Arxius de angel juarez | Diari La República Checa

ÚLTIMA HORA
REDACCIÓ9 Juliol, 2019
flames_quimica.jpg

Ángel Juárez

La Fundació Mediterrània, presidida per l’activista Ángel Juárez, lamenta la manca d’informació veraç i en temps real arran de l’incendi a l’empresa Miasa Logística ubicada al polígon Entrevies. El líder associatiu alerta pel fet a prop de la indústria química a banda dels veïns, que s’angoixen davant de la manca d’informació, hi ha les vies del tren per on circulen combois carregats de  matèries sensibles, és a dir, “tòxiques, corrosives o inflamables que haurien de passar ben lluny dels barris”.

Ángel Juárez entén que el radi de 500 metres de seguretat regulat pel Pla d’emergències químiques Plaseqcat “és insuficient perquè primer era de 2.000 metres, però com els barris de Ponent són a tocar dels polígons, la Generalitat el va reduir fa uns anys a 500 metres”.

Reclamen un estudi epidemiològic

Estudi epidemiològic
Després d’afirmar que hi ha una sensació generalitzada de “poca credibilitat de les administracions”, reclama de nou “auditories mediambientals perquè no s’entén qui autoritza aquesta proximitat” i reivindica, per enèsima vegada, “l’estudi epidemiològic per saber l’impacte de les petroquímiques en la salut pública”.

El màxim responsable de Mediterrània, recorda que l’estudi epidemiològic és una   proposta que va ser aprovada en ple municipal el 2015 i també per la Generalitat, però que, malauradament, “continua dormint en algun calaix”. No obstant això, “no ens cansarem de reclamar que es faci”.

Referint-se en concret a l’incendi del passat dissabte, on molts veïns van agafar el cotxe i abandonar casa seva davant la manca d’informació, Juárez proposa que en casos d’emergència s’activin uns vehicles amb megafonia amb informació i instruccions clares. També diu que la ràdio publica hauria de ser el mitjà de comunicació oficial, la qual tothom hauria de sintonitzar en situacions de crisi. Juárez aprofita per felicitar Tarragona Ràdio i el digital La República Checa, ja que van ser els mitjans de comunicació que van “reaccionar a l’instant”, mantenint la població informada.

A fi de millorar la informació i la comunicació en casos excepcionals, el líder associatiu recomana “copiar el model alemany, en què cada casa té un cartell penjat de què cal fer en cas d’incident químic. Allà no resen a la Verge del Polígon Petroquímic perquè no passi res”, ironitza.

Juárez vol la CET en el PLASEQCAT

CET convidada
En aquest sentit, Juárez, que també presideix la Coordinadora d’Entitats de Tarragona (CET – organisme que aglutina més d’un centenar d’entitats – reclama que les autoritats informin la CET quan hi hagi qualsevol incident que pugui alarmar la població per tal de “poder-los informar a través dels nostres canals”, perquè considera que “podem aportar credibilitat i més tranquil·litat”.

Així, per exemple, “no es repetiria el desconcert del barri de Bonavista, que va celebrar el seu mercat amb una forta pudor a plàstic i va haver d’aconseguir informació per via nostra”.

Per això, ja ha demanat al delegat de la Generalitat, el republicà Òscar Peris, que la CET formi part del PLASEQCAT i també una reunió amb l’alcalde de Tarragona, Pau Ricomà, per tal de millorar els mecanismes d’informació.

Reunió dimecres, dia 10
Aquest dimecres 10 de juliol, la CET convoca una assemblea per tractar, entre altres temes que continuen encallats, la necessitat de millorar la informació i de l’estudi epidemiològic.

A més, està previst que l’incompliment d’elaborar aquest estudi arribi també al Congrés dels Diputats a través d’una pregunta del grup d’En Comú Podem i Juárez també el reivindicarà en la seva compareixença, encara sense data, a la comissió de Salut del Parlament de Catalunya.

 


REDACCIÓ7 Juliol, 2019
miasa-e1562491814978.jpg

Cabreig monumental en les xarxes a causa de l’incendi en l’empresa Miasa del polígon Entrevies que es dedica a l’emmagatzematge de productes químics. Poc abans de les tres de la matinada, es rebia l’avís de l’incendi.

Tot seguit, s’activava el PLASEQCAT, protocol de seguretat obligatori en aquestes circumstàncies. 20 dotacions dels Bombers de la Generalitat treballaven per controlar i apagar el foc. Les flames i la fumarada s’apreciaven des de diferents punts de la ciutat. Els Mossos d’Esquadra tallaven les carreteres d’accés a Salou. Protecció Civil demanava als veïns de les zones afectades que es confinessin.

Però, tot i això, els residents en aquella zona es queixen de la manca d’informació (contrastada) en temps real i es pregunten per què les alarmes no van sonar. Fonts oficials asseguren que es va donar totes les informacions possibles a través de les xarxes socials (i alguns mitjans de comunicació) i argumenten que les sirenes només sonen quan el confinament de la població és generalitzat. I no era el cas. No obstant això, les explicacions no convencen els veïns, els quals es consideren menystinguts.

Ángel Juárez

Juárez indignat
De fet, el president de la Fundació Mare Terra, Ángel Juárez, assegura que està rebent moltíssimes trucades dels veïns dels barris propers al polígon Entrevies. Els residents lamenten que, de forma oficial, ningú no s’ha posat en contacte amb ells per explicar ‘de debò’ la magnitud i la gravetat del problema. Ningú ha explicat, almenys fins ara, el grau de toxicitat de l’aire que “hem de respirar” després de l’incendi.

Juárez assegura que, fins ara, ningú no s’ha posat en contacte amb nosaltres per traslladar la informació contrastada al fòrum intern que disposa la Coordinadora d’Entitats de Tarragona (CET). És una vergonya”, titlla el president de la Fundació Mediterrània, lamentant que els mecanismes de comunicació hagin tornat a fallar. També insisteix que ha quedat demostrat que el PLASEQCAT no funciona ni funcionarà mentre no es tingui en compte les entitats.

Ángel Juárez apel·la a la valentia dels polítics i reclama “d’una punyetera vegada”, l’estudi epidemiològic. Exigeix també informació “veraç i ràpida” per part d’algun portaveu del govern municipal, de l’alcalde de Tarragona, de Protecció Civil o “d’algú creïble”. Juárez reclama transparència informativa. I assegura que no es tracta d’un caprici sinó “d’un dret ciutadà”.

Els Bombers de la Generalitat ja han donat per controlat l’incendi i han posat terme al confinament.


REDACCIÓ4 Juliol, 2019
pano-dia-platja-2019-1280x330.jpg

Una de les novetats d’enguany és el punt d’hidratació mòbil instal·lat per l’empresa mixta Ematsa, que ha subministrat aigua potable als participants. D’aquesta manera, s’ha evitat l´ús d’ampolles de plàstic.

Els participants exigint: ‘Pou plàstics al mar’

Unes 400 persones, entre els 6 i els 14 anys, han participat, de forma activa en el 28è Dia de conscienciació i sensibilització de les platges. La jornada, que ha començat a les 9h30 a la Platja Llarga de Tarragona, ha estat organitzada per la Fundació Mediterrània – Mare Terra, presidida per Ángel Juárez.

Enguany, el Dia de la Platja es focalitza en la lluita contra els plàstics i, tot i que se centralitza en la platja Llarga de Tarragona, s’estén a la Costa Daurada i també han participat els regidors i regidores de Medi Ambient de Tarragona, Salou, Altafulla, Torredembarra i el Vendrell, a més de regidors de Cs i del PSC de l’Ajuntament de Tarragona i de representants del Port de Tarragona.

La jornada s’ha dedicat a la difusió i sensibilització mediambiental, recollida de brossa i la confecció d’un mural reivindicatiu de grans dimensions amb el lema “#Prou plàstics al mar” que han pintat els participants.

El president de Mediterrània, Ángel Juárez, ha explicat que “es llencen 200 quilos de plàstic al mar, cada segon”, per la qual cosa, “si no aturem aquest ritme i conscienciem tothom que cal un canvi de model, les previsions són que el 2050, hi hagi més plàstics que peixos al mar i això, no pot ser de cap manera”.

En aquesta intensa jornada de conscienciació han participat els casals d’estiu gestionats per la Fundació Pere Tarrés, els campus esportius del Racing de Bonavista, el Tarragona Handbol Club o el ADT i han col·laborat el Club de Vela Platja Llarga, Europe Direct Tarragona, Sirenas Mediterranian Academy; Griñó, Cator i Sirusa.

Com ja és habitual en les darreres edicions, també han sorgit sirenes i tritons del fons del mar per donar un missatge, dins d’una ampolla de vidre, per tal de protegir el mar i la seva biodiversitat.

 

 


REDACCIÓ23 Maig, 2019
AngelArticles-2-1280x1558.jpg

En quin món vivim, que molts joves prefereixen suïcidar-se a viure-? Què fem tan malament com a societat per emmalaltir mortalment una època vital de rebel·lia, de ser indomable gairebé per obligació, de beure la vida a glops llargs i menjar-se el món a mossegades? Són xifres de la vergonya: el suïcidi és la primera causa de mort entre els joves, fins i tot per sobre dels accidents. Xifra que podria ser més gran perquè, segons alguns estudis, un 5% dels sinistres viaris són suïcidis encoberts.

El fenomen és a tot Europa i especialment sagnant en els països nòrdics, paradigma de societats i democràcies avançades. Quin contrast amb els joves que es deixen la carn i la sang en murs amb filferros de punxes per entrar en aquest mal anomenat primer món nostre. Què terriblement malament ho fem perquè joves que no tenen res valorin la vida per damunt  de tot i joves que ho tenen tot perdin les ganes de viure.

Ho tenen tot … o no. També viuen amb l’amenaça de la precarietat, les altes taxes d’atur, la frustració de ser la generació més preparada de la història que no pot emancipar-se, de veure només carrerons sense sortida al que hauria de ser un enorme món per explorar. No obstant això, per molt dur que sigui, és insultant comparar-lo amb les persones que es juguen la vida creuant el mar dalt de barquetes gairebé de paper.

És el nostre deure tornar les ganes de viure als que les han perdudes,, han renunciat o se les han arrabassat per la raó que sigui. Hem de fer una reflexió urgent, seriosa i en profunditat sobre en quin monstre estem convertint el nostre món i per què no podem parlar d’aquesta xacra social.

Uns anys enrere, ningú parlava de càncer. Era un tabú amagat sota “una llarga malaltia” que ja s’està trencant. Trenquem també amb el tabú del suïcidi i abordem el problema de manera clara per posar-hi remei abans que sigui massa tard.

Ángel JUÁREZ
President de  la Fundació Mare Terra – Mediterrània

 


REDACCIÓ9 Maig, 2019
sopar_-e1557407921701.jpg

Molta conversa, però molt poc compromís. Aquest podria ser el resum del sopar-col·loqui que va tenir lloc al Sol Ric i que va comptar amb la presència dels diversos candidats a l’alcaldia i diferents representants del sector turístic i comercial de Tarragona. ‘Tarragona és una ciutat adormida?’, aquesta era la pregunta que s’havia formulat i que esperava una resposta clara.

Els representants polítics que han assistit al sopar-col·loqui

Els 100 comensals que havien acudit al sopar – a 20 euros per forquilla -, organitzat per Mare Terra, tenien ganes d’expressar-se i de parlar amb els alcaldables, mirant-los als ulls. Els polítics no han volgut mullar-se. Són conscients que un error involuntari o una frase mal calculada pot costar molts vots. Per això, cap dels candidats ha volgut sortir-se’n del guió, tot i que el ‘poble’ insistia una vegada darrere l’altra. Hi havia molta crispació. Tensió. Molts retrets…

La majoria dels presents tenia una ‘història’ per explicar. Els episodis descrits durant la vetllada posava de manifest que el govern municipal, liderat pel socialista Josep Fèlix Ballesteros, no disposa d’un model turístic i comercial clar. Molts han parlat del problema que representa aparcar a Tarragona, l’oci nocturn compaginat amb el descans dels veïns, l’incivisme, i la fragilitat del comerç local.

Alguns dels comensals han coincidit a l’hora de dir que Tarragona no és atractiva pels inversors i que està bruta i descuidada. Una comerciant ha arribat a dir que si l’ajuntament no fa res per convertir la situació, en quatre anys no hi haurà botigues a Tarragona.

Representants de les entitats hosteleres i comercials

Cal autoestima i fer que la marca Tarragona estigui associada a èxit i futur. Tot el contrari del que està passant. Molts han aconsellat els polítics a copiar “allò que funciona en els altres països i ciutats”. Reus ha estat una de les ciutats on molts s’han emmirallat, sobretot per la ‘vidilla’ als seus carrers, als seus locals i al sentiment de pertinença.

A Tarragona, el panorama no és encoratjador. Els carrers estan bruts, la percepció d’inseguretat és un fet, la burocràcia és tremenda i el suport als artistes o als emprenedors brilla per la seva absència. Un dels presents recordava que anar a sopar a Tarragona no és gens d’al·licient quan “ens claven 14 euros per aparcar”. Cal un model de ciutat, sobretot quan s’està parlat d’una ciutat Patrimoni de la Unesco que té els castells i la dieta mediterrània com a béns immaterials de la humanitat.

La candidat de Vox també ha estar present en el sopar

La majoria dels polítics ha reconegut que cal estrènyer lligams amb les associacions per aconseguir que Tarragona esdevingui una ciutat més viva, amable, dinàmica i fins i tot divertida. Dels candidats no s’ha tret massa aigua clara. Han parlat de diàleg i de molta feina per fer, però cap compromís en ferm. Han avançat algunes idees inconnexes i típiques en una campanya electoral.

Han dit frases boniques com que “el turisme ha de ser el gran aliat del comerç” i que cal abaixar el preu dels aparcaments públics, però poca cosa més. Ciutadans proposa que els aparcaments no costin més de 4 euros al dia, mentre que Junts per Tarragona entén que no ha de superar els tres euros. Pel PSC, més concretament per a la regidora Bego Floria, l’aparcament no és un problema. Aquesta afirmació ha merescut la reprovació i una esbroncada sorollosa per part del públic.

Carlos Calderón, candidat de Centrats en Tgna, ha marcat presència

Els representants del sector comercial i turístic han demanat un posicionament molt més actiu i dinàmic al govern municipal perquè Tarragona torni a recuperar la seva brillantor i que es converteixi en una ciutat de referència, on hi hagi ‘vidilla’ a les platges, en la restauració, al comerç i als carrers. Cal despertar la gent i aconseguir que s’impliqui en el dinamisme de la ciutat. Com deia el representant d’Esquerra Republicana cal aconseguir que l’estabilitat política que fa referència en govern de Ballesteros no es converteixi en paràlisi.

Una ciutat adormida, descuidada o poc estimada i d’esquena al mar, acaba provocant desencís entre els seus ciutadans fins que el gris de la ciutat es converteixi en una depressió generalitzada i sense frens. Els polítics ahir van xerrar molt, però no es van comprometre a res… Només a seguir parlant… Tot està parat com el rellotge del restaurant…

 

VÍDEOS

ERC

CIUTADANS

PSC

PP

JUNTS PER TARRAGONA

PRESIDENT DE L’AEH TARRAGONA CIUTAT

REPRESENTANT DE LA PLATAFORMA ‘FARTS DEL SOROLL’

SALVADOR MINGUELLA, PRESIDENT DE LA VIA T


REDACCIÓ26 Abril, 2019
AngelArticles-2-1280x1558.jpg

La celebèrrima cita política del “puc prometre i prometo” ha desembocat en un trist, lamentable i generalitzat “puc mentir i menteixo”.

Hi ha barra lliure perquè els candidats menteixin sense cap mena de pudor. A algun igual se li escapa el riure i tot en veure que fàcil és enredar la gent. No entenc com poden guardar la compostura, el posat de no haver trencat mai un plat mentre llancen la vaixella sencera al cap dels seus oponents.

Puc mentir i menteixo que la ciutat tindrà serveis de qualitat. Puc mentir i menteixo que la ciutat estarà neta, serà segura, hi haurà obsessió per crear llocs de treball i qualitat de vida. Puc mentir i menteixo que sóc el més alt, el més guapo, el més intel·ligent, simpàtic i meravellós ser que hi ha sobre el planeta terra i que la resta heu d’estar al meu servei.

M’admira que puguin dir-ho tan amples, sense cap mirament. Serien temibles jugadors de pòquer, però més aviat recorden a tafurs plens de trampes per escurar els badocs. Podrien ser actors formidables, però semblen estàtues vivents, immòbils al seu lloc, a canvi d’uns calerons.

Em pregunto com hem arribat fins aquí i la resposta- crec que podran estar d’acord amb mi- és que ens hem deixat. Ens hem deixat que ens menteixin a la cara una vegada i una altra i una altra més sense que hi hagi cap conseqüència. Hem permès que la paraula, el bon nom, que és un dels béns més preuats que tenim les persones, s’empastifi al fang de la mentida i no passi res.

Sense reprovació social, creix la impunitat.

Però si les mentides es multipliquen com pans i peixos i no passa res, al final ja estan tan normalitzades que, al final, els que semblem estàtues vivents som nosaltres.

I ja està bé de deixar que aquesta bola, mai millor dit, es faci grossa i segueixi rodant costa avall de la decència.

Per si de cas creuen que exagero, fa gairebé 30 anys que Mediterrània reclama un estudi epidemiològic per saber l’estat de la nostra salut pública. Fa gairebé 4 anys, l’Ajuntament de Tarragona va acordar, per majoria absoluta, impulsar aquest estudi i seguim esperant.

Ja no sé ni quants anys han passat des de les promeses del Govern central de desdoblar la N-340 mentre seguim sumant morts i ferits. O d’impulsar el Corredor del Mediterrani mentre es perden inversions milionàries. Ni quants passaran fins que la Generalitat alleugereixi d’una vegada les llistes d’espera i tinguem hospitals en condicions o la Residencial recuperi la seva antiga esplendor.

Però no passa res. Són temps electorals i tot és meravellós. Siguem feliços que aviat s’acaba.

Ángel JUÁREZ
President de Mare Terra Fundació Mediterrània i de la Coordinadora d’Entitats de Tarragona

 


REDACCIÓ17 Abril, 2019
reuniocentrats-e1555514269352.jpg

El president de la Fundació Mare Terra Fundació Mediterrània, Ángel Juárez, s’ha trobat amb el cap de llista de Centrats en Tarragona, Carlos Calderón. L’alcaldable, acompanyat per la número dos de la candidatura, Josepa Loos i el secretari d’organització del partit, Hèctor Álvarez, s’han desplaçat a la seu de l’ONG amb l’objectiu de sumar-se a la reivindicació de realitzar un estudi epidemiològic al Camp de Tarragona, una demanda històrica liderada per la fundació.

Ángel Juárez amb els dirigents de ‘Centrats en Tarragona’

En la reunió, a més, han presentat a Juárez – el qual també presideix la Coordinadora d’Entitats de Tarragona, que aquesta setmana ha sumat al Nàstic entre els prop de 120 membres de l’organització – el seu programa, que com indica el seu nom, se centra en Tarragona.

Entre el repàs de temes tractats en aquesta trobada, destaquen punts com l’estat de la ciutat, les necessitats específiques dels barris o els actius patrimonials i econòmics.

En aquest sentit, Centrats en Tarragona ha mostrat el seu interès en assistir a la següent edició dels Àpats de Mediterrània al Solric, que se celebrarà el pròxim dimecres 8 de maig (just un dia abans de l’enganxada de cartells que dóna el tret de sortida a la campanya electoral) al restaurant Solric.

 


REDACCIÓ24 Gener, 2019
debat.png

Rubén Viñuales, líder de Ciutadans

Personalitats de primer nivell es pronunciaran sobre temes candents de l’actualitat. Els assistents podran esclarir alguns dels seus dubtes, formulant preguntes als convidats.

Aquesta és la fórmula que la Fundació Mediterrània i el restaurant Solric posaran en marxa ja a partir del proper 31 de gener per provocar el debat i analitzar qüestions importants tant a nivell social com polític a Tarragona.

Dídac Nadal, portaveu del PDeCAT

La iniciativa, batejada com ‘Els àpats de Mediterrània al Solric’, té com a principal objectiu “és obrir un nou espai de debat a la ciutat i que tothom pugui dir la seva i que d’aquest debat es pugui treure idees innovadores per a Tarragona”.

Àngel Juárez i Francesc Ferreres, president de Mediterrània i soci del Solric, ja tenen convidats pel primer sopar-col·loqui: els portaveus municipals de Ciutadans i PDeCAT, Rubén Viñuales i Dídac Nadal, respectivament. Els dos candidats a l’alcaldia de Tarragona compartiran el seu punt de vista sobre el futur de la ciutat que esperen governar.

Francesc Ferreres i Ángel Juárez

El preu del menú és de 20 euros i inclou primer, segon i postres a escollir entre dues opcions, pa, beguda i cafè.

Les persones que vulguin assistir al sopar-tertúlia poden fer-ho enviant un correu electrònic o trucant al telèfon 977 232 032. Es poden fer reserves fins al 30 de gener.

 


REDACCIÓ3 Gener, 2019
AngelArticles-1280x1558.jpg

A ‘Blade Runner’, l’obra mestra de Ridley Scott rodada el 1982, tots els automòbils són voladors, els robots estan tan avançats que es confonen amb persones, i una bona part de la humanitat resideix en planetes que han estat colonitzats. Tot això ve al cas perquè la pel·lícula s’ambienta… l’any 2019! Ho sento, amic Scott, però et vas passar de frenada. Els cotxes encara no volen (però continuen contaminant), els robots encara llueixen com robots i de moment només hem viatjat a la Lluna i no sembla que haguem d’arribar més lluny en molt de temps.  Més enllà d’aquesta broma cinèfila, considero frustrant que ja haguem donat la benvinguda al 2019 i continuem arrossegant els mateixos problemes que el 2018, 2017, 2016… El temps passa i res no canvia. Un altre any més, i la vida continua igual.

Fa dotze mesos vaig redactar una carta als Reis Mags titulada ‘Any nou, queixes velles’, en la qual apuntava quins eren els meus anhels per al 2018. En ella hi apareixien aquetes línies: “que aquests desitjos es compleixin no depèn de mi, però m’hi deixaré la vida. El 2019, quan arribi el moment de redactar una nova carta als reis, comprovaré si l’esforç ha estat o no en va”. Qui em coneix sap que sóc un home que compleix les seves promeses, encara que aquestes em facin mal. Per això, i tot i que em temo el pitjor, repasso la llista per comprovar que, efectivament, la majoria de peticions del 2018 no han estat resoltes. Un any llençat a la brossa, i a sobre al contenidor equivocat. No puc dir que sigui una sorpresa. La meva intuïció, que és el meu sisè sentit i una companya fidel de batalles, continua sense fallar-me.

Arribats a aquest punt, el més senzill és caure en la depressió, abaixar els braços i no tornar a aixecar-los, treure la bandera blanca i assumir que hem fallat i que les generacions posteriors tindran un futur molt obscur. Seria una decisió comprensible… però també molt còmoda. I l’art de gandulejar, vagi vostè a saber per què, mai ha estat sant de la meva devoció. La meva consciència m’obliga a posar sobre la taula quatre idees que seran essencials si volem que el 2019 sigui l’any en què tot canviï per sempre:

Hem de plantejar el 2019 com un any en què existeixen determinades línies vermelles que no hem de trepitjar, i encara menys creuar-les. El 2018 hi havia algunes que semblaven insalvables que s’han traspassat amb total impunitat mentre alguns miraven cap a un altre costat. Quan parlo de línies vermelles em refereixo a que siguis del partit que siguis, i tinguis la ideologia que tinguis, s’ha de lluitar i defensar els drets humans i la igualtat d’oportunitats, sense importar a on hagis nascut, d’on vinguis, com és el teu aparell reproductor, amb qui te’n vas al llit o el color de la teva pell. Durant el 2018 hem experimentat un gran retrocés social, i l’instint em diu que trigarem molt de temps en recuperar allò que hem perdut. Qüestions com exigir la derogació de la llei contra la violència de gènere em provoquen una gran indignació (i vergonya aliena com a ésser humà). En fi, tan sols cal mirar els darrers sondejos electorals per entendre de què estic parlant i per què estic tan preocupat. Tant de bo que el 2018 hagi suposat un pas enrere, però hagi estat per agafar embranzida i saltar amb més força.

L’auge de la ultradreta al món em porta a exigir a l’Organització de les Nacions Unides (com ja vaig fer en una carta oberta dirigida al seu president, António Guterres), que recuperi el seu rol protagonista i faci complir a tots els estats del món la Declaració Universal dels Drets Humans, en la qual es proclama que tot individu té dret a la vida, la llibertat i la seguretat de la seva persona. Que es posin les piles d’una vegada perquè estic fart de veure morir persones indefenses al mar.

A nivell mediambiental, un any més, la situació és crítica. No sé si ens donarà temps a arreglar el desastre que estem teixint entre tots. La cimera de Katowice no ha servit de res (quina sorpresa!), i líders de potències mundials com Trump o Bolsonaro (la seva irrupció, per cert, és una de les pitjors notícies del 2018) continuen negant l’evidència i afirmen que el canvi climàtic és un invent dels científics. I, per si no fos prou, els japonesos han decidit viatjar en el temps i reprendran la caça de balenes. En aquest punt, reconec que em costa molt trobar una escletxa d’esperança. Tan sols puc demanar que les persones que ens governen siguin responsables i adoptin les mesures necessàries per treure’ns d’aquest carreró sense sortida abans que sigui tard (en realitat, sospito que ja ho és).

Finalment, a nivell local, a qui l’interessi que es llegeixi la carta del 2018 perquè les peticions són les mateixes, punt per punt. Vull fer una menció especial a l’estudi epidemiològic, que ni és ni se l’espera. Quanta saliva gastada en paraules que no ens porten enlloc…

Com serà la meva carta als Reis del 2020? Tornarà a ser tan semblant a la dels anys anteriors? Ningú ho sap, però desitjo amb totes les meves forces no haver d’escriure-la. Perquè si el 2019 és tan dolent a nivell social i mediambiental com el seu antecessor, la caiguda i el descens als inferns serà irremeiable. Ni els Reis Mags ens podran salvar de l’hecatombe.

Ángel JUÁREZ
President de Mare Terra Fundació Mediterrània i de la Red Internacional de Escritores por la Tierra

 


REDACCIÓ14 Desembre, 2018
CET3-1280x820.jpg

El president de la Fundació Mediterrània i la Coordinadora d’Entitats de Tarragona (CET), Ángel Juárez, ha reclamat a l’alcalde Ballesteros la creació d’un Consell de Ciutadans. Un òrgan consultiu que tindrà com a principal objectiu representar la ciutadania i tenir, en definitiva, pes en la corporació municipal. La idea és que no quedin al calaix projectes interessants i importants per a la ciutat, com pot ser el cas de la façana marítima o l’edifici del Banc d’Espanya.

Ángel Juárez ha fet aquesta petició durant el dinar de Nadal de Mediterrània, al qual han assistit l’alcalde de Tarragona, la regidora Elvira Ferrando, el secretari general de la UGT a Tarragona, el president del Nàstic, diputats del PSC i Podem i regidors de Ciutadans i Esquerra Republicana. També han acudit a la trobada representants d’entitats bancàries, associacions veïnals, empresaris i periodistes. L’absència dels regidors del PP – soci de govern de Ballesteros – ha estta comentada. Dídac Nadal no ha assistit perquè estava visitant els presos polítics a Lledoners.

Juárez, aprofitant la presència del batlle, ha demanat que es duguin a terme millores necessàries a la seu de la Coordinadora d’Entitats a Torreforta, immoble de titularitat municipal.

Fent balanç de l’any, el dirigent associatiu ha assegurat que 2018 ha estat “magnífic”, sobretot perquè “vam inaugurar la maqueta del Francolí”, un instrument indispensable per estudiar el riu. Ha destacat que el nombre d’estudiants que participen en accions d’educació ambiental ha incrementat significativament.

Referint-se al 2019, Ángel Juárez ha deixat caure que els propers Premis Ones Mediterrània, que celebren la seva 25a edició, seran sonats, perquè s’està preparant una festa “molta grossa”.

VIDEO




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter