Arxius de Anna Carbonell | Diari La República Checa

REDACCIÓ5 Febrer, 2020
anna-carbonell_nova-eucaria.jpg

Llegeixo en diversos titulars que es parla de canvis i millores relacionades amb el plec de condicions de la licitació pel servei de recollida, acollida, atenció i adopció dels animals abandonats de la ciutat de Reus. La meva ciutat porta més de 20 anys sent còmplice directe del maltractament i el sacrifici indiscriminat de centenars de gossos i gats per part dels responsables del centre L’Última Llar. N’és còmplice i encobridora l’administració local, que emet informes, -com va ser el cas de l’any 2018-, exposant que aquest centre compleix tots els requisits, quan de fet no els ha reunit mai; però bé, tenint en consideració que si ara llegeixes el plec tècnic per accedir-hi, s’entén tot, doncs només cal disposar d’instal·lacions pròpies, fer veure que tens unes gàbies de quarantena i que la mortaldat per motius naturals i les eutanàsies reconegudes són d’allò més normals.

Entre els requisits no hi és el que podríem determinar com a l’imprescindible, que no és cap altre que no estar en qualitat d’acusats en un procés penal obert per desatenció i sacrifici d’animals, i perquè no s’entengui com quelcom abstracte, els acusats són els responsables de L’Última Llar, amb noms i cognoms i la seva veterinària, la senyora Alèxia Falcó, que ni tan sols ha estat supervisada pels membres del col·legi del que en forma part; quines coses, oi? En el plec parlen de mantenir el animals “durant el temps que estipula la normativa vigent”… senyors i senyores del consistori, a Catalunya això significa per sempre si no se li troba una bona casa d’adopció. Al plec continueu parlant de mantenir lligat (no definiu temps) el gos de vigilància, el que suposa, d’entrada, una vulneració del DL 2/2008. Per cert, gos de vigilància? Què tal un equip de càmeres i un servei de seguretat vinculat? Cosificació per comptes de creació de treball i riquesa. Seguim, perquè afirmeu que a Reus es recullen 200 gossos i 20 gats anuals (sempre són dades manipulades, fet que ja hem demostrat a Fiscalia i al Jutjat), però tot i així, davant d’aquest nombre d’animals, es veu que només es requereix un mínim de 5 gàbies de quarantena… però l’atreviment va molt més enllà, ja que diuen que el llibre de registre ha d’estar al dia i complert, quan mai ho ha estat, fet que també hem demostrat a la mateixa Fiscalia i Jutjat.

De fet, des de l’Ajuntament de Reus mai heu fet cap control de res, només us agafeu a la memòria que us presenta aquesta empresa (que em permeto adjuntar les imatges), llegiu-hi quants retorns, quants gossos es perden a Reus, eh? I les «morts naturals», un nombre interessant injustificat, així com les “eutanàsies” que no van acompanyades de cap informe, ni les adopcions de contractes, ni…. no acabaria mai. Tampoc defineixen quants gossos -mal considerats potencialment perillosos GPP- han recollit ni el seu destí final, però quedeu-vos amb una dada: al 2018 es van recollir 12 GPP procedents de Reus, i quan s’ha preguntat per ells, la resposta ha sigut “destí incert”; traducció: aquests gossos han “desaparegut”. D’altra banda, tots els gats que entren són dipositats a la gàbia primera, una que l’anomenen «la quarantena», una quarantena on tots els nous animals i els que ja hi són es barregen, donant com a resultat que emmalalteixen, i així aquest procés els hi fa la feina, els mata agònicament.

Parlen de garantir la cura dels animals acollits quan la veterinària, Alexia Falcó, només hi va 4 hores a la setmana (si les hi va), així ho ha declarat en seu judicial, i que si entra un animal mal ferit, patint i ella no hi és… doncs es fa fotre, com la majoria dels animals que entren allí. L’Ajuntament de Reus, en concret, el regidor Daniel Rubio, ha fet una roda de premsa on manifesta voler que hi hagi una web per a promocionar les adopcions… i jo em pregunto, ¿és que en vol fer còmplices de tota aquesta trama a les entitats locals dedicades, suposadament, a la protecció animal? Aquestes entitats romandran en silenci o d’una vegada per totes demostraran que es van constituir per a defensar els animals de Reus? Entendreu que arribats a aquest punt, les qui hem hagut d’investigar i recopilar l’horror, qui portem 10 anys de litigi, no podem permetre que la neutralitat o el “quedar bé” acabi per traduir-se sempre en “així en salvo un”, perquè jo us responc que mentrestant en pateixen i en maten a centenars. A les formacions polítiques de l’Ajuntament de Reus us demano que no seguiu sent còmplices, que no feu ús de l’excusa “no hi ha ningú més”, que això, que són fets molt greus i delictes tipificats al Codi Penal, ho arrosseguem des de 2008, pel que ja hauríem pogut crear 10 refugis públics i moderns. Feu el que s’ha de fer i imputeu aquesta licitació feta a mida, un any més, per al centre d’extermini L’Última Llar.

Anna CARBONELL
Directora de Nova Eucària i lobbista en cap de la Taula Animalista de Catalunya

 


REDACCIÓ14 Agost, 2019
IMG_2637-1280x720.jpg

PSC i Nova Eucària critiquen la mesura

El PSC de Tarragona i l’ONG animalista Nova Eucària han donat una volta més a la polèmica decisió presa per l’Ajuntament de Tarragona, de la mà de Carla Aguilar, i les ONG’s FADA i ADAT, sobre la reubicació de la colònia de porcs vietnamites del parc de la Muntanyeta de Tarragona.

En una roda de premsa celebrada aquest matí al consistori tarragoní, Sandra Ramos com a portaveu del grup municipal socialista, i Anna Carbonell, presidenta de l’Associació Nova Eucària, han volgut respondre a les mesures que va anunciar Carla Aguilar, ahir a la tarda i també explicar la seva versió dels fets i com s’ha anat gestant aquesta situació.

“Considerem que la solució que havíem plantejat amb Nova Eucària, de mantenir a la colònia en un tancat al parc de La Muntanyeta era la més ètica i adient en aquestes circumstàncies”, ha assegurat Sandra Ramos, agraint també “l’àrdua tasca de Nova Eucària que ha desenvolupat durant aquest temps i a les voluntàries que s’hi han cuidat”.

Sandra Ramos, portaveu socialista

Ramos també ha volgut recordar que “En campanya electoral, tots els grups polítics de la ciutat, en un debat animalista, vam signar totes les formacions un document per a la protecció animal a la ciutat de Tarragona. Una de les condicions que es van signar va ser la creació d’una colònia urbana de porcs vietnamites a la ciutat”.

Sobre les recomanacions que induïen al sacrifici dels porcs, la portaveu socialista a assegurat que “juntament amb els tècnics de Territori vam acordar que la solució més viable havia de ser la creació d’aquesta colònia urbana, presa de la mà d’experts amb la matèria. Volíem desenvolupar un projecte educatiu per tal de poder conscienciar a la societat sobre l’abandonament”.

Nova Eucària denuncia la gestió de Carla Aguilar
Anna Carbonell, presidenta de Nova Eucària ha estat molt crítica amb Carla Aguilar i la seva gestió dels fets. “La regidora ha menyspreat la nostra gestió durant aquests dos anys, on cap altra ONG o institució ha volgut donar suport, sent els únics que hem estat amb els voluntaris, donant visibilitat a tot el que es feia”, ha denunciat.

Anna Carbonell, presidenta de Nova Eucària

La presidenta de Nova Eucària també ha volgut explicar les mesures que han anat prenent, com aconseguir aturar els sacrificis de la colònia porcina, l’organització de voluntaris i la visibilització de totes les accions que s’anaven realitzant per cuidar els exemplars de porcs vietnamites tarragonins.

“Hem intentat col·laborar i assessorar a l’actual govern municipal, intentant oferir propostes com l’esterilització de tots els exemplars per tal d’intentar que no naixessin més individus. Va ser quan vam rebre una notificació que assegurava que si realitzàvem aquestes accions, ens aplicarien la llei mordassa“, ha assegurat Carbonell.

Sobre el projecte, Carbonell ha assegurat que “tenia tot el suport dels tècnics i de la Generalitat. Volíem establir una solució per salvar totes les vides possibles i a més poder crear un projecte pioner a Catalunya. Amb la nova solució, podem arribar a una situació de col·lapse, com succeeix a les gosseres i protectores del territori”.

Borja VIZCARRO

VÍDEOS


 


RICARD CHECA25 Març, 2019

El de Tarragona és un ajuntament que conec força bé, ja que porto més de vuit anys intentant assessorar-lo en matèria de gestió pública de protecció animal. I malauradament dic «intentant» perquè tot i que els darrers anys semblava que havia de ser una altra cosa, els càrrecs polítics i els administratius tècnics amb competències directes sobre l’assumpte no han volgut reaccionar davant l’imperatiu social i s’han permès vulnerar la Llei de forma sistemàtica.

Com a impulsora de l’ordenança, -aquesta norma orgànica de la que us puc assegurar que, si no els hi haguéssim dedicat tantes reunions per pressionar, encara ara no la tindríem avui aprovada-, he de dir que, després de quasi bé dos anys de vigència, ens trobem amb una normalització descarada de incompliment de la legislació municipal. Feu memòria: no hi ha espai per a gossos a la platja, ni es compleix amb el control poblacional dels gats ferals, ni s’actua davant de casos de maltractament, ni davant de les denúncies presentades, ni… va, deixe’m-ho que no acabaríem mai.

Anna Carbonell

La regidoria comandada per Arantxa Ros s’ha anat degradant en temps i forma, tot coincidint amb la seva entrada en escena. La veterinària de l’ajuntament, Gloria Gracia és una dona que arrossega un historial d’allò més sinistre pel que fa als animals no-humans de Tarragona, doncs és ella qui propicia la desatenció dels animals que acaben a la gossera municipal i qui practica el sacrifici dels gossos considerats GPP que hi entren, la mateixa que va impossibilitar que l’ONG Nova Eucària gestionés la colònia de porcs vietnamites de Sant Pere i Sant Pau que han desatès i abandonat, mitjançant el redactat (insultant) d’un plec de condicions per la licitació sobre la suposada gestió amb molta mala fe, doncs després de totes les reunions i converses mantingues, va decidir intentar enganyar a l’entitat que dirigeixo incloent l’obligatorietat d’assumir el control de tots els vietnamites i hibridats del terme municipal, sense especificar el nombre ni què fer-ne dels hibridats, ja que la llei no ens permet donar-los en adopció. És aquest despropòsit en cadena el que ens ha portat a una situació realment complicada, sobretot per a les persones solidàries que en tenen cura a diari. I no podem oblidar que quan vam decidir intervenir de forma independent per castrar els mascles de la colònia, amb una jornada d’esterilització organitzada, en ho van prohibir sota l’amenaça d’aplicar-nos la “ley mordaza“.

L’ajuntament de Tarragona és aquell que, tot i disposar de la infraestructura i serveis de la gossera municipal i de l’empresa “L’última Llar”, contractada pel servei de recollida a partir de les tres de la tarda i pels caps de setmana, ha decidit no socórrer els animals abandonats o extraviats a partir d’aquesta hora perquè el servei és car. Aquesta regidoria no ha actuat mai de forma diligent davant dels casos de maltractament o activant els operatius pel rescat d’un animal en situació de risc. Ara, des de l’ombra, ha decidit fer un pas més i ha publicat el decret 2019/2801 per informar que faran el que els roti amb els gats ferals de la ciutat, incloent la retirada de colònies senceres d’aquelles ubicacions que elles considerin no viables, suposant la captura i el captiveri en gàbies insalubres d’aquells individus que els hi sobrin, tot condemnant-los a morir, menystenint la tasca de les associacions locals que realitzen aquest servei públic de forma voluntària. Vulneració rere vulneració, perfumat amb costoses i ridícules campanyes sobre orines i excrements, tractar d’imbècil el contribuent i tira milles que el mandat s’acaba.

Arantxa i Gloria: vull que sapigueu que a mi no m’enganyeu i que això fa pudor a GiF-VET, que darrere d’aquest projecte il·legal que sacrifica gats ferals s’hi amaga una veterinària que elogieu, però que, ves per on, resta com a investigada en el procés penal que mantinc contra «L’última Llar», ni més ni menys que per maltractament i sacrifici d’animals. Esperem que a partir del 27 de maig us facin complir la llei.

 

Anna CARBONELL
Directora de Nova Eucària
Assessora en estratègia política i dret animal

 


REDACCIÓ9 Juny, 2018

El passat dijous 7 de juny, a la seu del Col·legi de Veterinaris de Catalunya a Barcelona (COVB), ens vam trobar amb l’obligació d’assistir a la primera Jornada Veterinària i de Salut Pública amb el títol “Gats feral i Colònies Urbanes: un repte per la professió”. Efectivament, va ser tot un repte ser-hi i no interrompre les mentides i mitges veritats interessades dels ponents, doncs, per començar, el Consell del Col·legi de Veterinaris de Catalunya (CCVC) mai no ha treballat amb gats ni ha participat de la gestió de la seva cura i protecció, que no s’han format ni indagat en medicina poblacional felina, pel contrari, sempre han posat pedres al camí a fi de dificultar la participació de veterinaris col·laboradors, mai cap publicació científica, i la traducció directa d’aquest menysteniment és que mai s’han oposat a que aquests gats siguin capturats i tancats en gàbies de gosseres on la majoria acaben morint per desatenció. El repte fou no aixecar-se de la butaca i fugir d’aquell esperpent després d’haver d’escoltat el menyspreu vers el teixit associatiu de cuidadores i gestores de colònies, zero vegades anomenades, en una primera fase d’una estratègia que passa per anorrear la seva tasca social i animalista, amb l’afany de pretendre ser l’únic interlocutor amb l’administració, fet que podria provocar un resultat molt perillós pels gats ferals.

En realitat, i com en tot, la cosa va d’interessos ocults, de l’afany de diners, notorietat i monopoli que en vol treure el “Consell del Col·legi de veterinaris de Catalunya”, quan presenten públicament un programa de gestió de colònies de gats urbans basat en una burda còpia de la feina que duen a terme des de fa desenes d’anys, les entitats felines i les persones cuidadores de gats ferals, on hi afegiren com a «extra», la necessitat de la implantació del xip identificatiu a tots els individus i la realització del test -la prova per detectar si presenta la leucèmia felina (FeLV) i la immunodeficiència felina (Fiv)- abans d’esterilitzar, fet que suposaria el sacrifici de tots els que donessin resultat positiu, independentment de si poden gaudir d’una bona vida tot vulnerant el Decret Legislatiu 2/2008 de dalt baix.

Es van permetre tractar aquesta gestió pública des de la perspectiva sensacionalista de la salut pública, però en cap moment des de l’àmbit de la protecció animal, això ja ho diu tot, ho diu tan clar com resa la recent publicació d’una noticia on el president del Consell del Col·legi de Veterinaris de Catalunya que deia: “aquests animals no deixen de ser un focus que pot portar malalties. Més del 60% de les malalties de les persones són transmeses per animals. A més, són animals que estan en llocs de risc com ara parcs i jardins, amb nens petits que juguen a terra, i provoquen contaminació per gèrmens i per paràsits.” Afirmació que no va lligada a cap estudi veterinari. Per tant, com poden vendre que són professionals si perboquen estadístiques falses sense fonaments? Això és una mostra més que ens indica que darrere d’aquest programa existeix una manca de professionalitat i d’ètica, que la lliga als interessos ocults que esmentava.

Hom sap que quan realitzes un test – la prova FeLV/FIV- el primer resultat no es pot considerar definitiu, que davant d’un individu positiu en aquestes malalties víriques cròniques, o tens un refugi o cases d’acollida per assumir-lo i mantenir-lo separat d’aquells individus que no en presenten cap, o per contra ha de ser retornat com tots els altres a la seva colònia, i això és així, perquè estem davant d’un animal que pot viure dignament amb un tractament de suport, que està sota la protecció de la normativa aprovada pel Parlament sobre protecció dels animals que, en el seu article 2, els cataloga com a “éssers vius dotats de sensibilitat física i psíquica, així com de moviment voluntari”. Serà que ho sap tothom menys el CCVC i els seus serveis jurídics? Poques som les persones que preveiem l’abast d’aquest atac, perquè poques som les qui coneixem alguns dels animal humans que es troben darrere d’aquest programa. Parlem de perfils manipuladors, que no tenen empatia i no senten culpa o vergonya. Definició explícita.

Ha arribat el moment de deixar les coses clares: no ho permetrem. És per aquest motiu que hem convocat el 1r Fòrum on serà tractada aquesta amenaça, amb representants de totes les entitats i persones cuidadores. Estic convençuda que no totes i tots els professionals que pertanyen al CCVC, defensen aquesta postura, per això espero reaccions immediates i poder llegir o bé escoltar d’altres veus que defensin els gats ferals en contraposició als interessos personals i corporatius.

Anna CARBONELL
Directora de Nova Eucària i portaveu de la Taula Animalista de Catalunya

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter