Arxius de angel juarez | Diari La República Checa

REDACCIÓ12 Setembre, 2019
AngelArticles-2-1280x1558.jpg

 Un programa de las fiestas de cualquier barrio de Tarragona nos muestra la curiosa evolución que ha tenido la figura del pregonero. Antiguamente, solían ser políticos que daban su pregón y allí acababa su pena y su gloria. Muchos vecinos ni siquiera sabían quién era el pregonero. Su función era dar paso a las fiestas y ya. Una figura casi de trámite que aparecía- si lo hacía- como de paso en el programa. Los créditos y ya.

Sin embargo, hoy esta figura ha cobrado una especial relevancia y en el programa, se le dedica una página entera como si fuera una autoridad más. Tampoco son ya políticos, sino personas del propio barrio o del tejido asociativo y sí que son conocidas por los vecinos, gracias a la labor que hacen. Son pregoneros mucho más implicados porque saben de lo que hablan y conectan con el barrio porque o forman parte de él o se hacen querer. Son, por tanto, pregoneros más aplaudidos porque, sobre todo, tienen algo que decir.

En esta época nuestra en que lo digital ya se ha mezclado con lo analógico, también vemos como en cada pregón, las redes sociales se inundan con la ¿humilde? figura del pregonero. Ahora bien, también vemos un fenómeno curioso, el de las formaciones políticas que lo sienten más o menos suyo. A veces, porque efectivamente es militante o simpatizante, otras, porque a algunos, les gustaría que lo fuera; otras porque simplemente hay afinidades personales.

Ahora parece que los partidos compitan entre ellos a ver quién suma más pregones en la órbita de su formación.
Cuando les toca este honor, cierran filas en primera línea de claca. Así, solo se ve gente de un partido determinado, pero escasamente del resto. Si el pregonero es de la esfera X, todos son X y se ve alguna Y, alguna Z suelta….pero si es de Y, todos son Y. Al menos, lo que vemos últimamente.

En cualquier caso, ser pregonero de las fiestas es todo un honor y es una alegría que se distinga a personas anónimas fuera de ese día que batallan a favor de su barrio y de su ciudad. Creo que hay que reivindicar la labor callada, esforzada y más que valiosa de estos líderes sociales que, pasito a pasito, ayudan a transformar la sociedad. También de empresarios, deportistas o ciudadanos que miran por su barrio.

Tristemente, algunos de estos impagables vecinos ya han fallecido y tampoco llega el reconocimiento prometido en forma de dedicarle alguna calle de la ciudad y perpetuar así su recuerdo y buen hacer. Es el caso de Jaime Artero, uno de los fundadores de la Coordinadora d’Entitats de Tarragona, organismo del que fue vicepresidente varios años y al que aportó dedicación y compromiso o al dirigente vecinal Domingo Bahíllo, en la ciudad vecina de Reus. Desde aquí, vuelvo a pedir que no se retrase lo que muchos han prometido, pero que no vemos que, de momento, se cumpla.

Tarragona ya respira Santa Tecla y el célebre Eduard Boada pregonará las fiestas desde el balcón consistorial, aunque confío que el año que viene, ya sea a pie de plaza. También hemos visto la supresión del carro de las autoridades por Sant Magí y aplaudo estos pasos de acercamiento. Uno bien dado sería extenderlo también a la agenda del equipo de Gobierno y que pusiera a los líderes sociales y vecinales antes que a los poderes fácticos de esta ciudad.

Ángel JUÁREZ
Es presidente de Mare Terra Fundació Mediterrània, de la Coordinadora d’Entitats de Tarragona y de la Red de Escritores por la Tierra


REDACCIÓ14 Agost, 2019
CONTENIDOR-1.jpg

Un dels punts negres a Tarragona

Res ha canviat, en matèria de neteja a la ciutat de Tarragona. Un dels cavalls de batalla més importants en aquesta campanya electoral, la brutícia evident de la ciutat, segueix sense ser resolta. I aquesta situació, segons la Coordinadora d’Entitats de Tarragona (CET), ja ha sobrepassat un límit.

És per aquest motiu que el col·lectiu demana una reunió urgent amb la direcció d’FCC, l’empresa subcontractada per a realitzar les labors de neteja municipal a Tarragona, “perquè s’han multiplicat les queixes sobre brutícia i punts negres”, asseguren des de la CET.

De fet el seu president, Ángel Juárez ha volgut exculpar als treballadors assegurant que “és injust que es culpi als treballadors, les solucions tenen una altra volada”. Per tant des de la CET creuen que “és un problema entre l’Ajuntament i l’empresa, però els veïns no podem ser els convidats de pedra en una ciutat cada cop més bruta”, com ha assenyalat Juárez.

Juárez assenyalant un punt negre

En la reunió, el president de la CET vol aclarir, sobretot, “si es tracta d’un tema de negligència o si falten efectius i cal revisar el contracte”. A més, també demanarà informació sobre què es fa per fomentar el civisme de la ciutadania. “En altres ciutats, es destina fins a un 2% del contracte en accions de sensibilització” assegura.

Segons assenyala el president de la CET, que “tots ens queixem de brutícia, però mai posem el focus en la planificació ni la gestió ni dels nombres reals del contracte ni com solucionar l’incivisme”.

“Just davant de la nostra seu hi ha contenidors i sempre hi ha brutícia fora, alguna tan curiosa com neveres, runa o mobles. Ens queixem sovint, però tot continua igual. Entenem perfectament la indignació dels veïns, que no tenen la mateixa força que nosaltres, i això s’ha d’arreglar”, ha exemplificat Juárez.

B.V.

 


REDACCIÓ9 Agost, 2019
AngelArticles-2-1280x1558.jpg

El fenómeno de las patrullas ciudadanas contra los carteristas será una novedad en Barcelona, pero en Tarragona nos acordamos muy bien cuando los payeses, hartos de que les expoliaran cosechas, maquinaria y les destrozaran sistemas de riego buscando cobre, también salieron a patrullar para protegerse.

En Lleida, los agricultores también tuvieron que organizarse en somatenes para frenar una sangría sin fin de su modo de vida. Tan bien funcionaban estas patrullas que el por aquel entonces conseller de Interior, el controvertido Felip Puig, bendijo y auspició los somatenes, como complemento – por no decir parche- de los Mossos d’Esquadra. Ahora bien, con ciertas condiciones como no ir armados –por suerte, nuestra tierra no es Texas-, no enfrentarse a los ladrones y avisar en seguida a la policía, los verdaderos profesionales de la seguridad.

Cuando Interior cambió de manos, el Parlament de Catalunya aprobó una moción para ponerles fin. Poco contaban, sin embargo, de que los somatenes se resistieron porque los robos habían disminuido.

Es totalmente lógico que las fuerzas policiales desconfíen de las patrullas ciudadanas. Ni tienen formación ni son profesionales y lo que no sucede en toda una vida, puede pasar en un minuto. Como un ladrón sorprendido por los somatenes con las manos en la masa que murió de un ataque al corazón mientras le perseguían.  La investigación no atribuyó esa muerte a las patrullas rurales, pero ahí queda.

Si una de las definiciones de estado es tener el monopolio de la violencia, hay que analizar bien qué son las patrullas ciudadanas en este contexto.

Centramos el foco en los somatenes porque son lo más llamativo, pero si lo abrimos, encontraremos muchísimos más ejemplos de que la gente toma las riendas cuando se hartan de que las autoridades y las administraciones no hagan su trabajo. Un trabajo que, no lo olvidemos, lo paga quien al final, harto de dejadeces, se arremanga y tira por la vía rápida.

Mare Terra Fundació Mediterrània, por ejemplo, hace de patrulla ciudadana de vigilancia y control del medio ambiente, al igual que un buen puñado de entidades ecologistas.

Gracias a la mensajería instantánea, han surgido grupos de voluntarios que limpian montes y playas.

Un grupo de tarraconenses, bajo el nombre de Tarragona TT, denuncia la suciedad en Tarragona y, entre muchas otras  geolocaliza contenedores desbordados o vertederos ilegales.

Un grupo de usuarios del parque de la Ciutat, hartos de tener el pipican en malas condiciones, lo arreglaron ellos mismos. La aplicación Epp del ayuntamiento de Tarragona invita al ciudadano a ser una suerte de policía cívica digital.

Pero tal como la seguridad y el monopolio de la violencia no debe dejarse en manos del ciudadano para evitar la ley del más fuerte –es decir, una jungla-la administración no puede, en ningún caso, dejar en manos de la gente el control de la seguridad ambiental.

Tampoco puede permitirse el lujo de transmitir relajación y laxitud a la hora de controlar episodios de contaminación, de fallos de seguridad o el gran error de que salga más barato pagar la multa si te pillan que no hacer las cosas bien hechas desde el principio.

Una vecina de la Part Baixa publica, cada día en sus redes sociales, los análisis de la calidad del aire de los medidores que tiene instalados en sus casas. Si dice “hoy es buena”, es más creíble que toda la administración junta. Pensemos en ello.

Y pensemos también en los recursos que tenemos, como ciudadanos obligados a patrullar, para que las administraciones hagan su trabajo y no nos obliguen a denunciarlas por prevaricación ni dejadez de funciones.

Ángel JUÁREZ
Presidente de Mare Terra Fundació Mediterrània, de la Coordinadora d’Entitats de Tarragona y de la Red de Escritores por la Tierra


REDACCIÓ1 Agost, 2019
AngelArticles-2-1280x1558.jpg

Parece que el nuevo equipo de Gobierno de Tarragona (ERC-ECP) quiere abrir las fiestas mayores y han empezado por eliminar el carro de las autoridades en la Portada de l’Aigua de Sant Magí –ya era hora-, sortear plazas en los balcones municipales y trasladar los pregones de las fiestas mayores de sant Magí y de Santa Tecla desde la sala de plenos al balcón de la fachada del Ayuntamiento.

En principio, encuentro estas medidas positivas porque ver siempre en los mejores sitios a los concejales y a sus amigos era una muestra más de perpetuar el sectarismo, aunque creo que puede darse todavía un paso más.

Ya puestos a introducir cambios, me permito una sugerencia para el día del pregón y es la de bajarlo directamente a la plaza, a pie de calle como hacemos en los barrios. Más próximo, imposible. Pasar del salón de plenos- un horno sin climatizar, por cierto – al balcón ya es un paso, pero no deja de ser ver el mundo desde la altura.

Croe que no sería tan complicado habilitar una tarima que sea còmoda para proclamar el pregon. Por cierto, estoy seguro de que el pregon de Eduard Boada –a quien aprovecho estas líneas para felicitarle- será tan delicioso como sus míticos bocadillos.

Ya tenemos precedentes de usar la calle en actos tan importantes como la entrega de las llaves de la Ciudad a Sus Majestades los Reyes Magos. No cuesta tanto seguir por ese camino.

Y de la calle, a los espectadores desde los balcones municipales. ¿Cuántas personas habrá que pagan religiosamente sus impuestos en la ciudad, les haría muchísima ilusión estar allí y hasta ahora, no tenían absolutamente ninguna opción a ocupar esos sitios privilegiados?   ¿Cuántas personas hay que emplean su tiempo de forma desinteresada en el tejido asociativo de la ciudad y a las que nunca han sido invitadas?

Muchas, seguro. Por ejemplo, desde la Coordinadora de Entidades de Tarragona (CET), que agrupa más de cien organismos, podemos explicar que en los Juegos del Mediterráneo, el por aquel entonces equipo de Gobierno (PSC-PP) no invitó a nadie del mundo vecinal ni asociativo. Sin embargo, hubo polémica y mucha sobre si se regalaron entradas, incluso antes de salir a la venta, a partidos de extrema derecha y asociaciones no precisamente locales. Los resultados de ese experimento ya los sabemos todos.

Podemos explicar también que Josep Poblet, el que fue alcalde imbatible de Vila-seca hasta que decidió retirarse por voluntad propia, solía salir en las fotografías rodeado de representantes de la sociedad civil. Algo parecido sucede con el alcalde de Reus, Carles Pellicer, quizás porque vieron que con el apoyo del pueblo se llega más lejos.

Este gesto del nuevo equipo de Gobierno de Tarragona de ir retirando privilegios es, pues, positivo pero queda mucho por hacer. Me pregunto quién redacta los protocolos que marcan quién asiste y quien no, quien participa y en qué sitio y quién queda excluido. Años atrás, en el barrio de Riuclar creamos un Ball de bastons y no nos dejaron participar en el Seguici Popular. Nos derivaron a otras calles. ¿Qué se hace hoy día para que los vecinos de los barrios sientan suyo el riquísimo patrimonio cultural de Tarragona? ¿Se les anima a participar, se les incentiva o simplemente se les aparta o se les ignora?

Hay que pasar de una vez por todas de fiestas mayores a fiestas populares de verdad, en la que todos los tarraconeses, sean del barrio que sean, las sientan suyas  y sean auténticos participantes en vez de invitados de piedra. La gente, ¿va a las verbenas o va a ver las verbenas? Las fiestas no se miran desde lejos o desde cerca. Sencillamente, se viven.

Ángel JUÁREZ
Es presidente de Mare Terra Fundació Mediterrània, de la Coordinadora d’Entitats de Tarragona y de la Red de Escritores por la Tierra

 


REDACCIÓ22 Juliol, 2019
juarez.jpg

Pocos saben que el barrio de la Albada de Tarragona es la demostración palpable que sí, que se puede, desde muchos años antes de que el partido lila proclamara ese lema. En estos últimos días, he descubierto que incluso muchos políticos locales desconocen la historia de la Albada. Casualidades de la vida, mi gran amigo y colaborador Ángel Moreno –el  “Angelillo”-es el pregonero de las fiestas del barrio, así que aprovecho este guiño del azar para reivindicar la lucha vecinal que lo hizo posible.

Situémonos casi 40 años atrás. Los hijos que habían crecido en barrio de Riuclar –aquellos barrios sociales surgidos en pleno franquismo- no querían abandonar su entorno, pero aspiraban a mejores  condiciones de vida y más dignas.

Este es el embrión de un proyecto apasionante que la Asociación de Vecinos, que por aquel entonces yo presidía coordinó y batalló hasta conseguir un barrio nuevo.

Era todo un proyecto social en régimen cooperativista, hecho a gusto de los vecinos, con amplias zonas verdes, con casas bonitas y un espacio hecho casi a medida para las familias. Incluso la rambla la pintamos de rojo para que fuera vistosa y transmitiera fuerza y energía.

Cargado de aspiraciones y con los avales de 130 vecinos interesados en comprar allí sus casas, visité personalmente promotores y constructores del cinturón rojo de Barcelona  y ladrillo a ladrillo, ilusión a ilusión y trabajo a trabajo, alzamos el nuevo barrio. Y demostramos que se podía, pese al escaso apoyo del alcalde, Joan Miquel Nadal e incluso de algunos vecinos, que lo llamaron durante un tiempo la Floresta 2.

Mediterrània también nació en Riuclar como una vocalía de Medio Ambiente de la federación vecinal. El nombre de Albada se escogió en las oficinas de Mediterrània por votación y no significa amanecer, como muchos piensan equivocadamente por analogía con alba, sino que la albada es una planta mediterránea muy típica en Tarragona.  También el escudo del barrio lo diseñamos en la sede de Mediterrània.

Muchos desconocen que la glorieta de la plaza Catalunya está inspirada en unas que fuimos a visitar a Navarra ni que la apisonadora antigua, instalada como decoración urbana, la trajimos desde Salou, donde la había abandonado una constructora, con el apoyo del concejal responsable de las brigadas municipales, Manuel del Amo.

Los vecinos la pintamos de amarillo para protegerla  y embellecerla.  Muy cerca, también luce un arado antiguo procedente de una casa vieja que derribaron y que es una donación mía para personalizar este espacio urbano.

Otra curiosidad que merece la pena explicar es que muchos de los árboles de Riuclar los plantamos los vecinos y llevan el nombre de los que entonces eran niños y hoy día, tienen sus propios hijos.

Es la historia de un barrio que, si no se cuenta, se perderá. Esto también es memoria histórica local que merece saberse. Si se olvida que sí se puede, llegará un mal día que no se podrá.

Ángel JUÁREZ
Presidente de Mare Terra Fundació Mediterrània, de la Coordinadora d’Entitats de Tarragona y de la Red de Escritores por la Tierra

 


REDACCIÓ9 Juliol, 2019
flames_quimica.jpg

Ángel Juárez

La Fundació Mediterrània, presidida per l’activista Ángel Juárez, lamenta la manca d’informació veraç i en temps real arran de l’incendi a l’empresa Miasa Logística ubicada al polígon Entrevies. El líder associatiu alerta pel fet a prop de la indústria química a banda dels veïns, que s’angoixen davant de la manca d’informació, hi ha les vies del tren per on circulen combois carregats de  matèries sensibles, és a dir, “tòxiques, corrosives o inflamables que haurien de passar ben lluny dels barris”.

Ángel Juárez entén que el radi de 500 metres de seguretat regulat pel Pla d’emergències químiques Plaseqcat “és insuficient perquè primer era de 2.000 metres, però com els barris de Ponent són a tocar dels polígons, la Generalitat el va reduir fa uns anys a 500 metres”.

Reclamen un estudi epidemiològic

Estudi epidemiològic
Després d’afirmar que hi ha una sensació generalitzada de “poca credibilitat de les administracions”, reclama de nou “auditories mediambientals perquè no s’entén qui autoritza aquesta proximitat” i reivindica, per enèsima vegada, “l’estudi epidemiològic per saber l’impacte de les petroquímiques en la salut pública”.

El màxim responsable de Mediterrània, recorda que l’estudi epidemiològic és una   proposta que va ser aprovada en ple municipal el 2015 i també per la Generalitat, però que, malauradament, “continua dormint en algun calaix”. No obstant això, “no ens cansarem de reclamar que es faci”.

Referint-se en concret a l’incendi del passat dissabte, on molts veïns van agafar el cotxe i abandonar casa seva davant la manca d’informació, Juárez proposa que en casos d’emergència s’activin uns vehicles amb megafonia amb informació i instruccions clares. També diu que la ràdio publica hauria de ser el mitjà de comunicació oficial, la qual tothom hauria de sintonitzar en situacions de crisi. Juárez aprofita per felicitar Tarragona Ràdio i el digital La República Checa, ja que van ser els mitjans de comunicació que van “reaccionar a l’instant”, mantenint la població informada.

A fi de millorar la informació i la comunicació en casos excepcionals, el líder associatiu recomana “copiar el model alemany, en què cada casa té un cartell penjat de què cal fer en cas d’incident químic. Allà no resen a la Verge del Polígon Petroquímic perquè no passi res”, ironitza.

Juárez vol la CET en el PLASEQCAT

CET convidada
En aquest sentit, Juárez, que també presideix la Coordinadora d’Entitats de Tarragona (CET – organisme que aglutina més d’un centenar d’entitats – reclama que les autoritats informin la CET quan hi hagi qualsevol incident que pugui alarmar la població per tal de “poder-los informar a través dels nostres canals”, perquè considera que “podem aportar credibilitat i més tranquil·litat”.

Així, per exemple, “no es repetiria el desconcert del barri de Bonavista, que va celebrar el seu mercat amb una forta pudor a plàstic i va haver d’aconseguir informació per via nostra”.

Per això, ja ha demanat al delegat de la Generalitat, el republicà Òscar Peris, que la CET formi part del PLASEQCAT i també una reunió amb l’alcalde de Tarragona, Pau Ricomà, per tal de millorar els mecanismes d’informació.

Reunió dimecres, dia 10
Aquest dimecres 10 de juliol, la CET convoca una assemblea per tractar, entre altres temes que continuen encallats, la necessitat de millorar la informació i de l’estudi epidemiològic.

A més, està previst que l’incompliment d’elaborar aquest estudi arribi també al Congrés dels Diputats a través d’una pregunta del grup d’En Comú Podem i Juárez també el reivindicarà en la seva compareixença, encara sense data, a la comissió de Salut del Parlament de Catalunya.

 


REDACCIÓ7 Juliol, 2019
miasa-e1562491814978.jpg

Cabreig monumental en les xarxes a causa de l’incendi en l’empresa Miasa del polígon Entrevies que es dedica a l’emmagatzematge de productes químics. Poc abans de les tres de la matinada, es rebia l’avís de l’incendi.

Tot seguit, s’activava el PLASEQCAT, protocol de seguretat obligatori en aquestes circumstàncies. 20 dotacions dels Bombers de la Generalitat treballaven per controlar i apagar el foc. Les flames i la fumarada s’apreciaven des de diferents punts de la ciutat. Els Mossos d’Esquadra tallaven les carreteres d’accés a Salou. Protecció Civil demanava als veïns de les zones afectades que es confinessin.

Però, tot i això, els residents en aquella zona es queixen de la manca d’informació (contrastada) en temps real i es pregunten per què les alarmes no van sonar. Fonts oficials asseguren que es va donar totes les informacions possibles a través de les xarxes socials (i alguns mitjans de comunicació) i argumenten que les sirenes només sonen quan el confinament de la població és generalitzat. I no era el cas. No obstant això, les explicacions no convencen els veïns, els quals es consideren menystinguts.

Ángel Juárez

Juárez indignat
De fet, el president de la Fundació Mare Terra, Ángel Juárez, assegura que està rebent moltíssimes trucades dels veïns dels barris propers al polígon Entrevies. Els residents lamenten que, de forma oficial, ningú no s’ha posat en contacte amb ells per explicar ‘de debò’ la magnitud i la gravetat del problema. Ningú ha explicat, almenys fins ara, el grau de toxicitat de l’aire que “hem de respirar” després de l’incendi.

Juárez assegura que, fins ara, ningú no s’ha posat en contacte amb nosaltres per traslladar la informació contrastada al fòrum intern que disposa la Coordinadora d’Entitats de Tarragona (CET). És una vergonya”, titlla el president de la Fundació Mediterrània, lamentant que els mecanismes de comunicació hagin tornat a fallar. També insisteix que ha quedat demostrat que el PLASEQCAT no funciona ni funcionarà mentre no es tingui en compte les entitats.

Ángel Juárez apel·la a la valentia dels polítics i reclama “d’una punyetera vegada”, l’estudi epidemiològic. Exigeix també informació “veraç i ràpida” per part d’algun portaveu del govern municipal, de l’alcalde de Tarragona, de Protecció Civil o “d’algú creïble”. Juárez reclama transparència informativa. I assegura que no es tracta d’un caprici sinó “d’un dret ciutadà”.

Els Bombers de la Generalitat ja han donat per controlat l’incendi i han posat terme al confinament.


REDACCIÓ4 Juliol, 2019
pano-dia-platja-2019-1280x330.jpg

Una de les novetats d’enguany és el punt d’hidratació mòbil instal·lat per l’empresa mixta Ematsa, que ha subministrat aigua potable als participants. D’aquesta manera, s’ha evitat l´ús d’ampolles de plàstic.

Els participants exigint: ‘Pou plàstics al mar’

Unes 400 persones, entre els 6 i els 14 anys, han participat, de forma activa en el 28è Dia de conscienciació i sensibilització de les platges. La jornada, que ha començat a les 9h30 a la Platja Llarga de Tarragona, ha estat organitzada per la Fundació Mediterrània – Mare Terra, presidida per Ángel Juárez.

Enguany, el Dia de la Platja es focalitza en la lluita contra els plàstics i, tot i que se centralitza en la platja Llarga de Tarragona, s’estén a la Costa Daurada i també han participat els regidors i regidores de Medi Ambient de Tarragona, Salou, Altafulla, Torredembarra i el Vendrell, a més de regidors de Cs i del PSC de l’Ajuntament de Tarragona i de representants del Port de Tarragona.

La jornada s’ha dedicat a la difusió i sensibilització mediambiental, recollida de brossa i la confecció d’un mural reivindicatiu de grans dimensions amb el lema “#Prou plàstics al mar” que han pintat els participants.

El president de Mediterrània, Ángel Juárez, ha explicat que “es llencen 200 quilos de plàstic al mar, cada segon”, per la qual cosa, “si no aturem aquest ritme i conscienciem tothom que cal un canvi de model, les previsions són que el 2050, hi hagi més plàstics que peixos al mar i això, no pot ser de cap manera”.

En aquesta intensa jornada de conscienciació han participat els casals d’estiu gestionats per la Fundació Pere Tarrés, els campus esportius del Racing de Bonavista, el Tarragona Handbol Club o el ADT i han col·laborat el Club de Vela Platja Llarga, Europe Direct Tarragona, Sirenas Mediterranian Academy; Griñó, Cator i Sirusa.

Com ja és habitual en les darreres edicions, també han sorgit sirenes i tritons del fons del mar per donar un missatge, dins d’una ampolla de vidre, per tal de protegir el mar i la seva biodiversitat.

 

 


REDACCIÓ23 Maig, 2019
AngelArticles-2-1280x1558.jpg

En quin món vivim, que molts joves prefereixen suïcidar-se a viure-? Què fem tan malament com a societat per emmalaltir mortalment una època vital de rebel·lia, de ser indomable gairebé per obligació, de beure la vida a glops llargs i menjar-se el món a mossegades? Són xifres de la vergonya: el suïcidi és la primera causa de mort entre els joves, fins i tot per sobre dels accidents. Xifra que podria ser més gran perquè, segons alguns estudis, un 5% dels sinistres viaris són suïcidis encoberts.

El fenomen és a tot Europa i especialment sagnant en els països nòrdics, paradigma de societats i democràcies avançades. Quin contrast amb els joves que es deixen la carn i la sang en murs amb filferros de punxes per entrar en aquest mal anomenat primer món nostre. Què terriblement malament ho fem perquè joves que no tenen res valorin la vida per damunt  de tot i joves que ho tenen tot perdin les ganes de viure.

Ho tenen tot … o no. També viuen amb l’amenaça de la precarietat, les altes taxes d’atur, la frustració de ser la generació més preparada de la història que no pot emancipar-se, de veure només carrerons sense sortida al que hauria de ser un enorme món per explorar. No obstant això, per molt dur que sigui, és insultant comparar-lo amb les persones que es juguen la vida creuant el mar dalt de barquetes gairebé de paper.

És el nostre deure tornar les ganes de viure als que les han perdudes,, han renunciat o se les han arrabassat per la raó que sigui. Hem de fer una reflexió urgent, seriosa i en profunditat sobre en quin monstre estem convertint el nostre món i per què no podem parlar d’aquesta xacra social.

Uns anys enrere, ningú parlava de càncer. Era un tabú amagat sota “una llarga malaltia” que ja s’està trencant. Trenquem també amb el tabú del suïcidi i abordem el problema de manera clara per posar-hi remei abans que sigui massa tard.

Ángel JUÁREZ
President de  la Fundació Mare Terra – Mediterrània

 


REDACCIÓ9 Maig, 2019
sopar_-e1557407921701.jpg

Molta conversa, però molt poc compromís. Aquest podria ser el resum del sopar-col·loqui que va tenir lloc al Sol Ric i que va comptar amb la presència dels diversos candidats a l’alcaldia i diferents representants del sector turístic i comercial de Tarragona. ‘Tarragona és una ciutat adormida?’, aquesta era la pregunta que s’havia formulat i que esperava una resposta clara.

Els representants polítics que han assistit al sopar-col·loqui

Els 100 comensals que havien acudit al sopar – a 20 euros per forquilla -, organitzat per Mare Terra, tenien ganes d’expressar-se i de parlar amb els alcaldables, mirant-los als ulls. Els polítics no han volgut mullar-se. Són conscients que un error involuntari o una frase mal calculada pot costar molts vots. Per això, cap dels candidats ha volgut sortir-se’n del guió, tot i que el ‘poble’ insistia una vegada darrere l’altra. Hi havia molta crispació. Tensió. Molts retrets…

La majoria dels presents tenia una ‘història’ per explicar. Els episodis descrits durant la vetllada posava de manifest que el govern municipal, liderat pel socialista Josep Fèlix Ballesteros, no disposa d’un model turístic i comercial clar. Molts han parlat del problema que representa aparcar a Tarragona, l’oci nocturn compaginat amb el descans dels veïns, l’incivisme, i la fragilitat del comerç local.

Alguns dels comensals han coincidit a l’hora de dir que Tarragona no és atractiva pels inversors i que està bruta i descuidada. Una comerciant ha arribat a dir que si l’ajuntament no fa res per convertir la situació, en quatre anys no hi haurà botigues a Tarragona.

Representants de les entitats hosteleres i comercials

Cal autoestima i fer que la marca Tarragona estigui associada a èxit i futur. Tot el contrari del que està passant. Molts han aconsellat els polítics a copiar “allò que funciona en els altres països i ciutats”. Reus ha estat una de les ciutats on molts s’han emmirallat, sobretot per la ‘vidilla’ als seus carrers, als seus locals i al sentiment de pertinença.

A Tarragona, el panorama no és encoratjador. Els carrers estan bruts, la percepció d’inseguretat és un fet, la burocràcia és tremenda i el suport als artistes o als emprenedors brilla per la seva absència. Un dels presents recordava que anar a sopar a Tarragona no és gens d’al·licient quan “ens claven 14 euros per aparcar”. Cal un model de ciutat, sobretot quan s’està parlat d’una ciutat Patrimoni de la Unesco que té els castells i la dieta mediterrània com a béns immaterials de la humanitat.

La candidat de Vox també ha estar present en el sopar

La majoria dels polítics ha reconegut que cal estrènyer lligams amb les associacions per aconseguir que Tarragona esdevingui una ciutat més viva, amable, dinàmica i fins i tot divertida. Dels candidats no s’ha tret massa aigua clara. Han parlat de diàleg i de molta feina per fer, però cap compromís en ferm. Han avançat algunes idees inconnexes i típiques en una campanya electoral.

Han dit frases boniques com que “el turisme ha de ser el gran aliat del comerç” i que cal abaixar el preu dels aparcaments públics, però poca cosa més. Ciutadans proposa que els aparcaments no costin més de 4 euros al dia, mentre que Junts per Tarragona entén que no ha de superar els tres euros. Pel PSC, més concretament per a la regidora Bego Floria, l’aparcament no és un problema. Aquesta afirmació ha merescut la reprovació i una esbroncada sorollosa per part del públic.

Carlos Calderón, candidat de Centrats en Tgna, ha marcat presència

Els representants del sector comercial i turístic han demanat un posicionament molt més actiu i dinàmic al govern municipal perquè Tarragona torni a recuperar la seva brillantor i que es converteixi en una ciutat de referència, on hi hagi ‘vidilla’ a les platges, en la restauració, al comerç i als carrers. Cal despertar la gent i aconseguir que s’impliqui en el dinamisme de la ciutat. Com deia el representant d’Esquerra Republicana cal aconseguir que l’estabilitat política que fa referència en govern de Ballesteros no es converteixi en paràlisi.

Una ciutat adormida, descuidada o poc estimada i d’esquena al mar, acaba provocant desencís entre els seus ciutadans fins que el gris de la ciutat es converteixi en una depressió generalitzada i sense frens. Els polítics ahir van xerrar molt, però no es van comprometre a res… Només a seguir parlant… Tot està parat com el rellotge del restaurant…

 

VÍDEOS

ERC

CIUTADANS

PSC

PP

JUNTS PER TARRAGONA

PRESIDENT DE L’AEH TARRAGONA CIUTAT

REPRESENTANT DE LA PLATAFORMA ‘FARTS DEL SOROLL’

SALVADOR MINGUELLA, PRESIDENT DE LA VIA T




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter