REDACCIÓ
Aquest dijous comença una altra campanya electoral. En aquesta ocasió, l’electorat haurà de sentir missatges i eslògans publicitaris i partidistes per les municipals del pròxim 26 de maig. Com és normal i natural, els partits de l’oposició criticaran els que governen i els que tenen el poder intentaran convèncer que han fet el millor que podien per la ciutat i per millorar la qualitat de vida dels seus conciutadans. Tots faran promeses i prometran la lluna en un cove.
Alguns partits encara gaudeixen de la borratxera electoral del 28 d’abril. També és cert que n’hi ha altres que intenten oblidar el malson. Sigui com sigui, el cert és que tots volen aconseguir vots per assolir representació municipal. La cosa no està clara. A Tarragona, per exemple, es presenten pràcticament 15 candidatures a l’alcaldia. Però, hem de ser realistes i acceptar que gran part de les formacions polítiques es quedaran lluny d’aconseguir un regidor.
De fet, en els darrers dies, les tertúlies de cafè tenen un tema estrella: què creus que passarà? Qui guanyarà? Les travesses també estan a l’ordre del dia. Qui no s’ha jugat un dinar o un sopar després de fer la seva porra? Jo estic convençut que els resultats de les generals no coincidiran amb els de les municipals. El 28 d’abril, gent que no havia votat mai el Partit Socialista va decidir confiar en Pedro Sánchez per evitar que les dretes sumessin i que ens governés, finalment, el «trifachito».
Ara, l’electorat és conscient que cal votar en clau municipal i, per tant, cal votar la persona que defensarà la nostra ciutat i lluitarà per col·locar-la on es mereix. Penso que, en aquestes eleccions, hem d’oblidar si els candidats són o no són independentistes. Cal saber, sobretot, si en els darrers anys han defensat Tarragona, s’hi han passejat, han connectat amb els seus barris, han escoltat la seva gent, han prioritzat les polítiques socials i han fet cas de les reivindicacions dels tarragonins.
Cal analitzar si Tarragona està neta, si hi ha menys pobresa als carrers, si és fàcil obrir un negoci (en un termini acceptable), si et roben quan aparques en un aparcament municipal, si vivim tranquils i segurs, si les dones poden passejar de nit sense por, si l’oci nocturn és una realitat, si paguem massa impostos…
Però al mateix temps cal valorar les propostes dels candidats i la feina que han fet no només des del govern sinó també des de l’oposició. No podem donar un xec en blanc a aquells que només se’n recorden de nosaltres cada quatre anys. No podem fer confiança en aquells que, en les hores que més necessitem, ens abandonen i fan servir excuses de mal pagador.
Hem de votar amb orgull de ciutat i esperançats que es facin càrrec de la ciutat aquells que tinguin un projecte capaç d’il·lusionar. Ja no són vàlides les falses promeses i hem de fer un esforç per veure què és i què no és factible quan escoltem un candidat explicant-nos el seu projecte.
També cal ser prou vius com per castigar aquells que s’amaguen i practiquen la política de l’amiguisme i de l’opacitat, siguin del partit que siguin. Perquè cal un canvi de paradigma i de fer política.
No val això d’assolir el poder per cotitzar per a la jubilació o perquè no tenen cap altra professió coneguda i fan de la política una professió. El 26 de maig no podem votar només les bones persones, hem de votar aquelles que, a banda de bona gent, són bons tarragonins i volen el millor per a Tarragona. O sigui, aquells que, independentment de la seva ideologia, aposten per la T de la transformació, de la tenacitat i del tarragonisme (sense cinisme).
Ricard CHECA
Periodista
REDACCIÓ
