19. Abril 2024

Arxius de 3% | Diari La República Checa

REDACCIÓ12 Juliol, 2021

L’exalcalde de Torredembarra, Daniel Massagué, ha tornat als jutjats. Tornava a seure amb banc dels acusats per la peça 2 del conegut ‘cas Torredembarra’. Compartia ‘banquillo’ de l’Audiència Provincial un directiu de la consultora Efial, Alejandro Jarque, una persona que la justícia considerava un “col·laborador necessari”.

Daniel Masagué arribant als jutjats

Masagué estava acusat de prevaricació i tràfic d’influències per, en 2011, col·locar “a dit” persones de confiança per a responsabilitats municipals, entre elles Esther Agulló, interventora de l’Ajuntament de Torredembarra, qui va morir a causa d’un càncer. Els dos acusats han decidit ‘negociar’ la pena. Així, han reconegut els fets i acceptar una inhabilitació especial per a l’exercici de càrrec públic. En el cas de durant tres anys i mig. Amb aquest ‘acord de conformitat’, Daniel Masagué evita sotmetre a judici la peça 2 del ‘cas Torredembarra’, el qual ha sumat fins a 9.

L’exalcalde de Torredembarra ha dit als periodistes que ha acceptat assumir la responsabilitat d’aquest procés – només es preveia inhabilitació per a càrrec públic – com a gest humanitari per evitar “estripar la memòria d’Esther Aguiló”, morta a causa d’un càncer. Tot i defensar la seva innocència i implicació zero en el concurs de la plaça d’interventora,

El fiscal anticorrupció i l’advocat de Masagué

Daniel Masagué està convençut que s’hauria d’evitar “l’escarni innecessari” contra una persona que “ens ha deixat”. “El més fàcil per a mi era anar a lluitar perquè no hi havia cap circumstància que jo havia fet res perquè (Esther Aguilló) guanyés la plaça. Però tot i així, i per motius d’humanisme, he cregut que el més adequat era acceptar (l’acord) i deixar-ho aquí”, ha remarcat l’exbatlle, recordant que no es dedicarà mai més a la política. Per aquesta raó, la pena d’inhabilitació no té conseqüències nefastes per a la seva situació processal. La sentència ja és ferma.

Aquesta no és la darrera vegada que Daniel Masagué es personarà a un jutjat. Encara estan pendents de judici altres peces del ‘Cas Torredembarra’, el qual és l’origen del conegut com a ‘cas 3%’. L’adjudicació de l’obra del pàrquing dels Filadors i la peça dels lloguers irregulars estan preparades per ser sotmeses a judici oral. Cal recordar que la sentència del cas de les guinguetes de la platja està pendent d’apel·lació.

PUBLICITAT



REDACCIÓ3 Novembre, 2020

El jutge de l’Audiència Nacional José de la Mata ha citat de nou a l’exgerent de CDC Germà Gordó el proper 11 de novembre, a les 11.00 hores, perquè declari, per videoconferència, com investigat pel presumpte blanqueig de capitals en petites quantitats en la formació, després que la seva compareixença prevista per aquest dimarts hagi estat ajornada.

Gordó es troba en aïllament preventiu a l’haver tingut contacte estret amb una persona amb coronavirus. És la segona vegada que la seva declaració canvia de data, ja que ja va estar citat el passat 29 d’octubre, convocatòria que també va ser suspesa fins aquest dimarts.

Gordó està investigat en la peça separada anomenada ‘Donacions Blanqueig’ del cas que investiga el presumpte finançament irregular de CDC, causa coneguda com ‘3 per cent’, després que l’extresorer del partit Daniel Osàcar l’assenyalés com el presumpte responsable que controlava el sistema de blanqueig en petites quantitats en el partit.

El titular de Jutjat Central d’Instrucció número 5 va tenir en compte la declaració d’Osàcar, que va afirmar que Gordó era “la persona que directament i personalment va idear aquesta operativa, la va planejar i va dirigir la seva implementació”, segons recull l’escrit del jutge.

PUBLICITAT


REDACCIÓ24 Octubre, 2020
gordó.jpg

El exconsejero de Justícia será interrogado por videoconferéncia el próximod dia 30 a las 10h

El juez de la Audiencia Nacional José de la Mata ha acordado la citación como investigado del exgerente de CDC i exconsejero de Justícia, Germá Gordó, en la pieza separada del denominado caso 3% en la que se investiga si altos cargos de esa formación política, en connivencia con otros cargos públicos y funcionarios de distintas Administraciones e instituciones públicas de Cataluña y empresarios, “pusieron en marcha una estructura para financiar ilegalmente a este partido político en forma encubierta”.

En un auto, el magistrado atiende así a la solicitud de la Fiscalía Anticorrupción que pedía que citara a Gordó a declarar por un delito de capitales, interrogatorio que tendrá lugar el viernes de la próxima semana, 30 de octubre, a las 10 horas, por videoconferencia desde los juzgados de Barcelona.

El magistrado le cita después de que el extesorero de la formación Daniel Osacar señalara en su declaración ante el juez que “la persona que directa y personalmente ideó esta operativa, la planeó y dirigió su implementación fue el entonces gerente del partido, Gordó Aurabell”.

La resolución explica que en ese procedimiento se investiga la presunta estructura multicanal puesta en marcha y las distintas supuestas vías ilegales de allegamiento de recursos. En primer lugar, indica el magistrado, mediante pagos encubiertos al partido, bajo la apariencia de donaciones, a través de fundaciones vinculadas a CDC, CATDEM y Fundació Forum Barcelona. En segundo lugar, mediante la recepción de grandes cantidades de dinero en efectivo y, por último, mediante la triangulación con empresas que asumían pagos directos a terceras personas por servicios prestados al partido.

PUBLICITAT


REDACCIÓ23 Octubre, 2020
mas.jpg

Daniel Osàcar, extresorer de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), ha decidit parlar després d’anys de tancar files amb el partit. La setmana passada, en una declaració davant del jutge José de la Mata de l’Audiència Nacional, que investiga el finançament de CDC, va admetre per primera vegada el blanqueig de capitals de la formació, i aquest dimarts ha anat un pas més enllà.

Daniel Osàcar

Osàcar ha assenyalat Artur Mas i ha dit que el líder del partit i excap del govern català tenia plena constància d’aquestes actuacions en el si de la formació, però que qui controlava el sistema era l’exgerent de CDC i exconseller, Germà Gordó. Mas havia dit fins ara que no sabia res d’aquestes pràctiques. La declaració d’Osàcar com a imputat s’emmarca en la causa “Donacions blanqueig”, una peça separada del cas 3% i que afecta diversos exconsellers de la Generalitat, com ara Jordi Jané, Felip Puig, Irene Rigau i Pere Macias.

La Fiscalia Anticorrupció sosté que van facilitar el blanqueig de comissions il·lícites pagades per empresaris a la formació fundada per Jordi Pujol. L’extresorer, que fins ara sempre havia tancat files amb el partit, sembla haver canviat d’estratègia i col·laborar ara amb el ministeri fiscal. De fet, Osàcar ha canviat d’advocat en les últimes setmanes. El jutge ha citat a declarar per 26 d’octubre un altre tresorer de CDC, Andreu Viloca.

Artur Mas

A l’abril, José de la Mata va imputar quatre exconsellers de CDC perquè considerava que hi havia indicis que les donacions que es van fer al partit entre els anys 2009 i 2012 van ser “actes d’aflorament de diners procedent de delictes realitzats per persones pròximes a CDC seguint un pla superior traçat pels jerarques del partit”.

Això, segons l’instructor i el fiscal, podria suposar un delicte de blanqueig de capitals. En aquesta peça separada també hi ha imputat l’extresorer de CDC.

Osàcar, de 85 anys, compleix condemna de tres anys i mig de presó pel cas Palau des de finals de juliol, quan va entrar amb Fèlix Millet i Jordi Montull a la presó de Brians 2. Actualment es troba en tercer grau.

Germà Gordó

La Fiscalia, en un gest poc habitual, va acceptar concedir el règim de semillibertat a l’extresorer de CDC i permetre que complís la pena de presó en un pis tutelat per la Generalitat. Va argumentar, a banda de l’edat avançada i la salut delicada, que l’extresorer de CDC, per qui Mas va posar “la mà al foc” en diverses ocasions, havia mostrat “penediment”.

PUBLICITAT


REDACCIÓ4 Març, 2020

Masagué ha acceptat la multa i evita la presó

L’aportació de més de 40.000 euros de l’empresa constructora Transcornejo a la campanya electoral del 2011 de l’exalcalde de Torredembarra Daniel Masagué (CiU) s’ha tancat amb una pena de multa. La defensa, la fiscalia anticorrupció i l’acusació exercida per l’Ajuntament han segellat dimarts un acord de conformitat que evita el judici amb jurat popular.

Així, l’Audiència ha condemnat Masagué i l’administrador de l’empresa per un delicte de suborn -amb l’atenuant de confessió- a un any de presó -que s’ha substituït per 3.650 euros de multa- i a uns altres 900 euros de multa. Els fets corresponen a la peça separada número 8 del cas Torredembarra, de suposada corrupció al municipi i origen del cas 3% de presumpte finançament irregular de CDC.

Segons la sentència dictada oralment pel tribunal, Masagué va contractar l’empresa de comunicació Pierre Comunica S.L. per a la campanya electoral de les municipals del 2011. A l’hora de fer el pagament dels serveis, però, “va remetre” a la constructora. D’aquesta manera, l’empresa de comunicació va estendre dues factures per un import de 40.120 euros, que va pagar Transcornejo.

L’exbatlle torrenc insisteix que no ha comès cap delicte

D’altra banda, segons la sentència Masagué va intervenir com a alcalde en diferents expedients de contractació amb relació a Transcornejo, en els quals va “afavorir” l’empresa, amb “infracció de la legalitat vigent”. Entre aquests hi ha diversos contractes d’obres menors amb despeses autoritzades per l’alcalde sense la firma en el document d’ordenació de pagaments de la intervenció ni del regidor d’Hisenda.

Masagué insisteix que no ha comès cap delicte
L’Audiència de Tarragona ha condemnat Masagué i Transcornejo per un delicte de suborn amb l’atenuant molt qualificada de confessió. Tot i això, l’advocat de l’alcalde, Pau Simarro, ha insistit a l’ACN que Masagué no ha comès cap delicte perquè ell no va ser qui va demanar a l’empresa que financés la campanya. A més, el lletrat ha opinat que això és “una qüestió totalment lícita i legítima, que no entenem que sigui constitutiva de delicte”.

Simarro ha detallat que l’acord de conformitat el va signar l’anterior advocada de Masagué fa uns mesos i que ara el tribunal no els ha donat marge per desfer el tràmit amb totes les garanties. Per aquest motiu, i amb la intenció de “tancar aquest assumpte”, han acceptat el pacte i la pena de multa “com a circumstància menor”.

 


REDACCIÓ9 Gener, 2020
danielM-e1578605327599.jpg

Ha arribat l’hora dels judicis. La sala de vistes del Penal 2 de Tarragona ha estat l’escenari d’un judici mediàtic. A la banqueta dels acusats s’asseien tres convergents: Daniel Masagué, l’exalcalde de Torredembarra, Pere Font, l’exregidor de Platges i Gerard Montserrat, empresari i exlíder torrenc de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC).

Avui ha començat el judici d’una de les peces – la quarta – del famós cas Torredembarra, més conegut com el cas 3%, el qual va esclatar el 2015, després d’una entrada i registre a l’Ajuntament de Torredembarra per part de la Guàrdia Civil. L’exalcalde Masagué ha arribat aquest matí als jutjats acompanyat del seu ‘nou’ advocat (el lleidatà Pau Simarro), lluint un vestit blau marí i una camisa blanca. Faltaven 15 minuts per les 10 del matí.

L’exbatlle ha atès els periodistes que l’esperaven. Ha repetit que, en el decurs de l’audiència judicial, defensarà la seva innocència, ja que els arguments de la Fiscalia no tenen, a parer seu, cap fonament. Masagué es considera una víctima de la persecució judicial i política. Confessa també que “tot això” li ha arruïnat la vida. Els altres dos acusats – Pere Font i Gerard Montserrat – no han fet declaracions als periodistes.

Els tres processats s’enfronten a penes de fins a tres anys de presó pels suposats delictes de prevaricació, i frau i exaccions il·legals a l’administració pública

Ja a la sala de vistes, Masagué, Font i Montserrat s’han assegut a la primera fila, allunyats dels seus lletrats. Un fet que ha merescut la reprovació per part dels defensors. No ha passat desapercebut que Masagué s’hagi volgut seure allunyat dels altres dos processats. El tribunal intenta esclarir l’adjudicació a dit de les guinguetes de la platja a l’excap local de Convergència a Torredembarra, Gerard Montserrat. En aquesta causa hi ha tres acusats i més de 10 testimonis, entre ells l’exregidora socialista Olga González i el secretari municipal Rafael Orihuel.

A les 10h25 començava a declarar el responsable de la Guàrdia Civil, responsable de la investigació. Els agents han insistit que la regidora que va denunciar anomalies, la difunta Montse Gasull, va patir conseqüències personals per haver fet públiques les irregularitats.

Els policies també han coincidit que l’empresari Blas Niubó controlava i molt Convergència. Han dit, sota jurament, que les empreses que s’han presentat al concurs d’adjudicació de les guinguetes estaven “connectades” i “relacionades” entre elles. A més, no tenen dubtes que la llista d’empreses convidades ha estat facultada pel poder polític, més concretament pel regidor de Platges, Pere Font i Daniel Masagué.  Els dos expolítics han pres apunts de tots el que passava durant la vista oral, suposàvem que les notes serviran per fonamentar part de la seva defensa.

Els dos expolítics han pres apunts de tots el que passava durant la vista oral, suposàvem que les notes serviran per fonamentar part de la seva defensa

El testimoni de l’excap de contractació de l’ajuntament, Elisabet Cabré, ha donat molts detalls del procediment negociat i ha explicat que la relació amb Font i Masagué era “cordial” i “neutral”, tot i que en algun moment ha confessat que havia estat “degradada” uns mesos a la Policia Local. “Si no era per escrit, jo no mantenia cap contacte amb el Sr. Masagué”, ha dit, insistint que desconeixia si l’ajuntament perdia diners o no amb l’adjudicació d’aquestes guinguetes.

Tanmateix, ha confessat que la va sorprendre que no hi hagués una “valoració” de les empreses candidates. Ha deixat clar que la proposta dels candidats va arribar des de la “direcció política”, tot i això nega haver patit pressions polítiques.

Arribat el torn del secretari municipal, Rafael Orihuel ha reiterat que Pere Font, en qualitat de regidor de Platges, va fer arribar un llistat amb tres empreses per convidar-les a participar en el concurs.

L’alt funcionari ha explicat que la relació entre la cap de contractació – Elisabet Cabré – i l’alcaldia era molt tensa. “Els incidents eren continus”, ha remarcat, insistint que els informes de Cabré solien desagradar a Daniel Masagué, fins al punt que, durant uns mesos, va ser “cessada” “il·legalment”. Orihuel no té dubtes que l’excap de contractació va ser víctima “assetjament”. De fet, ha recordat que l’exinterventora, la difunta Ester Aguilló, contrariava i discutia totes les decisions preses per la Cabré.

El secretari municipal ha informat el tribunal que a l’Ajuntament de Torredembarra, en l’època de Daniel Masagué, només manava Masagué. La resta, obeïa. “La relació entre el Sr. Font i el Sr. Masagué era d’obediència total. No hi havia discussió. Un manava i la resta obeïa”, ha declarat Orihuel, matisant que Elisabet Cabré mai no li va comentar que havia estat objecte de pressions polítiques.

Després de fer un recés de 10 minuts, ha arribat el torn dels funcionaris. Ha declarat un inspector d’obra pública; un enginyer municipal i l’exresponsable de la Brigada Municipal.

Ha sorprès el rifi rafe entre el Fiscal anticorrupció i l’enginyer Salvador Balcells. El representant del Ministeri Públic s’ha ‘encès’ quan Balcells ha dit que coneixia Gerard Montserrat de “coses” que no se’n recordava, quan en realitat s’havia reunit a l’ajuntament, almenys en quatre o cinc ocasions, per tractar de les seves “activitats”.

La relació entre el Sr. Font i el Sr. Masagué era d’obediència total

La jornada d’aquest dijous l’ha tancada el perit Joan Plana, l’autor d’un informe que ha estat desgranat “jurídicament” per la Fiscalia. El testimoni durant la seva intervenció ha deixat clar que en el concurs es va presentar una forma poc usual d’acreditar la solvència econòmica de les empreses convidades per gestionar les guinguetes de la platja de Torredembara.

El judici continua aquest divendres a les 10 del matí. Després de les declaracions dels testimonis, s’espera que els tres acusats puguin donar la seva versió dels fets.

Cal recordar que els tres processats s’enfronten a penes de fins a tres anys de presó pels suposats delictes de prevaricació, i frau i exaccions il·legals a l’administració pública. El cas podria quedar vist per a sentència el proper 17 de gener.

|

V Í D E O S

Entrevista a Daniel Masagué


REDACCIÓ9 Gener, 2020
masague_judici2-1280x720.jpg

ENTREVISTAL’exalcalde de Torredembarra ha arribat aquest matí als jutjats de Tarragona disposat a defensar “la feina ben feta” del seu govern. Avui, compartia el banc dels acusats amb el seu exregidor de Platges, Pere Font i l’empresari i exlíder local de Convergència, Gerard Montserrat.

Mentre els altres dos processats han volgut esquivar la premsa, Daniel Masagué ha donat la cara i contestar les preguntes dels periodistes. Un quart d’hora abans de començar la vista oral, l’exbatlle, acompanyat d’un dels seus advocats, s’ha declarat innocent i víctima d’una persecució política, judicial i mediàtica. No ha volgut identificar els autors de l’assetjament. “Ja sortirà en el decurs del judici, això no acaba aquí”, ha avançat.

Masagué refuta les acusacions del Ministeri Públic i defensa a ultrança l’acció del seu executiu i dels tècnics que van tirar endavant el concurs de les guinguetes de la platja. “Vinc aquí a defensar-me, l’acció del meu govern, del Pere Font i la meva mateixa. Les coses es van fer ben fetes”, insisteix.

Ha manifestat cansament per la lentitud de la justícia, ja que han passat cinc anys i mig i “continuo defensant la meva innocència”. Se sent dolgut per la persecució que és objecte. Se n’alegra del començament del judici perquè considera que és una bona oportunitat per defensar-se i demostrat que tot es va fer correctament. “Cinc anys i mig després ja tocava – el judici – això és insostenible”.

Ha qualificat de “molt complicat” el “bloqueig total” i a la situació de subsistència a què està sotmès des de fa massa temps. Reconeix que li han arruïnat la vida, però confia que “en sortirem més forts”. Del judici només contempla un verdedicte: l’absolució.

|

V Í D E O


REDACCIÓ16 Novembre, 2019
rafael_ribo.jpg

Jordi Soler, empresari vinculat a la trama del 3%, va pagar al Síndic de Greuges, Rafael Ribó, i a càrrecs de Convergència un viatge a Berlín per veure la final Barça-Juventus del 2015. Aquesta informació ja la va publicar el País el passat 22 d’abril i, des d’aleshores, Ribó no ha fet cap mena de comunicat al respecte i es manté en el càrrec.

A la fotografia, hi apareixen Rafael Ribó, Síndic de Greuges, l’exdiputat convergent Ramon Camp i la seva dona, Francesca Guardiola, llavors subdirectora de Relacions Exteriors del Govern d’Artur Mas, actual delegada del Govern als països nòrdics i germana de Pep Guardiola.

També hi ha Josep Antoni Rosell, que era director general d’Infraestructures.cat, i l’empresari Jordi Soler, que hauria pagat el vol, segons la Guàrdia Civil. La fotografia va ser enviada a Soler per “un dels possibles assistents”, segons l’institut armat.

L’informe de la Guàrdia Civil entregat al jutge l’1 d’agost revela que el viatge en el vol AOJ96 d’Air Charter Service Spain “va tenir un cost total de 39.900 euros, fraccionat en tres trams de 13.300 euros facturats a nom de tres empreses diferents de Soler: Electromecànica Soler, Grup Soler Constructora i Soler Global Service”.

Segons la documentació remesa al jutge, l’avió contractat per Soler va ser un Dassault Falcon 900EX, amb 14 seients per a passatgers, que van gaudir d’un “càtering vip estàndard”. El cas del viatge a la final de la Champions del 2015 va ser, segons els investigadors, un regal d'”especial rellevància” pel “gran desemborsament econòmic”.

La Guàrdia Civil va recuperar diversos missatges entre els viatgers. En un d’ells, el 3 de juny del 2015, l’exdiputat Camp va escriure a l’empresari: “El Rafael… em pregunta si hi ha plaça per a la seva filla Alba”. Soler respon: “Oki”. Es refereixen al Síndic de Greuges, Rafael Ribó, i a la seva filla.

 

 


REDACCIÓ30 Juliol, 2019

L’empresari Joan Manuel Parra va declarar aquest dilluns davant del jutge José de la Mata de l’Audiència Nacional en el marc de la investigació del cas 3%, que va esclatar a Torredembarra. Parra havia denunciat un suposat finançament il·legal de CDC.

Oriol Carbó

L’empresari ja va manifestar en el curs d’altres diligències que s’instrueixen per un cas de presumpta falsificació de factures que va cobrar per tasques realitzades per a la campanya electoral de CDC del 2010 a través d’una empresa especialitzada en producció audiovisual, per a la qual en realitat no havia realitzat cap tasca.

Després d’haver declarat a l’Audiència Nacional, i segons ha pogut saber el nostre digital, el fiscal anticorrupció ha sol·licitat al jutge instructor que s’interrogui, en qualitat d’investigat, a Oriol Carbó Seriñana, l’administrador de Triacom Audiovisual i exgerent de TV3.

Se sospita que exdirigents de CDC van cobrar altes sumes de diners sense justificar procedents de la productora d’Oriol Carbó Seriñana, que factura quantitats milionàries a TV3 i Catalunya Ràdio.
Fiscalia també demana que es requereixi a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, S.A. tots els contractes firmats amb Triacom Audiovisual SL, o qualsevol altra societat en què Oriol Carbó tingui accions o relació.

El Ministeri Públic sol·licita tanmateix tota la documentació i que es procedeixi a la identificació de les persones de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals que van mantenir qualsevol mena de relació contractual amb l’empresa Triacom Audiovisual d’Oriol Carbó.

 


REDACCIÓ17 Desembre, 2018

El jutge José de la Mata interroga aquets dimarts a un testimoni clau en el cas 3%, Vicente Francisco Campanales, qui va lliurar una caixa forta i uns maletins que suposadament li va demanar amagar l’ex director general d’Infraestructuras.cat Josep Antoni Rosell.

El jutge De la Mata

De la Mata li ha cridat a declarar a petició de la Fiscalia Anticorrupció, que a l’agost va sol·licitar una nova ronda d’interrogatoris per indagar en la suposada funció de “contacte” amb els empresaris que es creu tenia l’exconseller de Justícia amb CiU Germà Gordó.

Al principi De la Mata va citar també per aquest dimarts a Rosell – detingut en dues ocasions quan aquesta causa s’instruïa en un jutjat del Vendrell – per prendre-li declaració com investigat, però finalment ha acordat posposar aquesta compareixença i només interrogarà Campanales.

Campanales, segons les fonts consultades, és la persona a la qual suposadament Rosell, poc després del primer registre a la seu de CDC, li va demanar amagar una caixa forta i diversos maletins amb clau davant el temor que el detinguessin, el que finalment es va produir.

Arran de l’arrest de Rosell, quan els fets s’investigaven en un jutjat del Vendrell, Campanales va posar a disposició de la Guàrdia Civil aquesta caixa de cabals -en la qual es van trobar 80.000 euros- i els maletins en els quals es ocultava diversa documentació, i que va obrir un manyà a presència judicial.

L’agost passat, la Fiscalia Anticorrupció va demanar al jutge que cités a tots dos a declarar així com a “diferents càrrecs públics que de manera directa o indirecta han tingut relació en tal qualitat amb l’investigat” Germà Gordó.

Segons el fiscal, de la causa es desprenen “elements incriminatoris que posen de manifest com Germà Gordó ha estat durant diversos anys el contacte (almenys, un d’ells) dels contractistes amb l’Administració Pública catalana i CDC”.

Amb aquests testimonis, la Fiscalia tracta de “acreditar que hi ha un ‘modus operandi’ idèntic en els diferents fets investigats” en aquesta causa per part d ‘ “una trama delictiva subjacent en l’estructura de la contractació pública de les administracions catalanes, controlada des el partit CDC”.

La Fiscalia creu que Gordó era una “cobertura” que tenia l’extresorer de CDC i exadministrador de la fundació Catdem, Andreu Viloca, “per a realitzar les diferents activitats delictives que se li imputen”, fonamentalment idear “un sistema d’adjudicacions d’obra pública determinades per donacions a CatDem que, finalment, anaven al patrimoni del propi partit polític”.

Després d’assumir De la Mata aquesta causa va imputar, com a persones jurídiques, a CDC i al PDeCAT (com “mer continuador” de la trama), per delictes de tràfic d’influències, suborn i blanqueig de capitals.