament en el passat mandat, al contactada per aquest digital, es va excusar a fer declaracions al respecte per considerar que es tracta d’una qüestió privada. No obstant això, va confirmar que es va donar de baixa del partit pocs dies després de la reedició del tripartit. Una informació que s’ha intentat que no transcendís a la plaça pública.

REDACCIÓ24 Març, 2015

crespo_cases — La regidora Crespo parlant amb els periodistes

Gairebé tres setmanes després del silenci administratiu que va acompanyar a les notícies sobre el tancament al públic de les cases Castellarnau i Canals, la regidora de Patrimoni,

Carme Crespo (no repetirà a les llistes i reprendrà la plaça de professora a la URV), ha fet pública finalment la versió de l’Ajuntament aprofitant una roda de premsa de presentació del nou servei d’audioguia per a mòbils als principals monuments de la ciutat.

Un projecte patrocinat pel Grup Ciutats Patrimoni de la Humanitat i que amplia a tot el conjunt patrimonial de Tàrraco el servei posat en marxa el març del 2014 al Circ Romà, on l’audioguia es podia descarregar a través de codis QR presents als diferents panells de senyalització.

El nivell de visites globals del conjunt romà no té ni punt de comparació amb el registrat a Castellarnau i Canals. Una evidència que permetria també plantejar-se si és que algú s’ha interessat alguna vegada en posar-les en valor. infomuseus

Però més enllà de les reflexions de fons, Crespo ha assegurat que “no están tancades” perquè en l’actualitat “es poden concertar visites guiades a través dels telèfons existents a la web del Museu d’Història” i realitzades a través de les empreses contractades a tal fi pel consistori.

Per a la regidora això ha de ser considerat com una “millora de la qualitat de la visita” perquè el servei es dona fins i tot a títol individual o familiar, sense necessitat de formar part d’un grup o col·lectiu. Tanmateix, Crespo ha hagut de reconèixer que la falta de personal “és un tema a resoldre”.

Entre d’altres coses perquè arran de la jubilació o els períodes de baixa d’uns ordenances que acostumen a tenir una edat avançada, la llei estatal impedeix contractar nous funcionaris.

REDACCIÓ5 Març, 2015

llar jubilats — Moment de la inauguració de la llar de jubilats del Serrall

A banda de l’alcalde i 5 membres del seu govern, han assistit a la descoberta de la placa,els alcaldables Albert Abelló, Alejandro Fernández i Emili Rivelles. Es nota que les eleccions municipals estan al caure

En les properes setmanes, almenys fins el dia 23 de maig, haurem d’anar amb compte per no ‘xocar’ amb un polític al carrer.

Si durant els darrers anys trobar o parlar amb un polític era una mena d’odissea, ara alguns faran els possibles per allunyar-se de la seva tàctica propagandística i electoral.

La crisi obliga a una pre i campanya electorals més austeres i a utilitzar la imaginació i la perspicàcia.

En els propers dies, els candidats faran més hores que un rellotge per fer-se veure en els diferents actes populars. Qualsevol excusa és bona per ‘vendre’ les seves propostes o si més no, apropar-se als electors i donar-se a conèixer.

Les inauguracions són els actes més atractius pels polítics (i candidats) sobretot en període electoral. Solen multiplicar-se com si fossin bolets. Apareixen com art de màgia. Abandonen el seu estat d’hibernació per ‘alimentar-se’. Uns tenen més habilitats que d’altres, però tots s’esforcen, encara que després pateixen d’urticària. L’estampa captada durant la inauguració de la llar de jubilats del Serrallo.

1 alcalde i 9 regidors
Els protagonistes, a banda de la gent gran del barri, eren l’alcalde de Tarragona, el president de l’Autoritat Portuària i el mossèn que hauria de beneir el local. No obstant, l’acte s’ha convertit en una passarel·la de polítics i candidats. Es va poder ‘localitzar’ cinc consellers de l’equip del govern Ballesteros (Pau Pérez, Xavier Tarrés, Javier Vilamayor, Carme Crespo i Victòria Pelegrin) i quatre de regidors de l’oposició (els populars Alejandro Fernández i Josep Acero i els convergents Maribel Rubio i Fede Adan (també president del Consell Comarcal).

Els alcaldables de Convergència i Ara Tarragona, Albert Abelló i Emili Rivelles també van marcar presència. Es va poder veure també alguns exregidors. O sigui, en una inauguració de segona categoria (encara que es tracta d’una infraestructura valuosa pels jubilats del Serrallo) es va poder comptabilitzar un alcalde i 9 regidors. Què passarà quan s’inauguri el Mercat Central?

REDACCIÓ27 Febrer, 2015

La regidora d’Ensenyament, Medi Ambient i Patrimoni, Carme Crespo, ha anunciat a través d’un comunicat que ‘plega’, és a dir, que deixa la regidoria de l’Ajuntament i que, 12 anys després, torna al lloc del seu origen (laboral): la Universitat Rovira i Virgili.

Carme Crespo a la sala d'actes del consistori — Carme Crespo a la sala d’actes del consistori

Tal i com anunciava el comunicat, aquesta decisió ha estat presa, de forma consensuada, amb l’alcalde de Tarragona Josep Fèlix Ballesteros i el PSC.

Ballesteros, en declaracions al diari La República Checa, ha dit que la decisió presa per ‘l’encara’ regidora municipal. “Jo li he demanat que segueixi vinculada. Per mi ha estat un dels puntals, abans de ser alcalde i durant l’època d’alcalde. Me l’estimo com si fos una germana”, ha expressat l’alcalde.’

Ballesteros també ha dit que després de parlar amb la Carme Crespo “ella considera que ha cobert una etapa i no és que pugui dir que ho lamento perquè la Carme sempre estarà a la nostra disposició, ha fet una feina extraordinària”, ha manifestat l’alcalde.

Estava a la llista electoral socialista?
Per altra banda, les males llengües creuen que la regidora abandonarà l’ajuntament perquè potser no estava a la llista del socialista per a les properes eleccions municipals.

Josep Fèlix Ballesteros, imatge d'arxiu — L’alcalde Josep Fèlix Ballesteros

Ballesteros ha sortit al pas dient que “si ella hagués volgut sí” que estaria a la llista però “hi ha gent que també té recorreguts professionals i avui en dia no és fàcil d’obviar”, ha sentenciat l’alcalde.

Transparència
Després que Ballesteros presentés fa uns dies la seva declaració de béns, ara la pilota està a la teulada dels altres alcaldables, poden seguir els passos de l’alcalde o tirar pilotes fora i fer cas omís d’aquesta acció. A tot això, Ballesteros no ha volgut entrar al drap i ha expressat que “jo no vull donar lliçons d’ètica a ningú, jo ho he fet perquè crec que és el meu compromís de transparència i vaig dir que seria bo que tothom ho presentés. A partir d’aquí, cadascú que faci el que vulgui”.

Jonathan OCA

REDACCIÓ26 Febrer, 2015

La regidora Carme Crespo torna a la docència universitària després de dedicar 12 anys a la política com a regidora. La governant socialista, en un comunicat que ha sorprès la classe política municipal, ha assegurat que “ha arribat el moment de tornar a recuperar la meva vida laboral”, remarcant que aquesta decisió ha estat presa, de forma consensuada, amb l’alcalde Josep Fèlix Ballesteros i el PSC.

Crespo confessa que al llarg d’aquests tres mandats ha “aprés molt” i va poder implantar les polítiques mediambientals “més importants i necessàries” per a la ciutat. A títol d’exemple, ha destacat la remodelació de la Platja Savinosa i el parc Ecohistòric del Pont del Diable.

La tinent d’alcalde marxa agraïda a tots aquells que li van fer confiança, sobretot a l’alcalde Ballesteros perquè li va permetre “viure de primera mà el primer govern d’esquerres”. De fet, ha volgut deixar clar que l’edil tarragoní li va ensenyar tot el que sap de les polítiques municipals i li va donar plena llibertat per desenvolupar-les “dins d’un projecte il·lusionant”, malgrat la crisi.

Després de fer un breu repàs per les obres i projectes desenvolupats, la regidora diu que tot i abandonar la política activa continuarà treballant per Tarragona des de la universitat. A part de dir que ha estat un honor haver compartit durant aquests anys l’amor per Tarragona amb la resta de polítics, es posa a la disposició de la ciutat “en tot allò que pugui aportar”.

Llicenciada en Ciències Químiques per la Facultat de Química de Tarragona, Universitat de Barcelona. Darrerament ha treballat al Servei de Recursos Científics i Tècnics de la Universitat Rovira i Virgili i des de 1993 fins a l’actualitat ho ha fet com a responsable del Servei d’espectrometria de masses.

Membre del Claustre Universitari de la Junta de Govern de la URV (1988 – 2002), vocal de la comissió de Recerca de l’elaboració del Pla estratègic de la URV i del seu seguiment.

Anteriorment havia treballat a Escoles Alba de Lleida, Laboratoris Reveex, Institut Comte de Rius i Repsol.

REDACCIÓ6 Febrer, 2015

Aquests últims dies a Tarragona hem organitzat activitats que semblen contradictòries. Per una banda el dia 30 gener, 900 escolars de Tarragona han protagonitzat un acte memorable en favor de la Pau, un acte que mostra el treball fet en l’àmbit escolar durant tot l’any per fomentar els valors en la Pau, la tolerància, el respecte a la diferencia, a la discrepància, etc.

D‘altra banda, també commemorem una guerra, la guerra incivil espanyola, guerra que molts tarragonins i tarragonines van patir i que finalitzà el 15 de gener de 1939 amb l’entrada de les tropes del General colpista Franco, i que acabaren amb la república legalment constituïda. Recordem aquells dies amb documentals, presentació llibres, conferències, exposicions i expressions teatrals.

Tot i semblar contradictòries, en realitat, totes les activitats van adreçades a fomentar la Pau i el coneixement de la memòria històrica del que va succeir fa 75 anys i que ens ha de recordar el valor de la Pau que alguns van arravatar als nostres avis.

Els nens i nenes de les nostres escoles s’eduquen en la Pau, escriuen poemes, cançons i fins i tot canten cantates escrites per aquest dia, aquest any l’orquestra de cambra del conservatori de música i els cors interpretaren “ l’homenet de paper” versió del conte de Fernando Alonso i música de Ernest Rodríguez.

La casa de la memòria de la ciutat, és a dir, l’arxiu històric i la biblioteca hemeroteca situats a la Tabacalera i d’entrada lliure, no només són font d’informació per fer tesis doctorals i escriure llibres sinó que també es treballa per fer la difusió de la història de la ciutat. Així l’any passat vam commemorar el 75 aniversari dels bombardejos de Tarragona i enguany la fi de la guerra. Anteriorment havíem desenvolupat activitats de la guerra del Francès, l’historia de la pròpia fàbrica de tabacs, la figura de l’Alcalde Recasens, la del bar Poetes, etc.

Tot plegat fa que des de l’Ajuntament de Tarragona, que té com un dels objectius prioritaris treballar per que Tarragona sigui una ciutat educadora, és a dir una ciutat on tots els ciutadans i ciutadanes assoleixin la màxima educació socialment i cultural, desenvolupem activitats adreçades a assolir que els nens i nenes d’avui, que són els adults de demà, estiguin integrats en una societat en que les guerres no hi tinguin cabuda i és per això, que per tercer any consecutiu les escoles hem recordat la mort de Mahamma Gandhi el gran defensor de la pau en aquest dia de la seva mort, 30 de gener, amb una idea excel·lent del professor mallorquí Llorenç Vidal, idea recollida per la xarxa d educadors i Intermon Oxfarm i les Conselleries d Educació i Cooperació de l’Ajuntament de Tarragona i que porta per nom: Dia Escolar de la No-violència i la Pau (DENIP), al mateix temps que fem saber que va succeir en la darrera guerra i en el silenci que la va succeir, perquè mai més, ni aquí ni enlloc es torni a produir.

Ma. Carme CRESPO
Tinent d’Alcalde d’Ensenyament i Patrimoni Històric

REDACCIÓ8 Gener, 2015

Ca_Garsa1 — L’alcalde Ballesteros durant la presentació de les obres de millora de Ca la Garsa // Fotos: Mauri

Gairebé mig any després de començar amb les primeres excavacions arqueològiques, els arranjaments de Ca la Garsa, i el seu entorn, es donen per finalitzats.

Aquest matí, l’alcalde socialista, Josep Fèlix Ballesteros, la consellera de Patrimoni, Carme Crespo, així com responsables del Servei Municipal de l’Habitatge i del Serveis Municipal d’Ocupació, s’han desplaçat fins a la zona per “inaugurar” les obres de millora dutes a terme tant a Ca la Garsa, com a la plaça dels Àngels i la del Rovellat (antiga jueria).

Durant l’acte, s’ha volgut destacar la feina duta a terme en aquests darrers mesos. En aquest sentit, s’ha desmuntat la tanca perimetral de separació de Ca La Garsa i s’ha tornat a col·locar fins a arribar a tocar la façana, de manera que, ara, queda més integrada a la plaça.Al mateix temps, també s’han consolidat els arcs i l’estructura de l’interior.

Per altra banda, també s’ha reposat el paviment d’una part de la plaça del Rovellat i s’ha projectat la il·luminació de tot el conjunt i, a la plaça dels Àngels, s’ha dut a terme una reposició integral del paviment.

Ca la Garsa
Aquesta edificació medieval, datada dels segles XIII-XIV, està ubicada a la Part Alta de la ciutat, entre la muralla i els murs del fòrum provincial. Fet que dota al conjunt arquitectònic de gran importància.

Aquest edifici es va construir sobre un edifici visigòtic de grans dimensions. A l’edat mitjana seria un dels casals més importants del call jueu de Tarragona i donava a la plaça de la jueria o dels Àngels.

Visió de futur
Finalitzades les obres d’arranjament, a part de les tasques de manteniment, s’estudia la possibilitat de crear una ruta que recorri la part jueva de la ciutat.

REDACCIÓ2 Gener, 2015

El Govern ha aprovat aquest dimecres declarar bé cultural d’interès nacional el teatre romà i les termes públiques de Tarragona i l’àrea monumental annexa. Aquesta declaració té com a finalitat protegir un espai emblemàtic que reuneix valors arqueològics, històrics, arquitectònics i culturals rellevants. El Govern ha aprovat dues categories de protecció. En primer lloc, la de monument històric, que fa referència al teatre i a les termes públiques, i per a les quals s’ha traçat una delimitació ajustades a les restes conegudes. En segon lloc, la categoria de zona arqueològica, que engloba els dos monuments històrics i també l’àrea monumental annexa.

El conjunt està situat a la part baixa de la ciutat de Tarragona, amb el circ i l’amfiteatre, un sector densament urbanitzat des del segle II aC, per la seva proximitat al moll portuari i al fòrum de la colònia. Va ser construït el segle I aprofitant un pendent del terreny que unia el barri portuari amb la part central de la ciutat per a la cavea.

Les excavacions al solar del teatre han proporcionat nombroses restes arquitectòniques, com la fonamentació de la façana exterior de la cavea, un criptopòrtic anular i diversos murs radials associats al mateix, ‘l’orchestra’ i les primeres grades, la part central del ‘proscenium’ i el ‘parascenium’ occidental, incloent la façana lateral.

Escavacions arqueològiques
L’estudi i l’anàlisi interpretativa de les restes arquitectòniques de les termes públiques ha constatat que es tracta d’uns banys públics de tipologia imperial, fet que situa el conjunt com el segon de les termes imperials conegut a la península ibèrica, juntament amb la dels Arcs I de Clúnia. La hipòtesi es basa en l’envergadura de les estances i l’anàlisi global de la planta arquitectònica teòrica, que defineix una successió canònica de sales a partir d’un eix axial, composta per una natatio, un ‘frigidarium’ tripartit amb dues piscines simètriques, un possible ‘trepidarium’ i un ‘caldarium’.

Els treballs arqueològics van començar el 1885 quan van aparèixer les grades del teatre quan es desmuntava l’antic hort del convent de Caputxins. Des d’aleshores ençà i fins el 2013 es van anar succeint diverses campanyes d’excavacions arqueològiques, de consolidació, restauració i conservació, condicionament i també museïtzació.

REDACCIÓ16 Desembre, 2014

Dissortadament l’Ajuntament de Tarragona teníem raó i s’han fet realitat els nostres pitjors mal sons: Les Escoles de l’arrabassada i l’Escola Ponent no es faran ni al 2015 ni al 2016

Els pressupostos de la Generalitat del 2015 ens reafirmen en la manca d’interès i deslleialtat de la Generalitat vers Tarragona, també en matèria d’ensenyament

Ens han fet perdre el temps, molts mesos, amb excuses de mal pagador amb peticions de canvis administratius de cessions de terrenys, demanats a última hora per endarrerir l’acceptació dels terrenys i així culpar l Ajuntament de l’ endarreriment de les obres al final la veritat es fa present. Tenen tots els papers i no volen fer les escoles.

La poca consideració que té el govern català capa Tarragona ho mostra el fet que només 15 dies abans de la presentació dels pressupostos, la directora territorial d’ensenyament afirmava públicament que hi hauria pressupost per l’escola arrabassada al 2015 . Doncs bé, una de dues, ho faltava a la veritat o estava mal informada cosa que encara és més greu i mostra la crua realitat de menyspreu vers a tots els tarragonins i tarragonines.

Vull recordar que el Departament d Ensenyament té les competències plenes en educació a tota Catalunya i ens trobem que mentre l’Ajuntament, es a dir, tots els ciutadans i ciutadanes de Tarragona cada any posem 22 milions d euros del nostre pressupost en educació i a més cedim tots aquells terrenys que ens demanen per construcció de nous centres, l’aportació de la Generalitat en aquests últims 3 anys ha baixat de 1.6 milions d euros als 57mil euros .

Els tarragonins i tarragonines volem ser solidaris amb la resta de catalans però potser alguna part dels nostres impostos també haurien de retornar a la ciutat amb la proporció que ens correspon i no fer-nos sentir sempre l aneguet lleig de Catalunya.

No vull acabar l’article sense dir que malgrat tot la qualitat educativa dels tarragonins i tarragonines és manté a nivell alt gràcies a l esforç del personal docent que tot i que també han patit i pateixen les retallades en el seu sou, treballen encara més pel bé de l’educació dels nostres nois i les nostres noies i també cal dir-ho, per la voluntat i prioritat del govern municipal que fa mans i mànegues per substituir la manca d ajuts i manté en solitari les llars d’infants, l’escola de música, l’escola d’adults i el projecte educatiu de ciutat

En el proper plenari municipal presentem una moció als pressupostos de la Generalitat perquè hi figurin la construcció de l’escola Arrabassada i la escola Ponent, totes dues amb barracots i amb una gran quantitat d alumnes, alguns dels quals hauran fet tota l’escolarització amb precari.

Esperem que tots els regidors donin suport a la nostra petició el divendres al consell plenari de l Ajuntament i també que els regidors- diputats exerceixin de tarragonins i ho facin també al Parlament on els diputats del PSC faran al·legacions als pressupostos perquè s inclogui les partides per tots els centres educatius que falten a la ciutat perquè cal deixar clar que Tarragona també som Catalunya

Ma. Carme CRESPO
Tinent d Alcalde d’Ensenyament Ajuntament de Tarragona

REDACCIÓ28 Novembre, 2014

Des d’ahir que la ciutat de Tarragona ja forma part de “la Organización de Ciudades del Patrimonio Muncial” (OCPM).

La regidora de Patrimoni, Carme Crespo, va formalitzar l’adhesió amb el lliurament, al president de l’entitat, de la quota que cobreix dos anys.

En aquest sentit, Crespo ha recordat que Tarragona ja formava part de “las Ciudades Patrimonio de la Hmanidad” a nivell Estatal. Ara també forma part de l’OCPM. “Tot el que es faci per protegir i promocionar el nostre patrimoni en el món és important per preservar el llegat del qual ens enorgullim les tarragonines i els tarragonins”, ha afirmat la regidora socialista.

Tarragona encara no surt al lloc web
L’organització, com es pot veure al lloc web, aplega ciutats d’arreu del món. No obstant, Tarragona encara no surt entre les ciutats espanyoles que configuren el llistat d’adherits a l’OCPM.

De moment només surten: Córdoba, San Cristóbal de La Laguna, Baeza, Mérida, Segovia, Ávila, Salamanca, Granada, Aranjuez, Toledo, Oviedo, Cuenca, Úbeda, Cáceres, Alcalá de Henares, Santiago de Compostela i Eivissa.

Older Posts

Arxius de carme crespo | Diari La República Checa

xxx Partners

L’EXREGIDORA CARME CRESPO ES DÓNA DE BAIXA DEL PSC

CRESPO ‘OBRE’ LES CASES CASTELLARNAU I CANALS

UN ALCALDE I 9 REGIDORS EN UNA (PETITA) INAUGURACIÓ

BALLESTEROS ESTIMA A CRESPO COM UNA ‘GERMANA’

LA REGIDORA CARME CRESPO (PSC) TORNA A LA URV, 12 ANYS DESPRÉS

CARME CRESPO: Dia Escolar de la No-violència i la Pau (DENIP)

FINALITZEN LES OBRES DE CA LA GARSA, UNA EDIFICACIÓ MEDIEVAL AL COR DE LA PART ALTA

TARRAGONA CADA COP AMB MÉS ‘INTERÈS NACIONAL’

CARME CRESPO: ‘Tarragona també som Catalunya’

TARRAGONA S’ADHEREIX A L’ORGANITZACIÓ DE LES CIUTATS PATRIMONI MUNDIAL, PERÒ ENCARA NO FIGURA AL WEB