RICARD CHECA: "Els independentistes són tontos"

Trist, penós i lamentable. Aquests són els qualificatius més tous que he trobat per referir-me a la poca-soltada del secretari d’estat per a la Unió Europea, Iñigo Méndez, durant la visita de la vicepresidenta de la Comissió Europea, Viviane Reding a Barcelona.
“Només els tontos discuteixen els fets”, va esputar el representant del govern espanyol als més de 250 assistents – la majoria independentistes – que es trobaven a La Pedrera de Barcelona. El governant es referia, òbviament a la consulta sobiranista, la qual considera, d’acord amb les lleis actuals, seria il·legal.
Em costa de creure que hagi ficat la pota. Vull pensar que tenia el discurs après i que volia marcar-se un “farol” davant la ‘número 2’ de la Unió Europea.  Es va equivocar de ple.
Titllar de ‘tontos’ a uns quants milions de catalans que volem i desitgem decidir en futur model del nostre país, és una aberració i una manca de respecte, habitual en règims totalitaris i no el sistemes democràtics, perquè la riquesa de la democràcia és donar la veu al poble i permetre que ell participi en la construcció del futur del seu país. És exactament això el que demana un menyspreable nombre de catalans i catalanes.
Ningú vol imposar res. Només es pretén obrir un debat transversal, elucidar i esclarir alguns dubtes que, malèvolament, volen mantenir-los sense resposta. Ningú demana res més que ens deixin d’enganyar, transmetre missatges d’horror, d’amenaçar amb l’entrada en un túnel fosc del desenvolupament, abandonar Europa i que, sense cap fonament, ens vulguin vendre la moto que la independència és un passaport cap a l’aïllament, la misèria i la incertesa.
El poble és més savi del que tots (plegats) pensem. Per aquesta raó és injust que el titllin de tonto o ruc. Cap secretari d’estat – per més encorbatat o pentinat que vagi – té justificat l’insult.
El poble – si més no una gran majoria – sap el que vol i per on ha de tirar el nostre país. La responsabilitat dels nostres governants – el del Sí Sí i els del No – han de fer mans i mànigues per a què cadascú expressi, lliure i democràticament, la seva opinió. I per fer-ho només hi ha una via: votar – el que es vulgui – el dia 9 de novembre i no permetre que ningú ens enredi. Per aquest motiu, esperem seny i sentit de la responsabilitat per part de la classe política abans que esclati una “guerra” imparable entre ciutadans i que la convivència se’n vagi en orris.
Veritat i responsabilitat són dues paraules que han d’anar associades en el procés independentista. Els ciutadans saben el que volen i els polítics només han de cercar fórmules capaces de donar aquesta resposta. Cas contrari, pagaran una factura massa cara i tindrem un país esquerdat de per vida.
Les lleis estan per canviar i per modernitzar-se. Pensar al contrari sí que és cosa de tontos.
 Ricard CHECA, és periodista