29. Març 2024

Arxius de 2017 | Diari La República Checa

REDACCIÓ11 Gener, 2017

OPINIO RICARD CHECAEn quin punt es troba el procés sobiranista? L’independentisme ha anat perdent adeptes? Hi haurà referèndum el pròxim 27 de setembre? El president Puigdemont té el suport parlamentari suficient per tirar el procés endavant? La independència de Catalunya, a qui interessa més i a qui menys? Aquests són alguns dels interrogants que molts catalans es formulen massa sovint. I les incògnites sorgeixen, sobretot, perquè hi ha dubtes substancials.

La persecució politicojudicial protagonitzada pel govern de Rajoy i el Tribunal Constitucional no contribueix per a res a calmar els ànims dels ciutadans, però la desobediència tampoc no és la sortida. El cert és que ens trobem en un cul de sac, en una cruïlla perillosa, i qualsevol moviment polític pot tenir conseqüències imprevisibles. Per això s’han de donar passes fermes i decidides i tenir el suport social i legal. La llei preveu mecanismes que ens condueixen al camí de la ruptura, tot i que la factura a pagar pot ser massa costosa.

Si no hi ha una decisió clara i un líder creïble, el procés pot fer aigües, perquè una part important dels independentistes ja comença a disgustar-se i a perdre la paciència i la llista d’indecisos comença a engrossir-se.
La meva opinió sobre el procés és coneguda, però hem de ser realistes i honestos. Mentre no s’expliquin cabdalment els avantatges i inconvenients de la ruptura, el procés no tindrà peus per tirar endavant. I això no es deu al fracàs de ningú en concret, sinó de tots els partits independentistes. Hi ha massa egos.

La gent vol saber què passarà amb les seves pensions, si perdran poder adquisitiu, si trobaran feina… en fi… si milloraran la seva qualitat de vida. Si això no ho tenen clar, el seu vot en un hipotètic referèndum independentista serà, òbviament, negatiu, perquè, al cap i a la fi, imperarà el «més val boig conegut…».

El judici contra Artur Mas i les exconselleres pel 9N i la hipotètica inhabilitació de Carme Forcadell i altres alts càrrecs podran agitar l’ambient social, però això no serà suficient per fer canviar la posició del govern ultracentralista de Mariano Rajoy i del polititzat Tribunal Constitucional.
El 2017 serà, en definitiva, un any perdut en relació a l’independentisme. Hi haurà molt de soroll i molta política, però poca concreció. I és injust que els polítics demanin al poble que faci una feina que és exclusivament de la seva competència.

Em temo que el 2017 no serà l’any en què Catalunya i la independència es donin la mà per emprendre un nou camí.

Ricard CHECA
Director del digital ‘La República’

 


REDACCIÓ30 Novembre, 2016
RC.jpg

OPINIO RICARD CHECADels Jocs Mediterranis encara se’n parlarà i faran córrer molta tinta. A mesura que passen els dies, es van aportant detalls dels fracassats Jocs. Dic fracassats perquè els organitzadors van sol·licitar el seu ajornament davant la manca de previsió i excés de bona fe. Els diners que no acabaven d’arribar de Madrid es van convertir en l’excusa perfecta perquè l’Ajuntament de Tarragona tirés pilotes fora. Ja ens podem preparar per esgarrifar-nos quan la veritat de les coses (del que va passar i com va passar) surti a la llum.

Tant si agrada com si no, continuo pensant que el comitè organitzador ens ha enganyat i ha contribuït a donar una imatge pèssima de Tarragona. Encara que els dirigents municipals s’entestin a fer-nos creure que el 2018 farem els millors jocs de la història, ja no els creu ningú. Han perdut la credibilitat política i negociadora. Hi ha massa dubtes i ombres sobre aquest projecte olímpic. Han volgut fer un creuer amb una canoa i les conseqüències són visibles i més greus que canviar el 7 per un 8.

2017Es posin com es posin, hem fet el ridícul. No hi ha motius per treure pit. S’hauria d’entonar un mea culpa i fer autocrítica. Ara tornen a vendre’ns la mateixa cançoneta: que el ministre creu en el projecte, que hi donarà suport, que respectarà els compromisos assumits per l’Estat… Però la pregunta que s’imposa és saber si aquesta bona voluntat està plasmada negre sobre blanc. El més maquiavèl·lic de tot és veure que Miguel Cardenal, exsecretari d’Estat d’Esports, ha estrenat un blog personal per il·luminar-nos sobre les ombres dels jocs. O sigui, el blog cardenalici es podria convertir en una mena de bugaderia, on s’espera que es renti molta roba bruta. Assistir al desmantellament del punt d’informació del 2017 instal·lat a la Rambla Nova és el símbol que el somni tarragoní s’ha esfumat i que, a partir d’ara, les incerteses sobre la realització de les olimpíades seran una constant.

És normal que es tanqui la paradeta informativa i de marxandatge perquè, en realitat, ningú sap què passarà amb els jocs de Tarragona. Espero i desitjo que algun dia tant l’alcalde com el regidor Villamayor ens expliquin la veritat de tot plegat, encara que faci mal conèixer-la.

Per cert, ara que s’ha remodelat el cartipàs municipal, es podria fer que el regidor Javier Villamayor –atenent el fracàs del 2017– tingués competències en altres àrees que no passin exclusivament per la coordinació dels Jocs.

Ricard CHECA
Director del digital ‘La República’

 


REDACCIÓ7 Novembre, 2016

 Durant una hora i 20 minuts, l’alcalde, acompanyat pel president del Comitè Olímpic Espanyol (COE) Alejandro Blanco, han intentar convèncer els periodistes que l’ajornament va la millot solució, tot i no ser la idònia. Peró res de mea culpa

ballesteros_blancoSi algú esperava que l’alcalde Ballesteros assumis que l’ajornament dels Jocs del Mediterrani era un fracàs, s’ha equivocat de ple. Tampoc farà reestructuració en l’equip coordinador, liderat pel regidor Javier Villamayor. Ans el contrari. L’edil socialista ha arribat a treure pit al dir que l’ajornament servirà per guanyar-hi temps perquè “Tarragona 2018 siguin uns grans jocs”. De fet, Blanco ha arribat a dir que “organitzar els jocs no era l’objectiu. Volem organitzar uns grans jocs a Tarragona, els millors de la història”.

Durant la multitudinària roda de premsa, no s’ha pronunciat en cap moment el nom del regidor Javier Villamayor, que assistia a l’acte assegut a la primera fila, al costat del director territorial d’Esports de la Generalitat. L’edil ha assumit tota la responsabilitat de l’ajornament i no pensa destituir el regidor, ni trencar el pacte amb el PP. Ha defensat i reiterat tota la confiança en el comitè organitzador, en l’equip del 2017 i ha agraït l’esforç dut a terme pel PP de Tarragona.

Dballesteros_blanco2urant la trobada amb els periodistes no hi hagut lloc a l’autocrítica, perquè la culpa és del govern en funcions de Mariano Rajoy. Ballesteros ha tirat pilotes fora en tot moment i no ha volgut encaixar en el seu vocabulari la paraula ‘fracàs’. “No tinc la sensació d’haver fracassat perquè els Jocs es faran i el Comitè Internacional ens els hagués pres si no hi hagués cregut.

El què ha fallat és que hem tingut un govern en funcions durant gairebé onze mesos”, ha esclarit, després d’haver reconegut que a hores d’ara encara no té compromesa l’aportació de 12 milions d’euros per part de l’estat.

Aquest finançament serà abordat durant la trobada “clau” que Ballesteros mantindrà amb el nou ministre d’Esports el proper dijous. A banda de no reconèixer cap error d’organització, Ballesteros té clar que Tarragona no pagarà els costos de l’ajornament.

Instat a comentar la mala imatge que representa per Tarragona l’ajornament dels jocs, Ballesteros ha asseverat que serà corregida al 2018, perquè els jocs seran, sens dubte, un èxit.  També té clar que, des de l’ajuntament, no es farà cap consulta popular sobre l’esdeviment esportiu, senzillament – diu Ballesteros – un referèndum és molt costós i perquè el mandat polític que li va conferir el poble li permet prendre aquestes decisions.

Confiant i positivista, Ballesteros ha assegurat que a dia d’avui compta amb la confiança dels comitès internacionals i no s’ha perdut credibilitat. I està convençut que l’estat farà arribar el finançament necessari per celebrar els jocs. El president de la Generalitat, segons l’alcalde, també està confiant que l’estat assumeixi els seus compromisos.villamayor_2017

L’edil socialista no ha estat capaç de quantificar el sobrecost relacionat amb l’ajornament, ni sap que passarà amb el marxandatge del 2017 que està en estoc. Aquesta setmana serà frenètica perquè Ballesteros i l’equip organitzador es doblarà en reunions amb l’equip de treballadors del 2017 i els alcaldes de les diferents subseus, alguns dels quals no han rebut encara informació oficial sobre l’ajornament.

En definitiva, tant Blanco com Ballesteros consideren que no hi ha lloc a la desesperació perquè no s’ha cancel·lat l’esdeveniment esportiu. S’ha optat per guanyar temps. Una decisió que Ballesteros confia que acabarà sent benèfica per l’èxit dels jocs. L’alcalde assumeix exclusivament la responsabilitat, però deixa que sigui la ciutadania que dicti el veredicte a les urnes, el 2019.

VIDEO


REDACCIÓ1 Agost, 2016

Esquerra Republicana de Catalunya a l’Ajuntament de Tarragona presentarà al·legacions contra la intenció de privatitzar la gestió de l’Anella Mediterrània, atenent que serà un ‘pelotazo’. ERC reacciona d’aquesta manera davant el fet que l’equip de Govern (PSC-PP-UDC) està estudiant la proposta de l’empresa madrilenya Santa Gadea de gestionar el futur Anell Mediterrani, l’epicentre dels Jocs Tarragona 2017 previstos del 30 de juny al 9 de juliol de l’any que ve.

pau ricomàPau Ricomà, el portaveu republicà a l’Ajuntament de Tarragona, ha advertit que es tracta d’un “pelotazo” que s’endeutarà a la ciutat quaranta anys a “una maniobra d’enriquiment il·lícita”.

L’empresa madrilenya va proposar un projecte executiu amb sis escenaris diferents -des que arribava tots els diners fins que l’havia d’aportar tot ella – per construir l’Anell a canvi de gestionar-després.

La proposta afegida és construir el centre aquàtic -la inversió s’ha rebaixat a 3 milions d’euros per a la piscina olímpica-, remodelar les instal·lacions esportives de Camp Clar, construir cinc camps de futbol i una residència d’esportistes.

A canvi, demanen la gestió durant quaranta anys i un cànon anual d’entre 1,5 i 2,5 milions d’euros, el que per als republicans suposa que la concessió supera el temps legal d’amortitzar la inversió i que tots els riscos els assumiria l’ajuntament.

També assenyalen que seria competència deslleial amb la resta del sector esportiu i que perillarien inversions pendents als barris.

Tarragona 2017 pateix d’un dèficit de 9 milions d’euros en el seu pressupost operatiu, no ha cobert els patrocinis privats i l’organització reclama a l’Estat el mateix ritme inversor que l’ajuntament, la Diputació de Tarragona i la Generalitat.

 


REDACCIÓ29 Juliol, 2016
BANDERA2017.jpg

CRONICADes de que Víctor Sánchez, secretari general del Comitè Olímpic Espanyol, va manifestar la probable inviabilitat dels Jocs Mediterranis 2017 davant l’Assemblea General d’aquest organisme, les opcions de que Tarragona pugui tirar endavant el seu compromís olímpic no semblen gens clares. Segons el propi alcalde Ballesteros, el final d’aquest  mes de juliol és la data límit per resoldre els principals interrogants que pengen sobre aquest esdeveniment. BANDERA_JOCS

Que el projecte segueixi o que es renunciï comportarà conseqüències molt importants, i alguna de greu, per a la ciutat i per l’esport del país. El nostre digital s’ha posat en contacte amb diferents professionals de diversos sectors per tal d’acotar el que podrien ser les derivades de mantenir amunt la bandera olímpica o de baixar-la. Algunes d’aquestes qüestions reuneixen una gran complexitat jurídica, institucional i financera, però hem intentat resumir i clarificar al màxim tots aquests aspectes, pot ser en detriment de l’exactitud tècnica. Tot i això, les persones consultades ens son de tota confiança pel que fa al seu criteri.

POSSIBLES CONSEQUÈNCIES DE MANTENIR-NOS…
La principal conseqüència de mantenir Tarragona com a seu organitzadora dels Jocs l’any 2017 és, sens dubte, l’exigència de mobilitzar una enorme quantitat de recursos econòmics, humans i materials en molt curt termini. I tot s’hauria de fer simultàniament i sincronitzadament. Repassem els principals reptes que s’haurien d’afrontar:

  • Les instal·lacions que més dubtes han aixecat haurien d’entrar en un esprint fulminant donat que es troben en fase inicial la majoria d’elles: pavelló de Camp Clar (10% executat del total de l’obra amb un retràs ponderat de 4 mesos); reforma de l’Estadi de Camp Clar (0% executat); Piscina de Camp Clar (0% executat); reforma de l’Estadi del Nàstic (0% executat); altres actuacions menors de reforma o habilitació (0% executat, com el Camp de Tir, pavellons de la ciutat, zones d’entrenament, centre logístic i de acreditacions, centre de mitjans de comunicació, centre de dades i resultats, vila mediterrània, etc)
  • Injecció d’un mínim de 10 milions d’euros per a instal·lacions i de més de 15 milions d’euros per a despesa operativa del Comitè Organitzador, a més d’un increment de les aportacions per patrocinis en uns 10 milions més, que representen doblar lo recaptat fins ara.
  • Increment dels recursos humans del Comitè Organitzador en més de 50 persones abans de final d’any per cobrir totes les necessitats organitzatives i logístiques si prenem com referent els casos d’Almeria 2005 o Mersin 2013, segons ens han assenyalat els experts consultats.
  • Posta en marxa d’un Pla Director General i plans sectorials o parcials que fins ara no es coneixen o no existeixen, segons em pogut contrastar amb diferents responsables tècnics de subseus.BANDERA2017
  • L’endarreriment crònic en la gestió del projecte ha provocat que no es coneguin moltes dades rigorosament necessàries per poder establir un Pla de Seguretat amb garanties. Davant l’actual situació internacional, podríem assistir a la renuncia de delegacions de països participants per manca de fiabilitat dels sistemes de seguretat implementats pels organitzadors.
  • Aquest endarreriment també provoca greus desajustos en la part logística de l’esdeveniment: reserves hoteleres, transport, atenció mèdica, promoció estatal i internacional de l’esdeveniment, etc.
  • Totes aquestes anomalies podrien forçar l’ajuntament a fer front a despeses incontrolables i difícilment previsibles a dia d’avui. Atenent a d’altres ciutats que han organitzat esdeveniments olímpics amb mancances importants de planificació i gestió, el desviament pressupostari que hauria d’eixugar el municipi en els pròxims anys podria ser de més de 20 milions d’euros. Un segon Jaume I.

POSSIBLES CONSEQUÈNCIES DE RENUNCIAR ALS JOCS

  • En el plànol esportiu, renunciar als Jocs seria un cop molt dur per a Espanya i Catalunya, que des dels Jocs de Barcelona 92 han encadenat l’organització de tota mena de competicions esportives internacionals amb gran èxit, i que ens han portat a ser considerats una aposta segura a l’hora de que se’ns concedeixi qualsevol tipus de d’esdeveniment a organitzar. Després de les decepcions amb les candidatures olímpiques de Madrid i una suposada renúncia de Tarragona als Mediterranis, difícilment tornaríem a disposar de crèdit internacional per acollir grans competicions.
  • Tarragona quedaria absolutament desacreditada davant la comunitat mediterrània, el món de l’esport, les ciutats subseus, les institucions, mitjans de comunicació. S’obriria un temps d’interrogants, de frustració i qui sap si també de decadència de la ciutat.
  • El terratrèmol polític seria molt considerable. Defugir responsabilitats seria l’esport municipal per a la resta del mandat municipal i ningú pot saber les conseqüències que tindria tot això sobre els partits, els seus caps visibles, la institució municipal o sectors com ara els clubs esportius de la ciutat i l’opinió pública en general.

    victor_sanchez
    Victor Sánchez
  • S’hauria de rescabalar al Comitè Internacional dels Jocs Mediterranis tant social com financerament. L’ajuntament va encarregar un estudi en aquest sentit, però la enorme dificultat d’assignar a una altra ciutat l’organització d’uns Jocs a un any vista podria portar a un escenari de danys i perjudicis molt importants que de ben segur recaurien sobre Tarragona.
  • Depenent de quins fossin finalment els arguments i com es gestionés la renúncia, es podrien generar greuges en relació a les empreses patrocinadores, ciutats subseus, institucions, clubs. Tot aquest panorama té molts interrogants davant la hipòtesi amb la que treballem, però en general totes les fonts consultades tenen clar que seria molt negatiu per Tarragona.
  • Amb tota seguretat el Consell Superior d’Esports es faria enrere dels compromisos econòmics i quedarien sense efecte els diners destinats a la nova piscina, la reforma de l’estadi de Camp Clar, els diners de les quinieles, el beneficis fiscals per a patrocinadors i d’altres.
  • La Generalitat de Catalunya podria no fer-se enrere en la seva aportació pel nou pavelló de Camp Clar, però seria previsible un llarg endarreriment de les obres.
  • Difícilment es faria la reforma de l’Estadi del Nàstic.
  • S’haurien llençat tots els diners fins ara gastats pel Comitè Organitzador.
  • Podria ser que la Diputació de Tarragona mantingués totes les partides pressupostàries per a reformes d’instal·lacions en les subseus, encara que alguna de més endarrerida podria no veure la llum.

Davant d’aquests dos escenaris (continuar o renunciar), s’obren d’altres incògnites que cal atendre desapassionadament i sense previs judicis de valor. Per exemple, mantenir l’organització dels Jocs obliga a un esforç material, econòmic, humà i intel·lectual de dimensions no conegudes en la ciutat fins ara i, encara pitjor, mai demostrades des del Comitè Organitzador.

Els jocs es compliquen

Tampoc l’oposició ha fet cap esforç seriós ni per demostrar la inviabilitat dels Jocs ni per assegurar la seva viabilitat. Senzillament, van deixant que el govern es cogui en la seva pròpia salsa. Caldria doncs, en el cas de continuar, un pacte de ferro entre totes les forces municipals o, com a mínim, entre aquelles que tenen responsabilitats polítiques en alguna de les institucions participants. Pel que fa a l’oposició, abandonar Ballesteros a la seva sort és tan irresponsable com l’actitud arrogant de l’alcalde mantinguda fins ara, negant les evidents mancances organitzatives, de planificació i previsió per part del Comitè Organitzador i del seu màxim responsable, Javier Villamayor.

En aquest sentit tampoc ajuden les continues manifestacions públiques de l’alcalde que criden a la tranquil·litat i la confiança sense posar damunt la taula cap mena de mesura dràstica, tal com va demanar-li el propi COE fa poques setmanes.

BUSCAR CULPABLES
I si agafem l’altra escenari, el de la renúncia als Jocs, a banda de les greus conseqüències jurídiques, financeres, socials o mediàtiques que tindria aquesta decisió, cal apuntar al tancament d’horitzons engrescadors per a Tarragona per un grapat d’anys. Des de fora, no tenim clar si ens mirarien amb pena per tenir un grup de polítics tan incompetents o si, tristament, creurien que el problema no son els polítics si no la ciutat en sí mateixa.

El Comitè Organitzador sempre ha buscat culpables o salvadors fora de l’orbita de les seves pròpies competències i responsabilitats: s’ha assenyalat al Consell Superior d’Esports, al govern de Mariano Rajoy, al Rei o la Generalitat com els factòtums de l’èxit o el fracàs de Tarragona 2017.   Absència total i absoluta d’autocrítica en l’equip de l’alcalde.

ballesteros i villamayorSi finalment es produeix la renúncia, aquesta no vindrà de la boca o la ma de l’ajuntament, si no, com apuntàvem abans, serà decisió del COE, que ja va anunciar públicament que aquesta renúncia podria tenir caràcter unilateral per part d’ells. Un cop més, l’alcalde i el seu equip tindran l’opció de la fugida d’estudi.

Si finalment es produeix l’aposta per fer els Jocs – cosa que desitgem de cor -, caldrà multiplicar forces i, amb tota seguretat, fer moltes coses que fins ara no s’han fet, així com deixar de fer d’altres que fins ara han estat en el guió del Comitè Organitzador.  Però el cap ens diu que els canvis de persones, dinàmiques i estructures haurien de ser tan profunds i radicals que dubtem molt que l’alcalde Ballesteros tingui, a aquestes alçades, prou energies i determinació per afrontar-les. Per tant, seguir amb els Jocs no es assegurar automàticament la seva celebració, si no augmentar l’aposta i, per tant, arriscar a perdre molt més a mesura que s’acostin els Jocs si, malauradament, al cap i a la fi s’ha de renunciar per que l’ofegament financer i organitzatiu es fa insuportable.

Renunciar ara significa admetre la derrota i la incompetència o, com sospitem, posar el pes de la culpa en els altres i agafar-se desesperadament al paper de víctimes. I Tarragona necessita, ara més que mai, herois i no víctimes… encara que tampoc volem insensats presoners dels seus egos.

Curiosament, el COE ha decidit posposar, per després dels jocs de Rio, la seva decisió sobre el seu suport o no al Tarragona 2017.

RC

 


REDACCIÓ28 Juliol, 2016

El delegat del govern de la Generalitat a Tarragona, Òscar Peris, ha visitat avui les obres del pavelló d’esports que haurà d’acollir els Jocs del Mediterrani de 2017, situat al centre de l’Anella Mediterrània, al barri de Camp Clar.

20160728_122118Acompanyat de l’alcalde Felix Ballesteros, i del conseller dels Jocs Javier Villamayor, el representant de Carles Puigdemont, ha comprovat l’evolució d’un dels espais més importants de tota l’Anella Mediterrània, ara quan queden onze mesos per l’inici dels l’esdeveniment olímpic.

A hores d’ara, i després d’un mes i una setmana de l’inici de les obres, ja es troben col·locats quasi tots els pilars principals dels ciments. “Aquesta obra és la més important de tota l’anella.

Hi cabran 5000 espectadors i tindrà una pista amb tres camps de futbol sala transversals” explicava l’alcalde Ballesteros.

Peris, per la seva banda, ha assegurat que el calendari s’estan complint a la perfecció, tot i que els terminis siguin molt ajustats, i que estarà a punt pel mes de juny.

20160728_125132Cal recordar que de la construcció del Pavelló se n’ha encarregat la Generalitat, fent una inversió d’uns 10 milions d’euros. L’obra, en la seva totalitat, consta de tres fases, que s’encabalcaran entre sí per tal d’arribar als terminis establerts.

A més a més del Pavelló d’Esports, l’anella Mediterrània també tindrà l’estadi d’atletisme, encara per remodelar, i un llac al centre de l’anella, a més dels habitatges dels atletes. L’anella també tindrà una zona verda amb pins mediterranis de 17 hectàrees.

“Els terminis de l’anella mediterrània estan on time, cosa que es quasi un miracle degut al gran nombre d’empreses que estan treballant” va sentenciar Ballesteros.

Marc MOLINA // CampClar

 

 


REDACCIÓ14 Juny, 2016

ballesteros i villamayor
Els màxims responsables del 2017

Els Jocs del Mediterrani seran una realitat. Això mateix ha dit avui l’alcalde de Tarragona durant la visita de la mascota Tarracus a l’Escola Saavedra. D’acord amb Josep Fèlix Ballesteros, el neguit i la incertesa viscuts en les darreres setmanes s’han difuminat després que el consell de ministres hagi desbloquejat una aportació de tres milions d’euros pel Tarragona 2017.

Un fet que, segons el batlle socialista, posa de manifest el “compromís” del govern central amb l’esdeveniment esportiu que se celebrarà a Tarragona a l’estiu de l’any que ve i que comptarà amb la participació d’atletes de 26 països.

COMPROMÍS DE L’ESTAT
Ballesteros, en declaracions als periodistes, s’ha mostrat molt satisfet amb l’aportació econòmica de tres milions aprovada per consell de ministres, perquè “ens permetrà fer totes les inversions dels jocs”. Les dues setmanes de retrets i intercanvi de declaracions entre l’ajuntament i el Comitè Olímpic Espanyol sobre les dificultats econòmiques i la incertesa política, d’acord amb Ballesteros, no van afectar la signatura de convenis amb els sponsors privats.
L’alcalde ha explicat que s’està treballant amb la iniciativa privada i les administracions públiques perquè s’aconsegueixi “completar el pressupost operatiu” que “és el que més ens preocupa”. Ha avançat que, aviat, podria anunciar més aportacions econòmiques per part de l’estat.TARRACUS_ESCOLA

CANVI DE GOVERN NO INTERFEREIX
En relació a la piscina olímpica, que costarà uns 2,6 milions, l’alcalde ha assegurat que ja hi ha pressupost públic per la seva construcció i ha revelat que hi havia una proposta de la iniciativa privada que es comprometia a construir-la a canvi de la seva explotació, tal com va passar a Barcelona, Londres o ara a Rio de Janeiro.
Un canvi de govern a Espanya no interfereix en els jocs perquè, segons l’alcalde i alhora president del Comitè organitzador de Tarragona 2017, existeix una carta de garanties econòmiques i financeres aprovada pel consell de ministres i donada al comitè internacional dels jocs.

LA MASCOTA AMB ELS NENS
Relativament, a la visita de la mascota Tarracus a l’Escola Saavedra, Ballesteros ha destacat l’expectació existent entre l’alumnat. El ‘Tarracus‘ es desplaçarà a totes les escoles públiques de la ciutat i als centres concertats i d’educació especial, perquè “no volem que cap nen es quedi sense veure, tocar i gaudir de la mascota”.
Un grup d’alumnes, durant l’acte celebrat al pati de l’escola, han donat la benvinguda al ‘Tarracus‘ en diferents llengües, esperançats que el 2017, Tarragona acollirà els jocs de l’amistat i de la pau.

 

 


REDACCIÓ17 Novembre, 2015

La final de futbol dels Jocs Mediterranis del 2017 no es jugarà, a hores d’ara, al Nou Estadi. Aquesta notícia va agafar per sorpresa a l’entorn del Nàstic.

Javier Villamayor
Javier Villamayor

Javier Villamayor, tinent d’alcalde dels Jocs, va anunciar la setmana passada, amb motiu de la visita d’Amar Addadi, president del Comitè Internacional dels Jocs del Mediterrani, que hi hauria proves que s’haurien de traslladar amb la intenció de fer compatibles algunes cerimònies protocol·làries amb les competicions esportives, com la final de futbol i la clausura dels Jocs. Aquesta és la idea de Villamayor que a hores d’ara encara sembla que s’està coent.

L’organització aposta per moure la final a un altre estadi que complexi els requisits mínims que es demanen per tal de poder acollir un esdeveniment d’aquestes característiques.

Ho saben per la premsa
Segons ha pogut saber aquest digital, hi ha malestar a Can Nàstic. La sensació dels grana és que l’organització del ‘Tarragona 2017’, amb Javier Villamayor al capdavant, li ha passat una mà per la cara. És un contrasentit que s’estigui treballant per promocionar tant el Nàstic, que es facin obres per millorar l’estadi i que un dels esdeveniments esportius més importants i amb més públic, ‘marxi’ de la ciutat amfitriona.

A més, la manca d’informació i de comunicació entre ambdues parts ha provocat que l’entorn del Nàstic se senti menystingut, ja que la primera notícia que va tenir el club sobre el no acolliment de la final de futbol va ser a través de la premsa. Un fet que alguns dirigents del Nàstic lamenten profundament.

Per altra banda, una de les solucions que podria satisfer a ambdues seria la de moure la cerimònia de clausura a Reus, a l’estadi de futbol, i que el camp del Nàstic acollís la final de futbol, ja que, a priori, s’espera que hi hagi més afluència de gent a la cerimònia esportiva que a la protocol·lària.

Aquest diari ha volgut conèixer l’opinió de Josep Maria Andreu, president del Nàstic, però no ha volgut alimentar polèmiques i ha expressat que de moment aquestes són les decisions de l’organització i que “les acceptem”, ja que sabran perquè les prenen.

 


REDACCIÓ13 Octubre, 2015

voluntaris_2017Un 44% dels tarragonins recolza els Jocs del Mediterrani 2017, d’acord amb un sondeig municipal denominat “Valora Tarragona” realitzat per la consultora Ceres.

D’acord amb la CUP,  partit molt crític amb el ‘Tarragona 2017’, el resultat de l’enquesta és “clarament insuficient, tècnicament coix i de resultats poc versemblants”. La majoria, asseguren els ‘cupaires’, es manifesta en contra o indiferent a la cita esportiva.

Per aquesta raó, creuen “necessari més que mai començar una consulta ciutadana vinculant per aclarir el suport real” d’un projecte que titllen de “forat d’endeutament ruïnós” i d ‘”espectacle innecessari”.

La CUP critica que “Valora Tarragona” és un recurs consultiu “de curt abast” perquè “aquest fals baròmetre opera al voltant d’un qüestionari que només responen les persones inscrites voluntàriament en el registre habilitat per l’empresa Ceres”.

Aquest registre consta de 150 informadors voluntaris concentrats bàsicament en els barris del centre i és “un altaveu asimètric”.2017

La primera onada de l’enquesta es va realitzar entre el 9 i el 21 de juliol, amb una inversió de 5.506 euros.

Pretén detectar tendències sobre l’estat general de la ciutat; valoracions de serveis, equipaments i activitats municipals; valoració de la gestió municipal; activitat social; actualitat i propostes per a les properes onades.

En aquesta primera onada, els tarragonins suspenen la neteja viària, l’aparcament i l’atur i valoren el patrimoni, el clima les platges.

Les tres principals mancances que existeixen actualment a Tarragona, segons aquesta enquesta són la neteja viària, la falta d’aparcament i l’atur.

 


REDACCIÓ25 Agost, 2015

La Generalitat mostra el seu suport incondicional a la reivindicació dels alcaldes que estan implicats en els Jocs Mediterranis del 2017.

La vicepresidenta Neus Munté
La vicepresidenta del Govern, Neus Munté

La vicepresidenta del Govern i portaveu, Neus Munté, ha expressat aquest matí que la Generalitat té un compromís “clar” de amb la candidatura de Tarragona “des de fa temps”, des del punt de vista de les infraestructures, del voluntariat i de “molts altres aspectes que a mesura que vagi avançant el calendari s’aniran produint”.

Munté ha aprofitat per reclamar a l’executiu espanyol un compromís “clar” amb els Jocs en forma de suport econòmic als Pressupostos Generals de l’Estat.

Aquestes declaracions arriben després que ahir es produís una reunió entre tots els alcaldes de les poblacions que seran seus dels Jocs. La trobada, que va ser a la Casa Canals de Tarragona, va servir per a demanar de manera conjunta una partida de 15 milions d’euros al govern de Mariano Rajoy.