REDACCIÓ
He fet la cobertura de moltes campanyes electorals, no seria capaç de concretar un número concret, i he de confessar que mai no havia assistit a una campanya tan bruta i mancada de respecte com aquesta. No sé a què juguen Pablo Casado i Albert Rivera. Em costa acceptar que en les seves intervencions no hi hagi una proposta positiva i constructiva sinó desqualificació pura i dura contra els seus adversaris polítics. Els vocables emprats, sobretot per aquests dos líders partidaris, només tenen com a objectiu crispar l’ambient i tensar els ànims. Entenc que en campanya electoral, tothom pot i ha de dir el que pensa i com ho pensa, però les formes són importants.
És inadmissible que el barceloní Albert Rivera no surti de la crítica destructiva contra Catalunya per intentar convèncer l’electorat més espanyolista. El seu desplaçament al País Basc va ser una provocació en tota regla. Inacceptable. Ell i el seu equip de campanya eren conscients que anaven a buscar brega i que serien objecte del focus mediàtic. Estic en contra dels escarnis públics (escraches) però molt a favor de la llibertat d’expressió. Rivera era conscient que s’exposava a allò i, tot i així, no ha evitat la confrontació, ja que és l’àrea en què es troba més còmode.
Pablo Casado també ha optat per una verborrea nefasta, vergonyosa i inacceptable. Les acusacions que fa no haurien de quedar impunes. La Junta Electoral, que per algunes coses és massa proactiva i per altres excessivament absent, hauria de controlar una mica més el llenguatge i els atacs. Els membres de la Junta Electoral haurien de pautar la seva conducta per la imparcialitat. No dubto que no ho siguin, però em costa veure-ho.
Vox ja ni s’immuta. El PP i Ciutadans li estan fent la feina. L’arrosseguen als escenaris mediàtics. A cap altre partit li ha costat tan poc introduir-se en una campanya electoral nacional i amb tan pocs recursos econòmics i mediàtics. Jo tinc clar que no vull que em representi Pablo Casado i encara menys Albert Rivera. Incendiaris com aquests haurien de ser apartats de la política, perquè, tal com estan les coses, necessitem una política amb majúscules.
El mateix penso de la candidata del PP per Barcelona. Cayetana Álvarez de Toledo també és de les que se sent còmoda en el fang, en la cridòria, l’insult i la desqualificació. Espero que el 28 d’abril, els catalans siguin conscients que aquests pseudolíders no ens representen i, sobretot, no estimen Catalunya, diguin el que diguin. Ells busquen fang i nosaltres necessitem sortir-ne.
Ricard CHECA
Periodista
REDACCIÓ
