18. Abril 2024

Arxius de artur mas | Pàgina 2 de 15 | Diari La República Checa

REDACCIÓ9 Gener, 2018

Artur Mas en una reunió del PDeCAT recorda que va haver de fer un pas al costat a causa de la CUP. També insinua que ara ha arribat l’hora de fer accions farcides de generositat

Carles Puigdemont reunirà divendres la majoria de diputats a Brussel·les. I haurà de veure com combinar el desig de ser investit president, però, alhora, garantir una legislatura estable de quatre anys.

Qui ho ha demanat, segons ha transcendit, ha estat Artur Mas, amb el simbolisme que té que ho sol·liicti un president que va haver de fer un pas al costat. Mas, a l’executiva del PDeCAT, ha afirmat literalment que els independentistes “ni són prou ni han fet prou per imposar res” i, per tant, cal un govern estable.

Caldrà veure què hi diu Puigdemont. Fins ara, els seus han defensat que, si ell no és investit, prefereixen anar a eleccions. Un camí diferent.

Una idea amb què ha jugat aquest vespre Puigdemont amb una foto a Instagram i la paraula “camins”. Una foto que és de l’entrada de Camprodon, venint des de Molló, a la frontera amb la Catalunya Nord. Enigmàtic? Irònic?
Puigdemont s’ha reunit també aquest dilluns amb Marcel Mauri i Agustí Alcoberro, d’Òmnium i l’ANC. Sense entrar en la investidura, l’ANC li ha demanat que la majoria independentista es traslladi al govern i la mesa del Parlament.

Artur Mas abraça Carles Puigdemont

Per la seva banda, Òmnium no ha volgut fer cap comentari sobre la reunió.

El full de ruta que dissabte aprovarà l’ANC insta que el govern i el Parlament construeixin república en tres fronts: finançament, poder judicial i força o seguretat pública.

I afegeix que cal restituir el govern legítim, derogar el 155, alliberar els polítics presos i que tornin els que estan a Brussel·les.

La resposta a tot això del PP i Ciutadans és avisar que, si hi ha cap intent de votació o investidura a distància, ho recorreran al Tribunal Constitucional.

 


REDACCIÓ17 Novembre, 2017

El tribunal ja ha rebut documentació en relació a les propietats de Mas, Ortega, Rigau i Homs “per afermar la quantitat que resta pendent”.

Els béns d’Artur Mas seran embargats

El Tribunal de Comptes iniciarà l’embargament de les propietats de l’expresident Artur Mas i els exconsellers Francesc Homs, Irene Rigau i Joana Ortega per valor de 2,4 milions, que són els diners que resta pendent d’afermar dels 5,2 milions pendents per la consulta il·legal del 9 de novembre.

Ahir, el tribunal va rebre altres 400.000 euros, que si se sumen a les anteriors aportacions, la quantitat total dipositada és de 2,8 milions.

El Tribunal ha iniciat els tràmits per a comprovar la situació actual d’aquests béns.

Es tracta d’un tràmit trigarà a resoldre diversos dies i que s’estima que aproximadament duri una setmana.

 


REDACCIÓ2 Novembre, 2017

Mas diu que el 21 de desembre, a les eleccions, sense que ningú pugui dir que estan fora del marc legal, hi ha una bona oportunitat de derrotar “aquest autoritarisme”.

Artur Mas abraça Carles Puigdemont

L’expresident de la Generalitat Artur Mas ha manifestat avui que la decisió de Carles Puigdemont – quatre exconsellers de no comparèixer davant l’Audiència Nacional forma part de la seva legítima estratègia de defensa i ha advertit: “amb tribunals i violència no es resoldrà el conflicte entre Catalunya i Espanya”.

Mas ha fet aquestes declaracions als periodistes a l’entrada de l’Audiència Nacional, on ha acudit juntament amb un bon nombre de dirigents independentistes i membres de Units Podem per donar suport a la vintena d’imputats per rebel·lió, sedició i malversació per la declaració d’independència .

L’expresident de la Generalitat ha assegurat que les acusacions contra Puigdemont són injustes i que la seva renúncia a acudir a la citació judicial forma part de la seva “legítima” estratègia.

Ha plantejat al respecte que se’ls acusa de delictes de rebel·lió i sedició quan aquestes acusacions “no tenen cap base” i ha afegit que el que s’està produint és un “abús del dret”.


REDACCIÓ28 Setembre, 2017

Aprofitant la presència de l’expresident Artur Mas s’ha desplaçat a Tarragona per parlar el referèndum del proper diumenge, 1 d’octubre, l’advocat Angel Marcos Rabasso Obono ha decidit compartir una de les seves inquietuds amb l’exmandatari català i formular-li una pregunta relacionada amb els col·legis electorals.

Rabasso, que ha esperat que Artur Mas acabés la seva intervenció en el miting que ha tingut lloc aquest vespre al Passeig de les Palmeres de Tarragona, volia saber com hauran d’actuar els advocats voluntaris en el cas que els col·legis estiguin precintats per la policia.

CLICA AQUÍ PER SENTIR | LA PREGUNTA DE L’ADVOCAT AL PRESIDENT ARTUR MAS

 VIDEO | L’advocat ens explica que ha preguntat a l’exmandatari català

 


REDACCIÓ28 Setembre, 2017

L’expresident de la Generalitat, Artur Mas, ha estat aquest vespre a Tarragona per deixar clar que el proper diumenge hem d’estar tots units contra la maquinària de l’estat, la qual pretén paralitzar el referèndum previst per l’1 d’0ctubre. Mas ha lamentat que Tarragona no recolzi la consulta

Artur Mas ha rebut un bany de masses

Davant centenars de persones, concentrades en el Passeig de les Palmeres de Tarragona, Mas ha reclamat, un cop més, la valentia dels tarragonins davant l’ofensiva mediàtica, policial i judicial engegada per l’estat espanyol.

“Als que diuen a ‘por ellos’ hem de deixar clar que estem aquí i no tenim por”, ha dit l’exgovernant i un dels condemnats per la celebració de la consulta del 9-N. Artur Mas ha recordat que la unió fa la força i que si el poble està unit i és solidari res ni ningú podrà “allunyar-nos del nostre objectiu”.

Mas no s’ha cansat de repetir que no entrem en guerres dialèctiques ni en confrontacions inútils, perquè aixó només afavorirà els que volen posar traves a la consulta. Ha dit que el govern de la Generalitat ho té tot preparat per a la celebració del referèndum, tot i la persecució policial i judicial per part de l’estat.  L’exmandatari diu que ha arribat l’hora de fer saber a Espanya que no res podrà seguir igual sense tenir en compte el poble.

TOTA LA INTERVENCIÓ D’ARTUR MAS

 


REDACCIÓ2 Juny, 2017

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha obert una investigació contra l’exconseller de Justícia i diputat de Junts pel Sí (JxSí), Germà Gordó, pel ‘cas 3%’.

Barcelona  Barcelones  12 03 2014     Sociedad   Politica      Debate monografico sobre la pobreza en el Parlament de Catalunya  En la foto Artur Mas y Gordo   FOTO  DANNY CAMINAL
Germà Gordó amb l’expresident Mas

La Sala Civil i Penal del tribunal ha acordat declarar-se competent per obrir diligències contra Gordó, que és aforat per la seva condició de diputat, després que ho demanés el jutge del Vendrell que porta la instrucció del cas de presumpte finançament irregular de l’antiga Convergència Democràtica de Catalunya (CDC). A Gordó se l’investiga pels presumptes delictes de tràfic d’influències, suborn, prevaricació i malversació de fons públics, que són els que va fixar el jutge de Vendrell, Josep Bosch, en l’exposició raonada enviada al Tribunal Superior.

En una “valoració molt provisional”, el tribunal veu indicis de delicte contra Gordó, recordant que entre 2011 i 2013 va ser gerent de CDC, amb responsabilitats organitzatives i econòmiques, membre del Consell d’Administració de GISA, l’empresa d’obres públiques de la Generalitat, secretari de Govern i conseller de Justícia.

Així, segons l’exposició raonada que el jutge del Vendrell va fer arribar al TSJC i que l’alt tribunal assumeix, Gordó i “altres persones” haurien portat a terme una “sèrie d’actuacions” per “requerir a certes empreses quantioses donacions a dues fundacions estretament vinculades a CDC, CatDem i Fòrum Barcelona” a canvi de “fer de mitjancer directa o indirectament davant de les autoritats responsables” de l’adjudicació de concursos públics.


REDACCIÓ15 Març, 2017

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha suggerit al jutge del 3% que ofereixi a l’exconseller de Justícia i diputat de JxS Germà Gordó la possibilitat de personar-se en la causa assistit amb un advocat per exercir el dret de defensa, el que inclouria la possibilitat de declarar voluntàriament.

josep_bosch_jutgeAixí ho apunta la sala civil i penal del TSJC en un informe, datat al gener passat, en què desestima obrir una causa contra l’aforat Germà Gordó i acorda tornar al jutge del Vendrell, Josep Bosch, que investiga el cas del 3% la exposició raonada que aquest li va enviar amb els indicis de què disposa contra el diputat.

El jutge del Vendrell (Tarragona), a proposta de la Fiscalia Anticorrupció, va demanar el passat mes de desembre al TSJC que obrís una investigació a Gordó davant les sospites que va realitzar “actes de mediació en la gestió de donacions” a CDC a canvi de facilitar adjudicacions d’obra pública.

El TSJC va tornar el seu escrit al jutge per emplaçar-lo a “concretar” de manera “particularitzada tots i cada un dels presumptes actes delictius” que atribueix a Germà Gordó i va rebutjar la proposta de la Fiscalia que s’acordés el registre dels seus domicilis i despatxos per considerar-ho una mesura “prospectiva i genèrica”.

En aquest sentit, l’alt tribunal català planteja al jutge del Vendrell la possibilitat de fer “oferiment” a Gordó, si ho creu oportú, “de la possibilitat d’exercir el seu dret de defensa” d’acord amb l’article 118 bis de la Llei d’enjudiciament criminal.

Barcelona  Barcelones  12 03 2014     Sociedad   Politica      Debate monografico sobre la pobreza en el Parlament de Catalunya  En la foto Artur Mas y Gordo   FOTO  DANNY CAMINALL’esmentat article reconeix el dret de diputats i senadors als quals s’atribueixin delictes a ser informats dels fets que se’ls acusen, a personar amb advocat a la causa ia sol·licitar les diligències que creguin oportunes, inclòs prestar declaració de manera voluntària amb assistència lletrada.

 

El TSJC retreu al jutge del Vendrell que no expliciti “què concrets elements s’esperen localitzar i recollir” en els registres domiciliaris de Gordó, “ni què fundades sospites puguin abrigar els investigadors sobre la seva rellevància per a la investigació”.

L’alt tribunal català recrimina a més al jutge del 3% que no justifica “per què no resulten viables altres diligències i instrucció menys invasives, com podria ser, per exemple, la reclamació de les diverses agendes oficials que l’aforat hagi pogut tenir en les diverses responsabilitats polítiques es tinguin al temps dels fets “.

 


REDACCIÓ13 Març, 2017

Artur Mas, i la vicepresidenta i la consellera d’Ensenyament de l’anterior Govern, Joana Ortega  i Irene Rigau, han mostrat la seva determinació de recórrer la sentència del judici del 9N anunciada avui pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

judici9NL’excap de govern de Catalunya, Joana Ortega i Irene Rigau han assegurat que esgotaran totes la opcions amb un recurs al Tribunal Suprem i posteriorment a instàncies europees: “Aquesta causa no acaba a un Estat que té la democràcia amputada, acaba al cor d’Europa”. Els tres processats han comparegut en roda de premsa acompanyats del president Puigdemont, de la direcció del Partit Demòcrata i dels màxims responsables a les  diferents càmeres parlamentàries. Mas, Ortega i Rigau han  remarcat que “si la llei fos igual per a tothom, l’actual Govern espanyol i Mariano Rajoy estarien inhabilitats per incomplir sentències del TC”.

Mas ha comparat la situació de dèficit democràtic que s’està produint a l’Estat espanyol amb el context europeu i concretament amb la del Regne Unit i d’Escòcia. “La doble imatge d’avui: el comunicat del Tribunal de Justícia de Catalunya que ens condemna i ens inhabilitat per haver posat les urnes”, ha assenyalat Mas, tot subratllant la segona notícia del dia, l’anunci de la primera ministra escocesa que diu que impulsarà la celebració d’un referèndum a la tardor del 2018: “Al Regne Unit hi ha una democràcia de qualitat; no faran cap judici per celebrar un referèndum –fins i tot per segona vegada-, en canvi a l’Estat espanyol hi ha una democràcia de fireta i ho dic amb molta tristesa”.judici9n_salas

Els tres processats han lamentat la diferència de tractament que reben per part de les institucions espanyoles i ho han exemplificat amb l’incompliment de sentències del TC per part de l’executiu espanyol. “Amb aquesta sentència s’evidencia que qualsevol desobediència al TC s’aplicaria amb sentència condemnatòria sempre i el govern espanyol s’ha fet un tip de desobeir sentències fermes del Tribunal Constitucional”, han detallat.

Dirigint-se als mitjans de comunicació que han assistit a la roda e premsa, el president Mas ha assegurat que “agafem la sentència amb serenitat i disconformitat”. “No em veureu cap signe de pena, ni penediment; aquesta sentència està agafada amb fòrceps des de molts punts de vista i no és que una democràcia hauria d’aspirar a tenir”, ha concretat. D’aquesta manera, ha mostrat la convicció democràtica del moviment sobiranista i de les institucions catalanes, traslladant un missatge als seus representants: “Hem de seguir amb la cara ben alta i seguir en aquesta línia; perquè ens volien agenollats i condemnats, però estem dempeus i mirant el futur amb il·lusió seguint fent camí per decidir el nostre futur polític”.    judici9n_banquillo

Per això, Joana Ortega ha apuntat que “avui es condemna a tres persones, però que quedi clar que darrera hi ha un poble amb un anhel de llibertat arrelat i això no es pot aturar”. Ortega ha defensat esgotar tota la via judicial fins arribar a instàncies europees i ha assegurat que li hauria “preocupat més ser inhabilitada pel poble de Catalunya, que no pas per un tribunal”. “El 9N va ser un acte d’escoltar la ciutadania i això ´s l’essència de la democràcia”, ha sentenciat.

Irene Rigau ha assegurat que esperàvem una sentència absolutòria i ha desgranat els diferents motius. “Que pot ser aquesta sentència és un avís dient que no podem complir un programa electoral o una resolució del Parlament de Catalunya?”, ha qüestionat l’exconsellera d’Ensenyament i actual diputada del grup parlamentari de Junts pel Sí. judici9n_jutges

Rigau ha advertit que “no estarem sols en aquest tram final del procés sobiranista i que seguirem reclamant una vegada més, i les que faci falta, el dret a decidir del futur polític de Catalunya”.

Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau han iniciat la seva compareixença davant dels mitjans de comunicació mostrant el seu agraïment a tota aquella gent que els ha transmès suport i escalf. “El 9N sorgeix de l’arrel del poble, de la voluntat de la gent i ens adrecem amb agraïment a totes els que ens diuen que continuem endavant sense fer ni un pas enrere”, han concretat.

 


REDACCIÓ9 Març, 2017

La Fiscalia Anticorrupció considera que l’exconseller de Justícia i actual diputat de CDC Germà Gordó exercia el paper de “aconseguidor” o “recaptador” en la trama del 3%, supervisant la tasca del tresorer del partit Andreu Viloca, qui controlava de manera “sistemàtica “les suposades mossegades. Els fiscals anticorrupció havien sol·licitat resgistres al despatx de l’exgovernant

Així ho conclou la Fiscalia Anticorrupció en un escrit, a què ha tingut accés el digital La República Checa, remès al novembre passat al jutge del Vendrell que investiga el suposat pagament de comissions del 3% a CDC per part d’algunes constructores a canvi de la adjudicació d’obra pública per administracions governades per la formació nacionalista.

Barcelona  Barcelones  12 03 2014     Sociedad   Politica      Debate monografico sobre la pobreza en el Parlament de Catalunya  En la foto Artur Mas y Gordo   FOTO  DANNY CAMINAL
L’exconseller parlant amb l’expresident Mas

Arran d’aquest informe d’Anticorrupció, el jutge va remetre, donada la condició d’aforat de Gordó -que és diputat de Junts pel Sí al Parlament- una exposició raonada al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que al gener passat va rebutjar investigar-en no veure, de moment, indicis clars de la seva relació amb la suposada trama de pagament de comissions.

El TSJC va al·legar que els indicis apuntats pel jutge, que inclouen reunions de Gordó amb empresaris vinculats a la trama del 3%, eren imprecisos, pel que la va retornar al magistrat del Vendrell perquè, si ho considerava oportú, la concretés més en un segon informe.

En el seu escrit, Anticorrupció considera “acreditat” que Gordó participava en aquesta trama delictiva exercint el paper de “aconseguidor” o “recaptador”, pel que creu que podria haver comès, al costat dels altres implicats, els delictes de suborn, tràfic d’ influències, prevaricació, finançament il·legal de partits polítics, blanqueig de capitals i malversació de cabals públics.

Gordó supervisavafiscalia
Segons els fiscals Anticorrupció, Gordó, que ha ocupat els càrrecs de gerent i membre de la direcció i secretariat de CDC, secretari del govern català, conseller de Justícia i president i conseller d’empreses públiques, a més de diputat al Parlament, “supervisava” la tasca del tresorer de CDC Andreu Viloca.

Viloca és qui, segons el ministeri públic, controla “en una primera instància, de manera sistemàtica, els pagaments encoberts que rep finalment CDC” a canvi de l’adjudicació d’obra pública, que suposen “veritables suborns sota l’aparença de donacions”, a través de les fundacions vinculades al partit, com CatDem i Fòrum Barcelona.

El ministeri públic ressalta que darrere dels empresaris investigats i del tresorer de CDC és “necessària” l’existència de “alguna persona que tingués un poder polític i social a CDC i en l’administració pública de Catalunya”, per poder dur a terme aquestes activitats suposadament delictives, i conclou que es tracta de Gordó.

Dubtes fonamentats
Per a la Fiscalia, “no hi ha explicació legal i coherent que justifiqui la quantitat de gestions, menjars, interlocucions i reunions” mantingudes per Gordó, alguna d’elles a la mateixa seu del partit i, fins i tot, al Palau de la Generalitat, amb els empresaris implicats i en ocasions en presència de Viloca.

Segons els fiscals, Gordó era un “actor principal” en les contractacions públiques que es realitzen a Catalunya, a l’erigir-se com “la persona de contacte” dels contractistes de l’administració catalana.

josep_bosch_jutge
El jutge del Vendrell, Josep Bosch

L’informe de la Fiscalia detalla les numeres reunions que Gordó va mantenir durant mesos amb empresaris investigats en la causa, en les dates prèvies i posteriors a l’adjudicació d’obres públiques com en el Consorci d’Educació de Barcelona, ​​el Port de Barcelona, ​​la carretera C -55, els túnels de la plaça de les Glòries de Barcelona i l’institut de Lluís Peguera de Manresa (Barcelona).

Segons els fiscals, en alguns d’aquestes reunions entre Gordó i els empresaris es pactava l’adjudicació de la licitació de les obres “a canvi d’un lliurament de diners encoberta, en forma de donació” a les fundacions vinculades al partit.