Arxius de Arga Sentís | Diari La República Checa

REDACCIÓ17 Febrer, 2019
arga.jpg

L’equip de govern de l’Ajuntament de Tarragona persisteix en la seva intenció que els autobusos de la ciutat siguin “gratuïts”. Ho va anunciar l’alcalde el mes de  novembre, en la seva conferència sobre l’estat de la ciutat, perquè alguna cosa havia de dir i de bones notícies no n’hi havia gaires. Després ens vam assabentar que aquesta “gratuïtat” no s’aplicaria fins a l’any 2022, i d’aquí allà s’anirien prenent mesures parcials. Ballesteros, doncs, va expressar un desig com si ja s’hagués fet realitat, obviant la circumstància que no està en les seves mans prometre coses que ha de decidir el pròxim Ajuntament. Per a ells, però, això no hi fa res. El cas era sortir del pas amb una idea que sonés bé a les orelles de l’electorat. Semblava que se n’haguessin sortit, però aquesta mena de populisme localista ha destapat, en canvi, tot un seguit de contradiccions i paradoxes.

Arga Sentís

Per començar, la més òbvia. La gratuïtat en el transport públic no existeix. Tot allò que no paguem mitjançant els bitllets ho pagarem a través dels impostos, perquè d’alguna manera s’ha de finançar l’Empresa Municipal de Transports. I si la finalitat consisteix a fer disminuir els cotxes a la via pública i millorar la  mobilitat, no cobrar l’autobús no és més que posar el carro davant dels bous. El que millorarà el trànsit són més i millors autobusos, més i millors línies, més i millor freqüència de pas i horaris adaptats a les necessitats dels ciutadans. Els usuaris preferiran el transport públic a l’automòbil quan sigui, de debò, una alternativa eficient.

Però és que, a sobre, aquesta mesura “gratuïta” ja ha topat amb algunes incongruències en el seu intent d’aplicació. La primera: per accedir a aquesta generosa oferta, que de moment es concreta en una rebaixa en el preu de les targetes de transport, cal estar empadronat a Tarragona. Una condició que no seria res de l’altre món si la  nostra no fos una ciutat de serveis. La URV ha intentat que els estudiants es puguin beneficiar d’aquestes facilitats, ells que ho necessiten de debò i s’han de desplaçar a facultats que no sempre són accessibles per altres mitjans. I L’Ajuntament s’ha mantingut inflexible. Cal que els estudiants, moltíssims d’ells de municipis que no són Tarragona, s’empadronin aquí si volen alguna cosa. De debò és assenyat fer això? Les persones matriculades a la URV han de renunciar al seu domicili habitual, i les seves famílies a les deduccions de l’IRPF pel fet de tenir fills estudiant fora? Han de deixar de votar als seus pobles o ciutats a canvi d’un bitllet d’autobús, que no passa necessàriament per on ells ho necessiten i quan ells ho necessiten? No seria més just que l’Ajuntament negociés amb la URV bonificacions en el preu dels títols de transport, només amb la condició que fossin accessibles a les persones matriculades? Volem atreure estudiants o espantar-los?

I després han vingut les reivindicacions dels municipis on arriben els autobusos de l’EMT: La Canonja i Altafulla. Aquests segur que no s’empadronaran a Tarragona, però volen els mateixos avantatges. En el cas de La Canonja ja hi ha un conveni amb la ciutat, derivat de quan encara era un barri de Tarragona, i contribueix econòmicament a les finances de l’EMT, ja que en rep el servei. Altafulla, en canvi, és un lloc independent a tots els efectes. Ara vol el  mateix que ja va voler amb ocasió dels Jocs Mediterranis: rebre obres o serveis sense haver fet cap inversió de la seva butxaca. Qui ho hauria de pagar, al final? Els veïns i les veïnes de Tarragona, presumptes beneficiaris d’aquesta gratuïtat de fireta.

Vet aquí un nou embolic en que ens han ficat l’alcalde i el seu equip de govern. Un problema que no existia i que ara té tots els números de convertir-se en un trencaclosques per als pròxims anys. I tot per fer veure que regales coses sense aturar-te a pensar en les conseqüències. Tarragona sempre diu que vol exercir la seva capitalitat, però es caracteritza per fer propostes de curta volada que no tenen en compte el fet metropolità que ens envolta i del qual formem part. Veurem com ho resolen, i quants diners en costa. Mentre, la resposta més òbvia per millorar el transport públic i afavorir els usuaris, la tarifació social, que pagui menys qui menys recursos té, dorm el son del justos. No deu ser un bon eslògan electoral.

Arga SENTÍS i Pere SAURA
Coordinadors d’ICV Tarragona

 


REDACCIÓ31 Gener, 2019
arga.jpg

Article 18 de la Declaració dels Drets Humans “Tota persona té dret a la llibertat de pensament, de consciència i de religió; aquest dret comporta la llibertat de canviar de religió o de convicció i la de manifestar-les individualment o en comú, en públic i en privat, mitjançant l’ensenyament, la predicació, el culte i

Arga Sentís

l’acompliment de ritus.”

El ple extraordinari de dilluns de l’Ajuntament de Tarragona ha aprovat finalment, amb un únic vot en contra (el meu) la denegació del Pla Especial per a la implantació d’un centre de culte al barri de Sant Pere i Sant Pau de Tarragona.

La denegació diuen que està motivada per l’incompliment de la normativa urbanística vigent. Quina és aquesta normativa? Doncs una modificació del POUM aprovada definitivament el 2016 que se suposava que havia de servir “per regular les zones on es permet implantar els centres de culte”.Des de l’entrada en vigor de la Llei 16/2009 de Centres de Culte aquestes modificacions tindrien sentit per donar compliment a l’article 4 de la llei, que estableix que els planejaments urbanístics han de preveure sòls amb la qualificació d’equipament comunitari on s’admetin els usos de caràcter religiós de nova implantació, atès que l’objectiu de la llei és garantir l’exercici de la llibertat religiosa, i en cap cas limitar-lo. Perquè, encara que alguns no ho vulguin veure,  vivim en una societat cap cop més plural,  en la nostra ciutat  convivim ateus, agnòstics i practicants de diferents religions, i la llibertat religiosa i de culte és un dret fonamental, sembla mentida que ho hagi de recordar una atea.

En el seu moment (2013), s’hi van presentar dues al·legacions a aquella modificació puntual del POUM de Tarragona. Una del PP, que demanava “prohibir la implantació de més mesquites a la ciutat de Tarragona”, i la que vaig presentar jo, que alertava  que  la modificació permetria una interpretació discrecional que a la pràctica podria implicar criteris discriminatoris en funció de la religió i donar una aparença de decisió tècnica a la voluntat política d’enviar determinades confessions als polígons industrials. Totes dues van ser desestimades, però vés per on, encara que la del PP no fos acceptada formalment,el curs de les coses ens fa recordar les instruccions que acompanyaven el Decret de Nova Planta, allò d’actuar de manera “que se consiga el efecto, sin que se note el cuidado”.L’efecte és evitar-se problemes i tenir l’excusa per justificar tècnicament una decisió política motivada per la por a la reacció dels veïns.

Que els veïns tinguin recances a la instal·lació d’un centre de culte per diferents motius entra dins del que és humanament previsible, perquè aprendre a conviure amb la diversitat (també la religiosa) forma part d’un procés que alguns ajuntaments han gestionat d’una manera valenta i enriquidora. Que l’Ajuntament de Tarragona, en comptes d’afrontar el problema des de la previsió i la mediació per garantir els drets de tots,busqui excuses per no fer-hoés una irresponsabilitat. Quan l’administració no garanteix l’exercici dels drets provoca indefensió d’una part dels ciutadans i obre la porta a l’arbitrarietat i l’exclusió. No és així com es fa una ciutat oberta, no és així com es genera cohesió social. Sembla mentida que no siguin capaços de veure una cosa tan òbvia.Sembla mentida que una atea hagi de recordar als que s’apunten a totes les processons que la llibertat de culte és un dret de tots i que tots som ciutadans de Tarragona.

Arga SENTIS
Portaveu del grup municipal d’ICV-EUiA

 


REDACCIÓ8 Desembre, 2018
arga.jpg

L’anunci que el govern municipal del PSC i el PP disposa ja de suports per aprovar el pressupost del 2019  no crec que sigui per a ningú una sorpresa. Que el suport  vingui de  C´s, tampoc. Sí que potser és sorprenent que l’anunci es faci abans de veure l’esborrany d’uns pressupostos  que no sabem com seran en la seva totalitat  però sí que inclouran una partida d’inversions  per a millores als barris i el centre de la ciutat que confessen que “ha estat demanada per tots” però reivindiquen com  “el pla de xoc de barris de C’s”.

Que el pressupost d’un any electoral inclogui partides per a inversions en la via pública que responguin a les demandes dels veïns és més que previsible. I segurament no m’equivoco si pronostico que les actuacions  s’executaran durant el primer quadrimestre, o sigui, abans de maig.  La bona notícia és que es faran. La pregunta (retòrica) és perquè cal esperar a un any electoral perquè aquestes inversions siguin reals i no entelèquies vinculades a la venda de patrimoni, com els tres anys anteriors.

Arga Sentis

El cas és que, previsiblement, el del 2019 serà un pressupost (electoral i electoralista) fet d’un retalla i enganxa de coses diferents i inconnexes,  que acumularà els deures quotidians pendents que no s’han fet els darrers anys, que inclourà propostes com el bus gratuït i que tindrà molt d’aparador i poca previsió de futur…  més enllà del que els pactes pressupostaris d’hivern puguin anunciar sobre pactes postelectorals de primavera

Crec que Tarragona i els seus ciutadans es mereixen un pressupost coherent  i amb visió de futur. I per això és imprescindible que parlem  també dels ingressos. No s’hi val passar de puntetes, com cada any, pel tema de les ordenances fiscals, congelant-les per no haver de parlar. O parlant només de bonificacions, això sí, a posteriori.

Necessitem un pressupost que aposti per les persones (serveis socials, ensenyament, cultura, joventut, igualtat, cooperació, ocupació…) però de poc serveix augmentar les partides dedicades a serveis si la manca de personal no permet oferir-los, així que és imprescindible parlar d’una cosa tan poc electoralista com el capítol 1, perquè sense la dotació necessària de personal i sense una organització i distribució adequada és impossible que els serveis funcionin.

I naturalment que necessitem inversions en espais públics!  I vincular-les a pressupostos participatius, perquè els ciutadans  decideixen quines són les prioritats d’actuació.  No pot ser el “pla de xoc”  d’un grup municipal o d’un partit,  sinó el dels  veïns i les veïnes de Tarragona.

Necessitem un pressupost que es prengui seriosament l’accessibilitat i la mobilitat (no ocurrències com el bus gratuït!).  Que inclogui partides per a la compra d’habitatge destinat a lloguer social.  Que d’una vegada per totes encari el dèficit de biblioteques. Que mostri amb fets (partides pressupostaries) i no amb paraules el compromís amb el  patrimoni.

Un pressupost real, per a tot el 2019  i no només per al primer quadrimestre. Un pressupost per a Tarragona i no un pressupost de precampanya.

Arga SENTIS
Portaveu del Grup Municipal d’ICV-EUiA

 


REDACCIÓ13 Juny, 2017

Cap a on volen portar Tarragona? Quins projectes duran a terme en el cas que siguin els escollits per governar la ciutat? Quina model cultural teniu per a Tarragona? Què han fet durant aquests dos anys? Aquestes són algunes de les preguntes que hauran de contestar els representants dels partits polítics que intervendran en el debat que tindrà lloc al Corte Inglés aquest dimcres

debat_pleÉs hora de fer balanç. La majoria dels partits polítics aprofiten l’equador del mandat per donar comptes als ciutadans i explicar què han estat fent i quins són els seus projectes fins a les eleccions municipals del 2019.

És normal que el govern lloï la seva tasca i que l’oposició critiqui la inoperància del partit que hi governa. Aquest dimecres, a partir de les 19 hores, la sala Àmbit Cultural del Corte Inglés de Tarragona, acollirà els representants de les diferents forces partidàries, els quals compartiran amb el públic la feina que han desenvolupat durant els darrers 730 dies.

En un debat, moderat pel periodista Ricard Checa, els polítics hauran de pronunciar-se sobre diferents assignatures com potser l’urbanisme, la neteja de la ciutat i el Turisme, entre d’altres. També tindran l’oportunitat d’explicar, de forma informal, cap a on volen portar Tarragona i com es pot avivar l’orgull tarragoní.

L’acte és obert al públic en general i està limitat a l’aforament de la sala.

 


REDACCIÓ29 Maig, 2017

infollon_Si el gobierno municipal muestra evidentes signos de desorientación y agotamiento, la oposición presenta un cuadro no menos intrigante que el del grupo arremolinado en torno a Ballesteros. El alcalde es el palo que aguanta todas las velas del gobierno, mientras en la oposición hay cinco palos sin velamen al viento; ¿remeros todos? No, qué va.

C’s: Rubén Viñuales
Rubén Viñuales se ha beneficiado hasta ahora -repito, hasta ahora- del ruben_vinuales2buen encaje sociológico que la propuesta de Ciudadanos ha obtenido en Tarragona, así como de su perfil personal simpático y desenfadado. Pero tras dos años de zumo de naranja, alcanzándose el ecuador de la legislatura, ya toca pasar del zumo a las tostadas.

Su partido (Cs) es una formación joven y, por ende, es más “marca” que “aparato”. Eso para presentarse al electorado por primera vez incluso ayuda, pero en 2019 Viñuales deberá pasar su propia reválida. La propuesta de buenas intenciones del 2015 ya no le servirá dentro de dos años. Supongo que él es conocedor de esto que digo, pero resolver el sudoku no le será nada fácil. En su grupo municipal las cosas no están a partir un piñón y a sus espaldas, los/las compañeros de viaje empiezan a cuestionar algunos de sus posicionamientos y estrategias.

Por añadidura, el “arrimadismo” devoto de Viñuales resulta casi grotesco en ocasiones. Da la sensación de que ande buscando un perfil político y electoral para clonarse, en vez de construir el suyo propio. Desde luego, como oposición, a lo más que ha llegado Viñuales hasta ahora ha sido a molestar por exceso de cosquillas, pero lo que se dice marcar territorio, nada de nada. Ni es oposición ni obtiene rédito político por su bajo nivel opositor. ¿Alguien que no es capaz de ejercer con autoridad su condición de líder de la oposición puede convencer al electorado de que sí tendrá esa autoridad como alcalde?

ERC: Pau Ricomà
Hablemos de Pau Ricomà. pauricoma4A pesar de su tendencia a la oposición monástica, Ricomà ha demostrado capacidad para llevar contra las cuerdas al gobierno de Ballesteros en varias ocasiones. Han sido destellos de brillantez intelectual de Ricomà, que es su punto fuerte. Todo y eso, cuatro años de “picapedrerismo” en la calle son demasiada tortura para él.

Tampoco le acompaña su tándem municipal, más dado a hacer la guerra por su cuenta que a reforzar un liderazgo, el de Ricomà, en el que no creen. Así las cosas, algunos en ERC, en Barcelona, opinan que Tarragona es una plaza electoral a conquistar.

Ahí aparece el nombre de Jordi Salvador de continuo. Nadie se atreverá a negar que el perfil del ex líder sindical encaja perfectamente con los requisitos para presentar un idóneo cartel electoral como alcaldable.

PDeCAT: Albert Abelló
Vayamos a Albert Abelló. Albert AbellóEl desastre electoral de los otrora convergentes en las pasadas elecciones municipales fue de tal magnitud que nadie en el partido se preocupó de atender a los supervivientes. Y quedaron dos.

Abelló no ha hecho oposición, no  ha buscado protegerse tras guardia pretoriana convergente, ni ganarse el favor de las élites de la ciudad -que le tratan con displicencia-, ni tampoco hacerse con el favor de los medios de comunicación (salvo alguna tentación poco edificante). Abelló, simplemente, se ha dedicado a aquello que debe dedicarse cualquier superviviente tras el cataclismo: sobrevivir.

Abelló sería un concursante perfecto para ir a la Isla de los Famosos. Pero él quiere ser alcaldable y, quién sabe, si la loca aritmética electoral en 2019 le brindará la oportunidad de ser, incluso, alcalde. De momento, Jordi Sendra ha dejado de segarle la hierba bajo sus pies, aunque mantiene ese bisbiseo contra Abelló que trata de empequeñecerlo. El nuevo responsable del PDECAT, Albert Punyet, prefiere mantener a Abelló donde está y centrarse en preparar al partido para lo que se le viene encima, que no es poco. El propio Punyet descarta (sinceramente) atacar la plaza de alcaldable en 2019. En fin, lo dicho, Abelló, sin hacer oposición, podrá seguir siendo oposición. Que venga Groucho Marx y nos lo explique.

CUP: Laia Estrada
Ahora Laia Estrada, laia_3la más afilada de la oposición (a veces parece la jefe de la oposición).

Ha sabido buscarle y encontrarle la vuelta a Ballesteros en numerosas ocasiones. Ha marcado agenda política y ha sido una ‘influencer’ en el debate público. ¡Horror! No obstante, le pierde el recalentamiento permanente de su motor opositor: no dar tregua, estar contra todo, disparar a todo lo que se mueve, en tan solo dos años, ha producido un efecto narcotizador entre la opinión pública.

A casi todo el mundo le gusta el picante, pero picante para desayunar, comer, merendar y cenar, pues va a ser que no. Pero suerte que la oposición tiene una Laia.

ICV: Arga Sentis

Arga Sentís, líder de la coalició ICV-EUiA
Arga Sentís, líder de la coalició ICV-EUiA

Finalmente, Arga Sentís. Lo está teniendo muy difícil. Está en tierra de nadie. Ya no es ICV. Tampoco es “Comú”. Ni Podemos. Y, aun así, es la que demuestra conocer mejor el oficio de oposición. Lástima que su espacio sea tan restringido, tan limitado, casi inofensivo. Pero conceptualmente, sin duda, es la que mejor interpreta su papel. Lástima.

Esta es nuestra oposición. Tras dos años de mandato de Ballesteros con los peores registros de su gobierno, claras muestras de fin de etapa y deterioro judicial, esta oposición sin ton ni son hace creíble al alcalde. Le hace electoralmente más fiable que cualquiera de la oposición.

Una parte de esta situación se debe a lo explicado anteriormente y otra parte, sin duda, es atribuible a la habilidad de Ballesteros para cocinar un caldo de buen rollito personal con algunos de los opositores, que antes de iniciar su crítica política al alcalde dejan claro que personalmente le respetan y hasta le tienen afecto. Así no hay oposición. A lo sumo tendremos discusiones adolescentes al estilo de ‘Física o química’. Y quizás esa sea la clave del asunto, que esta oposición está, todavía, en su adolescencia política, mientras que Ballesteros vive su madurez otoñal.

Hasta el próximo lunes

Recordad que El Infollón está donde menos se le espera

 


REDACCIÓ10 Maig, 2017
arga.jpg

OPINIO ARGA SENTÍSInesperadament, l’Ajuntament de Tarragona ha introduït elements d’incertesa en la gestió i utilització de les nostres platges -autèntics pulmons en una ciutat que té pocs parcs- en permetre el seu ús per al lloguer d’embarcacions amb i sense motor.

Dic inesperadament, perquè la línia d’actuació adoptada pel consistori en els darrers anys havia estat la contraria: fer que les platges siguin cada cop més naturals. És així com s’han protegit les dunes que encara queden i s’ha engegat una campanya de voluntariat per a les tortugues marines que ens visiten.

Amb aquestes iniciatives, i d’altres,  es volia compatibilitzar l’ús de lleure que de les platges fan els ciutadans i ciutadanes amb el respecte pel medi ambient, cosa que encara les fa més atractives i no suposa cap agressió envers l’ecosistema.

Amb l’autorització de les embarcacions, però, es trenca aquesta línia d’actuacions i s’avança en un sentit contradictori. La presència de barques i motors a les nostres platges representa un risc per a les persones que es banyen o hi neden, i una amenaça per al medi. S’ha autoritzat, a més, per sorpresa, sense tenir en compte el parer de les entitats ambientalistes ni dels usuaris.

Cal tenir en compte que les platges tarragonines estan al límit de la seva capacitat. No és dolent, que a la gent els hi agradi i hi vagin. Però delimitar a la sorra, i a l’aigua, espais que només serviran per les finalitats d’una empresa privada de lloguer d’embarcacions és, en la pràctica, una mena de privatització d’un espai que és de tothom. I encara s’entén menys en una ciutat que disposa de port esportiu, pensat, precisament, per a la navegació recreativa.

En aquest sentit, el nostre grup va manifestar en el darrer plenari que això no era acceptable, que calia aturar-ho, que no hi ha cap raó per comprometre el nostre litoral autoritzant activitats que no s’hi adiuen gens.

Les platges són de tothom.

Arga SENTÍS
Portaveu del Grup Municipal d’ICV-EUiA a l’Ajuntament de Tarragona 

 


REDACCIÓ5 Maig, 2017

Els portaveus de Ciutadans, Cup Tarragona, ICV i Unió Democràtica han participat en una taula rodona sobre el Pàrquing Jaume I que ha tingut, aquest vespre a la Sala d’Àmbit Cultural del Corte Inglés.

També han intervingut els presidents de la Plataforma Cívica d’Advocats del Camp de Tarragona i Veu Ciutadana, David Peña Nofuentes i César Segura. Albert Abelló, Pau Ricomà i Bego Floria han excusat la seva assistència. Carles Castillo, actual diputat socialista al Parlament de Catalunya, ha assistit com a públic.

El director de l’empresa Skyline, Santiago Rosés, ha explicat que, al 2015, va presentar a l’equip del govern una alternativa al forat de ferralla, però des de l’executiu de Ballesteros la va rebutjar.

 


REDACCIÓ2 Maig, 2017

Representants de la Plataforma Veu Ciutadana i cares conegudes del món polític municipal participaran en la xerrada que tindrà lloc el dijous a les 19 hores a la sala Àmbit Cultural del Corte Inglés

jaumeI‘Pàrquing Jaume I, com sortir del forat?’ Aquesta és la pregunta que es formularà als ponents del col·loqui que tindrà lloc el proper dijous, dia 4 de maig.

El debat, moderat pel periodista Ricard Checa, tindrà lloc a la sala Àmbit Cultural del Corte Inglés, a partir de les 19 hores i comptarà amb l’assistència de representants polítics i de la Plataforma Veu Ciutadana.

Entre tots, s’intentarà conèixer l’estat del que hauria de ser el pàrquing intel·ligent de Tarragona i que, finalment, s’ha convertit en forat de ferralla i un de les vergonyes més cares de la ciutat.

A banda de representar un flagell per a les arques municipals, la justícia investiga el desgavell econòmic de l’obra i així poder atribuir-ne responsabilitats.  L’Ajuntament de Tarragona va plantejar un concurs d’idees, però tot ha quedat en intencions. El debat pretén, essencialment, provocar una reflexió sobre el que no s’ha de tornar a repetir i quin ús es podria donar a un forat que ha deixat de ser intel·ligent.

 


REDACCIÓ26 Abril, 2017
arga.jpg

 

OPINIO ARGA SENTÍSHem començat la setmana amb la noticia que el fiscal demana deu anys de  presó per a l’antic director de la Ciutat de Repòs i de Vacances, la residencial, acusant-lo de delictes de malversació de cabals públics, falsedat documental, infidelitat en la custòdia de documents públics i activitats prohibides a funcionaris.

Si aquestes acusacions resulten certes, es veu que aquest home utilitzava el seu càrrec per muntar negocis en paral·lel, valent-se de les instal·lacions de la residencial per enriquir-se a títol particular. En un detall propi de pel·lícula de Berlanga, la fiscalia li retreu que fins i tot organitzés el seu casament al local que dirigia, passant després les factures a la Generalitat.

Aquests dies, els grans casos de corrupció, amb xifres milionàries de diners evaporats,  tornen a omplir les portades dels mitjans de comunicació. Per això és important que ens assabentem que la justícia actua també en altres afers, potser no tan espectaculars, però que causen un mal no menor allà on es produeixen. La residencial està tancada des de l’any 2011, i s’ha convertit des d’aleshores en una altre d’aquells equipaments tarragonins respecte els quals les administracions no disposen de cap projecte concret, ni tenen cap idea sobre què s’ha de fer. Potser ha arribat l’hora que ens preguntem si una mala gestió, o una gestió delictiva, ha contribuït poc o massa a la seva decadència.

És un punt a favor de la Generalitat que en el seu moment es detectés el comportament estrany del director i se l’acomiadés, però és un punt en contra, molt en contra, que la pròpia Generalitat pretengui ara llogar les instal·lacions a emprenedors privats, suposadament amb finalitats hoteleres, sense tenir en compte el parer de l’Ajuntament ni les necessitats de la ciutat. Encara que la titularitat dels terrenys i els edificis sigui del Departament de Treball, no podem passar per alt que la residencial és patrimoni dels ciutadans i ciutadanes de Tarragona, i  no se’n pot disposar com d’una finca privada. Si el director no podia, i per això està ara davant dels tribunals, la Generalitat tampoc. Si li manquen idees, que consulti a l’Ajuntament i al teixit associatiu tarragoní. Segur que usos alternatius i socials no mancaran. O és que hem de convertir en hotels tots els edificis buits?

Tenim, doncs, una doble tasca. Exigir que s’aclareixi del tot aquest escàndol i es recuperin els diners malversats, d’una banda, i de l’altra posar les administracions i entitats de la ciutat en moviment per trobar un ús públic a la residencial que n’aturi la degradació i la recuperi per a la ciutadania.

Ho hem de saber fer, perquè la Ciutat de Repòs i de Vacances s’ho val.

Arga SRNTIS
Portaveu del Grup Municipal d’ICV-EUiA a l’Ajuntament de Tarragona

 


REDACCIÓ20 Abril, 2017
arga.jpg

OPINIO ARGA SENTÍSEstudiants i gent jove han protagonitzat una bicicletada reivindicativa entre l’Institut Vidal i Barraquer i l’antiga universitat laboral per reclamar un carril bici entre aquests dos punts de la ciutat.  Aquest fet ha estat un símptoma més que l’ús urbà de la bicicleta compta amb una base social que el reclama, que moltes persones el consideren necessari perquè Tarragona tingui un desenvolupament equilibrat, també en matèria de circulació.

De fet, el Pla de Mobilitat Urbana de Tarragona, que l’Ajuntament aplica actualment, compta amb un capítol dedicat a l’ús de la bicicleta, en el qual es preveu la promoció de carrils bici amb prioritat en la interconnexió entre el centre i la zona de Ponent, els accessos a l’estació de ferrocarril, i fins i tot la comunicació amb els “nuclis de perifèries urbanes i de localització d’activitats productives”, segons el document.

Tot un catàleg de bones intencions que, malauradament, encara està sobre el paper i només sobre el paper. És cert que hem superat el temps en que es deia que, com que Tarragona era molt costeruda, la bicicleta no hi serviria de gran cosa. Ara s’observa l’àrea urbana en tota la seva extensió, es reconeix que el trams amb grans desnivells no són realment tants i es fina com a objectiu  la implementació d’un mitjà de transport del que moltes altres ciutats ja disposen, i que ha demostrat abastament la seva utilitat.

És difícil imaginar una ciutat universitària sense bicicletes. És difícil imaginar alternatives a la massificació del cotxe privat sense bicicletes. És difícil ignorar-les quan parlem de la necessitat de pacificar el trànsit, i de relligar el centre amb els barris.

La reivindicació dels estudiants ha estat, doncs, prou entenimentada. El més curiós és que fins i tot l’Ajuntament, mitjançant el Pla de Mobilitat, comparteix aquest punt de vista. Costa d’entendre, doncs, per què no es du a terme tot un seguit de mesures que compta amb un consens tan gran.

Volem el carril bici a Tarragona.

Arga SENTIS
Portaveu del Grup Municipal d’ICV-EUiA

 

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter