Arxius de audiència de tarragona | Diari La República Checa

REDACCIÓ31 Desembre, 2019
palau-justicia-tgn.png

L’home va agredir sexualment a la noia

Un home s’enfronta a set anys de presó, acusat d’agredir sexualment una noia, l’agost del 2016, en un hotel del Vendrell. Tots dos s’havien conegut dos mesos abans a través d’un web de cites anomenat ‘Seeking Arrangement‘.

La fiscalia apunta que el portal “té com a finalitat posar en contacte persones que desitgen mantenir relacions mútuament beneficioses, en virtut de les quals un d’ells es compromet a fer companyia i a mantenir eventualment relacions sexuals a canvi que l’altre li faci obsequis”. L’agressió es va produir després que la noia es negués a mantenir relacions sexuals amb l’home, segons el ministeri públic.

Segons relata l’escrit d’acusació, l’home, de 46 anys, va començar “una relació d’amistat i sexual” amb la noia, de 23, i tots dos van decidir acudir a un hotel situat a la zona de la platja de Sant Salvador del Vendrell per passar uns dies plegats. El 6 d’agost del 2016, quan ja estaven en una habitació de l’establiment, ell es va dirigir a la noia i li va expressar en diverses ocasions que volia mantenir relacions sexuals, a la qual cosa ella es va negar.

La fiscalia detalla que, immediatament, amb ànim libidinós i sense el seu consentiment, l’home es va dirigir a la noia, la va agafar dels cabells i li va subjectar el cap, obligant-la a fer-li una fel·lació. També la va penetrar al mateix temps vaginalment i anal amb un consolador, tot i que ella li demanava que parés. Un cop l’home va acabar l’acte sexual, la noia va abandonar l’habitació.

El ministeri públic acusa l’home d’un suposat delicte d’agressió sexual pel qual demana set anys de presó, que no pugui aproximar-se a menys de 500 metres de la noia ni comunicar-se amb ella durant deu anys, i el pagament d’una indemnització de 12.000 euros pels danys morals. A més, demana que li imposin la mesura de llibertat vigilada consistent en l’obligació de participar en un programa d’educació sexual i uns altres cinc anys de prohibició de comunicació i d’aproximació a la noia.


REDACCIÓ30 Desembre, 2019
palau-justicia-tgn.png

Fiscalia demana 6,5 anys de presó

L’Audiència de Tarragona jutjarà el 7 de gener un home i dues dones acusades d’un robatori amb violència i intimidació a una parella que celebrava el Cap d’Any a Torredembarra. Els fets van passar l’any 2015 a l’interior d’un establiment del passeig marítim.

Segons relata la fiscalia, els tres processats -juntament amb dues persones no identificades- es van apropar a la zona on hi havia un matrimoni i, “amb l’ànim evident d’obtenir un benefici patrimonial il·lícit”, es van abraonar sobre l’home i li van propinar diversos cops de puny per tot el cos. A la dona també li van clavar un cop de puny que la va fer caure a terra.

Tot i que s’hi va resistir, les dues acusades la van agafar fortament del cabell i la van colpejar per intentar sostreure-li la bossa de mà. En aquest moment va entrar al local el fill de la parella, juntament amb un amic, els quals van acudir a socórrer les dues víctimes.

Els tres processats van marxar corrents, però com que els dos joves els perseguien, un dels lladres va llançar un got de vidre a la cara del fill de la parella assaltada. A conseqüència de l’agressió, el noi va patir la fractura de diverses peces dentals i la pèrdua de cinc dents.

La fiscalia sol·licita dos anys de presó per a cadascun dels tres acusats per un delicte de robatori amb violència i intimidació, i quatre anys i mig més per un delicte de lesions amb deformitat. El ministeri públic reclama una indemnització de 840 euros per al fill, més l’import que es determini en sentència per les seqüeles, i 240 euros d’indemnització per a la parella per dues faltes de lesions.


REDACCIÓ16 Desembre, 2019
moron-1-1280x1707.jpg

Ha quedat vist per sentència el cas dels dos comandaments dels Mossos d’Esquadra acusats d’haver entorpit una investigació contra agents de la Policia Local de Vila-seca per una agressió salvatge a un jove de 19 anys.

Morón amb cara de preocupació

La sessió d’avui ha durat unes vuit hores. Els dos acusats han pogut esgrimir els seus arguments per poder convèncer el tribunal. L’intendent Jaume Morón – actual cap en la comissaria de Reus – ha defensat la seva professionalitat, exemplaritat i honorabilitat com a mosso. Ha dit que els que el coneixen saben que mai no deixaria d’investigar un cas i encara menys que donés ordres en aquest sentit.

El seu company, Xavier Cunillera, que només ha respost a les preguntes formulades pel seu advocat, va carregar contra la caporala Ester Mas. Ha dit que ella no havia actuat amb el rigor exigit, atenent que no va introduir a l’aplicació policial (NIP) tota la informació que hauria obtingut. Ell, com a responsable d’investigació creu que va fer el que “vaig poder” amb la convicció que estava bé i que ho feia amb la millor de les intencions. “Si ningú no em diu res de les gestions i no les conec, el problema el tinc jo, que avui estic aquí assegut i ningú més”, ha explicat, referint-se a la caporala.

No em sap greu…
Per menystenir el testimoni d’Ester Mas, considerat fonamental per a l’acusació, el sergent entén que ella va cometre errors crassos i imperdonables. Haver demanat una minuta als policies sospitosos de Vila-seca sobre la nit de la pallissa al jove va ser “l’error més nefast que es va poder fer” perquè va comprometre la investigació.

A més, ha justificat que, si no va reflectir res sobre aquests agents a l’atestat que va lliurar al jutjat, va ser perquè la caporala li va explicar com uns “rumors” i ell mai no hi fa constar aquest tipus de “comentaris”. “En un atestat mai no es tenen en compte els rumors”, ha sentenciat. Cunillera ha defensat que no volia amagar res i que va explicar tot el que tenien a la jutgessa. “Si els dos policies locals han sigut els autors, a mi no em sap greu el què els pugui passar, però jo tinc les eines que tinc”, ha aclarit.

Pel fiscal, la declaració d’Ester Mas ha estat sòlid, fiable i persistent, sobretot perquè fa 6 anys que explica el mateix sense variar una sola coma

Fiscal punyent
Un cop finalitzades les declaracions dels acusats, el tribunal ha fet un recés de tres quarts d’hora. Ja de tornada a la sala de vistes, el fiscal Álvaro Mangas Campos ha disposat de poc més de 30 minuts per ‘alimentar’ l’acusació.

El representant del Ministeri Públic ha estat especialment crític amb les defenses dels acusats, les quals semblava que pretenien encausar la caporala. En la seva opinió, la declaració d’Ester Mas ha estat sòlid, fiable i persistent, sobretot perquè fa 6 anys que explica el mateix sense variar una sola coma. La caporala, assegura el fiscal “va ser l’única que va complir amb el seu deure i va intentar arribar fins al final tot i enfrontar-se a dos superiors”.

Pla preconcebut
Segons el fiscal, Jaume Morón i Xavier Cunillera tenien “un pla preconcebut” per no investigar l’apallissament del jove. “Morón va prendre la decisió i Cunillera la va executar” amb l’objectiu d’impedir la investigació. Per fonamentar la seva intenció de no indagar els fets, els acusats van presentar un atestat sabent que, amb aquella informació, s’havia d’arxivar.

Reducció de les penes
Àlvaro Mangas, malgrat la seva contundència i demanar la condemna dels dos mossos, ha decidit rebaixar les penes. El Ministeri Fiscal sol·licitava per a Jaume Morón i Xavier Cunillera cinc anys de presó, set d’inhabilitació i 7.200 euros de multa. En les conclusions finals, el fiscal ha accedit a rebaixar la petició de penes. Finalment, per l’omissió del deure de perseguir delictes ha demanat cinc mesos d’inhabilitació i, per la falsedat documental, dos anys i mig de presó, un any i nou mesos d’inhabilitació i 1.800 euros de multa.

Per l’advocat Javier Prieto, l’intendent Morón és  la principal víctima de la lluita política de càrrecs amb Rafel Comes i Jaume Giné

Per la seva banda, les dues defenses han demanat l’absolució dels seus clients, l’advocat Javier Prieto ha estat molt persistent en la tesi de la conspiració. El seu representat, Jaume Morón, és en la seva opinió, la principal víctima de la lluita política de càrrecs amb Rafel Comes i Jaume Giné.

Els lletrats han assegurat que els seus clients no ha comès cap il·lícit i per tant una sentència condemnatòria seria una veritable injustícia amb conseqüències personals i personals irreparables. També s’han queixat de la guerra mediàtica que Morón i Cunillera estan sent objecte des de fa molt de temps.

Acusats s’emocionen
Abans de proclamar la frase ‘vist per a sentència’, el president del tribunal ha donat la paraula als acusats. Xavier Cunillera ha estat el primer a intervenir-hi. No ha pogut evitar emocionar-se. Ha dit que en aquesta causa hi ha perdut tots. Ha insistit en la seva innocència i ha recordat que “si em donen eines puc baixar la lluna, però si em posen bastons a les rodes no vaig enlloc i aquí em van posar molts pals a les rodes”.

Jaume Morón: Sortiré d’aquí amb la tranquil·litat de poder mirar les persones a la cara. Sóc innocent

Jaume Morón, per la seva banda, ha fet esment a la seva llarga trajectòria professional i que mai no ha estat objecte de cap denúncia. Diu que està a la banqueta dels acusats perquè s’ha construït un relat. Emocionat, l’intendent dels Mossos ha defensat la seva innocència i dirigint-se al tribunal ha dit: “Sortiré d’aquí amb la tranquil·litat de poder mirar les persones a la cara. Sóc innocent i espero que vostès ho puguin comprovar”.

La vida dels dos comandaments continua amb ‘normalitat’ fins a la lectura del veredicte, el qual, sigui quin sigui, el seu tenor canviarà les seves vides per tot sempre. Com deia Xavier Cunillera, d’aquest judici tots en sortirem perdent… la institució policial, també.

 


REDACCIÓ13 Desembre, 2019
AP7-1280x723.jpg

El magistrat Joan Perarnau Moya ha jurat el càrrec de president de l’Audiència de Tarragona. Durant l’acte solemne de presa de possessió, el màxim responsable del poder judicial a Tarragona ha emplaçat els jutges a millorar en laboriositat, eficàcia i rapidesa, i ha situat l’impuls del nou Fòrum Judicial com un dels principals reptes del mandat. “Estant com estem en vuit seus diferents i repartides per tota la ciutat, no podem millorar encara que vulguem”, ha lamentat. De fet, tant el president del TSJC, Jesús María Barrientos, com el president sortint, Javier Hernández, també han reclamat a Justícia que construeixi l’edifici. Barrientos ha agraït a Perarnau l’acceptació del càrrec perquè, al seu parer, “no és el millor temps per assumir responsabilitats judicials d’aquesta índole”.

Perarnau ha entrat a la sala de bracet amb els seus padrins, el fins ara president Javier Hernández i el predecessor d’aquest, Antonio Carril, i ha jurat solemnement el càrrec.

En el seu discurs, el nou màxim responsable dels òrgans judicials de la demarcació ha desgranat alguns dels seus objectius, com ara impulsar i promoure l’especialització dels jutjats i la superació de l’estricte partit judicial en el repartiment d’assumptes per tal d’agilitar la tramitació dels procediments i redistribuir i equilibrar les càrregues de feina entre els jutjats del territori.

Perarnau també ha apostat per millorar la unificació de criteris, especialment entre les seccions de l’Audiència, per tal de reduir en el futur les demandes i els recursos. A més, s’ha compromès a donar a conèixer i a promoure la mediació, tant entre els ciutadans com entre els propis jutges i advocats.

Com a principal repte del mandat ha situat l’impuls del “tan desitjat i esperat” Fòrum Judicial a la ciutat de Tarragona, que ha considerat “una infraestructura necessària i bàsica”. En aquest sentit, ha assegurat que instarà i insistirà tant al Departament de Justícia com a l’Ajuntament perquè “hi posin fil a l’agulla”. Tot i reconèixer que el Govern ha impulsat en els darrers anys nous edificis com els de Tortosa, Amposta i El Vendrell, ara és el torn de la capital. “Tarragona mereix tenir una seu judicial com cal”, ha sentenciat davant la consellera de Justícia, Ester Capella, que ha assistit a l’acte.

El nou president ha recordat que va venir a Tarragona fa disset anys “amb un caràcter de total provisionalitat” i que ara, ha dit, s’hi sent “totalment acollit i arrelat”.

En el seu discurs, Joan Perarnau ha afirmat que “de la justícia en depèn, no només la pau social, sinó fins i tot la bona marxa econòmica del territori” i s’ha compromès a exercir “amb la major implicació, voluntat i eficàcia possible”. El nou president ha recordat que va venir a Tarragona fa disset anys “amb un caràcter de total provisionalitat” i que ara, ha dit, s’hi sent “totalment acollit i arrelat”.

Perarnau va començar a l’Audiència com a magistrat de la secció segona -penal- i des del 2007 és magistrat de la secció tercera -civil-. Després de jurar el càrrec de president de la institució, el president s’ha incorporat com a vocal nat a la Sala de Govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que amb ell dóna per tancat el procés de renovació del seu plenari.

Fidelitat dels jutges a la Constitució
El president de l’Audiència els darrers deu anys, Javier Hernández, s’ha acomiadat amb un missatge d’agraïment i de disculpa per als diferents col·lectius amb qui ha compartit feina durant aquest període. “Ha estat un període complex, amb profunds canvis orgànics i una greu crisi econòmica i social, que va col·locar el Poder Judicial en una situació límit”, ha manifestat.

Hernández també ha aprofitat el seu discurs per reivindicar el “conjunt indissoluble” que conformen, ha dit, la Constitució i la funció judicial. “En un sistema constitucional avançat com el nostre els jutges no som simples tecles inanimades d’un entramat formal institucional de solució de conflicte. Som jutges perquè creiem en el sistema de drets fonamentals i valors que la Constitució garanteix. La nostra fidelitat a la Constitució no és cega ni irreflexiva; és l’única manera possible de comprometre’ns amb la justícia, la llibertat, el pluralisme, la igualtat i la convivència pacífica”, ha afirmat.

El ja expresident de l’Audiència ha desitjat sort i ànims al seu successor, i ha lamentat no haver pogut complir “alguns anhels” com el del Fòrum Judicial. “Estic segur que el faràs teu, que mantindràs la reivindicació de la seva ja inajornable execució i que, per fi, el veurem realitzat”, ha afegit Hernández.

“No és el millor temps”
Per la seva banda, el president del TSJC, Jesús María Barrientos, ha agraït al president sortint la seva feina i lideratge els darrers anys. A més, ha apuntat que la Sala de Govern del TSJC està convençuda que la seva trajectòria professional “reclama superiors cotes de responsabilitat” després de passar els darrers 24 anys a l’Audiència de Tarragona.

Pel que fa al nou president, Barrientos ha reconegut la seva “valentia i compromís de servei” perquè el més còmode, ha dit, hagués estat mantenir-se a la secció tercera “des de l’observació passiva de la realitat”. “No és el millor temps per assumir responsabilitats judicials d’aquesta índole”, ha opinat.

El president del TSJC ha emplaçat Perarnau a seguir reclamant el Fòrum Judicial. “És urgent que s’habilitin partides pressupostàries per abordar-lo i, si és possible, executar-lo durant el mandat presidencial”, ha dit.

A més, Barrientos també s’ha referit a algunes necessitats cròniques del territori, com ara els desequilibris als jutjats socials, la sobrecàrrega dels jutjats mercantils i de família, el “col·lapse” al jutjat especialitzat en clàusules sòl, la sobrecàrrega dels jutjats de Reus –principalment en els civils-, o els problemes de cobertura de vacants en partits judicials únics com Gandesa i Falset derivats de l’esgotament de la borsa de jutges substituts, que impedeix fer efectiu el dret al descans reglamentari.

 

V Í D E O


REDACCIÓ10 Desembre, 2019
judici7-1280x960.jpg

El comissari Rafel Comes ha estat el testimoni estrella del judici contra els comandaments dels Mossos que està tenint lloc a l’Audiència de Tarragona. El judici és com una novel·la policíaca. Es parla de mal rotllos, de policies corruptes, de persecucions, d’amenaces i de l’incompliment del deure de perseguir delictes. El judici sembla el guió d’una pel·lícula de corrupció policial.

Hi ha policies bons i dolents. Víctimes i botxins. Aquest dimarts, el comissari Comes – excap de la Guàrdia Urbana de Tarragona – ha enfonsat l’estratègia de defensa dels dos encausats: l’intendent Jaume Morón i el sergent Xavier Cunillera.

Comes ha dit al tribunal que la investigació sobre la presumpta agressió d’uns policies locals de Vila-seca va ser “desastrosa” i que “era molt millorable”. Rafel Comes no té dubtes que la investigació es va “tancar en fals” i que “es van obviar diligències”.

La defensa de Morón també ha volgut treure suc de la mala relació que existia entre Comes i l’intendent Morón quan l’ara comissari era cap de la Guàrdia Urbana de Tarragona.

Sense creuar mai cap mirada amb Jaume Morón, Comes, que va ser sotscap de la regió del Camp de Tarragona, ha insistit molt en el fet que una caporal, encarregada de la investigació, va ser pressionada i amenaçada per “una cadena de comandaments” per deixar d’investigar els fets. Comes ha qualificat “d’insòlit” i “inadmissible” que l’intendent Morón “pressionés” – a porta tancada – la caporal Ester Mas que va ser apartada del cas.

La defensa de Morón també ha volgut treure suc de la mala relació que existia entre Comes i l’intendent Morón quan l’ara comissari era cap de la Guàrdia Urbana de Tarragona. El rentat de roba bruta no ha anat a més perquè el president del tribunal ha entès que era un tema que no aportava res a la causa.

Rafel Comes després de declarar

No s’ha investigat bé
Per la seva banda, el cap de la comissaria de Salou ha dit que veia “lògic” que la instrucció l’assumís el sergent com solen fer “en els casos més rellevants”. A més, diversos mossos també han afirmat que Morón i Cunillera mai no els van demanar que ocultessin o deixessin d’investigar els fets.

El testimoni del comissari Rafel Comes, fet en castellà, ha estat el més crític fins ara amb l’actuació dels dos processats en relació amb la investigació d’un presumpte abús policial.

La investigació que va fer el 2013 el sergent Xavier Cunillera va ser “un desastre”, era “molt millorable” i “es van obviar diligències”

Segons Comes, van descobrir que des de Mossos “no s’havia investigat bé, que s’havia tancat la investigació en fals, que es van obviar proves i que s’havia apartat a la caporal” que va iniciar les indagacions.

En resposta a la defensa, el comissari ha apuntat que la investigació que va fer el 2013 el sergent Xavier Cunillera va ser “un desastre”, era “molt millorable” i “es van obviar diligències”. Segons Comes, si convé “es va de genolls” a buscar un testimoni a qui no pots localitzar per telèfon. “És una declaració important i caldria haver-ho intentat més o anar-lo a buscar si cal”, ha insistit el comissari.

Comes ha afirmat que, a parer seu, les informacions que el confident anònim va traslladar inicialment a la caporal que va començar a investigar els fets permetien estirar del fil.

Segons ell, calia contrastar aquests rumors amb fets objectius per acabar de confirmar que els policies locals eren els agressors del jove a qui van trobar malferit a la zona del cap Salou. Però això, ha dit, no es va fer prou bé.

A més, el comissari ha declarat que li semblava “inacceptable” que l’intendent Jaume Morón, cap de l’ABP del Tarragonès, “pressionés” a la caporal que va començar a investigar els fets perquè li revelés qui era la seva font anònima. “Que un intendent es tanqui dos cops en sis setmanes amb una caporal és un fet insòlit i inadmissible”, ha insistit. Per això, ha dit, el 2015 va decidir elevar el cas a la Divisió d’Afers Interns dels Mossos d’Esquadra i Morón va ser destinat a Gavà al setembre.

Joan Mulet abans de declarar

Actuació correcta
Per contra, l’inspector Joan Mulet, que en el moment dels fets era el cap de l’Àrea d’Investigació Criminal del Camp de Tarragona, ha opinat que, amb la informació de què es disposava el 2013, Cunillera va fer “el suficient perquè no hi havia més indicis per a poder continuar”.

A més, segons Joan Mulet no hi ha cap irregularitat en el fet que fos el sergent i no la caporal qui assumís el cas. “No està escrit enlloc, però normalment quan el cas tracta de persones rellevants o d’altres policies es fa constar el cap d’unitat com a instructor”, ha detallat.

Cunillera, persona implicada
Preguntat per les defenses, Mulet ha dit que Cunillera era una persona “molt implicada en la feina” i que en la seva opinió no van encobrir ni deixar de fer res. A més, ha criticat que la caporal no podia tractar el suposat confident com a tal perquè era un policia local i “com a policia, està obligat per llei a donar la informació”.

El jutge ha cridat l’atenció als advocats: “Sembla que pretenguin encausar-la (la caporal), però aquí els dos únics acusats són els seus clients”

En la recta final de l’interrogatori a Mulet, el jutge ha cridat l’atenció a les defenses pels “retrets” constants a la tasca de la caporal, a qui han seguit qüestionant. “Sembla que pretenguin encausar-la, però aquí els dos únics acusats són els seus clients”, els ha etzibat el president del tribunal, qui també s’ha queixat pel fet que els advocats deixin entreveure una mala relació existent entre els processats i alguns testimonis.

El porter de la discoteca Pachá

Poques proves
Per la seva banda, el sotsinspector Eduard Blanch, cap de la comissaria de Salou i Vila-seca, ha dit que li va semblar correcte que el sergent Cunillera assumís la instrucció del cas i que Morón plantegés posar tota la informació de què es disposava en mans de la jutgessa instructora.

Cal recordar que, segons la Fiscalia, el jutjat va acabar arxivant el cas perquè, premeditadament, els processats li havien aportar poques dades. Blanch ha explicat que la caporal li va traslladar el seu malestar pel fet que “li tallessin les ales” i que ell li va respondre que “era lògic que ho assumís el cap d’Investigació”. A preguntes de les defenses ha dit que no va notar “res estrany” en els processats o que “no volguessin investigar els fets”.

Carta anònima
En la mateixa línia, el sotsinspector Jordi Dalmau ha dit que el cas es va reactivar gràcies a un anònim rebut el juliol del 2014 per la víctima de la pallissa, on s’especificava la identitat dels policies locals que, presumptament, l’havien agredit. “A toro passat tot és molt senzill. Quan tens l’anònim potser fa que vegis que l’atestat inicial justeja, però era correcte amb la informació que es tenia en aquell moment”, ha opinat Dalmau, que a final de 2013 va substituir Cunillera al capdavant de la Unitat d’Investigació de Tarragona.

El jutjat va acabar arxivant el cas perquè, premeditadament, els processats li havien aportar poques dades

Durant la sessió d’aquest dimarts també ha declarat el responsable de seguretat de la discoteca Pachá la Pineda, el qual ha apuntat que la víctima s’havia vist involucrada en alguna picabaralla dins el local i que el van treure i se’n van fer càrrec els agents.

Tot i que la caporal va assegurar que hi havia parlat, el responsable de seguretat ha dit que no recordava que ningú l’hagués trucat per les gravacions d’aquells fets. “Aquella nit no va passar res fora de l’habitual”, ha recordat.

5 anys de presó
Per a aquest dimecres està previst que compareguin més testimonis, però la declaració dels processats no serà abans de dijous. Jaume Morón i Xavier Cunillera s’enfronten a cinc anys de presó, set d’inhabilitació i 7.200 euros de multa per suposada omissió del deure de perseguir delictes i falsedat documental.

 

 


REDACCIÓ20 Novembre, 2019
palau-justicia-tgn.png

L’acusat s’enfrota a 5 anys de condemna

Un home s’enfronta a quatre anys i mig de presó per agredir la seva dona al domicili familiar del Vendrell. Segons la fiscalia, el 26 d’abril del 2018 tots dos van començar a discutir i ell li va propinar diversos cops i una forta puntada a la boca que li va causar la pèrdua de l’incisiu dret i una hemorràgia.

Les lesions, derivades de la presumpta agressió a la capital del Baix Penedès, van trigar un parell de setmanes en curar-se, però la dona no reclama per aquests fets. La fiscalia acusa l’home, natural de l’Equador, d’un suposat delicte de lesions amb l’agreujant de parentiu.

A més de la pena de presó, també la Fiscalia demana que l’individu no pugui apropar-se a menys de 200 metres de la dona ni comunicar-se amb ella durant un període de cinc anys i mig. El cas arribarà a judici el 13 de desembre a l’Audiència de Tarragona.


REDACCIÓ14 Novembre, 2019
palau-justicia-tgn.png

Els acusats s’enfronten a dures penes de presó

L’Audiència de Tarragona jutjarà al desembre l’intendent Jaume Morón, excap dels Mossos d’Esquadra al Tarragonès, i el sergent Xavier Cunillera, acusats d’evitar una investigació contra dos policies locals de Vila-seca que havien apallissat un home. La fiscalia demana per a cadascun cinc anys de presó, set d’inhabilitació i 7.200 euros de multa per suposada omissió del deure de perseguir delictes i falsedat documental.

Segons el fiscal, els processats van obligar una caporal a deixar la investigació i a cedir-la al sergent, el qual va obviar al jutjat informacions clau –que identificaven els policies com els autors de la pallissa– perquè arxivés el cas. Un anònim, però, va permetre reobrir-lo i portar els presumptes agressors a judici.

El cas se centra en una caporal dels Mossos de Salou que el febrer del 2013 va rebre de part d’un superior l’encàrrec d’investigar un cas amb discreció. El mosso li va explicar que se n’havia assabentat gràcies a un informador de qui no en podia desvetllar la identitat per seguretat.

Tot partia d’una denúncia que un home havia presentat a la comissaria de Lleida per denunciar les greus lesions que havia patit la matinada del 9 de gener del 2013 després d’assistir a una festa privada a la discoteca ‘Pachá La Pineda’. L’home deia que no recordava res, però que havia descobert que, aquella matinada, algú havia trucat des del seu telèfon mòbil a la comissaria de la Policia Local de Salou.

Segons l’informador, els autors de les lesions serien dos agents de la Policia Local de Vila-seca que haurien recollit prèviament al denunciant a l’aparcament i l’haurien traslladat en cotxe fins a una zona no urbanitzada del Cap de Salou. Allà, un d’ells l’hauria agredit mentre ho gravava tot amb el seu mòbil i l’altre s’esperava dins el vehicle policial.


REDACCIÓ8 Novembre, 2019
palau-justicia-tgn.png

El processat pateix un trastorn mental

L’Audiència de Tarragona jutjarà a partir de dilluns un home acusat d’apunyalar un taxista la matinada de l’1 d’abril de l’any passat. L’home va agafar un taxi a Reus fins a Salou i, durant el trajecte, va clavar un ganivet al conductor en diverses ocasions, la qual cosa li va fer perdre el control del cotxe i impactar contra una tanca.

El processat va deixar el ganivet al taxi i se’n va anar en direcció a Salou. L’individu està declarat incapaç des del 2006 per un trastorn mental. En la data dels fets, a més, no s’estava prenent la medicació correctament i havia estat consumint cocaïna. El fiscal demana onze anys i mig de presó per un delicte d’assassinat amb traïdoria en grau de temptativa, amb l’atenuant de trastorn mental.

A més, l’individu també està acusat d’un delicte d’atemptat contra els agents de l’autoritat. Segons el relat del fiscal, a Salou es va trobar a un agent dels Mossos d’Esquadra, que vestia de paisà per haver conclòs el seu servei i que havia estat comissionat per a la cerca de qui responia a la descripció física de l’acusat.

Aquest agent es va identificar al processat, mostrant-li la placa d’identificació, i li va ordenar que es detingués. L’acusat es va acostar a ell amb una pedra de manera intimidant i va tenir una actitud en tot moment de menyspreu a l’autoritat, fins que finalment va ser detingut.


REDACCIÓ30 Octubre, 2019
foto_3566844.jpg

Un dels acusats entrant a l’Audiència de Tgna

Aquest dimecres ha començat a l’Audiència de Tarragona el judici contra els membres d’una xarxa que es dedicava a abusar sexualment de menors i gravar pornografia infantil. La vista s’allargarà fins al 29 de novembre i el tribunal ha acordat que es faci a porta tancada.

L’alerta d’un centre de menors de Tortosa va permetre destapar els membres d’aquest grup criminal format per set persones i que van ser detinguts el 2015; per qui la fiscalia demana 6.317 anys de presó. D’aquests set, n’hi ha un que està declarat en rebel·lia i que no s’ha presentat al judici.

Aquest dimecres s’han debatut les qüestions prèvies i a partir de dilluns vinent començaran a declarar les primeres víctimes, la majoria de les quals eren menors vulnerables a qui els acusats, suposadament, pagaven entre deu i vint euros a canvi d’actes sexuals.


REDACCIÓ30 Octubre, 2019
joan-perarnau-e1572435678556.jpg

El jutge Joan Perarnau en un acte a Tarragona

El despatx presidencial de l’Audiència Provincial de Tarragona serà ocupat pel magistrat Joan Perarnau Moya, en substitució de Javier Hernández. La decisió ha estat presa pel Ple del Consejo General del Poder Judicial (CGPJ) per 18 vots a favor. L’altre candidat, Manuel Horaci García Rodríguez n’ha obtingut 3. Perarnau, que actualment està a la secció Tercera (Civil) de l’Audiència de Traragona, presidirà així la més alta institució judicial a la província després que Javier Hernández ocupés el càrrec durant una dècada.

El nou president de l’Audiència de Tarragona va ingressar a la carrera judicial el 1999, sent els seus primers destins judicials al jutjat de primera instància i instrucció 4 de la Bisbal d’Empordà i el de primera instància i instrucció de Puigcerdà, tots dos a Girona.

Perarnau Moya va ocupar plaça de magistrat a la Secció Segona (Penal) de l’Audiència Provincial de Tarragona i, posteriorment, l’any 2006, a la Secció Tercera (Civil) de la mateixa Audiència, destinació en el qual roman en l’actualitat

En 2002 Perarnau Moya va ocupar plaça de magistrat a la Secció Segona (Penal) de l’Audiència Provincial de Tarragona i, posteriorment, l’any 2006, a la Secció Tercera (Civil) de la mateixa Audiència, destinació en el qual roman en l’actualitat.

En l’àmbit docent, ha estat professor associat de la Universitat Rovira i Virgili (Tarragona) en el departament de Dret Processal, així com a professor del Màster d’Accés a l’Advocacia de l’esmentada universitat, en la qual continua col·laborant en l’actualitat.

Va dirigir el número monogràfic del CGPJ sobre “Protecció dels particulars sobre les males pràctiques bancàries” i ha col·laborat en diverses obres col·lectives a les esferes civil i penal.

La presa de possessió es farà després que el nomenament es publiqui al Butlletó Oficial de l’Estat (BOE).

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter