Arxius de angel juarez | Diari La República Checa

REDACCIÓ28 Maig, 2020
espanya-coronavirus-morts.jpg

Ja és oficial. Ja existeix la primera reclamació per via administrativa contra la Generalitat per la seva responsabilitat patrimonial en la gestió de les residències de la Tercera Edat. Ángel Juárez, president de Mare Terra, és el portaveu de la Plataforma d’Afectats pel coronavirus, va perdre la seva mare, interna en un geriàtric del Clot de Barcelona.

En una roda de premsa telemàtica, Ángel Juárez ha recordat que la seva denúncia judicial és “només el començament” del que podrà convertir-se en una macro causa, ja que és d’esperar que milers afectats reclamin danys per falta de diligència en la gestió de les residències. Aquesta reclamació és el pas previ a una possible demanda contra la residència i la seva asseguradora si no s’estima aquesta reclamació en la qual se sol·licita una reparació per danys morals d’uns 150.000 euros, segons van explicar representants de la plataforma afectadoscoronavirus.org, de la qual Juárez n’és el portaveu.

Són moltes les persones afectades que s’estan posant en contacte amb la plataforma per sol·licitar suport legal. Juárez ha explicat que familiars d’ancians morts a La Nostrallar dels Pallaresos s’han posat en contacte per demanar ajuda, ja que estan “desemparats”. Només a Pallaresos han mort més de 50 avis.

El despatx Cremades & Calvo Sotelo Advocats, que representen a Juárez, calcula que si els familiars de totes les 19.000 persones que han mort en residències pel coronavirus, segons algunes estimacions, plantegen una reclamació similar a la presentada contra la Generalitat, la indemnització s’elevaria fins als 2.470 milions d’euros. En aquests moments, la plataforma assessora més de 20 afectats que podrien exercir accions contra residències ubicades en regions com Madrid i Castella i Lleó.

PUBLICITAT

Juárez ha insistit que amb aquesta acció judicial no es tracta de fer política, sinó de reclamar justícia. Malgrat no sentir-se culpable d’haver deixat la seva mare a la residència, diu que cal “fer quelcom” perquè els geriàtrics recuperin la dignitat, ja que “no són un parc de cotxes. Estem parlant de persones humanes, les quals han mort en plena solitud. Amb aquesta reclamació estem intentant donar dignitat als difunts”.

En aquests moments, els advocats estan tenint problemes per accedir a la informació sobre la mort dels avis a les residències. Denuncien falta de transparència per part de l’administració catalana i negant informació. Un fet que provocarà retards en la investigació, però Juárez promet lluitar fins al final contra la impunitat, la injustícia i la indignitat com es va tractar la gent gran.

El portaveu de la plataforma és conscient que passaran molts anys fins que se sàpiga que va passar als geriàtrics. “Jo pensava que la meva mare estava assistida les 24 hores del dia. I ara em pregunto si vaig fer bé en confiar en un geriàtric”, es qüestiona un Ángel Juárez emocionat, assegurant que espera que “paguin pel dany, sofriment i dolor que han provocat a milers de famílies, és un tema de justícia” va assenyalar el reclamant qui també va demanar una auditoria independent davant l'”opacitat i falta de transparència a totes les residències”. “Amb els diners no recuperarem les abraçades”, conclou Juárez.

PUBLICITAT

Advertisement


REDACCIÓ23 Maig, 2020
juarez5-1280x962.jpg

Ángel Juárez sol ser una veu activa en les causes injustes. Arran de la pandèmia del coronavirus, l’Àngel ha perdut la seva mare, la qual residència en una llar de la tercera edat. Juárez és ara el portaveu de la ‘Plataforma d’Afectats pel coronavirus’. Es tracta d’un moviment que pretén buscar solucions a les inquietuds i problemes de les persones que, d’una manera o altra, han patit les conseqüències de la Covid-19. En aquesta entrevista, concedida a larepublicacheca.cat, dóna el seu punt de vist de com s’està gestionant la pandèmia des del punt de vista governamental. Creu que s’han comès errors i que calia fer alguna autocrítica. La Plataforma, d’àmbit estatal, promet no donar treves i Ángel Juárez es compromet en lluitar fins a fer-se justícia


Per què va sorgir la idea de crear la plataforma d’afectats pel coronavirus?
La idea va sorgir a Jérezde la Frontera i Granada, de forma espontània, per part de persones de consultories i gestories. Veient la situació actual, van decidir muntar una plana web on oferir consultes gratuïtes, amb l’objectiu d’ajudar a la població en aquests moments de gran incertesa.
D’altra banda, jo estava buscant bufets d’advocats ‘potents’ que poguessin portar el cas de la meva mare als tribunals. El bufet que vaig escollir, Cremades – CalvoSotelo, ja tenia relació amb els creadors de la Plataforma d’Andalusia. La Plataforma també buscava una persona de caràcter més social, que hagués estat afectada pel coronavirus. M’hi posen en contacte i es va decidir que jo fos el portaveu dels afectats de la “Plataforma Afectados por Coronavirus”.

És d’àmbit estatal, doncs?
Sí, hi ha casos d’arreu del territori espanyol. Pel que fa a les residències, la majoria dels casos es concentren a Catalunya, Madrid, Castella i Lleó i Castella i la Manxa. Però repeteixo, hi ha consultes de tota mena que vénen de tot l’estat.

Es van cometre diferents negligències. Si hagués funcionat tot bé, no hi hauria cap mort

Quin és el seu objectiu real?
Atendre i donar alternatives a les persones afectades en general, ja siguin consells, informació, ajuda en temes laborals i jurídics, inclús psicològics. La finalitat principal és fer justícia i exigir responsabilitats.

Hi ha molts afectats?
Hi ha persones de tota Espanya i cada dia es va fent gran, perquè hi ha milers d’afectats. Des de la seva presentació, les sol·licituds no fan més que augmentar.

Durant la pandèmia vostè va perdre la seva mare. Creu que va haver-hi negligència?
Si, considero que es van cometre diferents negligències. Si hagués funcionat tot bé, no hi hauria cap mort ni se n’hagués anat de les formes en què ho va fer. Però no solament en el procés d’infecció i atenció no s’ha actuat bé, hi ha hagut negligències en diferents aspectes.

Quins?
La primera negligència i la més greu és que no s’haurien d’haver infectat. Se suposa que estava en un lloc per a gent gran i ben protegits, al ser persones fràgils, després de repetir moltes vegades que eren el col·lectiu de risc i que s’havien de protegir.

En segon lloc, no li van realitzar un test fins que va estar ingressada, quan s’haurien haver fet de forma preventiva, en primer lloc al personal que els estava atenent. Aquesta era la manera d’evitar els contagis.
I per acabar, l’acomiadament. S’han anat de forma inhumana i completament solitària, sense un adéu digne. No tindria per què haver estat així. A més a més, tot fou un procés completament opac. Nosaltres no rebíem informació del que estava passant amb les nostres famílies. Ni tan sols vam tenir l’opció d’escollir si els deixàvem o lluitàvem per la vida.

L’Estat té l’obligació de vetllar per la vida i la salut de les persones. El que espero aconseguir és que tot això canviï en matèria de prevenció i protocols

Què va passar exactament?
Se’ns va dir que tenia símptomes de COVID-19. Vam preguntar si se li havien fet tests, i la resposta fou que no en tenien. L’endemà la van portar a l’Hospital del Mar, i al cap d’un dia la van canviar a l’Hospital Misericòrdia, perquè al primer no hi havia places. Al cap de sis dies ens van informar que estava en pal·liatius, ja no hi havia res a fer.

En un primer moment, quan jo parlo amb la directora de la residència en la qual estava per saber com està, pregunto si l’ha visitat el metge. Em va dir que no perquè estava de baixa, i després d’insistir, em van confessar que el metge estava de baixa perquè s’havia infectat. No hi havia metge al centre, hi havia dues infermeres per a tot el geriàtric. És una gran negligència clarament. En els següents dies hi va haver 10 morts més.

Les residències havien estat abandonades pel govern?
No puc respondre-ho taxativament. Sí que hi ha hagut un cert abandonament i els protocols han fallat, si no això no hagués passat. Partint de la base que no són números ni negocis, són vides, l’estat ha de tenir uns controls, siguin geriàtrics públics, concertats o privats. L’Estat té l’obligació de vetllar per la vida i la salut de les persones. El que espero aconseguir és que tot això canviï en matèria de prevenció i protocols. A través de la Plataforma i de les denúncies ho podem aconseguir.

De què es queixa la majoria d’afectats?
Es reben queixes de tot mena: falta d’informació, falta d’assistència, i d’abandonament en certa manera. Es tracten des de temes de salut, fins a administratius, i també moltes qüestions respecte al món laboral.

Com s’està gestionant aquesta pandèmia a nivell governamental?
Està clar que hi ha hagut errors, si no, no hi hauria persones denunciant. Ha faltat autocrítica, humilitat, però no només al govern, sinó a tots. Per posar exemples, hi ha persones que després de dos mesos encara no han cobrat l’ERTO. A buen entendedor, pocas palabras bastan.

(El govern) Tenia informació al gener i no ha començat fins dos mesos després, aquí hauria d’haver-hi autocrítica

Creu que el govern ens ha mentit o amagat informació?
Tenien informació al gener i no han començat fins dos mesos després, aquí hauria d’haver-hi autocrítica. Cal donar un marge d’error perquè ningú està preparat, però jo sóc de l’opinió que si t’equivoques ho dius perquè el poble ho entendrà, tenim una societat madura que pot acceptar errors, però s’han d’admetre.

El sistema sanitari estava preparat?
Per descomptat que no. Per això ens hem confinat, el principal motiu era la por del col·lapse del sistema sanitari. I tampoc ens han informat correctament d’això.

Estem preparats per a un rebrot?
No, mai s’està preparat, però una mica més si per l’experiència que estem tenint.

Com veu la desescalada?
M’agradaria sentir que en la desescalada, els que han pogut salvar-se la vida, no es quedaran amb malalties cròniques ni amb danys col·laterals, en ser un virus desconegut, el que passarà després és una incògnita. Tots els indicis ens portaran que la gent que ha tingut coronavirus podran tenir problemes d’inflamacions, respiratoris, etc. ho anirem veient amb el temps. Haurem d’anar aprenent sobre la marxa.

Aquesta crisi ens portarà problemes de tota mena, sobretot laborals i econòmics…
Tinc molts dubtes sobre la gestió actual, perquè parlo amb professionals i em tranquil·litzen. Si la població fos madura, no caldria parlar de desescalada. Però algunes persones demostren signes d’immaduresa i d’irresponsabilitat quan salten les mesures de seguretat. I, per descomptat, també hi ha gent responsable que exigeix les seves llibertats.

He plorat, a les 8 del vespre amb els aplaudiments al personal sanitari

El problema és que tampoc ja no ens fiem de la informació que ens arriba, no tenim fonts per contrastar. És un tema de formació, i per això la comunicació i la transparència són claus en aquests casos. Sense transparència, autocrítica i sense comunicació és raonable que la gent desconfiï. I ara mateix, no es compleix amb cap dels tres punts.

Jo m’he emocionat els primers dies, inclús he plorat, a les 8 del vespre amb els aplaudiments al personal sanitari, després de sentir quanta gent ha mort, conèixer personal sanitari que està infectat, etc. M’haguera agradat que molts dies s’hagués reivindicat també el sistema sanitari públic.

 

PUBLICITAT

PUBLICITAT
Advertisement


REDACCIÓ12 Maig, 2020
angeljuarez.jpeg

 El president de la Coordinadora d’Entitats de Tarragona (CET) i la Fundació Mare Terra Mediterrània, Ángel Juárez portarà als tribunals la defunció de la seva mare, a causa del coronavirus, després d’haver-se infectat en una residència.

Juárez ha arribat a un acord amb un bufet d’advocats per portar aquesta denúncia a la justícia. Segons un comunicat, assegura que el bufet jurídic que s’encarregarà del cas gestionarà més casos d’afectacions del coronavirus arreu de tota Espanya.

A més també es troba en converses amb diferents col·lectius per crear una plataforma d’afectats pel coronavirus, per denunciar totes les negligències que s’hagin comès. “Després de tot el que hem viscut, mereixem justícia”, assegura Juárez.

PUBLICITAT

 


REDACCIÓ15 Gener, 2020
incendi2-1.jpg

Les entitats es reuneixen aquesta tarda

La Fundació Mediterrània-Mare Terra i la Coordinadora d’Entitats de Tarragona (CET) es reuneixen aquest dimecres a la tarda d’urgència per valorar com es va gestionar l’accident d’IQOXE al polígon químic i no descarten “demanar la dimissió dels responsables de les errades en la cadena de comandament del protocol”.

Des de les dues associacions defensen que s’hauria d’haver decretat un “confinament preventiu” des del primer moment de l’incident i lamenten que ni el CECAT ni l’Ajuntament de Tarragona els informés sobre els fets que se succeïen en el moment de l’explosió del reactor d’IQOXE i en els moments posteriors al desastre químic.

El president de les entitats tarragonines, Ángel Juárez, ha assenyalat que el PLASEQCAT “no funcionarà si no l’elabora i s’implementa amb la col·laboració de les entitats cíviques”. La reunió d’ambdues associacions posarà de manifest l’incident de l’explosió i Juárez ha anunciat que es demanaran responsabilitats a les entitats pel succés.


REDACCIÓ6 Novembre, 2019
reunió-carla_aguilar.jpg

Ángel Juárez i Carla Aguilar

El president de Mare Terra Fundació Mediterrània i de la Coordinadora d’Entitats de Tarragona, Àngel Juárez, ha mantingut una primera trobada oficial amb Carla Aguilar, portaveu del grup municipal En Comú Podem (ECP) primera tinent d’alcalde; i amb Mario Téllez i Francisco Pizarro, de Vila-seca En Comú.

En la reunió, s’ha tractat sobre l’interès del nou equip de Govern d’enfortir el teixit social i Juárez ha proposat poder disposar d’un tècnic que ajudi les entitats, ja que “moltes són tan petites que no tenen capacitat per a tramitar res”. Aguilar ha avançat que ja treballen en “tirar endavant un servei municipal per a les entitats” que anirà en aquesta línia.

Ángel Juárez també ha posat damunt la taula el problema de les barreres arquitectòniques, algunes tan escandaloses com les de l’estació de Renfe i també ha incidit en la necessitat de disposar de més lavabos adaptats. Juárez també ha reclamat l’estudi epidemiològic i ha manifestat el seu suport a la nova cartera de Benestar Animal i a la gestió feta per a controlar els porcs vietnamites del barri de Sant Pere i Sant Pau.

Per una altra banda, Juárez també es va reunir amb el portaveu del grup municipal de Vila-seca en Comú, Mario Téllez i amb Francisco Pizarro, d’ECP, per fer un seguiment de la denúncia de la contaminació per milers d’esferes de plàstic a la platja de la Pineda. En la trobada, també es va acordar col·laborar en projectes en defensa i protecció del medi ambient al municipi de Vila-seca.


REDACCIÓ4 Novembre, 2019
juarez.jpg

Què és la vida? La de les persones, la solitud de ser els únics éssers vius que sabem que morirem. Però, justament per això, també som amos del nostre temps, els únics que podem gestionar-lo. El com ho gestionem ja depèn de com ens veiem a nosaltres mateixos, de la nostra fortalesa o la nostra debilitat, dels nostres complexos i de les nostres pors o de les nostres alegries.

A vegades vivim tant que ens oblidem de ser feliços, que convé recordar sempre que és la finalitat de tots els éssers humans. Vivim en la perpètua contradicció d’una realitat cada vegada més líquida, uns recursos cada vegada més precaris i l’obligació de mostrar-nos sempre joves, actius, amb somriures tan falsos com els de molts candidats a la presidència del Govern.

La informació, que hauria de guiar-nos per aquesta selva, s’ha convertit en una eina inútil per excessiva. Cada dia rebem un bombardeig de dades inassumible i, per si no n’hi hagués prou, en una barreja de la veritat amb la falsedat, l’important amb l’irrellevant, el que és urgent amb la frivolitat i, entremig, que no faltin els gatets.

Davant d’aquest panorama, és fàcil sentir ansietat, angoixa, por o estrès i ens calen eines per domar aquestes sensacions i recordar-nos que la felicitat és el nostre objectiu vital.

En aquest context, estic molt feliç de l’aliança que Mare Terra Fundació Mediterrània ha segellat amb la delegació de Tarragona del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya (COPC) per difondre aquestes eines de salut mental i emocional que tant ens fan falta per viure amb més pau.

Tarragona té, a més, un altre focus de malestar personal en el qual pensem poc fins que ho veiem en tota la seva esplendor. O millor dit, resplendor, el del cel vermell o taronja per fuites o per incendis. Moltes persones, després d’aquests accidents, m’han explicat que ara senten por o que estan nerviós com una mala cosa per si en passa algun de greu. També aquí delegació de Tarragona del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya pot ajudar-nos, i molt, a conviure amb el nostre paisatge industrial amb respecte, però sense por.

Així, m’il·lusiona moltíssim aquesta col·laboració amb el COPC perquè està plena de possibilitats positives per a tothom. Una de les primeres propostes que tenim al cap és la d’oferir formació a les nostres instal·lacions, en grups reduïts, per saber identificar què ens produeix malestar personal i poder així abordar-lo.

És una satisfacció constatar que la delegació de Tarragona del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya, en aquest sentit, és una delegació modèlica per la seva actitud proactiva i oberta a la societat. Els professionals de la psicologia no es queden quiets esperant, sinó que surten al carrer a complir la seva comesa: recordar-nos que hem de ser feliços i ajudar-nos a aconseguir-ho.

Ángel JUÁREZ
President Mare Terra Fundació Mediterrània – Coordinadora d’Entitats de Tarragona – Red Internacional de Escritores por la Tierra

 


REDACCIÓ16 Octubre, 2019

“No nos queda tiempo”, decía en mi último artículo de opinión, pero no pensaba que fuera tan poco. El ejemplo del Mar Menor, con peces boqueando en busca de un oxígeno que ya no tienen por culpa de la mano del hombre, es el espejo que nos muestra que mundo más horripilante nos espera si no hacemos algo ya mismo.

Las administraciones han mirado hacia otro lado demasiado tiempo y ya no vale cerrar los ojos. El desastre ecológico de esta laguna de Murcia es la historia de un disparate consentido y alentado que ha relatado un artículo de La Verdad. Causa desazón leer que en 1987, el Gobierno autonómico aprobó una ley pionera para proteger este ecosistema singular, pero nada más nacer, el PP, capitaneado por el exministro Federico Trillo, la denunció al Tribunal Constitucional.

“Como telón de fondo estaban las pérdidas que podían sufrir los insaciables promotores de la zona y la industria del hormigonado en general”, narra la noticia. La Ley marcaba ya algunas medidas que se proponen hoy en un plan de choque para salvar la laguna, si es que tiene salvación. Total, solo ha  pasado 32 años desprotegida, expoliada, envenenada, intoxicada, sentenciada y ahora, de esos polvos, estos lodos.

Trillo perdió la causa, pero en el 2001, el PP dio el golpe de gracia sacando una Ley del suelo a la que el Mar Menor tenía que adaptarse. Daba igual que pisoteara el Convenio de Ramsar sobre humedales y varias figuras de protección de aves y ecosistemas de la Unión Europea. Una vez más, lo que mandaba era el beneficio económico, aún a costa de hipotecar el futuro.

A todo esto, proliferaron las desaladoras ilegales para regar los campos, algunas tan ocultas que parecen instalaciones de narcotraficantes en vez de agrícolas y una tupida red de tubos y pozos ilegales han explotado los acuíferos sin dar ni un respiro.

La excusa es que nunca llegó el trasvase Tajo-Segura, otro argumento que clama al cielo. Si son tierras de secano, ¿se puede saber por qué se ha estimulado esta economía de regadío? ¿Acaso alguna mente preclara cree que convertirá las piedras en agua como si fuera un mesías haciendo el milagro del agua y el vino?

 

El desastre del Mar Menor puede hacernos abrir los ojos de una vez por todas y tomar medidas, que deberán ser drásticas o no estaremos a tiempo.

Algunos nos acordamos de cuando se instaló la industria petroquímica y secó todos los pozos de Tarragona. Agua de boca para la gran industria que ahora, 40 años después, sigue así. Tan solo se ha avanzado en usar agua de las depuradoras urbanas de Tarragona y Vila-seca-Salou, que suponen una pequeña parte de agua reutilizada de todo un gran caudal de agua de boca. El mini trasvase del Ebro ha sido un impulso para nuestro territorio, pero también aquí hago la misma reflexión: ¿Por qué hacemos una economía basada en el agua si somos zona de secano? ¿Por qué seguimos bombeando agua del río Ebro si los acuíferos ya están regenerados? ¿Por qué, a todo esto, pagamos el agua mucho más cara? Podemos hablar de muchos y muchos ejemplos de la gestión del agua en Tarragona, pero eso ya será tema de otro artículo. Mientras tanto, el reloj sigue corriendo hacia el desastre.

Ángel JUÁREZ
Presidente De Mare Terra Fundació Mediterrània
Red de Escritores por la Tierra – Coordinadora d’Entitats de Tarragona

 


REDACCIÓ12 Setembre, 2019

 Un programa de las fiestas de cualquier barrio de Tarragona nos muestra la curiosa evolución que ha tenido la figura del pregonero. Antiguamente, solían ser políticos que daban su pregón y allí acababa su pena y su gloria. Muchos vecinos ni siquiera sabían quién era el pregonero. Su función era dar paso a las fiestas y ya. Una figura casi de trámite que aparecía- si lo hacía- como de paso en el programa. Los créditos y ya.

Sin embargo, hoy esta figura ha cobrado una especial relevancia y en el programa, se le dedica una página entera como si fuera una autoridad más. Tampoco son ya políticos, sino personas del propio barrio o del tejido asociativo y sí que son conocidas por los vecinos, gracias a la labor que hacen. Son pregoneros mucho más implicados porque saben de lo que hablan y conectan con el barrio porque o forman parte de él o se hacen querer. Son, por tanto, pregoneros más aplaudidos porque, sobre todo, tienen algo que decir.

En esta época nuestra en que lo digital ya se ha mezclado con lo analógico, también vemos como en cada pregón, las redes sociales se inundan con la ¿humilde? figura del pregonero. Ahora bien, también vemos un fenómeno curioso, el de las formaciones políticas que lo sienten más o menos suyo. A veces, porque efectivamente es militante o simpatizante, otras, porque a algunos, les gustaría que lo fuera; otras porque simplemente hay afinidades personales.

Ahora parece que los partidos compitan entre ellos a ver quién suma más pregones en la órbita de su formación.
Cuando les toca este honor, cierran filas en primera línea de claca. Así, solo se ve gente de un partido determinado, pero escasamente del resto. Si el pregonero es de la esfera X, todos son X y se ve alguna Y, alguna Z suelta….pero si es de Y, todos son Y. Al menos, lo que vemos últimamente.

En cualquier caso, ser pregonero de las fiestas es todo un honor y es una alegría que se distinga a personas anónimas fuera de ese día que batallan a favor de su barrio y de su ciudad. Creo que hay que reivindicar la labor callada, esforzada y más que valiosa de estos líderes sociales que, pasito a pasito, ayudan a transformar la sociedad. También de empresarios, deportistas o ciudadanos que miran por su barrio.

Tristemente, algunos de estos impagables vecinos ya han fallecido y tampoco llega el reconocimiento prometido en forma de dedicarle alguna calle de la ciudad y perpetuar así su recuerdo y buen hacer. Es el caso de Jaime Artero, uno de los fundadores de la Coordinadora d’Entitats de Tarragona, organismo del que fue vicepresidente varios años y al que aportó dedicación y compromiso o al dirigente vecinal Domingo Bahíllo, en la ciudad vecina de Reus. Desde aquí, vuelvo a pedir que no se retrase lo que muchos han prometido, pero que no vemos que, de momento, se cumpla.

Tarragona ya respira Santa Tecla y el célebre Eduard Boada pregonará las fiestas desde el balcón consistorial, aunque confío que el año que viene, ya sea a pie de plaza. También hemos visto la supresión del carro de las autoridades por Sant Magí y aplaudo estos pasos de acercamiento. Uno bien dado sería extenderlo también a la agenda del equipo de Gobierno y que pusiera a los líderes sociales y vecinales antes que a los poderes fácticos de esta ciudad.

Ángel JUÁREZ
Es presidente de Mare Terra Fundació Mediterrània, de la Coordinadora d’Entitats de Tarragona y de la Red de Escritores por la Tierra


REDACCIÓ14 Agost, 2019
CONTENIDOR-1.jpg

Un dels punts negres a Tarragona

Res ha canviat, en matèria de neteja a la ciutat de Tarragona. Un dels cavalls de batalla més importants en aquesta campanya electoral, la brutícia evident de la ciutat, segueix sense ser resolta. I aquesta situació, segons la Coordinadora d’Entitats de Tarragona (CET), ja ha sobrepassat un límit.

És per aquest motiu que el col·lectiu demana una reunió urgent amb la direcció d’FCC, l’empresa subcontractada per a realitzar les labors de neteja municipal a Tarragona, “perquè s’han multiplicat les queixes sobre brutícia i punts negres”, asseguren des de la CET.

De fet el seu president, Ángel Juárez ha volgut exculpar als treballadors assegurant que “és injust que es culpi als treballadors, les solucions tenen una altra volada”. Per tant des de la CET creuen que “és un problema entre l’Ajuntament i l’empresa, però els veïns no podem ser els convidats de pedra en una ciutat cada cop més bruta”, com ha assenyalat Juárez.

Juárez assenyalant un punt negre

En la reunió, el president de la CET vol aclarir, sobretot, “si es tracta d’un tema de negligència o si falten efectius i cal revisar el contracte”. A més, també demanarà informació sobre què es fa per fomentar el civisme de la ciutadania. “En altres ciutats, es destina fins a un 2% del contracte en accions de sensibilització” assegura.

Segons assenyala el president de la CET, que “tots ens queixem de brutícia, però mai posem el focus en la planificació ni la gestió ni dels nombres reals del contracte ni com solucionar l’incivisme”.

“Just davant de la nostra seu hi ha contenidors i sempre hi ha brutícia fora, alguna tan curiosa com neveres, runa o mobles. Ens queixem sovint, però tot continua igual. Entenem perfectament la indignació dels veïns, que no tenen la mateixa força que nosaltres, i això s’ha d’arreglar”, ha exemplificat Juárez.

B.V.

 


REDACCIÓ9 Agost, 2019

El fenómeno de las patrullas ciudadanas contra los carteristas será una novedad en Barcelona, pero en Tarragona nos acordamos muy bien cuando los payeses, hartos de que les expoliaran cosechas, maquinaria y les destrozaran sistemas de riego buscando cobre, también salieron a patrullar para protegerse.

En Lleida, los agricultores también tuvieron que organizarse en somatenes para frenar una sangría sin fin de su modo de vida. Tan bien funcionaban estas patrullas que el por aquel entonces conseller de Interior, el controvertido Felip Puig, bendijo y auspició los somatenes, como complemento – por no decir parche- de los Mossos d’Esquadra. Ahora bien, con ciertas condiciones como no ir armados –por suerte, nuestra tierra no es Texas-, no enfrentarse a los ladrones y avisar en seguida a la policía, los verdaderos profesionales de la seguridad.

Cuando Interior cambió de manos, el Parlament de Catalunya aprobó una moción para ponerles fin. Poco contaban, sin embargo, de que los somatenes se resistieron porque los robos habían disminuido.

Es totalmente lógico que las fuerzas policiales desconfíen de las patrullas ciudadanas. Ni tienen formación ni son profesionales y lo que no sucede en toda una vida, puede pasar en un minuto. Como un ladrón sorprendido por los somatenes con las manos en la masa que murió de un ataque al corazón mientras le perseguían.  La investigación no atribuyó esa muerte a las patrullas rurales, pero ahí queda.

Si una de las definiciones de estado es tener el monopolio de la violencia, hay que analizar bien qué son las patrullas ciudadanas en este contexto.

Centramos el foco en los somatenes porque son lo más llamativo, pero si lo abrimos, encontraremos muchísimos más ejemplos de que la gente toma las riendas cuando se hartan de que las autoridades y las administraciones no hagan su trabajo. Un trabajo que, no lo olvidemos, lo paga quien al final, harto de dejadeces, se arremanga y tira por la vía rápida.

Mare Terra Fundació Mediterrània, por ejemplo, hace de patrulla ciudadana de vigilancia y control del medio ambiente, al igual que un buen puñado de entidades ecologistas.

Gracias a la mensajería instantánea, han surgido grupos de voluntarios que limpian montes y playas.

Un grupo de tarraconenses, bajo el nombre de Tarragona TT, denuncia la suciedad en Tarragona y, entre muchas otras  geolocaliza contenedores desbordados o vertederos ilegales.

Un grupo de usuarios del parque de la Ciutat, hartos de tener el pipican en malas condiciones, lo arreglaron ellos mismos. La aplicación Epp del ayuntamiento de Tarragona invita al ciudadano a ser una suerte de policía cívica digital.

Pero tal como la seguridad y el monopolio de la violencia no debe dejarse en manos del ciudadano para evitar la ley del más fuerte –es decir, una jungla-la administración no puede, en ningún caso, dejar en manos de la gente el control de la seguridad ambiental.

Tampoco puede permitirse el lujo de transmitir relajación y laxitud a la hora de controlar episodios de contaminación, de fallos de seguridad o el gran error de que salga más barato pagar la multa si te pillan que no hacer las cosas bien hechas desde el principio.

Una vecina de la Part Baixa publica, cada día en sus redes sociales, los análisis de la calidad del aire de los medidores que tiene instalados en sus casas. Si dice “hoy es buena”, es más creíble que toda la administración junta. Pensemos en ello.

Y pensemos también en los recursos que tenemos, como ciudadanos obligados a patrullar, para que las administraciones hagan su trabajo y no nos obliguen a denunciarlas por prevaricación ni dejadez de funciones.

Ángel JUÁREZ
Presidente de Mare Terra Fundació Mediterrània, de la Coordinadora d’Entitats de Tarragona y de la Red de Escritores por la Tierra




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter