Arxius de carles puigdemont | Diari La República Checa

REDACCIÓ20 Maig, 2019
puigdemont-1280x720.jpg

L’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont ha denunciat que les Corts han viscut avui “una escena impròpia d’un país de la Unió Europea”, amb l’acreditació dels polítics independentistes presos d’JxCat i ERC custodiats per un dispositiu policial.

“Si ens expliquessin que això ha passat en un país en què no hi ha els estàndards democràtics d’Europa, ens ho creuríem. Avui, Congrés i Senat han vist una escena impròpia d’un país de la UE”, ha denunciat durant l’acte central de JxCat que ha tingut lloc al teatre Metropol de Tarragona.

Carles Puigdemont ha participat en el miting de Dídac Nadal

Segons Puigdemont, “tot aquell que fins ara no creia que eren presos polítics” pot “mirar el que ha passat avui”, quan els diputats electes Oriol Junqueras (ERC), Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull (JxCat), així com el senador electe republicà Raül Romeva, han acudit a les Corts.

Els polítics empresonats han lliurat les credencials que certifiquen que van ser elegits el passat 28 d’abril, i ho han fet custodiats per un ampli dispositiu policial i sense poder fer declaracions a la premsa.

“Avui hem vist a presos polítics entrar al Congrés i el Senat defensant les mateixes idees que els han portat a la presó”, ha dit, una “escena” que, al seu entendre, representa “el discurs més eloqüent que són presos polítics “sotmesos a” un judici polític i una farsa “.

Després de destacar aquesta “imatge”, ha asseverat que les institucions no podran fer el mateix si ell és escollit eurodiputat per JxCat.

“No podran fer el que han fet amb els presos, entrar tutelats, vigilats i envoltats de policies, prohibint-parlar amb la premsa i interactuar amb altres membres”, ha assegurat, abans d’afegir que “no podran fer-ho” perquè a Europa són ” lliures “.

Puigdemont ha subratllat que “els murs van caient”, malgrat que volien els presos “callats, espantats, esborrats de les llistes i tancats a la presó”, i ha advocat per continuar “trencant murs” a la “catalana”, és a dir, “amb civisme, persistència i diàleg”.

Quim Torra durant la seva intervenció

Deixar la gent muda
El president Quim Torra també ha participat a l’acte, però no ha esmentat en cap moment l’acreditació en les Corts dels independentistes presos.

En canvi, ha insistit que la candidatura d’JxCat per al Parlament Europeu és la “més transversal” perquè, entre d’altres, “representa els grans consensos” de la societat catalana, com el model d’escola, la immersió lingüística o els mitjans públics.

Així mateix, ha instat l’electorat a “deixar muda” a “tota la gent que ens amenaça i insulta i que ens volen fer por”, la mateixa que “vol arruïnar”, ha dit, als 17 processats per malversació pel 1- O, a qui el jutge va imposar una fiança de 5,8 milions d’euros.

 


REDACCIÓ9 Maig, 2019
puigdemont.jpg

Carles Puigdemont pot presentar-se a les europees

PP i Ciutadans sumen una altra derrota judicial. Després que un tribunal madrileny hagi dit que no veia cap inconvenient en que Carles Puigdemont i altres dos exconsellers (Antoni Comín i Clara Ponsatí) es presentessin a les eleccions europees, avui el Tribunal Constitucional ha avalat que l’expresident de la Generalitat, resident a Waterloo (Bèlgica), pugui ser candidat a les europees, no admetent a tràmit els recursos d’empara presentats per Ciutadans i PP contra la candidatura de l’exmandatari  català.

En una resolució dictada aquest matí, la Sala Primera del Constitucional rebutja per unanimitat admetre els recursos d’aquest partit contra les decisions judicials que van permetre a aquests dirigents secessionistes concórrer a les eleccions del 26 de maig tot i haver sortit d’Espanya per evitar ser jutjats per el “Procés”.

 


REDACCIÓ24 Abril, 2019
foto_3489597.jpg

L’expresident català Carles Puigdemont ha cridat aquest dimecres els indecisos a votar als candidats presos d’JxCat, perquè han demostrat que no es “dobleguen”, ia més ha subratllat que “la millor papereta” que representa l’esperit de l’1-O és la de la seva candidatura.

En el teatre Metropol de Tarragona, Puigdemont ha intervingut a través de videoconferència en un míting en el qual també han participat el president català, Quim Torra, i l’expresident Artur Mas, a més de diversos candidats al Congrés i Senat com Ferran Bel, Hèctor López Bofill, Jaume Alonso Cuevillas o Meritxell Lluís.

Final del míting de JxCat al teatre Metropol

Puigdemont ha recalcat els indecisos que ja no es poden “permetre dubtar a hores d’ara”, quan JxCat té entre els seus candidats a tres presos: Josep Rull (cartell per Tarragona), Jordi Turull (per Lleida) i Jordi Sànchez (per Barcelona).

Davant els tarragonins que han acudit al míting, l’expresident català ha remarcat que no es pot “dubtar de la fermesa” de Josep Rull quan està “a la presó i no li han doblegat”.

“Una persona capaç de portar fins a aquest nivell les seves conviccions creieu que us fallarà alguna vegada?”, Ha preguntat.

Els presidents Quim Torra i Artur Mas

Puigdemont ha animat a més els sobiranistes que vegin en les eleccions de diumenge que una forma de rememorar les urnes del referèndum unilateral del 2017 i, en aquest context, ha subratllat que “la millor papereta de l’1-O és la de JxCat”, per diferenciar-se així d’ERC.

Després dels dos debats televisius dels principals candidats a la presidència del Govern, Torra, per la seva banda, ha demanat respondre a les urnes als “insults”.

Davant d’un PSOE que creu que pot tornar a donar suport a un 155 a Catalunya, Torra ha erigit JxCat com la candidatura que “defensarà els interessos” dels catalans “a ultrança” i la que representa la “centralitat del país”, que la situa en la reivindicació d’un referèndum.

En aquest sentit, ha aprofitat per felicitar la ministra principal d’Escòcia, Nicola Sturgeon, per la seva decisió de promoure un segon referèndum.

Amb el desig que a Escòcia guanyin els independentistes aquesta vegada, el president català ha subratllat que a Catalunya només tenen “la via de tirar endavant i fer efectiva la república”.

Carles Puigdemont també ha intervingut

Per la seva banda, Mas ha defensat que votar JxCat serveix com a “garantia” que no hi haurà govern de dretes ni d’PSOE-Ciutadans.

A més, “JxCat és l’aposta en majúscules per la unitat del sobiranisme, i no tots poden dir el mateix”, ha afegit en al·lusió a ERC.

Mas també creu que, si JxCat obté un bon resultat diumenge que ve, Catalunya “serà una mica més lliure i més independent”.

En el míting s’ha projectat així mateix un fragment de la videoconferència que va realitzar Josep Rull en el míting de Reus de diumenge passat.

 


REDACCIÓ9 Abril, 2019
fiscalia-e1554817150819.jpg

La investigació de Bèlgica sobre les balises instal·lades al cotxe de l’expresident Carles Puigdemont inclou com a possible sospitós un fiscal de l’Audiència Nacional.

La policia belga assenyala en els seus informes Carlos Bautista Samaniego, un dels principals experts estatals en euroordres. Els agents el situen a finals de gener del 2018 en un hotel de Brussel·les que consideren clau en l’operació d’espionatge arran d’una trucada d’una de les targetes SIM britàniques relacionada amb les balises. El fiscal espanyol era a Brussel·les, en aquell hotel i durant la mateixa setmana que la policia belga creu que va començar el seguiment, segons les mateixes fonts. Al mateix establiment, i després d’una àmplia investigació de tots els hostes, també assenyalen com a persones d’interès un empresari espanyol, un home que consideren relacionat amb el Ministeri de Justícia i tres informàtics. Però la jutgessa belga que porta el cas ha decidit, per ara, no estirar més del fil i rebutja demanar explicacions a l’Estat.

La fiscalia belga ha rebutjat, a petició de l’ACN, confirmar o desmentir si durant aquelles jornades van mantenir alguna reunió amb membres de la fiscalia espanyola. “No farem comentaris sobre aquest tema”, ha assegurat una portaveu del ministeri fiscal belga.

Fonts de la fiscalia de l’Audiència Nacional han indicat que les reunions sobre el cas Puigdemont es van fer en el marc de l’Eurojust, un organisme de cooperació judicial amb seu a la Haia (Països Baixos). “Parlar sempre es pot parlar”, es limiten a dir, sobre si hi hauria hagut altres trobades. Preguntats directament per les investigacions belgues que apunten a un fiscal de l’Audiencia Nacional, fonts de la fiscalia espanyola de l’AN diuen que no els consta “res” en aquesta línia i neguen “taxativament” qualsevol “actuació irregular”. El propi Bautista Samaniego no ha respost a les peticions de l’ACN.

D’altra banda, i preguntades per aquesta mateixa qüestió, fonts de la defensa de Puigdemont plantegen que els fets de l’espionatge a l’expresident els semblen “molt greus” i que, per això, en el seu dia, van presentar una denuncia. Però remarquen que no poden fer comentaris sobre la informació del procediment judicial.

Els últims dies de gener del 2018
Era l’última setmana de gener del 2018, i el ple del Parlament de Catalunya estava convocat per aquell dimarts, dia 30, per la investidura de Carles Puigdemont com a president de la Generalitat. Pocs dies abans, el 22 de gener, el líder de JxCat havia sortit de Bèlgica per primera vegada per anar a Copenhaguen, capital de Dinamarca. La Guàrdia Civil i la Policia Nacional intensificaven els controls a les fronteres per interceptar Puigdemont si intentava tornar a Catalunya per assistir, en persona, al ple. El 27, el Tribunal Constitucional va posar condicions a la investidura.

L’endemà, aquell diumenge 28, el fiscal de l’Audiència Nacional Carlos Bautista Samaniego tenia una habitació reservada, fins al dia 31, en un cèntric hotel de Brussel·les, segons les investigacions policials. Després de mesos de treball, la policia belga va assumir que aquella estada podia estar relacionada amb l’operació d’espionatge descoberta només uns dies després, el 7 de febrer: el dia que el mosso Lluís Escolà va detectar una primera balisa sota del para-xoc posterior del Renault Espace on viatjava el 130è president de Catalunya. L’endemà, amb agents especialistes de la policia federal belga, en van descobrir una segona dins del motor d’un altre dels vehicles de Puigdemont, un Renault Laguna.


Una operació extraoficial?
Segons ha pogut saber l’ACN, la investigació belga podria apuntar a una operació espanyola ‘fantasma’, extraoficial, sense permís de les autoritats de Bèlgica i que els serveis secrets espanyols sempre han negat als seus homòlegs belgues. De fet, això és també el que es desprèn de l’informe del comitè R del parlament belga sobre el cas, i del qual l’ACN ha tingut coneixement a través de fonts properes al text. Aquest comitè és l’encarregat de supervisar les tasques dels serveis de seguretat de l’estat belga.

I és que si bé les investigacions policials apunten indiciàriament a un espionatge espanyol, els diversos elements descoberts pels belgues obren la porta a que no es tracti, de fet, d’una missió oficial i reconeguda per l’Estat. Des de la policia belga consideren que les balises, “de material d’alta qualitat”, van ser col·locades per “professionals entrenats” que podrien haver treballat, alhora, amb altres còmplices “amateurs discrets”. Per exemple, els investigadors belgues se sorprenen que un equip capaç de col·locar balises dins de dos cotxes de Puigdemont el seguissin, alhora, físicament pels carrers de Brussel·les -i en una de les ocasions, sent detectat pel propi equip de Puigdemont.

Balises, targetes SIM i un hotel 
L’anàlisi de les dues balises localitzades i l’activitat de les targetes SIM que hi havien estat en contacte, que arribaven fins a vuit, va permetre als investigadors determinar que hi hauria hagut almenys sis dispositius: tres LISA-U200 fabricats per l’empresa suïssa U-blox AG i tres mòbils Alcatel OT 1016G de TCL. Algunes targetes SIM es van utilitzar en més d’un dispositiu, segons les investigacions.

D’aquestes targetes SIM, totes amb número britànic, els investigadors belgues destaquen una trucada que podria ser un possible error dels responsables del seguiment, probablement mentre encara feien proves. Es tracta d’una breu trucada d’un dels números investigats a la centraleta d’una cadena d’hotels de Brussel·les, el migdia de l’1 de febrer, i que consideren que “demostraria sens dubte” que la cadena té relació “amb els qui van fer col·locar les balises”.

La cadena d’hotels és la que allotjava, durant diversos dies d’aquella setmana, el fiscal de l’Audiència Nacional Bautista Samaniego, així com suposadament també l’empresari espanyol, l’home que la policia belga relaciona amb el Ministeri de Justícia i tres informàtics. En alguns dels casos, dormien en habitacions consecutives.

La policia belga va reduir la llista de possibles sospitosos dels centenars d’hostes dels hotels fins a només aquests sis. Però la jutgessa encarregada del cas va tombar recentment la petició de la defensa de Puigdemont d’exigir explicacions sobre l’estada del fiscal espanyol i la resta de potencials responsables de l’espionatge en no veure prou indicis de culpabilitat, una qüestió que ara està pendent d’un nou recurs, segons ha pogut saber l’ACN. La magistrada tampoc va acceptar revisar l’origen de les balises a través de les empreses distribuïdores, al considerar que hi hauria poques opcions de trobar-ne els compradors.

Espionatge quan no hi havia euroordre
Es dóna la circumstància que aquests seguiments es van fer quan sobre Puigdemont ja no pesava cap ordre europea d’extradició i entrega (oede). La primera, emesa per la jutgessa de l’Audiència Nacional Carmen Lamela el 3 de novembre del 2017, va ser retirada pel magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena el 5 de desembre següent, tot i mantenir l’ordre de crida i cerca dins de l’estat.

Ho va justificar perquè, davant de les primeres reticències de la justícia belga, no volia que se li denegués total o parcialment la petició sense tenir tota la documentació procedent de la instrucció. La fiscalia va demanar reactivar l’euroordre el 22 de gener, quan es va confirmar que Puigdemont faria el seu primer viatge fora de Bèlgica, en concret a Dinamarca. Però Llarena ho va descartar, i el ministeri públic va dir que ho tornaria a demanar quan es dictés la interlocutòria de processament.

Per això, el magistrat del Suprem va reactivar la petició europea el 23 de març del 2018, el mateix dia que va comunicar als investigats la interlocutòria de processament, que posava fi a la instrucció. Aquell dia estava citada la secretària general d’ERC, Marta Rovira, però no es va presentar a la cita i va marxar a Suïssa. Bona part de la resta d’investigats, com Jordi Turull, Josep Rull, Carme Forcadell, Raül Romeva i Dolors Bassa, van ser empresonats preventivament, just el dia abans que hi hagués la segona votació al Parlament per investir Turull com a president de la Generalitat.

Dos dies després, Diumenge de Rams, l’expresident català va ser detingut per la policia alemanya quan entrava al país procedent de Finlàndia en cotxe. Aleshores es va especular si el cotxe amb el qual Puigdemont tornava de Finlàndia, passant per Suècia i Dinamarca, portava una balisa, però algunes fonts diuen que se’l va localitzar a través del senyal del telèfon mòbil d’algun dels seus acompanyants, o fins i tot seguint físicament i a través de les càmeres de les autopistes el cotxe del president que va sortir de Brussel·les per anar-lo a buscar. Finalment, aquella euroordre també va ser retirada a principis de juliol després que Alemanya, Suïssa, Escòcia i Bèlgica tornessin a dificultar l’entrega dels polítics independentistes exiliats.

 


REDACCIÓ8 Abril, 2019
comin.jpg

Toni Comin passa a Junts per Catalunya i abandona ERC

L’anunci de JxCat d’aquest dilluns, en què comunicava que Toni Comín seria el número 2 de la llista per a les europees, no va causar cap tipus de sorpresa en les files d’ERC. Durant tota la setmana passada, arran del manifest del propi exconseller de Salut amb Carles Puigdemont i Clara Ponsatí en què demanaven unitat per a les esmentades eleccions, a la seu del carrer de Calàbria van donar per fet el pas de Comín d’ERC a l’entorn del president Puigdemont.

Comín afegeix, així, una osca més en la seva carrera política. Després Ciutadans pel Canvi, una plataforma creada per Pasqual Maragall (excompany del pare de Comín al FOC, Front Obrer de Catalunya), el qual arribaria a ser conseller va passar al PSC, que va abandonar per apropar-se a ERC amb una associació (Socialisme , Cristianisme i Llibertat). Això va ser el 2014, just en les últimes eleccions europees en què es va dir que ocuparia el número 3 de la llista d’ERC, després de Ernest Maragall i Josep Maria Terricabras.

Després Maragall i Oriol Junqueras, i amb els mesos d’exili Comín ha trobat ara un altre referent polític: Puigdemont.

 


REDACCIÓ12 Març, 2019
puigdemont-1.jpg

Carles Puigdemont no ho té fàcil per trepitjar Espanya

“En el termini de cinc dies des de la proclamació, els candidats electes hauran de jurar o prometre acatament a la Constitució davant la Junta Electoral”. Així s’expressa l’article 224.2 de la Llei Electoral espanyola sobre les actes electorals.

Per tant, el pla de Carles Puigdemont queda trastocat. I és que l’expresident de la Generalitat, que resideix a Waterloo, assegura que tornaria a Espanya si surt elegit eurodiputat perquè tindria “immunitat”. No és cert!!! Seria immune una vegada que disposés de l’acta, per la qual cosa hauria d’acudir a Madrid, a la Junta Electoral, on recolliria la mateixa i prometria o juraria la Constitució, una cosa que s’ha de fer presencialment.

Això sí, en el moment en què trepitgés territori nacional seria detingut, ja que sobre ell segueix pesant una ordre de detenció. Segons va expressar l’expresident, el que regeix és el Reglament de l’Eurocambra, però això tampoc és correcte.

Fonts del Parlament Europeu expliquen que és la llei electoral de cada Estat membre la que mana. “En el cas d’Espanya és la Junta Electoral Central la qual diu si es compleixen o no els requisits dels eurodiputats”, expliquen.

“La responsabilitat de les institucions europees acaba en el moment en què es fixa la data electoral, previ requeriment del Consell”, afegeixen les mateixes fonts. D’aquesta manera, una vegada que es tanquin les urnes el 26 de maig, el Parlament Europeu requerirà a cada Estat la llista de diputats elegits, i s’obre el termini perquè juren o prometin el seu càrrec.

Puigdemont, d’altra banda, tampoc podria agafar-se a processos telemàtics de recollida d’actes que es poguessin haver donat en altres països. “És igual el que succeís en altres estats membres en casos similars”, esgrimeixen, perquè les institucions europees no estan “per sobre” de la llei electoral nacional.

En qualsevol cas, la immunitat dels eurodiputats que ja han pres possessió del seu escó suposa que no poden ser investigats, detinguts, ni processats per les opinions expressades o els vots per ells emesos.

No obstant això, aquesta protecció no pot invocar-se en cas que un diputat hagi comès un delicte o les autoritats judicials competents tinguin sospites al respecte.

 


REDACCIÓ12 Març, 2019
PUIGDEMONT_CULPA.jpg

Carles Puigdemont promet tornar a Catalunya per recollir l’acta de diputat

Carles Puigdemont promet tornar a Catalunya. Aquest escenari podrà esdevenir una realitat si l’expresident de la Generalitat obté l’acte de diputat al Parlament Europeu. L’excap de govern català, resident a Waterloo, després de la celebració el referèndum de l’1-O, és el cap de llista de Junts per Catalunya a les eleccions europees.

Puigdemont promet tornar, atenent que si és elegit eurodiputat, gaudirà d’impunitat i això facilitarà que es pugui desplaçar a Espanya per recollir l’acta de parlamentari.

No és la primera vegada que Carles Puigdemont es compromet en tornar a Catalunya. Per les eleccions del 21-D del 2017, l’exmandatari català va prometre tornar, però per això calia “votar el president”. Finalment, va incomplir la seva promesa.

Puigdemont, en una entrevista aquest dimarts al programa El Món a RAC1, la primera des que és candidat, ha assenyalat que si no va complir amb la promesa de les últimes eleccions catalanes, és perquè no va ser investit president malgrat haver-hi la “majoria suficient”. Ha indicat que en algun moment “li ha passat pel cap” tornar a Catalunya, però sempre sent escollit prèviament com a màxim dirigent del país (a distància).

 


REDACCIÓ11 Març, 2019
joseprull.jpg

Jordi Roca, diputat del PP al Congrés

Si bé és cert que els membres de Junts per Catalunya mantenen el silenci vers les llistes a les eleccions generals ‘preparades’ per Carles Puigdemont, el PP no calla i decideix criticar que una persona de Terrassa – es refereix a l’exconseller de Territori Josep Rull – encapçali la candidatura per Tarragona. El diputat popular, Jordi Roca, està “sorprès pel fet que la candidatura de Puigdemont al Congrés per la província de Tarragona l’encapçali algú de Terrassa sense cap vincle amb la província”.

Roca ha denunciat que “potser a Barcelunya els hi sona el mateix Terrassa que Tarragona però els hi diem clar i català que són entitats polítiques ben diferents”. Així, s’ha preguntat “quina defensa pensa fer de la província en les eleccions nacionals el partit de Puigdemont si imposa algú sense cap vincle amb nosaltres?”

El diputat tarragoní ha afegit que “mentre nosaltres parlarem de temes importants com les infraestructures o els llocs de feina, l’energia o l’aigua, l’economia o la sostenibilitat del desenvolupament, les pensions, la demografia o els imposts, la candidatura de Puigdemont només donarà servei a les seves paranoies personals”.

Per últim, ha conclòs que “cal recordar que Puigdemont ens imposa als tarragonins un candidat a qui va deixar tot penjat anant al seu despatx mentre el mateix Puigdemont fugia dins del maleter d’un cotxe amb traïdoria i nocturnitat”.

 


REDACCIÓ10 Març, 2019
carles_puigdemont.jpg

Carles Puigdemont vol ser diputat al Parlament Europeu

El que pensaven que Carles Puigdemont, resident a la Casa de ka República a Waterloo, torna a sorprendre. Si bé va deixar de ser president de la Generalitat a causa de l’aplicació de l’Article 155 de la Constitució, ara pretén fer el salt cap al Parlament Europeu. Exacte. Junts per Catalunya (JxCat) ha tancat aquest diumenge la pràctica totalitat de les llistes electorals més destacades dels propers períodes.

Una de les sorpreses que han saltat és la decisió, fruit del pacte amb el PDeCAT, que el cap de llista al Parlament Europeu en les eleccions del 26 de maig sigui l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont.

Ha estat l’encara consellera de la Presidència, Elsa Artadi, qui ho ha anunciat des del local de JxCat. I poc després el mateix Puigdemont assegurava a Twitter que serà el candidat a l’Eurocambra perquè “és el moment de fer un pas més per internacionalitzar el dret a l’autodeterminació de Catalunya des del cor d’Europa per a tot el món”.

 


REDACCIÓ21 Febrer, 2019
arrimades-i-puigdemont.jpg

Arrimades es desplaçarà diumenge a Waterloo | FOTO: DANNY CAMINAL

L’expresident de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, ha contestat a la líder de Ciutadans al Parlament, Inés Arrimades, que està disposat a rebre-la a Waterloo, a Bèlgica, si és per a una “entrevista cordial”.

“Si vol una entrevista cordial no tinc cap problema en parlar amb la senyora Arrimades”, ha dit Puigdemont al ser preguntat sobre l’anunci de la líder de la formació taronja a Catalunya, que ha anunciat que el proper diumenge visitarà Waterloo (Bèlgica).

Ciutadans va anunciar en un comunicat que la visita d’Arrimadess, acompanyada per altres diputats del Parlament, tindrà l’objectiu de “recordar-li a Puigdemont que la República no existeix i que no és president de res, només un fugitiu de la justícia”.

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter