REDACCIÓ
No deixa de ser contradictori que quan el Nàstic travessa el seu pitjor moment esportiu s’estigui parlant de retre honors al seu president i se li vulgui concedir el títol de fill predilecte de Tarragona. Començaré dient que faig costat a la iniciativa.
Josep Maria Andreu és un tarragoní exemplar i una gran persona. Mereix aquesta distinció, sense cap mena de dubte. És un dels millors ambaixadors de Tarragona. La seva perseverança, diplomàcia i humilitat el fan diferent. Desconec els requisits necessaris per convertir-se en fill predilecte, però estic segur que Josep Maria Andreu els reuneix tots.
Tarragona hi guanya amb aquesta mena d’homenatges. Fan que la seva (bona) gent esdevingui un exemple viu de la convivència exemplar i de l’orgull de ciutat. Si bé és paradoxal que es premiï algú quan allò que representa no travessa una situació molt reeixida, també és cert que és en aquests moments quan s’agraeix un copet a l’esquena o una felicitació. I si pot ser en públic, millor.
No sóc un especialista en futbol. Més aviat al contrari. Recordo el primer dia que Josep Maria Andreu em va convidar a assistir a un partit des de la tribuna. Va ser tota una experiència. Des d’aleshores freqüento regularment el Nou Estadi i ja sóc capaç de mantenir alguna conversa tècnica (no gaire llarga, ho dic de pas). Pateixo quan el veig patir i me n’alegro quan el veig sospirar de tranquil·litat.
El president del Nàstic, amb la seva persistència, ha aconseguit que jo em convertís en nastiquer i que aplaudeixi quan marca un gol i que em cabregi quan perd o quan els jugadors actuen com si fossin pàrvuls. El seu saber estar, la seva paciència, coherència i positivisme (la famosa frase de l’ampolla sempre plena) es contagien i transmeten confiança i susciten empatia.
Josep Maria Andreu és un referent. És un líder. Ha tingut la saviesa de no dedicar-se mai a la política ni flirtejar amb ella. Jo personalment l’admiro i estic orgullós de pertànyer al seu club d’amistats. Crec que és mereixedor del títol de fill predilecte de Tarragona. Entenc que cap polític d’aquesta ciutat s’oposarà a aquesta distinció. Fer-ho seria no tenir cura dels grans valors d’aquesta societat. Josep Maria Andreu és un exemple a seguir. El Nàstic, en aquests moments, és una altra història.
Ricard CHECA
Periodista
REDACCIÓ
