REDACCIÓ30 Maig, 2023
Els acusats d’apunyalar i matar un home a Tarragona el 2021 han demanat la revocació de la sentència de l’Audiència provincial al TSJC (Tribunal Superior de Justícia de Catalunya). En la vista celebrada aquest dimarts, l’acusat d’assassinat ha insistit en la seva innocència i – segons el seu advocat – ha patit indefensió durant el judici. I és que al·leguen que se’ls van denegar algunes proves i que no s’ha respectat la presumpció d’innocència.
El condemnat ha insistit a demanar una investigació paral·lela sobre el testimoni clau del judici, de qui ha posat en dubte la seva integritat i salut mental. La víctima tenia una suposada relació d’amistat amb els acusats i els hauria fiat unes paperines d’heroïna el dia del crim. El condemnat ha insistit davant de la jutge de la vista d’apel·lació del TSJC que no es trobaven al lloc dels fets quan es va produir l’homicidi, un descampat pròxim a l’establiment de Bricodepot, al barri de Torreforta de la ciutat. En canvi, un testimoni, un home que diu que estava amb la víctima en el moment dels fets, els va acusar d’haver-la agredit amb un pal i una arma blanca per aconseguir droga.
El lletrat de la defensa ha insistit a remarcar que l’ADN trobat sota les ungles de la víctima no corresponen al seu client i que no es van trobar restes de sang ni a la roba ni en un ganivet de l’acusat. També s’ha reclamat al tribunal que no s’hagi valorat un altre testimoni presencial que contradiu la versió del testimoni clau del cas. El condemnat, fins i tot ha posat en dubte la salut mental d’aquesta persona, a qui demanen que també s’investigui com a presumpte autor de l’assassinat.
L’Audiència de Tarragona va condemnar l’home a onze anys de presó per homicidi i un any més per amenaces, després que un jurat popular el declarés culpable. D’altra banda, l’acusat va quedar absolt per robatori amb violència, però l’altra implicada va ser condemnada a pagar dues multes per trencament de condemna (tenia una ordre d’allunyament de l’establiment Bricodepot que hi ha a la zona) i per un delicte lleu continuat de furt – es va endur una bossa amb objectes de la víctima, entre els quals, una batedora, i més tard li va robar el telèfon mòbil -.
A Tarragona manquen dos jutjats penals més per tal de reduir els temps d’espera. Així ho ha exposat aquest matí el president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Jesús Maria Barrientos, qui ha anunciat que demanaran la creació d’un d’ells: “Ens donaríem per satisfets si se’n crea un”. Segons el president, els cinc jutjats actuals estan treballant en més de 500 procediments anuals quan el volum òptim és de 400. Això augmenta la càrrega de treball dels tribunals i endarrereix les esperes entre dos i tres anys.
La tasca judicial a Tarragona i Ebre recupera els nivells del 2019 i fins i tot en alguns casos el volum de feina és superior a la prepandèmia. Així es desprèn de la memòria del 2021.
Totes les qüestions judicials que impliquen infants acaben sent força doloroses i semblen, sovint, injustes. Mai ningú no està d’acord, sobretot si l’autoritat judicial és cridada a intervenir per deliberar sobre la custòdia del menor.
Anem per pams. L’Audiència Provincial de Tarragona va deliberar el 2 d’octubre una sentència on ordena que la ‘guarda i custòdia’ de la menor sigui atribuïda al pare. També fixa una pensió d’aliments de 50 euros mensuals. A més, la Secció 1a. del tribunal provincial estipula que el règim de visites als caps de setmana alternats des del divendres fins al diumenge. El dimecres, la nena també està autoritzada a pernoctar al domicili matern a Terres de l’Ebre.
Malgrat tenir una sentència de l’Audiència Provincial favorable, el pare no pot gaudir de la custòdia de la seva primogènita. La mare la manté ‘segrestada‘ en un habitatge d’un municipi de Terres de l’Ebre. No té cap intenció d’entregar la filla a la seva exparella ni de respectar la sentència. De fet, va empadronar la menor sense el consentiment del pare (que té la custòdia) i fins a la data l’amaga a casa sense haver-la escolaritzat. O sigui, la nena porta tot un curs escolar sense freqüentar un centre escolar oficial, sense fer exàmens…. sense escolaritzar. Un fet inèdit que té coneixement l’EAIA, el Departament d’Ensenyament de la Generalitat i el mateix Ministeri Fiscal. I el curiós és que no passa res. Fins al moment, totes les estratègies de dilació de la mare per no ‘entregar’ la nena al seu progenitor, tal com dictamina una sentència de l’Audiència, han donat fruits.
Les interpel·lacions i els recursos de l’advocat del pare són nombrosos i la resposta de la justícia és lenta i arriba amb comptagotes. De moment, fa més de 500 dies que el pare porta sense poder gaudir de la seva filla, tal com ordena la sentència de l’Audiència Provincial de Tarragona.
El president de l’Audiència Provincial de Tarragona (APT), Joan Perarnau, està preocupat amb la situació judicial en l’àmbit del Camp de Tarragona. “La situació dels jutjats a les Terres de l’Ebre és bona, molt millor que els del Camp de Tarragona (Tarragona, Reus, Vendrell i Valls) perquè tenen càrregues de treball ajustades o fins i tot inferiors a les legalment previstes”.
“Sense perjudici de l’alt nivell de resposta, que situa els òrgans de la província l’any 2020 en termes percentuals als primers llocs de Catalunya en taxa de resolució, el cert és que en termes generals la situació en alguns partits judicials pot (encara) qualificar-se de preocupant”.
D’altra banda, el president de l’Audiència vol promoure, amb la col·laboració dels jutjats, tribunals, Fiscalia i advocats, la conformitat penal prèvia al dia del judici. Un altre objectiu de Perarnau és facilitar més protecció a les víctimes dels delictes.
El jutjat d’instrucció 4 de Tarragona, en funcions de guàrdia, ha acordat la llibertat provisional de la detinguda en relació a l’accident de trànsit mortal que va tenir lloc aquest dimarts a la N-340, a Castellet i la Gornal.
Després de la polèmica condemna contra el subinspector dels Mossos d’Esquadra Jordi Arasa per un episodi policial a la Plaça de Catalunya, la justícia s’ha posicionat sobre el conegut ‘Cas Morón’. Dos comandaments de la policia catalana a Tarragona, l’intendent Jaume Morón i el sergent Xavier Cunillera van ser jutjats per haver fet els possibles i impossibles per entorpir (o evitar) una investigació contra dos policies locals de Vila-seca que, l’any 2013, van apallissar de forma salvatge un ciutadà després de ser expulsat d’una discoteca de la Pineda. Segons el Ministeri Fiscal, els acusats havien apartat intencionadament E.M, la caporala dels Mossos, que investigava els fets i van ometre informacions clau al jutjat amb l’objectiu que s’arxivés el cas. La Fiscalia inicialment demanava 5 anys de presó i 7 d’inhabilitació i una multa de 7.200 euros per la presumpta omissió del deure de perseguir delictes i falsedat documental per part d’un funcionari. 
El judici contra els dos comandaments dels Mossos d’Esquadra que van impedir una investigació contra agents de la Policia Local de Vila-seca que van agredit de forma salvatge un jove de 19 anys el gener del 2013, continua a l’Audiència Provincial de Tarragona.
Les defenses dels representants de la policia catalana insisteixen en el descrèdit i desprestigi de dos testimonis claus: la caporal que va iniciar la investigació i el comissari Rafel Comes. L’estratègia de la defensa no està agradant gens al tribunal. De fet, el jutge president ha advertit de forma repetida que s’eviti la teoria de la conspiració. L’advocat de l’intendent Jaume Morón, Javier Prieto, ha ‘apretat’ molts els testimonis, fins al punt que els magistrats han començat a considerar ‘impertinents’ algunes de les preguntes.
D’altra banda, l’actual director dels Serveis Territorials d’Interior i intendent dels Mossos en excedència, Joan Carles de la Monja, també ha confirmat que la relació professional entre Morón i Giné “no era del tot bona” i que en l’entorn policial “es comentava” que se’l volia destituir. “Hi havia una mala relació i les opinions sobre Morón no eren favorables, però no sé si això responia a una campanya de desprestigi o no”, ha volgut evidenciar.
A més, aquest dimecres també ha declarat el cap de la Policia Local de Salou, l’inspector José Luis Gargallo, qui ha dit que la caporal va actuar de forma “anormal” a la comissaria, atès que va intentar obtenir la gravació de la trucada dels agents implicats en la pallissa sense seguir “el canal legal”, que es va mostrar “evasiva” i que no volia informar dels motius pels quals requeria el material.
