Arxius de audiència nacional | Pàgina 2 de 2 | Diari La República Checa

REDACCIÓ24 Abril, 2019
sando_rosell.jpg

Va estar gairebé dos anys empresonat, acusat de blanqueig de comissions de partits de futbol, i ara l’Audiència Nacional dicta que és innocent. Això és el que ha passat a l’expresident del Barça, Sandro Rosell.

L’Audiència Nacional ha absolt l’exmandatari blaugrana a l’entendre que, després de valorar les proves practicades durant el judici, que no s’han pogut acreditar les acusacions i que, en cas de dubte, ha de prevaldre el dret a fallar a favor de l’acusat. En Dret se’n diu ‘Indubio pro reo’.

A l’acabar el judici, el fiscal va modificar les seves conclusions provisionals i va rebaixar la sol·licitud de pena a Rosell a gairebé la meitat. Potser cal revisar les peticions de presó, perquè és difícil recuperar el temps perdut entre reixes, acusat d’un delicte que la justícia entén, tardanament, que no s’ha comés.

 


REDACCIÓ9 Abril, 2019
fiscalia-e1554817150819.jpg

La investigació de Bèlgica sobre les balises instal·lades al cotxe de l’expresident Carles Puigdemont inclou com a possible sospitós un fiscal de l’Audiència Nacional.

La policia belga assenyala en els seus informes Carlos Bautista Samaniego, un dels principals experts estatals en euroordres. Els agents el situen a finals de gener del 2018 en un hotel de Brussel·les que consideren clau en l’operació d’espionatge arran d’una trucada d’una de les targetes SIM britàniques relacionada amb les balises. El fiscal espanyol era a Brussel·les, en aquell hotel i durant la mateixa setmana que la policia belga creu que va començar el seguiment, segons les mateixes fonts. Al mateix establiment, i després d’una àmplia investigació de tots els hostes, també assenyalen com a persones d’interès un empresari espanyol, un home que consideren relacionat amb el Ministeri de Justícia i tres informàtics. Però la jutgessa belga que porta el cas ha decidit, per ara, no estirar més del fil i rebutja demanar explicacions a l’Estat.

La fiscalia belga ha rebutjat, a petició de l’ACN, confirmar o desmentir si durant aquelles jornades van mantenir alguna reunió amb membres de la fiscalia espanyola. “No farem comentaris sobre aquest tema”, ha assegurat una portaveu del ministeri fiscal belga.

Fonts de la fiscalia de l’Audiència Nacional han indicat que les reunions sobre el cas Puigdemont es van fer en el marc de l’Eurojust, un organisme de cooperació judicial amb seu a la Haia (Països Baixos). “Parlar sempre es pot parlar”, es limiten a dir, sobre si hi hauria hagut altres trobades. Preguntats directament per les investigacions belgues que apunten a un fiscal de l’Audiencia Nacional, fonts de la fiscalia espanyola de l’AN diuen que no els consta “res” en aquesta línia i neguen “taxativament” qualsevol “actuació irregular”. El propi Bautista Samaniego no ha respost a les peticions de l’ACN.

D’altra banda, i preguntades per aquesta mateixa qüestió, fonts de la defensa de Puigdemont plantegen que els fets de l’espionatge a l’expresident els semblen “molt greus” i que, per això, en el seu dia, van presentar una denuncia. Però remarquen que no poden fer comentaris sobre la informació del procediment judicial.

Els últims dies de gener del 2018
Era l’última setmana de gener del 2018, i el ple del Parlament de Catalunya estava convocat per aquell dimarts, dia 30, per la investidura de Carles Puigdemont com a president de la Generalitat. Pocs dies abans, el 22 de gener, el líder de JxCat havia sortit de Bèlgica per primera vegada per anar a Copenhaguen, capital de Dinamarca. La Guàrdia Civil i la Policia Nacional intensificaven els controls a les fronteres per interceptar Puigdemont si intentava tornar a Catalunya per assistir, en persona, al ple. El 27, el Tribunal Constitucional va posar condicions a la investidura.

L’endemà, aquell diumenge 28, el fiscal de l’Audiència Nacional Carlos Bautista Samaniego tenia una habitació reservada, fins al dia 31, en un cèntric hotel de Brussel·les, segons les investigacions policials. Després de mesos de treball, la policia belga va assumir que aquella estada podia estar relacionada amb l’operació d’espionatge descoberta només uns dies després, el 7 de febrer: el dia que el mosso Lluís Escolà va detectar una primera balisa sota del para-xoc posterior del Renault Espace on viatjava el 130è president de Catalunya. L’endemà, amb agents especialistes de la policia federal belga, en van descobrir una segona dins del motor d’un altre dels vehicles de Puigdemont, un Renault Laguna.


Una operació extraoficial?
Segons ha pogut saber l’ACN, la investigació belga podria apuntar a una operació espanyola ‘fantasma’, extraoficial, sense permís de les autoritats de Bèlgica i que els serveis secrets espanyols sempre han negat als seus homòlegs belgues. De fet, això és també el que es desprèn de l’informe del comitè R del parlament belga sobre el cas, i del qual l’ACN ha tingut coneixement a través de fonts properes al text. Aquest comitè és l’encarregat de supervisar les tasques dels serveis de seguretat de l’estat belga.

I és que si bé les investigacions policials apunten indiciàriament a un espionatge espanyol, els diversos elements descoberts pels belgues obren la porta a que no es tracti, de fet, d’una missió oficial i reconeguda per l’Estat. Des de la policia belga consideren que les balises, “de material d’alta qualitat”, van ser col·locades per “professionals entrenats” que podrien haver treballat, alhora, amb altres còmplices “amateurs discrets”. Per exemple, els investigadors belgues se sorprenen que un equip capaç de col·locar balises dins de dos cotxes de Puigdemont el seguissin, alhora, físicament pels carrers de Brussel·les -i en una de les ocasions, sent detectat pel propi equip de Puigdemont.

Balises, targetes SIM i un hotel 
L’anàlisi de les dues balises localitzades i l’activitat de les targetes SIM que hi havien estat en contacte, que arribaven fins a vuit, va permetre als investigadors determinar que hi hauria hagut almenys sis dispositius: tres LISA-U200 fabricats per l’empresa suïssa U-blox AG i tres mòbils Alcatel OT 1016G de TCL. Algunes targetes SIM es van utilitzar en més d’un dispositiu, segons les investigacions.

D’aquestes targetes SIM, totes amb número britànic, els investigadors belgues destaquen una trucada que podria ser un possible error dels responsables del seguiment, probablement mentre encara feien proves. Es tracta d’una breu trucada d’un dels números investigats a la centraleta d’una cadena d’hotels de Brussel·les, el migdia de l’1 de febrer, i que consideren que “demostraria sens dubte” que la cadena té relació “amb els qui van fer col·locar les balises”.

La cadena d’hotels és la que allotjava, durant diversos dies d’aquella setmana, el fiscal de l’Audiència Nacional Bautista Samaniego, així com suposadament també l’empresari espanyol, l’home que la policia belga relaciona amb el Ministeri de Justícia i tres informàtics. En alguns dels casos, dormien en habitacions consecutives.

La policia belga va reduir la llista de possibles sospitosos dels centenars d’hostes dels hotels fins a només aquests sis. Però la jutgessa encarregada del cas va tombar recentment la petició de la defensa de Puigdemont d’exigir explicacions sobre l’estada del fiscal espanyol i la resta de potencials responsables de l’espionatge en no veure prou indicis de culpabilitat, una qüestió que ara està pendent d’un nou recurs, segons ha pogut saber l’ACN. La magistrada tampoc va acceptar revisar l’origen de les balises a través de les empreses distribuïdores, al considerar que hi hauria poques opcions de trobar-ne els compradors.

Espionatge quan no hi havia euroordre
Es dóna la circumstància que aquests seguiments es van fer quan sobre Puigdemont ja no pesava cap ordre europea d’extradició i entrega (oede). La primera, emesa per la jutgessa de l’Audiència Nacional Carmen Lamela el 3 de novembre del 2017, va ser retirada pel magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena el 5 de desembre següent, tot i mantenir l’ordre de crida i cerca dins de l’estat.

Ho va justificar perquè, davant de les primeres reticències de la justícia belga, no volia que se li denegués total o parcialment la petició sense tenir tota la documentació procedent de la instrucció. La fiscalia va demanar reactivar l’euroordre el 22 de gener, quan es va confirmar que Puigdemont faria el seu primer viatge fora de Bèlgica, en concret a Dinamarca. Però Llarena ho va descartar, i el ministeri públic va dir que ho tornaria a demanar quan es dictés la interlocutòria de processament.

Per això, el magistrat del Suprem va reactivar la petició europea el 23 de març del 2018, el mateix dia que va comunicar als investigats la interlocutòria de processament, que posava fi a la instrucció. Aquell dia estava citada la secretària general d’ERC, Marta Rovira, però no es va presentar a la cita i va marxar a Suïssa. Bona part de la resta d’investigats, com Jordi Turull, Josep Rull, Carme Forcadell, Raül Romeva i Dolors Bassa, van ser empresonats preventivament, just el dia abans que hi hagués la segona votació al Parlament per investir Turull com a president de la Generalitat.

Dos dies després, Diumenge de Rams, l’expresident català va ser detingut per la policia alemanya quan entrava al país procedent de Finlàndia en cotxe. Aleshores es va especular si el cotxe amb el qual Puigdemont tornava de Finlàndia, passant per Suècia i Dinamarca, portava una balisa, però algunes fonts diuen que se’l va localitzar a través del senyal del telèfon mòbil d’algun dels seus acompanyants, o fins i tot seguint físicament i a través de les càmeres de les autopistes el cotxe del president que va sortir de Brussel·les per anar-lo a buscar. Finalment, aquella euroordre també va ser retirada a principis de juliol després que Alemanya, Suïssa, Escòcia i Bèlgica tornessin a dificultar l’entrega dels polítics independentistes exiliats.

 


REDACCIÓ11 Octubre, 2017

La jutgessa Carmen Lamela ha ratificat aquest dimecres la competència de l’Audiència Nacional per investigar com a sedició els fets ocorreguts a Catalunya entorn de l’1-O, al considerar que els fets no són aïllats “com volen fer semblar les parts que proposen la qüestió de competència, sinó que s’emmarquen dins d’una estratègia complexa” en què col·laboren Cuixart i Sánchez “en execució del full de ruta dissenyat per obtenir la independència de Catalunya”.

La magistrada fa aquesta apreciació en rebutjar la declinatòria de competència a favor dels jutjats de Barcelona interposada pels presidents de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i d’Òmnium Cultural, Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, investigats en la causa oberta per sedició a l’Audiència Nacional.

Lamela  recorda que en admetre a tràmit la denúncia de la Fiscalia pels disturbis del 20 de setembre en uns registres per impedir l’1-O ja va dir que, si bé tots els delictes de sedició no són competència de l’Audiència Nacional, en aquest cas sí que ho eren perquè suposen un trencament de la forma de govern, delicte del qual sí que és competent del tribunal ubicat a Madrid.

 


REDACCIÓ4 Octubre, 2017

La jutge de l’Audiència Nacional Carmen Lamela ha citat per aquest divendres com a investigats,  per un delicte de “sedició”,  al cap dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero; al president de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), Jordi Sánchez; al d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart; i a una intendent de la policia catalana.

El major Trapero, a Cambrils

La jutgessa Carmen Lamela els ha cridat a declarar a petició de la Fiscalia, que va sol·licitar la seva imputació una vegada que va examinar l’atestat de la Guàrdia Civil en relació als disturbis ocorreguts arran de la detenció dels dos més estrets col·laboradors d’Oriol Junqueras.

Després del setge, la Fiscalia va denunciar els fets com a constitutius d’un delicte de sedició i la jutge la va admetre a tràmit l’entendre que la finalitat última dels disturbis és el d’una ruptura de la forma de Govern.

La citació és per a divendres que en relació al setge de la Conselleria d’Economia de la Generalitat el passat 20 de setembre mentre les forces de seguretat duien a terme un registre al seu interior.

 


REDACCIÓ18 Febrer, 2015
detingut2.jpg

El jutge podria haver ordenat que es bloquegés els comptes bancaris dels implicats en la trama. No es descarta la possibilitat de practicar més detencions

salomo H
Salomón el dia que va ser detingut

La justícia francesa podria reclamar l’extradició dels cervells ‘tarragonins’ de xarxa que es dedicava a l’evasió d’IVA amb la venda a França de cotxes d’alta gamma.

Segons fonts judicials contactades pel Diari La República Checa, un dels imputats que podrien haver de respondre davant la justícia gala és l’economista Salomón Hernández, propietari d’una gestoria a la Rambla Nova de Tarragona i un altre despatx a Cambrils.

L’economista era l’ideòleg?
D’acord amb les mateixes fonts, Hernández, que és membre de l’Associació de relacions culturals Catalunya-Israel, és considerat l’ideòleg de l’organització delictiva. En la trama era, segons tots els indicis, la persona que dibuixava i assessorava els plans de compra i venda de societats. En aquest moment, Salomó Hernández es troba en presó provisional a Tarragona.

França també podria sol·licitar l’extradició del jove  de 24 anys, Zeus B. que, presumptament, es dedicava a blanquejar els diners defraudats i del gerent del prostíbul Havanna de Torredembarra.

Cal recordar que tres dels 35 detinguts, en l’àmbit de l’operació Carrusel, ja van passar a disposició de l’Audiència Nacional perquè eren reclamats per la justícia francesa.

guardia civil
La Guàrdia Civil a la Rambla Nova

Comptes bloquejats
Aquest diari també ha pogut saber que els comptes bancaris dels imputats podrien estat bloquejats per ordre judicial, una practica habitual en aquest tipus d’investigacions i delictes.

Alguns dels responsables de la trama són de nacionalitat francesa, com els dos de l’Ametlla de Mar.

Entre els actualmente empresonats hi ha Eva B., la directora de l’oficina de La Caixa d’El Perelló. Als imputats se’ls atribueixen delictes contra la hisenda pública – de França – i de blanqueig de capital, principalment.

També se’ls investiga per tràfic de drogues i prostitució. La majoria d’escorcolls s’han fet a les comarques de Tarragona i Terres de l’Ebre, però l’operatiu coordinat a Espanya per la Guàrdia Civil ha inclòs actuacions a Màlaga, Almeria i Barcelona. El cas hauria defraudat uns 50 MEUR de l’IVA corresponent a la venda de cotxes de de luxe.

Tarragona era l’epicentre de l’organització mafiosa, que estava sent investigada des mitjans de 2012.

 


REDACCIÓ13 Novembre, 2014

princep1
El jove entrant a l’Audiència Provincial
princep
La fotografia de l’actual rei cremant-se

 

 

 

 

 

 

Qui van ser els autors de cremar la fotografia del príncep Felip el passat 2 de juny, durant la concentració que va tenir lloc a Tarragona a favor de la República?

Aquesta és la pregunta que ha formulat aquest matí el jutge a un dels joves imputats per aquests fets.

Un dels imputats – aleshores van ser detinguts tres persones – un de Tarragona, un de Tortosa i un menor d’edat – s’ha personat davant del jutjat d’instrucció número 5 de Tarragona, on ha negat qualsevol implicació en els fets que se l’imputa.

Després d’haver declarat, el defensor del jove ha reclamat l’arxiu de les actuacions judicials, atenent que els Mossos d’Esquadra van fer una identificació “incorrecta” de qui va cremar la fotografia de l’actual monarca espanyol.

El proper dilluns, declararà, a Tortosa, en segon imputat. El cas el porta l’Audiència Nacional, pels els processats declaren al seu lloc d’origen.

 


REDACCIÓ15 Setembre, 2014

PUJOL
Jordi Pujol Ferrusola entrant a l’audiència nacional // ACN

El fill gran de l’expresident de la Generalitat ha arribat a les dependències de l’Audiència Nacional a dos quarts de deu del matí, mitja hora abans de l’hora marcada per la citació, en taxi i acompanyat del seu advocat, Cristóbal Martell. Aquesta tarda declararà també com a imputada la seva dona, Mercè Gironès.

El jutge Pablo Ruz investiga les connexions entre suposats pagaments a Pujol Ferrusola i l’adjudicació de contractes públics a Catalunya, i considera que els fets poden ser constitutius d’un delicte de blanqueig de capitals i d’un altre contra Hisenda.

Pujol Ferrusola rep les preguntes del jutge Ruz i pel seu advocat, però també per la fiscalia i l’advocació d l’Estat, a qui Ruz va permetre divendres personar-se.

El jutge ha rebut diversos informes d’Hisenda que recullen el moviment de divises que ha fet el matrimoni durant vuit anys, i que superen els 32 milions d’euros entre 2004 i 2012. Els informes també recullen la documentació bancària requerida durant aquests mesos.

En concret, centra les investigacions en les transaccions de 17 empreses i societats. Són entre altres Inter Rosario Port Services, Iniciatives Marketing i Inversions, Iberoamericana de Business and Marketing, Projecte Marketing CAT i Active Translation, que havien fet transaccions a través del BBVA, Banco Mediolanum i Credit Suisse amb sortida o destinació a Andorra, Luxemburg, Croàcia, Argentina, Uruguai Suïssa, Estats Units, Mèxic, França, Illes Caiman, Regne Unit, Leichenstein i Gabon.

Ruz va obrir la investigació sobre el fill gran de Jordi Pujol el desembre del 2012 fruit de les declaracions que Javier de la Rosa i Maria Victòria Álvarez havien fet a la Unitat de Delictes Econòmics i Fiscals (UDEF). Álvarez havia explicat que Pujol havia transportat en cotxe “importants quantitats de divers en efectiu” des d’Andorra a Madrid, passant per Lleida.

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter