REDACCIÓ
En aquestes dates, a qui més qui menys, el bombardegen amb felicitacions de bones festes. Molts dels que ens desitgen encerts professionals i personals mai no ens han vist, contactat o establert cap mena de contacte. Però sortim a les seves bases de dades. Ens hem acostumat a rebre felicitacions de persones que «no ens van ni ens venen».
L’altre dia, vaig participar en una xerrada on es parlava de les relacions personals en l’actualitat i vaig quedar astorat. No per la xerrada en si sinó pel camí que està prenent la nostra societat. Cada cop som més individualistes, personalistes… robotitzats. A qui no li ha passat mai allò que et preguntin com va tot i quan et disposes a contestar el teu interlocutor ja ha desaparegut?
És un exemple d’hipocresia pura. De vegades xerrem i alimentem discursos perquè fa de bon veure o perquè protocol·làriament és el més recomanable. Estem perdent l’espontaneïtat i l’empatia i comencem a confondre la solidaritat amb les donacions econòmiques.
I si parlem dels més menuts la situació encara és més espantosa. La nostra societat els està acostumant a no veure més enllà del seu melic i dels seus interessos. Sí, sí, egoisme nu i cru. I revertir la situació sembla difícil.
Durant l’esmorzar de Nadal amb els periodistes, l’alcalde Ballesteros, quan li van demanar un desig pel 2019, va parlar de salut i del Nàstic. I això s’agraeix. De fet, la salut és el motor de les nostres vides. I els que han patit algun ensurt ho saben prou bé. De vegades no cal que la nostra llista de desitjos sigui massa llarga.
El secret implica reclamar allò que realment ens fa falta o estem perdent. La meva àvia, tothom sap que era un referent a la meva vida, solia demanar «salut, diners i amor».
Jo faig meva la seva demanda i a tots els que llegeixen aquest article i a tothom en general desitjo unes bones festes en família i que la salut, els diners i l’amor no ens faltin el 2019. La resta vindrà sola.
Ricard CHECA
Periodista
REDACCIÓ
