29. Març 2024

SERGI VICENTE (PERIODISTA): ” ESTIC UNA MICA BOIG PERÒ NO TANT COM PER ANAR A UN PAÍS EN GUERRA”

El periodista Sergi Vicente ha estat l’encarregat d’encetar el cicle de conferències “L’experiència de periodista 2015”. El barceloní va iniciar la seva trajectòria professional a TVE com a reporter local. Quan Vicente va detectar que aquesta feina no l’omplia va decidir marxar a la Xina i ocupar la corresponsalia de TV a la Xina, entre els anys 2003 i 2014. Enguany ha engegat un nou projecte, des del gener passat és el director de Barcelona Televisió (Btv) i Barcelona Fm.

 

El periodista Sergi Vicente
El periodista Sergi Vicente

REPÚBLICA CHECA – Una anècdota de la Xina que et va marcar.
SERGI VICENTE – Recordo el cas de dues germanes que les van tancar en un manicomi perquè protestaven. Les van posar allà només per treure-se-les de sobre. Quan jo vaig saber que aquestes dones estaven al manicomi, i sabent que no estaven boges ja que  elles m’ho van dir perquè van aconseguir fer una trucada des d’allà i hi vaig anar de ‘pet’. Vaig pensar ‘això ho he de fer’. Vaig poder entrar al manicomi, enganyant a la infermera, dient que era família i gravant amb una càmera petita amagada i vaig poder fer una entrevista i tenir el testimoni des de dins i denunciar un cas que crec que era força exemplificant del que fan molts poders locals a la Xina. Tot i que hi ha lleis i un Govern Central que dóna directrius, a vegades això és ‘Can Pixa’, ja que el jutge és amic de l’alcalde, aquest coneix aquell.  Quan hi ha algú que realment desafia al poder se’l treuen de sobre. Vaig aconseguir entrar no només a dos sinó a un tercer manicomi i d’això n’estic molt orgullós. Ja poder fer una bona crònica de tot el que passava.

RC – Diferència entre el periodisme d’occident i d’orient?
SV – A la Xina hi ha molt bons periodistes el que passa és que, òbviament, no els deixen fer la seva feina. La veritat és que quan ells han tingut l’oportunitat de fer una cosa amb algun sector d’informació que, intencionadament el govern ha alliberat, han estat tant inquiets i han intentat gratar tant com han pogut, per tant han demostrat que poden ser bons periodistes perquè hi ha molta gana d’informació. Com que no els deixen mai, quan ho fan jo crec que ho fan molt bé. És una llàstima perquè a vegades cert governs, com el xinès, que volen ser governs moderns i països moderns, haurien  d’entendre que part d’aquesta maduresa també fa falta en mitjans de comunicació que puguin tenir un discurs paral·lel.

RC – Periodisme com el d’aquí és impensable.
SV – Ja no et dic que facin el que fem aquí que és denunciar i posar-los contra les cordes. Però coma mínim tenir un discurs independent, perquè hi ha una necessitat per part d’una societat moderna de tenir una informació que no estigui censurada, que no estigui dirigida des d e d’alt. És necessari que les societats tinguin un periodisme al màxim d’independent possible i això a la Xina, encara que sigui un país de partit  únic i que hi hagi censura, estaria bé que comencés a alliberar-se perquè la societat és moderna i necessita un periodisme modern.

Sergi Vicente parant amb Sara Sans i Josep Bertran
Sergi Vicente parant amb Sara Sans i Josep Bertran

RC -S’amaguen moltes coses de la Xina?
SV – La persona que hi va com a turista o per fer negocis té una visió incompleta del que hi ha allà. Hi ha gent que diu que no n’hi ha per tant, que és un país normal com qualsevol altre i la veritat  és que sí. En quant a la superfície, si no et fiques en cap qüestió que amenaci al govern, fins i tot si t’espien o si et segueixen no ho sabràs perquè són molt discrets.

RC – I si vas més enllà?
SV – El problema està en si et dediques a gratar i a indagar una mica més sobre tot el que hi ha al darrere de tot això i evidentment és un país on hi ha unes condicions laborals molt llunyanes que les que tenim nosaltres, on hi ha una  la repressió de la població en zones com el Tibet, hi ha desigualtats  abusos de poder flagrants i evidentment casos de corrupció.  Per això crec que el periodistes que fan la cobertura informativa des d’aquella part dl món la segueixin  explicant per molt que hi hagi gent que pugui enlluernar-se per una visió d’aquesta Xina més superficial.

RC -Has passat por?
SV – Jo sóc molt temerari i massa valent, i això és un problema. Això fa que no tinguis la suficient por per a vegades pe retirar-te. Però si que és veritat que hi va haver un moment difícil que va ser la revolta que va haver-hi a ‘Urumqi’, la capital d’una regió d’ètnia majoritàriament musulmana, en que la policia va aplacar-la i jo estava al mig. En aquell moment vaig veure armes que m’apuntaven, tanquetes, i helicòpters sobrevolant la zona, van tancar els carrers, hi havia molt nerviosisme entre la policia, que pensava que allà hi hauria algun acte terrorista o que hi podia passar alguna cosa i realment era una manifestació i jo em vaig trobar allà al mig.

 

La tinent d'alcalde Begoña Floria parlant amb Sergi Vicente
La tinent d’alcalde Begoña Floria parlant amb S.Vicente

RC – Què vas pensar?
SV – En aquell moment vaig pensar que ‘aquí podria passar alguna cosa’. Però sobretot pot ser que arribis a tenir més inquietud en el meu cas, no tant por, però sobretot perquè estàs molt pendent de la notícia. Però això et pot passar a la Xina i a qualsevol lloc. Et pot passar en una manifestació antisistema aquí o en una càrrega dels Mossos d’Esquadra en una desocupació i per tant no em vull apuntar mèrits que no són molt diferents als de qualsevol periodista que no és corresponsal.

RC -Descartes tornar a l’estranger en un futur proper?
SV – Ara tinc molta feina a Btv i fins i tot em demanen si presentaré alguna cosa i els hi dic que no perquè és que és molta feina, no només la part de gestió sinó també la creativa per intentar fer coses i intentar que sigui un mitjà de comunicació interessant. Potser a llarg termini em ve de gust fer-ho o potser algú m’ho ofereix però també depèn molt de les condicions, depèn del que paguin, és una trajectòria, depèn de si em ve de gust carregar trípode i càmera, depèn de la tecnologia i depèn del que m’hi jugui a nivell familiar. Però al cap i a la fi, crec que els periodistes no deixem mai de ser-ho i segurament tindré necessitat d’explicar històries però potser d’una altra manera.

RC -Aniries com a corresponsal a un país en guerra?
SV – No aniria mai a un país en guerra perquè si bé sempre dic que estic una mica boig, no ho estic tant com per anar-hi. Si m’hi trobés segurament acabaria fent aquella cobertura per`p voluntàriament, saben que estàs exposat a un foc creuat, que en una situació de guerra els soldats que estan entrenats per matar no tenen en compte si tens un braçalet que posa televisió o un casc que posa ‘press’, amb això no crec que acabés acceptant una proposta per anar-me’n en un país en guerra.

 

Jonathan OCA / Tarragona

 

 

Quins partits governaran a Tarragona?

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Informació bàsica respecte a protecció de dades
Responsable República Checa Press +info...
Finalitat Gestionar y moderar tus comentarios. +info...
Legitimació Consentiment de l'interessat +info...
Destinataris Automattic Inc., EEUU per filtrar spam. +info...
Drets Accedir, rectificar i esborrar les dades, així com altres drets. +info...
Informació addicional Podeu aconseguir més informació sobre protecció de dades a la pàgina de política de privadesa.

Free Download WordPress Themes
Download Nulled WordPress Themes
Premium WordPress Themes Download
Download WordPress Themes Free
free download udemy paid course