18. Abril 2024

Arxius de agressions | Diari La República Checa

REDACCIÓ25 Maig, 2023
Metge.jpg

El Col·legi Oficial de Metges de Tarragona (COMT) reclama mesures per a evitar les agressions físiques i verbals que pateixen els professionals sanitaris. L’organisme assegura que ja fa anys que es produeixen aquests incidents, i per això demanen la presència d’un vigilant de seguretat durant tota la jornada laboral, la instal·lació d’un arc de detecció de metalls en l’accés a les dependències de la Subdirecció General d’Avaluacions Mèdiques (SGAM), i la instal·lació de càmeres de seguretat a les zones comunes.

Argumenten que són mesures que garantiran “la integritat i el benestar” dels professionals que treballen al servei d’Avaluacions Mèdiques tot i que s’ubica actualment en un espai compartit que és propietat de l’Estat. El COMT també reclama més personal perquè “ha incrementat l’activitat assistencial” i que es reconegui “la responsabilitat i la perillositat que assumeixen els metges de la SGAM” amb les qualificacions i retribucions corresponents.

PUBLICITAT





REDACCIÓ17 Març, 2023
agresio-medic.jpg

Els Mossos d’Esquadra han detingut a un home de 45 anys com a autor d’un presumpte delicte de lesions i atemptat contra l’autoritat. Els agents, cap als volts d’un quart de quatre de la tarda, han estat informats que un individu havia agredit a tres metges en un centre de salut del carrer Vidal y Barraquer de Tarragona.

L’arrestat ha agredit amb acarnissament un dels facultatius, el qual ha hagut de ser traslladat a l’Hospital Joan XXIII amb importants contusions a l’esquena.

L’agressor ha adoptat una actitud violenta al considerar que havia esperat més temps del compte 

Segons ha pogut saber larepublicacheca, l’agressor ha reaccionat d’aquesta forma tan violenta contra els doctors després de considerar que havia estat massa temps a la sala d’espera sense ser atès.

L’home, que es troba en les dependències dels Mossos d’Esquadra, compta amb un historial delictiu, en els quals es troben alguns episodis de danys i lesions.

PUBLICITAT















REDACCIÓ27 Maig, 2022

Treballar en una presó mai s’ha considerat una feina agradable. Els empleats de Mas d’Enric, però, clamen el cel davant la “impunitat” que tenen els presos un cop se salten les normes. “Estem patint agressions verbals i físiques des de fa dies”, declara el delegat d’UGT al centre penitenciari, qui afegeix: “No tenim cap mena d’autoritat”.

Segons el sindicalista, a Mas d’Enric hi ha previstos tres treballadors per a cada mòdul d’uns 110 reclusos. Tanmateix, afirma que molts cops tan sols n’hi ha dos, sovint per baixes laborals. ”Reclamem més personal i que s’apliquin les sancions”,  declara, i a més apunta que molts dels agressors tenen evidents problemes mentals. 

Fa aproximadament un any, els sindicats denunciaven una agressió a un empleat que va rebre un cop de puny sobtat per part d’un dels interns. En aquell moment, es van demanar revisar els expedients dels reclusos per reubicar els més violents a mòduls especials on no representessin un perill per als treballadors.

PUBLICITAT




REDACCIÓ25 Novembre, 2021

Tarragona ha tornat a condemnar la violència i les agressions masclistes, en un acte que s’ha celebrat a la plaça de la Font aquest dijous 25 de novembre. A la una en punt, la regidora de Feminismes i LGTBIQ+, Cinta Pastó ha obert la lectura del manifest conjunt, que un any més ha condemnat i ha dit prou a la violència contra les dones.

TGN diu prou a la violència masclista

Seguidament les regidores dels grups municipals i no adscrites han llegit una peça del manifest. Elisa Vedrina del PP, la regidora no adscrita Sonia Orts, Eva Miguel de la CUP, Elvira Vidal de JxTGN, Lorena de la Fuente de Ciutadans i Sandra Ramos del PSC han participat en aquesta lectura, destacant la no assistència a l’acte de Carla Aguilar, portaveu d’En Comú Podem i exregidora i tinenta d’alcaldia del consistori tarragoní.

L’alcalde Pau Ricomà ha tancat l’acte destacant que “és un dia trist, ja que veiem com les violacions i les agressions masclistes, lluny de desaparèixer, s’estan consolidant”. El batlle republicà ha demanat trencar tabús i identificar els “micromasclismes i els episodis quotidians com el que són, actes de violència”.

Finalment s’ha guardat un minut de silenci en memòria de totes les víctimes de la violència masclista. En aquest acte celebrat davant l’Ajuntament, també han assistit membres dels diferents sindicats com UGT i CCOO, els cossos de seguretat de la capital i també s’ha instal·lat el punt lila itinerant a la plaça de la Font.

VÍDEOS


PUBLICITAT


REDACCIÓ25 Novembre, 2021

Prou! Les dones diem prou a la violència que patim! Aquest 25-N ha de servir per fer un pas endavant, de forma ferma i decidida, per erradicar aquesta xacra que està tan enquistada en la societat. Aquest any no pot ser un més, ha de ser el decisiu, ja n’hi ha prou de sortir al carrer per a commemorar el Dia Internacional per l’Eliminació de la Violència envers les Dones si no hi ha polítiques reals i necessàries que vagin cap a aquesta direcció.

No hem de defallir en la nostra lluita ni tampoc en el fet de denunciar la violència que s’exerceix sobre les dones a tot el món perquè les xifres són realment esgarrifoses. Un nou informe d’ONU Dones, elaborat amb dades procedents de 13 països des que va començar la pandèmia, detalla que dues de cada tres dones van denunciar que elles o una dona que coneixen van ser víctima d’alguna forma de violència i només 1 de cada 10 va dir que aniria a la policia a buscar ajuda. Segons el mateix estudi, es va afirmar que aquestes dones tenen més probabilitats d’enfrontar-se a situacions de pobresa i escassetat d’aliments.

Sabem que durant la pandèmia s’ha intensificat la violència en l’àmbit de la llar, provocant una altra classe de pandèmia menys visible, però molt dura, com és la de la violència cap a les nenes i les dones i també cap a les persones amb capacitats diverses. La violència no només pot ser sexual sinó també física, psicològica i econòmica. Totes són importants i rebutjables a parts iguals, és clar, i per això és vital que es posi fi a la precarietat legislativa en aquest sentit.

Enguany, aquest 25-N, també se centra en la violència vicària, on les agressions les pateix o pateixin unes persones en substitució d’unes altres. La majoria d’aquestes agressions les reben els fills i filles per part dels pares per a fer mal a les mares. Aquest 2021 hi ha hagut casos esfereïdors que demostren que no ho estem fent bé, que no estem treballant prou ni prou bé.

Com ho podem fer? Realment tractant el tema de la violència masclista com a cabdal, desenvolupant polítiques per empoderar-nos i defensant a capa i espasa els drets de les dones. No som ‘feminazis‘, som dones que volem viure en pau, en llibertat, amb seguretat i sobretot, volem viure!

Ara bé, la lluita no és només nostra, ens cal la complicitat i la convicció dels homes també. És vital i essencial que recorreguem plegats aquest camí. No ens podem permetre perdre més temps, hem d’avançar sense excuses, sense demores i sobretot sense pal·liatius, no volem alleujar els símptomes sinó eliminar aquesta xacra, per sempre. En això els homes hi tenen molt a dir també, cal que assenyalin sense miraments les conductes i actituds masclistes pròpies i dels seus iguals i que les rebutgin, les denunciïn i se n’allunyin. És imprescindible que entres tots i puguem construir una nova masculinitat responsable, lliure, igualitària, diversa, inclusiva i cuidadora.

Per tot això, hem de treballar molt, de valent, en l’educació, la conscienciació i el compromís social contra la xacra de les violències masclistes. No n’hi ha prou en sortir al carrer amb pancartes, cal actuar de manera estructural i preventiva i comptar amb la ciutadania. Cal acabar d’una vegada per totes amb el patriarcat i la seva ideologia masclista i deixar enrere les agressions a les nenes, dones i també al col·lectiu LGTBIQ+. Ho aconseguirem!

Cinta PASTÓ
Regidora de Feminismes i LGTBIQ+ de l’Ajuntament de Tarragona


REDACCIÓ24 Novembre, 2021

Justícia vol revisar la situació dels funcionaris

Els funcionaris de les presons de Catalunya es troben en una situació límit. Des dels sindicats denuncien que la situació d’inseguretat que pateixen cada dia en els centres penitenciaris és insostenible, després de les últimes quatre agressions que han patit els funcionaris a les presons de Ponent, Brians 2 i Quatre Camins, aquesta última molt greu.

A la demarcació de Tarragona, els treballadors públics de les presons han anunciat diferents mobilitzacions, com és el cas del centre penitenciari de Mas d’Enric, prevista per aquest divendres 26 de novembre, a dos quarts de dues de la tarda, a l’accés número 1.

Des de la Conselleria de Justícia s’ha decidit revisar els protocols de contenció a les presons de Catalunya, després de constatar que la circular 2/2021 “no ha funcionat”, perquè han augmentat les autolesions dels interns, les baralles entre interns i les agressions d’interns a funcionaris.

Després dels últims incidents en presons, delegats sindicals s’han tancat al departament i s’han reunit amb alts càrrecs. La consellera, Lourdes Ciuró, s’ha compromès a traslladar-los la setmana que ve la proposta de nou protocol, que hauria d’entrar en vigor el pròxim 1 de gener. També els proposarà diverses millores com considerar-los agents de l’autoritat i convocar més places de funcionari.

PUBLICITAT


REDACCIÓ25 Novembre, 2020

L’any 2020 hi ha hagut unes 600 denúncies menys si ho comparem amb l’any passat. Ens referim a les denúncies per violència masclista (10.567). La xifra l’ha avançada el conseller d’Interior, Miquel Sàmper en una trobada amb la premsa. Hi ha hagut 4.280 detencions, 265 menys que 2019.

Les denúncies van caure durant les setmanes de confinament, però van tornar a pujar quan es va acabar l’aïllament domiciliari. Aquest fet es deu, segons l’opinió dels Mossos d’Esquadra, a casos silenciats o a la dificultat d’algunes víctimes per informar les autoritats. No podien sortir de casa i a més tenien el seu agressor a prop. Curiosament, al mes d’agost s’han registrat un 6% més de les denúncies.

Si fem referència als assassinats masclistes, aquest 2020 han mort vuit dones i una nena de tres anys a mans de les seves parelles, exparelles o del seu pare.

El titular d’Interior i la inspectora dels Mossos d’Esquadra Montserrat Escudé, han detallat les dades de violència masclista amb motiu del 25 de novembre, dia contra les violències masclistes. Les nou persones assassinades suposen dues morts més respecte a l’any 2019 i en cinc dels casos l’entorn més proper de la víctima coneixia la situació, però no s’havia denunciat.

La inspectora Escudé ha explicat que la pandèmia i les restriccions han provocat un augment de la vulnerabilitat de les dones. “La violència contra les dones ja era un virus abans de la Covid-19”, ha apuntat. Aquest any s’han instruït 10.567 denúncies, un descens del 4,8% respecte al mateix període de l’any anterior. Durant els mesos de març a maig van baixar “dràsticament” el nombre de denúncies en l’àmbit de la violència masclista mentre augmentava “de manera alarmant” les trucades a la xarxa de protecció i assistència a les víctimes de violència de gènere.

PUBLICITAT


REDACCIÓ21 Novembre, 2020

Alguns dels manifestants al barri d’Icomar

La veu del poble ha sortit al carrer i s’ha fet sentir als barris de Ponent, més concretament al barri d’Icomar. Els veïns estan cansats de tanta inseguretat. Ja no poden més amb els constants casos d’assetjament i violacions sexuals a les dones a la via pública.

Unes 150 persones s’han concentrat per dir ‘prou’ i reclamar a les autoritats polítiques i policials que actuïn sense contemplacions. Han tallat l’N340 al seu pas pel barri per exigir respostes a les seves reivindicacions. S’exhibia una pancarta on es podia llegir: “No estàs sola, estem amb tu”. També hi havia altres missatges com ‘A mi ningú em va preguntar com anava vestit el meu agressor.” o “la por fa més mal que les ferides”.

Un dels missatges de la manifestació

El veïnat reclama més il·luminació als carrers i penes més dures contra els agressors. En aquesta ocasió, els representants polítics han donat suport a la manifestació, quan són ells que poden fer molt per resoldre les exigències de la població.

L’alcalde de Tarragona, el republicà Pau Ricomà, ha encapçalat la llista dels polítics presents. Regidors del PSC, ERC i Junts per Catalunya també han marcat presència. També ha assistit a la concentració representants de la Federació d’Associacions de Veïns de Tarragona i de la Federació d’Associació de Veïns de Llevant. S’han repartit globus de cor lila.

 
PUBLICITAT


REDACCIÓ12 Setembre, 2019

Aguilar presentant la nova campanya

La regidora de Serveis Socials, Feminismes i LGTBQ+, Carla Aguilar ha estat l’encarregada de presentar la nova campanya contra les agressions sexistes i masclistes per a les Festes Majors de Santa Tecla. Al passeig de les Palmeres, un dels punts on se celebraran actes festius, la regidora també ha presentat les novetats amb els Punts Lila i Arc Iris.

Aquests espais, segons Aguilar, “incorporaran també a les persones de diferents orientacions de gènere, com és el cas de les persones LGTBIQ+. Considerem que aquest canvi era totalment necessari i, per tant, ara aquests punts liles seran també arc iris”.

La regidora ha confirmat que aquests punts seran presents als principals esdeveniments festius de Santa Tecla i seran operats per l’Associació Komando Nits Q, que estaran en contacte directe i comunicació amb els agents de Guàrdia Urbana de Tarragona. Aquesta nova campanya, segons ha confirmat Carla Aguilar, s’ha realitzat “amb un grup de treball integrat per joves i professionals de diferents àmbits”.

Nou material de la campanya ‘Respecta’

Canvi d’eslògan de la campanya
Com ja s’hauran adonat, sembla que al ‘Respecta’, se li ha despenjat la lletra ‘m’. Aquest canvi de l’eslògan de la campanya, segons Carla Aguilar respon a la necessitat de fer un pas endavant. “Respecta, en imperatiu, és un canvi que respon a demandes i comentaris que s’han realitzat des del moviment feminista”, ha assegurat la regidora d’En Comú Podem.

“Aquest canvi també ha volgut respondre a un diagnòstic que s’ha fet sobre la campanya ‘Respecta’m’. Moltes de les persones consultades volien aquest canvi o qüestionaven que realment la campanya anés dirigida a les dones. Amb ‘Respecta’, l’objectiu de la campanya són les dones que demanen respecte per si mateixes”, ha manifestat Aguilar.

Borja VIZCARRO

VÍDEO


REDACCIÓ25 Novembre, 2014

REPORTATGE

 

 016

MALTRACTAMENTM.C. té 42 i dos fills. Un de 11 i l’altre de 7. En fa 14 que es va casar amb l’home que considera ser l’amor de la seva vida. Van festejar durant 3 anys. La M.C. – utilitzem inicials a petició pròpia – assegura que va ser feliç en el seu matrimoni fins que va començar a treballar. És llicenciada en Gestió d’Empresa, però no va exercir mai aquesta professió.

El seu marit – enginyer – va prometre que no li faltaria de res i que volia que ella es dediqués a l’educació i cura dels dos fills. I ho va complir. Sempre ha tingut diners i temps per passejar amb les seves amigues. Però, aquesta felicitat va ser ‘sol de poca dura’. Tot va canviar quan va decidir començar a treballar, acceptant l’oferta d’una amiga seva, directora general d’una empresa a Tarragona. El seu marit s’hi va oposar. Va començar, aleshores, el ‘mal rotllo’, tot i que havia ajustat el seu horari a l’entrada i sortida dels nens de l’escola. Però, tot i així, el seu marit ha fet mans i mànigues per persuadir-la a quedar-se a casa.

L’ambient s’ha anat caldejant motivat, segons ens comenta, per la gelosia. Per més que argumentés que es tractava d’una feina, una manera de sentir-se útil i no ser, exclusivament, mestressa de casa.maltractamentttt

Insults…Comença l’infern
Les discussions no han tardat a ser les protagonistes en una llar on s’ha conegut la felicitat i la harmonia. M.C. comenta que després de no aconseguir que “jo deixés la feina per quedar-me a casa”, el seu marit la va començar a maltractar psicològicament. Sempre tenia comentaris dèspotes. Criticava la seva manera de vestir o de maquillar.

L’infern s’ha prolongat durant dos anys i mig, fins que M.C. ha començat a sentir-se culpable i a interioritzar les acusacions del seu marit. Va creure que pel fet de treballar tenia els fills desatesos i, conseqüentment, era una mala mare.

En la relació de la parella, els nervis, les crmaltractamentttítiques i les acusacions masclistes han fet estralls. Els plors, la impotència i l’angoixa van marcar presència, portant el matrimoni a un camí sense sortida. M.C., cansada del comportament del seu marit, de la reacció dels nens, i aconsellada per les seves amistats, va decidir plantar cara i fer-li entendre que no hi ha res d’inusual treballar.

Pressions o maltractament?
El seu marit, 10 anys més gran, no acceptava cap justificació i no ha reculat en la seva lluita: fer que la seva dona deixés la feina i es dediqués a les feines domèstiques i a la cura dels seus fills. Tots els seus esforços han resultat en paper mullat. M.C. ha decidit no fer-li cas.

Del maltractament psicològic – MC prefereix parlar de pressions – es va passar a la primera bufetada després d’una discussió més caldejada. “Sé que ell no ho va fer amb intenció de fer-me mal. Li van dominar els nervis. Es va espantar quan em va veure sagnar pel nas”, relata, assegurant que l’endemà de la baralla no va anar a treballar perquè ningú s’adonés del blau que portava a l’ull. M.C., astorada, no volia donar crèdit al succeït.

El seu home li va demanar disculpes. M.C. va acceptar les disculpes i va decidir, finalment, deixar de treballar, sobretot per evitar problemes.  Es va sentir anul·lada com a dona i una “porqueria” com a mare. Es va deprimir i tancar-se. En més d’una ocasió va pensar treure’s del mig perquè se sentia culpable. Entenia que per caprici va destruir la felicitat d’un matrimoni.  maltractament1

Era bon pare
Durant mesos va ser víctima de maltractament: psicològic i físic. Tots dos acompanyats de desqualificacions i insults. Sabia que sempre que el marit arribava ebri o enfadat, podria haver episodis de violència. Una nit de discussió, un veí va alertar la policia.

Els Mossos van acabar detenint el seu marit, posar terme a un calvari viscut en silenci. Inicialment la dona no volia presentar queixa contra el pare dels seus fills, però, cansada i aconsellada per tercers, va decidir acusar-lo de maltractament (primer psicològic i després físic). Avui, refà la seva vida, allunyada de la seva parella i al costat dels seus fills. Assegura que encara no treballa, però espera fer-lo així que estigui recuperada. En aquest moment, està tramitant el divorci. “Ell és un bon pare, però ha deixat de ser un bon marit i tot per culpa dels gelos i la possessió”.