19. Abril 2024

Arxius de assemblea | Diari La República Checa

REDACCIÓ9 Setembre, 2019
independencia3.jpg

La presos independentistes i la imminent sentència del Tribunal Suprem contra el ‘Procés’ marcaran La Diada a Catalunya, a la qual les forces sobiranistes arriben amb més incertesa que mai, sense haver consensuat encara una resposta a les eventuals  condemnes.

En plena disputa estratègica entre JxCat i ERC i després d’algunes tensions entre l’ANC i els partits al Govern, l’independentisme tornarà a posar a prova la seva capacitat de mobilització als carrers.

Aquests seran els principals focus d’interès d’una Diada que servirà per calibrar l’estat d’ànim en les files independentistes i en què la resta de formacions polítiques catalanes també buscaran fer-se sentir.

Acte institucional   L’arrencada oficial de la Diada es produirà la nit del 10 de setembre a la plaça Sant Jaume de Barcelona, ​​que acollirà l’acte institucional del Govern i el Parlament amb els “presos polítics i exiliats” com a eix central i amb el títol “Tornarem” , un enfocament que ha portat no només a Ciutadans i PP sinó també el PSC a declinar la seva assistència a la cerimònia en senyal de protesta.

Just abans, al Parlament, se celebrarà l’acte de lliurament de la Medalla d’Honor de la cambra catalana, que enguany distingeix a la capitana del vaixell “Sigui Watch 3”, Carola Rakete, i al director de Proactiva Open Arms, Òscar Camps, figures que glossarà l’entrenador de futbol Pep Guardiola.

Marxa de torxes aa Lledoners
També per a la nit del dia 10, entitats independentistes han convocat l’habitual marxa de torxes fins al Fossar de les Moreres, a Barcelona, ​​i una altra als voltants de la presó de Lledoners (Barcelona), per homenatjar els presos.

Ofrenes florals
Els actes del dia 11 arrencaran a primera hora del matí a Barcelona amb la tradicional ofrena floral a l’estàtua de Rafael Casanova. Les ofrenes es faran un mica per tota la geografia catalana.

Hi participaran institucions, entitats i partits polítics -aquí sí que hi serà el PSC, però no Cs ni PP-, molts dels quals també es desplaçaran fins a Sant Boi de Llobregat, per deixar flors a la tomba de Casanova, figura emblemàtica de la resistència de la ciutat de Barcelona davant el setge de les tropes borbòniques el 1714.

Record a Salvador Allende
Més enllà dels actes propis de la Diada de Catalunya, fa quatre anys Barcelona va recuperar la commemoració d’una altra efemèride: l’homenatge a l’expresident xilè Salvador Allende, el govern democràtic va ser enderrocat l’11 de setembre de 1985 per un cop d’Estat militar del general Augusto Pinochet.

Entre els que van cada any a la cita figuren el PSC i els comuns, així com representants d’ERC i l’esquerra independentista.

Acte per l’absolució
El dia 11 a les dotze del migdia tindrà lloc l’acte principal d’Òmnium Cultural a l’Arc de Triomf de Barcelona, ​​en el qual diverses cares del sobiranisme reivindicaran l’absolució del líder de l’entitat, Jordi Cuixart, i de la resta de presos del ‘ Procés ‘.

La manifestació ‘termòmetre’
Un any més, l’ANC organitza la multitudinària manifestació de la tarda, aquesta vegada sota el lema “Objectiu Independència”, a la Gran Via de Barcelona, ​​entre passeig de Gràcia i plaça Espanya, amb ramificacions en els carrers adjacents Paral·lel, Creu Coberta, Tarragona i avinguda Maria Cristina. El punt àlgid serà, de nou, a les 17:14 hores.

Hi ha dubtes que en aquesta edició s’arribi als 460.000 inscrits de l’any passat donat el ritme d’inscripcions de les últimes setmanes, tot i que independentment d’aquest registre previ, l’organització confia en reunir un milió de persones el dia 11.

A més de vestir les samarretes blaves dissenyades per a l’ocasió, aquest any hi ha hagut crides als participants a portar un casc groc, símbol de la “acció no violenta” i alhora protecció enfront de la “repressió” de l’Estat.

Una Diada alternativa
A les 18:30 hores començarà, a plaça Urquinaona, una altra manifestació que també és tradició: la de l’esquerra alternativa, que enguany centra les seves accions en reivindicar la “desobediència” per a “conquerir drets”. Entre els organitzadors hi ha la CUP i l’organització juvenil Arran.

Al matí, aquestes organitzacions es citaran al carrer Ferran per homenatjar Gustau Muñoz i denunciar, com fan cada any, el seu assassinat el 1978 a mans de la policia mentre participava en una manifestació d’un grup marxista-leninista a Barcelona.

La dreta té agenda pròpia
Com ja va fer l’any passat, Ciutadans organitzarà un acte a Barcelona al migdia, al qual assistirà el seu líder a Catalunya, Lorena Roldán, per reclamar una Diada “inclusiva” i sense accent independentista. En la mateixa línia, el PPC té previst comparèixer davant els mitjans al matí.

 


REDACCIÓ4 Octubre, 2017

La jutge de l’Audiència Nacional Carmen Lamela ha citat per aquest divendres com a investigats,  per un delicte de “sedició”,  al cap dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero; al president de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), Jordi Sánchez; al d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart; i a una intendent de la policia catalana.

El major Trapero, a Cambrils

La jutgessa Carmen Lamela els ha cridat a declarar a petició de la Fiscalia, que va sol·licitar la seva imputació una vegada que va examinar l’atestat de la Guàrdia Civil en relació als disturbis ocorreguts arran de la detenció dels dos més estrets col·laboradors d’Oriol Junqueras.

Després del setge, la Fiscalia va denunciar els fets com a constitutius d’un delicte de sedició i la jutge la va admetre a tràmit l’entendre que la finalitat última dels disturbis és el d’una ruptura de la forma de Govern.

La citació és per a divendres que en relació al setge de la Conselleria d’Economia de la Generalitat el passat 20 de setembre mentre les forces de seguretat duien a terme un registre al seu interior.

 


REDACCIÓ3 Agost, 2017

L’Estatut d’Autonomia avui en vigor a Catalunya, no va ser votat pels catalans i les catalanes.

Mitjançant la utilització del poder judicial com a tribunal polític de part, avui som protagonistes, altra vegada, de la vulneració dels nostres drets com a catalans. I en aquesta tasca s’hi sumen amb entusiasme, tots aquells que sota l’excusa del compliment de la Llei, anteposen els seus interessos a la resolució democràtica dels conflictes.

Aquest és el sentit de la moció del Grup Socialista a l’Ajuntament de Tarragona aprovada el 21 de juliol del 2017 contra el referèndum de l’1 d’octubre. La moció va ser aprovada sense la vergonyant exposició de motius que la justificava,  el que posa de manifest el tarannà d’aquest grup polític que governa la nostra ciutat. Només hi mancava la seva adhesió acrítica i entusiasta amb el seu argumentari d’amenaces a funcionaris i a la població en general, “si incomplien la llei”.

Va ser entendridor veure  la Sra. Floria apel·lant a l’internacionalisme de la seva opció política per justificar el seu vot. Per posar-se “estupendus”, deuria ser la seva solidaritat internacionalista amb Carlos Andrés Pérez,  els dictadors de Tunísia o Egipte, o amb el Craxi de Tangentòpoli,  per citar només alguns dels seus antics compañeros. Potser el seu internacionalisme no va tan lluny i es queda només, a 547,3 Km. de Tarragona, lloc on tots sabem, defensen amb ungles i dents els drets de la població catalana. Quina poca vergonya anomenar-se a si mateixos “catalanistes”, com va dir la Sra. Floria.

Negar el dret d’autodeterminació als catalans no és com diuen ells una qüestió de “legalitat”, sinó d’una “legalitat de part”. Com no entendre-ho així quan, per exemple, en altres Estatuts d’Autonomia hi ha articles “copiats” del Estatut català que no han estat anul·lats, recorreguts o qüestionats per cap llei, Tribunal, Fiscal ni grup polític com  ara els que sí han aprovat la moció a Tarragona?

El problema és estrictament polític i es fonamenta, altra vegada, en la NEGACIÓ DE DRETS A LA CIUTADANIA CATALANA  I EN LA PROHIBICIÓ DEL SEU EXERCICI. És, en definitiva, la negació de la condició nacional dels catalans,  reduint-la a una simple expressió nominal de caràcter folklòric i de limitació de drets polítics.

La negació a l’autodeterminació dels catalans, dret legal reconegut internacionalment, no és res més que la negació del dret a que puguem decidir el nostre futur polític en llibertat.

Els polítics i els Tribunals espanyols van retallar el que els catalans havien votat. Ara toca als catalans decidir, però ens ho volen impedir dient-nos el que és i no és “legal”, utilitzant arguments de poder per determinar qui és el subjecte del dret “a decidir pels catalans”.

El dreta a l’autodeterminació és legal, i no està reservat únicament per a determinades situacions perquè això vulneraria el principi d’universalitat i igualtat entre els pobles del món.  En cap lloc de la Carta de les Nacions Unides, ni en cap article dels Pactes Internacionals sobre drets civils, polítics, econòmics, socials o culturals, es segreguen els pobles del món, entre els que hi tenen dret i els que no. És un dret que es pot exercir o no, però que mai es pot negar. Per això volen evitar que s’exerceixi mitjançant el referèndum.

Cridem als ciutadans de Tarragona que mostrin el seu rebuig al NEGACIONISME I PROHIBICIONISME, bo i donant suport, amb ordre i tranquil·litat, al referèndum d’autodeterminació del dia 1 d’Octubre del 2017. Perquè hi tenim dret!

Tarragona pel SÍ

 

 


REDACCIÓ9 Novembre, 2014

9n
Òmnium i ANC fan balanç de la jornada

L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural han titllat les dades de participació de les sis de la tarda de “xifres extraordinàries” i han albirat “reaccions i conseqüències polítiques”.

El vicepresident de l’ANC, Jaume Marfany, i el membre d’Òmnium Marcel Mauri han subratllat el comportament exemplar dels catalans durant aquesta jornada i han assegurat que “la democràcia ha vençut les pors, les prohibicions i les amenaces del govern espanyol”. Les dues entitats han indicat que aquest 9-N és “un pas importantíssim però no decisiu per avançar cap a la independència”. A les sis de la tarda havien votat 1.977.531 persones.

Escrivint la historia
El vicepresident de l’ANC, Jaume Marfany, ha subratllat “l’actitud i el comportament exemplar dels catalans” i ha dit que les xifres de participació demostren que “la democràcia ha vençut les pors, les prohibicions i les amenaces del govern espanyol”.

“Hem escrit una mica més de la nostra història”, ha assegurat Marfany des del Born Centre Cultural, on la campanya Ara és l’hora -impulsada per ANC i Òmnium- està vivint aquesta nit de consulta. Marfany ha tingut també un record per “tota la gent que ens ha precedit. Ells també ho han fet possible”.

Conseqüències polítiques
Per la seva banda, el membre de la junta directiva d’Òmnium, Marcel Mauri, ha assegurat que hi haurà “reaccions i conseqüències polítiques” després de la consulta d’aquest diumenge. En aquest sentit, ha afegit que els d’avui “són els vots de la dignitat i de la democràcia que diuen no a un estat espanyol que ha posat tots els impediments”.

 


REDACCIÓ26 Octubre, 2014

guardia
Joan R. Guàrdia en un vídeo que circula per les xarxes

Després del desagradable episodi del passat cap de setmana protagonitzat pels regidors del PP, Judit Heras i Mariano Herráiz, ara toca a un membre de l’ANC de la Canonja.

En el Facebook s’ha alimentat una polèmica que ha acabat amb insults i amenaces a l’alcalde de la Canonja, el socialista Roc Muñoz. En un dels missatges publicats al perfil de Joan R. Guàrdia Gramage s’informa que el Batlle no ha facilitat a la realització de la campanya engegada per l’ANC a favor del 9-N.

Els ànims s’encenen fins al punt de perdre el respecte i les nocions bàsiques essencials en democràcia. Guàrdia assegura a les seves amistats feisbuqures que els independentistes no faran ni un pas enrere i estan analitzant les accions que han de dur a terme, perquè “aquest botifler unionista” deixi fer “la nostra feina com a catalans que lluiten per la independència”.

Les formes i el respecte es perden del tot quan el membre de l’ANC dóna a entendre que tant l’assemblea com ell particularment faran el que sigui perquè “aquest senyor marxi si cal del poble”.

L’independentista conbotiflertinua el seu missatge traient pit del suport “que tenim dels mitjans de comunicació” i assegurant que “en el temps que este calen molts pallassos per fer-nos callar”.

El PSC lamenta l’actitud
El PSC local no ha tardat en reaccionar i lamenta el sectarisme, les amenaces d’expulsió i els insults del membre de l’ANC.

El socialista Alejandro Caballero, conegut per la seva impulsivitat, critica l’episodi i titlla els seus protagonistes “d’escòria fascista”.

ANC condemna els fets
Després de tenir coneixement, per La República Checa, el dirigent de l’ANC, Ferran Civit, ha qualificat l’episodi de lamentable i condemnable,

Les xarxes socials estan que cremen…