Se sol dir que el que menys té és el que més empatitza. Cert és que no hi ha regla sense excepció. De totes maneres, no ens equivocarem massa si arribem a pensar que un ésser humà arriba a detenir funcions de poder, d’influència, de privilegis acaba per deixar-se embolcallar pel fetitxe i l’eròtica del poder. Tot i així, sempre trobem algú que està capficat en complir una missió allunyada de les llanternes que il·luminen el folklore i el narcisisme que sol acompanyar la catifa vermella.
En aquest aspecte ens voldríem detenir per uns instants i volíem destacar la figura de la nova cònsol del Marroc a Tarragona, Lleida i Aragó, Saloua Bichri. Fa només 8 mesos que la diplomata va assumir la responsabilitat de representar el seu país a Tarragona. La seva discreció i senzillesa li han fet visible.
Bichri és una persona que està més preocupada en treballar per la imatge, la defensa dels interessos del seu país i dels seus conciutadans que resideixen al territori que ella n’és la màxima representant institucional. A la cònsol del Marroc no li cauen els anells entrar en una presó per visitar un compatriota, o personar-se en un hospital per donar caliu als malalts.
El seu cotxe oficial l’utilitza per visitar autoritats i institucions que poden fer costat als seus projectes i iniciatives solidàries, sempre amb l’objectiu de fer més planera la vida d’aquells que pateixen i que són més desfavorits. Pot semblar estrany veure-la amb unes sabates de taló o un bambes, però ho fa sense cap problema sempre i quan l’objectiu és ajudar, ajudar i ajudar.
És una dona que s’ha fet notar sense donar la murga, però accentuant la seva persistència diplomàtica i caràcter personal quan cal. Dona, lluitadora i defensora de les causes menys visibles i poc permissiva a les injustícies, Saloua Bichri – una diplomata respectada i confiable – no té cap altra ambició que corregir estereotips falsejats i perjudicis interessats sobre el seu país.
La cònsol del Marroc a Tarragona, persona que parla amb soltesa diferents idiomes, no es deixa enganyar per un món de fantasia ni per la parafernàlia que ofereix l’ostentació (a vegades força buida de contingut) i les passarel·les de la fama. És conscient de la seva missió i sap exercir-la amb dedicació, professionalitat i devoció. El seu país i la seva gent és la seva prioritat, fins i tot abans dels seus interessos o objectius personals.
A un diplomata estem acostumats a veure’l el somriure estampat a la cara com si fos un tatuatge i a fer-se notar sobretot en les festes glamuroses. Saloua es distingeix per tenir una marca pròpia i ser senzilla i propera. Sap riure quan cal, enfadar-se quan toca, ajudar quan convé i plorar quan considera oportú i les emocions l’envaeixen. Aquesta dona, que va arribar en silenci i continua movent-se en la discreció, fa més soroll que ningú i està guanyant el respecte de tot un territori. Saloua sap ocupar el seu lloc, sense maquillatges i sense escarafalls.
En només 8 mesos ha fet més que tots els seus antecessors. Això perquè juga net i sap que la imatge haurà d’anar acompanyada dels fets. El seu rellotge no té hores. Ha decidit oferir la seva vida al seu país i als seus compatriotes. Sense renunciar mai a tenir personalitat pròpia. És així que es guanya el respecte i l’estima de molts. Saloua sap quan ha d’exercir de diplomata i sap que abans que tot s’ha de ser persona. Ella ho és tot això: dona, mare, bona gent, solidària, amiga, entregada i cònsol. Només cal que ens la mirem als ulls i que parli del seu país…
En fi… tot un exemple.