Ricard CHECA: Estic perdent la memòria

Fa dies que els tacticismes relacionats amb el procés em tenen atabalat i perdut. Abans, era capaç de fer anàlisi política i intentar intuir cap on anaven els polítics que avalen la independència de Catalunya. Ara, ja no!!! Fa dies que ho he donat per perdut. No sé si atribuir la causa al cansament, a la manca de planificació del govern de la Generalitat o a l’edat.

Darrerament vaig sovint al metge, no només perquè soc hipocondríac, sinó també perquè crec que la meva memòria ha esdevingut selectiva, només reté allò que realment vol. Ja no sé qui és qui al PDeCAT, Junts per Sí, Junts per Catalunya, Crida o com es diguin. Em costa identificar els dirigents de les escissions de Convergència.

He perdut la batalla davant el desgavell que porten els exconvergents. I això és terrible per a un periodista que intenta dedicar-se a l’actualitat política.

Fa dies que tenim un president que diu que no és president i que qui mana realment és a Bèlgica, més concretament a Waterloo. Tenim consellers que diuen que estan en funcions perquè els consellers titulars estan a l’exili. Tot és molt confós.

Els exconvergents ens han conduït als oasis de la confusió. Tinc ganes que a Catalunya es torni a fer política i de veritat. Amb majúscules. Vull que, malgrat les circumstàncies adverses per a alguns polítics independentistes, el país no s’aturi. Somio el dia que Quim Torra decideixi governar. No dic que no defensi la lluita dels presos polítics, només li demano que, si no és capaç de ser el president del govern, que dimiteixi i opti a liderar alguna de les associacions o moviments independentistes. Catalunya no es mereix més temps de paràlisi. Hem de pensar en el país i no viure obcecats amb els drames personals i la voluntat de venjança d’uns quants.

Cal construir noves energies i nous models de lluita. No seran els CDR, amb violència o sense, els que ens trauran del forat negre on estem «sepultats» ni els qui ens portaran a Ítaca. Estem embarrancats i no veig ningú amb ganes de treure’ns. Ni tan sols els nostres. No podem passar la vida atribuint les culpes als d’Espanya, mentre aquí la paràlisi és absoluta perquè passem la major part del dia i del temps construint titulars o buscant enemics perquè assumeixin els nostres fracassos. Podem continuar fent reunions i cimeres a Waterloo i alimentant un relat que, no ho oblidem, té molts responsables. I no tots viuen a la capital del regne. Alguns són catalans i es venten amb l’estelada.

És necessari que es dibuixin estratègies coherents i sostenibles si volen anar avançant. Ara mateix estem estancats en un missatge que està provocant cansament i decepció. Vull que Catalunya torni a ser allò que era i que recuperi el seu lideratge en tots els àmbits. Potser ha arribat l’hora que el poble assumeixi les seves responsabilitats, que els polítics busquin fórmules polítiques per sortir de la crisi institucional, que els jutges siguin realment justos i que els governants, governin, d’una vegada.

Estic cansat de veure Catalunya perdre el temps i anar quedant enrere, per quatre il·luminats que volen jugar a la política.

Ricard CHECA
Periodista

REDACCIÓ


One comment

  • jaime pizarro rueda

    24 octubre, 2018 at 6:02 pm

    NO SON presos politicos

    Reply

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *



RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES



Newsletter

Download WordPress Themes
Download WordPress Themes
Download Nulled WordPress Themes
Premium WordPress Themes Download
free online course