REDACCIÓ
La responsabilitat que recau a l’esquena d’En Comú Podem –hem de reconèixer-ho– és brutal. Els resultats electorals del passat 26 de maig confereixen a la formació morada el poder de desequilibrar la balança i de decidir qui serà el president del govern municipal els pròxims quatre anys. La pressió que està patint la líder d’ECP en els darrers dies és importantíssima.
Carla Aguilar, de manera assembleària o no, té la responsabilitat de decidir els destins de Tarragona. Haurà de dir si dona suport a un alcalde republicà (Pau Ricomà) o a un de socialista (Josep Fèlix Ballesteros). Però aquesta decisió no és senzilla. Haurà de valorar els pros i els contres i ser honesta amb allò que En Comú Podem suggeria a la ciutadania: la Tarragona del canvi. No valen excuses barates per anar contra la voluntat popular.
No serveixen els arguments que Tarragona no és independentista per evitar facilitar la investidura de Ricomà. La ciutadania demanava un canvi. No sé si de persones, de polítiques o de paradigmes. Però el clam pel canvi era sonor. En el cas que els comuns apostin per Ballesteros com a cap de govern municipal, hauran d’explicar algunes coses als ciutadans i quedaran retratats per la seva manca de paraula.
Ells van insistir en el canvi. També hauran de ser (cor)responsables d’haver permès que, per primera vegada en la història de Tarragona, un alcalde s’assegui a la banqueta dels acusats (a causa del cas Inipro).
Carla Aguilar i Hermán Pinedo tenen el poder a les seves mans. Hauran de ser conseqüents amb allò que ens van vendre durant la precampanya i la campanya electoral. Si no ho fan, quedaran retratats i es posarà en dubte la seva paraula per sempre.
En la política s’ha de tenir paraula i ser conseqüent amb allò que es proclama quan s’aspira a tenir poder i després d’aconseguir-lo. En cas contrari, millor engegar-ho tot a rodar. No demano que els comuns facin una cosa o la contrària, només dic que s’ajustin a les seves promeses, perquè són massa joves per començar mentint i enganyant els que els van fer confiança.
Ja veurem de quina pasta estan fets i si són persones de fiar.
Ricard CHECA
Periodista
REDACCIÓ
