Arxius de audiència nacional | Pàgina 2 de 5 | Diari La República Checa

REDACCIÓ23 Gener, 2020
pere_soler-1.jpg

L’exdirector dels Mossos d’Esquadra Pere Soler ha dit avui en l’Audiència Nacional que en cap moment va donar ordres al cos en relació al referèndum de l’1-O. Soler també ha assegurat que el conseller d’Interior Joaquim Forn – avui empresonat – fes cap “ingerència” sobre els Mossos. “Mai em va donar instruccions perquè els Mossos estiguessin a favor del referèndum i jo no vaig donar cap instrucció”, ha deixat clar. També ha negat que el seu nomenament al capdavant del cos tingués res a veure amb el fet d’estar a favor del referèndum i ha explicat que l’exconseller Jordi Jané ja li va proposar ocupar el càrrec l’any 2016 i ell ho va rebutjar.

Soler ha explicat que va ser al Teatre Nacional de Catalunya (TNC) el dia que es va presentar el referèndum. Aquell dia va fer una piulada assegurant que la societat “votaria i no ho podrien evitar”. “Es volia pressionar el govern de l’Estat perquè es fes un referèndum acordat. En aquella època jo no tenia cap càrrec públic”, ha insistit l’exdirector dels Mossos. “Quan el lloc queda vacant, em truca Forn i em planteja ocupar-lo però també em diu que està parlant amb més gent. Jo li vaig dir que, si no trobava ningú, jo ho podia fer”, ha explicat.

Quan el lloc queda vacant, em truca Forn i em planteja ocupar-lo però també em diu que està parlant amb més gent. Jo li vaig dir que, si no trobava ningú, jo ho podia fer

Les piulades de Pere Soler han tingut un paper protagonista en algun moment de l’interrogatori del fiscal Miguel Ángel Carballo. Soler ha admès que va fer un tuit on va dir que els Mossos “complirien la llei” i la premsa “ho va malinterpretar”. Quan va arribar al càrrec de director general de la policia, el major Josep Lluís Trapero li va recomanar que no fes piulades.

Sobre les seves funcions en el cos, ha explicat que ell només supervisava l’actuació de la Divisió d’Afers Interns (DAI) i era informat dels plans operatius d’ordre públic i seguretat ciutadana, però no sobre les funcions de policia judicial. Ell era el responsable en matèria de contractació, personal i pressupost, i per això també li traslladaven les necessitats de recursos humans i materials com a policia judicial.

El paper de Pérez de los Cobos 

Soler ha assegurat que no va tenir cap paper en el disseny del pla Àgora, però sí que va haver de facilitar que es pogués dur a terme. “És un pla governatiu, no tenia res a veure amb el referèndum”, ha insistit a preguntes del fiscal. “Havia de protegir persones i béns. Estàvem en alerta 4 d’antiterrorisme, hi havia moltes concentracions previstes… No es parla l’1-O perquè tampoc sabíem si es faria”, ha explicat Soler.

El nomenament de Diego Pérez de los Cobos com a coordinador de l’operatiu policial de l’1-O va ser discutit pel Departament d’Interior, però Pere Soler ha negat que ell tingués cap “posicionament” en aquest sentit. “Vam dir que la coordinació havia de ser dels operatius”, ha explicat, i ha negat conèixer les cartes de Trapero que rebutjaven la coordinació del coronel de la Guàrdia Civil.

“Interior no va fer res pel referèndum” 
L’exdirector dels Mossos ha explicat que el requeriment del Tribunal Constitucional li ordenava no fer res encaminat al referèndum i també impedir-lo “dins de les seves competències”. “El mandat general deia que m’havia d’abstenir i, concretament, havia d’evitar que ningú fes res a favor del referèndum. Però a Interior ningú va fer res pel referèndum”, ha insistit. Soler ha explicat que Trapero li traslladava les instruccions de Fiscalia per poder-les “dotar de recursos”.

Soler ha negat que els Mossos prestessin serveis de “contraviligància” a dirigents independentistes pel fet d’haver estat detinguts en la causa del jutjat 13. “No sabia que s’hagués fet aquesta actuació al despatx de Carme Forcadell”, ha dit Soler en relació als serveis de contravigilància que hi van fer els Mossos. “No tenia per què saber les mesures que s’acordaven”, ha insistit l’exdirector del cos.

En qualsevol manifestació s’utilitza el convocant de la manifestació per mediar. Després del 20-S vaig saber que a Sànchez se li va donar aquest paper

Pel que fa al pla Àgora, Soler ha assegurat que no va tenir cap paper en el seu disseny, però sí que va haver de facilitar que es pogués dur a terme. “És un pla governatiu, no tenia res a veure amb el referèndum”, ha insistit a preguntes del fiscal. “Havia de protegir persones i béns. Estàvem en alerta 4 d’antiterrorisme, hi havia moltes concentracions previstes… No es parla l’1-O perquè tampoc sabíem si es faria”, ha explicat Soler.

Sànchez tenia un paper “d’intermediació”
Soler ha explicat que coneixia “poc” Jordi Sànchez i ha assegurat que no recorda haver-lo trucat el 30 de setembre. L’exdirector dels Mossos ha dit que va parlar amb ell l’1 d’octubre per una tarima que hi havia a la plaça de Catalunya. La Fiscalia ha insistit que consten dues trucades a Sànchez el dia 30, però Soler ha assegurat que no van parlar. L’exdirector dels Mossos ha assegurat que Sànchez tenia “un paper d’intermediació” el 20 de setembre. “En qualsevol manifestació s’utilitza el convocant de la manifestació per mediar. Després del 20-S vaig saber que a Sànchez se li va donar aquest paper”, ha explicat a preguntes de Carballo.

Vaig trucar al major Trapero a primera hora per saber què s’estava fent, i ell em va dir que en la mesura del possible s’estaven desplaçant tots els operatius

Soler ha admès que seguia què passava el 20-S al Departament d’Economia, però ha negat conèixer les “dificultat” que tenia la comitiva judicial. Tampoc sabia que Forn s’havia posat en contacte amb Sànchez. “Vaig trucar a Trapero a primera hora per saber què s’estava fent, i ell em va dir que en la mesura del possible s’estaven desplaçant tots els operatius”, ha dit. “Estava preocupat perquè la gent s’estava concentrant, però en cap moment s’interromp la comitiva ni s’intenta accedir al Departament”, ha afegit. L’exdirector dels Mossos també ha dit que no va saber que la comitiva havia tingut problemes per sortir fins el dia 21 de setembre.

Pere Soler ha respost al fiscal que va tenir coneixement de les actuacions de la Guàrdia Civil a través de la ràdio mentre es desplaçava cap al seu despatx a la Direcció General de la Policia. I que va ser des d’allà que va seguir tota la jornada, a través dels mitjans de comunicació, ja que va creure que no era convenient que ell es desplacés al centre de comandament que s’havia organitzat. També ha dit que no era la seva responsabilitat autoritzar la concentració, ja que depèn d’una altra direcció general del Departament.

L’exconseller Jordi Jané em va dir que no tenia la confiança del president i per això va dimitir

Coneixement superficial
Preguntat per si coneixia el llibre blanc per a la transició nacional, Soler ha admès que ho coneixia pels mitjans però “no se’n preocupava” i ha negat saber què deia respecte als Mossos en cas de desconnexió. Ha assegurat que no coneixia el document EnfoCATs ni tampoc l’exsecretari d’Economia Josep Maria Jové. L’exdirector dels Mossos ha explicat que sabia del caràcter plebiscitari de les eleccions del 2015 “pels mitjans” i que la resolució del Parlament sobre la desconnexió aprovada aquell any va ser anul·lada pel Tribunal Constitucional (TC). “Sabia de manera molt superficial les coses que aprovava el Parlament”, ha remarcat Soler.

L’exdirector dels Mossos sabia que hi havia partits polítics que volien impulsar un referèndum acordat amb l’Estat, però ha negat saber els detalls de les conclusions de la  comissió d’estudi de la transició nacional.

Pel que fa als treballs preparatoris del referèndum, Soler ha dit que ho coneixia pels mitjans i que era un “escenari obert”: “No hi havia res tancat”. El fiscal Carballo ha volgut evidenciar que el Parlament avançava cap a un referèndum unilateral. “Es volia fer un referèndum, però es volia que fos acordat. Aquest era l’objectiu”, ha explicat Soler.

La Fiscalia ha preguntat també per la dimissió de l’exconseller Jordi Jané. “Em va dir que no tenia la confiança del president i per això va dimitir”, ha explicat Soler, tot i remarcar que mantenen una “bona relació”. El predecessor de Soler al capdavant dels Mossos, Albert Batlle, també va dimitir juntament amb Jané. “Batlle va decidir sortir quan va entrar Forn perquè creia que ell havia de fer el seu propi equip. No em consta que dimitís per declaracions de Puigdemont”, ha insistit.

 


REDACCIÓ22 Gener, 2020
laplana_1.jpg

Fer el perímetre de seguretat que la Guàrdia Civil demanava davant la Seu d’Economia no era ni possible ni aconsellable, ha declarat la intendenta Teresa Laplana davant el fiscal que la interroga al judici de l’Audiència Nacional.

La responsable policial, que ha patit problemes de salut que el tribunal ha declinat que detallés, ha començat responent les preguntes del representant del Ministeri Fiscal, que s’ha interessat pel significat d’algunes de les sigles que utilitzen els Mossos en els seus operatius policials.

Tot i els problemes de salut que ja patia aleshores, Laplana ha expliat que va incorporar-se a l’operatiu desplegat davant la seu del departament d’Economia per a no perjudicar altres companys de feina. Això sí, sense saber que les diligències de la comissió judicial s’allargarien tant.

LAPLANA: Jo era un element d’informació qualificada amb rang per interlocutar amb els guàrdies civils però no era la responsable de l’operatiu d’aquell dia

El fiscal ha intentat posar en contradicció la valoració de la gent concentrada feta per la intendent, segons el Ministeri Públic molt per damunt de la realitat. Laplana ha replicat que ella no és una experta calculant el volum de les concentracions i ha afegit que anava arribant gent de manera continuada”.

L’aptitud dels concentrats no era violenta cap als agents que custodiaven la porta. Tampoc realitzaven cap intent d’intrusió a les dependències”, ha assegurat.

En aquest sentit ha volgut precisar que ella no tenia capacitat de mobilitzar els recursos d’ordre públic si no era a través de les ordres superiors que rebés. També ha recordat que la situació era complexe a tota la ciutat. “Jo era un element d’informació qualificada amb rang per interlocutar amb els guàrdies civils però no era la responsable de l’operatiu d’aquell dia”.

De totes maners ha deixat clar que si en aquells moments s’hagués aplicat la força policial per a desplaçar els concentrats tal com demanava la Guàrdia Civil es podrien haver generat problemes d’ordre públic considerables. El fiscal li ha demanat que no en fes tanta via a l’hora de respondre i li ha retret que semblava que s’havia preparat la seva intervenció com si es tractés de superar unes oposicions.

Laplana ha admès que els Mossos i els Guàrdies civils no van patir agressions però sí insults quan es produïen els relleus. “Que jo sàpiga no els van pas llençar escopinades”

Laplana ha admès que els Mossos i els Guàrdies civils no van patir agressions però sí insults quan es produïen els relleus. “Que jo sàpiga no els van pas llençar escopinades”, ha assenyalat.

A les deu va parlar amb un tinent de la Guàrdia Civil responsable de seguretat dels agents a l’interior de l’edifici i un altre tinent que de primeres va pensar que era capità. Un amb uniforme i l’altra de paisà. Ella no anava d’uniforme perquè no havia tingut temps d’anar-se a canviar.

Li van fer la petició que s’activessin unitats d’ordre públic i Laplana, seguint les instruccions, no ho va considerar necessari. “Atenent la quantitat de gent i l’aptitud reivindicativa sense violència no semblava ni possible ni aconsellable per el perímetre que demanaven”.

 


REDACCIÓ22 Gener, 2020
trapero_major.jpg

El major dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero, ha assegurat que ni l’exsecretari general d’Interior Cèsar Puig ni l’exdirector general dels Mossos Pere Soler van donar mai directrius o ordres de caire operatiu al cos.

En el tercer dia d’interrogatori i durant el torn de les defenses, Trapero ha explicat que Puig i Soler podien participar en reunions de caire operatiu, mai de caire judicial, i opinar, però no van ordenar mai res amb el que no estiguessin d’acord els comandaments policials. Sobre el 20-S, ha dit que l’exintendent de l’Eixample Teresa Laplana, acusada, no podia donar ordres als comandaments d’ordre públic, que depenien dels seus comandaments regionals.

El 20-S Soler no va estar al Cecor i Trapero només hi va parlar en una ocasió per telèfon. El major ha explicat que en altres ocasions el director general dels Mossos, el secretari general o el conseller d’Interior podien estar al Cecor, però només opinaven i en algun moment podien arribar a autoritzar la dissolució d’una manifestació si ho demanaven els comandaments, cosa que no va passar aquell dia.

A preguntes del lletrat de Soler, Trapero també ha assegurat que l’exdirector general no va dir res sobre l’actitud dels Mossos respecte el referèndum, ni tampoc va intervenir en les cartes que el major va enviar a la Fiscalia Superior o en els 172 atestats que van fer per la instrucció de la fiscalia sobre l’organització d’actes de propaganda del referèndum. En el mateix sentit, Soler no va assistir a la reunió de comandaments i càrrecs intermedis del cos el 29 de setembre per explicar les pautes d’actuació l’1-O, i el dia del referèndum Trapero només va parlar un cop per telèfon amb Soler.

Per últim, ha dit que totes les peticions que va fer el cos en matèria de recursos humans i materials van ser autoritzades per Puig i Soler. De fet, Trapero ha dit que Puig va ajudar el cos a obtenir el permís de la Conselleria d’Economia per obtenir els diners necessaris per obtenir armes llargues, armilles antibales i altres material antiterrorista arran dels atemptats jihadistes de París del 2015.

Detenció de Puigdemont després de la DUI
El major dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero, es va plantejar la possibilitat de detenir ell personalment l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont en cas que ho ordenés un jutjat després de declarar la DUI el 27 d’octubre del 2017. Ho ha explicat a preguntes de la seva advocada sobre el pla per detenir tots els membres del Govern i que va encarregar als comissaris superiors Ferran López i Joan Carles Molinero el 24 d’octubre. A més, ha assegurat que la magistrada del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) Mercedes Armas va remarcar als tres cossos policials que havien d’actuar conjuntament l’1-O.

En el cas de la Conselleria d’Economia hi van anar nou agents i comandaments de mediació des de primera hora del matí i durant tot el dia

Sobre el 20-S, Trapero ha explicat que el mateix dia i l’anterior la Guàrdia Civil va demanar ajuda als Mossos per poder sortir de diversos escorcolls ordenats pel jutjat d’instrucció 13 de Barcelona. Efectius de l’àrea de mediació i d’ordre públic es van desplaçar a diversos punts i van permetre la sortida de les comitives judicials i policials, fins i tot patint agressions per part d’alguns manifestants. En el cas de la Conselleria d’Economia hi van anar nou agents i comandaments de mediació des de primera hora del matí i durant tot el dia.

Ha explicat que el comissari Ferran López va parlar des de les 9 del matí i durant 40 trucades al llarg del dia amb el coronel de la Guàrdia Civil que dirigia l’escorcoll a Economia, i sempre davant de Trapero. Tots els requeriments que el coronel feia a López van ser atesos, ha assegurat Trapero. De fet, des del 2015 aquell va ser l’únic dia que la Brimo ha estat retirada dels punts de vigilància antiterrorista, excepte l’aeroport del Prat, per ajudar la Guàrdia Civil.

En aquella actuació es va prioritzar la mediació perquè així es feia sempre des del canvi de model i de filosofia de l’ordre públic del 2013. En les reunions amb la fiscalia i els altres cossos policials dels dies posteriors no se li va transmetre cap queixa per l’actuació dels Mossos davant d’Economia. Tampoc hi va haver cap queixa pel fet de no haver tancat cap col·legi preventivament els dies 29 i 30 de setembre tot i estar ocupats, com tampoc ho van fer Guàrdia Civil ni Policia Nacional, que també havien visitat algun centre.

«Els tres cossos eren policia judicial»
Durant l’interrogatori de la seva advocada, Trapero ha recordat el contingut de les instruccions de la fiscalia i els «problemes» que va traslladar per escrit perquè podien comportar algunes de les seves indicacions, com ara el tancament de centres de votació abans del dia 30, ja que afectava dies laborables i molts d’ells eren escoles, l’establiment d’un perímetre de 100 metres, o si també podien actuar en centres privats. «Eren dubtes que vaig plantejar sabent que la gent del cos me’ls plantejarien», ha dit, i tenien «bastant lògica».

La coordinació del mateix dia 1 s’havia de fer des dels diversos Cecor i una aplicació informàtica denominada «gestor d’esdeveniments», però el mateix diumenge De los Cobos va comunicar que la coordinació es faria a través de cèdules de seguiment a les diverses subdelegacions del govern espanyol a Catalunya

Posteriorment, va arribar l’ordre de la magistrada del TSJC Mercedes Armas, que va suposar l’arribada de «diversos canvis». Trapero ha destacat que la magistrada va deixar clar que, a partir d’aquell moment, els tres cossos policials «són els que han de complir amb l’ordre judicial» i que tots tres passen a ser «policia judicial», sense «cap dubte en aquest sentit». «Fins aquell moment, les instruccions de fiscalia anaven dirigides a mi com a major i al cos, i posteriorment n’havia fet alguna a la Policia Nacional i la Guàrdia Civil», ha afegit. En canvi, també ha remarcat que la magistrada va fer al·lusió a un article de la Llei de cossos i forces de seguretat de l’Estat segons el qual, quan hi ha un servei amb diversos cossos implicats, «qui té la direcció de l’operació és el cos de l’Estat».

Trapero també ha explicat que el TSJC «no parlava de tancament de col·legis» prèviament al dia 30, tot i que sí demanava que s’impedissin actes de preparació del referèndum, i exclou els centres privats. La interlocutòria de la magistrada, segons Trapero, va fer decaure les ordres de la fiscalia.

El 28 de setembre al matí hi va haver la reunió extraordinària de la Junta de Seguretat i a la tarda es va reunir la cúpula policial al Palau de la Generalitat amb el president Carles Puigdemont, el vicepresident Oriol Junqueras i el conseller d’Interior Joaquim Forn.

Els Mossos havien demanat la presència de la presidenta del Parlament d’aleshores, Carme Forcadell, però no hi va acudir. Van plantejar als polítics que hi havia risc d’aldarulls l’1-O, però el Govern va mantenir la seva intenció de celebrar el referèndum. «Espero, president, que no haguem de lamentar una desgràcia», li va dir Trapero a Puigdemont.

Tres dies abans de la DUI, Trapero va encarregar a Molinero i López un pla per detenir tot el Govern si feia falta, i ell va plantejar la possibilitat «lògica» d’arrestar personalment a Puigdemont

En les reunions entre els comandaments policials i el coordinador Diego Pérez de los Cobos es va pactar, segons Trapero, que a cada centre de votació hi aniria com a mínim dos agents de seguretat ciutadana de Mossos, després es respondria amb més agents de seguretat ciutadana o d’ordre públic de la policia catalana i finalment intervindrien els agents antiavalots dels cossos estatals.

La coordinació del mateix dia 1 s’havia de fer des dels diversos Cecor i una aplicació informàtica denominada «gestor d’esdeveniments», però el mateix diumenge De los Cobos va comunicar que la coordinació es faria a través de cèdules de seguiment a les diverses subdelegacions del govern espanyol a Catalunya. Trapero ha lamentat que cap representant estatal estés als Cecor dels Mossos. Si hagués estat al contrari, «s’haguessin eliminat suspicàcies» per suposats seguiments, utilització de codis i comunicacions, ha dit el major. A més, ha explicat que les comunicacions entre les unitats d’antiavalots es feien per canals diferents de les de seguretat ciutadana, cosa que no recullen els atestats de la Guàrdia Civil presentats a l’Audiència Nacional.

Tres dies abans de la DUI, Trapero va encarregar a Molinero i López un pla per detenir tot el Govern si feia falta, i ell va plantejar la possibilitat «lògica» d’arrestar personalment a Puigdemont. Els dos comissaris li van dir que era millor que es quedés al complex policial central d’Egara i que ja farien ells la detenció del president. També va donar altres instruccions, i el pla va quedar establert el 26 d’octubre.

Preguntat per la seva advocada, Trapero ha explicat que va rebutjar l’oferiment de tornar a ser cap del cos i fins i tot a presentar-se a unes eleccions.

 


REDACCIÓ21 Gener, 2020
trapero_trist.jpg

L’exmàxim responsable dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero, s’ha enfrontat a la segona tanda de preguntes del Ministeri Fiscal. Miguel Ángel Carballo, tal com va passar aquest dilluns, ha estat incisiu i contundent en les preguntes formulades a Trapero, el qual està acusat de rebel·lió arran dels preparatius del referèndum independentista.

Trapero ha continuat responent a la Fiscalia

Si les preguntes en aquesta fase del procés són importants, les respostes encara ho són més. Cal ser clar i concís. El major sap que s’hi juga molt en aquest judici, tant en l’àmbit professional com personal. Li demanen 11 anys de presó i inhabilitació. Per aquest motiu, fins i tot les comes guanyen rellevància.

L’interrogatori del fiscal ha tingut un moment hilarant. Anecdòtic. Trapero ha corregit un error de traducció del català al castellà que canviava veritablement el sentit de la frase.

Durant l’interrogatori, el representant de la Fiscalia li ha preguntat sobre un correu electrònic rebut pel major el 25 de setembre de 2017 i enviat pel comissari dels Mossos Luís Ferran López.  En l’e-mail, segons Carballo, Ferran López deia “Ja! Tenim pistes del contingut de la 5/2017”. Trapero ha rectificat immediatament el fiscal, apuntant que el “ja” no era un riure, sinó que es tradueix com “ya”, quedant la frase en “Ja tenim pistes del contingut de la 5/2017”.

El fiscal Miguel Ángel Carballo

“Bé, és que literalment és el que està transcrit. No sé si és un ‘ja’ col·loquial”, ha apuntat Caballero. Trapero, de nou, ha remarcat que es tracta d’un error de traducció, ja que no és un riure, sinó l’adverbi temporal “ja”.

Trapero ha admès durant la sessió d’avui que va informar l’exconseller d’Interior Joaquim Forn, a l’exsecretari general César Puig i a l’exdirector de la policia Pere Soler de les ordres de la Fiscalia per evitar l’1-O, encara que ha precisat que les va complir.

El major ha reconegut que va posar en coneixement de Forn – condemnat pel Suprem a deu anys i mig de presó – a Puig i Soler – que igual que el major afronten una petició d’11 anys de presó – el contingut de les instruccions de la Fiscalia per evitar l’1-O, tot i que algunes d’elles eren secretes.

V Í D E O

 


REDACCIÓ21 Gener, 2020
olga_Tubau.jpg

Olga Tubau, l’advocada de Josep Lluis Trapero, en un contacte amb els periodistes que segueixen el judici del major a l’Audiència Nacional, s’ha mostrat “satisfeta” amb la manera com el seu representat se n’ha sortit de les cinc hores llargues d’interrogatori per part de la Fiscalia.

Olga Tubau amb el major Trapero

Segons la lletrada, Trapero ha estat capaç de “trencar” la tesi acusatòria del Ministeri Públic. El policia s’ha limitat a repetir l’argumentari que va esgrimir, com a testimoni, durant el judici del procés que es va celebrar el passat mes de març al Tribunal Suprem.

Tubau diu que l’interrogatori de la Fiscalia ha estat “molt llarg”, arribar, inclòs, a ser esgotador pel seu client, tal com ha pogut “percebre” el tribunal. No obstant, assegura que el major s’ha mantingut ferm i no ha perdut la memòria dels fets importants en cap moment i s’ha explicat “amb molta coherència”. “Com a advocada, estic molt satisfeta”, ha confessat, subratllant que estem davant d’un judici “molt tècnic”.

Aquest dimarts, el fiscal Carballo continuarà interrogant el major. Es parlarà essencialment dels correus electrònics intervinguts per la Guàrdia Civil durant la investigació. S’espera que a la tarda, la intendenta Teresa Laplana pugui declarar.

El major s’ha mantingut ferm i no ha perdut la memòria dels fets importants en cap moment i s’ha explicat “amb molta coherència”. Com a advocada, estic molt satisfeta

Un cop interrogada, el tribunal ha permès que la intendenta – que està baixa per incapacitat laboral – s’absenti del judici fins a les conclusions.

L’advocada de Trapero i de Laplana creu que està quedant clar que el major no estava alineat amb el projecte d’un govern que estava posant en marxa un procés per marxar d’Espanya de forma unilateral.

Cal recordar que Olga Tubau, llicenciada en dret per la Universitat de Barcelona i col·legiada l’any 1985, forma part del grup de penalistes de renom a Catalunya. Tubau i Lydia Lajara van començar a exercir de penalistes al despatx de Francesc Jufresa, fins que van muntar bufet pel seu compte, el 2004, on fa nou anys es va incorporar com a soci Carlos Echavarri.

Ricard CHECA
Audiència Nacional
Madrid

 


REDACCIÓ20 Gener, 2020
Dolors-Ferre.jpg


Josep Lluis Trapero ha arribat al polígon de San Fernando de Henares acompanyat de la seva defensora i els altres tres processats. A l’exterior de l’Audiència Nacional, hi havia desenes de càmeres i fotògrafs que volien captar la imatge del dia.

L’alcaldessa de Valls, asseguda en la quarta fila

Les temperatures eren baixíssimes. Amenaçava nevar. Cap independentista esperava el major dels Mossos per donar-li suport. Ni una crida, ni una pancarta, ni un llaç groc, ni una estelada. Res de res. Tampoc hi havia cap representant del govern de la Generalitat, liderat per Quim Torra. En el judici dels líders polítics que va tenir lloc al Suprem sí que hi van acudir. El president Torra, també.

A la sala de vistes, l’únic càrrec electe que hem pogut veure ha estat l’alcaldessa de Valls, Dolors Ferré (Junts per Catalunya) i dues regidores del consistori. Les polítiques s’han desplaçat a l’Audiència Nacional per donar suport a l’exsecretari d’Interior, el vallenc Cèsar Puig.

TRAPERO: Tenia indicis que (per a aquest tipus de coses) no confiaven en mi. Tot el contrari. Desconfiança? No, el següent

La batlle vallenca i les dues membres del seu equip de govern han assistit a la jornada del matí i ha tornat a Catalunya a la tarda per imposició de la seva agenda institucional.

Es desconeix si l’absència de personatges destacats de la política catalana entre el públic assistent és una estratègia o és perquè, tal com ha dit Trapero durant el seu interrogatori referint-se als governants: “tenia indicis que (per a aquest tipus de coses) no confiaven en mi. Tot el contrari. Desconfiança? No, el següent”. També hi ha la possibilitat que els acusats hagin fet saber que la presència de polítics els pot perjudicar.

 


REDACCIÓ20 Gener, 2020
trapero_AN.jpg

Són les vuit del matí. L’arribada de vehicles és frenètica. Hi ha desenes de trípodes instal·lats just a la porta de la seu de l’Audiència Nacional, ubicada al polígon de San Fernando de Henares a Torrejón de Ardoz, a uns 20 quilòmetres del centre de Madrid.

L’expectació és màxima davant (i dins) l’Audiència. Els càmeres i fotògrafs capten els moviments més importants de la jornada. Els periodistes passen el control de seguretat i recullen les seves acreditacions. Els agents de policia s’afanyen a tenir la ‘zona’ controlada i ‘neta’. Les sales de premsa estan a rebentar. Els redactors i locutors es preparen per a una jornada que es preveu intensa. Comencen les primeres connexions en directe.

Josep Lluis Trapero, el major dels Mossos d’Esquadra, accedeix a les instal·lacions de l’Audiència Nacional – on es va celebrar el judici del cas Gürtel – acompanyat de la seva advocada i de l’exsecretari general d’Interior, el vallenc Cèsar Puig. A l’exterior de l’edifici judicial, al contrari del que va passar en l’anterior judici celebrat al Tribunal Suprem, no es va veure cap manifestació o concentració d’independentistes per encoratjar el que va ser l’home fort de la policia catalana i que ara s’asseu a la banqueta dels acusats per un presumpte delicte de rebel·lió.

Trapero després de passar per l’arc de seguretat de l’Audiència Nacional, espera en el hall dels jutjats amb la resta de processats (Teresa Laplana, Pere Soler i Cèsar Puig). L’inici del judici està previst per les 10 del matí. Comença aquest matí i té previst allargar-se fins al proper 19 de març, en sis setmanes de dilluns a dijous, principalment els matins. Estan citats 100 testimonis, molts dels quals ja van declarar durant el judici del procés que va tenir lloc al Suprem.

El Ministeri Públic acusa Trapero i Laplana de no haver fet més per permetre una sortida normal de la comitiva judicial de la Conselleria d’Economia el 20 de setembre del 2017

La fiscalia sol·licita 11 anys de presó i 11 d’inhabilitació per a Trapero, Soler i Puig per rebel·lió. i quatre de presó i 11 d’inhabilitació a Laplana per sedició. El Ministeri Públic acusa Trapero i Laplana de no haver fet més per permetre una sortida normal de la comitiva judicial de la Conselleria d’Economia el 20 de setembre, i a Trapero, Puig i Soler els considera responsables del dispositiu “ineficaç” de l’1-O per tal de no impedir efectivament el referèndum independentista.

El ministeri públic considera Trapero, Puig i Soler càrrecs subalterns i per això, com que la forquilla de les penes que es poden sol·licitar és de 10 a 15 anys, la fiscalia es decanta per la franja baixa. No obstant això, podria modificar la qualificació a l’inici o al final de la vista oral, ja que el Tribunal Suprem va descartar la rebel·lió per als líders del procés. En aquesta causa l’única acusació l’exerceix la fiscalia, ja que no hi estan personats ni l’Advocacia de l’Estat ni Vox (com sí que va passar al Suprem).

 

 


REDACCIÓ19 Gener, 2020

L’Audiència Nacional comença a jutjar aquest dilluns, dia 20 de gener, i durant diverses setmanes el major Josep Lluís Trapero, excap dels Mossos d’Esquadra, l’exsecretari general del Departament d’Interior, el vallenc Cèsar Puig, l’exdirector general dels Mossos Pere Soler i la intendenta del cos Teresa Laplana, pels fets del 20-S i l’1-O del 2017. Un equip de redactors del digital republicacheca.cat acompanyarà des de la sala de l’Audiència Nacional tot el judici.

El judici serà a la mateixa sala que el cas Gürtel

La fiscalia sol·licita 11 anys de presó i 11 d’inhabilitació per a Trapero, Soler i Puig per rebel·lió. i quatre de presó i 11 d’inhabilitació a Laplana per sedició.

El Ministeri Públic acusa Trapero i Laplana de no haver fet més per permetre una sortida normal de la comitiva judicial de la Conselleria d’Economia el 20 de setembre, i a Trapero, Puig i Soler els considera responsables del dispositiu “ineficaç” de l’1-O per tal de no impedir efectivament el referèndum independentista.

El judici se celebrarà entre aquest 20 de gener i el 19 de març, en sis setmanes de dilluns a dijous, principalment els matins, i s’hi preveuen un centenar de testimonis, molts d’ells repetits del Suprem pel judici de l’1-O. Es farà a la seu que l’Audiència Nacional té a un polígon industrial de San Fernando de Henares, a uns 20 quilòmetres de la seu principal del centre de Madrid.

El ministeri públic considera Trapero, Puig i Soler càrrecs subalterns i per això, com que la forquilla de les penes que es poden sol·licitar és de 10 a 15 anys, la fiscalia es decanta per la franja baixa. No obstant això, podria modificar la qualificació a l’inici o al final de la vista oral, ja que el Tribunal Suprem va descartar la rebel·lió per als líders del procés. En aquesta causa l’única acusació l’exerceix la fiscalia, ja que no hi estan personats ni l’Advocacia de l’Estat ni Vox (com sí passava al Suprem).

Trapero és un dels principals acusats

Dos mesos de judici
La primera setmana del judici servirà per a les qüestions prèvies i les declaracions dels quatre acusats, mentre que la última serà per a les conclusions definitives i els informes finals. Entremig, i durant quatre setmanes, està prevista la declaració d’un centenar de testimonis, bona part dels quals ja ho van fer al Tribunal Suprem durant el judici contra els polítics independentistes. Entre aquests, destaquen el tinent coronel de la Guàrdia Civil i coordinador del dispositiu policial de l’1-O, Diego Pérez de los Cobos, i el comissari dels Mossos Ferran López, que va dirigir el cos durant la intervenció de la Generalitat per part del govern espanyol. Està previst que declarin el 3 i el 4 de febrer. També està citat el cap de la policia judicial de la Guàrdia Civil a Catalunya, Daniel Baena, i el seu número dos, el 5 de febrer.

En les següents sessions declararan diversos guàrdies civils, policies nacionals i mossos d’Esquadra, i la lletrada de l’administració de justícia del jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona ho farà el 12 de febrer. El 18 de febrer declararan l’exdirector dels Mossos i actual regidor de Barcelona Albert Batlle i diversos comissaris de la prefectura dels Mossos. Altres comissaris ho faran a principis de març. També estan citats l’expresident de l’ANC Jordi Sànchez, l’exconsellera d’Interior Montserrat Tura i el secretari de la sala civil i penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Els últims dies podrien declarar l’expresident de la Generalitat Artur Mas, els exconsellers d’Interior Jordi Jané i Joaquim Forn, l’exvicepresident Oriol Junqueras i la seva antiga mà Josep Maria Jové, ara investigat pel TSJC. Els testimonis empresonats podrien declarar per videoconferència per no haver-se de desplaçar a Madrid.

Trapero, Puig i Soler,  claus pel procés

Cèsar Puig i Pere Soler també estan processats

La fiscalia considera que Trapero, Puig i Soler es van “sumar al pla secessionista” i van posar “al seu servei” el cos dels Mossos d’Esquadra. En l’escrit d’acusació apunta que els Mossos van tenir “capacitat investigadora i intimidatòria al servei de l’organització i dels fins independentistes”. I que la seva capacitat va ser “imprescindible” per acabar celebrant el referèndum.

Així mateix, considera algunes actuacions com a “impròpies del cos”, com seria el cas dels suposats seguiments a la Guàrdia Civil i la Policia Nacional.

En el mateix escrit apunta que entre el 20 de setembre i l’1 d’octubre es van produir a Catalunya “fets violents sobre les persones i les coses, generant un clima de tensió i enfrontaments susceptibles de generalitzar-se”.

La Fiscalia acusa Trapero d’haver fet servir la seva autoritat com a cap dels Mossos per informar sobre les actuacions i les investigacions policials als líders independentistes

El ministeri públic creu que Trapero va “dissenyar de manera deliberada” tot un pla (pla Àgora) per tal que els Mossos no haguessin de complir l’ordre d’aturar el referèndum dictada pel TSJC. A més, l’acusa d’haver fet servir la seva autoritat com a cap dels Mossos per informar sobre les actuacions i les investigacions policials als líders independentistes. A més, considera que l’excap dels Mossos va actuar amb “inactivitat conscient” i que va evitar “posar fi al greu problema d’ordre públic” i, de retruc, va impedir que els registres del 20 de setembre a la Conselleria d’Economia es fessin amb normalitat. Apunta, doncs, que no va preveure que es produirien “incident d’índole violenta”.

En l’escrit, s’acusa Cèsar Puig de facilitar informació i alertar de l’actuació d’altres cossos policials de l’Estat desplegats a Catalunya per l’1-O. De Pere Soler determina que va donar “cobertura i protecció” a les persones implicades en l’organització del referèndum.

Teresa Laplana, intendenta dels Mossos

Sobre la intendent Teresa Laplana, la fiscalia considera que va cooperar “de manera decisiva, conscient i intencionada” amb les finalitats dels independentistes, “impedint el desenvolupament de la diligència judicial”, és a dir, dels registres del 20 de setembre a la Conselleria d’Economia. A l’escrit, el ministeri públic apunta que Laplana va anar informant als seus superiors i que era “plenament conscient” que calia que els Mossos intervinguessin i que s’havien de demanar reforços.

També consideren que no va prestar l’ajuda que sol·licitava la Guàrdia Civil quan veia que els seus vehicles patien danys i que l’actitud dels manifestants “era cada cop més violenta”. Considera que les 35.000 persones concentrades mostraven actitud “inequívoca de fustigació” i que va acceptar, sense qüestionar-les, les ordres de Trapero.

Fiscalia considera que Laplana va cooperar “de manera decisiva, conscient i intencionada” amb les finalitats dels independentistes

De la mateixa manera que ja recollia la interlocutòria de processament de l’Audiència Nacional, el ministeri públic creu que Trapero, Puig i Soler van facilitar informació als organitzadors dels referèndum i també els alertaven dels moviments dels altres cossos policials desplegats a Catalunya per a l’1-O. “La relació entre els alts càrrec dels Mossos i els responsable de l’independentisme es va manifestar de manera inequívoca”, recull l’escrit.

Estratègia per aparentar
Fiscalia acusa Trapero, Puig i Soler de bastir una estratègia per “aparentar” que estaven donant compliment a les ordres d’aturar el referèndum. “Van elaborar un pla fraudulent, deliberadament ineficaç”, recull l’escrit. Els retreu que, amb la seva actuació, van fer que la resta dels agents del cos no actuessin i van promoure “la inacció i la deixadesa de funcions”. En l’escrit s’apunta que la resistència als col·legis electorals es preveia que fos pacífica però “amb vocació d’oposició i resistència contundent”.

També els acusen d’haver creat un sistema de comunicacions paral·lel al marge dels canals oficials per compartir informació i, en alguns casos, també moviments dels agents de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil.

Declaracions prèvies al Suprem
Es dona la circumstància que la majoria de testimonis ja van declarar al Suprem i que el principal acusat també ho va fer, tot i que no tenia l’obligació de fer-ho. Acompanyat de la seva advocada, Trapero va explicar que el 20-S van muntar un cordó de seguretat perquè la comitiva judicial pogués abandonar l’edifici d’Economia envoltat d’una càpsula d’agents, darrere d’un cordó d’antiavalots i un altre de voluntaris de l’ANC. No obstant, la diligència judicial es va allargar, van desmuntar el cordó i per estalviar-se el temps de tornar-lo a muntar van decidir treure la secretària judicial pel terrat que donava accés al teatre Coliseum.

Trapero va explicar que el 20-S van muntar un cordó de seguretat perquè la comitiva judicial pogués abandonar l’edifici d’Economia envoltat d’una càpsula d’agents, darrere d’un cordó d’antiavalots i un altre de voluntaris de l’ANC.

Sobre el dispositiu de l’1-O va explicar que va ser acordat amb el coronel de la Guàrdia Civil, Diego Pérez de los Cobos, que coordinava els tres cossos policials i que la magistrada del TSJC Mercedes Armas mai li va retreure cap mancança. També va explicar que van demanar al Govern que desconvoqués el referèndum per evitar problemes d’ordre públic, però no li van fer cas.

Igualment, va explicar que la magistrada els va recordar que s’havia d’impedir el referèndum amb “paciència, contenció i garantint la pau social”, cosa que els Mossos van intentar fer, segons la seva versió. Finalment va explicar que dos dies abans de la DUI van preparar un dispositiu per detenir els membres del Govern si així ho ordenava el TSJC.

 

 


REDACCIÓ10 Gener, 2020
foto_3548539.jpg

L’Audiència Nacional decreta llibertat sota fiança

Novetats judicials que afecten els membres del CDR de Sabadell, empresonats a Madrid. L’Audiència Nacional ha decidit deixar en llibertat sota fiança de 30.000 i 15.000 euros els dos últims CDR empresonats per terrorisme, Jordi Ros i Germinal Tomàs, segons han informat fonts de la seva defensa.

Al desembre ja van sortir els altres cinc empresonats per l’operació Judes. Algunes associacions independentistes catalanes, com Alerta Solidària, Òmnium Cultural, entre altres, han demanat col·laboració a la ciutadania per reunir els diners necessaris perquè Ros i Tomàs puguin quedar en llibertat.

L’operació Judes es va efectuar abans de la sentència del procés i es va saldar amb la detenció de nou persones –set de les quals van ingressar a presó-, acusades de pertinença a organització terrorista, estralls en grau de conspiració i fabricació i tinença d’explosius.


REDACCIÓ27 Desembre, 2019
joaquin_gadea.jpg

Joaquin Elias Gadea

La carrera professional de Joaquin Elias Gadea Francés sembla imparable. L’exjutge degà de Tarragona, que ha saltat a la popularitat després d’instruir casos com Inipro – torna a ser notícia perquè abandona Catalunya.

Fa un any que va marxar de Tarragona per exercir funcions a la província de Barcelona com a Jutge d’Adscripció Territorial (JAT) al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).

Elias Gadea alimenta encara més la seva popularitat amb el fet d’haver integrat el tribunal que ha jutjat – i posteriorment condemnat – el president de la Generalitat de Catalunya, Quim Torra, per un delicte de desobediència.

Fa menys d’un mes, el jutge havia estat elegit per formar part de la sala de govern del TSJC pels propers cinc anys. Ara, resulta que Joaquim Elias Gadea Francés se’n va cap a Madrid, més concretament cap a l’Audiència Nacional.

Està previst que doni suport al magistrat Manuel Maria Garcia Castellón, titular del Jutjat Central d’Instrucció número 6 de l’Audiència Nacional des de l’any 2017.

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter