25. Abril 2024

Arxius de ACA | Diari La República Checa

REDACCIÓ20 Maig, 2023
b91a28f4-7e81-46e1-9986-aefc3a6d9f5c-1280x853.jpg

El president català, Pere Aragonès, ha assegurat que “no acceptarà lliçons” de JxCat sobre com afrontar la sequera, ja que Catalunya està “pagant les conseqüències” de la gestió d’aquest partit al capdavant de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) durant 11 anys, quan “van deixar una sequera d’inversions”.

Esquerra ha celebrat un acte de campanya a Vic amb intervencions del president de la Generalitat, Pere Aragonès; la secretària general adjunta d’ERC, Marta Vilalta, i l’alcaldable a la ciutat, Maria Balasch, a més a més d’un discurs de la secretària general republicana, Marta Rovira, des de Ginebra, en connexió telemàtica.

Aragonès ha fet una crida que hi hagi un “empatx” de vots per a ERC a les urnes el proper 28 de maig i ha llançat crítiques als “de sempre, no cal dir noms, els blaus turquesa i els vermells”, en al·lusió a JxCat i el PSC, respectivament.

Especialment contundent ha estat amb el seu antic soci de coalició, a qui ha retret les crítiques a com el seu executiu ha afrontat la situació d’emergència per la sequera.

“Aquests que ens donen lliçons ens critiquen, per exemple, perquè estem afrontant un repte molt gran com a país, la sequera. Però ho vull deixar clar: cap lliçó dels que es van passar 11 anys dirigint l’Agència Catalana de l’Aigua sense fer les inversions que es necessitaven. Si s’ha de censurar alguna cosa, és la seva gestió. Ens van deixar, ells sí, una sequera d’inversions de la qual paguem les conseqüències”, ha asseverat.

PUBLICITAT






















REDACCIÓ16 Maig, 2023
llera-de-la-riera-de-Riudoms-Maspujols2-1280x720.jpeg

L’Ajuntament de Cambrils ha demanat una nova subvenció a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) per continuar amb els treballs de conservació i manteniment de la llera de la riera de Riudoms-Maspujols. Aquesta sol·licitud té com a objectiu realitzar tasques de neteja i sanejament en l’últim tram de la llera, compres entre el pont del ferrocarril i l’avinguda Diputació.

L’actuació planificada per aquest any serà finançada amb la subvenció concedida per l’ACA en la convocatòria de 2022, mentre que la sol·licitud de la nova subvenció busca garantir la continuïtat dels treballs de neteja i manteniment durant el 2024.

Els treballs es concentraran en un tram de 720 metres de la part baixa de la riera, amb un pressupost de 49.345 euros (més IVA). L’objectiu principal és erradicar les espècies invasores presents en aquesta zona, i per aconseguir-ho, es farà la desbrossada de les canyes, la retirada d’esbarzers i l’eliminació dels rizomes en les zones properes al centre de la llera.

Amb aquesta iniciativa, l’Ajuntament de Cambrils demostra el seu compromís amb la preservació i manteniment dels espais naturals del municipi, assegurant-ne la neteja i conservació adequada. La riera de Maspujols és un dels recursos naturals més importants de la zona, i aquesta actuació contribuirà a garantir la seva salut i sostenibilitat a llarg termini.

Amb la nova subvenció sol·licitada, s’espera poder continuar executant tasques de neteja i manteniment de la llera de la riera, garantint la seva òptima condició ambiental i millorant la qualitat de vida dels ciutadans de Cambrils.

PUBLICITAT


















REDACCIÓ3 Abril, 2023
ricomà-1280x960.jpg

S’ha oficialitzat aquest dilluns un conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Tarragona, l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i l’associació ambiental La Sínia per a la custòdia fluvial i recuperació del torrent de la Móra. La signatura ha tingut lloc a l’Ajuntament de Tarragona i ha estat presidida per l’alcalde de Tarragona, Pau Ricomà.

L’objectiu principal del conveni és recuperar i naturalitzar el torrent de la Móra, amb la finalitat que aquesta zona recuperi hàbitats d’interès natural i que es connecti amb els espais naturals adjacents com el bosc de la Marquesa, la platja i la punta de la Móra. L’actuació es durà a terme en l’espai natural comprès entre el Mas d’en Sorder i la platja de la Móra.

L’acord estableix la col·laboració entre les tres parts per a la realització d’activitats d’interès general de defensa del medi ambient, de protecció, difusió, sensibilització i educació ambiental sobre el domini públic hidràulic degradat i els seus ecosistemes associats.

Així mateix, el document contempla que l’associació ambiental La Sínia posarà en marxa actuacions de conservació i millora de l’ecosistema fluvial, de diagnòstic i avaluació de l’estat dels rius, restauració del patrimoni cultural i de foment de l’ús públic i activitats de participació, sensibilització i divulgació dels valors de l’espai fluvial.

Durant l’acte de signatura, l’alcalde de Tarragona ha destacat la “suma de complicitats” que han fet possible “defensar i recuperar espais naturals de Tarragona amb gran potencial”.

Així mateix, ha recordat que el conveni és una primera pedra per a la intervenció amb Fons Europeus Next Generation EU, que preveu la inversió de més d’1 MEUR per a la creació d’una infraestructura antidesbordaments que permetrà regular els cabals que arriben al canal de la Móra.

Des de l’associació ambiental La Sínia, la presidenta Raquel Córdoba ha volgut destacar que el conveni és el fruit de “molt de temps de treball conjunt amb l’Ajuntament i l’ACA”.

PUBLICITAT










REDACCIÓ27 Gener, 2023
108cd314-260f-4c28-9077-2074a973826c-1280x948.jpg

L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha invertit 2,3 milions d’euros per a ampliar i millorar la depuradora de la Pobla de Mafumet. Les obres, ja finalitzades, permetran incrementar la capacitat de tractament de la planta, passant dels 1.000 metres cúbics diaris als 2.700, l’equivalent a una població de 18.000 habitants. Durant el període que han durat els treballs s’ha garantit que la planta existent hagi continuat amb el seu normal funcionament.

La depuradora de la Pobla de Mafumet es va activar en el 2005 i el creixement urbanístic en els darrers anys dels municipis dels quals tracta les aigües residuals -la Pobla de Mafumet, el Morell i Vilallonga del Camp- ha impulsat els treballs d’ampliació.

Concretament, l’ACA ha ampliat el pretractament, el reactor biològic amb reducció de nutrients, ha habilitat un nou espessidor de fangs i ampliat el sistema de deshidratació mecànica de fangs per centrífuga.

PUBLICITAT




REDACCIÓ11 Agost, 2022
drons.jpeg

Fins a 32 pilots de dron s’han unit de manera altruista per documentar l’evolució dels pantans catalans i conscienciar, amb l’impacte de les imatges, de la sequera. El projecte va néixer el 27 de juliol impulsat pel balaguerí Carles Rabadà, però compta amb pilots de tot Catalunya per poder captar imatges aèries dels 28 pantans registrats per l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA).

Ja tenen imatges de tots, com el de la Llosa del Cavall (Solsonès), Siurana (Priorat), o el de Rialb (Noguera-Alt Urgell), un dels més afectats per la sequera perquè es troba per sota del 12% de la seva capacitat. El projecte està obert a tota la ciutadania i els impulsors volen tornar a captar imatges dels pantans en 30 dies per veure l’evolució de les reserves d’aigua.

L’objectiu d’aquest projecte és “conscienciar i sensibilitzar la gent perquè es gestioni bé l’aigua”

Rabadà explica que els 32 pilots de dron participants en el projecte s’han repartit els pantans per zones amb la intenció de fer les mateixes imatges ara, d’aquí a un mes i – esperen – quan plogui. L’objectiu d’aquest projecte és “conscienciar i sensibilitzar la gent perquè es gestioni bé l’aigua”.

“Sentim molts cops als mitjans de comunicació que la sequera és molt greu, però fins que no ho veus, no ets conscient que si no comencem a fer alguna cosa ara, si no gestionem bé l’aigua que queda als pantans, no obrirem l’aixeta”, alerta Rabadà.

Un dels pilots de dron que participa en el projecte és Pau Salla, veí de Lleida. Ha volgut formar part de ‘La Sequera del 22’ perquè sap que “la millor manera de mostrar la crua realitat dels pantans és des de l’aire”.

Tot i això, el projecte no es tanca només a pilots de dron. Tal com explica Rabadà, fan una crida a què tothom que passi per un pantà, embassament o riu i vegi que està més baix del que recordava, els enviï una fotografia per Instagram o Twitter a ‘La Sequera del 22’. “Ho compartirem encantats perquè al final es tracta de documentar-ho entre tots”, destaca.

PUBLICITAT










REDACCIÓ20 Abril, 2022
bombers_iqoxe-1280x1707.jpg

La secretària d’Acció Climàtica de la Generalitat, Anna Barnadas, ha afirmat aquest dimecres que IQOXE ha suspès quatre de les últimes vuit Inspeccions Ambientals Integrades a les quals ha estat sotmesa des de l’any 2014. Barnadas ha comparegut a la Comissió d’Acció Climàtica del Parlament per parlar sobre les inspeccions que ha fet el Departament d’Acció Climàtica a la companyia, que va patir una explosió el gener del 2020 que va causar tres morts. Alhora, la secretària ha assegurat que hi ha un informe de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) que desmenteix que l’empresa fes vessaments tòxics al mar. Una qüestió que la causa judicial investiga i que ha merescut que la magistrada obrís una peça separada només per aquesta qüestió.

Barnadas ha manifestat que de les vuit darreres Inspeccions Ambientals Integrades, quatre han rebut el qualificatiu de “no adequades”. Tal com ha concretat, aquesta valoració implica “que cal fer un seguiment de l’avaluació” i pot comportar una repetició de la inspecció. D’aquestes mancances, la secretària n’ha concretat una, que feia referència a que “hi havia un focus d’emissió no determinat que corresponia a unes campanes d’extracció dels laboratoris”.

En concret, i com ja es va fer públic fa mesos, IQOXE no va superar les inspeccions del 2014, 2015 i 2019. Aquesta darrera es va fer tan sols un mes i mig abans del sinistre. En canvi, les del 2016, 2017 i 2018 van rebre el segell “d’adequades”. Barnadas ha indicat que també es van fer controls el 2020 i el 2021, però no ha concretat quin es va superar i quin no. A preguntes dels diputats presents en la comissió, ha reconegut que “els incompliments no impliquen cap suspensió de la llicència ambiental”, sinó que impliquen “un seguiment i correcció” de les mancances detectades. “Que hi hagi un incompliment no vol dir que es vulnerin les lleis ambientals”, ha remarcat.

Crítiques
Amb tot, la secretària d’Acció Climàtica ha defensat la tasca de vigilància de les companyies químiques feta des de la Generalitat, especialment les del polígon petroquímic del Camp de Tarragona. “La de Tarragona és una instal·lació excepcional i té una sèrie de controls excepcionals”, ha defensat, i ha assegurat que molts van més enllà del que marca la legislació, tant catalana com europea. No només en qüestions relacionades amb les emissions de gasos i partícules sinó també en la vigilància de la qualitat de l’aire que respira la població. Així, ha sostingut que “no hi ha una inspecció laxa”, ni tampoc “fuites permanents”. “Potser algun petit accident”, ha dit. A banda del d’IQOXE, al polígon petroquímic en els darrers tres anys hi ha hagut dos accidents mortals més.

Aquestes afirmacions han motivat crítiques de la diputada de la CUP, Laia Estrada, i del diputat d’En Comú Podem, Lucas Ferro. “El que ens diu és que la població ens hem d’aguantar perquè això pot passar i que hem de ser curosos a l’hora d’espantar-nos. Podríem haver portat qualsevol representant del complex petroquímic i hauria parlat igual que vostè”, li ha etzibat Estrada. Per la seva banda, Ferro li ha retret que hagi donat “poca rellevància” al fet que IQOXE hagi tingut “inspeccions desfavorables abans de l’accident”.

Estrada també li ha preguntat per la part de la causa judicial que investiga el sinistre i que se centra en presumptes vessaments tòxics al mar que hauria fet l’empresa química. “Com pot ser que això passi desapercebut pel departament de medi ambient?”, ha qüestionat la diputada. Barnadas li ha respost que “hi ha un informe de l’ACA que desmenteix els vessaments”. Aquesta qüestió és un dels nuclis de la investigació del jutjat d’instrucció número 1 de Tarragona que porta el cas i que ha fet que la magistrada hagi obert una peça separada per determinar si es van produir abocaments il·legals i si es van intentar emmascarar amb productes químics.

PUBLICITAT








REDACCIÓ24 Maig, 2021
francoli.jpg

Junts per Tarragona continua vigilant el Medi Ambient i l’entorn. JxTgna, en aquest sentit, exigeix l’alliberament de cabal ecològic al riu Francolí, al seu pas per la ciutat de Tarragona. Aquesta petició sorgeix després que darrerament hagin aparegut centenars de peixos morts al riu Francolí,

Amb l’objectiu de garantir la biodiversitat i la supervivència d’espècies animals i vegetals, el partit de Dídac Nadal reclama a l’executiu de Pau Ricomà que posi en marxa totes les accions necessàries per evitar l’escassetat d’aigua que pateix el riu.

Per a la regidora Elvira Vida, l’Ajuntament de Tarragona haurà d’impulsar acords amb l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i amb el sector industrial per fer alliberaments d’aigua generant cabals ecològics. També ha defensat la necessitat de crear solcs profunds perquè els animals disposin de reserves d’aigua al riu. ‘El riu està eixut per les captacions d’aigua que es fan per la indústria, l’agricultura i la ciutadania; i no hi ha cap mena de control per garantir un cabal adequat’, ha manifestat la regidora. Elvira Vidal, a títol d’exemple, ha mencionat els alliberaments de cabal ecològic que es fan al tram baix riu Gaià per netejar la llera i renovar l’hàbitat.

La regidora Elvira Vidal

La representant de Junts per Tarragona també ha manifestat interès sobre l’execució del projecte de millora de l’estació de control sobre el cabal del riu Francolí. “L’ACA va adjudicar la seva redacció el juliol de l’any passat i el termini per elaborar-lo era de sis mesos”, ha recordat Vidal, sol·licitant que s’acceleri el procés per disposar d’informació veraç i continuada sobre el nivell i el cabal del riu.

‘Cal acabar amb la degradació i l’abandonament del nostre riu. Cal tornar-li la via i per això és fonamental acordar i posar en marxa accions consensuades amb totes les administracions públiques, entitats i sectors econòmics implicats’, ha conclòs Elvira Vidal.

 
PUBLICITAT



REDACCIÓ30 Abril, 2021

El conseller Damià Calvet

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, es desplaça aquest divendres a Tarragona.

El periple del governant començarà per Riudoms, on està prevista la visita a les obres d’ampliació de la depuradora, que suposarà una inversió de quatre milions d’euros.

Al migdia, Calvet es trasllada a la depuradora de Valls, on presentarà un nou projecte de parc fotovoltaic. Ja a la tarda, el conseller de Territori i Sostenibilitat es desplaçarà a Salomó per conèixer in situ les obres de millora de la carretera T-202 que està en execució entre Nou de Gaià i Salomó.

En aquestes visites, el governant català es farà acompanyar dels alcaldes dels municipis implicats, el delegat del govern a Tarragona i el director de l’Agència Catalana de l’Aigua.

PUBLICITAT


REDACCIÓ17 Novembre, 2020

L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i Repsol efectuen des d’aquest dimecres al matí una crescuda controlada del cabal del Gaià per regenerar ambientalment el tram final del riu.

La maniobra, que s’allargarà durant tot un dia fins el matí d’aquest dimecres, s’efectua aprofitant l’alt volum de reserves a l’embassament i és la tercera que s’efectua al llarg d’aquest 2020 –les anteriors van ser durant febrer i maig al llarg de tres dies-. S’aplica en virtut del conveni signat per Repsol i l’ACA l’any 2010 per fixar el cabal ecològic del Gaià, interromput des de la construcció de la presa l’any 1975.

S’alliberarà un cabal màxim de dos metres cúbics per segon des de la sortida de la presa del Catllar

Segons l’ACA, les pluges registrades a principis d’any van incrementar el volum d’aigua emmagatzemat a l’embassament del Catllar i això ha permès que des del 23 de gener d’aquest any hagi circulat aigua en el tram baix del Gaià de manera continua, al voltant d’uns 100 litres per segon. Entre les nou del matí d’aquest dimarts i de demà dimecres s’alliberaran, gradualment, fins a 2 metres cúbics per segon amb l’objectiu de reperfilar la llera, arrossegar la vegetació i afavorir els diferents hàbitats del riu.

El cabal pot augmentar de manera sobtada durant la maniobra, amb la possibilitat que pugui afectar trams baixos i guals. Per aquest motiu, el CECAT ha avisat als municipis aigües avall de la presa perquè actuïn amb precaució.

 
PUBLICITAT


REDACCIÓ30 Octubre, 2020
guardia-civil.jpg

El titular del Juzgado de Instrucción 1 de Barcelona, Joaquín Aguirre, asegura que el exconseller de ERC Xavier Vendrell y el exdirigente de CDC y presidente de Aigües de Catalunya, David Madí, supuestamente intentaron sacar “rédito económico” de la crisis del coronavirus con varias actuaciones con la administración.

En varios autos consultados, el juez afirma que Madí “ha intentado obtener rédito económico de la crisis sanitaria provocada por el coronavirus. Esos negocios pasaron por activar una vez más, sus contactos políticos, como Víctor Cullel, secretario de Govern, o Brauli Duart, secretario general de Interior”, cargo que actualmente ya no ocupa.

No obstante, el juez admite que “hasta el momento no se ha podido corroborar si esas intenciones fructificaron”, pero no ve descartable que David Madí se haya podido ver beneficiado por alguna adjudicación pública.

Madí y Vendrell fueron detenidos el miércoles por la Guardia Civil en un dispositivo por el presunto desvío de fondos al proceso soberanista y, tras pasar este viernes a disposición judicial, han quedado en libertad provisional sin medidas cautelares tras acogerse a su derecho a no declarar.

El juez Aguirre constata en un auto que Vendrell participó en la gestión de los centros que se abrieron para ingresar a personas procedentes de residencias afectadas por coronavirus y “a cambio percibió 5.000 euros”.

Además, “intentó obtener un mayor rédito económico” a través de asociarse con David Madí para proveer de test rápidos de coronavirus a la administración catalana, aunque el magistrado matiza que no se ha podido determinar si tales intenciones fructificaron.

En su auto, el juez recoge que Vendrell afirmó que la Conselleria de Salud había dejado las residencias “a los pies de los caballos”.

Y, según el juez, Vendrell dijo al vicepresidente de la Generalitat, Pere Aragonès: “No hemos salido con ventaja, aquí el independentismo necesita salir con ventaja de la crisis porque si no, no podemos marcar paquete. No, no… como le quieres hacer creer a la gente que con la independencia estaremos mejor, no me vale decir porque no tengo todas las competencias”.

Sobre Madí, el juez asegura que buscaba un contrato con las prisiones catalanas, ya que la empresa Aigües de Catalunya ofreció un servicio de análisis de aguas residuales en centros penitenciarios para la detección del virus de Covid-19 y drogas, aunque el departamento lo descartó, según aclaró en un comunicado este jueves.

También cita contactos con la Agència Catalana de l’Aigua (ACA), por lo que Madí “trata de influir en Lluís Ridao, su director, con el objetivo de que se realice un concurso sobre la detección de Covid en agua”.

“Hasta tal punto llega su esfera de poder que pretende proponérselo a Salvador Illa, ministro de Sanidad, accediendo a él a través de José Luis Ábalos, ministro de Transporte”, afirma el juez en su auto.

El juez también relaciona a Vendrell con la recalificación urbanística de los terrenos del complejo Villa Bugatti en Cabrera de Mar (Barcelona), por la que han sido detenidos también el alcalde del municipio, Jordi Mir, y otros dos cargos municipales en la misma operación.

Según el juez, el Ayuntamiento aprobó una modificación puntual del Plan de Ordenamiento Urbano Municipal (POUM) de Cabrera de Mar que permitió revalorizar las fincas de Villa Bugatti, pasando valor de 5 a 10 millones de euros, incurriendo en una “flagrante irregularidad”.

También según el auto, la Fundación El Brot “recibe de forma recurrente respecto a la actividad que desarrolla en Sant Joan Despí (Barcelona) subvenciones de la Conselleria de Educación que no se justifican convenientemente o tal y como lo define el asesor de Vendrell, Jordi Sanglas, no se puede justificar ni harto de vino”.

Las subvenciones han ascendido a un total de 210.000 euros en los últimos tres años y se estarían haciendo apuntes contables “que no responden a la realidad para cuadrar las cifras. Es decir, se estarían obteniendo fondos públicos de manera absolutamente irregular”.

Activó todos sus contactos en la Conselleria de Educación para lograr ampliar de ocho a diez el número de clases respecto a la escuela de la Fundación El Brot de Sant Joan Despí: “Por tanto, nada ni nadie parece poder interponerse en el camino de Xavier Vendrell”, argumenta el juez.