19. Abril 2024

Arxius de alcalde de tarragona | Diari La República Checa

REDACCIÓ18 Juny, 2023
rvimuales-1280x427.jpg

El PSC ha recuperat l’alcaldia de Tarragona, després d’un mandat a mans d’ERC, de la mà de l’advocat Rubén Viñuales, que va ser líder local de Ciutadans durant anys, però que a finals del 2020 va trencar el carnet per sumar-se a les files socialistes.

Criat al poc cuidat barri tarragoní de Campclar, el més pobre de la ciutat de Tarragona, i fill d’una perruquera i un cambrer, Viñuales es reivindica sovint com un exemple de l’èxit de les polítiques socialistes i socialdemòcrates, que van permetre que ell i els seus dos germans aconseguissin ser universitaris.

Viñuales va guanyar les eleccions del 28-M passat a Tarragona amb nou regidors, seguit per ERC, que en va obtenir sis; el PP, amb quatre; Vox i Junts, amb tres cadascun; i els comuns, amb dos; uns resultats que han impedit que hi hagués cap majoria alternativa a la seva investidura.

Amb la seva investidura, Viñuales ha esdevingut el tercer alcalde socialista de Tarragona, prenent el testimoni de Josep Félix Ballesteros, que ho va ser entre el 2007 i el 2019, i Josep Maria Recasens (1979-1989).

Entremig, CiU va tenir la vara de comandament de la ciutat des del 1989 fins al 2007, amb Joan Miquel Nadal, i el republicà Pau Ricomà durant la legislatura passada.

Nascut a Tarragona el 26 de juny de 1983, Viñuales va militar a Ciutadans durant vuit anys, entre el 2012 i el 2020, sent en dues ocasions el candidat a l’alcaldia de la ciutat per la formació liberal i exercint de portaveu del grup municipal.

Tot i això, el desembre del 2020 va anunciar la seva marxa de CS i va fitxar pel PSC, com a número dos de la llista socialista per Tarragona a les eleccions catalanes del 14 de febrer del 2021.

Fill d’una perruquera i un cambrer – a qui no es cansa de mencionar-lo -, Viñuales sovint es reivindica com un exemple de l’èxit de les polítiques socialistes i socialdemòcrates, que van permetre que ell i els seus dos germans aconseguissin ser universitaris.

Advocat de professió especialitzat en dret penal i públic, el 2011 va fundar el seu propi despatx i ha estat professor associat del Departament de Dret Privat de la Universitat Rovira i Virgili. Rubén té dues filles menors.

Com a diputat del Parlament, és membre de la comissió de Justícia de la cambra, i forma part de l’anomenat Govern Alternatiu que va crear el PSC per fer oposició a l’Executiu de Pere Aragonès com a conseller de Justícia.

PUBLICITAT













REDACCIÓ13 Juny, 2023
rvinuales11-1280x960.jpg

Les eleccions generals convocades pel pròxim 23 de juliol no condicionaran la governabilitat i els possibles pactes a l’Ajuntament de Tarragona. Així ho assegura el candidat socialista i guanyador de les eleccions municipals, Rubén Viñuales, que manté la seva voluntat de governar en solitari i amb minoria a partir de la investidura de dissabte. Viñuales destaca la “predisposició” de la resta de partits, “excepte la CUP”, a facilitar el traspàs i confia poder arribar a acords per desencallar els grans temes de ciutat pendents. Apunta, a més, ha arribat a un acord “ampli” amb altres formacions per crear un cordó sanitari que aïlli els dos regidors de Vox, evitant la seva entrada a les empreses municipals.

La convocatòria de les eleccions generals just l’endemà de la victòria electoral a Tarragona, assegura, no trastocarà els seus plans de governar amb minoria al consistori durant els pròxims quatre anys. “Si hagués estat necessari el suport extern d’alguna formació podria influir”, argumenta. Amb 9 regidors, però, a cinc de la majoria absoluta en un consistori de 27, confia poder desplegar el seu programa, de moment.

“He trobat una predisposició magnífica de tots els partits, menys la CUP, per fer el traspàs i intentar ajudar”, apunta. Lloa, en aquest sentit, l’encara alcalde en funcions, Pau Ricomà, i també els portaveus de Junts i dels Comuns, Jordi Sendra i Jordi Collado. Diu ser “conscient” que no disposa de majoria absoluta però confia que l’oposició comparteix amb ells la “mateixa voluntat de millorar la ciutat” i que, per aquesta raó, la convocatòria no afectarà.

Viñuales persisteix  en la seva intenció de traçar un codó sanitari clar per aïllar els dos regidors que ha obtingut Vox

Des del seu despatx del grup municipal del PSC, Viñuales afronta la setmana prèvia al ple d’investidura amb la vista posada també en el Parlament. Serà la seva última setmana com a diputat socialista abans que, amb tota probabilitat, sigui investit dissabte al migdia com a nou alcalde de Tarragona. El partit recupera l’alcaldia que no va poder revalidar Josep Fèlix Ballesteros el 2019 i ho fa amb un cap de llista que, llavors, encapçalava la candidatura taronja.

No creu, ara, que la incorporació com a nous càrrecs del govern municipal socialista d’excompanys de viatge de la formació taronja hagi generat cert malestar. Lloa les seves capacitats i la seva integració a la nova formació. “Per primera vegada, hi ha més dones que homes al govern”, respon.

La batalla de les “coses petites”
Externament, Viñuales és optimista sobre el marge de maniobra que li acabarà permetent l’oposició. “Crec que tindré més batalla en coses petites que en les grans”, afirma. Espera que els grans projectes de ciutat puguin ser aprovats per la mateixa “lògica” de la seva importància. “Seran bons per a la ciutat i trobarem suports, també d’ERC”, insisteix. En aspectes més ideològics o les mocions és on, avança, pot trobar un ambient de mar confrontació.

Persisteix el guanyador de les eleccions a Tarragona en la seva intenció de traçar un codó sanitari clar per aïllar els dos regidors que ha obtingut Vox. “Als que ens agrada la història sabem què significa un tipus d’ideologia i com utilitza el propi sistema per acabar amb el sistema. Em fa molta por”, apunta. Amb voluntat de “desemmascarar” la formació d’ultradreta, ha plantejat a diverses formacions del consistori un acord, “suficientment ampli perquè sigui satisfactori”, per excloure Vox de la representació de les empreses municipals. Rebutja concretar les fórmules per garantir “l’èxit” d’aquesta estratègia.

Al carrer em demanen que tingui cura de l’espai públic de la ciutat

Si es confirmen les previsions, dilluns vinent Viñuales exercirà ja com a alcalde i, anuncia, que començarà visitant els funcionaris i treballadors municipals. Des del punt de vista programàtic, apunta, serà l’espai públic. “La neteja, la jardineria, les rajoles qe es mouen, la seguretat. La gent pel carrer em demana això: no em demanen una piscina climatitzada. Em demanen que tingui cura de l’espai públic de la ciutat”, apunta.

El polèmic contracte de la neteja
Sobre la taula tindrà alguns dels problemes que han enverinat el debat polític del consistori durant els últims anys. El nou contracte de la neteja, suspès en aquests moments pel Tribunal Català de Contractes del Sector Públic, és un dels principals. “Hem de veure què podem salvar. No és un contracte competitiu i no s’hi presentarà cap empresa. És el contracte que hauríem de fer per a d’aquí dotze o quinze anys”, assegura Viñuales, tot insistint que el consistori no disposa ara de capacitat econòmica ni tècnica per implementar la recollida amb vehicles propulsats amb hidrogen.

Contracte de la neteja: No és un contracte competitiu i no s’hi presentarà cap empresa

Els treballs per aprovar un nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) serà un dels principals exàmens que haurà de superar el nou govern. Avisa que al 2025 caduquen les normes subsidiàries i això podria fer retornar el planejament de la ciutat al dels anys 80. Proposa crear una gerència d’urbanisme i, també, nomenar un director o directora del POUM.

El guanyador de les eleccions a Tarragona considera que, malgrat les diferències, hi ha “punts de connexió” amb la resta de grups municipals. Rebutja “acumular” el creixement d’habitatges a Ponent i aposta per créixer per Llevant, rescatant Terres Cavades. Creu que cal “connectar” un “Ponent verd”, habilitant nous espais naturalitzats a partir de les quotes urbanístiques al voltant del desenvolupament del vial Tarradellas.

Reforç tecnològic per a la seguretat
La seguretat ciutadana, afegeix, ocuparà també un espai important en les prioritats del nou govern.

L’alcalde n’assumirà directament les competències. Viñuales defensa que la ciutat “no és insegura”, però matisa que existeixen situacions que generen “alarma social” i cita les ocupacions d’immobles, els conreus inodor de marihuana, problemes de convivència o furts. “Aquestes coses s’han de combatre”, afirma. Ho vol fer incrementant la plantilla de la guàrdia urbana i integrant l’ús de noves tecnologies de videovigilància i aplicacions específiques de gestió de la seguretat per produir una efecte “dissuasori” i “reactiu”, “sense que siguin un Gran Germà”. “No hi haurà gent mirant què es fa contínuament. Volem que la gent sàpiga que no es poden fer maleses, que en aquesta ciutat no es pot delinquir”, sentencia.

Volem que la gent sàpiga que no es poden fer maleses, que en aquesta ciutat no es pot delinquir

Dins del cartipàs presentat, Viñuales s’ha reservat també les competències per desencallar, al llarg d’aquest mandat, l’ús de dues de les edificacions més simbòliques de la ciutat i que porten dècades aixecant debats i confrontacions polítiques. D’una banda, aposta per seguir buscant finançament per al projecte Rambla Science a l’antiga seu del Banc d’Espanya, vinguin d’Europa o, també, precisa, del 2% Cultural. En el cas de la Tabacalera, dibuixa diferents opcions: des d’un espai multidisciplinar, amb biblioteca o centre de recerca a un únic ús, que podria estar vinculat a les noves tecnologies i amb la participació d’alguna multinacional del sector. Això sí, remarca, sense que deixi de ser un “espai obert a la ciutadania i que no es podrà tancar”. Tampoc descarta que, finalment, l’edifici l’acabi usant l’administració local.

Un traçat de tram que no convenç
Altres carpetes obertes a les quals haurà de fer front són el traçat del nou tramvia del Camp de Tarragona, amb una proposta de traçat d’entrada en forma d’Y que no acaba de convèncer Viñuales per les conseqüències urbanístiques que tindria sobre el carrer del Mar. En aquest sentit, aposta perquè aquesta via s’acabi convertint amb una rambla que connecti la ciutat amb l’espai costaner i amb la idea de reformular el trànsit del carrer Real.

Viñuales farà els possibles perquè Tarragona aculli una festa Pride 

El virtual alcalde de Tarragona també s’ha compromès a apostar per polítiques que busquin la “igualtat efectiva entre homes i dones” i posicionar-se en defensa dels col·lectius LGTBi, amb la proposta de fer més visibles les seves reivindicacions amb l’organització d’una festa Pride a Tarragona.

 

PUBLICITAT












REDACCIÓ19 Gener, 2023
ricoma_rep-1280x846.jpg

L’alcalde de Tarragona s’ha desplaçat a Fitur per participar en diferents esdeveniments relacionats amb la promoció de la ciutat patrimoni de la Humanitat. Pau Ricomà instat a comentar la poca visibilitat de Tarragona a l’estand que porta la marca Costa Daurada, ha confessat que, com és obvi, li agradaria que Tarragona tingués més visibilitat.

Lluny de criticar el govern de la Generalitat o la seva estratègia turística, el batlle ha admès que, en aquesta ocasió, la marca turística Catalunya ha decidit projectar i fer una aposta clara per Barcelona.

Ricomà no ha volgut entrar en polèmiques ni posicionar-se al costat, per exemple, de Salou que es queixa de no tenir visibilitat malgrat la potència de la seva marca turística. El cap de l’executiu tarragoní ha dit que “nosaltres no deixarem de mencionar i promocionar el potencial de la nostra ciutat en totes les nostres trobades amb empreses o proveïdors”.

Aquest matí, a Fitur, l’alcalde s’ha reunit amb redactors del New Tork Times. Aquesta trobada es produeix dies després que el diari d’Arthur Sulzberger hagués inclòs Tarragona entre les 50 primeres ciutats del món que mereixen ser visitades.

VÍDEO

PUBLICITAT









REDACCIÓ1 Novembre, 2022
pau-ricomà.jpg

Podríem dir, atenent d’entrada el percentatge de població que hi habita, que les ciutats són un model d’èxit. Històricament, el seu desenvolupament ha anat associat a l’activitat econòmica, amb un paper destacadíssim del comerç, a l’eficiència de la prestació de serveis en virtut de la població que s’hi concentri i a tot un seguit d’infraestructures sistèmiques que assegurin l’habitabilitat en les millors condicions.

Tanmateix, a la majoria de ciutats –entre les quals Tarragona– la simple observació ens revela una conjunt d’imperfeccions que ens dificulten la vida quotidiana. Des d’aspectes que afecten a l’accessibilitat, com les voreres en general estretes, interrompudes per pals de la llum o arbres, fins a barris desconnectats els uns dels altres, que només estan comunicats a través del transport carbonitzat, públic o privat.

Una reflexió que ens podríem fer és qui ha construït les ciutats actuals? Em refereixo sobretot a les de les dues darreres centúries –les històriques també però van per un altra banda–. Les ciutats on tenim les nostres cases, on hi ha els comerços on comprem, on els nens i les nenes necessiten espais de joc, on la gent gran surt de passeig, on a les persones que s’hi estableixen els calen espais d’interrelació, on les noies i els nois volen viure la vida en plenitud.

M’atreviria a dir, sense equivocar-me, que hi ha una categoria de persones que porten 200 anys construint les ciutats: homes, varons, d’entre 50 i 65 anys. Aquestes ciutats que concentren una barreja màgica d’accents, necessitats i sensibilitats acaben sent el resultat d’una feina ben intencionada i moltes vegades bona, però de només una tipologia de persones.

En la mateixa línia ens podríem preguntar quins sectors han estat cridats a compartir la planificació de les ciutats, a decidir com creixeran, quines infraestructures bàsiques tindran i on s’establiran, com es mouran les persones d’un lloc a un altre, quina relació jeràrquica tindrà el vianant respecte al cotxe, el transport públic respecte al privat i el descarbonitzat en front del contaminant.

Tradicionalment els sectors dedicats a la construcció i a l’urbanisme han sigut els que s’han sentit més cridats a les responsabilitats de planificació

Tradicionalment els sectors dedicats a la construcció i a l’urbanisme han sigut els que s’han sentit més cridats a les responsabilitats de planificació. Moltes vegades amb consideració del que és el benefici general, però moltes altres incentivats pel rendiment econòmic. I segurament aquest rendiment pot explicar el desgavell del creixement de Tarragona als darrers setanta anys, convertint-se en una de les ciutats més disgregades de Catalunya.

En proper 8 de novembre comencem el procés participatiu del POUM, que no és altra cosa que el gran debat de ciutat que ha de definir com es desenvoluparà Tarragona d’ara en endavant. I és a través dels mecanismes de participació que ens toca definir entre tots la ciutat on viurem i on volem que visquin els nostres fills i nets. Els experts faran la seva feina de desenvolupar tècnicament els processos administratius i urbanístics que se’n derivin, però el somni l’hem de posar entre tots.
Tenim l’oportunitat de decidir en quina direcció ha de créixer la ciutat: si volem mantenir els enormes espais buits entre els diversos barris o si els volem humanitzar; si volem acabar d’una vegada per totes amb les grans cicatrius que ens separen els uns als altres; si volem convertir el riu en un nexe d’unió i no de separació; si volem nous complexos educatius i on els volem; de quina manera ens hem de moure per la ciutat per reduir els efectes contaminants; com hem de preservar les zones amb més valor natural i paisatgístic; com hem d’allunyar les mercaderies perilloses de les zones habitades…

En proper 8 de novembre comencem el procés participatiu del POUM, que no és altra cosa que el gran debat de ciutat que ha de definir com es desenvoluparà Tarragona d’ara en endavant

El que rotundament no volem és dibuixar Tarragona des de despatxos, entre experts i grups d’interès. Tarragona només serà la ciutat que ens agradaria si tothom hi intervé, si les persones que no tenen altre interès que viure a la millor ciutat que es puguin imaginar fan sentir la seva veu. Per això volem que cada ciutadà sigui un agent actiu en el gran canvi que tenim a les nostres mans i al que totes i tots esteu convidats. Necessitem escoltar-vos, necessitem sentir totes les veus en aquest procés participatiu que ara arrenquem. Perquè Tarragona és teva, Tarragona ets tu.

✍🏽 Pau RICOMÀ
Alcalde de Tarragona


REDACCIÓ28 Febrer, 2021
ricoma03-1280x960.jpg

L’alcalde de Tarragona rep un periodista del digital larepublicacheca.cat al seu despatx. Fa un balanç de l’actualitat política i també explica la seva gestió de la pandèmia. Pau Ricomà, que està decidit a presentar-se a la reelecció, es manifesta molt crític al canvi de jaqueta de Rubén Viñuales. No obstant això, defensa el canvi de partit de Carles Castillo. El batlle reconeix que li costaria passar a l’oposició després d’ocupat la presidència de la corporació. També parla de la moció de censura que s’estava coent entre els partits de l’oposició. L’alcalde assegura que no ha canviat gens des que va arribar al despatx presidencial de la Plaça de la Font. També fa referència a les crítiques dels sindicats i a la contracta de la neteja…


Abans que res, començo per preguntar-li com està Tarragona…

Tinc una sensació ambivalent. Tarragona pateix com tots els pobles. Tenim preocupació pel sector sanitari que està treballant sota molt d’estrès i en condicions difícils, per la gent que treballa a les llars i també pels sectors de l’hostaleria, restauració i comerç. Estem vivint situacions realment complicades. Estem intentant respondre a aquesta realitat amb responsabilitat, serietat i solidaritat. Intentem ajudar-los en la mesura de les nostres possibilitats.

Quan surt al carrer què no li agrada de Tarragona?
No m’agrada que la gent no es pugui guanyar la vida tranquil·lament. M’agradaria que tot fos diferent i que hi hagués més alegria. Però no depèn de nosaltres… La situació és difícil a nivell mundial.

Què s’està fent l’ajuntament per ajudar a aquesta gent a guanyar-se la vida?
Fem tot el que està a les nostres mans. Donen ajudes directes – aviat en donarem més –, vam tallar carrers per permetre la instal·lació de terrasses – n’hi ha 100 de noves –. Són accions discretes, però que estem veient que estan donant els seus fruits. No puc amagar que la situació és difícil. Van intermediar entre propietaris d’establiments i llogaters, també hem tingut cura dels sensesostre…

Les ajudes directes respecten a algun pressupost?
Estem parlant d’un pressupost d’un milió i les ajudes eren, bàsicament, de 400, 500 i 2.000 euros. Érem conscients que el sector de l’oci nocturn era el més perjudicat i de retruc el que més ajuda necessitava…

Són suficients aquestes ajudes?
No, clar que no. Nosaltres fem el que podem i el curiós que l’estat, que és qui pot endeutar-se, no fa les ajudes directes que fem nosaltres.

Fa sentit que a algú que no té ingressos se l’incrementi, la taxa d’autònom?
És incongruent. És obvi. Però, no oblidem que qui pot ajudar realment és el govern central.

Tarragona va celebrar les festes populars amb les conseqüències que representen per a la pandèmia…
Durant les festes que va organitzar l’ajuntament es va respectar escrupolosament les mesures anticovid. La programació cultural es va fer amb tota la seguretat. És evident que les festes de Tarragona generen molta activitat i atrauen molta gent. Si hi ha hagut episodis reprovables van ser al marge de les festes. Aquí, he d’agrair l’esforç i la diligència de la Guàrdia Urbana.

Com se celebrarà la Setmana Santa?
Estem preparant un programa alternatiu basat en activitats que estem acabant de dissenyar. No serà de professons, però es realçarà els elements dels Misteris i la música religiosa.

Està satisfet amb la seva gestió de la Covid?
No és el moment d’ensenyar galons, hem fet coses que altres municipis no ho han fet i ens ho hem pres molt seriosament. Vam ser dels primers que vam prendre decisions pròpies. Vam crear una xarxa de voluntaris, vam intentar ajudar els sensesostre durant un confinament que sembla llunyà, però que va ser molt difícil gestionar-lo.

S’ho va passar malament?
És clar. Quan ets l’alcalde fas teu el patiment dels altres. No va ser fàcil. Hi ha un detall que em posa la pell de gallina: quan et diuen que has de tenir un equipament supletori al Tanatori Municipal. És molt dur. Ho passes molt malament.

Ha plorat en algun moment?
En algun moment, com tothom.

Com a persona va sentir por?
No. No sóc gens poruc.

Quan es vacunarà?
Quan em toqui.

Què pensa dels càrrecs públics que es van vacunar irregularment?
Aprofitar-se d’una posició dominant és d’absoluta misèria. Jo sóc molt aficionat al Nàstic, jo podria anar a veure els partits…

Per què no hi va?
Perquè la gent no pot anar-hi. Jo he de predicar amb l’exemple.

I per què no hi ha públic si es respecten les mesures de seguretat?
Marca el Procicat i els protocols anticovid. El problema d’un camp del Nàstic no és tant l’espai com les aglomeracions a les entrades i sortides.

Ha arribat a pensar que estava millor a l’oposició?
No, mai. Malgrat els problemes i les dificultats, gaudim molt del que estem fent. A vegades sí que penso que tornar a l’oposició seria un pal.

I això?
El que vol un polític és canviar les coses i solucionar problemes i això només es pot fer des del govern.

Entén el que deu estar vivint l’exalcalde Ballesteros, qui va ser alcalde durant 12 anys?
Cadascú pren les seves decisions.

Vostè després d’alcalde tornaria a l’oposició?
No, m’agradaria gens. A nivell personal, em costaria molt.

Què li va passar pel cap quan el digital larepublicacheca.cat va publicar que el portaveu del seu govern havia estat en una festa il·legal?
M’ho va trucar ell per dir-m’ho. Crec que no podem titllar-la de festa il·legal. No era una rave, però era una festa que tenia més assistents dels permesos per llei…
Vaig entendre que hauria d’haver-hi un correctiu, però amb proporcionalitat. Crec que aquest cas ha servit a tots per aprendre’n.

Alcalde, vostè estava al corrent de la ‘moció de censura’?
Sí, ens van assabentar quan el tema estava força avançat. Fins i tot vam saber abans que la portaveu del PSC (Sandra Ramos). La moció es presentava com a molt poc atractiva i a més en el futur de coalició hi hauria dues persones imputades. Crec que seria un suïcidi polític acceptar això i entrar a formar part d’un govern amb aquestes característiques. M’agradaria saber qui va dibuixar aquesta moció, crec que no toca de peus a terra.

Dídac Nadal va jugar net?
Totalment. Ell encara no està al govern, però porta una empresa municipal, que per cert, estem contents de la manera com ho està fent i suposo que ell també. La relació entre ell i el govern municipal és honesta.

Quan entrarà al govern?
No li puc avançar cap data, però m’agradaria que els quatre partits que van donar suport a la investidura formessin part del govern.

Quan li cursarà la invitació?
Més que una invitació és un tema que hem anat treballant junts . Ell coneix la nostra voluntat.

Depèn d’ell?
Depès una mica de tots. Estic optimista.

La CUP també, tot i que marxa Laia Estrada al Parlament?
Tinc dues sensacions ambivalents: d’una banda alegria per ella perquè l’aprecio i és una persona honesta i de l’altra, la sensació que hem perdut una bona interlocutora. La veritat és que li desitjo el millor en aquesta nova etapa.

Està grat perquè la CUP sempre li ha aprovat els pressupostos o…
No, no. La relació amb ella sempre ha estat honesta. Recordem que quan ella va ser condemnada i que l’anterior alcalde la volia fer fora, jo vaig intervenir directament perquè això no passés. Ella és molt coherent en la defensa dels seus idearis.

La ser molt crític amb l’abandó de Rubén Viñuales de Ciutadans…
Vaig ser objectiu. El que va fer demostra que els seus valors són molt flexibles.

El mateix va passar amb Carles Castillo, oi?
No, en absolut. Carles Castillo, d’entrada és republicà i d’esquerres. Ell va anar a visitar el presos polítics (Junqueras i Forcadell) en més d’una ocasió. Ell fa una reflexió que el porta a abandonar el Parlament. Alguns partits van mostrar interès, però ell va escollir ERC, gràcies als seus valors republicans i d’esquerres. La història de Rubén Viñuales no té res a veure.

La cap de llista d’ERC, Raquel Sans, deia que no s’identificava amb la classe política. Vostè s’identifica?
Jo treballo des dels 16 anys, avui sóc alcalde i suposo que quan acabi em jubilaré. Però sempre he treballat. La majoria de nosaltres – d’ERC – estem per ajudar i servir perquè ens agrada i ens apassiona. No ens atrau formar d’una elit.

Forma part d’una elit?
Jo conservo les mateixes amistats de quan tenia 16 anys. No pertanyo a una altra classe per ser alcalde, a cap elit.

Però la gent el tracta diferent…
Jo no exigeixo a ningú que em tracti distintament ni amb protocol. Només amb respecte i educació mutus. Continuo baixant la brossa, anant a comprar al súper o que als caps de setmana faci una cervesa en una terrassa. Estic a disposició de la gent. Sóc l’alcalde.

Què li diuen al carrer?
Normalment m’expliquen aspectes que requereixen millores. Sempre m’interpel·len educadament. Trobo més afecte que aspresa.

Va haver una pintada en la paret d’una església que deia ‘Ricomà paga la coca‘… Què és això?
És una bretolada.

Va fer ús del seu sentit de l’humor…
Sí, tot i que des que sóc alcalde controlo molt més les ironies.

Ara s’ha de contenir molt més?
Sempre dic el que penso, però em controlo molt més que abans. He de ser una mica més creatiu a l’hora de dir les coses.

Fa molt cas a les xarxes socials?
M’agraden molt, però no tinc massa temps. Les miro per saber que pensen els col·lectius que ens ajuden a estar pendents del que passa a la ciutat. Per contra, no faig massa cas als perfils falsos que només critiquen.

Renovarà el govern?
Sí, si entra nous regidors sí.

I vostè continuarà sent el regidor de Cultura?
En principi sí.

Però perquè li agrada o no hi veu algú capaç…
Perquè m’agrada molt. És una àrea que m’apassiona.

Tarragona ja té patinets… Els barris es queixen perquè allà n’hi ha molt pocs… S’està fomentant més el centre…?
El desplegament s’està fent, però s’haurà de tenir en compte la legislació que prohibeix circular fora de les vies urbanes. Hi ha tres empreses que s’encarregaran de repartir-los per tot el municipi.

Després de la crisi sanitària arribarà la inseguretat?
La pandèmia ha incrementat les desigualtats. I això és una qüestió que em preocupa com a govern. No obstant això, a nivell de seguretat hem de tenir en compte que els delictes han baixat. S’ha reprès la col·laboració entre els Mossos i la Guàrdia Urbana, fet que qualifico de molt positiu, sobretot per la importància que tenen aquests dispositius als barris. També estem treballant en el desplegament de la Guàrdia Urbana amb visió de districtes…

S’obriran comissaries de la Guàrdia Urbana als barris?
De moment no, però és un tema que estem estudiant i serien als cinc districtes de Tarragona; Ponent, Nord, centre, Eixample i Llevant.

Per on es començaria el desplegament policial?
La idea és que sigui una operació harmònica.

Hi ha alguna data?
El reglament de districtes podria estar aprovat durant el mes de març…

Vostè ara se n’adona de la dificultat que representa gestionar l’administració que és un veritable monstre…
L’administració necessita una reforma profunda i que requereix temps i molt d’esforç. L’assignatura pendent és sens dubte l’administració, en tots els seus vessants: tecnològic i operatiu. Tenim una inversió molt important en l’àrea tecnològica.

Quin feedback rep vostè dels ciutadans?
Positiu. La gent ens contacta moltíssim per l’aplicació que hem posat en marxa. El seu ús ha augmentat considerablement.

Vostè sol contestar als ciutadans que li interpel·len a través de les xarxes…
Sí i m’agradaria tenir més temps per fer-ho. Sóc el primer que lamento no poder arribar a tot arreu. Hi ha molta dedicació per part dels membres del govern i intentem que els tècnics se sentin acompanyats. No som del tarannà del ‘mando y ordeno‘, fem els possibles per estar sempre al peu del canó. La nostra (pre)ocupació és estar al costat de la gent.

Els sindicats no diuen el mateix…
Hi ha una cosa que tots estem d’acord: els problemes no han començat ara, vénen de molt abans. Són crònics. A nivell laboral, hem trobat un desgavell absolut, un veritable desastre. Per resoldre-ho, hem contractat un director de recursos humans. Ara mateix hi ha 200 reclamacions que s’han de resoldre, sobretot per qüestions econòmiques: triennis. El mes de març volem tenir-ho tot encaminat i arreglat.

Però per què hi ha aquest mal rotllo?
Volem que la gent tingui una carrera professional clara tant a nivell horitzontal com vertical. Volem per hi hagi un estímul per anar a treballar. Nosaltres ara mateix estem analitzant la situació genèrica i després ens hi abocarem en la solució. No volem pedaços, perquè així no ho arreglarem.

Però hi ha molt de neguit…
Jo entenc la preocupació i el neguit, per això ho estem analitzant. A l’àrea de Recursos Humans hi ha aspectes que calen millorar…

Vostè parla de desgavell…
Tal qual.

Hi ha hagut molt endollisme?
Hi ha hagut situacions molt rares. Per exemple, hi ha gent que fa anys que no està en un departament i continua cobrant un complement i un plus i el que havia de cobrar no cobra. Hi ha persones oblidades als departaments sense poder accedir a cap tipus de promoció. Crec que la gent entendrà que això s’ha d’endreçar.

Quan sent el PSC criticar-lo per les seves decisions, què en pensa?
Entenc el joc polític, però esperava que fes un mica d’acte de contrició. El model socialista dels darrers 12 anys està esgotat. Ells parlen de molts projectes, però no havien consignat pressupost per dur-los a terme. Tenen dret a expressar-se, només caldria, però tenen molt poca credibilitat.

Fa poc vam noticiar una agressió a un funcionari de l’EMT. Què s’està fent per evitar-ho?
Això no ho ha de tornar a passar. Tolerància zero a la violència.

Quan estava a l’oposició parlava de diferents Tarragones. Què està fent des del govern per evitar els tarragonins de primera i de segona?
No s’arreglen les coses a cop de màgia. Cal temps. Hi ha dos aspectes importants, l’urbanisme i la cultura. La nostra aposta urbanística és acostar, nord, centre i ponent. Volem omplir espais com Horta Gran i, per exemple, Sant Pere i Sant Pau. A nivell cultural, cal enfocar les propostes culturals per tot el municipi i no només al centre. Els barris s’han de sentir implicats i hem de permetre que siguin còmplices amb els nostres projectes i propostes festives, només així podrem unificar i recuperar l’orgull de ciutat. La cultura ha de ser un element de cohesió. En menys d’un any tindrem una biblioteca, com Déu mana, a Torreforta i a Sant Pere i Sant Pau.

Té algun projecte important que vulgui destacar?
Si es refereix a projectes megalòmans, no. No farem altres Jocs. S’està treballant molt en el projecte de divulgació científica dibuixat pel Banc d’Espanya. També estem compromesos amb el projecte de l’hidrogen, ja que volem ser capaços de generar energia a través de Sirusa. A nivell cultural, el Centre d’Art tindrà tres espais: Casa Canals, l’antic mercat del Fòrum i el magatzem 6 de la Tabacalera.

Què es farà a la Tabacalera?
Volem conservar la idea que sigui un centre bàsicament cultural i tecnològic.

Quan acabi el mandat creu que ha deixat l’ajuntament més hipotecat?
No, home no. Estarà menys hipotecat. Segur.

Segur?
Baixarem la ràtio d’endeutament i a més tindrem un ajuntament molt més eficient i hi haurà més generació d’ingressos, perquè hi haurà més inspecció fiscal. El deixarem molt millor.

Parlava dels jocs…
Els jocs ja s’han acabat. S’ha liquidat i han quedat amunt una pèrdua petitona. Qui se’n recorda dels jocs? Gairebé ningú. Pasqual Maragall volia els jocs per transformar Barcelona i a Tarragona es volia fer uns jocs per semblar-nos a Maragall, però no ha estat així. Ha acabat en l’oblit.

Per què existeix en posar la pancarta solidaritzant-se amb els presos polítics?
Crec que és una qüestió de defensa dels drets humans. Va més enllà del que pensem sobre el futur del país. És inconcebible, avui dia, que per una qüestió política hi hagi gent empresonada.

I el llacet groc…
El porto per solidaritat als presos.

Creu que amb el llacet a la solapa representa tots els tarragonins?
La meva obligació és ser alcalde de tots i això implica que les meves actuacions i decisions diàries vagin a buscar una millor qualitat de vida dels meus conciutadans. Jo tracto tothom igual, però no hem d’oblidar la meva ideologia que és perfectament inclusiva. Ningú a Tarragona podrà dir que ha tingut un desaire meu.
Vostè quan estava a l’oposició era reticent a l’arribada de vaixells militars a Tarragona…

Ha canviat d’opinió?
No. Però no és una competència municipal.

Trobarem algun cas de corrupció en aquest govern?
No, no, al contrari. Davant un cas de manifesta corrupció procediria al seu cessament i actuaria sense cap contemplació. A Tarragona més que la gran corrupció hi havia molta permissivitat: Segurament no eren penalment reprovables, però volem evitar-les.

Quants viatges oficials ha fet des que és alcalde?
Vaig anar a Fitur i diria que a expenses de l’ajuntament, cap més. Vaig anar a Ginebra, però ho vaig pagar jo.

És curós amb aquest aspecte?
Sí, molt.

Va dir que es tornaria a presentar a les properes eleccions. Com vol ser recordat com a alcalde?
No he pensat massa en això. Vull que Tarragona, que és una ciutat meravellosa, sigui més pròspera i preparada pels reptes del futur.

Li trèiem tot el suc d’aquesta ciutat que vostè considera meravellosa?
No.

Per què sempre hi ha el fantasma de la brutícia…?
És una sensació. A nivell de neteja, crec que hem canviat radicalment.

Es municipalitzarà el servei de neteja?
Ho estem analitzant. El 2023 s’haurà de fer la renovació i estem a hores d’ara estudiant el que més convé a la ciutat. Estem analitzant totes les possibilitats.

Però li agradaria municipalitzar aquests serveis?
M’agradaria que fos un servei eficient amb un preu raonable.

És massa cara la contracta?
M’agradaria que no ho fos tant. Hem de cercar sistemes que bonifiquin els que més respecten i penalitzin els que menys. Estaria bé premiar les bones actituds.

Rebaixarà els impostos municipals?
Si volem canviar la ciutat, hauríem de fer-ho entre tots i les coses no cauen del cel.

(Aquesta entrevista es va realitzar abans de les eleccions autonòmiques)

PUBLICITAT


REDACCIÓ3 Febrer, 2021
ricomà-pintades.jpg

Ha aparegut unes pintades a Tarragona que fa referència a l’alcalde Pau Ricomà. Els ‘artistes’ han escrit la següent frase: ‘Ricomà paga la coca. 1r aviso’. De moment es desconeix l’autor (o autors) del missatge.

El mateix alcalde ha publicat la fotografia en el seu compte personal de Twitter. Pau Ricomà, fent ús del seu sentir de l’humor, ha enviat aquest missatge a l’autor de la pintada: “No sé si ‘paga’ és present d’indicatiu o imperatiu present: convido a coca. Imperatiu: he de convidar a coca. No voldria que ningú es creés falses expectatives. Ni pago cap coca de cap especialitat a ningú, ni penso convidar a futur. Digueu-me garrepa, si voleu”.

Els comentaris dels tuitaires no s’han fet esperar…

PUBLICITAT


REDACCIÓ14 Gener, 2021
ricomà-e1610550704914.jpg

En el primer aniversari de la fatídica explosió a la planta d’IQOXE, que va causar 3 morts, diversos ferits i nombrosos danys, voldria fer arribar el nostre escalf a les famílies que van perdre un ésser estimat en l’accident i a totes les persones que en van patir les conseqüències materials, psicològiques o de qualsevol índole.

El que va passar la tarda del 14 de gener del 2020 no pot tornar a passar mai més. Una de les expressions més repetides després de l’accident va ser que calia un canvi de paradigma, un abans i un després en la seguretat del sector químic.

No podem perdre de vista que era la primera vegada que, per un accident en una indústria química, moria una persona externa al complex. Ni tampoc podem obviar que van passar 32 minuts des de l’explosió fins que es confirma en quina empresa s’havia produït l’accident, ni que mitja hora després encara no se sabés quin producte cremava, ni que no sonessin les sirenes en cap moment. Una mostra evident que interpel·lava a un canvi immediat dels protocols d’actuació i a una inversió en nous sistemes tecnològics capaços de monitoritzar i detectar -a temps real- qualsevol fuita que pugui posar en perill la població.

L’impacte psicològic d’aquest accident sobre la població de Tarragona va ser enorme, posant en qüestió la confiança de la gent amb la indústria. I -per recuperar aquesta confiança amb un sector que aporta el 30% del PIB del Camp de Tarragona- cal una feina ingent entre els diferents actors implicats. La inversió en tecnologia, en les condicions de treball –no només en aquelles indústries amb millors protocols de seguretat- en la transparència en la informació, en la formació continua a la societat i en la gestió ràpida i eficaç de les situacions crítiques, són els únics camins que ens poden dur a una recuperació real de la confiança.

El retorn de la gestió de les emergències químiques al territori amb la recuperació del PLASEQTA, en resposta al clam unànime de la societat tarragonina, és el canvi més significatiu que s’ha produït en aquest any. Un pla en què s’han incorporat les al·legacions d’ajuntaments i entitats i que preveu, entre altres canvis, que es facin sonar les sirenes d’alarma des del moment de l’activació de l’emergència a l’espera de conèixer la seva afectació. Malgrat la complexitat de la situació sanitària que vivim des de fa mesos, s’han produït avenços, ara bé, la pandèmia no pot esborrar la necessitat imperiosa de dotar de recursos econòmics aquest pla perquè el seu desplegament sigui real i immediat.

En un extraordinari missatge d’unitat a l’ajuntament de Tarragona, tots els grups municipals vam acordar que el consistori ens personéssim com a part afectada en la causa penal que s’instrueix en motiu de l’accident d’Iqoxe. El camí de la justícia, que amb tota probabilitat serà llarg i lent, no pot condicionar aquest canvi de paradigma necessari perquè no torni a passar un accident com aquest. Les conclusions de la comissió del Parlament de Catalunya sobre el cas IQOXE, les nombroses aportacions d’entitats, administracions i col·lectius en les diverses reunions celebrades durant aquest any i en l’el·laboració del nou Plaseqta, aporten suficients elements per començar a materialitzar el canvi de paradigma necessari perquè mai més torni a passar.

El Camp de Tarragona assumeix la càrrega solidària de suportar les externalitats d’una indústria que comporta grans beneficis per a tot el país, per tot l’estat i per tota la humanitat. I per això ens sembla que és just reclamar com a compensació totes les inversions en seguretat necessàries perquè els veïns visquin amb la tranquil·litat que es mereixen.

Pau RICOMÀ
Alcalde de Tarragona


REDACCIÓ6 Gener, 2021
bombers_cotenidor.jpg

Ni en la Nit de Reis, els Bombers van poder descansar. Uns energúmens van calar foc a uns cinc contenidors a Tarragona amb uns minuts de diferència.

La bretolada estava orquestrada. Els incívics van començar a actuar cap als volts de les 7 de la tarda i van incendiar contenidors fins a gairebé les 8 del vespre. Els carrers Riu Siurana, Menorca, Tenerife i Riu Ebre van notar la presència d’aquests individus. Els Bombers van haver d’actuar per apagar el foc.

Sobre aquests fets, l’alcalde de Tarragona va informar, a través de Twitter, que els presumptes autors d’aquestes bretolades havien estat detinguts per la Guàrdia Urbana de Tarragona.

Pau Ricomà ha qualificat l’actuació policial de “diligent” i va agrair la col·laboració dels ciutadans per poder seguir el rastre dels ara arrestats. “Gràcies a uns i als altres”, escriu el batlle.


REDACCIÓ22 Octubre, 2020
pau4-1280x722.jpg

L’alcalde de Tarragona, Pau Ricomà, ja s’ha pronunciat sobre el “greu error” del portaveu del seu govern Xavi Puig.

El batlle, després de la notícia publicada en exclusiva per larepublicacheca.cat, ha retirat les competències de portaveu de Xavi Puig.  El regidor havia posat el seu càrrec a disposició de l’alcalde.

El regidor d’Educació i Seguretat Ciutadana, Manuel Castaño, acumularà a partir d’avui el càrrec de portaveu de l’executiu tarragoní. “Considero desproporcionat acceptar la renúncia del regidor Xavi Puig però també crec que és imperatiu que els seus actes tinguin conseqüències, i per això l’hi retiro el càrrec de portaveu de l’equip de Govern”, ha avançat l’alcaldia en un comunicat enviat a la premsa.

Pau Ricomà, que presideix un dels governs locals més restrictius a l’hora de prendre mesures anticovid, ha pres aquesta decisió al considerar que “davant qualsevol negligència els càrrecs públics hem d’assumir les responsabilitats dels nostres actes i se n’han de derivar conseqüències que siguin en tot moment proporcionades”.

Castaño és el nou portaveu del govern

L’alcalde entén que la confessió de Xavi Puig és “un gest que l’honora com a càrrec públic”, però reconeix que “les accions del conseller són una negligència en un context de pandèmia”, sobretot perquè els “càrrecs públics han d’exercir les seves funcions amb exemplaritat” i “hem d’actuar complint escrupolosament les indicacions del Departament de Salut”.

Cal recordar que l’alcalde pren aquesta decisió després que el digital larepublicacheca.cat hagi publicat que Xavi Puig va ser un dels assistents en un convit d’una boda en una masia del Catllar, on no es respectaven les limitacions d’aforament vigents davant la COVID.

El ja exportaveu de l’executiu tarragoní va marxar de la festa tapant-se el cap i la cara amb una jaqueta per no ser reconegut. A partir d’avui Xavi Puig només serà regidor d’Urbanisme, ja que les competències de portaveu han estat delegades a Manuel Castaño.

 
PUBLICITAT


REDACCIÓ9 Maig, 2020

Avui, 9 de maig, és el dia d’Europa. Europa comença amb la lletra E, d’esperança. L’esperança en un gran territori, on la pau, el progrés social, els drets humans i les oportunitats laborals i econòmiques van ser els anhels que van originar de les actuals institucions europees.

Tanmateix, tenim la sensació que queden massa lluny les grans aspiracions col·lectives. Les desigualtats socials s’han intensificat dramàticament i la incapacitat de donar resposta a la vulneració dels drets humans ha esdevingut manifesta en temes tan importants com la defensa de la mínima dignitat vital pels refugiats polítics i econòmics, alhora que permet l’escandalosa existència de presos polítics en el seu territori, com bé sabem els catalans.

Europa ha de guanyar aquest repte, ho deu a la seva gent i s’ho deu ella mateixa si vol mantenir la influència al món. S’ha de mostrar intel·ligent i valenta

Fa poc dies vaig sentir a Pere Portabella que criticava que la construcció europea s’havia fet sense comptar amb la Cultura. Ho qualificava de terrible i potser sí que ho és. Si tenim en compte que un dels significats de Cultura és la forma de relacionar-se de les persones, en aquest cas persones de diferents orígens, que parlen diferents llengües i que professen diferents religions, sembla que ningú no ha fet l’esforç de generar un espai compartit, inclusiu i amb una enorme capacitat d’influència en la resta de món.

I això que tenim un immens rebost abarrotat de producció cultural que més enllà de la seva nació d’origen ha influït determinadament amb la manera que tenim els europeus de qualsevol indret de sentir i d’interpretar el món. M’atreveixo a començar amb Casals, Cervantes, Marx, Wilde, Maquiavel,Ciceró, Plató, Freud… però no puc acabar perquè la llista és gairebé infinita i l’herència cultural que hem rebut gairebé tots alhora és immensa. Doncs sí. Sembla mentida però amb aquests fangs no hem sabut fer un bon càntir.

Si els ciutadans europeus no veuen que les seves institucions els ajuden quan més ho necessiten, la E d’Escepticisme avançarà en substitució de l’Esperança

Ara, Europa, s’enfronta a una nova crisi econòmica i social que no resoldrà posant els ciutadans d’esquenes als uns als altres. El COVID-19 ens força a superar el repte de la reactivació econòmica i social per recuperar. Europa ha de guanyar aquest repte, ho deu a la seva gent i s’ho deu ella mateixa si vol mantenir la influència al món. S’ha de mostrar intel·ligent i valenta. No pot encarar aquesta crisi amb les retallades propiciades fa 10 anys, no van servir llavors i molt menys ens serveixen ara. Si els ciutadans europeus no veuen que les seves institucions els ajuden quan més ho necessiten, la E d’Escepticisme avançarà en substitució de l’Esperança.

No ens ho podem permetre i les institucions europees tenen una gran oportunitat per reconciliar-se amb la seva població. Avui és un bon dia per pensar-hi.

Pau RICOMÀ VALLHONORAT
Alcalde de Tarragona