Arxius de ARQUEOLOGIA | Diari La República Checa

REDACCIÓ28 Novembre, 2022

360.000 euros. Aquesta és la inversió que faran diversos agents del sector públic i privat per tal de descobrir més aspectes sobre la Tarragona romana i medieval. Es tracta d’una aliança per dur a terme excavacions en alguns punts clau de la Catedral i -posteriorment- museïtzar tots els nous elements que es trobin. Així, en aquest ambiciós projecte a executar fins a 2025 hi participa el Museu Diocesà, l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC), l’Ajuntament de la ciutat, la Generalitat, Repsol i la Fundació Privada Mútua Catalana, entre altres.

Aquesta nova actuació serà la tercera fase d’un projecte de recerca que va començar el 2005 i que s’emmarca en una convocatòria d’ajuts del Departament de Cultura de la Generalitat. La direcció arqueològica del projecte va a càrrec de l’investigador de l’ICAC Josep Maria Macias. Andreu Muñoz Melgar, director del Museu Diocesà de Tarragona, s’encarrega de la direcció museogràfica.

Els treballs arqueològics tindran lloc a la sala axial, el recinte de culte imperial, l’exterior septentrional del Témenos, etc. Els resultats esperats inclouen la creació de recursos permanents com exposicions, publicacions, continguts museogràfics i materials audiovisuals creats a partir de l’experimentació amb noves tecnologies aplicades a la documentació gràfica i les TIC.

Entre les entitats que contribueixen, a través de la prestació de serveis, hi ha l’ICAC, l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de la Universitat Rovira i Virgili, el Departament de Mineralogia, Petrologia i Geologia Aplicada de la Universitat de Barcelona, el Museu Bíblic Tarraconse. Són també entitats col·laboradores el Departament d’Enginyeria Civil i ambiental de la Universitat Politècnica de Catalunya, l’empresa Leica Geosystems i l’Associació Cultural Sant Fructuós.

Tot plegat s’ha presentat aquest matí amb l’assistència de Lourdes Malgrat, directora dels Serveis Territorials de Cultura; Urbano Lorenzo, vicerector de Política Científica i Projectes Interdisciplinaris de la URV; Josep Maria Palet, director de l’ICAC; Antoni P. de Mendiguren, degà del Capítol Catedralici de Tarragona; Josep Bertran, responsable de Comunicació i Relacions Externes de Repsol; Francesc Roig, patró de la Fundació Privada Mútua Catalana i president de Càritas Catalunya; Andreu Muñoz, director del Museu Diocesà; i Josep Maria Macias, investigador de l’ICAC.

VÍDEOS

PUBLICITAT

REDACCIÓ8 Febrer, 2022

Les obres de restauració de la volta romana del Pallol que es troba a l’interior de Ca l’Agapito han permès descobrir dos jaciments medievals. A principis de desembre es van localitzar uns afegits en aquest convent que serien habitacions adjacents i en els darrers dies s’han descobert construccions que utilitzaven com a suport la volta romana que hi ha a l’interior.

“Cada vegada que hem de desmuntar unes restes s’ha de passar per la Comissió Territorial de Patrimoni i això endarrereix les actuacions”, ha explicat el conseller de Patrimoni de Tarragona, Hermán Pinedo. Les obres de reforç de la volta i de la façana han d’estar acabades al juny, ja que en depèn una subvenció de l’Estat. Pinedo ha assegurat que estan dins el termini previst.

PUBLICITAT

REDACCIÓ28 Octubre, 2021

L’equip d’Arqueologia Protohistòrica de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC) ha localitzat vuit sitges d’emmagatzematge del segle VIII aC al jaciment Mas Cap del Ferro, a Nulles. Una de les singularitats d’aquesta troballa és la seva localització, enmig d’un camp de vinyes.

Es tracta de la segona intervenció arqueològica a la zona, després que l’any 2019 apareguessin per sorpresa tres sitges, arran de l’obertura d’un camí. Segons els arqueòlegs, aquestes estructures corresponen a finals de l’edat del bronze i principis de la del ferro.

La doctora en Prehistòria de la Universitat de Lleida, Georgina Prats, afirma que l’agrupació d’aquestes sitges podria indicar l’existència d’un assentament, encara pendent de descobrir.

PUBLICITAT

REDACCIÓ20 Juliol, 2020

Les autoritats visitant el jaciment de Mas dels Frares

L’Ajuntament de Constantí, la Universitat Rovira i Virgili i l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC) han signat un conveni de col·laboració a fi de potenciar la recerca arqueològica al jaciment rural de Mas dels Frares i valorar l’entitat patrimonial d’aquesta vil·la romana de l’antic territori de Tàrraco.

El jaciment està situat al Celler Experimental de Mas dels Frares de la Facultat d’Enologia de la URV, en el terme municipal de Constantí, i existeixen indicis arqueològics que apunten a l’existència d’una vil·la romana amb estructures productives de caràcter vinícola.

El projecte preveu una campanya de prospeccions geofísiques al jaciment i tres excavacions arqueològiques al sector oriental de la vil·la. L’estudi està dirigit per Josep Maria Macias Solé, investigador de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica, en el marc del projecte de recerca “Estudi i difusió de la vil·la romana del Mas dels Frares”.

La segona fase de les excavacions s’està duent a terme al jaciment des del passat 6 de juliol i fins al 31, sota la direcció de les investigadores de l’ICAC Karen Fortuny i Ada Lasheras, i amb la participació d’estudiants de Màster d’Arqueologia i del Grau d’Història de l’Art i Arqueologia de la URV.

REDACCIÓ27 Gener, 2020

Comencen les excavacions al monument romà

Les excavacions arqueològiques a la zona de l’escena del teatre romà de Tarragona han començat aquest dilluns. La intervenció forma part de la segona fase del projecte de recuperació i posada en valor del monument. Les actuacions compten amb una inversió de 80.422 euros del Departament de Cultura i tindran una durada de tres mesos.

Les tasques arqueològiques se centren en la zona de l”hyposcaenium‘, l’àrea que quedava per sota del prosceni, on hi havia la tramoia del teatre, i també es duran a terme sondeigs a les àrees annexes del monument per valorar en un futur l’abast de les intervencions arqueològiques que resten pendents en aquesta zona.

Els treballs van a càrrec de l’empresa RECOP Restauracions Arquitectòniques, SL i la direcció de les excavacions a càrrec de l’arqueòleg Jacinto Sánchez. La intervenció arqueològica al monument romà tarragoní, afectarà tres zones que seran on se centrin els treballs d’actuació.

Es realitzaran tres intervencions al Teatre
La primera és l”hyposcaenium‘, que és l’espai situat sota l’escenari del teatre. Travessat per una gran claveguera central, va ser parcialment excavat l’any 1976, però sense esgotar la seqüència, i hi van quedar testimonis i separacions entre sondatges i els nivells inferiors, anteriors a la construcció del teatre, amb presència de murs i estrats relacionats.

En segon lloc s’hi troba l’esplanada oriental del recinte del teatre romà. La intervenció arqueològica de l’any 2017 va permetre constatar la presència de restes d’interès arqueològic en punts que es consideraven esgotats, a l’àmbit situat a l’est de les ‘tabernae‘, entre aquestes i el carrer Sant Magí.

Finalment, queda l’àrea monumental annexa. A l’oest del teatre pròpiament dit es troba una zona monumental annexa que se superposa a estructures anteriors d’època de l’emperador August.

REDACCIÓ26 Agost, 2019

Restes arqueològiques de l’Abric del Romaní

Un equip de recerca arqueològica, coordinat per a Dra. M. Gema Chacón, el Dr. Josep Vallverdú i la Dra. Palmira Saladié i integrat per diferents estudiants de la Universitat Rovira i Virgili, han trobat un jaciment arqueològic a l’Abric del Romaní, a Capellades amb restes neandertals de més de 60.000 anys d’antiguitat. Es tracta d’un important jaciment amb vestigis arqueològics de la vida neandertal, on fins al moment s’han excavat 16 nivells arqueològics, en una extensió de 300 m².

En aquesta troballa s’han documentat diferents tipus d’ocupacions que indiquen que es tractava de societats altament mòbils, i amb estructures socials complexes en les quals el repartiment dels aliments aconseguits era clau. La base de la caça eren els animals unglats com els cérvols, els cavalls, urs, i rinoceronts. Les eines eren elaborades principalment amb sílex i calcària, i probablement amb fusta.

Enguany ha fet 110 anys des del descobriment de la presència de restes prehistòriques en aquest jaciment i 36 des que es van reprendre els treballs programats en campanya anual. En aquesta ocasió els treballs s’han centrat a destapar el nivell R, de 60,000 anys d’antiguitat.

Si es confirma la presència d’algun tipus d’eina entre el conjunt excavat, es possibilitarà aprofundir en l’estudi de l’explotació de la producció d’eines de fusta durant el Paleolític mitjà, un fet extraordinari donat el caràcter perible de la fusta. Futures excavacions, com la que continuarà l’any que ve al mateix nivell R, permetran també l’anàlisi de la resta de materials, entre ells, els fogars conservats a la superfície de l’abric, fet que permetrà saber més sobre l’estil de vida neandertal.

B.V.

REDACCIÓ27 Abril, 2019

Una de les peces arqueològiques recuperades per la Guàrdia Civil

La Guàrdia Civil ha detingut quatre persones i ha intervingut més de 3.700 restes arqueològiques en diferents a Tarragona, Màlaga i Còrdova, on es va localitzar una àmfora. Hi ha nou persones més investigades. El valor econòmic de les peces al mercat negre superaria els 500.000 euros, tot i que el valor històric és incalculable, segons els perits, ja que qualsevol dada de la distribució dels materials durant una excavació és important per investigar després aspectes sobre la societat o el comerç d’aquella època.

El material recuperat comprèn diferents èpoques, com la Prehistòria, l’època ibera, romana, medieval i visigoda. Destaca una escultura togada femenina de l’època romana, similar a les del Teatre Romà de Mèrida.
L’operació ‘Colum’ va començar al desembre del 2016, quan es van detectar a Ronda (Màlaga) diverses restes d’origen romà, que eren similars a les que existien a l’antiga ciutat romana de Acinipo (ara Ronda) al segle I i altres situades a la zona del terme municipal de Cabra (Còrdova). Es va constatar que peces similars (columnes) havien estat adquirides a diversos antiquaris de la província de Màlaga i estaven sent utilitzats com a decoració en uns jardins d’un hotel.

Es va constatar que peces similars (columnes) havien estat adquirides a diversos antiquaris de la província de Màlaga i estaven sent utilitzats com a decoració en uns jardins d’un hotel

Els investigadors van constatar que els antiquaris havien confeccionat documents fraudulents de cessió i compravenda amb l’objectiu d’amagar la il·legalitat de les peces amb les que s’estava traficant comercialment. Aquestes restes són bens de domini públic.

Un cop identificada la procedència de les columnes, es va registrar el domicili d’un dels antiquaris a Antequera (Màlaga), on es van trobar 60 peces més. També es van inspeccionar altres antiquaris a la mateixa localitat i també a Marbella, Estepona (Màlaga) i Cabra (Còrdova), on es van intervenir dues peces més. També es va constatar que un dels antiquaris d’Antequera tenia un petit museu completament il·legal perquè no tenia cap permís. Allà es van trobar 42 peces més.

En paral·lel, es va iniciar l’operació ‘Patred’, ja que els investigadors van detectar que existia un tràfic il·legal de material arqueològic a través d’Internet. Es van intervenir 436 peces a Torremolinos, 3.166 a Lucena, 1 àmfora a Pizarra i una altra a Tarragona.

L’espoli d’aquestes peces ha provocat la destrucció total o parcial del jaciment. El material recuperat va ser traslladat al Museu d’Antequera per a la seva custòdia, conservació i peritatge. Un tècnic de la Junta d’Andalusia les va analitzar.

Els detinguts i investigats han passat a disposició judicial pels delictes de receptació de material arqueològic procedent d’espoli i de tràfic il·legal de bens arqueològics pertanyents al Patrimoni Històric Espanyol.

REDACCIÓ7 Març, 2019

Un equip de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) ha posat al descobert un enterrament col·lectiu de fa uns 3.000 anys a la Cova dels Xaragalls, a Vimbodí i Poblet. Segons informa la institució, serà de gran interès per estudiar el poblament prehistòric i protohistòric a la Conca de Barberà. La troballa s’ha produït en el transcurs de l’excavació que va començar a mitjan febrer i que s’acabarà el 15 de març. La boca de la cavitat que s’excava representa només una part d’un petit complex càrstic d’origen freàtic. Els membres de l’IPHES creuen que part de les coves estan totalment reblertes i poden contenir restes de diferents períodes cronològics des del pleistocè mig -500.000 anys- fins a la prehistòria recent, amb les primeres poblacions ibèriques.

Durant aquesta campanya s’han trobat dipòsits arqueològics que testimonien el reompliment original de la cavitat. D’entre el material descobert durant els primers dies de l’actuació, abunden restes humanes, d’animals i ceràmiques de caràcter funerari de fa uns 3.000 anys. L’estudi d’aquestes restes permetrà aprofundir en aquestes poblacions que representen el substrat preromà del poblament de la conca de Barberà.

Aquestes troballes també permetran desenvolupar la recerca de la tecnologia ceràmica, l’aprofitament i explotació dels ramats i fer estudis genètics de les restes paleoantrolpològiques, cosa que permetrà establir el caràcter genètic local o saber si existeixen dinàmiques d’intercanvi amb altres zones geogràfiques.

Un dels objectius del projecte d’investigació de l’IPHES a la Cova dels Xaragalls és registrar i datar els conjunts arqueològics i paleontològics de tot el sistema càrstic. Els treballs d’aquesta campanya permetran documentar els conjunts arqueològics més recents de la cavitat, on destaquen materials relacionats amb enterraments humans col·lectius de l’edat del bronze, de fa uns 3.000 anys.

Detall d’una resta humana localitzat a la cova dels Xaragalls, a Vimbodí i Poblet

La intervenció arqueològica compta amb el suport logístic de Bodegues Torres, l’Ajuntament de Vimbodí i Poblet i la col·laboració del Paratge Natural d’Interès Nacional de Poblet (PNIN).
El treball de camp i la recerca al jaciment de la cova dels Xaragalls forma part del projecte quadriennal de recerca de l’IPHES ‘Evolució paleoambiental i poblament prehistòric a les conques dels rius Francolí, Gaià, Siurana i rieres del Camp de Tarragona’, finançat per la Generalitat de Catalunya. També està inclòs en el Grup de Recerca reconegut i finançat per l’AGAUR (Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca) “Social, cultural and biological Evolution during the Pleistocene (StEP)” (2017SGR1040).

La cova dels Xaragalls, o dels Eixeregats, ha estat molt pertorbada per excavacions antigues i, a causa d’aquesta intrusió i destrucció, molts materials s’han perdut i els que s’han conservat es troben dispersos entre els museus comarcals i altres dipòsits particulars, o se’n desconeix la seva localització. Els treballs de recerca que l’IPHES fa des de fa uns any vol contribuir a recuperar i posar en valor tot aquest patrimoni.

REDACCIÓ19 Novembre, 2018

Tarragona és un dels indrets més antics del cristianisme i les seves empremtes arqueològiques tenen una gran rellevància

Tarragona acollirà, del 21 al 24 de novembre, el IV Congrés Internacional d’Arqueologia i Món Antic ‘Tarraco Biennal’ que coincidirà amb la VII Reunió d’Arqueologia Cristiana Hispànica.

En la trobada, titulada ‘El cristianisme a l’antiguitat tardana’ s’hi presentaran 66 treballs i 8 pòsters en dos dies. Aquest fet ha suposat que l’organització s’hagi vist obligada a programar les sessions paral·leles en dues sales.

S’hi han inscrit més de 150 persones i Tarraco Biennal ofereix una conferència d’obertura d’accés lliure que tindrà lloc dimecres 21 de novembre a les 19.30 h a l’Aula Magna del campus Catalunya. La inauguració oficial del congrés tindrà lloc dijous 22 a les 10,30 h a l’Aula Magna i serà presidida per la rectora de la URV, Maria José Figueras.

Tots els treballs, que s’exposaran aquests dies a Tarragona, es publicaran de forma més extensa en un llibre que veurà la llum el 2019.

REDACCIÓ16 Setembre, 2016

Al carrer dels Ferrers, situat a la Part Alta i paral·lel a la Plaça de la Font, s’hi estan duent a terme des del passat mes de juliol unes obres d’excavació que a poc a poc estan descobrint restes arqueològiques d’un valor importantíssim.

Fins ara, s’ha descobert la continuació de les graderies del Circ romà, que tenia la thumbnail_dsc_5818ok seva arena a l’actual Plaça de la Font. Les restes trobades en aquests mesos corresponen a la part septentrional de la graderia, a més d’una part de la potent plataforma en opus caementicium que formaria part del sistema de voltes de fonamentació sobre la qual es recolzaria la citada graderia septentrional i el seu pòdium.

D’altra banda, els treballs arqueològics també han permès descobrir una ocupació medieval amb estructures molt importants, encara en fase d’estudi, i una magnífica escala monumental de cronologia moderna que fou construïda per facilitar l’accés a un jardí privat o hort clos, que cal relacionar amb un dels palaus del carrer dels Cavallers i que tenien o tenen accés des de l’actual carrer dels Ferrers.

Tots aquests treballs formen part d’un conveni de col·laboració de l’Ajuntament de Tarragona i la Fundació Privada Mútua Catalana; i van engegar el passat mes de març. La Fundació està sufragant tots aquestes inspeccions, i va atorgar a l’Ajuntament una quantia de 110.000€.

Marc MOLINA

Older Posts

Arxius de ARQUEOLOGIA | Diari La República Checa

xxx Partners

Sector públic i privat s’abracen en favor de l’arqueologia tarragonina

Troben dos jaciments medievals durant les obres de Ca l’Agapito

Descobreixen un jaciment del segle VIII aC, entre unes vinyes a Nulles

Impulsen un projecte per recuperar Mas dels Frares

Comencen les excavacions al Teatre Romà de Tarragona

Arqueòlegs tarragonins troben restes neandertals a Capellades

La Guàrdia Civil recupera 3. 700 peces arqueològiques a Tgna i deté 4 persones

Troben un enterrament col·lectiu de fa 3.000 anys

Tarraco Biennal analitzarà l’arqueologia cristiana de la Península Ibèrica

NOVES RESTES ROMANES I MEDIEVALS AL CARRER DELS FERRERS