REDACCIÓ
No hi ha manera d’entendre que passa pel cap d’aquells que es resisteixen a respectar el confinament imposat per l’estat d’alarma. No entenen que no es tracta d’una broma ni s’està fent un gra massa.
El coronavirus està matant a molta gent i cal, ara més que mai, ser responsables i solidaris. És obvi que a ningú li agrada romandre a casa i sobretot si el bon temps ens convida a un gaudir d’un bon vermut en bona terrasseta o en una guingueta a vora mar. Però, no es pot. Ara no!!! Hi ha gent que encara no està conscienciada ni sensibilitzada.
Troben tota mena de picaresca per ‘enganyar’ a les autoritats policials. Pobres!!! Si al cap i a la fi s’estan enganyant a ells mateixos. No tenen en compte que com més col·laborem més ràpidament ens en sortirem. Crec que no hauria de ser necessari que la policia sancionés a ningú, sobretot si tenim en compte que si estem confinats no contagiarem a ningú ni ens infectarem. I d’aquesta manera, alleugerim la pressió i evitaren el col·lapse als centres sanitaris. No cal que ens expliquin milongues per no respectar el confinament. Si per mi fos tots els que estan al carrer haurien de ser sancionats i de forma exemplar. D
es del meu balcó puc apreciar episodis que posen de manifest que molts ciutadans passen per l’arc del triomf les mesures imposades pel govern. És com si això del coronavirus no anés amb ells. Se n’obliden que ells poden ser portadors o poden ser infectats per algú aparentment saludable.
Estic segur que l’executiu imposarà normes molt més restrictives per combatre el Covid-19. No hi ha més opcions. I també és cert que els inconscients i els poc solidaris no donen peu a una altra sortida. Sembla que només entenem les coses per la via de la sanció i de la repressió. Portem 4/5 dies de confinament i ja ens comencem a avorrir.
Què farem quan el govern ens informi que l’aïllament domiciliari va per llarg? Abans del mes d’abril, això no està resolt. És obvi que tots estem preocupats amb el nostre futur laboral i l’economia (la crisi econòmica que ja es deixa olorar). Estic segur que entre tot@s tirarem endavant i capgirarem aquesta situació d’emergència sanitària i crisi econòmica. Hem sortit d’altres ben complicades. Tenim la sort que ningú no ens envia a la guerra ni a guanyar batalles amb armes, només ens exigeixen el confinament. Potser, dins de la gravetat no és el meu greu. No ho tenim pas tan difícil com els professionals sanitaris que s’hi estan jugant la vida per salvar-nos.
Només cal una mica de solidaritat i paciència. Aguantem uns dies més abans que el govern – que continua improvisant – ens prohibeixi sortir cada dia al supermercat, al quiosc o quatre cops a la farmàcia. Ja tindrem temps per a tots això i fins i tot per passejar el gos del veí, però col·laborem per evitar contagiar-nos o que ens infectin. Potser no és la millor opció que ens confinin a la força i a cop de sancions. Ara per ara el millor, el més sensat i responsable és quedar-se a casa. Ho tenim clar, collons?
Ricard CHECA
Periodista
REDACCIÓ
