25. Abril 2024

Arxius de audiència nacional | Pàgina 2 de 8 | Diari La República Checa

REDACCIÓ26 Maig, 2021
brahimgali7-1280x720.jpg

El líder del Frente Polisario, Brahim Ghali, ha aceptado comparecer el próximo 1 de junio ante los juzgados de la Audiencia Nacional, previsiblemente por vía telemática según han confirmado fuentes del Frente Polisario.

Ghali deberá responder por una querella presentada por una activista saharaui y por otra interpuesta por la Asociación Saharaui para la Defensa de los Derechos Humanos (ASADEDH).

El juez de la Audiencia Nacional Santiago Pedraz ha decidido horas antes este martes no adoptar ninguna medida cautelar en relación al líder del Frente Polisario por “informaciones que hayan aparecido en medios de comunicación”. Esta respuesta llega después de que la ASADEDH solicitara que le retiraran el pasaporte para evitar su salida de España.

El magistrado aprovecha además para librar exhorto al Juzgado Decano de los de Instrucción de Logroño con el fin de que se le dé traslado a Ghali de la querella de ASADEDH con el objetivo de que pueda designar abogado y procurador. Avisa de que en caso de que no tenga abogado se le asignará uno de oficio.

Asimismo, pide al juzgado decano que le haga llegar la citación para el 1 de junio y que en el supuesto de que permaneciera ingresado en el centro hospitalario de La Rioja, pueda realizarse esta diligencia vía telemática –videoconferencia–. De este modo, el magistrado aprovechará la comparecencia de Ghali del día 1 para preguntarle por las dos querellas vivas.

Ghali fue ingresado el pasado 18 de abril en el Hospital de San Millán-San Pedro, en La Rioja, con un cuadro grave por dolencias derivadas de la COVID-19, en un traslado desde Argelia que la diplomacia española tildó de cuestión humanitaria, si bien está en el trasfondo de la crisis desatada con Marruecos en la frontera.

Su estancia en España reactivó una querella presentada por el activista saharaui de nacionalidad española Fadel Breica, que le acusa de delitos de detención ilegal, torturas y lesa humanidad presuntamente cometidos en 2019 en los campamentos de Tinduf.

Según el relato de Breica, a su llegada a los asentamientos de refugiados saharauis en dicha localidad argelina fue amenazado por agentes del Frente Polisario para que se fuera. Lejos de hacerlo, organizó varios actos de protesta, siendo arrestado por militares y trasladado a centros de detención indeterminados donde habría sufrido golpes y descargas eléctricas, entre otras prácticas.

Por estos hechos, Pedraz acordó tomar declaración a Ghali como imputado el 1 de junio. Poco tiempo después, el instructor de la Audiencia Nacional admitió una segunda querella, presentada por ASADEDH contra Ghali y otras 27 personas por el maltrato al que habrían sometido a prisioneros de guerra y a los propios ciudadanos saharauis, “especialmente” a los de origen español.

ASADESH reclamó la detención de Ghali, pero Pedraz rechazó las medidas cautelares solicitadas, debido al estado de salud de Ghali y teniendo en cuenta que “no hay indicios claros de su participación en las conductas recogidas en la querella” de la asociación saharaui.

PUBLICITAT




REDACCIÓ24 Maig, 2021
Brahim_gali1-1280x960.jpg

Les relacions entre Espanya i el Marroc tenen tendència a complicar-se. Almenys si tenim en compte que la intenció dels responsables del Front Polisario és que el seu líder, hospitalitzat a Logronyo, no es personi davant l’autoritat judicial, malgrat estar citat pel proper 1 de juny a l’Audiència Nacional.

La ministra d’Afers Exteriors d’Espanya va dir que Brahim Ghali compareixerà a la crida judicial si es fa efectiva la sol·licitud del magistrat. De fet, Espanya sap que les relacions bilaterals només es podran reprendre, tal com ha manifestat el ministre Nasser Bourita, si Ghali accedeix a la cita judicial. Però, la situació es complica per moments.

El número 2 del Front Polisario, Salem Lebsir, assegura, a Ok Diario, que Brahim Ghali té la intenció d’abandonar el territori espanyol en els propers dies sense trepitjar l’Audiència Nacional. O sigui, que el líder del Front Polisario farà cas omís de la cita judicial i no anirà a declarar com a presumpte autor de presumptes delictes de terrorisme, genocidi i tortura, violacions, entre d’altres.

“És tot mentida. Quan es recuperi, que serà en 10 dies, sortirà de país. No es presentarà davant del jutge”, assegura Lebsir, negant Ghali hagi entrat a Espanya amb documentació falsificada tot i que va accedir a l’hospital sota la identitat de «Mohamed Benbatouch», tal com ha acreditat la Policia.

PUBLICITAT




REDACCIÓ11 Maig, 2021
pequeño_nicolas3.jpg

El Pequeño Nicolás deberá enfrentarse a los juicios por la comida con el empresario de Ribadeo, en la que se hizo pasar por un cargo público y por la falsificación de su DNI para que un amigo realizara el examen de selectividad en su nombre. Además de Nicolás, en el primer juicio están acusados dos policías que le ayudaron a cumplir su meta, y en el segundo, deberán sentarse en el banquillo tanto el amigo que realizó el examen como la funcionaria que, presuntamente, le proporcionó el nuevo DNI.

Este mes de mayo será vital para el futuro de El Pequeño Nicolás, ya que, a lo largo de estas semanas deberá enfrentarse a los dos juicios de las causas más importantes de las que se le acusa. Primero, tendrá lugar el juicio por el viaje a Ribadeo como representante de la Familia Real y, tras este, Francisco Nicolás tendrá que defenderse ante la acusación de falsificar su carné de identidad para que un amigo realizara el examen de selectividad en su nombre.

El primer juicio comenzará el martes 11 de mayo, en él, la Fiscalía reclama siete años de cárcel para Francisco Nicolás por los delitos de usurpación de funciones públicas, falsedad en documento oficial y cohecho pasivo, además, el Ministerio Público reclama una multa de 81.000 euros. En este juicio también se sentarán en el banquillo como acusados dos policías que se enfrentan a una petición de 5 años y medio de prisión.

Los surrealistas hechos por los que se le acusan tuvieron lugar en el año 2014, cuando, con tan solo 20 años, Francisco Nicolás acudió a un almuerzo con un empresario en Ribadeo haciéndose pasar por un funcionario público que servía como enlace entre el Gobierno y la Casa Real. Para lograr esta hazaña, Nicolás se puso en contacto con uno de los agentes de policía acusados y le prometió una gratificación económica si le proporcionaba los medios policiales necesarios para hacerse pasar por un cargo público al llegar al almuerzo. Tras esto, solicitó a la Policía Municipal de Ribadeo que les acompañara en la comitiva y alquiló cuatro vehículos con sus respectivos conductores, para los cuales creó falsas acreditaciones del Ministerio del Interior.

El segundo agente acusado entró en escena durante el viaje al restaurante, en el que, junto al primero, se hicieron pasar por policías que realizaban labores de escolta a una autoridad. Para ello colocaron acreditaciones oficiales del Ministerio del Interior en dos vehículos. El engaño se realizó de manera tan brillante que incluso el alcalde de Ribadeo se unió a la comida. Esta será la cuarta vez que se intenta empezar el juicio, ya que los dos últimos intentos se cancelaron por culpa del Covid y el primero no tuvo lugar debido a que la abogada de Francisco Nicolás denunció presiones y coacciones hacia ella y su familia.

El segundo juicio dará comienzo el día 20 de mayo, este resolverá la presunta trama organizada por El Pequeño Nicolás para que un amigo realizara el examen de selectividad en su nombre. En este juicio, la Fiscalía solicita para él una pena de 4 años y 6 meses de prisión y una multa de más de 36.000 euros por el delito de falsedad en documento oficial como cooperador necesario e instructor.

Para logar su cometido, Nicolás se matriculó en el examen de selectividad en septiembre de 2012 con el fin realizarlo, pero pagó a un amigo suyo para que lo hiciera. Este amigo le proporcionó una foto, con la cual, Nicolás acudió a una comisaría y, con la presunta ayuda de una funcionaria policial, obtuvo un DNI con su nombre y con la foto del amigo que iba a hacer el examen. Finalmente el amigo realizó el examen en su nombre y obtuvo una calificación de 8,25. Además de la acusación a Nicolás, la Fiscalía pide 4 años de prisión y 2.160 euros de multa a la funcionaria de policía que supuestamente le proporcionó el nuevo DNI como autora del delito y otros cuatro años de cárcel más 1.620 euros de multa para el amigo, como cooperador necesario.

En total Francisco Nicolás se enfrentará este mes a la petición de más de 11 años de cárcel y a una multa de casi 120.000 euros.

PUBLICITAT


REDACCIÓ22 Abril, 2021

La Sala de lo Contencioso-administrativo de la Audiencia Nacional ha ratificado la medida sanitaria consistente en exigir la cuarentena a los viajeros de doce países para luchar contra la expansión de la COVID 19, pero advierte de que la sucesiva extensión de esta medida ha conllevado una duración “que debilita extraordinariamente la justificación de la proporcionalidad necesaria” para la restricción de derechos fundamentales.

En un auto, con voto particular de dos de los cinco magistrados, la Sala recuerda que ya ha ratificado en cuatro ocasiones anteriores las Órdenes de Sanidad en las que se exigía cuarentena, en primer lugar, a viajeros procedentes de Brasil y Sudáfrica, y posteriormente a los de otros diez países: República de Botsuana, Unión de Comoras, Ghana, Kenia, Mozambique, Tanzania, Zambia, Zimbabue, Perú y Colombia.

La Sala, tras analizar el marco jurídico y la cobertura legal para la adopción de la medida, señala que el legislador puede imponer las limitaciones al contenido normal de los derechos fundamentales que vengan justificadas en la protección de otros bienes constitucionales y sean proporcionadas a la misma, que no sobrepasen su contenido esencial.

“Este respeto al principio de proporcionalidad se está poniendo en entredicho por la reiteración de la restricción, que viene manteniéndose desde el día 22 de febrero para los viajeros procedentes de Brasil y República de Sudáfrica y desde el 8 de marzo para los viajeros procedentes de estos dos Estados y los otros diez mencionados más arriba”, indica.

Una medida proporcionada
La Sala de lo Contencioso explica que como ya ha puesto de manifiesto en sus resoluciones anteriores, la medida resulta proporcionada por cuanto es adecuada para alcanzar la finalidad perseguida, que es evitar la transmisión de las variantes de la COVID 19 en nuestro país.

Considera, además, que resulta imprescindible para garantizar la salud pública en la situación sanitaria actual, pudiendo evitarse con dicha medida la necesidad de adoptar en el futuro próximo inmediato unas restricciones mayores en caso de que se descontrolara la epidemia con las nuevas variantes.

Ahora bien, puntualiza, debe precisarse que esta Sala, en sus anteriores decisiones, tuvo en cuenta como elemento especialmente relevante el alcance temporal limitado de la medida, que en cada una de las Ordenes se fijó en un plazo de catorce días naturales.

“A día de hoy, la sucesiva extensión del periodo de catorce días ha conllevado una duración de estas restricciones que debilita extraordinariamente la justificación de la proporcionalidad necesaria para mantener esta conclusión de que el sacrificio de derechos fundamentales es proporcionado. Toda vez que la situación a que responde podría dejar de ser excepcional ante su reiterada traslación temporal”, añade.

No obstante, apunta la Sala, en este momento “aún puede apreciarse que la limitación al derecho fundamental consagrado en el artículo 19 CE de libre circulación y libertad de desplazamiento, es necesaria y proporcionada en atención a la protección de otro derecho constitucional como el derecho a la salud e integridad física, que determinó en España la declaración del estado de alarma mediante el Real Decreto 433/2020, de 14 de marzo, y que se encuentra declarado en la actualidad por Real Decreto 926/2020”, concluye la resolución.



REDACCIÓ15 Abril, 2021
manuel-garcia-castello_jutge-e1618483530987.jpg

El jutge de l’Audiència Nacional, Manuel García-Castellón, ha decidit investigar el president de Repsol, Antoni Brufau, i a l’expresident de La Caixa, Isidre Fainé, per contractar el comissari José Manuel Villarejo  perquè espiés presumptament l’expresident de Sacyr Luis Del Rivero.

La Fiscalia Anticorrupció va demanar divendres passat la imputació de tots dos en considerar que van poder incórrer en un delicte de suborn al posar-se d’acord per contractar a l’empresa Cenyt del comissari Villarejo, quan aquest estava en actiu.

PUBLICITAT


REDACCIÓ28 Gener, 2021
foto_3664403.jpg

El raper Pablo Hasel haurà d’ingressar a presó

L’Audiència Nacional ha donat deu dies al raper lleidatà Pablo Hasel perquè entri voluntàriament a presó, després que el Tribunal Constitucional decidís no admetre a tràmit el recurs d’empara presentat per la seva defensa contra l’última sentència de l’Audiència. La decisió encara es pot recórrer.

La pena, ratificada pel Tribunal Suprem, és de nou mesos i un dia de presó per enaltiment del terrorisme amb l’agreujant de reincidència i per injúries i calúmnies a la corona i a les forces i cossos de seguretat de l’Estat. Aquesta condemna se suma als dos anys de presó, imposats el 2014 per l’Audiència Nacional, també per enaltiment del terrorisme, per la lletra d’algunes de les seves cançons sobre els GRAPO, ETA o Terra Lliure.

En un tuit, el músic ha dit: “Al final no hi ha hagut la suficient solidaritat per parar això que ens afecta a la majoria que no tenim garantida la llibertat d’expressió. M’empresonaran per explicar fets objectius, però mai em doblegaran”.

PUBLICITAT


REDACCIÓ15 Desembre, 2020
trapero7.jpg

El màxim responsable dels Mossos d’Esquadra, el major Josep Lluís Trapero, podria tornar a seure en la sala de vistes de l’Audiència Nacional a Sant Fernando de Henares. Però, aquest cop, ocuparia la zona reservada al públic, ja que la seva visita és, essencialment, per donar suport a la feina feta pels mossos per investigar els atemptats terroristes de l’estiu del 2017 a Barcelona i Cambrils, segons informa Quico Sallés.

La visita està prevista per aquest dimecres al matí, tot i que fa dies que es comenta que el major tenia intencions de desplaçar-se a Madrid per recolzar els seus ‘homes’. No és la primera vegada que un responsable de la policia catalana viatja fins a Madrid per donar suport als agents que van participar en la investigació de l’atac jihadista.

El director general dels Mossos d’Esquadra, Pere Ferré, i David Boneta Cortina, comissari cap de la Comissaria Superior de Coordinació Territorial de Mossos d’Esquadra, van assistir a diferents jornades del judici que està sent presidit pel magistrat Félix Alfonso Guevara. Cal recordar que el major Trapero va ser absolt dels delictes de rebel·lió i sedició i desobediència arran de la celebració del procés independentista.

PUBLICITAT


REDACCIÓ23 Novembre, 2020

Sentir com van viure els mossos la seva implicació en l’atemptat perpetrat a Cambrils per una cèl·lula terrorista l’agost del 2017 tampoc està resultant fàcil pels acusats. Si la setmana passada, amb major o menor intensitat, Driss Oukabir, que va perdre el seu germà Moussa Oukabir després de ser abatut pels mossos, ja manifestava signes que ho estava passant malament. Però, aquest dilluns ha esclatat.

Quan testificaven alguns dels policies que van participar en els moments posteriors a l’atac terrorista, Driss, un dels tres processats, ha intentat, a través de moviments gestuals, interactuar amb el tribunal. S’ha aixecat del seu lloc en la ‘peixera’ i s’ha dirigit a la porta on hi ha un agent de la Policia Nacional custodiant-la. Li ha demanat que volia tornar als calabossos de l’Audiència Nacional perquè estava patint un episodi d’ansietat. Ha estat dret al costat de la porta de la gàbia i d’esquena al tribunal almenys uns 15 minuts. Una de les oficials del jutjat ha comentat al jutge Félix Alfonso Guevara que Driss volia intervenir-hi.

El magistrat ha esperat que un dels lletrats acabés l’interrogatori a un dels testimonis per atendre la petició d’Oukabir. Després d’aixecar-se la persiana lateral de la gàbia, on s’asseuen els acusats, el jutge Guevara s’adreça al processat: “Driss, què passa?” L’acusat, que estava dret, li comunica al magistrat que no pot més. Feia senyals amb les mans donant a entendre que estava al límit. “No puc. Tinc ansietat. Vull baixar”, ha dit visiblement inquiet i nerviós. El jutge, conegut pel seu temperament, li ha mirat fixament i li ha ordenat que s’assegués. Driss Oukabir li ha fet cas i s’ha assegut el darrer banc de la gàbia.

La sessió d’avui ha acabat 20 minuts després.

Ricard CHECA
Audiència Nacional

PUBLICITAT



REDACCIÓ23 Novembre, 2020

A la sala de vistes número 2 de l’Audiència Nacional de San Fernando de Henares s’han viscut moments realment intensos i tensos des del punt de vista emocional. Avui han comparegut davant el tribunal que jutja els gihadistes que van col·laborar amb els atemptats de Catalunya l’agost del 2017 els mossos que van abatre els terroristes de Cambrils.

La declaració de l’agent que va ser atropellada pel cotxe Audi A3 ha estat esfereïdor. No ha deixat a ningú indiferent. L’agent que encara té seqüeles psicològiques. De fet, durant la seva declaració – era testimoni protegit – s’ha trobat malament. Ha hagut de fer una pausa per centrar-se i beure aigua. La mosso ha narrat de forma detallada com va ser atropellada: “En aquell moment vaig pensar que em quedava allà, morta. Quan em vaig aixecar no sabia si era un somni”, ha recordat, dient que se’n recorda com el cotxe va impactar contra les seves cames. “Em passa per sobre sense que pugui fer res. A continuació perdo el coneixement”. A la sala no sentia ni una mosca. Els gihadistes, tancats en una mena de gàbia de vidre escoltaven la descripció dels fets de formes diferents: Driss, que va perdre el seu germà en el tiroteig a Cambrils, movia les mans com en actitud de disconformitat. Els altres dos, Mohammed i Said, escoltaven atentament la versió de l’agent. Said es tapava els ulls amb la mascareta de color blau fosc.

La mosso després de ser atropellada recorda estar estirada a terra ensagnada i “sense poder moure massa bé les cames”. Tenia una sabata treta i molta sang al cap. En intentar aixecar-se, veu una dona estesa a terra i els gihadistes continuaven a terra també amb “una mena de cinturó agafat el tòrax amb ampolles de plàstic i paper d’alumini” enganxats a l’abdomen. “És en aquell moment que veig clarament que va ser un atemptat en tota regla. Trec l’arma i començo a disparar” quan un d’ells es mou, recorda amb la veu tallada. Afegeix que en veure un individu que “em passa pel costat” continua disparant fins a quedar-se sense munició.

Un altre terrorista li passa pel davant i ella li demana no continuï. Dispara i, a causa de l’impacte, li xiulaven les orelles. La sensació viscuda és terrorífica. Se sentia marejada. Tenia molt de fred. En mirar al seu voltant i no veure el seu company – el que va abatre els quatre gihadistes – va imaginar el pitjor. “El silenci era aterridor”, afirma.

En recuperar-se, comunica, via emissora, que “hi ha hagut un atemptat, tirotejos” i que està ferida. Sol·licita la presència d’una ambulància. Se n’adona que l’escenari és dantesc. Observa un home amb una ferida important a la cara. Va intentar tranquil·litzar i socórrer a les víctimes del Passeig Marítim de Cambrils. Quan van reforços reforços, l’agent va ser traslladada a l’hospital de Sant Cugat a causa de la gravetat de les ferides. Va estar una setmana ingressada. Tenia un traumatisme cranioencefàlic i trencament de tíbia i esquinç de turmell.

Tres anys després encara té estrès posttraumàtic pels fets i rep atenció psicològica i psiquiàtrica. Continua de baixa. Té una incapacitat permanent i va ser reconeguda víctima de terrorisme. La seva vida té un abans i un després d’aquell fatídic agost del 2017. L’ansietat no desapareix i la por tampoc. “Per a mi, avui dia, córrer és una amenaça”. Quan va acabar “tot, no sabia si estava vivint un malson”.

R.C.
Audiència Nacional

PUBLICITAT


REDACCIÓ23 Novembre, 2020

El malestar entre els mossos que van participar en els diferents dispositius policials, arran dels atemptats terroristes del 17 d’agost a Cambrils i Barcelona, s’ha fet palès durant el judici que s’està celebrant a l’Audiència Nacional a San Fernando de Henares.

Molts agents de la policia catalana entenen que la Generalitat i el Ministeri d’Interior els han dispensat un tracte diferencial. Hi ha agents policies que han estat reconeguts com a víctimes del terrorisme i altres que no. Aquí és on sorgeixen les discrepàncies i el malestar.

Com s’entén, per exemple, que un dels dos mossos que va abatre el gihadista Younes Abouyaaqoub va ser acreditat com a víctima del terrorisme i indemnitzat i l’altre, que va participar en la mateixa – i delicada – operació, no? Uns van ser condecorats i altres no. El mateix va passar amb els policies que van ser atropellats mentre participaven en el dispositiu ‘gàbia’, amb l’objectiu de localitzar i capturar el conductor de la furgoneta assassina de les Rambles de Barcelona.

No deixa de ser, com a mínim sorprenent, que el magistrat instructor, José Luis Calama Texeira, hagi recusat la personació d’algunes de les víctimes de la cèl·lula terrorista perquè els forenses no havien pogut establir una relació causa-efecte entre l’atac i les presumptes lesions de naturalesa psíquica al·legada per alguns agents.

Entre els policies que acudeixen a declarar a l’Audiència Nacional es nota molestar. Els testimonis d’alguns mossos són esfereïdors. Deixen evidenciar que encara no han paït el terror que van viure aquell fatídic agost del 2017. Més d’un es queixa del tracte – o del poc tracte – que ha rebut per part del Departament d’Interior de la Generalitat i, de retruc per part de la cúpula dels Mossos d’Esquadra. Més enllà dels tràmits administratius – que depenen de l’executiu central i català – els agents consideren que la política de condecoracions ha estat completament diferencial i discriminatòria.

El passat dijous, el director general de la Policia, Pere Ferrer, es va desplaçar fins a l’Audiència Nacional per donar suport institucional als mossos que van intervenir en els diferents operatius per investigar l’atac terrorista. Ferrer reconeix que a escala administrativa n’hi ha hagut algunes deficiències. La Direcció General de la Policia i el Departament d’Interior estan intentant resoldre i corregir – dins la seva possibilitat – alguns d’aquests defectes. De moment, s’ha creat un ‘equip de suport’ logístic, jurídic i psicològic als mossos que hauran de comparèixer davant el tribunal presidit pel controvertit Félix Alfonso Guevara.

Pere Ferrer ha explicat que es va reunir amb alguns dels agents i que va escoltar les seves inquietuds i reivindicacions, les quals les entén i que espera – dins les seves possibilitats legals – sanar-les. No ens ha dit quan, ni com…

El cert és que hi ha policies que ja estan en actiu amb evidents trastorns posttraumàtics i seqüeles físiques.

🖋 Ricard CHECA
Audiència Nacional (San Fernando de Henares)

 V Í D E O | Visita del director general a l’Audiència Nacional

PUBLICITAT