Arxius de Arquebisbe Tarragona | Diari La República Checa

REDACCIÓ11 Febrer, 2019
ballesteros_arquebisbe-e1549491094486.jpg

Arquebisbe Jaume Pujol

Ni mal moment ni res que se sembli. La CUP no abandona l’escàndol sobre pederàstia a l’església catòlica que està sacsejant la societat tarragonina. Els cupaires entenen que els abusos a menors no poden quedar impunes i demanen a l’ajuntament, presidit pel socialista Josep Fèlix Ballesteros, que retiri el títol de ‘Fill adoptiu’ a l’arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol. Justifiquen la seva sol·licitud després de les declaracions ofensives del cap de l’església catòlica a Tarragona: “tothom pot tenir un mal moment” i que els fets no són tan greus com per eternitzar-los.

La CUP considera que les actituds i discursos de Jaume Pujol Balcells com a Arquebisbe de Tarragona “atempten directament contra els Drets Humans i la dignitat d’importants sectors de la societat, el que el converteix en una persona indigna en la societat actual”. És per això que confien que la urgència de la moció sigui acceptada i es pugui votar en el consistori tarragoní, del qual n’esperen adhesions de més grups municipals.

Cal recordar que l’any 2011 li va ser atorgat a Jaume Pujol el títol de ‘Fill adoptiu de la ciutat’ per unanimitat de tots els grups municipals representats al Ple de l’Ajuntament de Tarragona. L’arquebisbe no ha estat mai una figura exempta de polèmica. L’exercici del seu càrrec, afirma la CUP, s’ha destacat per “promoure el pensament de l’Opus Dei, institució de la que és membre des de 1961” o per iniciatives com “la beatificació de «mártires de España» de persones que van morir durant la Guerra Civil espanyola, deixant de banda els repressaliats pel bàndol feixista”.

Els anticapitalistes recullen al text de la moció una sèrie de declaracions, juntament amb les de la darrera setmana, “que se sumen a la llarga llista de mostres de l’actitud misògina, masclista i homòfoba de Pujol”. Entre altres, destaquen que l’any 2012 dir en un programa de TV3 que el paper de la dona era “cuidar al seu marit”, que l’avortament és “un gran mal per al nostre país i per a les persones que el fan”, i sobre els homosexuals, que “el seu comportament no és adequat per a ells ni per a la societat”.

 


REDACCIÓ7 Febrer, 2019
pau-ricomà-1280x960.jpg

Pau Ricomà amb dos regidors d’ERC Tarragona

El portaveu d’ERC a l’Ajuntament de Tarragona s’ha manifestat disgustat amb les declaracions de l’arquebisbe sobre els tocaments a menors per part de dos mossens. Pau Ricomà considera que, en aquests moments, Jaume Pujol ja no reuneix les condicions per continuar ocupant el càrrec de màxim representant de l’església catòlica a Tarragona.

El líder republicà entén que Pujol “no representa en absolut” la majoria de la “gent que està tan trista i desolada com nosaltres” sentint unes paraules “absolutament impresentables” i “vergonyants”.
Pau Ricomà recorda que el paper de l’arquebisbe és estar al costat de la gent que pateix i no treure importància a unes agressions sexuals a menors i a gent indefensa.

Ballesteros poruc i prepotent
Instat a comentar el fet que l’alcalde Ballesteros hagi dit que dóna tot el suport a l’arquebisbe en aquests moments difícils, el portaveu republicà ha aprofitat per criticar que el batlle socialista es posicioni sempre al costat del poder. Recorda que Ballesteros “té una llarga trajectòria en abaixar el cap i ser poruc davant el poder judicial, policial, militar i ara eclesiàstic”. Per a Pau Ricomà, l’alcalde “és una persona molt poruga amb els forts i prepotent amb els més febles”.

 


REDACCIÓ6 Febrer, 2019
jaume_pujol.jpg

L’arquebisbe Jaume Pujol no hauria de ser convidat a cap acte institucional organitzat per l’Ajuntament de Tarragona. Aquesta és la voluntat del grup municipal de la CUP després d’haver-hi esclat l’escàndol d’abusos sexuals a menors per part de diferents mossens tarragonins.

Els cupaires han reaccionat d’aquesta manera després que Jaume Pujol hagi explicat als periodistes que els tocaments per part dels sacerdots van ser conseqüència “d’un mal moment” i d’entendre que no es tracten de “faltes prou greus” perquè siguin secularitzades.

El posicionament del màxim responsable de l’església catòlica a Tarragona és, segons la CUP; “escandalós”, perquè normalitza els abusos sexuals i perpetua l’encobriment que l’església fa dels mossens pederastes.

La formació anticapitalista aprofita per recordar que l’arquebisbe, que és de l’Opus, en 2012 va manifestar un comportament homòfob contra els homosexuals durant una entrevista a TV3 i també va fer unes declaracions misògines.

 


REDACCIÓ28 Desembre, 2015
Jaume_Pujol1.jpg

Jaume_Pujol
L’Arquebisbe Jaume Pujol

OPINIOQuan un diumenge s’escau dins l’octava de Nadal, l’Església celebra aquell dia la festa de la Sagrada Família. Tot just acabem d’expressar la nostra alegria pel naixement de Jesucrist i ja tenim pressa per situar-lo en el seu primer marc històric: el si d’una família.

El papa Francesc, en parlar dels plans divins de redempció de la humanitat, va preguntar al seu auditori, referint-se al moment en què Déu va enviar el seu Fill al món: «On el va enviar? A un palau, a una ciutat, a aixecar una empresa? El va enviar a una família! Déu va entrar al món en una família», una família que tenia un taller en un petit poble, i va disposar que hi romangués durant trenta anys.

La història que estudiem a Batxillerat parla de grans personatges, de guerres i conquestes, de descobriments, de gestes d’herois… però en els plans de Déu per a la redempció hi figurava una família que, encara que llunyanament fos del llinatge de David, havia vingut a menys: uns pares que no troben lloc a l’hostal quan el Fill ha de néixer, una família de refugiats que ha d’abandonar la seva terra i marxar a Egipte.

En el món d’avui la Sagrada Família continua sent el model. No els van faltar problemes i privacions, amenaces a la seguretat, un futur incert. Però aquells pares tenien un tresor, tenien Jesús-Déu amb ells. Aquesta presència fa que sigui una comunitat d’amor en la seva màxima expressió. Els treballs humils de Josep al seu taller de fusteria, i de Maria a les tasques pròpies d’una dona a la llar, no tenen importància pel fet de no ser rellevants socialment. És una manera de dir-nos que qualsevol petita acció que fem per amor a Déu i als altres té un valor inapreciable.

Passats trenta anys, Jesús es llança pels camins de Palestina a anunciar el regne de Déu i forma una primera comunitat de deixebles, que es coneixeran entre ells i que compartiran els esdeveniments de cada jornada. És l’embrió del que serà l’Església, una família de llaços espirituals. Així hem de considerar l’Església, en la qual les parròquies són petites comunitats cristianes, famílies que es reuneixen per pregar i celebrar el misteri eucarístic.

Preguem per les nostres famílies, que ens acompanyen des del naixement fins a la mort, i per aquesta gran família espiritual a la qual pertanyem pel baptisme.

† Jaume Pujol Balcells
Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat

 


REDACCIÓ19 Octubre, 2014
Jaume_Pujol1.jpg

Aquest diumenge és un dia de gran alegria per a l’Església. L’any de la canonització dels papes Joan XXIII i Joan Pau II es completa amb la beatificació d’un altre pontífex: Pau VI.

Personalment em fa molt feliç la notícia, perquè, a part de valorar tot el que va fer per l’Església, vaig viure a Roma durant la major part del seu pontificat (de 1963 a 1978) i vaig tenir moltes ocasions de veure personalment el Papa que va culminar el Concili Vaticà II i va dirigir l’Església en els anys turbulents del postconcili.

Tinc molt present en la memòria aquell viatge seu a Terra Santa, en un moment en què els Papes no viatjaven gairebé, i el seu encontre amb el patriarca Atenàgores a la terra de Jesús. Com ho ha assenyalat Henri de Lubac, encara que l’encontre ecumènic va ser el que va merèixer més atenció, «Pau VI va anar a Jerusalem, en nom de tota l’Església, a postrar-se davant el Sant Sepulcre i mostrar que tots els cristians són els fidels de Crist. Va anar-hi per a testimoniar que l’Església no és res si no és la serventa de Crist, si no reflecteix la seva Llum, si no transmet la seva Vida».

Pot semblar obvi, però els qui vam viure els anys postconciliars sabem que no resulta inútil recordar-ho. La crisi social dels anys seixanta, que es va manifestar sobretot a Europa, va afectar també l’Església, sense que faltessin els qui van pretendre fundar-la de nou sense tenir en compte els seus pilars fonamentals.

Els qui van viure la seva època recordaran també les seves importants encícliques: la Humanæ vitæ, sobre el control de la natalitat; Ecclesiam Suam, sobre la presència de l’Església en el món, i Populorum progressio, que denunciava amb paraules rotundes la injusta distribució dels béns en la humanitat.

A més del viatge a Terra Santa, Pau VI va acudir al Congrés Eucarístic de Bombai, va visitar Nova York, Bogotà, Fàtima, Ginebra i pobles d’Àfrica i de l’Extrem Orient. Havent estat secretari d’Estat de Pius XII, Giovanni Battista Montini tenia una àmplia cultura i coneixement dels pobles i de les relacions internacionals, la qual cosa li va permetre advocar per la pau en diferents escenaris i ser considerat una referència moral en el món.

Sense gaudir de la popularitat de Joan XXIII i la posterior de Joan Pau II, va acabar l’obra del primer, el Concili, i podria dir-se que va preparar el futur quan va convidar el llavors cardenal Wojtyla a predicar un any els exercicis espirituals que el Papa fa amb la cúria.

Són pinzellades d’un gran Papa la figura del qual la història no farà més que engrandir.

Jaume PUJOL
Arquebisbe de Tarragona




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES



Newsletter