Arxius de 14 octubre 1940 | Diari La República Checa

REDACCIÓ15 Octubre, 2014
Pau_Ricoma.jpg

Rememorar l’assassinat del President Companys, el 15 d’octubre de 1940, té una reverberació especial enguany. Un testimoniatge de compromís amb el país, especialment amb la gent treballadora, que assumeix un caràcter exemplar quan hem d’encarar totes les traves que la maquinària de l’estat ens posa perquè els catalans puguem decidir quin futur polític ens volem atorgar.

El fet mateix que l’estat espanyol es negui a revisar el procés a Lluís Companys, demanat reiteradament, dóna una idea de la poca categoria democràtica d’aquest estat. Afusellar un president elegit a les urnes va ser una salvatjada a què no es va atrevir cap altra dictador europeu, ni Hitler. Només el franquisme va poder cometre un crim polític d’aquest calibre.

Que un estat que es defineix com a democràtic, que parla d’una constitució que ens hem atorgat entre tots, quan és sabut que es va redactar sota la pressió amenaçant de la cúpula militar, sigui incapaç de sotmetre a reconsideració la pantomima de judici i el posterior afusellament del President Companys, només es pot entendre si aquest estat és la continuïtat de l’anterior. I ho és. Ho veiem amb les elits que mantenen el poder polític i econòmic. Els mateixos personatges i les mateixes famílies que manaven a la dictadura.

Un procés pretesament democràtic que hem vist que ha estat fallit. I no només fallit, sinó que, pel que podem aprendre de la història, es demostra impossible. Altres generacions ja ho havien provat: projectes de regeneració de l’estat malbaratats i restauracions borbòniques acabades en el fangar de la corrupció. 

El sacrifici de Lluís Companys i de tantes i tantes persones de la seva generació ens apel·la. La possibilitat que nosaltres tenim de deixar enrere un règim opressiu i de crear un nou estat, les institucions del qual treballin en favor de la majoria de la gent i no en contra seu, ens compromet a arribar fins al final.

Em ve al cap quan en una xerrada a un barri de Tarragona, un jove d’origen algerià, va demanar la paraula per dir: “Vostès hi veuen molts problemes i dificultats, però què es pensen, que la llibertat els serà fàcil? Tinguin clar que hi hauran de posar alguna cosa de part seva”.

Doncs en aquest punt estem. Ara és quan hi hem de posar alguna cosa de la nostra part, assumir riscos i demostrar determinació. Tots els pobles es mereixen viure en un entorn tan just i democràtic com siguin capaços d’atorgar-se. Els catalans en tenim el dret i estic segur que la capacitat. 

Pau RICOMÀ
Candidat d’ERC a l’alcaldia de Tarragona




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter