RICARD CHECA: Ens empresonaran a tots?

No, no i no. Home, no!!! Potser ara s’han ultrapassat tots els límits possibles i imaginaris. Estic indignat i preocupat amb la democràcia. Fa dies que noto que alguna cosa no va bé en el nostre sistema democràtic, sobretot quan la intromissió política en la justícia per part del govern central és visible, notòria i demostrable.

Tenir la sensació que el Tribunal Constitucional no és independent em preocupa, però encara m’afligeix molt més quan noto que la independència i l’autonomia de la Fiscalia General de l’Estat han desaparegut. M’astora que la fiscalia hagi esdevingut en el braç executor de les voluntats de l’executiu liderat per Mariano Rajoy.

Entenc perfectament que l’estat no ha de tolerar les il·legalitats i ha de frenar qualsevol dèria independentista. Però la solució passa única i exclusivament pel diàleg. L’ús i d’abús de la força no apaivagarà els ànims d’un poble que comença a sentir-se oprimit i amenaçat. Empresonar els presidents d’Òmnium i de l’Assemblea Nacional Catalana és una estupidesa amb majúscules. Parlar de manifestacions tumultuàries i acusar-los de sedició és la prova provada que no es coneix l’arrel del problema català.

La magistrada hauria d’entendre que la veu del poble no se silencia amb empresonaments. Ans el contrari. Entre la justícia (injusta, poc creïble i cega) i el govern (poc dialogant i amenaçador) estan aconseguint que Catalunya es converteixi en una olla a pressió. Les posicions estan radicalitzades i el més lamentable és que, ara mateix, tinc la sensació que a alguns només veuen el conflicte espanyol-català amb ulls electoralistes.

Cal tenir clar que la repressió pot tenir ser eficaç momentàniament, però la llavor independentista continuarà germinant. La situació serà imparable i no hi ha cap tribunal, ni cap sentència que aturi tot aquest despropòsit. No ens podran matar a tots ni ficar-nos a tots a la presó.

Entenc que no podem continuar marejant la perdiu ni anar amenaçant un poble, desrespectant drets humans o coartant llibertats. Estic plenament d’acord que cal seure i parlar i si Rajoy i Puigdemont no ho podem fer, pressionats pels seus votants, que dimiteixen i que se n’encarregui uns altres. Cap poble pot estar segrestat ni enquistat en una amenaça permanent amb l’excusa d’una il·legalitat. Les lleis estan per respectar-les i també per a desobeir-les.

L’important és adequar-les a l’evolució normal i natural del poble. Hem de sortir d’aquest forat i la solució no és empresonar dirigents per les seves ideologies. La solució passa per l’empatia, reconèixer que hi ha un problema i tenir voluntat de resoldre’l. Si aquesta predisposició no existeix estem abocats al caos. És el que volem?

En la desgràcia no hi ha ni guanyadors ni vençuts. Tots hi perdem.

Ricard CHECA
Periodista