El Papa Francesc ha posat avui com a exemple de perdó al metge català Marià Mullerat, afusellat al començament de la Guerra Civil espanyola (1936-1939) i beatificat ahir dissabte a la Catedral de Tarragona, i ha demanat la seva intercessió en favor de “l’amor i la fraternitat”.
“Que intercedeixi per nosaltres i ens ajudi a recórrer els camins de l’amor i de la fraternitat, tot i les dificultats i de la tribulació”, ha exhortat des del Palau Apostòlic després de l’Àngelus dominical, per demanar després un aplaudiment als fidels.
El pontífex ha recordat que aquest metge va ser beatificat ahir a Tarragona i l’ha definit com un “pare de família i metge que va assumir la curació dels sofriments físics i morals dels seus germans, testimoniant amb la seva vida i el martiri el primat de la caritat i del perdó “.
Marià Mullerat va néixer el 1897 a Santa Coloma de Queralt (Tarragona) i va morir afusellat al començament de la Guerra Civil a Arbeca (Lleida), localitat de la qual va ser alcalde.
La seva beatificació va ser presidida pel prefecte de la Congregació per a les Causes dels Sants, el cardenal Angelo Becciu, a la catedral de Tarragona.
El moment de la beatificació de Marià Mullerat
El purpurat ha assenyalat en la seva homilia que “donada la situació de persecució religiosa que va explotar a manera violenta en l’estiu de 1936”, l’ara beat “era conscient que estava posant en risc la seva pròpia vida” a causa del seu “identitat de creient “.
“A causa d’aquest estil de vida obertament evangèlic, era considerat pels milicians una persona pública que actuava per compte de la religió catòlica. Precisament per aquesta pertinença seva va ser capturat i assassinat pels enemics de Crist”, ha afirmat.
Mullerat és recordat per gestos com quan, durant el seu captiveri, va curar la ferida d’un dels seus botxins, i va receptar una medicina per al fill d’un dels seus acusadors.
El doctor Marià Mullerat i Soldevila ha estat beatificat aquest dissabte a la Catedral de Tarragona davant de més d’un miler d’assistents. És la primera beatificació de la història del temple tarragoní i ha estat presidida pel cardenal Giovanni Angelo Becciu. L’eclesiàstic ha subratllat la misericòrdia, la fidelitat a Déu i l’amor del beat, que va ser executat per les seves conviccions religioses. A la vegada, l’arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol, ha afirmat que la beatificació d’aquest laic al final del seu pontificat és un “regal del senyor” i ha fet una crida perquè “tot es resolgui amb la pau i el diàleg, amb la senyera de la pau, del perdó i de la reconciliació” que enarbora, diu, el nou beat.
La cerimònia de la beatificació del doctor Marià Mullerat i Soldevila ha començat amb cants i amb la petició de l’arquebisbe Jaume Pujol per procedir a la seva beatificació. El cardenal Giovanni Angelo Becciu ha llegit la Carta Apostòlica en llatí i, tot seguit, s’ha descobert la imatge del nou beat, que ha despertat forts aplaudiments entre les més de mil persones —fidels, preveres i autoritats eclesiàstiques i civils— que s’han congregat a la Catedral de Tarragona.
En l’homilia, el cardenal ha assenyalat que no hi ha cap altre camí que l’amor per assolir el “cim de la santedat”, en referència al nou beat, al qual ha lloat per la seva “fidelitat al Senyor” i la seva fermesa en les creences cristianes en els moments convulsos de l’any 1936, quan va ser assassinat pels milicians. En aquest sentit, Becciu ha qualificat el doctor Mullerat com un “potent far de llum” i un exemple a seguir perquè va perdonar els seus botxins abans que el matessin.
Un dels mossens de l’eucarestia
L’arquebisbe emocionat per la beatificació al final del seu pontificat
Per la seva banda, l’arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol, s’ha mostrat emocionat per la beatificació en el que pot ser un dels últims actes al capdavant de l’Arquebisbat. Segons ell, aquesta celebració quedarà inscrita en la història de la Catedral, però també en el seu cor. I és que arribant al final del seu pontificat ha assegurat que aquesta cerimònia només la pot rebre com “un regal del Senyor”. A més, també ha demanat que el nou beat els ajudi a “ser fidels” i a guiar les diòcesis catalanes “ben arrelades i que estimem tant”. Per tot plegat, ha dit que Mullerat “enarbora sobre nosaltres la senyera de la pau, del perdó i de la reconciliació”.
Així mateix, el pare Pere Cardona, jutge delegat de la causa de canonització de Mullerat, ha remarcat que la beatificació és el reconeixement a una persona que va viure “honestament” conforme a les seves conviccions i que va donar la vida “lliurement per aquell que ell estimava, que és Jesucrist”. En la cerimònia eclesiàstica, hi han assistit familiars del nou beat, entre ells la seva germana.
La pancarta davant de la Catedral
Concentració silenciosa de la plataforma Volem bons bisbes catalans
Un grup molt reduït de persones s’han concentrat a les portes de la Catedral de Tarragona i han repartit fulletons per mostrar el seu desacord amb la possible designació de l’actual bisbe de Barbastre i Montsó, Ángel Pérez, com a substitut de l’arquebisbe Pujol. El portaveu de la plataforma Volem bons bisbes catalans, Josep Torrents, ha afirmat que s’està imposant a poc a poc un perfil de bisbe “poc sensible” amb la realitat catalana i que tampoc no està “arrelat al país”. A parer seu, l’Església catalana “no és ni millor ni pitjor”, sinó “diferent” de l’espanyola i, per aquesta raó, ha assegurat que entre el clergat català hi ha candidats suficients per ostentar els càrrecs eclesiàstics del territori.
El doctor Marià Mullerat i Soldevila, un màrtir
El doctor Marià Mullerat i Soldevila va néixer a Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà) el 24 de març de 1897. Fins als tretze anys, va estudiar a l’escola del seu poble natal i aleshores va ingressar al col·legi reusenc Sant Pere Apòstol, pertanyent als religiosos Fills de la Sagrada Família, fundats per Sant Josep Manyanet. L’octubre de 1921, Mullerat es va llicenciar en medicina i cirurgia a la Universitat de Barcelona.
Tres néts del metge beatificat
El doctor es va casar amb Dolors Sans i Bové, amb qui va tenir cinc filles. Des de 1923 fins a 1926, va dirigir un diari local en català, titulat ‘L’Escut’. Va ser escollit alcalde d’Arbeca el 29 de març de 1924, on va fer de metge, i va exercir el càrrec fins al març de 1930. El 13 d’agost de 1936, va ser arrestat amb cinc persones més pels milicians i va ser traslladat a uns tres quilòmetres de distància d’Arbeca, on va ser afusellat i cremat. Quatre anys més tard, el 13 d’agost de 1940, es van col·locar les cendres barrejades dels afusellats en un monument en forma de creu.
La Catedral serà aquest dissabte l’escenari de la beatificació del Doctor Marià Mullerat i Soldevila És la primera vegada en la història que la Catedral acull una beatificació. La celebració, presidida pel cardenal Angelo Becciu, prefecte de la Congregació per a les Causes dels Sants tindrà lloc a partir de les 11 del matí. Mullerat, laic i pare de família, va morir l’any 1936 a Arbeca per odi a la fe.
El cardenal Angelo Becciu presidirà l’acte
A la celebració de beatificació, a la qual només es podrà accedir amb invitació, es preveu l’assistència de més d’un miler de persones, entre fidels, preveres i autoritats tant eclesiàstiques com civils. L’accés serà a partir de les 9.30 h. pel Pla de la Seu.
Per aquelles persones que no puguin assistir-hi, la celebració es podrà seguir en directe a través de la cadena de televisió 13TV, de les emissores Ràdio Estel, Tarragona Ràdio, Radio María i per streaming a través de la plana web de l’Arquebisbat.
Amb motiu de la beatificació del Dr. Mullerat s’han organitzat diversos actes com el viacrucis que tindrà lloc el divendres dia 22 de març, a les set de la tarda, a l’amfiteatre romà de Tarragona (l’accés és lliure) o la missa d’acció de gràcies a l’església parroquial de Sant Jaume Apòstol d’Arbeca, el diumenge, dia 24 de març, l’endemà de la beatificació, a les sis de la tarda. També, el diumenge dia 31 de març, Santa Coloma de Queralt, poble natal del Dr. Mullerat, celebrarà una missa d’acció de gràcies.
Per a més informació sobre la vida i martiri del futur beat es pot consultar la pàgina web de l’Arquebisbat.
Aquest diumenge és un dia de gran alegria per a l’Església. L’any de la canonització dels papes Joan XXIII i Joan Pau II es completa amb la beatificació d’un altre pontífex: Pau VI.
Personalment em fa molt feliç la notícia, perquè, a part de valorar tot el que va fer per l’Església, vaig viure a Roma durant la major part del seu pontificat (de 1963 a 1978) i vaig tenir moltes ocasions de veure personalment el Papa que va culminar el Concili Vaticà II i va dirigir l’Església en els anys turbulents del postconcili.
Tinc molt present en la memòria aquell viatge seu a Terra Santa, en un moment en què els Papes no viatjaven gairebé, i el seu encontre amb el patriarca Atenàgores a la terra de Jesús. Com ho ha assenyalat Henri de Lubac, encara que l’encontre ecumènic va ser el que va merèixer més atenció, «Pau VI va anar a Jerusalem, en nom de tota l’Església, a postrar-se davant el Sant Sepulcre i mostrar que tots els cristians són els fidels de Crist. Va anar-hi per a testimoniar que l’Església no és res si no és la serventa de Crist, si no reflecteix la seva Llum, si no transmet la seva Vida».
Pot semblar obvi, però els qui vam viure els anys postconciliars sabem que no resulta inútil recordar-ho. La crisi social dels anys seixanta, que es va manifestar sobretot a Europa, va afectar també l’Església, sense que faltessin els qui van pretendre fundar-la de nou sense tenir en compte els seus pilars fonamentals.
Els qui van viure la seva època recordaran també les seves importants encícliques: la Humanæ vitæ, sobre el control de la natalitat; Ecclesiam Suam, sobre la presència de l’Església en el món, i Populorum progressio, que denunciava amb paraules rotundes la injusta distribució dels béns en la humanitat.
A més del viatge a Terra Santa, Pau VI va acudir al Congrés Eucarístic de Bombai, va visitar Nova York, Bogotà, Fàtima, Ginebra i pobles d’Àfrica i de l’Extrem Orient. Havent estat secretari d’Estat de Pius XII, Giovanni Battista Montini tenia una àmplia cultura i coneixement dels pobles i de les relacions internacionals, la qual cosa li va permetre advocar per la pau en diferents escenaris i ser considerat una referència moral en el món.
Sense gaudir de la popularitat de Joan XXIII i la posterior de Joan Pau II, va acabar l’obra del primer, el Concili, i podria dir-se que va preparar el futur quan va convidar el llavors cardenal Wojtyla a predicar un any els exercicis espirituals que el Papa fa amb la cúria.
Són pinzellades d’un gran Papa la figura del qual la història no farà més que engrandir.
Aquest dissabte, 27 de setembre, s’ha celebrat a Madrid un esdeveniment que suposa una alegria per a l’Església i que per a mi representa una emoció particular: la beatificació d’Àlvar del Portillo, primer successor de sant Josepmaria Escrivà de Balaguer al capdavant de la Prelatura de l’Opus Dei.
La sort d’haver conviscut amb ell onze anys a Roma, des de la meva arribada a la Ciutat Eterna, l’any 1962, coincidint amb l’inici del Concili Vaticà II, m’ha portat a acceptar la invitació a pronunciar diverses conferències que m’han sol·licitat sobre la figura d’aquest nou beat. Són records de la meva joventut —vaig arribar a Roma quan tenia 18 anys— però també reflexions de la maduresa, quan he pensat en les qualitats que l’adornaven i en les seves virtuts, exercides amb heroisme enmig de la vida ordinària.
Vull compartir amb els seguidors d’aquesta glossa Als Quatre Vents les notes més excel·lents de la seva personalitat, que he posat en relleu en aquestes intervencions, sense deixar d’advertir que el beat Álvaro del Portillo no és només una referència per als fidels de l’Opus Dei, sinó patrimoni de l’Església sencera.
Encara que en podrien ser més, destacaria de la meva experiència amb ell, algunes notes principals, començant per la de la seva senzillesa. Era la més destacada per als qui sabíem què representava qui va ser durant quaranta anys la mà dreta del fundador. Mai no es va donar la més mínima importància, sinó tot al contrari: la seva aspiració era passar desapercebut.
La seva serenitat era una altra nota destacada. Mai no el vaig veure perdre-la ni un moment, ni mai no el vam veure enfadat o angoixat. Tampoc recordava amb rancor episodis de la seva vida tan dramàtics com quan li van obrir el crani colpejant-lo amb una clau anglesa, en sortir de fer una catequesi a Vallecas, o a la presó de San Antón, de Madrid, durant la guerra, quan diverses vegades li va ser posada una pistola a la templa simulant la seva execució.
La seva fidelitat a la vocació de lliurament a Déu i la seva lleialtat amb sant Josepmaria van ser un exemple. Com el seu amor a l’Església i els seus esforços en servir-la, treballant durament en el Concili Vaticà II i en secundar totes les iniciatives dels pontífexs. La presència de Joan Pau II a la vetlla de les seves restes mortals és símbol de com n’era, d’apreciat el seu treball efectiu i discret.
Com molts tarragonins, agraeixo a Déu la possibilitat de viatjar a Madrid per a assistir a la beatificació d’aquesta gran personalitat de l’Església del nostre temps.
REDACCIÓ24 Març, 2019
REDACCIÓ
