Arxius de arquebisbe | Diari La República Checa

REDACCIÓ26 Agost, 2019
arquebisbe2-1280x957.jpg

L’arquebisbe de Tarragona no tindria cap problema en desplaçar-se a la presó per visitar els líders independentistes empresonats per la seva implicació en el referèndum de l’1 d’octubre del 2017.

Joan Planellas, en una entrevista al digital La República Checa, ha deixat clar que “no m’hi nego a visitar cap pres, en absolut”.

Qüestionat sobre si a Espanya hi ha presos polítics, el monsenyor ha volgut allunyar-se de la polèmica, matisant que “hi ha polítics que s’han empresonat per unes determinades posicions”, perquè, assegura, van intentar “amb tota la bona fe” seguir paràmetres democràtics que han tingut les “conseqüències que estan a la vista”.

L’arquebisbe reconeix, no obstant, que es va actuar amb alguna “unilateralitat”. “Aquest és el drama que tenim”, subratlla. Alguna solució? Li preguntem. La resposta: “Demano la virtut heroica del perdó”. O sigui: “si uns, per la seva posició unilateral han ofès i altres per la seva posició de sempre també han ofès, per què no es troben i ens perdonen i miren de tirar endavant aquest país, més que entrar en polèmiques sobre si hi ha presos polítics o polítics presos?”

L’església no pot identificar-se amb cap partit ni recolzar un costat ni l’altre, però “tampoc ha de ser indiferent o que estigui als núvols

Joan Planellas insisteix: “ens falta la virtut heroica del perdó. Per què no som capaços de seure d’una vegada i perdonar-nos?”. L’arquebisbe, que va prendre possessió del càrrec el 8 de juny, creu que els ciutadans haurien d’exigir “als polítics que treballessin més adequadament aquest punt”. Planellas considera convenient apostar pel diàleg i per la cohesió social, cadascú des del seu àmbit. L’església també.

Instat a comentar les referències religioses d’Oriol Junqueras, el màxim de l’església catòlica a Tarragona s’ha limitat a dir que l’església ha d’estar amb el poble. És cert que – matisa – l’església no pot identificar-se amb cap partit ni recolzar un costat ni l’altre, però “tampoc ha de ser indiferent o que estigui als núvols”. “El treball que està fent l’església, amb les seves llums i ombres” ha de ser de cohesió social, de fomentar el diàleg i de guarir ferides que estan obertes. “Ja en l’època de la guerra (civil) va quedar una ferida bruta oberta”, la qual es va intentar curar durant la transició, però ara ha tornat a obrir-se perquè “no estava ben guarida”.

“No ens en sortirem si no hi ha un treball per guarir aquesta ferida”, diu Joan Planellas, tot recordant que cal diàleg i escoltar aquell que “no pensa com tu”. L’arquebisbe ho té clar: “Aquell que crea confrontació no fa treball d’església”.

VÍDEO
Entrevista fragmentada de l’arquebisbe Joan Planellas

 


RICARD CHECA18 Març, 2019
arquebisbe.jpg

És fill adoptiu de Tarragona i està a punt d’abandonar la ciutat. Exerceix les funcions d’Arquebisbe i està a punt de ser rellevat del càrrec per arribar a l’edat de la jubilació. En una entrevista a La República Checa, Jaume Pujol confessa com està vivint un dels pitjors moments del seu mandat i inclòs de la seva trajectòria professional. Repudia els abusos sexuals en l’església i entén que s’ha de ser més severs a l’hora de tractar aquesta polèmica. El màxim responsable de l’església a Tarragona i membre de l’Opus Dei, diu que durant tots aquests anys ha intentar estimar i perdonar de cor. A l’hora de l’adéu, Jaume Pujol agraeix tots aquells que li han entès i estimat i demana perdó per algun error. Diu que quan abandoni el Palau Episcopal deixarà Tarragona. De moment, no té pensat escriure les seves memòries.

Jaume Pujol és l’arquebisbe de Tarragona

Va lliurar la carta de renúncia, quin balanç fa dels anys que porta en el càrrec?
Més que jo, penso que són els fidels cristians de l’Arxidiòcesi, en primer lloc, els que han de fer aquest balanç, i després, totes les persones que també ho vulguin fer, amb tota llibertat. Per part meva, he intentat servir a l’Arxidiòcesi de la millor manera que he sabut, amb els meus encerts i evidentment amb els meus errors, dels quals en demano perdó.

Demanem perdó a les víctimes i ens comprometem a trobar la manera d’ajudar-les en el seu restabliment. També hem dit que actuarem amb determinació per protegir els infants i els adults vulnerables

Quin titular posaria al mandat?
És una mica difícil resumir prop de 15 anys en un sol titular, però podria ser aquest: “He intentat estimar i perdonar de cor”.

Quin és el segell personal que deixa impregnat en el seu mandat?
M’agradaria ser recordat com un arquebisbe que ha estat sempre al costat de la gent, escoltant tant les seves inquietuds i patiments com les seves alegries; i que ha estimat l’arxidiòcesi de Tarragona, a través de les seves persones i les seves institucions, tant eclesiàstiques com civils.

Vostè ha estat distingit amb el títol de ‘fill predilecte’ de Tarragona. Què ha representat aquesta distinció?
Mai no m’ho haguera imaginat. Va ser un fet que em va omplir de satisfacció i que vaig agrair molt, sobretot perquè l’Ajuntament ho va decidir per unanimitat. Recordo amb molta estima aquell 8 d’abril de 2011 al saló de plens de l’Ajuntament. Per a mi, ha suposat ser membre oficial d’una gran família i estimar, encara més, Tarragona, els tarragonins i les tarragonines.

Sobre la polèmica proposta de la CUP de retirar-li el títol de fill predilecte de la ciutat, li ha dolgut més la proposta en si o el vot d’alguns grups municipals?
No vull judicar ningú per les seves accions. Cadascú és lliure per proposar o votar el que li sembli més convenient segons els seus principis.

Jaume Pujol saludant l’alcalde Ballesteros

S’ha sentit còmode a Tarragona? Estimat?
Molt, de veritat. M’he sentit molt sostingut i estimat, tant pels mossens, pels fidels com pels representants de les institucions del territori.

Els moments més durs, i ho dic sincerament, han estat els viscuts els darrers dies en relació als abusos (sexuals a menors)

Quins han estat els pitjors moments?
Els moments més durs, i li dic sincerament, han estat els viscuts els darrers dies en relació als abusos (sexuals a menors). Però també davant la mort dels mossens de l’Arxidiòcesi, un total de 61, als quals he enterrat, i també he enterrat, sempre que he pogut, els pares dels mossens. O davant la mort d’una persona estimada tant de la família com de persones que han treballat o col·laborat en algun àmbit pastoral. Són moments tristos però que he viscut amb esperança.

Darrerament han transcendit a l’opinió pública alguns escàndols d’abusos sexuals que esquitxaven al sacerdoci a Tarragona…
Els he viscut amb dolor i patiment, crec que ha estat un sentiment compartit amb tots els cristians i cristianes de l’Arxidiòcesi.

Com s’ha gestionat aquests casos per evitar ‘tacar’ la imatge general de l’església?
Tota institució formada per persones travessa moments de dificultat i desencís. És en aquests moments quan ens cal recordar les paraules de Santa Teresa de Jesús: «En tiempos recios, amigos fuertes de Dios» i romandre més units que mai perquè fets com aquests no tornin a succeir.

Qualsevol actuació d’aquest tipus, impròpia de ningú i més encara d’un prevere, em sembla gravíssima.

Creu que les seves paraules (‘Tots tenim un mal moment’) van ser desafortunades o van ser mal interpretades per la premsa? Què volia dir exactament?
Com ja vaig puntualitzar en el seu moment, les meves paraules mai no van pretendre rebaixar la importància dels fets. Qualsevol actuació d’aquest tipus, impròpia de ningú i més encara d’un prevere, em sembla gravíssima. Per això, vaig demanar perdó en nom de l’Església de Tarragona i ens vam posar tant personalment com des de l’Arquebisbat a disposició per escoltar a les víctimes.

Creu que els mitjans de comunicació hem estat injustament durs amb vostè pel cas dels mossens acusats?
No em pertoca a mi valorar l’ètica o la professionalitat dels periodistes. Sempre he valorat molt el vostre treball i us ho he fet saber en totes les ocasions en què hem coincidit. I vostè ho sap…

Quina és la posició clara i inequívoca de l’Arquebisbat sobre els abusos sexuals a l’església catòlica?
En el darrer comunicat dels bisbes de Catalunya, del mes de febrer d’aquest any, – i que La República Checa també va fer ressò – hem dit que aquestes notícies referides a abusos de menors ens omplen de vergonya i de dolor; abusos que condemnem rotundament. Demanem perdó a les víctimes i ens comprometem a trobar la manera d’ajudar-les en el seu restabliment. També hem dit que actuarem amb determinació per protegir els infants i els adults vulnerables, eliminant tota mena de tolerància o encobriment. També parlem del ferm compromís a complir la legislació vigent tant Canònica com Civil. I volem seguir fidelment el que el Papa Francesc ha determinat i determini per combatre aquestes accions deshonestes i delictives que tant afecten l’anunci de l’Evangeli. Aquesta és la nostra posició i la meva, naturalment.

Creu que es podria ser molt més severs amb els mossens implicats o sospitosos en aquests casos?
Quan hem tingut constància d’algun cas hem secundat en tot moment les indicacions del Sant Pare i des de l’Arquebisbat hem aplicat escrupolosament el protocol previst.

Davant d’aquests fets és important llegir i aplicar les directrius que el Papa Francesc va donar

Considera que aquests escàndols provoquen alarma social? Com es pot frenar el descrèdit de l’església arran d’aquests escàndols?
És evidentment que aquests casos no són agradables per a ningú i ens provoquen rebuig i vergonya. Però és, també, en aquests moments quan es fa més necessari fer valdre la gran tasca de l’Església a nivell social, educatiu, cultural… i és de justícia valorar la dedicació generosa i madura de tants sacerdots i religiosos, d’educadors en les escoles i el temps lliure, vers els infants i joves, i les seves famílies. Convé que els defensem de l’ombra de sospites generalitzades, així com recordar el dret que tota persona té a la presumpció d’innocència.

A què es deuen, segons el seu parer, aquests desagradables casos en l’interior de l’església?
Hi ha persones que creuen que el celibat és la causa d’aquests casos, però segons les estadístiques la major part dels abusos sexuals es realitzen dins l’entorn familiar: més del 70%. Per tant, el celibat no és la causa dels abusos que puguin cometre sacerdots i religiosos. Al contrari, el celibat és un dels grans tresors que tenim a l’Església. Davant d’aquests fets és important llegir i aplicar les directrius que el Papa Francesc va donar a conèixer al final de la cimera celebrada al Vaticà el mes de febrer passat en relació a la protecció dels menors entre els quals parla de la formació i selecció dels candidats al sacerdoci.

Vostè ha patit molt amb aquesta situació… S’ha sentit impotent i incomprès a l’hora de ‘tractar-la’?
Com ja he dit anteriorment ha estat un moment molt dur, tant per a mi com per tota l’arxidiòcesi, i l’he afrontat amb dolor i de la millor manera que he sabut.

Creu que l’Església ha actuat prou bé en aquest tema si mirem 20 o 30 anys enrere?
Segurament no es va procedir adequadament. Tant de bo hi hagués en aquells anys els mecanismes i protocols actuals en relació a aquest tema.

Per cert, vostè assumeix totalment el que diu el Sant Pare sobre l’assumpte dels abusos sexuals a menors en mans de representants de l’Església?
No pot ser d’una altra manera, i coincideixo plenament amb el que el Papa ens diu.

És important que (el nou arquebisbe) parli el català i que conegui el nostre país: Catalunya.

El dia que abandoni definitivament el càrrec, què és el que més trobarà a faltar?
Trobaré a faltar moltes persones que amb el seu bon fer m’han ajudat al llarg del meu episcopat i a les que sempre portaré en el meu cor. També trobaré a faltar participar de la vida tan activa de les parròquies (en tenim 201 a l’arxidiòcesi) i ser a prop de les persones que en formen part i a les que he pogut conèixer en les meves visites pastorals. També trobaré a faltar la Setmana Santa de Tarragona, Reus, Valls i altres ciutats on he pogut participar; l’anada a Lourdes amb l’Hospitalitat, les grans celebracions a la Catedral al Nadal i Pasqua, Sant Fructuós i Santa Tecla, la festa de la Mare de Déu de Misericòrdia a Reus, les Decennals de Valls, les festes de la Mare de Déu de la Serra de Montblanc, les quinquennals de Vimbodí i tantes i tantes festes que he celebrat amb molt de goig.

Jaume Pujol en un acte eucarístic

Fixarà la seva residència a Tarragona o en un altre lloc?
M’agradaria molt quedar-me per aquesta terra tan bonica que és Catalunya. A Tarragona li puc dir, ja des d’ara, que no.

Quan va arribar a l’Arquebisbat, vostè no tenia experiència bisbal. Com van ser els primers dies? Va canviar el matalàs com el president Pedro Sánchez?
Després de la solemne celebració catedralícia els primers dies com a arquebisbe van ser molt intensos. L’endemà de la presa de possessió vaig confirmar tots els càrrecs de la cúria arxidiocesana, vaig contactar amb els diversos organismes que hi ha a l’arxidiòcesi o que estan relacionats amb l’Arquebisbat, també vaig visitar sacerdots malalts, comunitats religioses a més de les trucades, visites… L’endemà de la meva ordenació vaig celebrar la primera missa com a arquebisbe a la Capella de la Mare de Déu del Claustre, em feia molta il·lusió, perquè l’advocació d’aquesta Mare de Déu coincideix amb la de la meva parròquia de Guissona. Participar en les celebracions de Santa Tecla i la Mare de Déu de Misericòrdia a Reus, els dies 23 i 25 de setembre, respectivament, van ser per a mi tot un regal.

Tan bon punt vaig arribar a Tarragona vaig estudiar la possibilitat de viure a l’edifici del palau arquebisbal a diferència dels meus antecessors que havien viscut fora de Palau, a la Residència Sacerdotal. Ho vaig parlar amb el Consell Episcopal i d’altres preveres i la idea va semblar bona.

Qualsevol actuació d’aquest tipus, impròpia de ningú i més encara d’un prevere, em sembla gravíssima.

Quin consell li donaria a la persona que el rellevi a vostè al capdavant de l’arxidiòcesi?
Que sigui un bon pastor i que escolti i aculli a tothom.

En el seu criteri, quines creu que haurien de ser les principals qualitats del nou Arquebisbe?
Em sembla primordial que tingui experiència en l’administració d’una diòcesi i que estimi els preveres i els fidels que en formen part. També crec que és important que parli el català i que conegui el nostre país.

L’Arquebisbe amb el Papa Francesc

Quines seran les seves activitats quan deixi el càrrec?
Si Déu vol, tornaré a treballar per a l’Opus Dei, com he estat fent durant quaranta anys de la meva vida, concretament des dels 17 fins als 60 anys primer com a laic i després com a prevere. Espero poder impartir conferències, xerrades i dirigir Exercicis Espirituals, entre altres tasques. I passar moltes hores confessant i dirigint espiritualment a les persones que s’acostin. No em faltarà el treball.

Tornaré a treballar per a l’Opus Dei, com he estat fent durant 40 anys de la meva vida

S’ha plantejat escriure les seves memòries?
La veritat és que, avui dia, no m’ho he plantejat. L’any 2011, quan feia set anys de la meva consagració i presa de possessió de l’arxidiòcesi, vaig publicar el llibre Records i esperances, no pretenia ser ni una biografia ni unes memòries, sinó simplement un recull que em va brollar del cor, experiències, records i emocions viscudes fins a la data.

 


REDACCIÓ17 Febrer, 2019
ricard_checa.jpg

Molt s’ha parlat de la pederàstia en l’església catòlica en els darrers dies. Els abusos a menors és quelcom que ens repugna i ens neguiteja. A mi m’inquieta sobretot la impunitat amb què actuen els abusadors. Em preocupa la poca atenció que han dispensat alguns partits a aquesta xacra. M’entristeix que l’Arquebisbe Jaume Pujol intenti justificar els capellans pederastes.

No entenc les seves declaracions i les abomino. Algú que ocupa el seu càrrec no pot dir que els ‘toca nens’ tenen un mal moment i que els fets no són tan greus com per secularitzar-los. No, home no. Amb aquestes afirmacions, l’arquebisbe s’ha convertit, agradi o no, en còmplice i encobridor. Hem vist que la justícia eclesiàstica no ha funcionat. La pederàstia en l’interior de l’església és un drama que aparentment no té solució.

La solució? Doncs, la veritat és que la desconec. Però, d’entrada, tots els mossens que han abusat de menors haurien de ser apartats de les seves funcions i posats davant la justícia (civil i eclesiàstica). I ha de ser, obligatòriament, allunyat de la convivència amb la canalla. És lamentable que ningú de l’Arquebisbat s’hagi posat en contacte amb cap víctima. El discurs contradictori de Jaume Pujol m’ha descol·locat i entristit. Quan hauria de posicionar-se al costat de les víctimes, es confon i justifica el mal moment dels sacerdots.

L’arquebisbe no es va assessorar bé. Va improvisar amb un tema que no és cap broma. Jaume Pujol, en les seves declaracions, ha deixat entreveure la impunitat que gaudeix la poderosa església. Faig costat a la CUP. El posicionament de l’arquebisbe Jaume Pujol és inadmissible. Intolerable. Hauria de prestar comptes sobre les seves paraules.

No entenc per què l’alcalde de Tarragona es posiciona al costat de l’arquebisbe, quan en realitat hauria d’estar sense cap dubte al costat de les víctimes i demanar que s’expurgui aquesta xacra de l’església. No és la primera vegada que el màxim responsable de l’església a Tarragona s’equivoca. Si repassem algunes de les seves declaracions, veiem que és misogin i gens sensible amb les gais. Vaig tenir l’oportunitat de fer-li una entrevista televisiva i confesso que combregava amb algunes de les seves visions de la vida, però ara ja no. No puc estar d’acord amb els seus plantejaments a l’hora d’encarar la pederàstia a l’església.

En aquest tema només hi ha una actuació possible: perseguir els abusadors, expulsar-los de l’església, lliurar-los a les autoritats civils i castigar-los exemplarment. Cal defensar cabdalment les víctimes. La resta és perdre el temps.

Ricard CHECA
Periodista

 


REDACCIÓ12 Juny, 2016
Jaume_Pujol1.jpg

OPINIO JAUME PUJOL

És una petita anècdota real. Un matrimoni vivia en una casa amb jardí. El marit va morir de manera sobtada i, com que a més era molt conegut perquè era el metge del poble, molta gent va acudir a la vetlla que es feia a casa seva. Als peus del fèretre la vídua hi havia dipositat una rosa. El gest cobrava especial significat per a qui sabia que durant molts anys, quan hi havia flors al jardí, la dona en collia una cada matí per a posar-la a la taula de despatx del seu marit.

L’amor matrimonial necessita posar-se en relleu en circumstàncies especials —una malaltia, un contratemps—, però també en el dia a dia, com s’expressa en l’exhortació del papa Francesc Amoris lætitia.

Perquè aquest amor conservi la seva frescor inicial, i l’augmenti fins i tot, el Papa anima els esposos a utilitzar tres paraules clau que ja ha recomanat altres vegades: permís, gràcies i perdó. Són tres actituds: la delicadesa en dirigir-se a l’altre cònjuge, la gratitud pels petits serveis, que a vegades no requereix paraules sinó que n’hi ha prou amb una carícia o un somriure, i saber disculpar-se per qualsevol imperfecció que hagi pogut molestar en la convivència.

L’amor matrimonial no pot aturar-se, perquè, com l’aigua estancada, es corrompria. Tampoc no pot ser fruit de la inèrcia, és a dir d’un apassionament inicial que té força suficient per a durar tota la vida. Ha de renovar-se cada dia, encara que no s’ha d’expressar sempre de la mateixa manera.

Hi ha una maduració en l’amor dels esposos. El primer impacte, caracteritzat per una atracció marcadament sensible, deixa pas a la necessitat de percebre l’altre com a part de la pròpia vida. Ja no sols és algú que m’agrada, que m’atrau i em fa feliç, sinó que és algú a qui veig com inseparable del meu destí.

Respectant la intimitat de l’altre, ja són dues mirades que conflueixen en un mateix objectiu: l’amor i l’atenció als fills, en la majoria de casos. I sempre un acompanyament enmig de les vicissituds de la vida personal i social.

El Papa constata també que la prolongació de la vida en l’època actual fa que es produeixi una cosa menys freqüent en altres temps: l’experiència d’envellir junts a través d’una pertinença mútua que pot ser de quatre, cinc o sis dècades. També en l’ancianitat, quan la passió amorosa no és tan viva, hi ha la necessitat d’escollir-se una vegada i una altra. L’amor autèntic no envelleix, es reforça.

† Jaume PUJOL BALCELLS
Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat

 


REDACCIÓ18 Març, 2016

L’església Sant Feliu Màrtir de Constantí està tancada al culte per raons de seguretat ja que presenta esquerdes originades per moviments de terra.esglesia_constantii

Aquest tancament serà efectiu mentre l’església no ofereixi millors garanties de seguretat i l’arquebisbat garanteix un control periòdic d’aquests moviments estructurals i el seguiment de l’estat de l’edifici sota la direcció d’un tècnic facultatiu.

El culte es traslladarà a un lloc alternatiu que la mateixa parròquia d’establir d’acord amb les possibilitats de què disposi. La situació actual de l’edifici ha estat valorada per la comissió d’obres de la parròquia amb l’assistència del constructor, l’arquitecte que va dirigir l’obra i el vicari general de l’arxidiòcesi.

esglesia_constantiLa comissió ha analitzat que els estudis aconsellen una sèrie d’obres que requereixen una forta inversió sense garantia que s’aturin els moviments i ha decidit que la màxima prioritat és la seguretat de les persones.

En els últims anys s’han produït esquerdes i moviments en la façana d’aquest temple, provocats per moviments de massa del subsòl, la presència de nombroses humitats en el terreny i per la topografia.

Entre els anys 2013 i 2016 s’han apuntalat les parts de l’edifici més afectades i s’han fet diferents estudis del subsòl i de la pròpia construcció.

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter