Arxius de 1-O | Diari La República Checa

ÚLTIMA HORA
REDACCIÓ17 Juliol, 2019
IMG_2325-1280x960.jpg

Sandra Ramos demana que es retiri la moció

Pancarta sí, pancarta no. A mesura que ens apropem al plenari municipal de divendres, la tensió política augmenta provocada per la imminent votació del ple municipal tarragoní sobre si es penja, o no, la pancarta de suport als presos polítics del balcó municipal.

L’última en sumar-se al debat ha estat la portaveu socialista Sandra Ramos, que ha demanat a ERC que desestimi la moció. “Des del PSC considerem que aquesta moció genera distorsió i demanem a l’equip de govern que la retiri. La regulació de la façana de l’Ajuntament ha de passar per ser aprovades, unànimement per tothom”, ha assegurat Ramos.

La socialista ha posat com a exemple que no és pengés a la façana de l’Ajuntament la bandera LGTBIQ+, que “aquest passat 28 de juny no es va penjar i preguntarem al ple quin ha estat al motiu perquè aquest símbol que accepten tots els partits i els tarragonins no va ser penjat”.

“En canvi s’ha portat a plenari unes pancartes que sabem perfectament que no compten amb la unanimitat, ni de la societat ni de la composició del plenari i el que està provocant és generar més crispació”, ha lamentat Sandra Ramos.

Borja VIZCARRO

VÍDEO


REDACCIÓ5 Juliol, 2019
buch3.jpg

El conseller d’Interior, Miquel Buch, haurà de tornar a comparèixer davant del jutge del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que investiga el referèndum de l’1 d’octubre.

Ha estat citat per l’alt tribunal català com a investigat. Haurà de comparèixer el 16 de juliol. La justícia l’imputa els delictes de desobediència i prevaricació quan era alcalde de Premià de Mar. Buch va facilitar, presumptament en el seu municipi, l’organització l’1-O.

El magistrat del Tribunal de Justícia de Catalunya, Jordi Segu, ha convocat al polític el proper dimarts 16 de juliol, tot i que el tribunal ja va arxivar una causa pel seu paper en l’organització de l’1-O com a president de l’Associació Catalana de Municipis, al costat de l’expresidenta de l’Associació de Municipis per la Independència Neus Lloveras.

 


REDACCIÓ21 Juny, 2019
violència2.jpg

El Jutjat d’Instrucció número 1 de Reus ha arxivat provisionalment la querella de l’Associació d’Advocats Voluntaris contra la Guàrdia Civil per les càrregues de l’1-O a Mont-roig del Camp.

La resolució, explica l’associació, entén que, un cop practicades les diligències que ha considerat pertinents ha decidit arxivar el cas perquè considera que no hi ha indicis d’infracció penal. Entén que l’actuació del cos policial s’empara en la interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) del 27 de setembre del 2017, que no va ser desproporcionada i que, en tot cas, les lesions als votants serien delictes lleus que no es podrien resoldre per no haver quedat acreditada la identitat dels agressors.

L’associació d’advocats lamenta que, en canvi, la resolució judicial no esmenta que aquella mateixa interlocutòria del TSJC indicava que les actuacions policials no podien alterar la convivència ciutadana. “Les circumstàncies per analitzar la proporcionalitat o no de l’actuació policial haurien d’haver estat valorades sota aquest paràmetre imprescindible”, opina l’entitat.

Finalment, l’associació afirma que creu “fermament” que la decisió no és ajustada a dret i que, per aquest motiu, té la intenció d’interposar els corresponents recursos.

 


REDACCIÓ25 Març, 2019
judici_procés-1.jpg

El judici continua amb el testimoni dels agents de la Guàrdia Civil

Els vehicles de la Guàrdia Civil que van ser danyats durant els registres del 20-S tenien armes llargues (fusells d’assalt) al seu interior, segons ha precisat avui el tinent responsable del dispositiu de seguretat, que ha afegit que entre els objectes robats hi havia una caixa de munició.

El tema de les armes als cotxes de la Benemèrita ha tornat a aparèixer avui en el judici contra el procés amb una versió diferent de la que va donar el que va ser cap de la Guàrdia Civil a Catalunya en aquelles dates, Àngel Gozalo, que va dir al tribunal que aquestes armes eren en realitat escopetes de projectils de goma.

Avui, el tinent que estava al capdavant de la seguretat de la comissió judicial que va practicar els registres de la Conselleria d’Economia, ha aclarit que no era així i que, a més de les armes per al control de masses, hi havia armes llargues perquè Espanya estava en alerta 4 antiterrorista.

En concret, portaven fusells HKG36 i Cetme que van deixar en els maleters juntament amb els carregadors, les armes de control de masses i “moltíssim material” de protecció, material individual, material d’obertura …

Tot aquest material es va quedar en els cotxes perquè hauria estat “absurd” i hauria creat “alarma social” ficar-lo a la Conselleria per a uns registres.

El fiscal Jaime Moreno també ha preguntat al testimoni pel material sostret dels cotxes. El balanç que ha fet és que no van robar armes, però sí una caixa amb munició, objectes de treball i personals, així com elements dels cotxes com cinc de les sis plaques de matrícula dels tres vehicles.

També 05:00 boines negres, quatre uniformes d’intervenció complets, quatre cascos i defenses. “Feia molt de material tant particular com col·lectiu”, ha detallat el Guàrdia Civil.

El tribunal ha decidit no ‘ensenyar’ la cara dels guàrdies civils

Altres dels objectes robats van ser cinta delimitadora, màscares, el material de recanvi d’una càmera GoPro, les claus de recanvi d’un dels cotxes, la còpia de la documentació d’un altre, el frontal d’una emissora de ràdio i el micròfon i un comandament de megafonia.

El testimoni, a preguntes del fiscal, ha seguit relatant els objectes personals que van sostreure, com una motxilla, claus dels domicilis i diners. No van aconseguir emportar-se, ha puntualitzat un navegador GPS que “va caure i no el van veure”.

Mentre el fiscal ha seguit preguntant a l’agent sobre els objectes robats, el president del tribunal, Manuel Marchena, li ha tallat: “Ja el testimoni ha descrit a grans trets el que va ser sostret”.

De tot el sostret, només es van recuperar dues motxilles amb objectes personals dos o tres dies després. De la resta no s’ha tornat a saber res i no hi ha constància de detencions pels robatoris, ha afegit el tinent en resposta a les preguntes de l’acusació popular de Vox.

 


REDACCIÓ24 Març, 2019
judici_procés.jpg

El judici continua aquest dilluns

La setena setmana del judici contra el procés, que comença aquest dilluns, tindrà entre els seus testimonis més rellevants al tinent coronel de la Guàrdia Civil que va liderar la investigació sobre els preparatius de l’1-O, unes indagacions qüestionades per les defenses i que van nodrir la causa del Tribunal Suprem contra la cúpula independentista.

A més del comandaments de l’institut armat responsable de gran part dels atestats de la causa del Procés, a partir de demà desfilaran ens el Suprem altres guàrdies civils i mossos d’esquadra que van presenciar registres del 20S, així com els observadors internacionals que suposadament va designar el Govern per a l’1-O.

La testifical de Daniel Baena, cap de la policia judicial de la Guàrdia Civil a Catalunya i màxim responsable de la investigació sobre l’1-O, està prevista per al matí de dimarts que; a la tarda, ho farà el seu número dos al capdavant de la causa judicial que va donar peu als registres del 20S i la detenció de diversos alts càrrecs del govern català.

Tots dos interrogatoris es preveuen extensos, no només pel paper clau d’aquests comandaments en els informes elaborats per l’institut armat sobre el full de ruta de l’Procés, sinó també perquè estan en el punt de mira de les defenses, que dubten de la seva imparcialitat i qüestionen la seva excessiu protagonisme en la instrucció de la causa de l’1-O, sota secret de sumari durant mesos i que va incloure escoltes telefòniques.

La Guàrdia Civil va entrar en joc per indagar l’organització i finançament de l’1-O arran de la denúncia que va presentar un particular per les polèmiques revelacions de l’exsenador d’ERC Santi Vidal, que en diverses conferències assegurat que el Govern tenia “camuflada” una partida de 400 milions per al referèndum i la independència i que havia obtingut il·legalment les dades fiscals dels catalans.

Un dels moments de la intervenció policial de l’1-O

Els informes que l’institut armat va elaborar en el marc de la causa que dirigia el jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona van servir també per alimentar la causa del Suprem contra el Govern cessat i els ‘Jordis’ i per donar suport a les tesis de les acusacions .

L’interrogatori a Daniel Baena és crucial per a les defenses, en el seu intent de desacreditar la neutralitat d’uns informes policials que donen aire a les acusacions de rebel·lió i malversació, i més quan atribueixen al tinent coronel un perfil anònim de Twitter bel·ligerant amb l’independentisme.

Aquesta setmana continues declarant els testimonis policials

Per demà, estan previstos els interrogatoris de dos guàrdies civils el testimoni pot ser fonamental per aclarir l’abast de les concentracions davant els edificis on es van practicar els registres del 20S ordenats pel jutge de l’1-O: l’oficial al comandament dels efectius de la Guàrdia Civil que van entrar en Economia i el responsable del dispositiu de seguretat.

Entre el dimecres i el dijous, prosseguiran les declaracions relacionades amb els incidents durant aquesta jornada – en què la Fiscalia es basa en part per argumentar el delicte de rebel·lió –, amb la testifical de diversos guàrdies civils i mossos d’esquadra mobilitzats amb motiu dels registres.

A més, el dijous declararan com a testimonis diversos agents de l’institut armat per les protestes independentistes contra la Guàrdia Civil que van tenir lloc a Valls, Reus i Igualada.

Dimecres 27, serà el torn dels observadors internacionals del referèndum, entre ells la neozelandesa Helena Catt – que segons la Fiscalia va liderar una expedició d’experts, pagada amb fons del Diplocat, per supervisar l’1-O –, així com l’exdiputat del Bundestag Felix Von Grundbergm i la parlamentària del Quebec Manon Masse, els que testificaran per videoconferència.

 


REDACCIÓ15 Març, 2019
policia-e1552664987352.jpg

Actuació policial durant l’1-O

Els tres agents de la Policia Nacional investigats per les càrregues durant el referèndum de l’1-O, que han declarat aquest divendres davant del jutge, han assegurat que “temien per la seva vida” i que “mai havien sentit l’odi que van sentir aquell dia”.

Es tracta de tres agents de policia imputats per la seva actuació a les escoles Mediterrània, Pau Claris i Dolors Monserdà de Barcelona, que han estat interrogats pel jutge d’instrucció número 7 de Barcelona.

Segons Núria Garrido, advocadessa de l’Associació Juristes pels Drets Humans, que exerceix l’acusació, els agents han mantingut una estratègia comuna i han coincidit a titllar de “hostilitat i violència extremes” l’actitud dels manifestants que es trobaven dins de les escoles .

Els policies han accedit a declarar davant el jutge i un d’ells, el que va actuar al col·legi Dolors Monserdà, ho ha fet per videoconferència, encara que tots ells s’han negat a respondre a les preguntes de l’acusació.

Un dels policies, un subinspector, ha reconegut haver actuat a l’escola Pau Claris de Barcelona i haver propinat puntades a persones congregades al pati de l’escola i en les escales de l’interior del recinte.

Un d’ells hauria reconegut així mateix no ser molt “conscient” de qui li donava les ordres durant la càrrega, però ha assegurat que els manifestants li tiraven llambordes i pedres.

L’agent hauria assegurat que els cops de peu els va donar en els peus i en la sola de les sabates de la gent congregada per protegir-se dels cops que, “de manera indiscriminada”, estava rebent al casc i amb l’objectiu de facilitar el treball de seus companys perquè aquests no fossin agredits.

Cap dels agents ha aclarit la procedència de la pilota de goma que va lesionar en un ull a l’activista Roger Espanyol a l’Escola Ramon Llull.

En total, són 37 els policies que estan sent investigats per la seva actuació durant la celebració del referèndum de l’1-O a set escoles – Pau Claris, Mediterrània, Dolors Monserdà, Ramon Llull, Estel, Prosperitat i Àgora –, i encara falten tres agents per declarar, els quals han estat citats per divendres que ve.

 


REDACCIÓ1 Octubre, 2018

Dilluns 1 d’octubre s’ha realitzat una marxa, començada al voltant de les 19 h a la Plaça de la Font i finalitzada gairebé a les 21 h a la Plaça Imperial Tarraco

La concentració semblava no acollir massa gent des d’un inici però a poc a poc s’ha començat a omplir la plaça de la font de manera considerable. En un primer moment es parlava de 3.500 persones fins que a última hora s’ha confirmat que la xifra ha ascendit a 7.000.

La manifestació ha mostrat nombrosos signes independentistes i d’altres en suport de les persones empresonades i exiliades. Joves i grans han tret les seves estelades i les han passejat des de la Plaça de la Font fins a la Plaça Imperial Tarraco

Per donar el tret de sortida, la Colla Castellera Pataquers de la URV ha realitzat un pilar, tot seguit s’ha iniciat la marxa que ha travessat els carrers d’Estanislao Figueres i la Rambla Vella fins a arribar a la Plaça Imperial Tarraco on s’ha fet un acte i s’han llegit manifests, a banda de comptar amb testimonis de persones que van votar ara fa un any.

Durant la marxa, s’han fet diversos càntics a favor de la independència i sobretot de la llibertat. També s’ha escoltat “Ballesteros dimissió” i algun càntic en contra de la premsa i la policia espanyola.

El moment més emotiu ha arribat al final quan tota la Plaça Imperial Tarraco ha cantat l’himne dels segadors per concloure així un dia reivindicatiu on les emocions estaven a flor de pell.

A Tarragona,  no hi ha hagut cap incident durant la manifestació.


REDACCIÓ14 Novembre, 2017

Joan Tarda lamenta que s’hagin manipulat els talls de veu de les seves respostes per treure-les de context i posar en boca seva afirmacions que no ha dit, en relació a les noticies d’avui en les que s’afirma que Tardà ha dit que “la independència encara no és una realitat perquè no hi ha una majoria que la vulgui”.

El portaveu d’ERC al Congrés ha explicat que el que realment ha dit és: “serem independents si una majoria de catalans ho volen i no ho serem si no hi ha una majoria que ho vulgui”.

A continuació podeu llegir que ha dit textualment el diputat Joan Tardà:

  • —Ara que els independentistes ja ho assumeixen i diuen obertament que era inviable això d’aplicar la República, volia saber com es portarà això als programes electorals?
  • No ho hem dit això. El que hem dit és que no havíem cregut mai que un estat democràtic com l’estat espanyol estigués disposat a exercir la violència d’una manera superlativa, raó per la qual, com sempre, hem dit dues veritats. Primera, que Catalunya serà independent si hi ha una voluntat majoritària i perseverant dels ciutadans de Catalunya a voler ser independents. Per cert, si aquesta majoria no existeix, no en serà mai. I segona veritat inamovible: el procés serà pacífic o no serà. És cert que es va declarar la independència, es va proclamar la República, però la República no es va implementar. La raó per la qual no es va implementar era perquè no estàvem predisposats —la paraula és predisposats— a posar en risc la seguretat dels ciutadans. I és inevitable que pesés sobre els dirigents i el govern de Catalunya el trauma de l’1-O: si per posar les urnes la ciutadania fou colpejada, tot i que potser hauríem pecat d’ingenus pensant que mai, mai, es podrien haver traspassat les línies de l’1-O, què hauria pogut passar si el govern de Catalunya hagués sortit al balcó a proclamar la República. Crec que va ser un gran exercici de responsabilitat, sobretot quan ahir mateix que en una revista amb una gran tradició periodística com Interviú van sortir alguns dels plans elaborats per a fins i tot prendre a l’assalt un parlament democràtic. De manera que serem independents si som perseverants i hi ha una majoria. Quan? No ho sabem. Abans que independentistes som demòcrates, i abans que demòcrates som bona gent. I per a nosaltres la pau, el pacifisme i tot allò que té a veure amb el civisme és fonamental. Estem orgullosos de ser com som, tot i reconèixer que que potser, potser, com que tot això que fem no ho havíem fet mai, potser sí que havíem pensat que l’estat espanyol no estava disposat a reprimir de forma de violenta. I això és una lliçó. Hauria de preocupar moltíssim a la ciutadania espanyola. Perquè primer som nosaltres i demà potser uns altres.
  • Aleshores, aquest és l’únic motiu pel qual vostès no van posar en pràctica allò que en teoria havien aprovat? El temor a una nova repressió policíaca?
  • Per descomptat. Evidentment. Jo he començat parlant-los de la comissió d’investigació. L’1-O va ser un trauma per a la societat catalana. Per cert, no va ser-ho només per als independentistes, sinó també per als no independentistes que no van anar a votar, perquè tot el món va patir. Però estic molt orgullós de la maduresa del president Puigdemont i del govern de Catalunya, de saber que en aquell moment tocava fer el que es va fer.
  • Vostè parla de l’1-O però la informació que es publica ara parla del 27 d’octubre.
  • Sí, és que parlo d’un trauma. Descobrir com i de quina manera l’estat espanyol estava disposat a tot per a aturar un procés cívic, pacífic i democràtic.
  • Ha dit que Catalunya serà independent quan hi hagi un suport majoritari. S’atreveix a dir de cara al 21-D quin percentatge de vots entre les candidatures independentistes…
  • Jo us parlava d’un paràmetre. Catalunya serà independent si els catalans volen que en sigui. Per cert, sabeu perquè encara no som independents, o no n’hem estat? Que cadascú ho digui a la seva manera. Perquè no ha existit una majoria de catalans que així ho hagi volgut.
  • Quants haurien de ser? Un 60%? Un 70%?
  • Jo el que dic és que nosaltres, fins i tot quan considerem que aquestes eleccions són il·legítimes, des del primer dia vam dir que hi participaríem, vam dir que seria una oportunitat, tot i que l’escenari és una gran anomalia, nosaltres sortim amb la voluntat de guanyar les eleccions i fins i tot sortim amb la voluntat i l’objectiu d’assolir una majoria de sufragis, és a dir, superar el 50%, i farem tot el possible per aconseguir-ho. Al final, manen els ciutadans. I si volen, ho tindrem, i si no, doncs no ho tindrem, i a continuar lluitant.



RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter