28. Març 2024

Arxius de carles ferrer | Diari La República Checa

REDACCIÓ16 Març, 2020

Primer de tot cal dir que no tinc ni idea d’epidemiologia ni del COVID-19 però el dimarts dia 10 – després d’anar a una coneguda cadena de supermercat on vaig veure que les estanteries estaven arrasades i escoltar al Professor Oriol Mitjà i al Doctor Antoni Trilla – vaig fer un comentari al Facebook, mig de broma mig en serio, dient que els jutjats haurien de tancar 15 dies.

L’endemà dia 11, a primera hora del matí, vaig anar al jutjat de Reus i pels passadissos judicials, en lloc de comentar qüestions jurídiques, només es parlava del coronavirus. La preocupació, incertesa… de tots els operadors jurídics era evident però havíem de continuar treballant. Vaig assistir a una diligència judicial i la mateixa jutgessa va adoptar les seves pròpies mesures d’autoprotecció en rebre declaració a una persona investigada (apartant-se a més de tres metres). Per part meva, només em vaig poder apartar un metre i mig, les parets del despatx no donaven per més.

Aquell mateix dia 11 es va reunir el Consejo General del Poder Judicial on sorprenentment aprovava una instrucció que deixava en mans de cada jutge/sa acordar la suspensió o no de les actuacions judicials per raons sanitàries que requeriria la prèvia autorització del TSJ i de ratificació posterior del CGPJ. Quasi res!!! Totes les associacions professionals de jutges i fiscals (conservadores i progressistes) van criticar la decisió adoptada per l’òrgan presidit per Carlos Lesmes.

L’endemà al matí del dijous dia 12, uns quants jutges/sses (es podien comptar amb els dits d’una mà) van anunciar a els seus comptes del Twitter que, a nivell individual, suspenien els judicis del seu òrgan jurisdiccional durant els propers 15 dies. Cap d’aquells jutges/ses eren del nostre territori i com, advocat de a peu i com la resta d’altres advocats, la preocupació era evident pels assenyalaments judicials de la propera setmana davant la incertesa de la suspensió o no i de les mesures de protecció sanitària que hauríem d’adoptar. Aquell 12 de març “només” s’havien detectat 1.622 casos de coronavirus confirmats davant els 9.191 d’avui dilluns (demà ja seran més d’11.000).

Però a Reus “vam veure la llum” quan a mitja tarda d’aquell dijous, el Col·legi de l’Advocacia de Reus ens va comunicar l’Acord del Jutge Degà restringit l’accés a la ciutadania i professionals a l’edifici judicial (llevat citació o assenyalament judicial) i l’Acord de la Junta de Jutges acordant, durant els propers quinze dies, la suspensió de tots els judicis i actuacions judicials llevat aquells procediments amb persones privades de llibertat, actuacions del jutjat de guàrdia amb persones detingudes, ordres de protecció… Durant aquell mateix dijous dia 12, el Col·legi de l’Advocacia de Reus ja va anant implementant mesures com ara el tancament de les seves instal·lacions (biblioteca, despatxos…), implantació del teletreball per al personal administratiu, suspensió del SOJ, SOM… presencial que es prestaria de forma telefònica…

Aquestes mesures judicials i col·legials adoptades a Reus deuen ser les primeres que es van adoptar en l’àmbit nacional per garantir la salut sanitària d’aquelles persones que havien d’anar al palau de justícia i pels advocats, procuradors, pèrits… que, dia a dia, trepitgem els jutjats.
No va ser després de la publicació al BOE, a la nit del dissabte del dia 14, del RD 463/2020 declarant l’estat d’alarma que acordava – a la disposició addicional segona – la suspensió dels terminis processals quan el Consejo General del Poder Judicial es va “despertar” i, ara sí, decreta – a tot el territori nacional la suspensió de totes les actuacions judicials (judicis, declaracions…) assenyalades. A Reus, ja ho havíem fet dos dies abans.

Malgrat estar confinats a casa per l’estat d’alarma o fent un autoconfinament solidari (segons el color polític que un s’ho miri), la “vida judicial” continua… amb detinguts, víctimes de violència de gènere… i ja s’han adoptat instruccions necessàries per preservar la protecció sanitària dels advocats amb els drets dels detinguts amb un sistema de comunicació telefònica a la mateixa seu de comissaria. Veurem!!!
Del COVID-19 no puc opinar, però escoltant als experts i aprofitant l’altaveu que em dóna el “larepublicacheca.cat” només vull dir dues coses:
QUEDEM-NOS A CASA!!! Tots els advocats que conec estem a casa, però no de “vacances”, estem teletreballant – amb mitjans telemàtics – a disposició dels nostres clients per qualsevol consulta…, i
Que el Gobierno prohibeixi anar a treballar (llevat aquells sectors essencials). Em voldria equivocar, però molt em temo que la propera setmana el nostre Gobierno “rectificarà” i la prohibició serà total. CONFINEM-NOS!!!… no és una qüestió de “colors polítics”.

Carles FERRER
Advocat

 


REDACCIÓ31 Desembre, 2019
jesusSantJordi.jpg

Estem poques hores abans de donar la benvinguda a un altre any. Deixem enrere les dificultats, les penes i els dessabors d’un any que passarà irremeiablement als annals de la Història.

El nostre digital, amb els pocs recursos econòmics i personals que disposa, ha intentat estar en tots aquells indrets que ens requeria l’actualitat més prement. Hem fet els possibles (i a vegades els impossibles) per fer la cobertura dels episodis més destacats de l’actualitat.

Som un mitjà local que (sense voler donar classes de  moral ni ètica periodística) pensa en gran i té com a principal objectiu (que a vegades es converteix en obsessió) informar de forma diferent. Singular? Sí i diferent, també. Ens agrada interpretar la realitat i explicar el que passa a la nostra manera, amb sentiment, però sempre intentant no faltar a la veritat.

És obvi que molts ens acusaran de no ser objectius, però ens preguntem cada dia perquè hem de ser objectius si no som objectes? Formem part de la societat i hem de saber traslladar la informació d’acord amb la realitat del nostre entorn. Som subjectes d’aquesta societat i conseqüentment subjectius. No hi ha veritats absolutes. Per això, abans de demanar-nos objectivitat ens hauran de reclamar imparcialitat i pluralisme.

Molts ens acusaran de no ser objectius, però ens preguntem cada dia perquè hem de ser objectius si no som objectes?

El dia a dia ens consumeix i som conscients que sovint no dediquem l’atenció a sectors i a col·lectius que la requereixen. Som pocs i el dia només té 24 hores, de les quals treballen moltes més del que estipula la legislació laboral. Però no ens en penedim. Ho fem de bon grat, perquè el suport que reben per part dels nostres lectors, les nostres fonts i els anunciants ho recompensa. Sense la comprensió de molts dels que ens segueixen seria impossible arribar on hem arribat i satisfer algunes de les exigències de la nostra raó de ser: el lector.

Hem intentat, amb més o menys encerts i amb més o menys dificultats, ser honestos i estar a l’altura de l’encàrrec que ens han fet. Mai no hem defallit, fins i tot quan ens hem sentit menystinguts o denigrats i tampoc ens hem acovardit davant les pressions, amenaces o querelles criminals. Solen dir que la mida no importa, el rellevant és l’actitud… Tota la raó.

La confiança dels lectors i dels anunciants es guanya amb fets i aquest és el nostre compromís. Fa 5 anys que existim i volem continuar almenys cinc anys més. Continuarem fent les preguntes que toquen, investigant i fent allò que més ens agrada: fer periodisme de proximitat, sense oblidar el nostre entorn més immediat i la història.

De cara a l’any nou renovem els nostres compromisos amb els lectors i la societat. Prometem no deixar de treballar, d’esforçar-nos per mantenir la nostra independència i l’essència humana i professional

Aquest any, el nostre digital ha pogut acompanyar en directe i in situ el judici contra el procés al Tribunal Superior a Madrid i contra el president Quim Torra al TSJC. I volem continuar acompanyant els moments històrics. No volem prometre res que no podem complir. No volem vendre fum ni créixer a costa de malabarismes que, a banda d’estèrils, són, com solen dir les àvies, sol de poca dura.

No ens falta il·lusió ni energia per seguir informant sense perdre la nostra essència. Els nostres lectors s’ho mereixen i així ens ho demanen.

Demanem disculpes pels errors comesos, però també és veritat que ningú no ha dit mai que som perfectes.

De cara a l’any nou renovem els nostres compromisos amb els lectors i la societat. Prometem no deixar de treballar, d’esforçar-nos per mantenir la nostra independència i l’essència humana i professional.

No podem oferir l’impossible, però farem els impossibles per no decebre

Tot l’equip de larepublicacheca.cat agraeix la confiança i l’estima rebuda i es compromet a treballar de valent per satisfer els nivells d’exigència imposats pels nostres lectors i anunciants. No podem oferir l’impossible, però farem els impossibles per no decebre. Gràcies a tothom i esperem que l’any 2020 arribi carregat de valors i bones notícies.

Volem continuar treballant per ser dignes i mereixedors de la vostra confiança.  Bones Festes i gràcies, de tot cor!!!

La Direcció

 


RICARD CHECA25 Març, 2019

Continua el judici contra el procés. Hem entrat en la setena setmana. El tribunal continua sentint les versions dels testimonis. Aquells que no són entesos en qüestions jurídiques continuen formulant alguns interrogants. Per esclarir alguns d’aquests dubtes, el nostre digital ha sol·licitat la col·laboració del penalista i soci del bufet ‘A3Advocats’ de Reus, Carles Ferrer. El lletrat també és membres de l’Associació d’Advocats Voluntaris 1-O de Reus. 

L’advocat penalista Carles Ferrer

En quina fase del judici oral (contra el procés) estem ara?
Concretament, en la pràctica de la prova testifical de tots aquells testimonis que han estat admesos pel tribunal, proposats per les parts (acusacions i defenses).

Després dels testimonis… Qui intervé?
Un cop declarin els 500 testimonis admesos pel tribunal, començarà la pràctica de la prova pericial (pèrits).

Abans de la lectura de la sentència, quines passes haurà de fer el tribunal?
Practicada tota la prova (interrogatori dels acusats, testificals, pericials i la documental amb la projecció dels vídeos – que el tribunal no ha permès – siguin sotmesos a contradicció en la mesura que anaven declarant els acusats i testimonis); les parts (acusacions i defenses) elevaran a definitives o modificaran els seus escrits d’acusacions i de defenses.
Posteriorment, les parts tindran el tràmit que s’anomena de conclusions on faran una valoració de la prova practicada i la seva qualificació jurídica. Finalment, els acusats tindran el dret a l’última paraula i després Marchena dirà “Concluso el juicio para sentencia”.

Marchena presideix el tribunal format per 7 jutges

Per què hi ha 2 advocats i dos membres de les acusacions i no un?
En puritat, a cada sessió hi ha dos membres del Ministeri Fiscal, dos membres de l’advocacia de l’Estat i dos advocats de l’acusació popular però, en cada interrogatori, només intervé un d’ells. Va ser una directriu del jutge Marchena, al primer dia del judici. S’entén que hi hagin dues persones per la complexitat del procediment i durada del judici com també, en el mateix sentit, per cada defensa acostuma a haver més d’un advocat.

El fet de la retransmissió en directe és un dels motius del jutge Marchena per denegar la presència d’observadors internacionals

Per què 7 jutges?
L’art. 145 LECr. exigeix que siguin set magistrats per dictar sentència en el Tribunal Suprem.

Per què hi ha acusats que no estan asseguts al banc corresponent?
Una de les sol·licituds de les defenses, en el tràmit de les qüestions prèvies, va ser la possibilitat que els acusats poguessin seure al costat d’ells a fi de garantir el contacte directe acusat-advocat i poder suggerir preguntes en els interrogatoris. Cada acusat ha triat si seu al banc dels acusats o darrere del seu advocat.

Pot ser perjudicial per a l’estratègia de la defensa o acusació que el judici sigui retransmès en directe?
En cap cas. La publicitat és un principi bàsic en la fase del judici oral. El fet de la retransmissió en directe és un dels motius del jutge Marchena per denegar la presència d’observadors internacionals.

El jutge president del tribunal pot formular preguntes?
Sí, però existeix el perill que perdi la imparcialitat depenent del tipus de preguntes que formuli o la durada de l’interrogatori.

Les declaracions formulades davant el jutge instructor poden ser utilitzades durant el judici?
Les proves es practiquen a l’acte del judici oral. L’art. 714 LECr preveu que davant contradiccions entre la declaració davant el jutge instructor i la del judici, es podrà demanar la lectura de la declaració sumarial a fi que el testimoni expliqui la diferència o contradicció entre ambdues declaracions. Però el president del tribunal ha vetat aquesta possibilitat.

Imatge panoràmica de la sala de vistes

Quan pot passar un testimoni a investigat?
En el cas que el tribunal dedueixi testimoni de particulars per la comissió d’un presumpte delicte de fals testimoniatge, però això ja seria a un altre procediment. Recordem quan el fiscal Moreno va dir que volia deduir testimoni de particulars davant el Jutjat de Guàrdia.

Els testimonis que estan investigats en altres jutjats poden anar amb el seu defensor i la seva única funció seria apuntar que determinada pregunta no la contesti

Per què hi ha testimonis que compareixen amb advocats?
Són aquells testimonis que estan investigats en altres jutjats o tribunals i tenen el dret a no declarar. Si declaren, com va ser el cas de major Trapero, li assisteix la possibilitat – com així va ser – d’anar amb la seva advocada i la seva única funció seria apuntar que determinada pregunta no la contesti.

Hi ha un temps límit per escriure la sentència després del judici?
No, malgrat que la LECr. estableixi que ha de ser en un termini de cinc dies, a la pràctica quotidiana de qualsevol jutjat no es compleix mai aquest termini.

Hi ha acusats que ara s’asseuen al darrere dels seus lletrats

Qui pot presentar recurs?
Les parts personades: Ministeri Fiscal, advocacia de l’Estat, acusació popular i les defenses.

A quines instàncies poden recórrer?
No cap recurs ordinari davant la sentència del Tribunal Suprem. Només hi ha lloc un recurs extraordinari que serà el recurs d’empara davant el Tribunal Constitucional per violació de drets fonamentals. Un cop el Tribunal Constitucional dicti sentència, queda oberta la via per interposar recurs davant el Tribunal Europeu de Drets Humans.

El Tribunal Constitucional pot trigar 2 o 3 anys en resoldre el recurs

En cas que siguin condemnats a presó, comptabilitzarà el temps que van estar reclusos?
I tant, és evident.

Quant pot tardar a decidir sobre un recurs?
El Tribunal Constitucional pot trigar 2 o 3 anys en resoldre el recurs, però és imprevisible. S’hauria de retallar aquest termini.

Què fa VOX en el judici?
Bona pregunta. No ho sé. En puritat jurídica, exerceix l’acusació popular.

El lletrat Carles Ferrer (amb maleta) sortint dels jutjats

Per què porten els lletrats, togues del Col·legi d’Advocats de Madrid?
Perquè el judici es fa a Madrid i a cada seu judicial hi ha un despatx del Col·legi d’Advocats amb togues. Però fixem-nos que la gran majoria de les defenses porten la toga del Col·legi d’Advocats de Barcelona amb l’emblema de color vermell a diferència de la Madrid que és de color blanc.

Ricard CHECA
Tribunal Suprem
Madrid


REDACCIÓ14 Febrer, 2019

Segon dia de judici. Torn per les acusacions. Torn per la Fiscalia, Advocacia de l’Estat i l’acusació popular per impugnar la vulneració de drets fonamentals, nul·litats… al·legades per les defenses.

Cap sorpresa! Tant Fiscalia (en 1:40 h.), advocacia de l’Estat (en 30 minuts) i l’acusació popular (només en 15 m.) han al·legat el que tothom esperava sobre la pulcritud de la instrucció judicial i inexistència de vulneració de cap dret.

Ara li pertoca al Tribunal Suprem decidir i, serà aquest dijous, a l’inici de la tercera sessió, quan “in voce” desestimarà les qüestions plantejades però entenc que probablement admetrà alguna prova documental o testifical proposada per alguna de les defenses en el torn de “qüestions prèvies”.

Ha cridat l’atenció, a la sessió d’avui, la qüestió d’ordre plantejada per l’acusació popular (“VOX”) sobre el “adorno” que lluïa Jordi Sánchez tot dient que semblava un “lazo amarillo con carga política”; en efecte, és un llaç groc que el Tribunal – fixant criteri – permet que aquest “distintivo” amb “simbología ideológica” ho puguin lluir els acusats en les sessions del judici oral.

I quan arribi el moment que declarin els testimonis i “VOX” vegi que alguns d’ells llueixen aquest “adorno”, també plantejaran aquesta qüestió d’ordre? Segur que sí, però m’inclino a pensar que el Tribunal també permetrà que puguin lluir el llaç groc. Serà interessant el que decideixi i més quan, fa poques setmanes, un avi de Reus cridat com a testimoni a un judici als jutjats de Reus se’l va requerir que es tragués el llaç groc.

“Murallas humanas que se lanzaron contra las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado” ha esbitzat el fiscal Fidel Cadena per justificar l’existència del delicte de rebel·lió (violència). Com bé m’ha dit una bona amiga desprès de sentir aquestes paraules, les úniques “muralles humanes” que tenim a Catalunya són les colles castelleres i potser caldria que carreguessin un castell de gama alta davant la seu del Tribunal!

Arriba ja el moment més esperat, l’interrogatori dels processats (acusats) i tot apunta que s’iniciarà amb el vicepresident Oriol Junqueras qui respondrà, en primer terme, al previsible dur interrogatori de Fiscalia i després el de l’advocacia de l’Estat però no així a les preguntes de “VOX” que, fins no arribi al moment dels testimonis, estaran bastants dies “sense obrir boca”.

El fiscal Fidel Cadena

Com les defenses estan coordinades, sembla lògic que els advocats dels altres acusats no formulin o formulin molt poques preguntes a l’Oriol Junqueras i sigui el seu advocat l’Andreu Van den Eynde qui s’encarregui d’interrogar, durant hores, al vicepresident.

Pensem en la utopia que el judici del “procés” es celebrés a l’Audiència Provincial de Tarragona; doncs bé, en aquest cas el judici continuaria amb les declaracions dels testimonis, pèrits i per últim declararien els acusats, atès és pràctica habitual aquí a Tarragona que el acusats declarin en últim lloc per salvaguardar els seus drets i tenir la possibilitat d’escoltar el que diuen els testimonis abans de la seva declaració. Això no passarà en el judici del “procés”.

Carles Ferrer
Advocat i membre d’Advocats Voluntaris 1 d’octubre de Reus

 


REDACCIÓ13 Febrer, 2019

El judici oral del “procés” ha començat amb el tràmit previst a l’art. 786.2 LECr. que – a l’argot jurídic – s’anomena “qüestions prèvies”.

S’ha dit que el Tribunal Suprem no està acostumat a fer judicis i això s’ha notat des del minut zero. Recordem que el President de Tribunal Suprem Sr. Marchena ha iniciat el judici indicant a les defenses que només podien disposar de quaranta-cinc minuts per les seves al·legacions i quan anava donar la paraula a l’advocat de l’Oriol Junqueras i Raül Romeva, un dels magistrats li diu, a cau d’orella, que “el judici oral ha de començar amb la lectura dels escrits d’acusació i de defensa” i és en aquell moment quan dóna la paraula a la Lletrada de l’Administració de Justícia per fer el relat dels escrits d’acusacions. Ha estat la primera anècdota jurídica per aquells professionals de l’advocacia que cada dia trepitgem els tribunals de justícia i que, segurament, ha passat desapercebut pels ciutadans de peu.

En el tràmit de les “qüestions prèvies”, les parts (acusació i defensa) poden qüestionar la competència del Tribunal, la vulneració de drets fonamentals, nul·litat de la instrucció, proposició de noves proves… i es tracta d’un acte processal molt tècnic però alhora transcendental doncs sovint l’absolució d’un acusat s’assoleix en les “qüestions prèvies” quan, per exemple, el Tribunal declara la nul·litat de determinades diligències d’instrucció (intervencions telefòniques, escorcolls…) comportant deixar sense prova incriminatòria a l’acusació. Ara bé, en el judici del “procés” tot apunta – vist les anteriors Interlocutòries del mateix Tribunal Suprem – que totes les vulneracions plantejades per les defenses seran desestimades.

En aquesta primera sessió ha quedat clar una cosa, l’excel·lència de l’advocacia catalana que, durant quasi set hores, han desgranat totes i cadascuna de les vulneracions de drets fonamentals en la instrucció portada a terme pel Magistrat Sr. Llarena, s’ha qüestionat el fet de l’aportació per l’acusació (Ministeri Fiscal i advocacia de l’Estat) d’atestats policials del jutjat d’instrucció núm. 13 de Barcelona quan moltes de les defenses no estan comparegudes en aquest procediment i no han pogut vetllar si en aquest jutjat de Barcelona s’han vulnerat o no drets fonamentals, s’ha denunciat que les defenses encara no tenen al seu abast tota la prova documental que el Tribunal ha admès…

Els membres del govern (Oriol, Raül, Josep, Jordi, Quim, Dolors, Meritxell, Santi i Carles), la Presidenta del Parlament (Carme) i els presidents de l’ANC i ÒMNIUM (els Jordis) estan en bones mans, en brillants juristes que han posat difícil la decisió del Tribunal Suprem però, com tot apunta, desestimarà totes i cadascuna de les vulneracions que han denunciat. Tant de bo m’equivoqui!!!

Preveu l’art. 786.2 LECr. que “El jutge o el tribunal ha de resoldre en el mateix acte el que sigui procedent sobre les qüestions plantejades” però – després del torn de les acusacions – el Tribunal, segurament divendres, decidirà “in voce” i posposarà la seva fonamentació jurídica a la sentència que es dictarà.

Contra la decisió que adopti el Tribunal Suprem sobre les “qüestions prèvies” “no s’hi pot interposar cap recurs, sens perjudici de la pertinent protesta i que la qüestió pugui ser reproduïda, si s’escau, en el recurs contra la sentència” però contra la sentència del Tribunal Suprem no cap a un recurs ordinari (vulneració del dret a la doble instància), només cap a un recurs extraordinari d’empara davant el Tribunal Constitucional.

Tinc clar que el Tribunal Suprem, només cal veure les resolucions que ha anat dictant, desestimarà totes les “qüestions prèvies” que tan brillantment han estat exposades per les defenses i serà, després de passar el “filtre” del Tribunal Constitucional, quan – dintre d’uns quants anys – quan el TEDH tingui l’última paraula.

Carles FERRER
Advocat

 


REDACCIÓ7 Març, 2018

La Plataforma Cívica d’Advocats del Camp de Tarragona ha organitzat una conferència per parlar de la delinqüència de coll blanc a Tarragona. La trobada ha tingut lloc a la sala d’àmbit cultural del Corte Inglés. El cas del Pàrquing Jaume I ha sortit, òbviament, a la palestra

Els tres lletrats, Fullat, Ferrer i Peña

Durant més d’una hora i mitja, tres lletrats (Carles Ferrer, Toni Fullat i David Peña) han parlat de la corrupció d’alta estirp i han abordat alguns exemples concrets. Toni Fullat ha estat el responsable d’analitzar la legislació, tot ressaltant les normes i els mecanismes de control que s’han imposat a les empreses. Després de repassar els casos més mediàtics en l’àmbit de corrupció futbolística, política i bancària, ha arribat l’hora de centrar el debat a Tarragona.

S’ha fet referència a alguns casos que estan judicialitzats des de fa molts anys sense que ningú s’aventuri amb una data pel judici oral. Els casos més comentats han estat el del Parc Central, del Pàrquing Jaume I, el del port esportiu…

El portaveu de la Plataforma Viu Ciutadana, César Segura, ha intervingut en el debat (vegeu vídeo) per explicar els darrers ‘detalls’ judicials sobre el pàrquing intel·ligent. Ha confessat algun esgotament i moltes traves a l’hora d’investigar un cas que ha contribuït a hipotecar la ciutat.

Segura, manifestant algun cansament i impotència davant el sistema judicial, ha arribat a dir que la seva entitat estava fent la feina que pertoca al Ministeri Fiscal. Per personar-se a la causa, la justícia reclama a ‘Veu Ciutadana’ 6 mil euros…

VIDEO
Intervenció dels ponents

César Segura explica el calvari del cas ‘Pàrquing Jaume I’

 


REDACCIÓ12 Desembre, 2017

COMUNICAT DE L’ASSOCIACIÓ D’ADVOCATS VOLUNTARIS 1 D’OCTUBRE DE REUS SOBRE LA PROHIBICIÓ DE LES CONCENTRACIONS PER RECLAMAR LA LLIBERTAT DELS PRESOS POLÍTICS I EN DEFENSA DE LA DECLARACIÓ DE DRETS HUMANS DEL COL·LECTIU “ÀVIES I AVIS PER LA LLIBERTAT” PER PART DE LA JUNTA ELECTORAL PROVINCIAL

Atesa, d’una banda, la decisió en data 28 de novembre per part de la Junta Electoral Provincial de Tarragona de prohibir durant el període electoral la concentració que el col·lectiu “àvies i avis per la Llibertat” ja venia realitzant aquestes darreres setmanes a la plaça del Mercadal cada dia a les 12 del migdia i en la qual es reclama la llibertat dels presos polítics. I atesa per l’altra banda la prohibició de la mateixa Junta de data 11 de desembre de la concentració en defensa de la Declaració de Drets Humans, adoptada per la ONU i ratificada per l’Estat espanyol la volem manifestar el següent:

  1. El Tribunal Constitucional té una doctrina llargament consolidada d’afavorir el Dret de reunió i la llibertat d’expressió davant la simple sospita o la simple possibilitat que es produeixi la pertorbació d’altres drets protegits constitucionalment. En aquest sentit, en l’àmbit dels processos electorals, només en casos molt extrems es podrà admetre la possibilitat que un missatge tingui capacitat suficient per forçar o desviar la voluntat dels electors. La mera possibilitat que una reivindicació pugui incidir d’una o altra manera en l’electorat, es mostra com a hipòtesi insuficient per limitar el dret de reunió en període electoral. Estendre el caràcter d’acte de campanya electoral a qualsevol acte que, de forma indirecta o subliminal en coincidir amb alguna de les idees defensades per les opcions polítiques que concorren en el procés electoral, pogués incidir en la voluntat dels electors i subjectar-lo per aquest motiu a la regulació prevista en la Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG), suposaria permetre que es prohibissin — amb la consegüent vulneració del Dret a la llibertat d’expressió— totes aquelles manifestacions públiques realitzades durant la mateixa que no haguessin estat efectuades per candidats o partits. Un absurd que el TC ha esmenat reiteradament.

Són un bon exemple d’aquesta doctrina la sentència del Tribunal Constitucional 170/2008, de 15 de desembre; la sentència del Tribunal Constitucional 37/2009, de 9 de febrer; o la sentència del Tribunal Constitucional, 38/2009, de 9 de febrer entre d’altres.

  1. Considerem i defensem que una concentració de suport als presos polítics o en favor dels drets humans i les llibertats fonamentals s’emmarca perfectament en l’àmbit protegit constitucionalment del Dret de reunió i a la llibertat d’expressió, també en campanya electoral. Així, en cap cas pot ser considerada un acte electoral ni partidista. Perquè en cap cas ni aquesta reivindicació és exclusiva d’un sol partit, ni exclusiva de votants d’opcions independentistes —ni tant sols catalanes— com ha quedat palès en declaracions públiques i notòries de partits de diversa ideologia i projectes polítics antagònics per a Catalunya. En aquest sentit, entenem que aquestes concentracions es troben a l’empara de la doctrina constitucional abans esmentada i l’exercici legítim del Dret de reunió i la llibertat d’expressió.
  2. Considerem i denunciem que sol·licitar la prohibició d’aquest tipus de concentracions per aquells partits que diuen defensar la Constitució, i prohibir-les per aquelles instàncies que tenen com a objectiu vetllar per la transparència i objectivitat dels processos electorals és una burla a la Justícia i als drets fonamentals i les llibertats públiques emparades legalment en tant que ignoren i violenten de manera tossuda i reiterada la doctrina constitucional existent i la pròpia normativa que diuen defensar. Aquesta prohibició només es pot entendre des de l’ús i abús de la lentitud que malauradament és pròpia del sistema judicial i per una voluntat reprovable d’estigmatitzar i criminalitzar idees i col·lectius per interessos electorals d’aquells partits que ho denuncien.

En multitud de casos anàlegs, mitjançant l’anul·lació per sentència, el Tribunal Constitucional ha esmenat aquestes prohibicions —demostrant aleshores la indefensió i l’arbitrarietat d’aquelles prohibicions— però ha hagut de ser després que es malversessin anys i recursos en el litigi i la trista realitat que els fets finalment prohibits ja haguessin estat consumats.

  1. Des de l’Associació d’Advocats Voluntaris 1 d’Octubre ens reafirmem en el nostre compromís ciutadà i professional per la defensa de Drets i Llibertats fonamentals i l’assistència, l’assessorament i la representació de les persones afectades

Associació d’Advocats Voluntaris 1 d’Octubre de Reus
Reus, a 11 de desembre de 2017

 

 


REDACCIÓ8 Novembre, 2017

L’Associació d’Advocats Voluntaris ha sol·licitat al Col·legi d’Advocats de Reus que convoqui una Junta General Extraordinària per sotmetre a debat i a votació diferents propostes que passen, essencialment, exigir l’alliberament dels presos polítics que es troben en centres penitenciaris de Madrid.

En l’assemblea, que tindrà lloc el dijous que ve a les 13h30, els lletrats reusencs s’hauran de pronunciar sobre si s’aprova o no que suspendre la participació del Col·legi d’Advocats de Reus a les reunions del Consejo General de la Abogacía Española, mentre durin la privació de llibertat dels ‘Jordis’ i dels consellers cessats arran de l’article 155. També es pretén que es manifesti públicament i de forma especial el respecte i solidaritat amb el conseller de Justícia destituït, Carles Mundó.

L’Associació d’Advocats Voluntaris han sol·licitat aquesta reunió col·legial perquè consideren que els togats reusencs s’haurien de pronunciar sobre l’actualitat política que travessa el país – amb desencadenants judicials – que “provoquen rebuig en amplis sectors de la societat catalana”.

 


REDACCIÓ29 Setembre, 2017

Carles Ferrer és un dels socis del despatx Atresadvocats de Reus. Va ser el vicedegà del Col·legi d’Advocats de la capital del Baix Camp. En una petita entrevista al nostre digital, Ferrer diu que el proper diumenge un grup de lletrats estarà pendent de tot allò que passi durant la jornada electoral amb l’objectiu de defensar els drets de les persones. El togat demana als votants que no responguin a provocacions i que optin sempre per la via pacífica i pel sentit comú. És que la violència només afavorirà els contraris al referèndum.

Carles Ferrer, advocat a Reus

Quin paper tindran els advocats el diumenge, al llarg de la jornada electoral?
Estarem tres advocats a tots els col·legis electorals de Reus i també cobrirem els pobles del Baix Camp

Com actuaran si els col·legis estan precintats per la policia?
La nostra funció principal és donar suport i informació legal als ciutadans que ho demanin. Davant un hipotètic precinte dels col·legis electorals, s’hauria d’observar l’actitud dels agents i dels ciutadans que es concentrin a la seu col·legial per exercir el seu dret a vot. No se sap el que passarà, d’aquí ve la inquietud d’un grup d’advocats per organitzar-nos a l’1 d’octubre.

En què podreu auxiliar, exactament, els electors i manifestants?
Davant identificacions que pogués fer la policia, detencions de ciutadans… però esperem que res de tot això passi i que la nostra presència passi desapercebuda. És important la discreció.

Com ha d’actuar la gent el diumenge davant les seus electorals?
Com fins ara, de forma pacífica i anar al seu col·legi a votat Sí, No, en blanc o nul. Però s’ha d’anar a votar.

Quines recomanacions, doncs?
Amb allò que ens caracteritza: el seny català. Volem donar tranquil·litat a la ciutadania amb la presència d’advocats a les seus col·legials com a defensors dels drets fonamentals. Ni jo mateix sé que passarà diumenge. Només espero i desitjo que sigui una jornada pacífica i que tots els advocats que ens hem mobilitzat per aquest diumenge deixem les togues als despatxos.

 

 


REDACCIÓ1 Juny, 2017

Quatre expertes en protocol i organització d’esdeveniments ofereixen participen en una taula rodona a El Corte Inglés, on comparteixen consells protocl·laris

protocol1Què és el protocol? Tots hem escoltat aquesta paraula, i de ben segur l’hem utilitzat, però què vol dir? La Sala Àmbit Cultural de El Corte Ingés ha estat l’escenari, aquest dimecres al vespre, d’una xerrada amb el Protocol com a tema principal.

Conduïda pel periodista Ricard Checa, ha comptat amb la presència d’especialistes del sector: Marta Domènech, de l’Ajuntament de Tarragona, Montse Pena, cap de premsa i Protocol de l’Ajuntament de Torredembarra, Sonia Mateo, llicenciada en Màrketing Internacional i directora del departament de comunicació de Bussiness Women Professional España, i Mar Toribio, experta en Protocol.

Mar Toribio ha començat explicant-nos de què va el Protocol: “És la normativa legislada o establerta per a usos i costums”. El protocol sovint està legislat, però a vegades està basat en els costums. “No hi ha cap llei escrita que el pare hagi de portar a la núvia, però és un costum que es fa molt”.

protocol2 protocol3En el fons, tot esdeveniment és una eina de comunicació estratègica, que ha de tenir un protocol perquè tot sigui correcte. “Un cap de protocol hauria de tenir la imaginació d’un director, l’entusiasme d’un jove, la seguretat d’un intel·lectual i l’autoritat d’un director.
Per la seva banda, la Marta Domènech ha parlat sobre el clixé que existeix sobre el protocol: “Ens pensem que el protocol és una cosa rància, de nobles, però és molt més senzilla del que ens pensem”. I és que el protocol, per a la Marta, no deixa de ser orde i sentit comú.

prptocol4En el torn de la periodista Montse Pena, els assistents han pogut copsar la voluntat d’alguns polítics d’apropar el protocol a la ciutadania: “És un bon moment perquè la ciutadania participi dels actes, no com a espectadors, sinó com a part activa del protocol”.

Finalment, l’empresària Sonia Mateo ha volgut enfocar la seva dissertació en l’àrea pressupostària d’un esdeveniment en si i dels imprevistos que hi poden sorgir: “Un esdeveniment és com donar a la llum, hi ha coses que pots controlar, però d’altres no es poden preveure”. Mateo, per acabar, ha fet una reflexió: “Per a ser innovador has de proposar temes nous, inclòs en el protocol”.

M.M. 
VIDEO: