Arxius de Bèlgica | Diari La República Checa

REDACCIÓ7 Novembre, 2019
comin_lluis.jpg

Lluis Puig, exconseller de la Generalitat

Els exconsellers Toni Comín i Lluís Puig, residents a Bèlgica, han quedat en llibertat amb les mateixes mesures que el jutge va imposar a Carles Puigdemont ara fa dues setmanes. Tots dos s’han posat a disposició de les autoritats belgues en relació amb l’euroordre reactivada pel magistrat del Suprem, Pablo Llarena.

La justícia belga ha dictat llibertat per a tots dos, però han d’estar disponibles sempre que la justícia ho requereixi i per sortir del país ho han de notificar


Comín i Puig, exconsellers de Salut i de Cultura respectivament, han declarat aquest dijous al matí davant el jutge de guàrdia. La justícia belga ha dictat llibertat per a tots dos, però han d’estar disponibles sempre que la justícia ho requereixi i per sortir del país ho han de notificar. En sortir de la vista, Puig ha destacat que “seguim trobant la justícia, que és el que vam venir a buscar aquí”.

Comín, per la seva banda, ha recordat que “és la tercera vegada que un jutge espanyol envia una ordre de detenció a través d’una euroordre i és la tercera vegada que un jutge belga ens deixa en llibertat”. Per l’exconseller, això denota el “contrast de la manera d’entendre els drets” de cada un dels sistemes judicials.

Toni Comín està en llibertat

L’exconseller de Salut ha explicat que el jutge ara haurà de decidir si integra la causa de Puig i Comín amb la de l’expresident Puigdemont. Tal com va fer aquest, es demanarà un ajornament del judici a la Cambra del Consell. Aquesta mesura es fa “per poder acordar un calendari que ens permeti presentar el nostre escrit de defensa i que el fiscal pugui fer les seves al·legacions”.

Immunitat de Toni Comín?
L’advocat de l’exconseller ha fet valer la immunitat de Comín pel fet d’haver estat escollit eurodiputat, però aquesta és una qüestió que no s’ha aclarit aquest dijous, sinó que haurà de fer-ho el pròxim jutge, el de primera instància.

Pablo Llarena, jutge del Tribunal Suprem

El jutge ha fet el mateix tràmit que va fer amb l’expresident Puigdemont, també escollit eurodiputat en les últimes eleccions: “Després de consultar el Parlament Europeu i que aquest contesti que no gaudim d’immunitat, hem d’esperar que resolgui el tribunal del Luxemburg.”

Si finalment s’uneixen els tres casos en una mateixa causa, podria ser que la primera vista sigui per a tots tres el 16 de desembre, la data que ja està fixada per a l’expresident. Llavors se sabrà si engega tot el procés per donar resposta a l’euroordre i acaba en extradició o no.


REDACCIÓ6 Novembre, 2019
pedro_sanchez2.jpg

Hi ha molts nervis en el govern de Pedro Sánchez i en alguns sectors de la justícia espanyola. Hi ha veritable pessimisme desprès que la justícia britànica hagi decidit no tramitar l’euroordre contra l’exconsellera Clara Ponsatí per ‘desmesurada’. Ara, hi ha nerviosisme respecte a la possibilitat que Bèlgica lliuri Carles Puigdemont pels mateixos delictes de sedició i malversació de cabals públics que han servit per condemnar a més de deu anys de presó a Oriol Junqueras i a la resta de consellers que van participar en el referèndum de l’1 d’octubre.

Un dels problemes és que el delicte de sedició no hi consta en la legislació belga. Un fet que podria dificultar l’extradició de l’exmandatari català, tot i que la fiscalia belga ja es va alinear en altres ocasions amb Espanya, però un jutge va decidir a favor de Puigdemont.

Tal com dèiem, en el Codi Penal belga no existeix l’espanyol delicte de “sedició” i la Moncloa tem que els seus jutges s’aferrin a aquesta controvèrsia per lliurar-lo només per malversació. És més, la sedició no existeix en el Codi Penal belga; sí la rebel·lió (articles 269/274), però no és equiparable a la “rebel·lió” del Codi Penal espanyol. A Bèlgica, rebel·lió és tota mena de resistència i atemptat contra l’autoritat. En la seva versió més agreujada (tumultuària) podria encaixar en la condemna del Tribunal Suprem que ha adjuntat el magistrat Pablo Llarena a l’autoritat judicial belga.

La sedició no existeix en el Codi Penal belga; sí la rebel·lió (articles 269/274), però no és equiparable a la “rebel·lió” del Codi Penal espanyol

Però l’Executiu espanyol ha torçat el gest en veure que els jutges belgues, tot i l’euroordre de Llarena, ni tan sols han restringit la llibertat de moviment i sortida del país a l’expresident. De moment, s’ajorna a desembre qualsevol decisió perquè l’advocat de Puigdemont en aquell país, Paul Bekaert, pugui estudiar el cas.

És la segona vegada que Llarena demana a Bèlgica el lliurament de Puigdemont. La diferència amb la primera, fa dos anys, és que ara ha modificat els delictes pels quals se li reclama, en línia amb les condemnes per sedició.

Si finalment, d’aquí a uns mesos, la Justícia belga accepta lliurar-lo només per malversació, no per sedició, el govern de Pedro Sánchez s’oposarà vivament i així li ho farà saber al jutge Llarena, que és qui, en última instància decideix.

A més de la ‘humiliació’ que suposaria per a Espanya que un altre estat de la UE qüestioni el seu sistema penal, és que es donaria la paradoxa que el cervell Puigdemont sigui posat en llibertat mentre alguns dels seus subordinats segueixen complint dures penes per la sentència del Suprem contra el procés. S’entén el nerviosisme del govern de Pedro Sánchez i de la inquietud de la justícia espanyola.

 


REDACCIÓ29 Octubre, 2019
foto_3566023.jpg

Puigdemont a la porta dels jutjats belgues

La justícia belga ha ajornat la vista per la tercera euroordre de l’expresident Carles Puigdemont fins al 16 de desembre. La Cambra del Consell, el tribunal de primera instància belga, ha concedit l’ajornament de l’audiència que havia demanat el líder de Junts per Catalunya per preparar amb més temps el cas.

La defensa de l’expresident espera que un parell de setmanes després que se celebri la vista sobre la tercera euroordre emesa per la justícia espanyola, on les parts presentaran les seves al·legacions, el jutge prengui una decisió sobre la petició d’extradició d’Espanya, és a dir, poc després de Nadal.

“Estarem aquí el dia 16 de desembre per comparèixer davant d’una justícia que com sempre treballarà amb independència i professionalitat”, ha assegurat l’expresident de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, a la sortida dels jutjats a la capital belga.


REDACCIÓ9 Abril, 2019
fiscalia-e1554817150819.jpg

La investigació de Bèlgica sobre les balises instal·lades al cotxe de l’expresident Carles Puigdemont inclou com a possible sospitós un fiscal de l’Audiència Nacional.

La policia belga assenyala en els seus informes Carlos Bautista Samaniego, un dels principals experts estatals en euroordres. Els agents el situen a finals de gener del 2018 en un hotel de Brussel·les que consideren clau en l’operació d’espionatge arran d’una trucada d’una de les targetes SIM britàniques relacionada amb les balises. El fiscal espanyol era a Brussel·les, en aquell hotel i durant la mateixa setmana que la policia belga creu que va començar el seguiment, segons les mateixes fonts. Al mateix establiment, i després d’una àmplia investigació de tots els hostes, també assenyalen com a persones d’interès un empresari espanyol, un home que consideren relacionat amb el Ministeri de Justícia i tres informàtics. Però la jutgessa belga que porta el cas ha decidit, per ara, no estirar més del fil i rebutja demanar explicacions a l’Estat.

La fiscalia belga ha rebutjat, a petició de l’ACN, confirmar o desmentir si durant aquelles jornades van mantenir alguna reunió amb membres de la fiscalia espanyola. “No farem comentaris sobre aquest tema”, ha assegurat una portaveu del ministeri fiscal belga.

Fonts de la fiscalia de l’Audiència Nacional han indicat que les reunions sobre el cas Puigdemont es van fer en el marc de l’Eurojust, un organisme de cooperació judicial amb seu a la Haia (Països Baixos). “Parlar sempre es pot parlar”, es limiten a dir, sobre si hi hauria hagut altres trobades. Preguntats directament per les investigacions belgues que apunten a un fiscal de l’Audiencia Nacional, fonts de la fiscalia espanyola de l’AN diuen que no els consta “res” en aquesta línia i neguen “taxativament” qualsevol “actuació irregular”. El propi Bautista Samaniego no ha respost a les peticions de l’ACN.

D’altra banda, i preguntades per aquesta mateixa qüestió, fonts de la defensa de Puigdemont plantegen que els fets de l’espionatge a l’expresident els semblen “molt greus” i que, per això, en el seu dia, van presentar una denuncia. Però remarquen que no poden fer comentaris sobre la informació del procediment judicial.

Els últims dies de gener del 2018
Era l’última setmana de gener del 2018, i el ple del Parlament de Catalunya estava convocat per aquell dimarts, dia 30, per la investidura de Carles Puigdemont com a president de la Generalitat. Pocs dies abans, el 22 de gener, el líder de JxCat havia sortit de Bèlgica per primera vegada per anar a Copenhaguen, capital de Dinamarca. La Guàrdia Civil i la Policia Nacional intensificaven els controls a les fronteres per interceptar Puigdemont si intentava tornar a Catalunya per assistir, en persona, al ple. El 27, el Tribunal Constitucional va posar condicions a la investidura.

L’endemà, aquell diumenge 28, el fiscal de l’Audiència Nacional Carlos Bautista Samaniego tenia una habitació reservada, fins al dia 31, en un cèntric hotel de Brussel·les, segons les investigacions policials. Després de mesos de treball, la policia belga va assumir que aquella estada podia estar relacionada amb l’operació d’espionatge descoberta només uns dies després, el 7 de febrer: el dia que el mosso Lluís Escolà va detectar una primera balisa sota del para-xoc posterior del Renault Espace on viatjava el 130è president de Catalunya. L’endemà, amb agents especialistes de la policia federal belga, en van descobrir una segona dins del motor d’un altre dels vehicles de Puigdemont, un Renault Laguna.


Una operació extraoficial?
Segons ha pogut saber l’ACN, la investigació belga podria apuntar a una operació espanyola ‘fantasma’, extraoficial, sense permís de les autoritats de Bèlgica i que els serveis secrets espanyols sempre han negat als seus homòlegs belgues. De fet, això és també el que es desprèn de l’informe del comitè R del parlament belga sobre el cas, i del qual l’ACN ha tingut coneixement a través de fonts properes al text. Aquest comitè és l’encarregat de supervisar les tasques dels serveis de seguretat de l’estat belga.

I és que si bé les investigacions policials apunten indiciàriament a un espionatge espanyol, els diversos elements descoberts pels belgues obren la porta a que no es tracti, de fet, d’una missió oficial i reconeguda per l’Estat. Des de la policia belga consideren que les balises, “de material d’alta qualitat”, van ser col·locades per “professionals entrenats” que podrien haver treballat, alhora, amb altres còmplices “amateurs discrets”. Per exemple, els investigadors belgues se sorprenen que un equip capaç de col·locar balises dins de dos cotxes de Puigdemont el seguissin, alhora, físicament pels carrers de Brussel·les -i en una de les ocasions, sent detectat pel propi equip de Puigdemont.

Balises, targetes SIM i un hotel 
L’anàlisi de les dues balises localitzades i l’activitat de les targetes SIM que hi havien estat en contacte, que arribaven fins a vuit, va permetre als investigadors determinar que hi hauria hagut almenys sis dispositius: tres LISA-U200 fabricats per l’empresa suïssa U-blox AG i tres mòbils Alcatel OT 1016G de TCL. Algunes targetes SIM es van utilitzar en més d’un dispositiu, segons les investigacions.

D’aquestes targetes SIM, totes amb número britànic, els investigadors belgues destaquen una trucada que podria ser un possible error dels responsables del seguiment, probablement mentre encara feien proves. Es tracta d’una breu trucada d’un dels números investigats a la centraleta d’una cadena d’hotels de Brussel·les, el migdia de l’1 de febrer, i que consideren que “demostraria sens dubte” que la cadena té relació “amb els qui van fer col·locar les balises”.

La cadena d’hotels és la que allotjava, durant diversos dies d’aquella setmana, el fiscal de l’Audiència Nacional Bautista Samaniego, així com suposadament també l’empresari espanyol, l’home que la policia belga relaciona amb el Ministeri de Justícia i tres informàtics. En alguns dels casos, dormien en habitacions consecutives.

La policia belga va reduir la llista de possibles sospitosos dels centenars d’hostes dels hotels fins a només aquests sis. Però la jutgessa encarregada del cas va tombar recentment la petició de la defensa de Puigdemont d’exigir explicacions sobre l’estada del fiscal espanyol i la resta de potencials responsables de l’espionatge en no veure prou indicis de culpabilitat, una qüestió que ara està pendent d’un nou recurs, segons ha pogut saber l’ACN. La magistrada tampoc va acceptar revisar l’origen de les balises a través de les empreses distribuïdores, al considerar que hi hauria poques opcions de trobar-ne els compradors.

Espionatge quan no hi havia euroordre
Es dóna la circumstància que aquests seguiments es van fer quan sobre Puigdemont ja no pesava cap ordre europea d’extradició i entrega (oede). La primera, emesa per la jutgessa de l’Audiència Nacional Carmen Lamela el 3 de novembre del 2017, va ser retirada pel magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena el 5 de desembre següent, tot i mantenir l’ordre de crida i cerca dins de l’estat.

Ho va justificar perquè, davant de les primeres reticències de la justícia belga, no volia que se li denegués total o parcialment la petició sense tenir tota la documentació procedent de la instrucció. La fiscalia va demanar reactivar l’euroordre el 22 de gener, quan es va confirmar que Puigdemont faria el seu primer viatge fora de Bèlgica, en concret a Dinamarca. Però Llarena ho va descartar, i el ministeri públic va dir que ho tornaria a demanar quan es dictés la interlocutòria de processament.

Per això, el magistrat del Suprem va reactivar la petició europea el 23 de març del 2018, el mateix dia que va comunicar als investigats la interlocutòria de processament, que posava fi a la instrucció. Aquell dia estava citada la secretària general d’ERC, Marta Rovira, però no es va presentar a la cita i va marxar a Suïssa. Bona part de la resta d’investigats, com Jordi Turull, Josep Rull, Carme Forcadell, Raül Romeva i Dolors Bassa, van ser empresonats preventivament, just el dia abans que hi hagués la segona votació al Parlament per investir Turull com a president de la Generalitat.

Dos dies després, Diumenge de Rams, l’expresident català va ser detingut per la policia alemanya quan entrava al país procedent de Finlàndia en cotxe. Aleshores es va especular si el cotxe amb el qual Puigdemont tornava de Finlàndia, passant per Suècia i Dinamarca, portava una balisa, però algunes fonts diuen que se’l va localitzar a través del senyal del telèfon mòbil d’algun dels seus acompanyants, o fins i tot seguint físicament i a través de les càmeres de les autopistes el cotxe del president que va sortir de Brussel·les per anar-lo a buscar. Finalment, aquella euroordre també va ser retirada a principis de juliol després que Alemanya, Suïssa, Escòcia i Bèlgica tornessin a dificultar l’entrega dels polítics independentistes exiliats.

 


REDACCIÓ21 Febrer, 2019
arrimades-i-puigdemont.jpg

Arrimades es desplaçarà diumenge a Waterloo | FOTO: DANNY CAMINAL

L’expresident de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, ha contestat a la líder de Ciutadans al Parlament, Inés Arrimades, que està disposat a rebre-la a Waterloo, a Bèlgica, si és per a una “entrevista cordial”.

“Si vol una entrevista cordial no tinc cap problema en parlar amb la senyora Arrimades”, ha dit Puigdemont al ser preguntat sobre l’anunci de la líder de la formació taronja a Catalunya, que ha anunciat que el proper diumenge visitarà Waterloo (Bèlgica).

Ciutadans va anunciar en un comunicat que la visita d’Arrimadess, acompanyada per altres diputats del Parlament, tindrà l’objectiu de “recordar-li a Puigdemont que la República no existeix i que no és president de res, només un fugitiu de la justícia”.

 


REDACCIÓ28 Desembre, 2017

Carles Puigdemont podria haver entrat aquesta mateixa nit a Catalunya, en un cotxe de matrícula francesa, a través de la frontera del Principat d’Andorra

Puigdemont va dir que volia tornar a Catalunya

El president en funcions – cessat arran de l’article 155 – podria haver abandonat el seu viacrucis des de la capital belga. Durant molts mesos, considerava que des de Brussel·les era molt més fàcil aconseguir posar la ‘qüestió catalana’ en el mapa polític i en l’agenda d’alguns eurodiputats. Puigdemont ha anat aconseguint que els mitjans internacionals anessin fent ressò del conflicte polític entre Catalunya i Espanya.

Hom és conscient que la situació personal i processal de l’exinquilí del Palau de la Generalitat és realment difícil. El fet de no poder trepitjar territori espanyol sense ser detingut complica i molt la possibilitat de formar govern i de, segons diu, donar resposta al mandat emanat de les urnes tant l’1-O com el 21-D, on el bloc independentista ha aconseguit prou vots per continuar al capdavant de les institucions catalanes.

Però, tots som conscients que Carles Puigdemont és capaç de sorprendre’ns i de treure un conill de la cistella quan hom pensa que tot està perdut. De fet, Puigdemont, durant la campanya electoral, ja va fer saber que estaria en disponibilitat de tornar a Catalunya, tot assumint-hi les conseqüències. El Ministeri d’Interior, tutelat per Juan Ignacio Zoido, davant aquesta possibilitat va ordenar reforçar el control policial a les fronteres. Tot i això, i tenint en compte que Puigdemont és un home de reptes i de no quedar-se quiet davant les adversitats i amenaces, ha decidit arriscar i tornar a Catalunya, perquè – repeteix – és el president del govern legítim.

Carles Puigdemont diu ser el president legítim

Segons, fonts ben informades, el president cessat hauria arribat a Catalunya aquesta mateixa matinada. No obstant, cap font contactada, s’ha mostrat disponible per parlar sobre l’assumpte i encara menys per revelar detalls sobre el viatge (de retorn) de Puigdemont.

Malgrat les dificultats per obtenit detalls al respecte, hem pogut saber que el cap de govern, defenestrat pel 155, hauria arribat a bord d’un vehicle (negre) amb matrícula francesa, i a través de la frontera del Principat d’Andorra (La Seu d’Urgell).

Un cop ha travessat el pas fronterer, Puigdemont i els seus ‘còmplices’ han aconseguit que es canviés de cotxe. En aquests moments, el president de la Generalitat destituït estaria en parador desconegut i només parlaria amb tres persones de la seva extrema confiança. S’haurien pres totes les precaucions per evitar que la policia espanyola intervingués les seves comunicacions i la dels seus més propers i fidels col·laboradors.

La xarxa social ‘Telegram’ podria ser el mitjà utilitzat mentre estigui ‘amagat’. La tornada de Puigdemont a Catalunya podria haver estat estudiada i preparada al mil·límetre.

Ara caldrà saber si el CNI tenia informació al respecte i si té (o tenia) el president Puigdemont ‘controlat’. Caldrà esperar també per saber si el cap de govern cessat farà alguna declaració en les properes hores o dies.

 

 


REDACCIÓ5 Desembre, 2014

fabiolaLa reina espanyola dels belgues ha mort avui als 86 anys. Fabiola de Mora i Aragó, que va néixer a Madrid el 1928,  va contreure matrimoni el 15 de desembre del 1960 amb el rei Balduí de Bèlgica, que va morir el 31 de juliol del 1993 als 63 anys a Motril (Granada).

Des de llavors mantenia el títol de reina, tot i que també el té la dona del monarca actual, Paola. Des que va enviduar, la vida pública de la reina Fabiola s’ha reduït a uns quants actes oficials als quals acudia en companyia dels reis i els seus fills.

En les últimes aparicions s’ha observat una important deterioració de la seva salut. Ja el 2012 abandonava la vida oficial per la seva avançada edat.

 


REDACCIÓ16 Octubre, 2014

Frame_FestivalA partir de demà, i fins diumenge, l’Auditori Josep Carreras de Vila-seca es convertira en una sala de cinema. Durant aquests tres dies, l’auditori acollirà el “Frame Vila-seca Short Film Festival”.

En total, s’han escollit 28 curtmetratges que es projectaran durant els tres dies i que, posteriorment, seran valorats per un jurat d’experts en la matèria.

La procedència dels curtmetratges és diversa. Hi haurà la representació de gairebé 30 països d’arreu del món: Estats Units, Turquia, Suïssa, Sèrbia, Rússia, Regne Unit, Portugal, Polònia, Alemanya, Argentina, Espanya, Bèlgica, Bielorússia, Brasil, Bulgària, Canadà, Colòmbia, Corea del Sud, Xile, Egipte, França, Índia, Irlanda, Israel, Itàlia, Japó, Kazakhstan, Marroc i, Mèxic

Membres del jurat
El jurat de professionals encarregat de valorar cadascuna de les projeccions estarà format per: Jesús Monllaó (director), Mercè Rovira (actriu), Pep Solórzano (músic), Antoni Pérez-Portabella (professor de Comunicació Audiovisual de la URV), Pep Amores (Distinto Films Produccions), Joan Martí (director d’art), Montse Majench (directora de l’Acadèmia del Cinema Català).

La inauguració del festival anirà a càrrec del periodista i actor vila secà, Xavier Graset.

Premis
– 1er premi al millor curtmetratge de ficció: 3.000€ + trofeu
– 2n premi al millor curtmetratge de ficció: 1.500€ + diploma
– Premi D.O.Catalonia: 1.000€ + trofeu (només podran optar al premi els curtmetratges en llengua catalana)
– Premi del público al millor curtmetratge: 500€ + trofeu
– 1er premi In situ: 1.000€ + trofeu
– 2n premi In situ: 500€ + diploma

El Frame Vila-seca Short Film Festival està organitzat per l’Associació el Setè Art de Vila-seca i compta amb la col·laboració de l’Ajuntament de Vila-seca.

 

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter